Mostrando las entradas para la consulta XCIII ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta XCIII ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 24 de diciembre de 2019

XCIII, reg. 9 fol 18, 1157

XCIII.

Reg. 9. fol. 18. 1157.

Quod nos Jacobus etc.a Vidimus instrumentum donationis quam Raimundus comes barchinonensis et princeps aragonensis olim fecit Gascheto de tribus partibus castri de Flixio cujus tenor talis est.
- Notum sit cunctis quod ego Raimundus comes barchinonensis princeps regni aragonensis donavi ad Bonifacium duas partes de Flixio et sicut dedi ei illas duas partes de Flexio sic dono et filio suo nomine Gascheto et eredi suo illas tres partes de Flexio integriter et dono ei in Matarramam Almozug et medietatem et Avorram et LX cafiz de seminatura in .... et illam Almuniam quam Alfaquimus provisu meo patri suo tradidit et demonstravit. Actum est hoc anno ab incarnacione Domini (MCL) septimo.
- Sig+num Raimundi comes. Sig+num Guillelmi Raimundi. Sig+num Guillelmi de Castro-vetero. Sig+num
Arberti de Castro-vetero. Sig+num Raimundi de Podio-alto. Sig+num Berengarii de Turre-rubea. Sig+num Petri Aicardi qui hoc scripsit cum literis emmendatis in linea tercia. - Ut igitur in posterum de ipsius tenore plena pateat certitudo ipsum hic de verbo ad verbum nichil addito vel mutato fecimus adnotari volentes et concedentes quod presens pagina tanquam ipsum originale plenam imperpetuum in judicio et extra judicium roboris obtineat firmitatem.
Datum apud Dertusam nonas februarii anno Domini millesimo CCL septimo. (1257, Jacobus : Jaime I de Aragón.)

Jacobus, Jaime I de Aragón, XCIII, reg. 9 fol 18 , 1157

sábado, 22 de febrero de 2020

XCIII, reg 1538, fol 6, 21 enero 1351, ducis Gerunde

XCIII.
Reg. n. 1538, fol.6. 21 ene. 1351.

In nomine Domini. Noverint universi quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. pater et legittimus administrator incliti infantis Johannis precarissimi primogeniti nostri et ducis Gerunde attendentes quod propter nonnullas occupaciones quibus nos propter reipublice nostre utilitatem vacare opportet infrascriptis intendere non valemus: idcirco constituimus creamus et ordinamus certum et indubitatum actorem procuratorem seu infrascriptorum negociorum gestorem pro dicto inclito infante et duce cum decreto regentis officium cancellarie nostre subscripti cujus jurisdiccioni nos submittimus in hac parte vos nobilem et dilectum consiliarium nostrum Bernardum de Capraria videlicet ad adipiscendum possessionem plenariam ducatus Gerunde per nos dicto filio nostro concessi et donati civitatumque villarum castrorum vicecomitatum et aliorum quorumcumque ad dictum ducatum pertinentium prout in carta constitucionis per nos facte de dicto ducatu et donacionis dicto infanti et duci facte die et anno subscriptis lacius continetur: necnon ad recipiendum nomine dicti infantis homagia et sacramenta fidelitatum a comitibus vicecomitibus vervessoribus baronibus et aliis quibuscumque nobilibus militibus hominibus civitatum villarum vel castrorum et aliis quibuscumque hominibus vel mulieribus cujuscumque preeminencie status vel condicionis existant infra ducatum existentibus supradictum necnon etiam ad jurandum et confirmandum pro dicto infante et in personam ipsius privilegia et inmunitates dicti ducatus civitatumque villarum et castrorum ejusdem vel alia quecumque si qua et prout de jure et secundum consuetudines Cathalonie debent eis jurari seu etiam confirmari necnon etiam ad faciendum nobis vice et nomine dicti ducis pro convalidacione dicti ducatus homagium ore et manibus comendatum cujus virtute nos dictum ducem ratione dicte donacionis in personam vestri ad hominem recipiamus ore et manibus comendatum. Dates et concedentes vobis eidem Bernardo actori predicto quoad premissa plenam et liberam facultatem universa et singula exequendi complendi et ad effectum perducendi prout nos ut pater et legittimus administrator pro dicto infante et duce filio nostro possemus et alius quilibet pater familie pro filio suo facere posset si personaliter intendere possemus vel posset. Et promittimus vobis dicto nobili procuratori et actori necnon et notario infrascripto tamquam publice persone pro vobis et aliis etiam personis quarum interest et intererit in futurum legittime stipulanti nos semper habere ratum gratum et firmum quicquid per vos dictum procuratorem et actorem in premissis procuratum actum et gestum fuerit sive factum et nullo tempore revocare sub bonorum nostrorum omnium ypotheca.
Actum est hoc in castro Perpiniani die vicesima prima mensis januarii anno a nativitate Domini millessimo CCC quinquagesimo primo. - Vidit Jaspertus. - Sig+num Petri Dei gratia regis Aragonum etc. qui hec laudamus et firmamus et huic instrumento publico nostrum sigillum appendicium jussimus apponendum. - Rex Petrus. - Testes hujus rei sunt nobiles Petrus de Fonolloto (Fenolleto) vicecomes de Caneto et de Insula Guillelmus Galcerandi de Cabrencio alias dictus de Rocabertino Petrus de Montecatheno procurator Catalonie Berengarius de Apilia camerarius major et Jacobus de Faro consiliarii dicti domini regis.
- Sig+num mei Jasperti de Tragurano regentis officium cancellarie domini regis qui huic actorie tamquam legittime facte causa cognita mea manu propria meam interpono auctoritatem pariter et decretum.
- Dominus rex mandavit Matheo Adriani in cujus posse firmavit. - Fuit clausum hoc instrumentum per dictum Matheum Adriani. - De predicto instrumento donacionis fuerunt facta et sumpta duo translata in papiro sigillata sigillo comuni regio quorum unum fuit transmissum probis hominibus et universitati civitatis Minorise et alterum juratis civitatis Vici per venerabilem Berengarium de Codinachs consiliarium et magistrum racionalem regium quem dominus rex ad dictas civitates premissit rationibus subinsertis.
- Item tam de predicto instrumento donacionis quam de proxime dicto instrumento actorie fuerunt recepta translata in papiro sigillata sigillo comuni regio que fuerunt transmissa probis hominibus et universitati civitatis Gerunde per nobilem Petrum de Montechateno procuratorem Cathalonie. - In villa Perpiniani XI die mensis febroarii anno a nativitate Domini MCCCL primo fuerunt apposita firma domini regis signum et sigillum ejus appensum in quodam translato autentico sumpto a donacione per dominum regem facta domino infanti Johanni filio suo primogenito et Dei gratia duci Gerunde de ducatu Gerunde que siquidem donatio supra in precedenti folio est largiter registrata quod siquidem translatum fuit clausum per Bartholomeum de Lauro scriptorem domini regis et notarium publicum per totam dominacionem regiam die predicta et anno predicto. Tenor autem firme domini regis sequitur in hunc modum.
- Sig+num Petri Dei gratia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie qui huic translato a dicto suo originali sumpto et cum eodem de verbo ad verbum legittime comprobato auctoritatem nostram apponimus et decretum appositum hic de nostro mandato manu fidelis scriptoris nostri Bartholomei de Lauro in castro nostro Perpiniani X die februarii anno a nativitate Domini MCCCL primo et ad robur perpetue firmitatis nostrum sigillum appendicium hic ducimus apponendum. - Vidit Jaspertus.

xciv-reg-1538-fol-7-21-ene-1351

lunes, 1 de junio de 2020

XCIII. Reg. n. 1897, fol. 231. 10 mayo 1390. (aragonés)

XCIII. Reg. n. 1897, fol. 231. 10 mayo 1390.

Pateat universis quod nos Johannes etc. in nostri presencia existentes Johannes Luppi de La Ran vicinus Dazuara et Michael Royo vicinus de la Torre los Negros nuncii et procuratores comunitatum aldearum civitatis Daroce prout de eorum procuracione constare vidimus per quoddam publicum instrumentum actum in loco de Carinyena XXIII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXX et clausum per Dominicum Johannis Esquierdo vicinum loci de Romanos notarium publicum regia auctoritate per totum regnum Aragonum obtulerunt in scriptis capitula que sequntur.

Los capitules infrascriptos presientan al senyor rey Johan Lopez de La Ran vezino Dazuara scrivano de la comunidad de las aldeas de Darocha e Miguel Royo vecino de la Torre los Negros procurador de la comunidad sobredita mensatgeros e procuradores de la dita comunidad segund consta por carta publica feyta en el lugar de Carinyena a XXIII dias del mes de março del anyo de la nativitad de nuestro senyor Dios MCCCXC et cerrada por mano de Domingo Johan Squierdo vezino de Romanos notario publico por auctoritad del senyor rey por todo el regno Aragon: los quales capitoles supplican por el dito senyor rey seyerles provedidos e en privilegio a la dita comunidad atorgados.
Primerament supplican que el scrivano procurador et sesmeros de la dita comunidad con los nuncios de las ditas aldeas convocados et congregados a plega general dita de sant Miguel present consincient auctoridad e decreto prestant o atorgant el procurador general de la illustre e magniffica senyora dona Yolant por la gracia de Dios reyna Daragon de la qual durant la vida daquella son las rendas espleytos et esdevenimientos de la dita comunidad: e despues fin de la dita senyora present consincient auctoridad et decreto prestant el bayle de Aragon general puedan fazer statutos et ordinaciones a cierto tiempo o imperpetuu e los factos et ordenados revocar segund que a los ditos procurador general de la senyora reyna officiales prohomens e plega sera visto seyer expedient et provechoso a servicio del senyor rey e bien avenir de la dita comunidat de las ditas aldeas: los quales statutos e ordinaciones hayan tanta firmesa e valor como si por el senyor rey eran factos et ordenados. Item que el scrivano procurador e sesmeros de las ditas aldeas sin plega non puedan fazer ni fagan de los bienes de la dita comunidad dono manda ni otra gracia alguna a prelados nobles cavalleros infançones ni a otro alguno: e si de feyto lo faran que aquello paguen et satisfagan del suyo proprio los ditos officiales con qualesquiere danyos interesses e expensas que a la dita comunidad coverna (convendrá) fazer e sostener por la dita razon. Item que daqui adelant no haya benefficiado alguno en las ditas aldeas pero que scrivano procurador sesmeros e nuncios de los lugares de la comunidad de las ditas aldeas assaber dos hombres de cada una sesma de las ditas aldeas qui seran esleydos por cada una sesma de aquellas qui seran en la plega general puedan satisfer a los trebellantes qui trebellado hauran per las ditas ditas aldeas todos concordes o la mayor partida ensemble con el procurador general de la dita senyora. E los sobreditos scrivano procurador sesmeros e hombres sleydos decontinent como sera fecha la dita eleccion ante que en cosa alguna procedan juren en poder del dito procurador general de la dita senyora sobre la cruç e los sanctos quatro evangelios de nuestro senyor Jesuchristo ante ellos puestos e corporalmente toquados de bien e leyalment et justa quanto el conoscimiento daquellos bastara toda parcialitat postpuesta satisfazer a los ditos trebellantes assi que por odio non diminuiran al trebellant o trebellantes aquello que dignament moreceran ni por amor ni otra affeccion mandaran mas dar o retribuir a los ditos treballantes de aquello que justament e licita meresceran considerando el treballo de aquellos. Item que como por evident necessidat e utilidad de las aldeas sobreditas et del comun daquellas se hajen a diputar mensatgeros o nuncios al senyor rey o a la senyora reyna a cortes o a otros algunos lugares que no puedan seyer esleydos sino en numero de dos companyeros e no saquen mas sueldo sino por dos hombres e aquellos sean sleydos por el scrivano procurador e sesmeros de las ditas aldeas todos concordes o la major partida: et aquellos dictos mandaderos assin esleydos sean tenidos de jurar en la forma sobredita de bien e lealment haberse en la dita mandaduria en las cosas por las quales embiados seran e si el contrario fazian que aquello no haya efficacia alguna e los ditos mandaderos sean tenidos a todo danyo que por la dita razon vinies a la dita comunidad et finquen perjurios e no puedan haver daqui adelant en las ditas aldeas officio ni benefficio. Pero si el negocio sera tan arduo al qual mas se requieran de dos mandaderos e los ditos mandaderos seran de tal stamiento que en sus propios negocios no hayan costumbrado caminar sin companyero o otro hombre que en los ditos casos los ditos officiales puedan esleyr et deputar aquellos mandaderos qui veran seyer necessarios et mandar dar sueldo por dos hombres con sus cavalgaduras a aquell qui juxta su estamiento haura costumbrado levar e levara con si un hombre cavelcando: e que los ditos scrivano procurador e sesmeros en las ditas mandadurias no esleyan (elijan) ni puedan sleyr (elegir) de si mismos sino uno tant solament aquell qui mas querran e los otros hayen a sleyr de los otros mas ydeneos (ydoneos, idoneos) e sufficientes de las ditas aldeas segund que la qualidat del negocio lo requiera. Item que en el tiempo advenidero el libro ordinario e el extraordinario sean factos et ordenados en publico en presencia del procurador general de la dita senyora reyna qui agora yes o por tiempo sera e de los scrivano procurador sesmeros et nuncios de las ditas aldeas que a la dita plega general embiados seran todos concordes o la major partida con el dito procurador general ensemble e que el scrivano qui agora yes o por tiempo sera sea tenido de dar copia de los ditos libros ordinario et extraordinario a los sesmeros de las ditas aldeas e a qualquiere dellos si la querran a costa e messio de los demandantes. Et que de los sobreditos libros ordinario e extraordinario e de todas e qualesquiera quantias que el dito scrivano por part de las ditas aldeas recebido et administrado haura el dito scrivano sea tenido de dar conto a los ditos procurador general officiales et nuncios de las ditas aldeas ajustados ensemble en la dita plega general con albaranes e apocas en forma publica de todas aquellas quantias que en los ditos libros ordinario et extraordinario notadas seran o en otra manera despendido hauran justament de quantia de vint solidos a suso: e si el contrario facto sera non II sea recebido en conto. Et por esta manera se observe e hayan a dar conto los ditos scrivano e procurador de las ditas aldeas de todas quantias que espendidas hauran en los tiempos advenideros. Item que los officios de la scrivania procuracion e el alcaydio de Peracenç se muden de anyo en anyo e de sesma en sesma en tal manera que todas las sesmas de las ditas aldeas echen suertes sobrel officio de la dita scrivania e de aquella sesma que cadra la suert sea esleydo scrivano por el otro scrivano e procurador los officios de los quales deven espirar e por los sesmeros la hora nuevament esleydos e dos hombres de cada una sesma esleydos por cada una de aquellas con el procurador general de la dita senyora reyna ensemble: los quales ditos scrivano procurador sesmeros e hombres esleydos e diputados ante que en la dita eleccion procedan juren sobre la cruç e los sanctos quatro evangelios en poder del dito procurador general e present tota la plega sobredita de bien e leyalment haverse en la dita eleccion. Item que el dito scrivano qui esleydo deura seyer sea hombre letrado qui sepa leyr e scrivir e natural de las ditas aldeas e vezino estant e casa tenient en la dita sesma en la qual sea esleydo cinquo anyos ante passados o fijo de pechero de aquella misma sesma e natural de las ditas aldeas el padre del qual sea estado casa tenient por cinquo anyos ante passados en la sesma do sera esleydo: e que la sesma que el dito officio de la scrivania haura por vigor de la dita suert no pueda echar ni eche suert en el ditto officio entro a tanto que todas las otras sesmas sean agualadas por suertes del ditto officio e agualadas principien segund dito yes todas las ditas sesmas en la forma sobredita inperpetuum. E semblantment sea fecho de los ditos officios de procuracion e alcaydio del castiello de Perasenç. Et que la sesma en la qual el officio de la dita scrivania por suert cadra non pueda echar ne eche suert por el officio de la procuracion ne por el dito alcaydio aquell anyo nec e converso. E que los dittos officiales yes assaber scrivano e procurador hayan de salario cada uno dellos cada un anyo que los ditos officios regiran cada seyscientos solidos jaqueses. Et el alcayde del dito castiello haya mil solidos jaqueses tan solament fincado los hervatges del dito castiello e Dalmohaja a volundad de la dita comunidad. Et quel procurador de las ditas aldeas qui agora yes e por tiempo sera ste cassa tinent durant el tiempo de suo officio en una de las ditas aldeas yes assaber dentro quatro leyguas de la ciudad de Darocha et el scrivano tenga la taula asi mismo dentro quatro leyguas de la dita ciudad es assaber del rio de Exilota enca la partida de la ciudad de Saragoça: et que den fianças abonadas los sobreditos scrivano procurador e alcayde por razon de los ditos officios en la dita plegua general con aquellas obligaciones et renunciaciones que a los sobreditos procurador general et hombres buenos a la plega ajustados bien visto sera. Item que los sesmeros de las ditas aldeas sean esleydos por los de cada una sesma yes assaber uno de cada una sesma de los mas abtos e sufficientes de las ditas sesmas et de anyo en anyo e hayan su pension segund costumbrado yes: es assaber cada dozientos solidos jaqueses: e los ditos sesmeros sean vezinos et casa tenientes en cada una de las ditas sesmas et que fagan residencia continua e personal en aquell lugar de la dita sesma do seran vezinos. Et en caso que alguna sesma non concuerde en la eleccion de su sesmero fazedera que en aquell caso el procurador general de la dita senyora reyna e los otros officiales de la dita comunidad o la mayor partida de aquellos ensemble con el dito procurador eslian (elijan, de esleir: elegir) sesmero de la dita sesma de los mas idoneos et sufficientes. Item quel castiello de Muntreal sea acomendado por los ditos procurador general scrivano procurador e sesmeros de la dita comunidad a un hombre del dito lugar vezino e peytero de aquell con pension de cinquanta solidos jaqueses por el tiempo que a los ditos procurador general scrivano procurador e sesmeros sera visto. Item que si por ventura alguno de los ditos officiales yes assaber scrivano procurador sesmeros e alcaydes no usaran bien de los dittos officios que aquell qui mal usara pueda seyer removido por el procurador general e otros officiales e hombres buenos de cada una sesma qui sleydos seran por cada una de las ditas sesmas toda hora que a ellos bien visto sera: e el dito officio puedan acomiendar a otro hombre sufficient de aquella misma sesma. Item que si por aventura acaecera que algun hombre vezino de las ditas aldeas o de alguna de aquellas impetrara o fara impetrar del senyor rey o de la senyora reyna o de qualquiera otro senyor cartas algunas de privilegio o de concession siquiere de gracia rogarias o mandamiento por haver siquiere obtener officio alguno e alcaydio de la dita comunidad que aquella gracia siquiere concession et privilegio rogarias o mandamiento sean nullos et de nenguna valor et que por virtud de las ditas letras non pueda seyer feyta alguna provision de los ditos officios ad aquell antes aquell qui las cartas de gracia o concession siquiere privilegio rogarias o mandamiento haura por si o por otro obtenido encorra en pena de dieç mil solidos jaqueses pagaderos sin remedio alguno pora los cofres del senyor rey la meitat e la otra meitat pora la dita comunidad: e que dalli adelant perpetualment sea privado de todo officio et benefficio yes assaber de scrivano procurador o sesmero o de alcaydio alguno de las ditas aldeas siquiera comunidad e sea havido por infamis. Item que el privilegio clamado de los capitoles que fue dado en Barchinona XIII die aprilis anno a nativitate Domini MCCCLXXX sexto et el privilegio clamado del biennio el qual fue dado en Saragoça XXI die januarii anno a nativitate Domini MCCCLXXX primo sean et finquen cassados revocados et anullados a todos tiempos. Item que en todos los lugares en do yes espressado dessuso procurador general de la senyora reyna se entiendan durant el tiempo que la senyora reyna haura por cambra la dita comunidad: et que apres por aquella misma forma haja a entrevenir en las ditas cosas e cada una daquellas el bayle general Daragon qui la hora sera. Per los presentes empero capitoles e cosas contenidas en aquellos no es entencion de las ditas aldeas ne habitantes en aquellas perjudicar a otros privilegios o concessiones atorgadas o fetas a las aldeas desuso ditas antes aquellas quieren que finquen en su firmeza e fuerça et valor exceptos los dos privilegios de que de part desuso yes facta mencion los quales quieren et suppliquen que sean havidos por revocados cassados et anullados.

- Supplicantes humiliter nobis ut predicta capitula et contenta in eis concedere statuere providere et ordinare de assueta nostra clemencia dignaremur cum bonum publicum aldearum predictarum concernerent. Cui supplicacioni annuentes tanquam consone rationi et utilitate universitatum locorum predictorum et singularium ex eisdem super hiis prospecta quam propriam reputamus et propter servicia inde per dictas aldeas nobis prestita: tenore presentis capitula inserto desuper et contenta in eisdem concedimus providemus statuimus et ordinamus revocatis duobus privilegiis predictis que hujus serie revocamus cassamus et anullamus. Et ut melius observentur compleantur et teneantur inviolabiliter et ad unguem capitula eadem per nos et successores nostros quoscumque promittimus et in animam nostram per Dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia nostris manibus corporaliter tacta juramus contra predicta vel aliqua de eisdem non venire vel facere quoquo modo quinimo observare et observari facere per quoscumque officiales et domesticos nostros ac personas quascumque. Mandantes universis et singulis officialibus nostris qui nunc sunt et erunt pro tempore ac locatenentibus eorundem quatenus contenta in preinsertis capitulis teneant firmiter et observent et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione: quicumque autem auso temerario ducti aliquid contra predicta attentare presumpserint iram et indignacionem nostram se noverint incurrisse.
Datum Perpiniani decima die madii anno a nativitate Domini MCCCLXXXX regnique nostri quarto. - Sig+num Johannis etc. qui predicta concedimus providemus statuimus et ordinamus pariterque juramus et sigillum magestatis nostre in pendenti jussimus apponendum. - Rex Johannes. - Testes sunt inclitus infans Martinus dux Montisalbi Garsias archiepiscopus Cesarauguste Johannes comes Impuriarium Petrus comes Urgelli et nobilis Gilabertus de Crudillis miles. - Sig+num Bernardi de Jonquerio secretarii dicti domini regis qui mandato ejusdem hec scribi fecit cum literis rasis et emendatis in lineis X qui et in XLIII rio ducti aliquid contra predicta et clausit. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio.


XCII. Reg. n. 1897, fol. 152. 1 dic. 1230 (!! 1389: MCCCLXXXIX)

XCII.
Reg. n. 1897, fol. 152. 1 dic. 1230 (!! 1389: MCCCLXXXIX)

Nos Johannes etc. Exposito nobis humiliter per fideles nostros ambaxatores et sindicos universitatis civitatis Valencie qui adsunt in generali curia quam hic nunc celebramus ut cum ipsius civitatis consilium pro comuni utilitate incolarum ejusdem et signanter ut officiales dicte civitatis sicuti presunt ita prossint ceteris et ab inferendis eis injuriis arceantur deliberaverit quod inquisiciones que fori novi disposicione contra officiales ipsos fiebant et que postea ex speciali privilegio serenissimi domini regis Petri genitoris nostri recordationis inclite remisse fuerant ex nunc certis forma temporis ac modo tactis inferius reducantur: supplicatoque nobis humiliter ut hiis velut dicte civitatis comodis locum dare ac subscripta concedere dignaremur: nos qui in nostrorum subditorum utilitatibus delectamur hiis omnibus nostro in consilio solerter discussis supplicationi huic duximus favorabiliter annuendum. Igitur deliberate et de nostri certa sciencia statuimus providemus concedimus ac hujus serie ordinamus quod a festo sancti Michaelis proxime nunc lapso usque ad instans festum nativitatis Domini et ab ipso festo nativitatis ad quinque annos ex tunc inmediate sequentes tam contra mustaçafium in dicto festo sancti Michaelis electum et alios sui officii infra tactos quam contra omnes et singulos officiales dicte civitatis designatos inferius qui intra dictos quinque annos a dicto festo nativitatis sequentes electi aut positi fuerint seu infrascripta officia vel ipsorum quodlibet exercuerint statim lapso unoquoque anno hujusmodi exercicii fiant inquisitiones tam ex officio nostro quam ad partis instandam modo et forma inferius declaratis. Qui siquidem officiales sunt et sint hii: videlicet justitie in criminalibus et in civilibus et usque a summam CCC solidorum et locumtenentes ac assesores cujuslibet eorundem capita excubiarum dicti justitie in criminalibus scriptores quicumque et sagiones curiarum tam dictorum justitie quam gubernatoris et bajuli generalis dicte civitatis ac ejus regni mostaçafus locumtenentes pensatores et sagiones sui officii nec non scriptores curie consulum et illius vocate curie vel comissionis portarii seu comissarii decimorum et ipse portarius seu comissarius nichilominus quartenerii seu guardiani orte civitatis prefate ac insuper substituti omnium et singulorum predictorum: ad quas inquisitiones faciendas adveniente vigilia seu vespera beati Michaelis Septembris proxime instantis et ex tunc simili die cujuslibet dictorum quinque annorum per consilium dicte civitatis eligantur unus miles vel generosus unus civis et unus doctor vel in jure peritus domiciliati in civitate jam dicta qui cum fuerint electi et presentati nostro bajulo generali et in ejus posse juraverint se in hujusmodi officio bene legaliter ac viriliter habituros mox habeant et nos nunc pro tunc singulis eorum plenam et perfectam potestatem et jurisdiccionem cum presenti concedimus et comitimus dictas inquisiciones faciendi et perficiendi contra officiales predictos et unumquemque ipsorum qui tum et usque ad proxime sequens tunc festum nativitatis Domini exercuerint quodvis ex officiis memoratis. Hujusmodi autem inquisiciones intra triginta dies post lapsum anni cujusque officii seu officiorum predictorum incipiant et super ejus et eorum universis et singulis fraudibus dolis et culpis latis ac etiam necligenciis notabilibus dumtaxat seu talibus que dolum videantur sapere fiant breviter summarie ac de plano sine strepitu et figura judicii et sine scriptis solemnibus: quarum inquisicionum sit notarius et scriptor ille quem dicti inquisitores cum electi fuerint assumpserint annuatim et non alius. Durent preterea et perficiantur inquisiciones ipse intra tres menses post incepcionem earum seu uniuscujusque ipsarum inmediate sequentes: intra vero dictos tres menses officialis contra quem inquiretur abesse vel recedere non presumat a civitate predicta absque ipsorum speciali licencia et super hoc in dicte inquisicionis inicio per fidejussores sufficienter caveat et cum pena in posse dictorum inquisitorum et ad eorum notitiam alias carceri continue dictis tribus mensibus durantibus mancipetur. Ulterius enantamentum sive processus dictarum inquisicionum duo ipsorum inquisitorum aut etiam unus videlicet dictus doctor vel jurisperitus in solidum colligere possint usque ad interloqutoriam et diffinitivam sententiam exclusive: cui interlocutorie duo saltem eorum deliberationi vero ac prolacioni cujuslibet sententie diffinitive omnes ipsi tres et etiam gubernator aut bajulus generalis regni Valencie vel locumtenentes alterius eorum habeant interesse. Adjecto quod si officiales ipsi vel eorum aliquis reperti fuerint culpabiles pena debita in personis et vel in bonis eorum pellantur juxta demerita singulorum: sed si reperti fuerint non culpabiles ad nullum salarium dictorum inquisitorum vel aliud et ad nullas scripturas vel alias expensas ullatenus teneantur. Et quia nolumus in predictis justitie impediri processum meritis ignoratis promittimus nulli ex officialibus antedictis vel eorum alicui ante vel post incepcionem ipsarum inquisicionum infra dictos tres menses remissionem supersedimentum guidaticum vel alias gratiam concedere. Verum si officiales ipsi aut eorum aliquis ante vel post sententiam componere vel se avenire voluerint hoc eis liceat cum dictis gubernatore ac bajulo de ac cum consilio inquisitorum ipsorum. Quantitates quidem pecunie ex condempnacionibus vel composicionibus seu avinenciis hujusmodi proventure dictorum inquisitorum salariis et aliis expensis justis secundum stilum curie nostre deductis nostro erario applicentur: proviso tamen antequam dicte quantitates vel earum aliqua in toto vel in parte solvantur quod parti private super jure suo prius et plenarie satisfiat: alioquin talis comdemnacio vel composicio seu avinencia nullius valoris existat et dicti inquisitores suo salario priventur et nichilominus teneantur ipsi parti private ad totum illius interese. Declarato finaliter quod si quis a quoque dictorum officialium injuriatum se senserit vel gravatum possit de illo etiam suo anno durante conqueri et jus suum assequi coram inquisitoribus memoratis. Mandamus igitur dictis gubernatori et bajulo ac universis et singulis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus provisionem concessionem et ordinationem nostram hujusmodi aliaque omnia predicta et singula rata et grata habeant et per dictum tempus observent et teneant observarique ac teneri faciant prestentque super eis auxilium consilium et favorem si et quando fuerint requisiti in cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo munitam.
Data in Montesono prima die decembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXIX. - + Dominicus Mascho. - Dominus rex mandavit michi Jacobo Cavaschani (Cavasthani) et fuit recognita per Raimundum de Franch Dominicum Maschoni Petrum Çacalm vicecancellarios suos et Sperantem in Deo Cardona promotores et consiliarios dicti domini regis.


xciii-reg-n-1897-fol-231-10-may-1390

sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, XC-C, 90-100

XC.

¡O
LEYAL!



¡O
Deus, qui has tan gran leyaltat



Ab
poder, saviesa e volentat,



Que
negun hom no has enganat!



Está
Deus Leyal ab veritat,



Ab
justicia e pietat



A
home just e a home malvat.



Hom
es leyal a son senyor



Com
ama la sua honor,



E
ha de falliment pahor.



En
hom leyal no fall bontat,



Justicia
e pietat,



Valor,
honor e caritat.



Aquell
ama molt leyalment



Que
no falle per aur ne argent,



Ne
per fembra ne per parent.



Molt
val mays honrament e leyaltat,



Que
no fá en parents ne en regnat,



Car
per élls fá hom gran malvestat.



Leyaltat
es tan gran virtut,



Que
ab ella null hom es vençut,



Deshonrat
ne recregut.



Leyaltat
es tan gran tresòr,



Que
apres la mort viu e no mòr



Sa
bona fama a null fòr.



Hom
qui vòl esser leyal



Se
sab defendre de tot mal,



E
en tot fayt mays que altre val.



Molt
val mays pobrea ab leyaltat,



Que
gran riquea ab falsetat,



Ne
gran honor ab desleyaltat.







XCI.
¡O
PRESENT!



¡O
Deus qui estás infinidament!



No
ha de tú vergonya qui fá falliment,



Car
a tot quant fá estás Present.



Deus
está Present ab la sua bontat,



Ab
sa justicia, veritat e pietat,



A
tot hom qui faça nulla malvestat.



Está
Deus Present a hom ab sa bontat,



Per
ço que hom no faça malvestat,



E
si la ‘n fá qué en sia despagat.



Deus
está ab hom ab veritat Present,



Per
ço que si l' hom fá null falliment



Que
no'l puscha negar ab negun sagrament.



En
presencia de jutjament



Falle
aquell qui fá falliment,



Perqu'
es tany que sia tement.



En
presencia de pietat



Falle
hom quant fá peccat,



Donchs
¿per qué es desesperat?



Presencia
de bon amar,



De
bon entendre e membrar,



Fan
a Deus a hom presentar.



Mays
val de Deus representament



En
membrar, amar e entenent,



Que
de null fill e honrament.



Voler
fer bé o falliment,



Está
a libertat present,



Per
ço qu' en sia jutjament.



Aquell
qui vòl alcun bé far,



Bona
fí lo fá començar,



E
'l bé far li fá presentar.



Qui
leixa ‘l bé e fá lo mal



Peccat
representa tal cabal 

Que haurá en foch infernal (23).




XCII.



¡O
NOBLE!







Deus
es Noble antigament,



E
es Noble ab honrament,



Ab
valor e ab compliment.



No
's tany noblea sens virtut,



Car
home noble en vici cahút



No
's tany que sia car tengut.



Mays
val noblea per bé far,



E
per lo mal esquivar,



Que
no fá per ans quitar (24).



Está
noblea en bontat,



Per
bonificant, bonificat,



Ab
bonificar d' antiquitat.



Mays
val noblea en present



Que
no fá en traspassament,



Car
pus luny está a nient.



Home
noble pòt esser vil,



E
home vil pòt esser gentil,



Si
es leyal, franch e humil.



Per
ço car Deus s' es encarnat,



Ha
dada gran nobilitat



A
home ab sa deitat.
Hom es pus noble per la encarnació



Que
Deus pres per la sua passió,



Que
per antiquitat ne per promissió.



Hom
es pus noble per saber,



Que
per aur ne per haver,



Ab
qu' el haja ab bon voler.



En
alt, en baix e environ



Ha
de nobilitat ahon



Aquell
que menysprea aquest mon.




XCIII.



¡O
INTENCIÓ PRINCIPAL!







Deus
es Principal Intenció,



Car
tot quant está en intenció



Es
per conexer Deus esser bo.



Es
una Intenció qui es major,



E
es ne altra qui es menor,



La
una
es vasall, e l' altre senyor.



Aquella
Intenció que mays val



Es
de causa espiritual,



E
la serva de la corporal.



Viure
es per primera intenció,



E
menjar es per la segona e son amdues per ço
Que hom sia
bò.



Aquell
qui ha a Deus major amor



Per
sí salvar que per farli honor,



Ama
Deus ab intenció menor,



En
bonea es bonificació



Per
la primera Intenció,



E
en la misericordia perdó.



En
Deus se covén egualar



Intencions
de jutjar e perdonar,



Per
çó que esper e temor pusquen estar.



Aquell
qui ha bona intenció,



Com
vòl fer mal punylo contricció



Que
faça 'l bé e no la fallió.



Molt
val mays bona intenció



Que
no fá tot l' aur que hac



D'
Alexandre ne de Salamó.



Bona
intenció se vòl guardar



Ab
bon entendra e membrar,



Ab
leyaltat e ab bé far.







XCIV.



¡O
PROCURADOR!







Deus
Fill fó Procurador tant bò



A
Deus Pare e Sanct Esperit, que fó



Encarnat
e mort per nostra redempció.



Creá
Deus lo mon per aquella humanitat



Que
pres, ab la qual ha procurat



Com
molt sia conegut, servit e amat.



Procura
Christ com Deus fós honrat,



E
procura que home sia salvat,



E
la procuració fó de gran humilitat.



Null
hom es bò procurador



Si
vòl mays honrar sí que son senyor,



E
qui fá lo lop de las ovelles pastor.



Qui
vòl procurar gran honrament



Fent
mal e ab traiment,



Pauc
sab de bon procurament.



Ab
bonificar e magnificar,



Possificar,
entendre e amar,



Poren
los homens gran bé procurar.



Procuració
com sia perdonat



A
home son mortal peccat,



Cové
que sia procuració de veritat.



Procurar
que son fill sia rich,



E
que dels mals que fá no 'l castich,



Procura
com sia paubre e mendich.



Lonch
temps qu' eu só procurador



Que
Christ hagués per tot lo mon honor,



E
no tròb qui 'm sia ajudador.



Aquell
qui volria procurar



En
la Terra Sancta a recobrar,



No
deuria tròp dormir ne sajornar.







XCV.
¡O
ADVOCAT!






Deus
es lo nostre Advocat,



Qui
advoca contra peccat



Ab
mercé e ab pietat.



Deus
bò, gran, es per ço encarnat



Que
sia lo nostre Advocat,



Pus
que ab nos está participat



Car
home está en gran frevoltat,



Está
Deus nostre Advocat



Ab
poder e ab caritat.



Bonea,
veritat, saviesa e virtut



Son
en advocació lança e escut,



Per
qui tot mal plét cové esser vençut.



Si
Christ hagués bons advocats,



Per
tot lo mon fóre loats,



E
coneguda sa veritats.



Aquell
home qui ha contricció



E
prega Deus que li perdó,



Misericordia
es sa advocació.



Advocat
qui per pauc d' argent



Falsament
dona perdiment,



Apella
Deus a jutjament.



Es
Advocat per ço que sia jutjar,



E
no es per ço que sia injuriar,



Per
que advocat deu leyal estar.



Mays
val una advocació



Qui
vaja per má de raó,



Que
no fá tot l' aur qui hanc fó.



Ab
mercé e ab pietat



Sia
Deus nostre Advocat



A
la mòrt hon serem jutjat.







XCVI.



¡O
INVISIBLE!







Deus
no ha visibilitat



Que
sia de corporalitat,



Mays
de intelligibilitat



Deus
no ha còrs perque no 's pòt veer,



Mays
pòtlo hom en son enteniment haver



Entenent
son complit poder.



Mays
val una intellectivitat



E
de Deus una intelligibilitat,



Que
de còrs tota visibilitat.



Visible
es la deitat



En
aquell home Christ appellat,



Lo
qual hom es just deificat.



Segons
natura de cogitar,



Se
pot Deus veer en l' amar,



En
lo qual lo fá honrat estar.



Veer
Deus ab vista espiritual,



Es
veer que mays que altre val,



E
qui mays guarda hom de tot mal.



Veer
Christ estar sobre el trò,



E
sa companya enviró,



Está
vista de perfecció.



Saber
en dona de falliment (25),



E
veerla ab gran ornament,



Es
vista a hom desplasent.



Mays
val veer hom pobre malvestit



Qui
de virtuts sia molt rit,



Que
veer hom rich mal nodrit.



Aquell
qui ha molt gran contricció



Com
fá neguna fallió,



En
misericordia veu perdó.







XCVII.



¡O
INMORTAL!







En
Deus no pot esser nulla mortalitat,



Pus
que es en infinitat e eternitat



De
poder, saviesa e volentat.



Es
Deus Inmortal en sa volentat,



Per
ço car ab ella no vòl null peccat,



Ans
ne vòl tot ço qui 's cové ab bontat.



Aquell
qui es sens corrumpiment,



E
qui de tota rè ha compliment,



Cové
que sia tostemps vivent.



Molt
es pitjor mortalitat



Que
sia per mortal peccat,



Que
mort de corporalitat.



Aquell
fá amar inmortal



Qui
ama Deus ab còr leyal,



E
qui per res no vòl fer mal.



Aquell
no pòt per res morir



Qui
no está pres de finir,



E
qui ha en Deus son desir.



Qui
fá injuria e tòrt,



Está
veçi de la greu mòrt



Qui
porta hom a mal pòrt.



Cell
qui no vòl esser mortal



De
mòrt qui es espiritual,




de son còr a Deus hostal.



De
mortalitat fá estar



Cell
qui per res no 's vol leixar



De
mal pensar e de mal far.



Si
no fós inmortalitat



En
home qui es infernat,



No
fóre gran culpa peccat.



XCVIII.



¡O
INFALLIBLE!







Com
Deus sia avenir



No
pòt en nulla rè fallir,



Ne
falliment no li pòt contradir.



Enfre
aveniment e desfalliment



Está
molt gran contrariajament,



Perque
en Deus no pòt esser negun errament.



Avenitivitat
e infallibilitat



Son
per essencia una unitat



Disparada
a tota fallibilitat.



Deus
ha infinit e eternal poder



En
bontat, saviesa e voler,



Perque
en res falliment no pòt haver.



Deus
aven en lo començament,



En
lo mitjá e en l' affinament



De
tot ço qui es son operament.



Aven
Deus ab la sua gran volentat,



Per
ço car ha amant, amar e amat,



Qui
han una mateixa substancialitat.



Null
hom en mal pòt ben avenir,



Car
mal es subject de fallir,



Qui
es contra bé far e complir.



Mólt
val mays un bò aveniment



Per
entendre, amar e membrament,



Que
sentir no farian mil sentiment.



Aquell
falle qui posa denant son voler



A
son membrar, son saber e temer,



Car
no sab ordenar son poder.



Cell
qui no vòl en nulla rè fallir,



Desira
tan fòrt honrar Deus e servir,



Que
per la sua amor vòl morir.







XCIX.



¡O
PRINCIPI!







Car
Deus es començament eternal,



Cové
qu' el començable sia tal,



Que
ab lo començament sia egual.



Egual
ab éll no pòt per res estar,



Si
d' éll e del començament no es eternar,



Essencialment
sens negun accidentar,



Ja
no pogra esser gran començament,



Si
'l mitjá e l' affinament



No
haguessen un naturament.



Deus
començara lo mon en minoritat,



Si
éll en home no fós encarnat,



Car
major poder no fóre mostrat.



Tot
ço que Deus ha començat,



Comença
per ço que sia amat,



Remembrat,
entes e honrat.



Per
ço que Deus contra granea no haja contrarietat,



Comença
aytant per magnificabilitat,



Com
per entendre e amabilitat.



Cové
donchs que Deus haja lo mon començat



En
major granea de creabilitat,



Perque
convench que éll mateix fós encarnat,



Ah,
las! E com Deus haja hom començat,



Per
ço que éll sia molt amat,



¿Qui
es aquell hon no sia culpa ne peccat?



Jesu-Christ
e los mártirs fóren de nostre fe començament,



Ab
preycar veritat, humilitat, treballs e moriment,



No
ab cavalls, diners, delits ne guanyament.



Aquell
qui vòl be començar,



Ans
que començ deu consirar



Si
la fí es de mal estar.







C.
¡O
FÍ!



Deus
es Fí e compliment



De
tot ço qui es del començament



Trò
a
la fí per concordament.



No
pòt Fí en complir



Sens
complent, complit e unir



En
qui no 's pusquen consumir.



Ja
no pogra esser Fi en bontat,



Si
en sí no hagués bonificat



Qui
fós de sa essencialitat.



Deus
ha tot lo mon affinat,



Car
l' ha ab sí participat,



En
quant s' es en home encarnat.



Aquell
qui en la fí no pren



Ço
hon ha mays de compliment,



No
sab que es elegiment.



Qui
en la fí vòl elegir



Ço
que ha mays en son desir,



Ab
mitjá ho pòt conseguir.




ha tan gran abundament



De
bonea e compliment,



Que
no hi cab mal ne falliment.



La
major fí que hom pòt pensar



Es
en deitat deitar,



E
en volentat bòn amar.



Aquell
qui ama major fí



En
Deus que en argent ne cosí,




a la fí per dret camí.



Ah,
las! mant hom veig desviar



De
la fí, car no vòl honrar



Deus
qui prega tant solament de amar!







De
la fí de aquest libre.







Finit
es aquest bon dictat,



Lo
qual sia per Deus guardat,



Car
per éll l'havem començat.



Deus
amors, digne de amar,



A
tots cells qui volrán cantar



Los
teus noms, vulles perdonar.



Qui
aquest xant vòl soven cantar,



Amar
hi pòt multiplicar,



En
conexer Deus e honrar.



Qui
ha d' amor deffalliment



Cant
aquest xant alegrament,



Et
creixará son amament.



A
vos, mayre de Deus, present



Aquest
xant, qui novellament



Es
fayt a vostre honrament.
_____







LA
LAOR DE CASCUN PSALM.



Laor
e honor a la essencia de Deus, e a las divines personas,
e a les dignitats de aquellas; e recordem e amem a
Jesus Natzaret, e a María verge mare de aquell; e esperem e desitjem
de la carn resurrecció, e en lo cel devant Deus gran e
sempiternal glorificació en resurrecció. Amen.




VARIANTES.



(1)
Perque unitat e unir no 's poden partir.



(2)
En qui s' afina natura d' amor e d' amistat.



3)
Defora parinficant, parinficable, parinficar.



(4)
¿Qui 'l poria asmar?



(5)
E per ço en tot quant es enten,



(6)
Hom pot veritat atrobar



En
hom qu' es larch, no en avar,



Car
molt se asauta de donar.



(7)
Jesus, en ta sensualitat



(8)
A hom ha Deus lo mon creat,



E
aquell hom al donat
En quant de sí l' ha deytat.



(9)
De sols Deus no 's té per pagat.



(10)
Qui no s' asauta de mal far.



(11)
E qui las auciu no es obedient. // (ociure, auciure :
matar)



(12)
Ab gracia e ab perdó.



(13)
Que ab Deus elegesca virtut e bontat,



(14)
Ans lo gita anaxaller



(15)
Car ab voler pot Deus haver.



(16)
Ab qu' el cuiden honrar mante gent.



(17)
E ʻl fá maldir e blastomar,



(18)
E aço mateix de membrar e amament.



(19)
No fá avendre per peccat.



(20)
Com Deus hage tan gran dignat



(21)
No presa a Deus e son jutjament.



(22)
Per qui hom fall ser e matí.



(23)
Qui leixa 'l bé e fá lo mal



Peccat
representa tan cabal



Que
n' haurá foch infernal.
(24) Que no fá per ansquitar.



(25)
Saber en dona deffalliment,

NOTA. Si bien en el prólogo de
este poema manifiesta el autor que cada nombre, o sea cada salmo,
consta de diez versículos (de tres versos cada uno), observamos que
algunos pocos constan de once y otros de nueve. Esta particularidad
se nota no sólo en los códices que tenemos a la vista, sino también
en el que existe de esta obra en la biblioteca de San Juan de
Barcelona. En el códice catalan se observa además que los
títulos de cada salmo están en latín. Los salmos se hallan
repartidos de manera que cada dos de ellos forman una parte del rezo:
así el primero y segundo pertenecen a la primera feria y hora de
maitines, el tercero y cuarto a la de prima, el quinto y sesto
a la de tercia, el séptimo y octavo a la de sesta, (sexta;
de aquí la palabra siesta) el noveno y décimo a la de nona,
el undécimo y duodécimo a la de vísperas, el décimo tercero y
décimo cuarto a la de completas, luego vuelve a empezar, y así
sucesivamente.