Mostrando las entradas para la consulta Segarra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Segarra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 4 de septiembre de 2021

los pahers de la vila de Cervera. Johan Mates

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.

Molt honorables e savis senyors. En Johan Mates portador de aquesta es per nosaltres trames aqui per dar orde al pagament faedor per hu o dos mesos segons la quantitat bastara als cent rocins de que havem scrit al egregi comte de Pallas capita. E per quant la major part dels diners he exir dels inquisidors e exequdors dels bens dels acuydats e dels enemichs ordonats en aquexa vila en poder dels quals segons per vostre sindich e per altres havem avis habiten de X e XII milia sous. Per ço vos pregam e encarregam que si master sera siau propricis al dit Mates tant en consell com altres coses per forma se hajen promptament los dits diners e cent rocins. A fi lo dit egregi comte haja forma de fer lo honor del Principat e calor a vosaltres e altres de aqueixa terra en poder treballar segurament per la vida. E per aquesta no mes sino que si coses algunes sentiu de Castella e de Johan Ferrandez Galindo de aquelles nos vullau certificar. Data en Barchinona a XV de octubre del any Mil CCCC sexanta tres.
- M. de Montsuar. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.

Cervera es un municipio y ciudad del centro-oeste de Cataluña, capital de la comarca de la Segarra y cabeza del partido judicial de Cervera, en la provincia de Lérida, España. El municipio de Cervera, de 55,19 km², se encuentra dentro de la Depresión Central en el sector meridional de la comarca de la Segarra. La población censada es de 9440 habitantes.

La ciudad se caracteriza por la riqueza de su patrimonio cultural y monumental. Un total de once monumentos del municipio están catalogados como Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN) por la Generalidad de Cataluña: el castillo (siglo XI), la iglesia de San Pedro el Grande (siglo XI), el recinto amurallado (siglo XVI), la parroquia de Santa María (siglos XIV-XV), el edificio de la Paeria (paeres, pahers, paería, siglos XVII-XVIII), la Universidad (siglo XVIII), el núcleo histórico, el Sindicato (siglo XX) y los castillos los núcleos agregados Castellnou de Olujas, la Preñanosa y Malgrat.

La etimología de la palabra no tiene nada que ver con el can Cerbero, guardián de los Infiernos en la mitología griega. Dada la antigüedad del nombre, cabe suponerle un origen prelatino, y relacionarlo con la raíz pre-indoeuropea kar, ker (peña), seguida de la raíz ibero-vasca -erri (lugar). El nombre de Cervera designaría pues un lugar en la peña, que encaja perfectamente con la descripción del municipio. Lo más probable es que venga de "lugar de ciervos", lo que avala el escudo de la localidad, con dos ciervos.

El año 1026, tres familias campesinas construyeron un primer establecimiento en la Segarra, en aquellos momentos deshabitada. Más tarde los condes de Barcelona les confirmaron la posesión de aquellas tierras que habían ocupado, muy probablemente para reafirmar su poder, ya que la Segarra era en aquellos momentos una zona fronteriza entre el dominio cristiano y el musulmán, creando una primera fortaleza (castrum Cervarie).

Estabilizada la frontera occidental en Lérida en 1149, Cervera creció rápidamente en forma de villa cerrada (con las casas adosadas a la muralla, es decir la pared de las casas era a la vez el muro defensivo). Los habitantes se habían liberado de los abusos de los señores feudales, y a partir de privilegios reales el municipio organizó sucesivamente en forma de Cofradía (1182), de Consulado (1202), y desde el 1267 hasta la actualidad, de Paeria. No fue, sin embargo, hasta el siglo XVIII, concretamente en 1702, que no se le concediera el título de ciudad por parte del rey Felipe V.

Más en la wiki

domingo, 28 de junio de 2020

Capítulo 2


CAPÍTULO II.

En que se describe el condado de Urgel.

En la región de estos pueblos Ilergetes, y a los extremos de ella y a las partes más cercanas al río Segre, está situado este condado, cuyos fines y límites a los principios fueron estrechos y solo ocupaban los montes más ásperos de él, que son los que están junto a la Seo de Urgel y confinan con el reino de Francia, tierra áspera, fragosa e inaccesible; pero después, a sus tiempos, por el valor y esfuerzo de los condes y de sus mismos vasallos, se fue dilatando y extendiendo por las orillas del Segre hasta llegar al Ebro, y por las orillas y tierra mediterránea de las dos Nogueras, Pallaresa y Ribagorzana, subiendo hasta el vizcondado y valle de Áger, y discurriendo desde la Seo de Urgel hasta Agramunt, y de aquí a Bellpuig y de Bellpuig a Lérida, que también fue de su condado; y comprende dentro de sí las riberas de Sió y Bragos, ríos que traviesan esta tierra y fertilizan con su riego muchos pueblos y tierras que están en sus riberas. Confina con la Noguera Ribagorzana, vizcondado de Áger, marquesado de Pallars, condado de Eril, condado de Fox (Foix) en Francia, vizcondado de Castellbó, condado de Cerdaña, ducado de Cardona, la Segarra, las riberas del río de Cervera, hasta la ciudad de Lérida, y con Segre, hasta volver donde se juntan él y Noguera Ribagorzana. Los pueblos más principales, y de los que se hacía principal y particular mención en las enfeudaciones que hacían los reyes de Aragón y condes de Barcelona a los condes de Urgel, eran: Balaguer, Albesa, Albelde, Menargues, Linyola, Agramunt, Pons, Monmagastre, Corrioles, Lo-Donzell, Vives, (recuerdos a Daniel Albesa Vives de Fuentespalda, Fondespala) Collfret, Tiurana, Oliana, Vilaplana, Altés, Puig-vert (en dos líneas, Puigvert, Puigverd). Oliola, Las-Puelles, Camarasa, Cubells, Mongay, Butzenit, Lorens y otros muchos que había vecinos a estos, y se comprendían todos con el nombre de condado de Urgel. Es generalmente todo él tierra fértil y abundante de trigo, cebada, avena y otros granos, y toda suerte de legumbres y frutas, y más en particular de almendras; y esto en tanta abundancia, que, no sin razón, le llamaron los antiguos granero de España, así como Sicilia de Italia. Cógese mucho aceite, miel y mucho salitre, y en algunas partes, vino. Abunda de grandes y dilatados prados en que pastoran infinidad de vacas, yeguas y carneros; y así eran grandes las rentas y provechos ordinarios que recibían los condes cada año, sin empobrecer ni vejar a sus vasallos, que comunmente casi todos eran ricos, y la tierra casi toda se labraba, y daba trigo y otros granos en abundancia, en muchas partes que el día de hoy solo sirven de prados para apacentarse en ellos el ganado. La tierra en los llanos es muy seca y gruesa, y llueve muy tarde en ella, que por ser toda ella tan desabrigada, con dificultad se detienen las nubes, por no haber montes vecinos a cuyo reparo y abrigo se detengan; pero el año que llueve, que suele ser ordinariamente de dos en dos años, es tal la cogida y fruto que sacan de aquella tierra, que un año solo hace olvidar la carestía y esterilidad de cuatro. En el llano que comunmente llaman lo pla del Urgel (el pla de l'Urgell en catalán de Pompeyo Fabra) corren tres ríos, que aunque poco caudalosos, pero dan grande provecho sus aguas: estos son el Corp, el río de Cervera y Sió, que bajan de los montes de la Segarra y desaguan en el Segre. Las riberas de estos ríos, y más la de Sió, están muy pobladas de lugares y abastecidas de todo género de frutas y hortaliza, y lo mismo es por toda la ribera del Segre. En medio del llano hay un lago que llaman de Ivars, por razón de un lugar vecino. De este se saca sal, y a no ser de ella tan abundante toda Cataluña, (son muy salaos los catalanes) si se beneficiara, valiera muchos ducados; pero como de Cardona y de la mar se saca tanta, no se hace caso de la de este lago. Suelen las avenidas del río de Cervera y de Sió, que reciben todas las aguas de la Segarra, de tal manera fertilizar y regar los pueblos de sus orillas, que el año que salen de madre queda aquella tierra cual otra Egipto con las avenidas y crecientes del Nilo; (sólo les faltan los cocodrilos a los payeses, por eso llevan Lacoste) y cuanto mayores son las avenidas de estos ríos, tanto mejores y más ciertos son los provechos que salen de aquella tierra. Abunda de todo género de caza, particularmente de perdices, conejos y javalíes; y finalmente, no falta en ella nada de aquello que es menester para el servicio y regalo de sus paisanos, y es todo el condado tan fértil, que, si abundan lluvias, con poco trabajo da abundantísimas cosechas y frutos. En el verano, en las llanuras, aprieta mucho el sol, así como en el invierno el frío. Los de los montes lo pasan mejor, porque durante el estío son muy frescos y en el invierno muy provistos de leña. La ciudad de Balaguer es de muy buen cielo y clima y muy sana, así como todo el condado, y entre otros lugares, es alabado de mejor cielo y clima el Terrós, del que, hablando Bernardino Gómez de Miedes arcediano de Murviedro y canónigo de Valencia, (de Alcañiz), en la historia del rey don Jaime el primero (jaime-i-conquistador.blogspot.com), dice estas palabras: es esta villa, según fama de los que por algún tiempo han residido en ella, de las más sanas de España, por la subtibilidad y pureza del aire y aguas o por algún buen vapor que sale de la tierra, el cual, recibido por los sentidos, purga el celebro de tal manera, que a los locos furiosos (como Manel Riu Fillat), y principalmente a los endemoniados (como Arturo Quintana Font), los llevan allí para que sanen; y está en refrán muy usado en Cataluña, en comenzar uno a enloquecer o endemoniarse: á este llévenle al Terrós.
/
Texto con ortografía actualizada en parte: Con esta ocasión comenzó a tomar fuerza de armas, y reducir a la corona real algunas villas y castillos de estos barones, hasta que llegó a Terrès, villa pequeña y cercana a Lerida y Balaguer. - Es esta villa, según fama de los que por algún tiempo han residido en ella, de las más sanas de España, o por la subtilidad y pureza del ayre y aguas, o por algún buen vapor que sale de la tierra. El cual recibido por los sentidos purga el celebro, de tal manera que a los locos furiosos, y principalmente a los endemoniados, los llevan allí, para que sanen. Y así está en refrán muy usurpado por Cataluña; en comenzar uno a enloquecer, o endemoniarse: a este llévenlo a Terrès.
/
Del buen clima de este condado y vizcondado de Áger son testimonio los naturales de él, por lo mucho que suelen envejecer, y más que en otras partes (casi tanto como en Okinawa): son gente entendida, valiente, fuerte y animosa, sufrida en los trabajos y, por estériles que sean los años, estiman más sufrir trabajos y necesidades en sus casas, que ir divagando por el mundo, dejando aquellas inhabitadas. Criábanse en lo más áspero de las montañas de este condado aquellos antiguos almogávares, tan nombrados en las historias y tan estimados de sus reyes, por su gran valor y esfuerzo. Su mayor hacienda y ejercicio es el campo, y de él esperan su bien y riqueza; y su mayor mercadería es el trigo, y entra por su causa mucho dinero en este condado. En las poblaciones grandes hay mucha gente docta y de letras; y para la educación de sus hijos y buena enseñanza de ellos, reciben gran beneficio de la universidad y estudio de Lérida, que fue antiguamente de los condes de Urgel (con permiso del Papa y del Rey de Aragón), donde envían (a) sus hijos; y de aquí es que hay entre ellos mucha gente erudita y política (como Durán y Lérida, o Duran i Lleida) y de buenos entendimientos, y que se han siempre preciado de dar buena satisfacción y cuenta de las cosas que les han sido encomendadas.

viernes, 5 de marzo de 2021

30 DE DICIEMBRE.

30 DE DICIEMBRE.

Reunido el Consejo, presentóse Galceran Oliver, en nombre de la Reina, y entregó la proposición que dicha señora creía del caso hacer, sobre el asunto de don Jofre
de Castro, cuyo contenido es como sigue.

La Senyora Reyna per satisfer e complaure no solament a les coses compreses e havents sguart a la capitulacio e concessio feta per la Majestat del Senyor Rey mas encara per la molta benivolencia e amor que ha a condescendre a totes instancies dels poblats en lo Principat de Cathalunya havents a memoria lo que per part de diputats e consell a la Excellencia de la dita Senyora Reyna en los fets de don Jofre de Castro (igual sale Castro que Castre, supongo que de castrum) es stat suplicat e demanat. Plau a la dita Senyora tots aquells fets cometre e soltament comprometre e lexar aquells en poder de una persona per part del Senyor Rey e de la dita Senyora e altra persona per part del Principat de Cathalunya axi que aquestes hagen e puguen satisfer integrar e totalment egualar e smenar qualsevulla dans e interessers que sien donats al dit don Jofre terres sues o vassalls seus pus a les dites dues persones haguda vera informacio sia vist aquells tals dans haver rebuts per occasio e causa del servey fet per lo dit don Jofre al dit Principat.
(Ya eran pesadísimos desde antiguo los catalanes, y además, muy hinchadicos.
En la “guerra” contra el rey de Aragón Juan II se morían de hambre por los llanos de Fraga y Leyda; me hubiese gustado leer qué les hubiese pasado en invierno intentando entrar en Morella a sacar al príncipe tejemanejes de Viana, que encima, al morir, hizo milagros. Los daños que hicieron en Fraga, que constan en los textos de esta “guerra”, aún a esta fecha no están pagados por “lo General”, en una carta posterior de lo justicia de Fraga se lee.
)
Alargant aquestes coses a tota indemnitat e benefici del dit don Jofre sustancia no mudada. E si per cas les dites dues persones concordar no poran ara per lavors la dita Senyora Reyna nomena e es contenta sia tercera la ciutat de Barchinona prefigint temps en les sobredites coses axi breu com vist sera a deputats e consell oferint nomenar la persona decontinent haguda la resposta de la present scriptura oferint mes per la cosa judicada donar per fermançes mercaders de la present ciutat suficients e bastants.

Hecha la antecedente proposición, acordóse que pasase a las nueve personas designadas para ocuparse de este asunto, quienes podrían examinarla, hacer las observaciones y anotaciones que creyesen conducentes, y pasarla después al Consejo, para poder así deliberar.
En la misma sesión, se hizo lectura de una carta de los embajadores, cuyo contenido es como sigue.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Recomendacions precedents a vostres senyories la present es per notificar vos com a XX del present mes de novembre arribam aci en Roma e Iendama anam a fer reverencia al senyor vicicanciller (canciller de los vicios? No, vicecanciller, hay varias versiones de este cargo) e li donam vostra letra lo qual nos rebe molt graciosament e se oferi de molt bona voluntat fer tot lo que possible li fos per lo Principat de Cathalunya e de continent nos hague audiencia de nostre Sant Pare e apres de la humil recomendacio e besament de peus a la sua Santedat de part de vosaltres senyors de diputats e conçell representant lo Principat de Cathalunya li presentam la letra de creença e apres que aquella hague legida li explicam largament la creença segons per vostres instruccions nos es stat comes e apres quens hague hoyts ab molt bona cara graciosament nos respos significant nos com lo Principat de Cathalunya ha obrat molt virtuosament en la liberacio del glorios Primogenit e que ha gran plaer del repos e tranquillitat del Senyor Rey e de aqueix Principat oferint se fer tot lo que degudament pora per lo dit Principat quant tocha als miracles de que ya sa Santedat havia hoyts dir molts e per nosaltres li son stats ratificats mostra trobar hi gran plaer dient nos com la sglesia de Deu acostuma de fer grans proves e examinacions dels sants ans que sien aprovats per aquella (espero que con San Luisico Companys también sea así) e quen remet al temps ha venir e que en tal manera se poran continuar los miracles que seran gran laor de Deu e proteccio de aqueix Principat. De les altres coses que demanau de hoyr missa en temps de entradit lo jorn de Sant Jordi e del altar portatil ja es signada la suplicacio de continent que sia desempatxada la bulla. Laus (us la; to la; tos la; os la) trametem eus (e us; i us en catalán de Pompeyo Fabra; y us; y tos; y os) scriurem pus larch. A present nons (no ens; no mos; no nos) occorre mes scriure sino que la Sancta Trinitat conserve longuissimament vostres senyories les quals nos manen lo que plasent vos sia. De Roma a XXVIII de novembre any Mil CCCCLXI. - Prests a la ordinacio de vostres senyories quins comanam a vosaltres lo prior de Cathalunya fra Johan de Cardona comanador del Masdeu.

Sigue la lista de los oficiales de la casa o servidumbre del señor Rey, creados en Cataluña, y que fue presentada a los Diputados de parte de la señora Reina.

Nomina dels oficials del Senyor Rey creats en Cathalunya.
(Están centrados en el pdf, los pongo a la izquierda, para que les guste más el texto a los rojillos que lo vayan a leer. )
Canceller.
Patriarcha e archabisbe de Terragona.
Governador de Cathalunya.
En Phelip Albert.
Vicecanceller.
Micer Marquilles.
Regent Cancellaria.
Micer Jaume Terranau. (Varias versiones, Taranau, Taranan)


Promovedors.
Mossen Johan Sorts.
Mossen Johan Dalmau. (Hostia, igual que lo caje de Beseit!)
Mossen Ramon Gilabert.
Mossen Galceran Hostalrich.

Alguacis.


Mossen Janer.
Mossen Anthoni Guillem Crespa.

Advocat fiscal de la cort del Senyor Rey.
Micer Anthoni de Mesa.

Advocat fiscal de la cort del veguer de Barcelona.
(Sale Barchinona, Barçelona, aún no había salido Barcelona.)
Micer Anthoni Riquer.

Jutges de cort.

Micer Pere Muntmany. (Montmany)
Micer Ramon Soler.

Hoidors de cort.


Micer Francesch Pujades.
Mossen Santdionis.

Advocats dels miserables.

Micer Francesch Alexandre.

Tresorer.

Mossen Galceran Oliver.

Prothonotari.

Micer Johan Dusay.

Loctinent de prothonotari.
En Gaspar Maymo.

Secretaris.

Mossen Johan Peyro.
Mossen Pere Perello.

Secretari extraordinari.
Mossen Jaume Vila.

Scrivans de manament del Senyor Rey.

Johan Sellent.
Bernat Audor.
Bernat Ros.
Johan Cirgos. (o Girgos, no se ve bien)
Daniel Bertran.
Johan de Gualbes.
Johan Solsona.

Scrivans de manament de loctinencia.

Johan Maso.
Johan Gallet.
En Lobera.
Berenguer Granell.
Barthomeu Timor.

Peticioners.

Pau Vida. (o Vidal, igual se me ha escapado la l)
Pere Çaçala.


Scrivans de manament de la thesoreria.

Miquel Bru.
Pere de Puig-gros.

Solicitador.


Luis Salvador.

Scrivans de registre.

Luis Cubells.
Bernat Baget.
Pere Descaus.
Johan de Cervello.

Sagelladors.

Johan de Sant Geordi.
Gaspar de Sadornes.

Scalfador de cera.


Francesch Pi.

Los del ofici de la tresoreria.

Barthomeu Scaler.
Pau Bedia.
En Riera.
Pere Ramon de Soler.
Miquel Cervia.
Tristan de Farrell.


Procurador fischal.

Garcia de Borau.

Procuradors de miserables.

Johan Brusca.
Jaume Johan.

Porters del Senyor Rey.

Johan Canet.
Gabriel de Mur.
Leonart Codina.
Rafhael lo Tort.
Gravalosa.
Fenals.
Eximeno.
Johan de Menargues.
Johan Sagarra. (Se ve Segarra justo más abajo)
Pere Calbo.
Venrell. (Como lo Vendrell)
Gaspar.
Olzina.
Geronella.
Johan Robro.
Johan Segarra.


Porters de la Senyora Reyna.

Garcia de Sant Audor.
Johan de la Reyna.
Sancho de Valmeseda.

Verguers.

Jaume Badia.
Pere Dempurda. (Empurdà, Empordà, Ampurdà, Emporium, Empuries, Ampurias, etc...)
Bernat Mariner.
Pere Sanchiz. (Sanchís, Sánchez, hijo de Sancho, Sancio, Santxo, etc,. Ramiro I, Ranimiro Sancio)

regnante X ranimiro sancio *in aragone

Anthoni de Marimon.
Johan de Valencia.
Pere Carnicer.
Francoy lo Giponer.
Johan lo Sabater.
Daniel Coll.

Verguers de la Audiencia.

Marti Dorna.
Johan Prats.

Se advierte, al pie de esta lista, que de los oficiales y ministros que en ella se mencionan, y que comprendía la capitulación otorgada por el Rey, se envía nota a los Diputados en satisfacción y cumplimiento de aquella, y de los demás no comprendidos, solo con la idea de manifestar y hacer ostensible la voluntad del monarca.
Leídas la lista y nota que preceden, se levantó la sesión, y para que quedase tiempo de meditar sobre lo que convieniese hacer, acordóse que se celebrase otra el día siguiente, a la misma hora.

domingo, 26 de julio de 2020

VAGUERIA DE CERVERA.

VAGUERIA DE CERVERA.

FOCHS
REYALS.

Primo Vila de Cervera. 485.
La Vila des Prats de
Sagarra. 93. (Segarra)
Copons. 54.
Veciana. 9.

Sadao e Riber. 26.
Guardia Paloasa. 7.
Munt Maneu. 19.

Sent Marti de Sgleyoles: 10. (Iglesuelas)
Vergos
de la ribera de Cervera. 13.
La Paladella. 6.

FOCHS DE
CIUTADANS.

Castell de Muntcortes: den Lombart
de Cervera. 3.
Munt Leho: den G. Carboners ciutada de Barchelona.
15. (Mont Leo, Montlleó, Monleó, Montleon, etc. )
Loch de Saranyo:
den Muntsuar de Leyda. 3.
Quadre de Saguer: den Francesch
des Camps. 5.
Brienço:
den G. de Carboners de Barchelona. 7. (Briansó, Briansò)
La
Cardosa: den R. P. de Çervera.
11.
Palamos: den G. Riquer. 3. (Palamòs, Palamòs)
Loch
de Riquer: qui es den R. de Riquer. 2.
Loch de La Mora: den Jacme
Ferrer. 4.
Castell den Sent P. Daguilo: den Francesch Sagrera de
Golada. 6.
Mont Paho: en qui na I den Bertran des
Vall e III del paborbre de Sent P. de les Arquells. 4.
Castell de
Rabinat: den Berenguer de Castellet. 15.
Puig Torner: dent
Bort de Gravalosa de Manresa. 6.
Escars: den Pons de
Vilalonga. 8.
Loch de Pomar: den G. de Carboners ciutada
de Barchelona. 8.
Tudola: qui es den P. de Oldomar de Barchelona.
24.
Loch de Ça
Cruillada
: den Jacme des Vall. 5.

FOCHS DESGLEYA E DE
CAVALLERS.

Primo Guaver: den Guerau de Queralt. 9.

Palarolls: del dit Guerau. 21.
Biura. 1.
Robiola e Sa
Calsada. 1.
Sent Antoli: den Guerau de
Queralt. 18.
Timor: del dit Guerau. 5.
Muntfa: den Berenguer
de Conchabella. 4.
Tordera: den Bernat Sa Cirera.
1.
Taylada e Vilalta: den R. de Caldes donzell. 10.
Castell
Dargensola: den Berenguer Dargensola donzell. 36.
(Argensola)
Castell de Santa Maria: dels hereus den Guerau
Duluge. 2.
Segur de Vila Major: den Matheu de Caldes donzell. 22.

Loch de La Rabassa: qui es dels hereus den R. Duluga. 8.
Uluja
subirana: den R. Duluge donzell. 11. (de Uluja, de
Uluge
)
Castell de Tora: del comta de Cardona. 50.

Castell de Ceguda: del dit compte. 9.
Castell de Bitfret:
del dit comte. 9.
Lo Lor: den Berenguer de Copons.
7.
Bellvehi de Meya: den Verges donzell. 18.
Frexenet:
desgleya e de cavallers. 8. (Freixenet, como las burbujas, les
bombolles
)
Bellvehi: qui es den G. Sa Cirera donzell.
14.
La Manresana: qui es den Bernat de Massina
janaros. 16. (generoso, bon jan, janaròs, janarós).
Loch
de Puig de Maguer: qui es den Muntfalco donzell 4.
(Montfalcó).
Castell Nou Duluja: den P. Duluja
donzell. 10.
Castell de Pinos: den Ramon de Pinos. 13. (Pinós).

Fluvia e Tapioles: den Berenguer Ça
Costa donzell. 22.
Talavera
e Pavia: den Johan de So. 25.
Guardiola: den Ramon
Talamancha. 4.
Quaraltil: den Galceran de Vergos donzell. 3.
Sent
G. prop la Rabassa: qui es den G. Sa Cirera. 4.
Santa Fe:
den Barthomeu de Fanchs. 10.
Tudela e Carras: den
Galceran Duluge donzell. 10.
Ça
Goda: den Maymo Ça
Cirera. 4.
Clariana: del dit Maymo. 17.
Munt Argull:
den Dalmau de Queralt. 10.
Raurich: del dit Dalmau de Queralt.
13.
Sistero: qui es den Arnau de Verdu. 4.
Sent P. Sa
Levinera: den R. de Boxadors. 23.
Rubio: den Bernat de Boxados.
37.
Fonolleres: dels hereus den Guerau Ça
Torra. 5.
Canos: den Gueraulich Ça
Torra donzell. 4.
Vila Major.
Senta Coloma de
Queralt: del noble En Dalmau de Queralt. 161.
Castell de Queralt:
del dit noble. 37.
Castell de Aguilo ab la Quadra de Muntfret:
del dit noble. 39.
Munt Palau: den R. Duluge. 10.
Loch
del Stor: den G. de Aguilar. 10.
Sent G. des Lor: den G. Sa
Cirera. 11.
Loch de Bordell. 5.
Valmanya: qui es den
Berenguer de Rajadell. 13.

Uluge jusana: den P. Duluge donzell ab III fochs de Santas
Creus. 12.
Munt Squiu: qui es de P. de Gaver. 2.
(Montesquieu ?)
Quadra de La Rocha: den Dalmau de
Queralt (nos troba).
Castell de Boxadors: den R. de
Boxadors donzell. 18.
Vergos Guerrajat: den R. Doluge donzell. 9.

Salent: den Guerau de Sanahuge donzell 5.
(Sanahuja)
Lundars: de pabordre de Sent P. des Arquelles.
3.
Vila Grasseta: del monestir de Sanctes Creus. 18.
(Vilagrassa diminutivo)
Muntoliu: del dit abat de
Santas Creus. 28. (Montoliu)
Loch de Sent P. Sa
Cruilada: del comanador de Rodes. 3.
Porta Espana.

Rocha Mora: del prior de Munt Serrat. 13.
(Monserrate, Montserrat, etc).
Belmunt: del dit Prior. 8.
(Bellmunt, Belmonte).
Savit de Bordell: del prior de Munt
Serrat e den P. Ferrer e daltres. 13.
Loch de Carbesi: del dit
Prior. 10.
Solanelles: de la abadessa de Valdaura. 7.
Ses
Conamines: del abat del Stany del terme de Castella (nos
troba). 3.
Los Albarells: del prior de Munt Serrat (nos
troba). 11.
Sent P. dels Arquells: del pabordre dels Arquells. 6.

Riudovelles: qui es de la abadessa del Padregal. 4. (Riu
de ovelles, Río de ovejas
).
Rubio e Altadil: de Sent
Anthoni. 3.
Loch de Sent Sapulcra: de Abad de Santas
Creus. 2.
Loch Dalta Riba: del dit abat. 4. (Altarriba)

Malgrat e Pruinosa: del pabordre de Solsona. 16.
Lo
Far: del dit pabordre. 2.
Comabella: del dit pabordra. 3.

Mas de La Portella (nos troba). 1. (Com a La
Portellada, lo mas de dal y lo mas de baix
).
Loch de
Granyanella: del abat de Poblet. 9.
Sent Domi: qui es de la
abadessa de Valldaura. 8.
Lo Vespi: desgleya e de
cavallers. 6.
Portell: del pabordre de Solsona. 7.
Viver: del
dit pabordre. 3.
Torra Feyta: del bisbe Durgell.
14.
Nial: del capitol Durgell. 2.
Sent Merti de la Plana: del
capitol Durgell. 5.
Guissona: del bisbe Durgell.
70.
Sanahuja: del dit bisba e la batlia de
Sanahuja ab Paloll. 104.
La Torra den Bort: desgleya (nos
troba). 3.
Sent P. des Vim: del prior de Santana des Prat.
6.
Agramuntell: qui es del abat de Santas Creus.
12.
Castell de Miralles: desgleya. 13.
Sent Galart e
Figuerola: del abat de Santas Creus. 12.
Loch de Contrast:
desgleya. 4.
Pujalt: del comte de Cardona. 35.
Ondara: qui es
den Pons de Correga. 8.
La Torra den Portella: den Johan Ça
Portella. 3.
Castell de Jorba de Jorba: den R. de
Castell Ouli donzell. 56.
Ça
Rocha
del terme Daguilo: den Galceran de Miralles donzell. 6.

Castell de Filoll: del comte de Cardona. 17.
Quadra den Ramon
de Massons donzell. 1.
Calaf: del comte de Cardona. 63.
Lo
Vilar de perroquia de Veciana: den Matheu de
Caldes. 1.
Castell de Calonge: del comte de Cardona. 18.
Castell
de Mirambell: del dit comte.
7.
Castell de La Molçosa: del
dit comte. 25.
La Seu Durgell. 230.
Tost: del
capitol Durgell. 25.
Lato: del dit capitol. 7.
La Coma
Deuabives. 8.
Arcedo. 6.
Nabiners. 8.
Loges. 7.
Munt
Ferrer. 10.
Trixen. 33.
Hostaran. 30.
Gavarra. 6.

Perroquia de Laorto. 15.
Alars. 14.
Adaral. 9.
Lavança.
25.
La Mora Comdal. 6.
Fornols. 15. (Como Fórnoles,
Fórnols, Fornos, en el Matarraña
)
Cornalana. 5.
Asfa. 5.

La Losa, Ternes, Arcevol, Agunrri, Pla de Sentis, La Vall
Dorques: del bisbe Durgell. 64.
Issona. 50. (Isona).
Munt
Cla. 28.
Mas Sa Clasio de perroquia dels Prats de
Sagarra: den Galceran de Caldes. 1.
Grenyena: del Orda del
Hospital de Sent Johan. 52.
Muntornes: del
dit Hospital. 29. (Montornes, Montornés, etc.)
Mas de
Bondia: del dit Hospital. 19.
Lamenla: del dit Hospital.
64.
Segura: del dit Spital. 21.
Lalbio e la Torra
Dalbio: del dit Spital. 10. (Albio, Albió)
Capestan: del
dit Spital. 6.
La Guardia Lada: del dit Spital. 32.
Porqueriçes:
del dit Spital. 12. (porquerizas, puerco; porc, porcus, gorrino,
marrano, verro, guarro
).
Castell Nou de Porchariçes:
del prior de Montserrat. 7.
Guardia Palosa: del dit prior.
2.
Quadra anomanada dins la perroquia de Sent Merti
Desglayoles. 2.
Loch de Amoros: qui es del camarer
de Solsona. 4.
La Morana: den R. Ça
Cirera. 3.
Ribelles e lo terme: den Gispert de Ribelles.
1.
Guardiola: del dit Ribelles. 3.
Vilalta: del dit Ribelles.
4.
La Oltzina: del dit Ribelles. 4.
Ribelles. 4.
Falchonera.
1. (Falconera, falco, falcó, halcón)
Pujol. 2.
Vila
Nova de Valdoria: den Berenguer de Cardona. 19.
Ponts e
son terme: del comte Durgell. 65.
Torra Blancha:
den Galceran de Toraya. 4. (Torreblanca, Torre blanca)
Bertran
Busco: den P. de Falcons. 1.
Biosca: den Bernat de Camporrells.
36.
Carram: den Galceran Duluya donzell. 5.
Grassa: den Garau
Doluge. 13.
Concha Bella: del dit Guerau. 10.
Espaylargues:
den Johan de Concha Bella. 14. (Espallargas,
Espallargues
)
Paylagalls: del dit Johan. 10.
Vila
de Cardona e la batlia daquella: del comte de Cardona.
249.
Castell de Matha Margo del dit comdat: es de mossen
Paguera. 14.
Castell Salen: de mossen R. de Vilalta. 5.
Castell
de Maya: que es del dit mossen R. 8.
Quadre den Jacme Suria
donzell. 2.
Perroquia de Gargala e Frigols. 8.
Castell e
perroquia des Pujol de Planers: es den Johan des Pujol donzell. 6.

Castell de Querol: den Johan des Brull donzell. 3.
Castell de
Clariana: del dit Johan. 6.
Castell e perroquia de Capollat e la
batlia daquell. 40.
Castell e perroquia de Castello: del comte de
Cardona. 35.
Perroquia de Corna: del dit comte. 24.
Batlia e
perroquia de Vall de Lort sobira: del dit comte.
33.
Castell de la Pedra: del dit comte. 21.
Castell de Castell
Tort
e perroquia de Tort: del dit comte. 20.
Castell
de Siquer perroquia de Linars: del dit comte. 28.
Castell de
Ladurs: del dit comte. 10.
Castell e perroquia de Jovals: del dit
comte. 5.
Castell de Montpolt: qui es den G. Guerau. 4.
Castell
de Terrassola: qui es den Francesch Sa Torra donzell.
5.
Castell de Clara: lo qual es den Albert de Pinos. 6.

Castell de Lobera: del dit senyor. 20.
Castell de Dodeny: den
R. Sola de Solsona. 13.
Vila de Solsona: del dit comte. 212.

Castell des Torrents: den Arnau Dalta Riba. 5. (de
Alta Riba
).
Castell de Castellar. 6.
Castell de Rayner:
qui es del dit comte. 28.
Castell de Sen Climens: del dit
comte. 4.
Castell de Solsona: del dit comte. 13.
Cambrils de
Aljuya: del dit comte. 23.
Quadre de Peracamps: den Font Star
del dit comdat. 4.
Castell de Canalda: qui es den Prestadir
de Solsona. 10.
Castell de Miravet: del dit comte de Cardona. 5.

Castell de Linera: del dit comte. 12.
Castell de Lobarola:
den Jacme Ça Cirera. 30.

Castell de Valforosa: den R. Brull. 24.
Castell Follit
den Riubragos: del dit comte. 47.
Castell Derdevol: del dit
comte. 26.
Castell de Fontanet: del dit comte. 4.
Castell
Ferran: del dit comte. 11.
Castell Divorra: del dit comte. 25.

Castell de Claret: del dit comte. 8.
Castell de Sellos: dels
hereus de Pinos. 6.
Quadra de Matha de Porros: den G.
Corrego. 2.
Castell de Munt Falcho: del dit comte de
Cardona. 10. (Montfalcó, Mont Falco, Monte Halcón).
Castell
de Torroja: del dit comte. 32. (Como Ana Torroja, de
Mecano
).
La Clusa: del bisbe Durgell. 2.
Aguilar. 2.
Lo
Mas de Socarrats: de Sent Ponç.
1.
Guardasmens: del dit bisba. 3.
Vila Major: del
capitol Durgell. 2.
Ratera Ratera: del rector de
Tauladells. 1.
La Figuerosa: del pabordre de Solsona. 5.
Talarn:
del dit pabordre. 4.
Claret: de capella. 2.
Osso: del dit
bisbe. 15.
Rochaberta: qui es de I capella Dagramunt. 2.
Gerp:
del dit pabordre de Solsona. 28.
Gauter: del prior de Gauter. 4.

Paupa: del dit pabordre. 3.
En Ribera del castell de Jovals:
es de Santa Maria de Solsona. 1.
Ballia de Lona e de Terrassola:
del pabordre de Solsona. 4.
Ballia de Muntpolt: del dit pabordre.
2.
Castell de Naves: del dit pabordre. 27.
Perroquia de
Timoneda: del dit pabordre.
6.
Castell de Basora: del dit pabordre. 7.
Quadre del dit
castell: del dit pabordre. 3.
Castell Dolius: del dit pabordre.
18.
Castell de Osta Franch: del capitol Durgell. 13.
Castell
de la Guardia: del Spital de Sent Johan. 9.
Castell de Cornabous:
del abat de Poblet. 9.
Castell de Barbens: del Spital de Sent
Johan. 15.
Castell Divars: del capitol Durgell. 4.
Castell de
Tarros: de la abadessa de Santa Cilia. 3.
Castell de La Fuliola:
del monestir de Poblet. 5.
Castell de Buldu: del dit monestir. 6.

Castell de Clara: del abat de Ripoll. 18.
Castell de Les
Planelles: del Spital de Sent Johan. 8.
La Torra den Arau: del
prior de Gauter. 1.
Castell dels Archs: del abat de Bellpuig. 3.

Castell de Bellcayre: del abat de Poblet. 4.
Castell de
Belvis: del capitol de la Seu de Leyda. 18.
Castell de Termens:
del Spital de Sent Johan. 13.
Loch de Portella: de la abadessa
del Cayre. 13.
Loch de Camporells: del abat de Bellpuig. 1.
(Camporrells)
Castell de Les Avellanes: del abat de
Bellpuig. 18.
Vilanova: del dit abat 13.
Aleny de perroquia
de Sent P. Calarç: del abat de
Cardona. 3.
Loch de Sent P. Calars: del dit abat. 2.
Castell
de Conil: del dit abat. 7.
Castell de Durfor: del dit abat. 3.

Castell de Taltaul. 26.
Castell de Puig de Maguer: de la
abadessa de Berga. 4.
Castell nou de Baslla: del bisbe Durgell.
6.
Castell de Tous. 33.

martes, 18 de febrero de 2020

XLIII, reg. 13, fol 265, 14 abril 1265

XLIII.
Reg. n. 13. fol. 265. 14 abril 1265.

Noverint universi quod cum nos Jacobus etcetera fecerimus venire apud Barchinonam Bonastrugum de Porta magistrum judeum de Gerunda ratione acusacionis quam prior fratrum predicatorum Barchinone frater R. de Pennaforti et frater A. de Segarra et frater Paulus ejusdem ordinis de ipso nobis fecerant qui asserebant quod in Domini nostri vituperium et tocius fidei catholice dixerat quedam verba et etiam de eisdem librum fecerat de quo transcriptum dederat episcopo Gerunde: idem Bonastrugus in nostri presentia constitutus presentibus venerabili episcopo Barchinone Berengario A. de Angularia magistro Berengario de Turri archidiacono Barchinone magistro B. de Olerda sacrista Barchinone B. Vitale Ferrer de Minorisa et Berengario de Vico jurisperitis et pluribus aliis sic respondit quod predicta verba dixerat in disputacione que fuit inter ipsum et fratrem Paulum predictum et in nostro palacio Barchinone in principio cujus disputationis fuit a nobis sibi data licencia dicendi omnia quecumque vellet in ipsa disputacione: quare ratione licentie a nobis et fratre R. de Pennaforti predicto sibi data in dicta disputacione de predictis non tenebatur in aliquo maxime cum predictum librum quem tradidit dicto episcopo Gerunde scripsisset ad preces ipsius: super quibus nos Jacobus Dei gratia rex predictus nostrum habuimus consilium cum episcopo Barchinone et aliis supradictis qualiter in facto dicti judei procedere deberemus: habito tamen consilio cum eisdem cum nobis certum sit dictam licenciam a nobis et fratre R. de Pennaforti sibi tunc temporis fore datam volebamus ipsum judeum per sententiam exulare de terra nostra per duos annos et facere comburi libros qui scripti erant de verbis supradictis: quam quidem sententiam dicti fratres predicatores admitere nullomodo voluerunt. Quapropter nos Jacobus Dei gratia rex predictus concedimus tibi dicto Bonastrugo de Porta magistro judeo quod de premissis vel aliquo premissorum in posse alicujus persone non ..... nearis tempore aliquo respondere nisi tantum in posse nostro et presentia. Datum Barchinone II idus aprilis anno Domini MCCLX quinto.

Jacobus, Jaime I de Aragón, reg. 13, fol 265, 14 abril 1265

martes, 7 de septiembre de 2021

Lo castell de Conchabella situat en Urgell

Al molt egregi e strenuu baro don Hugo Roger comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathaluuya.

Molt egregi e strenuu baro. Lo castell de Conchabella situat en Urgell es del monestir de Sent Geronim de la Murta e compren lo major patrimoni de aquell
entant que si a causa de la guerra venia a destruccio ço que Deus no vulla seria total desolacio del dit monestir e desercio del culto divinal qui en aquell religiosament e devotissima se fa. Adonchs a supplicacio del honorable prior e religiosos frares del dit monestir pregam vostra gran noblesa lo dit castell e los poblats en ell hajau per recomenats. E tingueus la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XXI de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

Concabella:

https://es.wikipedia.org/wiki/Concabella

Concabella es una entidad de población del municipio de Els Plans de Sió en la provincia de Lérida, España. Pertenece a la comarca de la Segarra.

Situada cerca de la orilla derecha del río Sió, alrededor del antiguo castillo de Concabella y de la iglesia parroquial de San Salvador. Al sur del término municipal se encuentra el antiguo castillo de Ratera, que se convirtió posteriormente en un molino.

En el siglo XV perteneció a los Ortiz de Cabrera y de Orís.

http://www.castelldeconcabella.cat/

https://www.bisbaturgell.org/index.php/es/bisbat-durgell-sp-770872453/territori/urgell-mitja/89-les-pallargues/817-concabella-st-salvador

https://www.bisbaturgell.org/index.php/es/preveres/120-mn-ramon-balague-bajona


lunes, 17 de febrero de 2020

XLI, reg. 13, fol 156, 26 marzo 1264

XLI.
Reg. n. 13. Fol. 156. 26 mar. 1264.

Noverint universi quod cum nos Jacobus Dei gratia et cetera mandaverimus vobis universis et singulis judeis dominio et districtu nostro comorantibus quod omnes blasfemias domini nostri Jesuchristi et Beate Marie matris ejus que in vestris libris ut nobis dictum est continentur dampnaretis et levaretis de ipsis libris ex quo ipsas inveniretis per vos ipsos vel vobis significate essent vel ostense per fratrem Paulum Cristianum ordinis fratrum predicatorum viva voce vel literis infra spacium trium mensium et quod alias ille qui istius mandati et statuti nostri culpa inventus esset ex vigore mei puniretur penam mille morabetinorum et libri predictas blasfemias continentes absque cujuslibet excusacione et remedio publice comburerentur: modo vero quia aliqui ex vobis ut intelleximus dubitantes super dicta pena mille morabetinorum ne per vos ipsos de dictis libris levare aliquid haberetis recognoscimus ac etiam declaramus quod non teneamini aliquid de ipsis libris levare nec dampnare nec penam predictam incurratis donec per fratrem Paulum vel per alium sint vobis ostensa capitula dictarum blasfemiarum sic quod cum vobis ostensa fuerint si ea excusare potestis non fore blasfemias nostri domini Jesucristi et Beate Marie matris ejus ad cognicionem judicum super hoc assignatorum a nobis videlicet venerabilium episcopi Barchinone fratris Raimunde Pennaforti fratris A. de Segarra fratris R. Martini et fratris P. de Genua non teneamini dampnare aliquid vel levare de eisdem set cum per dictum fratrem Paulum vel per alium vobis ostensa fuerint et postea spacium habueritis unius mensis respondendi: et facta responsione per vos infra dictum mensem nisi dictus frater Paulus vel alius qui predicta vobis ostendet ipsam vobis impediret condempnati fueritis per omnes dictos judices ipsa de dictis libris infra dictos tres menses levare absque remedio teneamini et quod juretis viginti vel triginta de majoribus et discretioribus vestrum in qualibet aliama sive comunitate super lege Moysi in animabus vestris et aliorum judeorum de predicta comunitate quod predictas blasfemias radetis et de cetero non reponetis. Quod qui contra fecerit penam predictam dictorum mille morabetinorum se noverit sine remedio incursurum.
Datum Exee VI kalendas aprilis anno Domini MCCLX quarto.

Jacobus, Jaime I de Aragón, reg. 13, fol 156, 26 marzo 1264

 

domingo, 28 de junio de 2020

HISTORIA DE LOS CONDES DE URGEL. Capítulo I.


HISTORIA DE LOS CONDES DE URGEL.

Capítulo I.

En que se describen los pueblos Ilergetes.

Están el condado de Urgel y el vizcondado de Ager en el Principado de Cataluña, en una partida o región de tierra que los antiguos llamaron los pueblos Ilergetes, nombrados así de la ciudad de Lérida, llamada de ellos Ilerda, que fue la cabeza y pueblo más principal de ellos. Ocupaban muy gran parte del reino de Aragón y Principado de Cataluña, y no acaban de determinarse los autores qué tierra era la que correspondía bajo o dentro los límites de estos pueblos; pero siguiendo la más común y cierta opinión, hallo que, mirados todos juntos, eran de figura cuadrangular y constaban de cuatro lados y puntas. El primer lado, de la parte de oriente, tenía la distancia de tierra que corre desde la fuente del río Gállego hasta la fuente o nacimiento del río Llobregat, fingiendo o tirando una línea de la una fuente a la otra. De la parte del mediodía, les dieron Florián de Ocampo y otros por límite el río Segre; pero es cierto dilatarse muy gran espacio de tierra de la otra parte del dicho río, extendiéndose hasta los montes de Segarra y tirando o fingiendo una línea desde la fuente del Llobregat hasta el río Ebro. Por la parte de poniente tenían al río Ebro, cuanto discorre de la entrada del Gállego hasta la villa de Flix, que está a las orillas del mismo Ebro; y por el septentrión, considerada cierta raya, según la postura que Tolomeo señala, desde la fuente del Gállego hasta el Ebro, dividiendo la región de estos Ilergetes de otros españoles nombrados Vascones. Hay dentro de esta tierra diez ríos caudalosos, cuyas riberas son tan pobladas y fértiles, que pocas en España las aventajan. El más principal de estos ríos es Ebro, al que Marineo Siculo da el primer lugar entre los ríos de España, como aquel de quien esta provincia fue llamada Iberia, según dice Plinio (Lib. 3, c. 3.): quem propter universam Hispaniam Graeci appellavere Iberiam; y tiene su nacimiento cerca de un puerto llamado Fuentible, que es lo mismo que fuentes de Ebro, que está cerca de Aguilar del Campo, y corre a raíz de Cantabria, atraviesa Navarra, Aragon y Cataluña, y después de haber corrido más de ciento y diez leguas, junto a Tortosa entra en el mar Mediterráneo, con tan grande furia, que gran trecho aun queda su agua dulce y sabrosa. Es río navegable, y antiguamente lo fue mucho más; y en tiempo de los romanos se navegaba hasta Logroño, en el reino de Navarra, que, comparado, lo que hoy se navega es poco; y así parece que quieren afirmar algunos autores (Garibay), que Tubal, cuando vino a poblar España, empezó por Cantabria, subiendo y navegando por este río arriba. Recibe en sí diez y siete ríos grandes y caudalosos, sin las otras muchas aguas que entran en él de Navarra, Aragón y Cataluña. Abunda de mucha pesca, especialmente de sábalos, que son admirables: sus aguas son muy sanas y apacibles, y las estiman mucho las mujeres, por hacer las manos y cara muy blancas y blandas; y por esto son traídas de unas partes a otras: cujus aqua, dice Sículo, vel ad bibendum, vel ad lavandum perutilis, in cadis ad regiones alias transfertur; ea siquidem manus albiores et facies molliores facit, et pota, corpora saniora; y finalmente, cuando fue la seca general de España, no quedó en ella cosa verde sino fue en la orilla de este río y de Guadalquivir.
Segre es el otro río que hay en estos pueblos; y este traviesa por el condado de Urgel: es muy celebrado por haber salido de sus riberas los pobladores de la isla y reino de Sicilia, que le dieron el nombre de Sicania. Llamáronle los antiguos Sicano y Sicoris o Segre los modernos. Vivían en sus orillas una gente que se llamaban Sicanos: estos, dice Tucídides que echaron de sus casas y moradas los Sigios, gente húngara, feroz y bárbara, que, dejada su tierra, vinieron a poblar en España, movidos por ventura del oro y plata que manó del incendio de los Pirineos, que convidó a muchas naciones bárbaras, que vinieron para gozar del tesoro que aquellos montes dentro de sus entrañas tenían. Salidos de aquí los Sicanos, pasaron a la isla de Sicilia, que hasta entonces se llamaba Trinacria, por razón de las tres puntas o promontorios que hace, y quedó con el nombre de Sicania, y vivieron en ella mucho tiempo nuestros Sicanos; y Tucídides, autor griego, que vivía el año 450 antes del nacimiento de Jesucristo señor nuestro, afirma, que en su tiempo aún había descendientes de aquella nación, que tenían una parte de aquella isla, hacia el occidente. Marineo Sículo da otra causa de haber pasado esta gente a Sicilia, y dice que hubo en la España citerior algunas guerras civiles entre los vecinos y moradores de las orillas del Segre, y los que quedaron vencidos dejaron esta provincia y pasaron a Italia, y de aquí a Sicilia, donde llegaron cansados y codiciosos de tomar asiento y reposo; y por hallar aquella isla casi deshabitada, conociendo su fértil y buen terruño, se quedaron en ella; y Silio lo cantó con estos versos:

Post dirum Antiphae sceptrum et ciclopea regna,
Vomere verterunt primum nova rura Sicani;
Pyrene missit populos, qui, nomen ab amne
Asciti patrio, terrae imposuere vacanti.

Lleva este río arenas de oro, que se coge en él con harta abundancia, y por eso son sus aguas muy saludables: nam aureas affert arenas, et potus est valde salubris. Recoge el Cinca, las dos Nogueras, Pallaresa, porque viene del marquesado de Pallars, y Ribagorzana, porque viene del condado de Ribagorza, y Balira, que viene por la parte del septentrion, y después de haber regado y fertilizado mucha tierra, desaguan en él. Por la parte del mediodía recibe los ríos de Bragos, Lo Corp, Sió y río de Cervera, que traviesan y fertilizan el llano de Urgel; y con estos ríos que, entrados en él, pierden su nombre, y con otras muchas aguas que recoge, después de haber regado y fertilizado gran parte de tierra, acaba en Ebro, que, recogiéndole en sí, le quita y acaba el nombre.
Es notable este río, pues en él, por permisión divina, recibió la hija de Herodias el justo castigo de haber complacido a su impía madre, pidiendo la cabeza del santo precursor Bautista; y fue que los delitos y maldades de Herodes Antipas y de Herodias, su manceba, les merecieron ser echados de Judea y desterrados a Francia y de aquí a Lérida, donde murió infelizmente; y Herodias bailando por su gusto sobre este río, que estaba helado, se rompió el hielo, y ella quedó sumergida, sacando solo la cabeza, que cortaron los mismos pedazos de hielo sobre que ella había bailado, pereciendo en aquel baile. Lucio Dextro, hijo de san Paciano, obispo de Barcelona, lo dice en su Omnimoda Historia, que apareció escrita en nuestros días, por estas palabras: Herodias vero, saltans super Sicorim, flumen llerdae, glacie concretum, summersa, miserabiliter periit. Pero mejor lo dijo Niceforo Calixto, aunque no nombra el río: Eundum filiae Herodiae erat brumali tempore, et fluvius trajiciendus, qui, cum glacie contractus coagmentatusque esset, pedes eum transibat; glacie autem rupta, idque non sine Dei numine, demergitur illa statim, capite tenus, et inferioribus corporis partibus lasciviens moltiusque se movens, saltat, non in terra, sed in undis: caput scelestum, frigore et glacie concretum, deinda etiam convulneratum, et a reliquo corpore, non ferro, sed glaciei crustis ressectum, in
glacie ipsa saltationem letalem exhibuit, spectaculoque ejus omnibus praebito, in memoriam ea que fecerat spectantibus revocat. Y de todo había hablado aquel apostólico varón san Vicente Ferrer, el qual en el sermón hizo en la fiesta del martirio del gran Precursor, dijo estas palabras: Filia vero ejus, cum super glaciem tripudiaret, ub ea glacies resolvitur, et ipsam in aquis continuò submersit, et modo tripudiat cum daemonibus in inferno. Herodes autem in exilium missus ab imperatore, et ibidem miserabiliter vitam finivit.
Hay edificados en esta región de los Ilergetes muchísimos pueblos: los más principales en Aragón son: Huesca, Gurrea, Montaragon, Ayerbe, Balbastro, Monzon, Benavarre, Ripop, Alcolea, Bellver, Fraga, Calamera, Vallobar, Alcubita, Perdiguera, Bujaraloz, Mequinenza, Xelse, Vililla y otros muchos. En Cataluña: Balaguer, ciudad y cabeza del condado de Urgel; la ciudad de Urgel llamada la Seo, donde reside el obispo y cabildo; Agramunt, Tárrega, Linyola, Bellpuig, Anglesola, Aytona, Camarasa, cabeza de estos dos marquesados, Pons, Oliana, Castelló de Farfanya, Áger y otros muchos, que, entre Aragón y Cataluña, pasan de más de cuatrocientas poblaciones con campanario (1: Ocampo, lib. 3°, c. a° ).
Tolomeo en su geografía, después de haber tratado de los Vascones y referido los pueblos hay entre ellos, dice estas palabras: et post hos etiam Ilergetes. In quibus civitates mediterraneae Bergusia, a la que da de longitud 16° y 30, y de latitud 43°, y la traducción italiana dice ser Balaguer; Celsa, de longitud 16°, y de latitud 42° y 45; Bergidum, que quieren algunos sea la Seo de Urgel (y con ellos el padre Gordoño en su Cronología), y tiene de longitud 15° y 30, y 42° y 30 de latitud; Erga, a la que da 15° de longitud y 45, y de latitud 42° y 15; Succosa, a la que da 15° y 10 de longitud, y 42° y 30 de latitud; Osca, que es la ciudad de Huesca, a la que da 16° de longitud, y 42° y 30 de latitud; Burtina, que dicen ser Balbastro, 15° y 10 de longitud, y 41° y 56 de latitud; Gallica Flavia, que dicen ser Fraga, a la que da 15° 30 de longitud, y 41° y 40 de latitud; Orcia, que dicen ser Alcarraz, 15° de longitud y 41° y 30 de latitud; y Ilerda, que es Lérida, 15° y 56 de longitud, y 41° y 26 de latitud.
De estos pueblos era la cabeza la ciudad de Lérida, a la que dan los historiadores varios fundadores. Unos quieren que haya sido Brigo, antiguo rey de España y bisnieto de Tubal, que reinó el año 400 después del diluvio y dejó fundadas muchas ciudades principales, y entre ellas fue la de Lérida. Otros atribuyen la fundación de esta ciudad a Hércules Libio, de quien dicen que, armado de una porra o maza y vestido de una piel de león, iba por el mundo domando monstruos, valiéndose de estas armas, porque aún no estaban inventadas las de acero que después se usaron para destrucción del género humano. Este, dicen que más de 1600 años antes del nacimiento de Jesucristo señor nuestro, llegó en el puesto donde hoy la vemos edificada, con muchos griegos de Acaya y del Ilirico que le seguían, y agradados de la tierra por su apacibilidad y grasura, y por ser en cierta manera semejante a la que ellos habían dejado en Grecia, edificaron en un montecillo que está casi en el medio del llano de Urgel, cuyas faldas baña el río Segre, una ciudad que en su lengua llamaron Ilerda, aludiendo al nombre del Ilirico que hoy decimos Esclavonia, de donde ellos habían salido. Juan Vazeo sigue la opinión de los que dicen ser fundación de Troyanos 1139 años después del diluvio, y que le dieron este nombre en honra del dios Apolo, a quien ellos llamaron llleus, y de aquí vino que muchos escriben Illerda con dos eles y lllergetes asímismo; pero hallamos en los poetas lo contrario, y hacen la primera sílaba breve, lo que no podría ser si se escribiese con dos eles. / Leyda, Lleyda, Lleida /
Es esta ciudad muy celebrada de César en sus Comentarios, por las victorias que cerca de ella alcanzó de Marco Varron, Lucio Afranio y Marco Petreyo, capitanes de Pompeyo; célebre en edificios, templos, casas y copia de vecinos; regalada por su fértil, apacible y dilatada huerta, y por las aguas del río Segre que bañan sus muros y la proveen con abundancia de pescado; ilustre por su antigua universidad, que ha dado al mundo una infinidad de varones doctísimos en todas facultades y ciencias, a la cristiandad un papa, que fue Calixto tercero, que en ella recibió el grado de doctor, como dice Platina, y a la iglesia un santo, que fue san Vicente Ferrer, que en ella recibió el grado de Maestro en Teología; y por eso la alaba Jacobo Mendedorpio en su tratado Academiarum orbis celebrium. Era antiguamente marquesado; y Ramón Berenguer, conde de Barcelona y príncipe de Aragón, se intitulaba marqués de Lérida y Tortosa, como parece en muchas escrituras de su tiempo.
Es est ciudad madre de la de Valencia, y de ella salieron mil mancebos y otras tantas doncellas que, después que el rey don Jaime la conquistó de los moros, la poblaron. Lérida le dio peso y medida, y le comunicó parte de sus armas o señal con que hoy señala la moneda de vellon de aquel reino; y de cuatro flores de lis que hacía Lérida en sus escudos, le dio una, y ella se quedó con tres, en premio de haber sido sus vecinos los primeros que la entraron cuando el rey don Jaime la tomó: reconoce Lérida a Valencia por hija y esta a aquella por madre, y con estos títulos se tratan, reconociendo siempre Valencia, como buena y agradecida hija, lo que debe a Lérida, su madre. Marineo Sículo, tratando de la moneda de Valencia, lo dijo muy bien: Caeterum Valencia suae monetae signum tamquam munus accepit ab Ilerda civitate; nam cum rex Jacobus Valenciam, mauris plenam, propugnatoribus obsideret, convocatis ducibus et cujusque civitatis praefectis, constituit, cunctis assentientibus, ut quae civitas primum Valenciae muros oppugnando prorrumperet et civitatem ingrederetur, ea, in suae virtutis et honoris memoriam, Valenciae colonias mitteret, et pondera, mensuras et monetae signum conferret. Cum igitur Ilerdae cives, acriter oppugnantes, primùm Valenciae muros dirruissent, expugnatam civitatem, mauris fugatis et occissis, ingressi, summa laetitia gestientes, ei, prout rex imperaverat, cultores adolescentes numero mille totidemque puellas virgines tradiderunt, et cum mensuris et ponderibus florem lilii unum quo monetam insignirent. Nam prius Ilerda quatuor in suis armis et insignibus lilii floribus utebatur, nunc vero tribus dumtaxat; quamobrem Valenciae gratissima civitas, in litteris quas ad Ilerdam scribit, eam matrem semper appellat, et in magnis rebus non secus ac parentem charissimam consulit; et Ilerda Valenciam filiam vocat, cujus commodis et honoribus diligenter incumbit.
Lucano en el libro tercero describe esta ciudad y con breves palabras comprende mucho de lo bueno que hay en ella:
Colle tumet modico, levique excrevit in altum
Pingue solum tumulo: super hunc fundata vetusta
Surgit Ilerda manu.

Acordóse de ella también Horacio en sus sermones, cuando hablando con su poema, le dice:

Contrectatus ubi manibus sordescere vulgi,
Corporis aut tineas pasces taciturnus inertes,
Aut fugies Uticam, aut unctus mitteris Ilerdam.

domingo, 24 de mayo de 2020

NOTAS AUTÓGRAFAS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA. (P. M. Carbonell)

NOTAS AUTÓGRAFAS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA. 

N. 1.
Memoriale n. 51.
Es una nota autógrafa puesta en la parte interior de las cubiertas de pergamino que preceden al primer folio.
Pere Miquel Carbonell nasque a VIII de febrer any MCCCCXXXIIII (1434) e era dilluns com nasque en la casa gran de la plassa nova que huy que comptam VIII de setembre any MDXII (1512) posseex la dita casa mestre Andreu Castara Chirurgia e ho (o bo) hon yom fas la barba. He ha dit a mi la mia bona mare que lo dimarts apres lo dilluns yo fuy nat era festa del ventre ço es Carnestoltes. Et obiit die jovis secundo mensis Aprilis anno a nativitate Domini MDXVII (1517) cuius anima requiescat in pace. (Autógrafo de su hijo Francisco.)
Su nacimiento lo confirma también Carbonell en otra nota autógrafa puesta al fól. 143 v. del Memoriale N. 55. A. Idem en otra al fól. 34 del Memoriale N. 55. B.
N. 2. Varia 23. Privilegia temploriorum. Jacobi II.pars 2.a n. 310. fól. 2 v. de los que preceden a la numeración.
Petrus Michael Carbonellus Regius Archivarius Barçinone (NOTA 1) ortus die Mercurii XIX Februarii quadragesima insurgente Anno salutis MCCCCLXXXXIII hoc epigramma litteris maiusculis per prefatum Petrum Oliva sculptum in lapide reposito in pilari claustri Monasterii predicatorum Barcinone ante suum monumentum novum eidem Monasterio dono dedit.
Deo. Omnipotenti. Maximo. D. O. M. F. CARB. PARENTI OPTIMO GRATIAE CONIVGI BENEMERENTI. P. MICH. NELLVS REG. ARCHIVARIVS CIVIS BARC. SIBI ET SVIS POSTERISQVE ANN. CHRISTI. M CCCCLXXXXIII. (1493). XI. KAL. MART. FERRANDO II. FOELICITER REGNANTE.
sua pecunia faciendum curavit S. P. F. G.
(NOTA 1): Derivatur a Barcino Barcinonis est ablativi casus et sic est interrogatio de unde scilicet de Barcinona. Sed si in genitivo ponatur puta Barcinonae tunc derivatur a Barcinone primae declinationis et est genitivi casus et scribi debet tunc cum diphthongo Barcinone et est tunc interrogatio de ubi scilicet in Barcinona.
Hieronymus Paulus Barcinonensis.
Quis me adeo pulchris emendatumque figuris
Scripserit ut noscas est opere pretium
Hunc Carbonellum vocitant quem Regia cura
Archivi voluit sceptra tenere sui.
Alexander Geraldinus Infantium
Regum Hispanie Preceptor egregius.
Si quem formosae delectant forte figurae
Has Carbonelii noscat habere manus.
Patria Barcino terris et notus Iberis
Archivo Regum Rege volente praest.

N. 3.
Memoriale n. 49. fol. 149.
Anno Christi MCCCCXXVIII (1428) in Civitate Barcinona terraemotus factus est ita grandis quod lapides operis vulgo nuncupati la O. quod erat ut nunc est refectum in pariete fasto supra portam Ecclesie beate Mariae de mari huius Urbis respiciens occidentem versus ruerunt ex qua dirutione XXVIII homines inter masculos et feminas mortem obiere. Hic enim terremotus duravit in memorata Urbe annos duos mensis sex. Sic quod nulla dies sine terraemotu illuxerat. Haec autem habui a viris senio confractis et inter alios a veneranda Genitrice mea nomine Joanna tunc aetatis suae anno VIII. Quae annos VIII et hebdomadas sex paralysi morbo in cubili laboravit computando a superioribus diebus usque diem Jovis XVII Novembris anno salutis MCCCCXCVI (1496) quo mortem obiit vixit annis LXXXIII mensibus sex diebus XXVIIII. Verumtamen ipsa religiossisima domina mater mea prefato morbo sic oppresa et etiam ipso crescente extitit cum ferre in agonia mensibus sex et XXVIIII diebus diem clausit extremum predicto die jovis XVII Novembris paulo ante pulsationem primae horae post intempestam noctem ipsius diei anno ut predicitur Christi MCCCC Nonagesimo Sexto apud Cameram maiorem domus maioris domorum mearum sitarum in vico vulgo dicto den Serra Urbis Barcinonensis cuius anima in pace requiescat. Vixit ut predixi annis LXXXIII mensibus sex diebus XXIX. Ita quod morbus paralysis eam compressit ad extremum eius vite diem usque scilicet annis ut predixi octo hebdomadas sex. Nota quod hec veneranda Mater priusquam ab hoc seculo migrasset paralysi morbo in cubili persisteris maximo cum dolore et patientia laboravit per annos octo et hebdomadas sex. Cuius anima requiescat in pace et credo eam iam in pace requiescere.

N. 4. Memoriale n. 49. fól. 42.
Mujer de P. M. Carbonell.

Die Mercurii XV Januarii Anno salutis MCCCCLXXXXI prefatus dominus Infans Henricus ex predicta domina uxore sua filiam nomine Helisabet suscepit nataque fuit ipso quidem die Mercurii paulo post pulsationem primae horae post meridiem ipsius diei in domibus ab eo nuper emptis sitis apud urbem Barcinone in vico lato satis prope caenobium divi Francisci. Quae quidem domus ab eodem domino Infante empte pretio XLV milia solidorum fuerunt primo Petri Morer quondam (o quendam) mercatoris Civis Barcinone mariti uxoris meae nomine Eulaliae ultimo vero Gasparis Maymo Locumtenentis Baiuli generalis Catalonie qui primo fuit notarius nunc vero eques....

N. 5.
Memoriale n. 55. B. fól. 19.

Per causa del fret la mia ma que es indisposta ha scrit e scriura no axi be com ha scrit e scrivia Deo opilulante stant calda e per ço nos meravell lo lector si en aquest Registre trobara scriptura mal scrita.
Id. fól. 22.
Aquesta scriptura es per mi ab ruina tincta e cuytadament e ab gran fret scrita.

N. 6.
Memoriale n. 49. fól. 69.

Possessio Regii Archivi Barcinonae.
Memoria teneto mi gnate Francisce quod die Martis die festo divi Juliani VII Januari Anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo septuagesimo septimo paulo post pulsationem decimae horae ante meridiem eiusdem diei: ex maxima tuve terra madescente ego Petrus Michael Carbonellus Regia apostolica et imperiali auctoritatibus notarius publicus Barcinone adeptos sum possessionem Regii Archivi Barcinonensis: ad quod Archivum e domo subscripti Bartholomei Verini una cum ipso et ceteris pluente semper nive in maxima quantitate accedere non recusavi. Et sic in ipso Archivo ipsis die hora mense et anno presentes fuerunt magnifici honorandique et probi viri dominus Bartholomeus Verinus Consiliarius et Regens Cancellariam Serenissimi Domini Regis Andreas de Peguera Magister rationalis Curie eiusdem domini Regis in Civitate Barcinona principatu que Catalonie Regno Maioricarum et insulis ei adiacentibus ac in Regno Sardinie Petrus Baucells locumtenens ipsius Magistri rationalis Montserratus Torres presbiter Bernardus Andor domini Regis Scriba: qui rogatus et requisitus ipsam possessionem scripsit et penes se testatus est et Joannes Viastrosa mercator Civis Barcinone Jacobi Garcia viri quidem optimi et cordati predecessoris mei in dicto officio gener ac alii viri qui ibidem aderant. Et nihilominus fere paulo post ego idem Carbonellus prestiti sacramentum et homagium penes eundem magnificum Regentem Cancellariam Bartholomeum Verinum ore et manibus comendatum juxta Usaticos Barcinone et Constitutiones Catalonie generales: ac modo et forma quibus magnificus domini Regis Protonotarius illud prestat sen prestare tenetur. Idcirco Sacratissimam divamque Virginem Mariam et divum Hieronymum cum divis Juliano Raphaele Honorato aliisque paradisii civibus ut ad omnipotentem Deum preces prorigere dignentur pro me peccatore suppliciter oro et obsecro. Adeo quod ipsis precibus mei misereatur meque adiuvet defendat ac optime ferat mihi Carbonello quam diu anima hos reget artus meque etiam ad suam gloriam perducat eternam per secula cuncta. Amen. Vale.

N. 7.
Memoriale P. M. Carbonelli ad sui usum, fól. 68.

Ne quispiam me P. M. Carbonellum predecessoresque et successores meos in prefato Archivii officio mordere studeat (seu si momerderit penitus confundatur) Regum Regesta in ipso Archivo recondita multis maturis ac sumptis prandiis ego quidem recens in ipso officio volvere et revolvere curavi adeo ut aliqua ex Regestis decreta per omnes predecessores meos apposita eternae memoriae commendentur et deinde invidiosus omnis in Archivarios male loqui sinat. Iccirco vere utendum estimo per me et alios mihi in hoc officio succedentes exercitio Scribe domini Regis et quod sun extra XII Scribarum Regiorum numerum quum iuxta ritum vetustissimum mihi in hoc officio prefecto licet tali exercitio uti postquam Scriba mandamenti domini Regis ratione ipsius officii sum et appellor veruntamen si quis dicat quare tali exercitio tam rare utebantur predecessores mei bene dicendum puto quod ipsum officium totum hominem occupat et maxime retroactis temporibus quibus in ipso Archivo maxima commoda eisdem Archivariis obveniebant etiam quia dudum ante annum MCCCCXVIIII tempore memorati Regis Alfonsi nullum aliud Archivum erat in Regnis ditionis domini Regis preter hoc. Nam postea ipsius Regis tempore fuerunt facta ex uno tria scilicet hoc Barcinone unum Valentie et aliud apud urbem Cesaraugustam Regni Aragonum. Multa alia dici possent ad hanc rem tutandam que ne aures audientium obtunderem et brevitatis gratia relinquenda potius existimavi. Vale. Archivi custos et lux Regum ac populi foeliciterque vitam agito.

N. 8. Memoriale n. 55. A. fól. 109.

Nota de cercar.
Si sesdevendra algu venir a mi dient yous do per cerca de tal cosa tants rals e si ho trobau vos dare tant crech yo esser justa cosa trobant ho pendre la promesa ultra son salari. Empero sis seguira que per la cerca haura bestret e apres veent que yo no trobe la cosa demanada tornara e dira ço que haguera pogut dir en la primera vegada e dar tant sis troba yous dare nom semble cosa honesta acceptar tal promesa. Mas dir si lo treball ha esser maior de la cerca yo vull mes per lo cercar del quem haveu donat om dareu alguna cosa mes si yo ho trobare que sia rahonable mas no acceptar promesa apres de la bestreta quant nos trobe car pories seguir si apres se trobave infamia per a mi que havia primer dit que nou trobave encara que ab veritat you hagues dit per la presumptio que facilment sen hauria dient la gent axi mirau bona pragtica de Archiver fas bestraure per la cerca. E apres diu yo no ho pusch trobar per que li prometten alguna bona quantitat de pecunia e promesa lavors ell diu jau he trobat donau me ultra mon salari lo quem haveu promes. Daços seguiria gran infamia encara que ab veritat fos dit yo nou trobe per quant les persones enveioses e mal dients ans presumexen e dien lo mal que lo be. Jam ha seguit a mi que hun home Sart appellat Bonanno per cercar una sua legitimatio en los registres de Sardenya del Rey don Joan segon me dona per la cerca mig ducat. E apres com yo li referi que ho havia cercat en los libres de Sardenya e nou trobave promes me que ho tornas cercar e en aquests e en altres registres que siu trobave daria a mi cent ducats per quant siu trobas guanyara la heretat de son pare que era de valor de mes de X millia florins e per mi li fon replicat que no plagues a Deu yo pendren ultra mon salari si aquella trobas mas fora rahonable que si yo havie a cercar tots los altres registres com son Itinerum et Diversorum que per la cerca hi affegis altre mig ducat. E ell no volent ho fer tenint sos tretze (nota 13) que ell podia dar ço del seu e per ço yon podia pendre los C. ducats yol lexi star que no hi volgui perdre mes temps. E siu hagues trobat o may ho trobave no men faria pagar per salari e treball mes de I ducat. E aço he volgut açi posar per que mon fill Francesch que te ensemps ab mi et insolidum aquest offici encara tenga bona conscientia vaia per aquest cami o altre millor si a ell semblara car ques vulla se diga noy ha tal libre per molts quens tengam com lo libre de la Consciencia. E axi no prengam sino la cerca raunable e just salari.
Nota 13: tenint sos tretze : estar en sus trece : Papa Luna, Benedicto XIII.

N. 9.
Memoriale n. 49. fól. 167.

Per quant sens bona causa sino ab passions e favors mundanes han fets Archius en preiudici de aquest Real Archiu situat per los Serenissimos Reys de Arago en la present ciutat de Barcelona com a principal e mes insigne ciutat de les altres e hon los dits Reys han cregut tenir e pus guardats los registres e scriptures Reals faents per llurs grans Senyories pobles e terres e per ço hi faeren fer armaris uns per Arago e Valentia altres per Catalunya e altres per Mallorques e altres per Sardenya e altres illes e terres tots en gran orde. Yo Pere Miquel Carbonell Archiver del Rey nostre Senyor e notari publich de Barcelona una et insolidum cum Francisco Carbonello filio connotario et Coarchivario meo ab bon perdo dels legidors no deliber perdre molt temps en scriure e fer memorials per dits Regnes e terres dismembrades daquest Real Archiu. E axi super eis non servato ordine brevi me expediam e maiorment que so mal pagat de la quitatio quem pertany per dit offici de Archiver e de Scriba de manament. E noresmenys que sens causa alguna e mes per complaure a alguns detractors enveiosos e mals parlers ses feta Constitutio en les Corts celebrades per lo Rey En Ferrando segon en lany Mil cinc cents e deu en la vila de Montso contra mi Pere Miquel Carbonell Archiver del Rey nostre Senyor qui havia acostumat de fer moltes graties dels salaris e treballs quem pertanyen dels transumpts e copies dels privilegis e scriptures de dit Archiu quem demanasen e les mes vegades sens demanar res de cerques cercava. Ara pensant me fer mal han me fet be car haure cercas ab constitutio que non havia nen demanava yo sino molt atart ut patet in memoriali quod teneo de omnibus emolumentis scripturarum ipsius Regii Archivi. Es ver que han fet un be a la republica sobre los registres que nos acostumaven mettre en lo Archiu nisi post mortem Regis. E ara confirmant la Constitutio sobre aço feta per lo dit Rey En Ferrando en lo monastir de Sanct Francesch de Barcelona en lany MD e tres son tenguts protonotaris e secretaris de donar los registres e posar los en lo Real Archiu de deu en deu anys ço es los qui son stats fets e acabats fins en lany MCCCCLXXXXIII e apres de X en X anys e no sen son curats de metrels en dit Archiu sino de una part dels Registres de la Loctinentia del Infant don Henrich Comte de Empories. E per lo temps ques passat son tengut ara donar e mettre dins lo present Real Archiu tots los registres començant a comptar del regnat del Senyor Rey huy beneventuradament regnant fins en lany Mil D e tres inclusive e axi de deu anys ut supra. E en aquest mettre de registres si si posaran sera utilitat mia per les copies quen dare. Es ver que dita nova constitutio fara be e mal al Archiver be que demanara es fara pagar de copias en paper auctenticas sens fer gratias com faea de privilegis o scriptures quis son stades e seran en la Cancellaria o en poder de dits protonotaris e secretaris expedites en pergami quattre rals per fulla mal de alguns privilegis o scriptures que recayan o recauran en migs salaris e occuparan poques fulles no sen pora exigir dits migs salaris sino quattre rals per fulla com dit es e segons vol la dita nova constitutio. En lo fet de les cercas hon diu ques haian a tacxar per Canceller o Vicicanceller e per aquelles sia tengut lo Archiver prestar jurament e oirne sententia de excomunicatio es cosa damnosa als damanants que haian anar als dessus dits en fer les taxar e no poderse concordar ab dit Archiver sens que primer no sia taxat per los dits taxadors que hi saben e sabran poch per ignorar los treballs que si mettran e axi los damanants haian axi rodar la cinia e perdre temps en lo dit taxar maiorment com sera mester cuytat lo que damanaran stants en hostal e volents sen tornar en lurs cases o lo temps los passara que tendran limitat. E apres encara feta dita taxa hauran pagar al Archiver tot lo que sera taxat ans de posar se ell en cercar. Et forte si tendra mala conscientia referra que jau ha cercat e nos troba dira e axi los damanants seran frustrats. E de oir en lo fet de les cerques sententia de excomunicatio es cosa demasiada e impertinent que prou basta hi prest lo jurament. E axi ho he delliberat de prestar que mi haure fideliter damanantlo quem semblara per treballs de cercas. E ara pus hi ha constitutio percascuna vegada que seran demanades scriptures daquest Archiu ara les tenga memorialades ara no demanare primum et ante omniaquem sia pagada la cerca car en los registres nos pot cercar arreu segons lo calendari daran sino a disperatis que no son com los Manuals dels notaris que encontinent troben juxta lo calendari lo ques demanat per que son posats seriatim los calendaris. E si nos pot concordar de la cerca sera cosa pertinent lavors se recorrega als dits taxadors que tacxen mas yo ho fare Deu volent de tal modo com he be acostumat que no hi affreturara recors de fer les taxar com es dit facen e diguen ques vulla que en fer se pagar dit Archiver del que li sera damanat noy basta altra constrictio sino la bona consciencia e aço mateix ha dit lo Senyor Rey que la sua intencio en fer dita constitutio no es stada sino aquesta yo pos açi en lo fet de les cercas. En lo fet empero de fer se pagar de les dites copies sia servada aquella a la ungle encara que los quin han mogut noy haian hagut la intencio recta sino invidiosa contra mi que noy so stat appellat ne examinat lo compte yon tenia segons mos predecessors en fer me pagar molt menys que ells no faen que en veritat en les mes vegades de X parts que podia exigir non exigia la mitat e encara mes del quart. E axi no es persona que pusca dir ab veritat que de mi sia partida sino be contenta e pusch dir ab veritat maxime dels homens de honre sen anaven de mi be contents e yo restave dells mal content no de tots mas de alguns que massa se amaven e volian yo ho reputas a gratia ells ho rebessen gratis pro Deo. Es ver que sera altra taxa si no volran les dites copies en paper sino en pergami. Lavors pora demadar lo Archiver molt mes de dita taxa segons la pratica que ell e sos predecessors hi han servada. Car dar dites copies se enten de paper e no de pergami. E en totes les dites coses ad futuram earum memoriam he volgut extendre la ploma mes no pensava car sera lum e regle no solament de mi e de Francesch mon fill mes encara dels altres Archivers que apres de nosaltres hi succehiran.

N. 10.
Memoriale n. 49. fól. 68 v.

Per bons respectes yo dit Archiver no he servat ne serve ne delliber servar dita taxa encara sia iusta en fer pagar axi integrament los salaris com es taxat ans molt menys faent ne moltes graties e cortesies maxime si es lo damanant home pobre o de honre o de paratge lo qual yo sempre he tractat e delliber tractar benignement e a tant baix salari com ha volgut e volra car yo ame mes aquell tal damanant sen vaia mes content de mi que yo dell dempto que aquest tal damanant venga a mi per la maniadora e bonament e nom faça destexir dient paraules iniurioses o infructuoses donant me algun carrech de esser dur o cruell exigidor et ultra modum car en tal cas no li faria I diner de gratia ans li fare pagar tot lo que per justicia ne pusch exigir e haver. E veus açi la mia pratica e conditio que a bones sen portaran de mi e bens e roba que tal som que fas en fets mes que en paraules e monsonogueries.

N. 11.
Epistola Regii Archivarii ad venerabilem fratrem Franciscum Segarra divini verbi preconem eximium.
Regius Archivariiis Petrus Michael Carbonellus fretri Francisco Segarra ordinis Minorum viro inprimis docto P. S. D. Non equidem sum oblitus: Quam tibi imper in Regio Archivo affectionem circa rem meam aliquam tuo Monasterio impendendam ostenderim: et tu quanta me: non modo humanitate: sed etiam benignitate persaepe exceperis: Itaque cogitanti mihi vir suavis sime an ex codicibus meis Senece opera: Au Marci Tullii Ciceronis in bybliothecam istius Monasterii reponerem. Ubi tu declamator acerrime quottidie volvere et revolvere non cessas sacrarum scripturarum libros: Tandem in mentem venit Senece opera in uno volumine contexta quibus ea bybliotheca carere videtur me repositurum: opere pretium fore. Quando quidem ea lectitantes virtutis gloria emicuerint. Nihil enim mihi obtabilius contingere possit quamque vitae tempus nobis breve datum: diebus: quibus secularia negotia conticescunt: legendo et annotando cum voluptate terere. Non ab re barbatum Hieronymum in vitas patrum ita transcripsisse comperitur. Sic enim ex carnalibus escis alitur caro: ita ex divinis eloquiis homo interior nutritur et pascitur. Sed ille beatissimus est: qui divinas scripturas legens: verba vertit in opera vaca lectioni vaca meditationi scripturarum vaca in lege Dei. De his quidem satis. Quocirca Francisce frater divini verbi preco egregie accipe accipe Senecae volumen: quod tanti facis et inter alios memoratae bybliothecae libros locare cures. Hoc divum quippe volumen gratis et Dei amore isti tam Sanctae bybliothecae dono dara mihi libet in presentiarum. Tu autem disertissime frater Francisce cum preces ad omnipotentem Deum fuderis: memineris nostri. Nam te et ceteros venerandos tui ordinis fratres vehementer oratos velim ut quando me decedere contigerit non vos pigeat pro anima mea omnes dicere Requiem aeternam dona ei Domine. Vale meque ut facis ama nam te puro amo affectu. Ex urbe Barcinona die sexto idus januarias: Quo tuum audivi Sermonem mirificum apud aedem sacram Sanctimonialium Hierusalem huius Urbis Barcinonis. - Anno Salutis millesimo quadringentesimo octogesimo sexto. Ferrando II foeliciter regnante.
TEΛOΣ.
Petrus Michael Carbonellus Serenissimi domini Regis Scriba ac tenens claves Regii Archivi Barcinone huiusmodi libros sive opera Senecae comparavit bibliopolae Antonio Ramundo Corrono mediante scilicet die presenti XVI mensis septembris anno Salutis MCCCCLXXVII pretio exoluto. Et postea eos ligari et miniari fecit dictus Carbonellus maiore multo pretio: quod etiam fuit exolutum. Deo gratias et Sacratissime Semper Virgini Mariae Matri domini nostri Jesu Christi et etiam cunctis coelestis Patriae Civibus Amen.Verum hoc anno salutis M. D. XI volvi et revolvi hunc codicem et ipsum inveni deturpatum et male tractatum in aliquibus eius partibus seu foliis. Quis stultus fecerit nescio. Si tempus Deus mihi dederit reparabo postea quamquam nullus Caenobii frater reparare voluit cum sua desidia.

N. 12.
IESUS.

Huic coniugio mihi libet (ut soleo) praefaciunculam huiusmodi facere. Imprimis ausim dicere quod coniugium est genus quoddam servitutis nam et uxor viro et vir uxori obstrictus obligatus et ita annexus est ut nemo quidem summe dignitatis ac auctoritatis nisi sonticis obvenientibus causis separari possit. Obligationem hanc declarat ille quoque mos antiquus quo nuptie per coemptionem fiebant ut vir uxorem et uxor virum quasi emere videretur. Quod Vergilius antiquitatum peritissimus tetigit quum dixit. Teque sibi generum tethis emat. Et alio in loco ac dominum Aeneam in regna recepit et hoc esse aiunt quod queritur Juvenalis de Ursidio que stulta maritali iam porrigat ora capistro. et quod libertas magna dote ematur et certe ita est viri nam tales ex nuptiis fiunt quales ii qui ab amazonibus victi olim dicebantur. Ergo quum solus sapiens liber sit (ut dicunt Stoici) ducenda uxore ne libertatem amittat abstinebit. Hanc uxoriam servitutem illa pregravant molestia sciliset foeminarum loquacitas importunitas insaturabilitas. Ex coniugio igitur quam dii inmortales infamia sequitur vel sequi potest nam hinc adulteria illinc filiorum et filiarum stupra que et si rara tamen maritus pulchre vxoris et formose prolis pater semper timet semper anxius est. Quotiens versum illum pronunciare audit Cornua mutantur sed cornu non variatur totiens animus illius mutatur et variatur scit nam litem magnam pudiciciae esse cum forma scit omnia matrimoniorum alienorum corona esse subsessoribus. Augustus ille Cesar: qui etiam... in numerum deorum relatus fuit non potuit hanc efugere infamiam habuit nam filiam et neptem adulteram. Sane igitur illud Biantis viri sapientis responsum que cum interrogatus esset a quodam deberet ne uxorem ducere dixit pulchram duces aut deformem si pulchram habebis communem si turpem habebis poenam neutrum autem b.... non est ergo viro sapienti ducenda uxor. Preterea mulieris preclara nature dona sunt illa scilicet ingenium acutum memoria tenax et longa vita que libidine seu frequenti coitu maxime minuuntur consumuntur et pereunt. Nihil profecto tam celeriter senescere cogit homines quam crebra geniturae profusio quod non in hominibus tamen sed in aliis quoque animalibus videre licet et plantis nam que sunt salacia et libidinosa nimis animalia cito deficiunt et moriuntur ut passeres et perdices. Lactuce (o lactuçe : lletuga, lettuce : lechuga ?) quoque et alie herbe quum primum in semen abierunt arent et amarescunt. Hominem vero coniugatum temperare a venere perdificile est et volenti per uxorem non licet. Ideo bene. Q. Cicero. M. Ciceronis frater dicere solebat Libero lectulo nihil iocundius. Quod dictum quisque sapientissimus in fronte seu fulcro lecti sui habere scriptum deberet. Uxorem ergo vir sapiens ne ab officio suo deficiat non ducet. De his quidem satis. Christi domini nostri Jesu ac Sacratissime Virginis nominibus imploratis. XXVIII Protocollum sive Manuale mei Petri Michaelis Carbonelli Regii Archivarii et notarii publici Barcinone atque ubique terrarum ditionis domini Regis foeliciter incipit. Qui meum quo utor in publicis hic appono Si+gnum.Incipit Foeliciter.Annus a Nat. Domini. M. Quingentesimus quartus Ferrando secundo eiusque coniuge Helisabet auspicato conregnantibus.
(Nota: Ferrando secundo eiusque coniuge Helisabet : Fernando II de Aragón, el católico, cónyuge: Isabel la católica, Helisabet, Elisabeth, etc.)

N. 13.
Memoriale n. 55. B. fól. 66. v.

Record com en lo dit mes de Març any Mil DXVI fiu fer una clau al pany de la porta del Reyal Archiu de Barcelona la qual en dit mes doni a Francesch mon fill pus es Archiver de dit Archiu una et insolidum mecum dient li que de tot quant hi gonyara axi de cercas com de dar e auctenticar privilegis provisions e altres scriptures de dit Archiu sia tot seu axi que hi faça tanta residentia com es mester e volra e prec a nostre S. Deu que per molts bons anys posseesca lo dit offici ab mi e sens mi en haia tant guany e profit com son cor desija. E placia al Senyor li vulla alargar la vida per mes be a fer. Amen.
E per quant lo dit mon fill es de conditio ques ama molt mes que no deuria e jol haia molt endressat e no te tanta conexença com deuria he li dada la dita clau ab tots los guanys quey fara dient com es dit que tots sien seus ab tot que si fos liberal deuria dir com hi guanyava mon pare veus açi quey he gonyat preneune aquella part que volreu may ho ha fet neu fara yo ley perdo faça yo lo que dec axi vers ell com vers nostra muller e ells nunca façan res per mi que deço so content. Deo gracias.

Esta nota sigue inmediatamente a la anterior y su descifre nos ha sido muy costoso, por hallarse cuidadosamente tachada sin duda por la mano misma del padre o más bien del hijo, después de la muerte de aquel.

N. 14. Memoriale P. M. Carbonelli ad sui usum, fól. antepenúltimo.
Aquest mon fill ha desistit de no seguir la Cort.
Pos en record com dimarts vigilia del glorios Archangel mossen Sant Miquel e comptaven XXVIII de Setembre del any MCCCCLXXVIIII parti mon fill Francesch de Barcelona en companya e servey de mossen Gaspar de Arinyo Secretari del S.R. e de mossen Gaspar Peyro aximatex Secretari del dit S. R. e tira ensemps ab ells la via de Valencia hon va lo S. R. per prestar lo jurament per la nova successio. E parti ja lo dit S. R. a XXIII del dit mes e any de la present Ciutat. Es ver que per quant lo dit mossen Peyro fa e desempatxe les mes faenes de mossen Arinyo e es home docte e que veura millor sobre lo dit mon fill lo dit mon fill stara de continuo ab lo dit mossen Peyro lo qual li fara la despesa a ell e una gentil mula que yo li he comprada. Deus dirigat eos et det suam gratiam. Amen.

N. 15.
Memoriale n. 24. fól. 1. en pergamino.

Pos en memoria com dissapte que comptam XXXI de Març any MCCCCLXXXI mon fill Francesch comença de star en casa de mossen Gaspar de Arinyo Secretari del S. R. quel ha acceptat en servey seu per scrivent e doni al dit mossen Arinyo un libre estimat .... LXXXX lliures per micer Antoni Geraldino e mestre Francisco qui apres es stat bisbe de Çaefelo. E mes despengui XXII lliures X s. per I mula que doni al dit mon fill com entra en dit servici.

N. 16.
Memoriale n. 49. fól. 102.

Memoria tene quod omnes prefati et infrascripti gnati et gnatae nepotes mei et neptes mei ex filio fuerunt nati et nate in edibus sitis in vico vulgo dicto del Garrofer Civitatis Barcinonae que fuerunt venerabilis et discreti Raphaelis de Riudor quondam notarii publici Barcinonensis eiusdem filii Soceri qua filiam suam nomine Joannam heredem suam universalem instituit et ipsa Joanna predictum filium meum maritum suum ad omnimodas voluntates suas. Quemadmodum de herentia praedictae nurus liquido constat in Capitulis matrimonii predictorum filii et Joannae penes discretum Joannem Geraldum notarium publicum Barcinone. De herentia vero filii mei plene constat ultimo testamento predicta Joannae confecto et eiusdem Joannae manu propria scripto penes discretum ac venerabilem Stephanum Malet Regium Scribam et notarium publicum Barcinonae.

N. 17.
Memoriale n. 49. fól. 101.

Die dominico VIII mensis octobris anno Salutis M. quingentessimo tertio Ferrando secundo foeliciter regnante et in comitatibus Roscinonis et Cerritaniae pro Gallorum bello rejiciendo personaliter cum magno exercitu peditum et equitum existente Reverendissimus dominus Petrus Gartia Episcopus Barcinonensis confirmavit nepotes meos ex filio duos scilicet Petrum Michaelem Carbonellum et Franciscum Michaelem Carbonellum apud Episcopale palatium Barcinononensem constitutos. Et prefati Petri fuit compater ego Avius et Commater egregia Barona de Queralto nomine Violans filia Magnifici Joannis Ros quondam Legum professoris prefati vero Francisci fuit compater magnificus Joannes Guillelmus Jorda Legum professor Civis Barcinone et Commater uxor magnifici Hieronymi de Colle Legum professoris Civis Barcinonae. Et dono dedi ipsi Petro pro ençaeniis et bono amore argenti aurati taceam sive xapam factam cum gallonibus sive gallons ponderis unius marci ad marcam Barcinone. Solveram pro ea lliuras acto et X solidos.

Id. v.

Et eodem die et anno prefatus dominus Episcopus Barcinonensis sedens in prefato Episcopali palatio predictum Petrum nepotem meum corona illustravit et sic chartam Coronae ei concessit et tradi fecit in crastinum per notarium eius Vicariatus.Item die festo Sancti Francisci quo computatur IIII.us dies octobris anno Christi M. quingentesimo quarto anticipando dedi pro filio seu filia primogenituro seu genitura ex prefatis coniugibus loco encaeniorum duplam unicam ducati valentem ducatos duos Helisabet venerandae nurui meae ipsoquidem die personaliter reperte in aedibus domini patris sui Joannis Ulzina apothecarii sitis coram fonte Angeli juxta littus maris huius Urbis Barcinonae.

N. 18. Memoriale n.19 ?? fól 101.

Die dominico vicesimo quarto septembris paulo pos pulsationem quintae horae postmeridiem ipsius diei anno a natali Christiano tertio supra milesimum quingentesimum Ferrando secundo foeliciter regnante et generales Curias tenente in et pro facto Guerrae contra Regem Francorum Charolum apud Coenobium Sancti Francisci Barcinonae .... Helisabet nurus mea filiam peperit cui nomen inditum fuit scilicet Helisabet Gratia. Et fuerunt compater et commater Magnificus Michael Perez Almaçan Regum Secretarius ordinis divi Jacobi de Spata et magnifica domina Alduncia uxor Magnifici Hieronymi Albanell Legum professoris Regentisque cencellariam domini Regis quorum alter scilicet Secretarius ab Ecclesia beate Marie de Pinu (ubi baptizata fuit) recedens peracto baptismo predictae Helisabet Gratia misit ad prefatam Helisabet commatrem suam pro ençaeniis ducatos decem in quinque petiis auri vocatis duplis ducati nuper cum insigniis domini nostri Regis in eis sculptis et mpressis. Commater vero nihil dono dedit. Ego vero praefatae nurui meae die festo Sancti Michaelis in crastinum baptismi pro encaeniis dono dedi petiam unicam auri valentem ducatos duos quam vulgo bullunyes appellant. Fuit baptizata die jovis XXVIII predictorum mensis et anni per Bartholomeum Ros presbyterum praefatae Ecclesiae de Pinu Vicarium. Quo quidem die dominus noster Rex discessit ab hac Urbe Barcinona magna comitante caterva ad agros Gerundensem Emporitanum comitatus que Roscinonis et Cerritanie pro facto praefatae Guerrae Francorum.Memoria tene quod die veneris XIX mensis januarii Anno salutis M. quingentesimo quarto dono dedi huic Helisabet Gratiae nepti meae jocale unicum auri in cuius medio est locatus lapis dictus jacynthus cum perula in calce pendens quod nuper comparavi ab Joanne Rovirola argentario precio LXX solidorum monetae Barcinonensis jam exoluto. Quod quidem jocale tradidi Domine Helisabet nurui meae eius matri in commendam quousque ipsa Gratia ad annum pubertatis venerit. Sin autem illud tradendum volo filio meo Francisco eiusdem Gratiae patri et seu eiusdem filii heredibus pro suis et eorum voluntatibus libere faciendis.
Obiit praefata Gratia neptis mea morbo epidemiae in turri predicti filii mei sita juxta Monasteria Monialium Montisalacris et fratrum beate Marie de Nazaret ordinis Cisterciencis in Suburbio Barcinone die veneris XXI Maii anno a nativitate Domini MDVII. Et in crastinum die sabbati XXII predictorum mensis et anni fuit sepulta in sepulcro sive monumento meo sito in claustro Monasterii predicatorum Barcinone ubi fuit sepultus Ludovicus frater germanus suus et ibi jacent ossa patris mei et fratrum ac sororum germanorum meorum et Gratiae primae uxoris meae matris Francisci filii mei verum omnes filii et filie mei dempto filio Balthesare qui jacet in Monasterio fratrum Minorum oppidi sive ville Ciutadille insule Minoricarum jacent in sepulcro sito in capella Sancti Antonii que est coram fronte claustri Sedis Barcinonae cum signo de Avibus quod est in introitu ipsius capellae ad partem sinistram sive squerra et quod sepulchrum et beneficium ipsius capelle instituerat quidam cognomento Calopa Locumtenens Magistri rationalis Curiae Domini Regis Civis Barcinone quique fuit consobrinus Avi mei Bartholomei dez Soler de prefato officio Magistri rationalis. Ubi etiam jacent sepulta corpora domine Joannae matris meae et domine Eulaliae Aviae meae que fuit uxor prefati Bartholomei dez Soler. Et memoria tene quod est perquirenda dotalia predicti beneficii quod est de genere predicti Calopa ubi invenietur ad quem pertineat jus patronatus predicti beneficii et creditur quod ad predictum avum nostrum eiusque heredes et successores.

N. 19. Memoriale n. 49. fól. 101 v.

Die sabbati VI. Nonas Maias quo numeratur dies secundus Maii paulo ante pulsationem undecimae horae post meridiem ipsius diei et erat festum Sancti Athanasii Episcopi Alexandrini et doctoris Grecorum anno scilicet a nativitate Domini M. quingentesimo sexto Ferrando secundo foeliciter regnante .... memorata Helisabet nurus mea filium peperit cui nomen inditum fuit Ludovicus Onophrius Benedictus Franciscus fuitque compater Magnificus atque prestantissimus vir dominus Ludovicus dez Pla Archidiaconus maior Ecclesiae Barcinonensis Commater vero domina Anna Ros uxor Magnifici Joannis Lull minoris dierum Civis Barcinone. Et fuit baptizatus in praefata Ecclesia Barcinone per venerabilem Antonium Ribes hebdomadarium ipsius Ecclesiae die veneris VIII predicti mensis Maii festo apparitionis Sancti Michaelis Archangeli. Et pro encaeniis et bono amore praefata commater dono dedit predicto Ludovico eius filiolo Castellanam auri unicam valentem XXX solidos et sex denarios Compater vero nihil. Ego vero (ut in proxima columna scripsi) iam duplam unicam ducati eidem dono dederam anticipando. Item ultra ipsam duplam dono dedi hoc die dominico X Maii anno predicto eidem nurui meae pro encaeniis ducati duplam. Et sic tenet pro hoc partu ducati duplas duas. Nota quod partus accipitur hic pro prole. Item ultra praedicta encaenia dono dedi predicto Ludovico nepoti meo ex filio fructuariam sive fruytera argenti aurati ponderis unius marci et duarum unciarum in cuius medio est sculptus Leo cum uno arbore vulgo dicto noguera et cum aliis operibus in girum cuius argentum est finissimum Regni Portugaliae quam hic Barcinonae inaurari feci de ducatis venetis tribus. Ideo precium eius fuit XII lliures et X solidos licet sit maioris valoris quas solvi Raphaeli Peregri aurifabro sive argenter die sabbati VIIII proxime dictorum mensis et anni in mensa nummularia sive depositaria Civitatis Barcinonae. Et sic hec encaenia sive dona summam capiunt XVII lliurarum et VI. Est verum quod propter errorem calculi restituit mihi predictus Raphael Peregrinus solidos octo et quod jocale sive fructuariam per praedictos parentes custodiri volo donec ipse Ludovicus nepos meus adoleverit et in bonorum administratione bonus pater familias fuerit. Et eo tunc illud eidem nepoti tradatur libere et absolute.
Obiit hic Ludovicus XV mensis Martii paulo ante pulsationem Xe horae post meridiem ipsius diei festi Sanctae Matronae anno Christi MD septimo apud turrim filii mei Francisci eius patris sitam juxta Coenobia Monialium Montisalacris et beatae Mariae de Nazareto morbo vulgo dicto de spasmo et hoc tempore pestis vigebat in hac urbe Barcinona.

N. 20.
Memoriale n. 49. fól. 102.

Die Martis festo Sancti Agapiti quo computabatur XVIII mensis Augusti anno Christi MD sexto Ferrando secundo foeliciter regnante Reverendus frater Guillelmus Serra ordinis Sancti Francisci Episcopus Hypponensis (quem episcopatum Aphri seu Sarraceni possident et propterea est episcopus nulla tenencis vulgo dictus de gratia) hic enim Episcopus de gratia gerit vices Barcinonensis Episcopi confirmavit in edibus suis sitis coram dormitorio Monasterii Sancti Francisci Barcinonensis nepotem meum ex filio vocatum Franciscum Hieronymum Carbonellum licet non appelletur nisi uno nomine scilicet Hieronymus. Et fuit compater magnificus Joannes Roiz de Calcena Regius Secretarius Commater vero fuit domina (hay un blanco) uxor magnifici Bartholomei Ferrer Regentis Regiam Thesaurariam quae fuit filia honorabilis Guillelmi Miro quondam mercatoris Civis Barcinone.Anno Christi MDX. Henricus Episcopus Barcinonensis contulit huic Hieronymo coronam seu pro eo Episcopus .... Serra ordinis fratrum minorum vulgus dictus Bisbe de Gratia.

N. 21.
Memoriale n. 43. fól. 102.

Die veneris VI calendas Martias quo numeratur dies XXV februarii festo Sancti Mathiae paulo post pulsationem duodecimae horae post merediem ipsius diei anno a nativitate Domini M. quingentesimo octavo Ferrando secundo foelicitcr regnante Helisabet nurus mea filiam peperit apud edes praedictas quae fuerunt praedicti Raphaelis de Riudor cui inditum fuit nomen Anna Mathia vulgo Matiana et etiam Francisca. Et sic indita sunt tria nomina scilicet ut vulgo dicamus Anna Maciana Francesca fuitque compater Magnificus Franciscus Franc legum professor Regens Regiam Cancellariam Commater vero domina Angela Alexa uxor magnifici .... Burgues domicelli que fuit filia magnifici Jacobi Ros quondam Civis Barcinonae. Et fuit baptizata in Ecclesia parrochiali beatae Mariae de Pinu Barcinonae per venerabilem Petrum Muntço praesbiterum Vicarium praedictae ecclesiae de Pinu die Mercurii primo mensis Martii anno predicto M. quingentesimo octavo. Et ipsi compater et commater nihil filiolae dederunt sed ego avus pro enceniis eidem Annae Mathiae sive Matianae quondam pateram sive xapam novam argenteam et in aliquibus partibus auratam ac in medio est sculptus unus Angelus estque ponderis duorum marcorum unius unciae et VII argentium. Cuius valor est ad rationem VIIII librarum pro marcho XX libras seu circiter. Ultra quam dono dedi predictae nurui meae petiam unicam auri valoris duorum ducatorum quam vulgo appellant Noble de nau. Et quam pateram per predictos parentes custodiri volo donec ipsa Anna Matiana adoleverit. Et facta adulta eidem tradendam volo pateram ipsam libere et absolute.
Obiit prefata Anna Matiana Francisca morbo inopinato cadendo super scabellum et puella super illam ob quod febris oppressit eam sic quod infra Ve dies mortem obtulit die veneris XXXI augusti paulo post pulsationem quintae horae post meridiem ipsius diei anno a nativitate Domini M quingentesimo nono.


N. 22.
Memoriale n. 49. fól. 102. v.

Die jovis nono calendas Nevembris quo numeratur dies XXIIII Octobris paulo ante pulsationem VIIII horae post meridiem ipsius diei anno a nativitate Domini M. quingentesimo decimo Ferrando secundo foeliciter regnante Helisabet nurus mea filiam peperit apud aedes memorati filii mei contiguas sedibus quae fuerunt Raphaelis de Riudor quondam notarii publici Barcinonae sitis in vico vocato del Garrofer contiguas prefatis aedibus praedicti Raphaelis de Riudor quas nuper emerat. Cui nomen inditum fuit Joanna Francisca Paula Antica (hoc nomen Anthica solum appellatur quotidie) fuit compater Magnificus Bartholomeus Ferrarius Thesaurariam Regiam Regens commater Magnifica Paula uxor Magnifici Joannis Guillelmi Jordani legum professoris filia Magnifici Galcerandi Ferrarii domicelli. Fuitque baptizata in Sede Barcinonensi per venerabilem Joannem Camps canonicum Hebdomadarium eiusdem Sedis die sabbati XXVI Octobris anno praedicto et nihil filiolae dederunt sed ego Avus praefatae nurui meae die dominico XXVII proxime scriptorum mensis et anni dono dedi eidem nurui meae pro exeniis peciam unicam auri valoris duorum ducatorum quam vulgo apellant Bolunyes praedictae autem nepti meae nihil dedi quam pro patre suo hoc in mense sum soluturus impensas cuiusdam fenestrae reponendae ex lapidibus et fustibus in fronte parietis domunculae suae domibus suis maioribus contiguae et studio ipsarum domorum aliasque impensas pro rebus meis tutandis etiam et augendis multoque reformandis.


N. 23. Memoriale n. 49. fól. 102. v.

Die Mercurii XIIII decembris paulo ante pulsationem primae horae noctis intempestae diei proxime decursi anno Christi M. quingentesimo tredecimo religiosissimo et serenissimo domino Rege Ferrando foeliciter regnante praefata Helisabet nurus mea filiam peperit apud aedes memoratas me Petro Michaele Carbonello volente et rogante inditum fuit ei nomen Severus Franciscus Stephanus et fuerunt in baptismo facto in fonte aquae benedictae sito in sede Barcinonae compater Illustris dominus Joannes de Aragonia locumtenens generalis prefati domini Regis in Principatu Cataloniae comitatibusque Roscilionis et Ceritaniae comitis Ripecurciae sed postea erectus fuit in ducem Lunae et commater Illustris frugique domna Joanna de Cardona filia quondam egregii Comitis Treventi uxor Illustris domini Petri de Cardona vicesgerentis Gubernatoris in Principatu Cataloniae filii Illustris domni Joannis Fulconis a Cardona Ducis Ducatus Cardonae. Diesque baptismi fuit die martis XX praedictorum mensis et anni. Et ipsi compater et commater eidem filiolo dederunt nihil sed ego Avus praefate nurui dono dedi ipso et eodem die baptismi Alfonsinum auri valentem ducatum unicum et semis et jam mense proxime lapso eidem dederam pro exeniis pregnatus eiusdem filii sui decem ducatos valentes XII libras in una vitriaria finestre camerae maioris domus ubi jacet. Et sic tenet ipsa nurus pro exeniis per me eidem datis in ipsis vitriariis et Alfonsino ducatus XI et semis Deo gratias.


N. 24. Memoriale n. 49. fol. 102. v.
Record que yo he donat entre diverses vegades a mos nets e netes e per ells a mon fill Francesch ultra altres coses xapas dargent quatre los quals huy te que comptam XXVII de Octobre any MDXV.

N. 25. Memoriale n. 49. fól. 103.

Si de matrimonis e de altres particularitats quis fan es seguexen en casa del Senyor Rey nos trobaran en aquest libre continuades sia imputat als protonotaris e secretaris del Senyor Rey qui tot llur studi es adquirir honres o pecunies e be pompaiar e curar mes del temporal que del spiritual e tant nols he pregat que yo qui bat les mates e ells prenen los cunills jatsia yo no sia tengut en continuar tals coses pogues haver dells avisos e memorials per fer ne servici a Deu e al Senyor Rey e a la republica numqua obtenir ses pogut. E aço poch per mi continuat ho he hagut et per visum et per auditum aliorum proborum virorum dicentium veritatem rerum gestarum maximo cum labore ac perditione temporis.

N. 25.
Memoriale n. 55. B. fól. 70. v.
De morte P. M. Carbonelli.
Fas memoria jo Francesch Carbonell com dijous que comptavem dos de abril any Mil DXVII (1517) mossen mon pare mossen Pere Miquel Carbonell mori entre sinch y sis apres mig jorn de mal de asma. Anima eius requiescat in pace y mori en les mies cases que tinch situades en la ciutat de Barchinona en lo carrer del Garrofe y en la cambra en que sta lo queragol prop la cuyna.