CXVIII. Reg.n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618.

CXVIII. 

Reg.n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618.

Nos Philippus etc. fuit nobis nuper pro parte majoralium confratrie textorum lane et lini civitatis Balagarii in nostro principatu Cathalonie exhibita et presentata supplicatio quedam una cum scriptura capitulorum per eos et confratres ejusdem confratrie factorum bonum regimen augmentum conservationem et administrationem concernentia que omnia decretari jussimus prout in eorum calce continetur quorum tenor sequitur et est talis.
- Senyor los mayorales de la cofradia de los texedores del lino y lana de la ciudad de Balaguer dizen que para el buen govierno augmento y conservacion della han hecho los capitulos y ordinaciones que presentan supplicando a vuestra magestad que para observancia dellas mande despacharles su real privilegio confirmandoselas y en quanto menester sea concediendoselas de nuevo y poniendo en ellas su real auctoridad y decreto que lo recibiran en singular bien y merced.
- Noverint universi quod anno a nativitate Domini millessimo sexcentesimo decimo septimo die vero lune nona mensis januarii intitulata presente et ad infrascripta vocato rogato et requisito me Vincentio Arias regia auctoritate notario publico cive Balagarii infrascripto scriba ordinario infrascripte confratrie textorum lini et lane dicte civitatis presentibusque Gaspare Padellas et Petro Mosat civibus Balagarii pro testibus etiam ad infrascripta vocatis specialiter et asumptis in intrata domus patiarie prelibate civitatis constituti personaliter honorabiles Antonius Soler et Joannes Garos textorum lini majorales Joannes Rossell barreterius (barret, barreter. Beret. Gorra, sombrero, sombrerero, sombrerer) Guillermus Soler Damianus Ros Bertrandus Fullerach Raimundus Vilamur Bertrandus Balasch et Martinus Casanoves textores lini nominibus propriis ac nomine aliorum magistrorum dictorum officiorum ac confratrum dicte confratrie coram magnificis Joanne Portella bajulo civitatis et termini Balagarii pro sacra catholica et regia majestate Francisco Batalla et Bartholomeo Salvany patiariis in ordine primus tertius et quartus ejusdem civitatis Balagarii Joanne Folquer notario sindico ordinario prelibate civitatis in intrata domus patiarie ibidem ad effectum infrascriptum congregatorum una cum probis hominibus predictis majorales et alii confratres desuper nominati exposuerunt seu dixerunt sequentia verba in effectu.
- Magnifichs senyors balle (se encuentra más a menudo batle) pahers: ja saben com a honor y gloria de nostre senyor Deu Jesuchrist y de la humil y sempre verge Maria mare sua y de la gloriosa y benaventurada sancta Anna mare de aquella per la utilitat y be publich dels poblats en la present ciutat y encara circumvehins haja tant temps que eccedeix la memoria dels homens que per los mestres texidors de lli y de llana de la dita ciutat ab consentiment auctoritat approbacio y decret dels serenissims reys y senyors de la dita ciutat y axi tambe dels reverendissims bisbes de Urgell y de sos officials y ministres en la iglesia de sent Salvador y vuy en la de santa Maria de la matexa ciutat fonch y es estada fundada una germandat y confraria sots invocacio y nom de la dita gloriosa y benaventurada sancta Anna en la capella de la dita sancta: y com per incuria y negligencia dels mestres majorals anteposats y altres confrares la dita institucio y les ordinacions y bons statuts en be de dita confraria fets se sian perduts per lo que y altres causes y rahons ha vingut dita confraria a molt gran ruyna y casi del tot cayguda y destruyda y del tot sespera dins breu spay de temps ha de venir a total destruycio si per aquells a qui incumbeix y se especte no si proveia degudament de remey congruent: per tant nosaltres los majorals y confrares de dita confraria qui al present som Antoni Soler y Juan Garos majorals texidors de lli Juan Rossell barreter Guillem Soler Damia Ros Beltran Fullerach Ramon Vilamur Bertran Balasch y Marti Casanoves tambe texidors de Ili moguts y instigats per lo divino Spirit desitjant summament lo reparo de la dita confraria y restituirla en son pristino estat convocats y congregats en la entrada de la paheria y casa de la dita ciutat de Balaguer ab auctoritat y voler dels officials ecclesiastichs y de vostres merces senyors balle y pahers de la matexa ciutat per al dit effecte ab intervencio y consentiment de vostres merces sobrenominats balle y pahers que vuy son y se troben per lo be y utilitat de dita confraria avem ordenat y fet les delliberacions capitols statuts y ordinacions seguents les quals tenim asi y a voses merces presentam y al notari y scriba de dita confraria present donam pera que de paraula a paraula a voses merces lige y aquelles oydes y corregides sien voses merces servits prestar llur consentiment a fi y effecte de representarles a la magestat del rey nostre senyor y a quant al spiritual al reverendissim bisbe de Urgell o son vicari official y obtenir de sa magestat y de dit senyor bisbe en lo spiritual approbacio confirmacio ratificacio auctorizacio y decretacio y en quant sia menester nova concessio de la instruccio y fundacio de dita confraria y de les ordinacions delliberacions y capitols davall scrits y fahedors per lo bon redres augment y conservacio de dita confraria: - que quidem ordinationes sive capitula materno sermone sunt hujusmodi tenoris.
- Primerament delliberaren statuiren y ordenaren que a la dita germandat y confraria sien agregats acullits y associats barreters sombrerers abaxadors y perayres de forma y manera que aquells tots axi com dits texidors de Ili y de llana axi mestres com jovens y aprenents de aquells estiguen compresos en la dita confraria y gaudesquen de les gracies y prerrogatives de aquella y a la observança de les ordinacions regles estatuts y capitols privilegis y concessions de aquella sien tinguts y obnoxis de la mateixa manera y modo que dits mestres texidors de lli y de llana per los quals de nou es estada eregida y fundada. Item que ningu puga tenir botiga ni obrador parat ni altrament dels dits officis o de algu de aquells per son compte ni treballar en la dita ciutat ni son terme que primer no sia examinat y passat mestre per los majorals y examinadors y qui lo contrari fara incorrega en pena de seixanta sous ço es deu per al acusador deu per al official (qui o que) fara la execucio y los restants per augment de dita confraria: entes empero que lo jove o altre se voldra examinar pague per lo dit examen a la dita confraria cinch lliures barceloneses y un dinar lo qual no excedesca a mes de quatre lliures: si empero lo dit jove examinat sera fill de mestre dels dits officis per lo dit examen pague tan solament a dita confraria dos lliures barceloneses y lo dinar fins en cuatre lliures com esta dit. Item que ningu puga esser en los dits officis ni sigue de aquells examinat y passat mestre sens presencia y intervencio del balle y un dels pahers de dita ciutat los quals hi hajen de esser cridats y ab voluntat y consentiment de la major part dels mestres y confrares de dita confraria y juntament ab los majorals examinadors elegits: y si dits balle o paher cridats no volien o no podien assistir al dit examen que en tal cas baste la intervencio y presencia de la major part dels majorals examinadors y confrares de dita confraria y lo qui sera examinat sens la forma referida sie hagut per no examinat y lo examen com si no fos fet. Item que pera dit effecte y altrament per al regiment y govern de las cosas de dita confraria quiscun any en lo dia de la vigilia de la festivitat de la gloriosa sancta Ana pusquen fer eleccio y anomenar dos majorals la major y mes sana part dels mestres y confrares que per dit effecte seran congregats los quals majorals elegits lo sendema ço es lo dia de la festivitat de dita sancta Ana puguen aixi (creo que es la primera vez que sale aixi en esta colección, la mayoría de veces se lee axi) com esta dit congregats los mestres y confrares de dita confraria approbar y ratificar despres dinar la eleccio y nominacio lo dia ans feta dels majorals y aixi tambe fer nominacio de dos veedors un banderado y dos examinadors. Item que los majorals seran elegits y anomenats veedors banderado examinadors ni altre carrech de dita confraria per la major part dels mestres y confrares de aquella sien tinguts y obligats a aceptar lo carrech y offici al qual seran elegits: y si no voldran acceptar y renunciaran paguen de pena sexanta sous los deu al official fara exaccio y los restants pera dita confraria y al augment de aquella aplicadors. Item que si ningun pinte de ningun mestre texidor de Ili o de llana o altrament en qualsevol botiga y obrador ubert en dita ciutat y terme sera trobat fals de pues es asaber menys de les que solen esser en poder de ningun mestre de dit offici o altrament com esta dit que per la primera pua lo mestre o amo on sera trobat pague dos diners per la segona quatre diners per la tercera sis diners y de aqui avant fins en vint sous aplicadors la tercera part al acusador la altra tercera part al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item que la medida sia de la amplaria y sisa de la de Barcelona que es de tres pams y mig ab la qual los majorals de dit offici puguen anar cada semana en lo dia de dissapte o altre per les botigues y obradors de dit offici en dita ciutat y terme a effecte de visurar ab ella los pintes y regonexer si son falsos com esta dit. Item pera que millor dita confraria puga suportar los carrechs y obligacions y pera augment de aquella que quiscun jove sera dels dits officis de nou arribat en la present ciutat y terme sia obligat de donar y pagar a la dita confraria y per ella als majorals de entrada una vegada tant solament dos sous y cada dissapte de aqui avant dos diners sien cobrats y pagats a dita confraria: los majorals de aquella sien obligats y tinguts quiscun dissapte anar a cobrarlos dels jovens dels dits officis per les cases y obradors dels mestres y que dits majorals no puguen differir lo cobrar dits dos diners de dits jovens que estan obligats a pagar de un dissapte en altre y si lo contrari faran dits majorals hajan de pagar de sos bens propis. Item que ningun mestre texidor o altre dels sobredits foraster no gose trevallar ni pendre ninguna faena en dita ciutat y terme que no sia primer examinat per los examinadors y mestre del dit offici o no tingues licencia de dita confraria y si lo contrari fara pague per quiscuna vegada sexanta sous ço es deu al acusador deu al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item per ço que la dita ciutat de Balaguer ha donada y concedida la medida de la cana a la dita confraria que qualsevol persona que comprara mercantivolment dins dita ciutat o fora della en son terme drap de Ilana a pessas a saber es de tinguda de dotse canes quiscuna pague y sien tinguts a donar a la dita confraria y per ella a sos majorals ço es lo comprador un sou y lo venedor altre sou per quiscuna peça de la tinguda de dites dotse canes. Item que qualsevol viuda dexada de algun mestre dels dits officis y de algu de aquells puga y li sia licit y permes sens incorriment de la pena dalt en laltre capitol ordenada ni altres per tot lo temps que estara y permanexera en nom de son marit tenir botiga y obrador ubert y jovens del offici y fer treballar de aquell y sia tinguda y tractada com si son marit fos viu y de la manera ell fora tractat per los confrares de dita confraria acudin dita viuda en contribuyr y pagar en dit temps tot lo que los demes confrares seran obligats y los joves tindra del offici tambe en lo que han de pagar de entrada y los dos diners cada dissapte conforme esta ja ordenat ab altre capitol. Item que qualsevol mestre dels sobredits que pendra aprenent nol puga tenir sino per temps de quatre anys y lo dit aprenent cumplits los quatre anys haja de pagar a la dita confraria eo per ella a sos majorals cinch sous. Item que qualsevol majoral de dita confraria que sera trobat y convençut haver mal administrat son offici defraudant algunes coses a la dita confraria que puguen y los sia licit als confrares de aquella eo lo capitol o major part de aquell privar al tal majoral pera temps de concorrer a ningun carrech ni offici de aquella y ferli restituyr y pagar encontinent allo que degudament constara haber defraudat y que lo balle de dita ciutat request quen sia per la dita confraria o majorals haje de fer de ço que aura constat a la dita confraria lo tal majoral haver fraudat prompta y rigida execucio en llurs bens si cas era que interpellat de be a be nou volia pagar. Item per conservacio dels emoluments de la dita confraria que si solian perdrer per diferir los majorals donar comptes del que hauran administrat en son temps y passar de un any en altre per ço ordenam que los majorals de Ia dita confraria quiscun any lo diumenge primer despues de la festivitat de la nativitat de nostra Senyora sien tinguts y obligats en donar bons ferms y lleals comptes als qui per dita confraria pera axo seran deputats y altrament sens difiriro en altre dia sino que per algun just empediment a la dita confraria no paragues lo contrari. Item que sia licit y permes als mestres y confrares de la dita confraria congregarse y ajuntarse sempre sera menester en un lloch tantes vegades quantes apparra esser convenient per les coses de la dita confraria y alli poder ordenar delliberar estatuyr y fer qualsevols ordinacions regles estatuts y capitols convenients y tocants a la conservacio y augment de la dita confraria y per lo be de aquella y per observansa de aquells poder imposar pena y molestar als contrafahents per quiscuna vegada fins en sexanta sous barcelonesos o mes segons la cosa requirira a conexensa dels confrares y capitol de dita confraria ab consentiment del balle de dita ciutat o de algun paer de aquella no essent dites ordinacions statuts regles y capitols contraris a constitucions usatges ni altres leys de Catalunya: de la qual pena lo ters sia del official fara la execucio y lo restant de dita confraria. Item per quant moltes vegades sesdeve algun mestre del offici sostraure y sobornar algun jove del mateix offici estant en casa del altre mestre y portarlosen contra voluntat de son amo a son obrador y botiga y se haja seguit y se segueixen entre los mestres y confrares molts odis rancors y inquietut gastant la germandat y confraternitat antigua: perço pera remediar semblant dany ordenen que ningun mestre puga sostraure ni sobornar ningun jove de altre mestre pera portarlosen a sa casa en pena de vint sous per quiscuna vegada aplicadors lo ters al acusador y lo altre ters al official fara la execucio y lo restant a la confraria: y lo tal jove que se exira de la casa de un mestre per soborns de altre mestre y no donara justes causes y rahons a coneixensa dels confrares y capitol de la dita confraria no puga traballar en ninguna botiga de la dita ciutat de quinze dias y ningun mestre del dit offici li puga en sa casa donar durant dit temps fahena del offici ni en altra part dins dita ciutat y terme sots la mateixa pena. Si empero donava causes que apareguessen justes al dit capitol y confrares puga liberament mudarse de un obrador en altres y qualsevol mestre lo puga pendrer y donar fahena en continent sens vagar un dia y sens incorriment per al tal mestre quel pendra o donara fahena del offici de ninguna pena. Item que si per ventura algun mestre o mestres dels dits officis estava en extrema necessitat malalt o altrament que los majorals de la dita confraria en nom y de diners de aquella lo puguen subvenir (subvenir, subvenció, subvencionar, subvención) y valer en fins en vint sous o mes a coneixensa dels mestres de dita confraria o major part de aquells ab que sempre que tingan ho ajen de restituyr y tornar a la dita confraria lo qual aja a prometrer ans de donarli dita cantitat y almoyna. Item que si ningun mestre dels dits officis que sia pobre y no tinga fahena y voldra treballar lo mestre quen tindra lin haja de donar peraque treballe y se puga remediar. Item ordenen que a honor y gloria del santissim Sagrament y de la benaventurada sancta Anna en la iglesia de Sancta Maria y en la capella de dita sancta a gastos de dita confraria haja de cremar una llantia la octava del santissim Sacrament y de tots los diumenjes y dies de festa la qual (qnal) vinga a carrech dels majorals de dita confraria. Item que quiscun any en lo dia y festa de tots los Sants en la dita capella se haja a dir y celebrar un aniversari ab nocturno de mortuis per be y repos de les animes dels mestres y confrares difunts y vinga a carrech dels majorals lo ferlo celebrar y aixi mateix demanar y cridar los mestres y confrares de dita confraria los quals manats que sien hajen de acudir a la celebracio del dit aniversari en pena de una lliura de cera per dita confraria si ja no tenien algun just impediment. Item que si algun mestre dels dits officis y confrare de la dita confraria estant malalt se li portara y lliurara lo santissim Sacrament tots los demes mestres dels dits officis y confrares manats que sien per los majorals hajen de assistir pera acompanyar lo santissim Sacrament y si no ho faran paguen quiscuna vegada a dita confraria una lliura de cera si ja no tenian algun legitim impediment. Item que si ningun mestre del dit offici y confrare volentho nostre Senyor sera mort los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats a acompanyarlo a la sepultura y si no ho faran per quiscuna vegada pague quiscu a dita confraria una liura de cera si ja no provaba estaba justament impedit. Item que si a algun mestre dels dits officis confrare de dita confraria malalt li sera liurat lo sacrament de la Extrema unccio los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats de vellarlo y aconsolarlo fins a tant Deu vulla portarlosen al seu sant regne sots la mateixa pena de una lliura de cera per quiscuna vegada hi sera per ningun contrafet si ja no estaba degudament impedit. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrare de dita confraria manat que sia per los majorals o altre dells y no estant impedit tinga obligacio de assistir als enterros dels cossos y albats se enterraran tan de dits mestres y confrares com de altres se moriran en dita ciutat en pena de una lliura de cera exigidora del qui lo contrari fara aplicadora a dita confraria. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrares de dita confraria no res meyns (a veces se encuentra meyns, ayns, la mayoría de veces es menys, anys) manat que sia per los majorals y no estara impedit tinga obligacio en pena de una lliura de cera pera dita confraria de assistir als capitols y ajuntaments dels demes confrares alla ahont seran ajuntats tenintne facultat com esperen obtenir ab la confirmacio y en quant sie menester nova fundacio de dita confraria y capitols desobre nomenats de la magestat del rey nostre senyor vuy felisment regnant. - En dites ordinacions y capitols dits batlle (primera vez que sale batlle, con tll, en este texto sale balle y en anteriores batle) y pahers consenten y presten son consentiment y suppliquen dit senyor rey sia de sa clemencia vulla consentir y otorgar dit privilegi als texidors de lli y de llana barreters y altres sobrenomenats avuy son y per temps seran.
- Que quidem capitula per me pre et infrascriptum notarium de verbo ad verbum lecta in dicta intrata domus patiarie et per dictos bajulum et patiarios syndicum et alios probos homines correcta illico predicti ac desuper nominati textores line et lane promissis omnibus verbo petierunt et requisiverunt de predictis instrumentum et infrascriptum notarium. Que fuerunt acta in dicta domo patiarie prelibate civitatis Balagarii die mense et anno predictis me dicto notario presente presentibus testibus supradictis ad suprascripta vocatis specialiter et assumptis prout superius continetur.
- Plau a vostra magestat ab que la tercera part de les penes que en virtud dels sobredits capitols y qualsevol dells se executara sia per el jutge que fara la execucio.
- Quibus supplicatione et capitulis exibitis et presentatis et per nos supra expeditis et decretalis fuit nobis pro parte dictorum majoralium et confratrum humiliter supplicatum ut pro ipsorum observantia de eis privilegium in forma expediri mandare dignaremur. Nos vero habita prius informacione ab illustri duce de Alburquerque locumtenente et capitaneo generali nostro et regia audientia in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie per quam nobis legitime constitit prefata capitula ut supra decretata utilia fore et esse ad gubernium augmentum conservationem et bonam administrationem jamdicte confratrie et preter privatam utilitatem ejusdem confratrie publicam etiam respicere votis eorum benigne duximus annuendum. Tenore igitur presentis de nostra certa scientia regiaque auctoritate deliberate et consulto preinserta capitula et unumquodque eorum juxta decretationis et responsionis nostre in fine eorum apposite tenorem majoralibus et confratribus confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii concedimus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboramus et validamus auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum: volentes et decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debent majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini dicte civitatis Balagarii stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra sentiat dubietatis objectum defectus incommodum aut noxe cujuslibet alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippo principi Asturiarum et Gerunde duciquo Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi ac legitimo successori intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustrisimis vero venerabilibus nobilibus magnificis dilectisque consiliariis et fidelibus nostris locumtenenti et capitaneo generali nostro in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellarium et doctoribus nostre regie audientie gerentibus quo vices nostri generalis gubernatoris magistro racionali bajulo generali regenti regiam thesaurariam advocatis et procuratoribus fiscalibus et patrimonialibus vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguaziriis quoque virgariis et portariis ceteiisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus ejusdem principatus et comitatuum constitutis et constituendis eorumque locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis quovis modo presentibus et futuris dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille a bonis secus agentis irremisibiliter exigendorum et nostris regiis inferendorum erariis quatenus preinserta capitula et unumquodque ipsorum ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta juxta formam et tenorem decretationis et responsionis nostro in fine ipsorum apposite dictis majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii ad unguem et inviolabiliter teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari faciant per quoscumque juxta ipsorum seriem et tenorem pleniores contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio communi sigillo pendenti munitam. Data in oppido nostro Madriti die decimo quinto mensis julii anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo decimo octavo regonorumque nostrum vigesimo primo. - Yo el rey. - Vidit Roig vicecancelarius. - Vidit Comes thesaurarius generalis. - Vidit Perez Manrrique (con rr) regens. - Vidit Villar regens. - Vidit D. Salvador Fontanet regens. - Vidit Sentis regens. - Vidit D. Franciscus de Castellvi regens. - Vidit Orlandi conservator generalis. - Dominus rex mandavit mihi don Francisco Gassol visa per Roig vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Fontanet Manrique (con una r) Sentis Villar et Castellvi regentes cancellariam et Orlandi conservatorem generalem.
- Confirma vuestra magestad y en quanto menester sea de nuevo concede a la cofradia de los texedores de la ciudad de Balaguer los capitulos aqui insertos tocantes a su buen gobierno y administracion.

FIN DEL TOMO OCTAVO DE LA COLECCIÓN.

Los tomos 9-10 no los pongo de momento porque está el pdf mal escaneado, hay muchas lagunas, faltan hojas, etc...

Libro disponible en Amazon

CIX. Reg.n.3298, fol. 3. 20 mar. 1415.

CIX.
Reg.n.3298, fol. 3. 20 mar. 1415.

Nos Johannes etc. Caritatis zelus et ingens devocio quos nec sine cordis puritate vigere comprehendimus in vos christianos nigros libertate donatos et qui in civitate Barchinone habitatis instituendi seu faciendi confratriam inter vos et alios christianos ex gente vestra nigra libertate donatos et qui in futurum ipsa libertate donabuntur sub invocacione et in ecclesia parrochiali beati Jacobi dicte civitatis Barchinone quo ex cultu ejusdem confratrie discatis dominum Deum et ipsum beatum Jacobum apostolum suum quem maxima devotione colitis et utique ecclesiam sanctam catholicam rectius perfectiusque agnoscere et venerari et inquam valeatis in proximos ejusdem gentis vestre ipsius caritatis et misericordie opera facilius continuare et exercere visitando et juvando infirmos et indigentibus in eorum necessitatibus succurrendo: vos dignos faciunt et benemeritos ut ad ipsam confratriam vobis benigniter concedendam liberali animo accedamus: inest enim in confratriis quoddam latens necessitatis vinculum quo illarum confratres devinciuntur et tenentur sibi ad invicem in operibus caritatis. Oblatis igitur et presentatis magestati nostre pro parte vestri in viam suplicacionis quibusdam capitulis super institucione seu fundacione ejusdem confratrie et alias pro bono et utilitate confratrum ejusdem factis seu conceptis tenoris sequentis:
- Molt alt e molt excellent senyor. Com sia certa cosa que aquell ver Deus omnipotent e creador del cel e de la terra deja esser per tot lo mon e especialment per los tals christians honrat e amat e cascun devot christia sia tengut ab totes ses forces amar e servir aquell: on com tots los franchs negres christians o la major part de aquells residents per ara en la present ciutat de Barchinona per la special gracia que nostre senyor Deus los ha feta que de catius que eren los ha libertats e per la gran devocio que han en ell e en lo glorios mossenyor sant Jaume apostol seu mijançant lo poder del Altisme vullen e entenen fer una confraria la qual sia a honor e gloria del sant pare poderos e del glorios mossenyer sant Jaume e salut de les lurs animes a perfeccio de la qual son necessaries les coses davall scrites les quals nos poden haver ni fer sens que per vos molt excellent senyor nols sia atorgat: e com sia cosa justa vostra gran exellencia en consemblants coses signantment axi a Deus saludables consentir e de aquelles liçencia special atorgar: emperamor daço los dits negres supliquen a vostra magestat li placia atorgarlos e dar licencia de fer e ordenar entre si la dita confraria a honor e gloria del creador de tot lo mon e del glorios mossenyor sant Jaume apostol de Jesuchrist lo qual per tots temps invoquen e han hagut en devocio. En la qual confraria tots los negres franchs qui metre si volran e encara mullers infants e companyes lurs e totes altres persones de qualsevol ley condicio o stament sian se puixen metre puix tals persones sien franques e alforres e si no ho eren que no si puixen metre si donchs no ho feyen ab consentiment e voluntat de lurs amos. Item que per ço que de la dita confraria se pusquen dar e fer almoynes e seguir altres bones obres que tot negre o altra persona que en aquella confraria se metra axi hom com dona pach o haja pagar cascuna setmana a la caixa de la dita confraria o als que aquells diners culliran dos diners cascun dissapte. Item que cascu qui en la confraria entrara haja e dega prometre pagar a la dita confraria per la sua fi o a la sua fi alguna cosa: e en fer aço aquell tal sia forçat o constret en axi que si no ho fara que los promens de la dita confraria puixen e hajen dels bens de cascun de aquells que axi morran II sous.
Item mes que tot negre o altra qualsevol persona ques metra en la dita confraria haja et sia tenguda a pagar la hora ques metra en aquella III sous e no menys e que apres pus una vegada si sia mesa que no sen puxa exir ans forçat sie tenguda a soportar los carrechs de la dita confraria segons serie et tenor de aquella e si sen exis que pach per cascuna vegada X sous. Item que si algun de la dita confraria axi hom com dona o altra persona de la qual se faça cors morra que tots los confrares hagen e degen esser al soterrar del confrare mort: axi empero que pus lo mort et lo senyor de casa hi sia que la dona no sia tenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena pero si lo senyor no sera en la ciutat que en aquell cars la muller daquell que sera confrare hi hage a esser si just impediment no haura del qual sien creguts per llur simple sagrament: e si sera albat que en aquell sien tenguts anar tots aquells que los prohomens hi demanaran e si algu o alguna de aquells qui seran tenguts de anarhi no seran al soterrar de dit cors pus just impediment no hagen del qual sien creguts segons dit es que pach aquell per cascuna vegada que hi fallira sis diners. Item que cascun confrare o confraressa haja et dega dir et aço prometre com entrara en la dita confraria XXX vegades la oracio del paternoster et altres XXX la oracio de la avemaria per anima dels confrares morts e aço sia en carrech de la sua anima: e si dir nols volra o no sabra o no pora que hage a donar dos diners per anima dels morts o aquella almoyna ques volra. tem que dels diners del acapte o de la caxa de la confraria sia dita una missa per anima de cascun defunt de la dita confraria lo dia de la sua mort o lo dia que diran les misses de aquell en aquella esglesia on aquell tal cors jaura a la qual missa sien presents tots aquells qui esser hi poran et los prohomens de la dita confraria hi demanaran. Item sia ordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendra a pobresa o fretura per malalties o perdues o en altra qualsevol manera que los prohomens de la dita confraria e caxa de aquella deguen socorrer et ajudar dels diners de la dita caxa segons llur bon vijares a aquell o aquella que la dita fretura sostendra axi en provisio de son menjar com en necessitats de metges et de medecines com en totes altres coses a ell o a ella necesaries. Item que si algun confrare morra lo qual sia pobre a conexença dels dits prohomens que dels diners de la dita caxa sien pagades messions de la dita sepultura a coneguda de aquells prohomens. Item sien pagats daquells diners ciris lanties draps et altres coses que la dita confraria te o volra tenir o haver o fer fer. Item que per tant que sapien a present quines coses hauran a fer tots anys per la dita confraria et la despesa que sen haura a seguir que sia ordinario entre los confrares que tots anys una vegada ço es en la festa del Cors precios de Jhesu-Christ (Corpus) facen XII ciris blanchs de pes cascu de cinch o VI liures e un altre ciri gros lo qual ja acostumen de fer de pes de XX lliures o mes ab llur senyal ab los quals ells tots de la confraria acompanyen et sian tenguts acompanyar lo dit Cors precios de Jhesu-Christ segons que los altres confrares et officis fan o acostumen lo dit dia: e que apres aquells ciris sien posats e stojats en la esglesia de mossen sent Jaume et que servesquen a totes les festes anyals del any. Item que per bon stament llur axi mateix sia ordonat entre ells que si alguna persona de la dita confraria sera opresa o detenguda de malaltia per la qual li convendra combregar axi com cascun christia es tengut fer e obligat que en aquell cars tots aquells de la dita confraria los quals per los dits prohomens hi seran appellats hagen esser al dit combregar al qual servesquen los dits XII ciris: e si per ventura los dits confrares appellats esser no hi volran que en tal cars hagen a pagar e paguen del llur propri per cascuna vegada que contrafaran VI diners a la caxa de la dita confraria aplicadors. E per ço que les coses dessus dites e altres en apres deidores mils pusquen venir a bon acabament et perfeccio suppliquen los dits negres a ells esser atorgat que cascun any en lo dia de mossen sent Jaume apostol tots los dits negres e altres que sien o seran de la dita confraria se pusquen et hagen aplegar en un loch aquell quis volran e aqui elegesquen et deguen elegir dos homens que sien de la dita confraria los quals sien per tot un any continuu appellats prohomens los quals tinguen les claus de la dita caxa de la dita confraria et los quals hagen carrech per tot aquell any en dar compliment a totes les coses dessus dites et pertanyents fer a la dita confraria segons serie et forma de la present ordinacio. Item que apres al cap del altre any et axi successivament feta la dita eleccio dels dits prohomens que aquells que seran stats prohomens lany passat hagen e deguen liurar les claus de la dita caxa a aquells que novelament entraran et retre comte a ells daço que administrat hauran et que sia posat en scrits entre ells tantost com seran elegits. Item que si cars sera que algu dels dits prohomens sera malalt o absent o sera mort o abdosos seran morts o malalts que en tals casos o cascun de aquells dins lany sia licit a ells tots de la dita confraria de ajustarse a fer altres dos prohomens o ferne hu lo qual ensemps ab laltre que hi sera regesquen per aquell any en et per absencia o defalliment dels altre o altres prohomens defuncts. Item que si per ventura en la present confraria haura algun confrare qui sera revolter bandoler e inobedient en seguir les coses rahonables de la dita confraria que sia licit et permes als dits prohomens de expellir et foragitar aquell tal de la dita confraria en tal manera que la dita confraria no sia tenguda a subvenir en aquell tal axi en sanitat com en malaltia et axi en mort com en vida de ningunes coses de la dita confraria. Item que los dits dos prohomens hagen a collir totes setmanes los deutes del acapte en aquella millor manera que poran en carrech de llur consciencia de aquells que seran de la dita confraria ço es los dos diners de cascuna setmana. Et si los dits confrares no los volran pagar axi com dit es quel batle o sotsbatle de Barchinona puxa aquells tota hora que per los prohomens ne sera request compellir et forçar en pagar los dits diners de cascuna setmana et totes encara les penes en que los dits confrares serien cayguts segons damunt es largament specificat. Entes empero que si algu de la dita confraria sera pobre et miserable et no pora pagar en sa vida los dits dos diners de cascuna setmana que en tal cars aquell tal de tota sa vida no puxa esser constret a pagar aquells: apres empero obit seu los prohomens de la dita confraria compellesquen los hereus de aquell a pagar tot lo que degut hi sera fins a la hora de la sua mort si bens hi haura et si no ni haura que vaja tot per amor de Deu. Item que per ço com moltes vegades per les rahons dessus dites et per moltes altres ques poran esdevenir sera necessari los dits prohomens haver consell dels confrares de la dita confraria: per ço plaçia a vos senyor que los dits prohomens totes aytantes vegades com a ells sera ben vist fahedor puxen appellar los confrares de la dita confraria a fer congregacio en aquell bon loch que a ells parra o aquells quels plaura per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per profit de la dita confraria los parra esser tractadores: pero que en la dita congregacio e tractaments haja esser et sia present un dels notaris o scrivans de la cort del batle de la dita ciutat e que en aquella tan solament se tracte o puxa tractar dels negocis de la dita confraria e no daltres e que cascun appellat hi degua esser la hora assignada e qui noy sera que pach per cascuna vegada mija liura de cera o XII diners guanyadors al ciri de la dita confraria o a la dita caxa. Et licet etc. Altissimus etc.
- Fuit eidem majestati nostre dicta pro parte humiliter supplicatum ut capitula ipsa superius inscripta et omnia et singula in eis contenta et expressata vobis laudare approbare ratificare et confirmare de benignitate nostra dignaremur in eisdemque nostram auctoritatem interponere pariter et decretum. Nos vero dictorum capitulorum tenore inspecto que honorem Dei et serenissimi dicti domini regis continere videntur et inquam consideratis ipsis devocione et zelo caritatis vestris et quod licet nigros vos esse voluerit ipse Deus et dominus noster homines tamen nec sue doctrine expertes sed capaces vos creavit et reddidit vosque quoniam vitam in simplicitate ducitis renatique ex aqua et spiritu sancto christianorum nomen colitis debetis in similibus amplecti et benignius coadjuvari: tenore presentis de nostra certa sciencia et consulte ipsa preinserta capitula et omnia et singula in eisdem contenta juxta illorum pleniores seriem et tenorem vobis tam illis scilicet qui novissime confratres ipsius confratrie ex nostro hujusmodi induito seu concessione eritis quam illis qui abinde et seu in futurum confratres ejusdem confratrie fuerint laudamus approbamus ratificamus et confirmamus atque concedimus et indulgemus eisdemque auctoritatem nostram interponimus pariter et decretum. Mandantes serie cum presenti gerenti vices nostri officii generalis gubernatori in Cathalonie principatu vicario et bajulo Barchinone subvicarioque et subbajulo ac capitibus subajuliarum dicte civitatis aliisque universis et singulis officialibus dicti domini regis et nostris tam presentibus quam futuris et illorum locatenentibus sub incursu ire et indignacionis dicti domini regis penaque mille florenorum auri de bonis cujuslibet contrafacientis irremisibiliter exigendorum regioque applicandorum erario quatenus capitula ipsa preinserta et omnia et singula in eis contenta vobis et dicte confratrie perpetuo teneant et inviolabiliter observent et in aliquo non contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua ratione. Pro presenti vero concessione dedistis et solvistis quinquaginta quinque solidos barchinonenses quos recepit dilectus consiliarius et locumtenens thesaurarii generalis dicti domini regis. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio sigillo in pendenti munitam. Data Barchinone vicesima die marcii anno a nativitate Domini MCCCCLV regnique dicti domini regis Sicilie citra farum anno XXI aliorum vero regnorum quadragessimo. - El rey Johan. - Dominus rex locumtenens mandavit michi Petro Sames visa per Andream Cathala locumtenentem thesaurarii generalis.

CX. Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.

CX.
Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.
Nota: Atent@s a la y.

Nos Johannes Fernandez etc. cum pro parte vestra dilectorum regiorum bibliopolarum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone fuerint nobis reverenter oblata et presentata quedam capitula sive ordinationes per dilectos regios consiliarios et proceres hujus civitatis Barchinone ad vestri supplicacionem factas et statutas erectionem confratrie in dicto vestro officio bibliopolarum sub invocacione divi Hieronymi et bonum statum conservationem et incrementum illius ac concordiam confratrum et dicti officii comunem quietem concernentes tenoris sequentis:
- En nom de nostre senyor Deu Jesucrist y de la sacratissima verge Maria mare sua y del glorios doctor e illuminador de sancta mare Esglesia sanct Hieronym sots titol e invocacio del qual la confraria e germandat devall escrita ha de esser fundada e instituida sia amen. Com sia cosa molt justa e rahonable que tots los qui habiten en una matexa ciutat y vischen de una matexa art o offici tingan forma y orde en lo modo del exercir dita art o offici per tal que los exercints dita art puguen comodament e sens prejudici los uns dels altres viure e sie carreg e offici dels consellers o regidors de les tals ciutats posar y ordenar los arts y officis qui son en aquelles a be y utilitat de la cosa publica y dotar aquells de statuts y ordinacions convenients y saludables: per ço la confraria dels libraters poblats en la dita ciutat obtenguda licencia del honorable regent la vegueria de Barcelona segons que en semblants actes y negocis se acostuma de obtenir supplican a vostres magnificencies y al honorable consell ordinari de la dita present ciutat de Barcelona loar approvar y confirmar e de nou statuyr y ordenar les ordinacions seguents per dita confraria y collegi dels libreters fetes. Primerament statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant tots los qui vuy tenen y per anant tindran botiga o obrador de librater dins la present ciutat de Barcelona e en son territori se hajen de fer confrares de la dita confraria del glorios sanct Hieronym dels libraters y haje de pagar per entrada de dita confraria vint sous y apres cascun any cinc sous per la luminaria y altres despeses de dita confraria. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que sien fetes y recondides en la casa del consell de la dita ciutat dues bosses de la dita confraria en les quals estiguen enseculats los libraters de la dita confraria o part de aquells ço es en la una los mes antichs y en la altre los qui no seran tan antichs de cada una de les quals cascun any a vint y dos de setembre que es la vigilia de la gloriosa sancta Tecla per los dits honorables consellers sien extrets de les dues bosses dos rodolins ço es de cada una de les dues bosses un rodoli lo qual sie ubert y legit lo nom del librater confrare qui en aquell se trobara y aquells sien y hagen esser consols de dita art dels libraters per aquell any e lo qui sera extret de la bossa dels antichs sia y sanomen consol en cap y lo qui sera extret de la altre bossa sia ys nomen consol derrer: los quals consols hagen de regir y administrar la dita confraria y no pusquen renunciar ni dexar lo dit carrech fins sia acabat lo dit any a pena de sinch liures applicadores la meytat a la dita confraria y laltre meytat al official qui de aço fara la execucio. Item statuiren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que los dits confrares de la dita confraria hajen esser y sien obediens als dits consols de dita confraria y no gosen ni presumesquen injuriar ni maltractar de paraules ni de obres als dits consols sots pena de deu liures applicadores la meytat a la dita confraria e laltra meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio y de estar a la preso a coneguda de dits honorables consellers. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tot temps y quant los dits confrares seran cridats convidats o demanats per los dits consols de dita confraria a consell o parlament hajen de anar a dit consell o parlament sots pena de pagar una liura de cera a la dita confraria cada hu y per cada vegada que sera contrafet salvat empero just impediment a coneguda de dits consols. Item ordenaren los dits honorables consellers y promens que los qui seran stats extrets en consols hagen de vagar apres que hauran finit son any del consolat dos anys dins los quals no puguen concorrer en esser admesos a dit offici de consol. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant los qui volran posar botiga en Barcelona o en son territori se hagen primer a presentar als dits consols de la dita confraria y demanar lo examen pera poder exercir lo dit art de librater y los dits consols dins un mes apres quels sera demanat lo tal examen hajen de veure y regonexer si lo tal qui demane dit examen haura practicat en dita art lo temps devall statuydor y si sera conforme a les ordinacions de dita art: y en essent conforme en aquelles los dits consols ensemps ab los altres de dita art los quals ells elegiran y anomenaran en examinadors examinen y vejen lo tal qui demanat haura lo dit examen si es habil y sufficient pera tenir y exercir lo dit art de librater e si sera trobat esser habil y sufficient sie admes y sieli dada licensia per los dits consols de tenir y parar botiga dins la present ciutat de Barcelona e son territori alla hont lo dit examinat voldra: e si no sera trobat habil ni sufficient pera dita art per aquella vegada sie repellit: lo qual examinat per lo dit examen do y pac a la dita confraria per ajuda y supportacio dels carrechs de aquella un flori de or exceptats empero y no volent en la present ordinacio esser compresos los fills dels mestres qui ja tindran o hauran tenguda botiga ans aquells sens sufrir lo dit examen ab sola licencia dels dits consols y pagant lo dit flori de or puguen tenir botiga axi com si realment y de fet fossen examinats. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tots temps lo qui sera derrer examinat o derrerament haura parat haje esser y sie sindic de dita confraria lo qual haje de servir a dits consols de convidar los confrares als consells y altres coses concernents al bon stament y direccio de dita confraria axi com per los dits consols los sera manat. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que tots los qui volran sufrir lo dit examen de libreter hajen primer star per apranens ab libreter examinat o tenint botiga per temps de cinch anys exceptats empero los fills dels mestres de dita art qui tindran o tinguda hauran botiga com desobre es dit. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si per cas morra algun libreter confrare de dita confraria sens fills ni filles en tal cas la viuda muller de dit defunct puga tenir la dita botiga per temps de un any y un dia axi com si son marit visques sens empaig ni contradiccio de dita confraria y no mes avant: empero si lo dit librater moria dexant algun fill o filla en tal cas la dita viuda vivint empero vidualment puga tenir la dita botiga per los dits fill o filla seus y del dit defunct sens empaig ni contradiccio de alguna cort o persona fins a tant que lo dit fill si fill sera tingue edat de divuit anys y no mes anant y apres que dit fill tinga dita edat de devuyt anys no pugue tenir dita botiga sens haver demanada y obtenguda licensia dels consols de dita art y haver pagat dit flori de or com desobre es dit e si sera filla pugue tenir la dita viuda la dita botiga fins a tant haje casada la dita filla y no mes avant. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si algun aprenent no volra acabar lo temps ques sera afermat ab son amo ans se volra mudar ab altre amo sens licencia del quil tindra afermat que no sie licit ni permes a ningu de dita art donar feyna a dit aprenent ni tenirlo en sa casa fins a tant que per los dits consols sie vista la causa per la qual sen sera anat de son amo y haura haguda licensia de dits consols de fer feyna y aço a pena de deu liures applicadores la meytat a dita confraria y laltre meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun libreter no prenga ni tinga ningun aprenent qui haje stat ab altre librater sens voluntat o consentiment de aquell ab lo qual haura abans stat o dels consols de dita art sots la prop dita pena en lo modo prop dit divididora. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun jove que no sie examinat no gose ni presumesca fer feyna per si mateix ni per altre persona que no sie de la dita art de librater palesament ni amagada sots pena de cinch liures per cada hu e per cada vegada que fara lo contrari en lo modo prop dit divididora exceptats empero los qui vuy tenen botiga o obrador parat en la ciutat. Item per quant se es trobat en lo passat que alguns jovens o aprenens de dits libraters furtaven libres de casa sos amos y aquells venen o donen a vendre a algunes persones en la dita ciutat les quals venien dits libres y feyen pagar la meytat mes que dits libres valien als compradors: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens per obviar a dits abusos que daçi al denant ningu qui no sie de dita art e no sie examinat no gos tenir libres nous ligats ni pera ligar pera vendre sots pena de cinch liures barceloneses per cascu e per cascuna vegada en lo modo sobredit divididores e de perdre los dits libres. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningu que no sie confrare de dita contraria examinat gos ni presumesca vendrer paper a menut ço es a dinades ni a mans sots pena de vint sous barceloneses a cada hu qui fara lo contrari y cada vegada en lo modo sobredit applicadora. Item perque los exercints dita art de librater mes comodament pusquen viure y los richs no oprimesquen los pobres statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ningun librater pugue comprar dins la vegueria de Barcelona de ningun mercader ni de altre qualsevol persona mes anant de cinquanta raymes de paper ni mes anant de vint y sinch dotzenes de pergamins sens que primer nou diga ou fassa a saber als consols qui leshores seran de la dita art: e los dits consols encontinent que sabran la dita mercaderia ho hagen de denunciar a tots los altres libraters y sapien dells si voldran comprar part de dit paper o pergamins y volentne ells comprar haja de esser partida la dita mercaderia entre tots los confrares de la dita art quin volran: y si sera fet lo contrari lo tal qui mes de dites cinquanta raymes de paper o mes de les dites vint y sinc dolzenes de pergamins sens denunciarho a dits consols dins la dita vegueria de Barcelona comprades haura encorrega en pena de vint y sinc liures irremisiblement del tal exigidores y applicadores per la terça part a la dita confraria per la altre terça part al accusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar y proveyr a diverses machinacions y monopolis y stucies que alguns libraters han tingudes y fetes ab los mestres que ligen en lo studi de la dita ciutat fent y procurant ab strenes y altrement que los tals mestres legissen los libres que los tals libraters tenien yn staven proveyts y no los altres libres que los altres libraters qui no sabien en dits monopolis ni machinacions tenien per hont los dits mestres no mirant la utilitat dels studiants sino de llur propri interes legien als dits studiants lissons infructuoses y de poca utilitat per als dits studiants mes per dar spedicio de libres als tals libraters que ab ells se eren pactats y convinguts que no per utilitat als dits studiants lo que fins açi ha redundat en gran dany axi de dits studiants com encara dels altres libraters qui ab dits pactes convencions o tractes no tenien part hors encara de la cosa publica: per ço y altrement los dits honorables consellers y promens volent obviar a dits abusos y danys ordonaren que deçi al denant no sie licit ni permes a ningun libreter fer pactes convencions ni partits alguns ab ninguns dels dits mestres qui ligen de present ni per avant legiran en lo dit studi de Barcelona ni ab altres persones per ells directament ni indirecta sots pena a cada hu y per cada vegada que sera contrafet a la present ordinacio de vint y sinc liures applicadores per la terça part a la dita confraria y la altre terça part al acusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar als fraus y ladronicis que molts moços de juristes metges y de altres persones fan en casa de lurs amos furtant los libres de aquells y apres los venen a alguns regatons qui aquells revenen per les plaçes cantons o taulers: statuyren y ordonaren los dits honorablcs consellers y promens que daci anant ninguna persona que no sie librater examinat no gose ni presumesca vendre libres vells amagadament ans aquells hajen de vendre y aportar en la plaça de sanct Jaume o en la plaça del Encant de mar ahont dits libres son acustumats de vendre sots pena de perdre los dits libres y de pagar cinc liures barceloneses a coneguda dels consols de dita art si donchs dits libres nos venien per alguna marmessoria o ab intervencio de corredor public de la dita ciutat o per execucio de alguna cort. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y prohomens de la dita ciutat que no sie licit ni permes a ningun librater tenir en la present ciutat de Barcelona mes de una botiga o obrador tot frau en aço cessant sots pena de trenta sous per cada hu e per cada vegada que sera fet lo contrari. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningun librater examinat no pugue vendre libres ligats ni pera ligar sino seus propris y no de altres libraters strangers del present principat de Cathalunya per obviar a mols fraus que en aço se porien fer sots pena de trenta sous per cada hu y per cada vegada que sera fet lo contrari applicadors per la terça part a la dita confraria y per la altre terça part al acusador y per la restant terça part al official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ninguna persona puga fer ventalls de paper blanch que sie per scriure pera vendre ni vendre dits ventalls de paper per altri los dits libraters sots pena de vint sous en lo modo prop dit applicadors y de perdre los dits ventalls. Item per quant par rahonable cosa que tots los qui viuen de un mateix art o offici ajuden a supportar los carrechs y dispeses de aquell: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers e promens de la dita ciutat que tot jove de librater qui anira per jove en la dita art y com a jove guanyara soldada pac cascun any sinc sous per ajuda de la luminaria de la dita confraria.
- Fueritque etiam nobis pro parte vestra predictorum bibliopolariorum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone humiliter supplicatum quatenus preinserta capitula sive ordinationes erectionem dicte confratrie in predicto vestro officio sub invocatione dicti beati Hieronimi bonum comune dicte civitatis conservationemque et incrementum prelibati officii concernentes omniaque et singula in eis contenta et ordinata laudare approbare et firmare auctorizare et concedere ex munificentia regia dignaremur: nos vero quia bonum comune dicte civitatis et particulare dicti officii preinserte ordinationes concernere videntur dicte vestre supplicationi benigne annuentes: tenore presentium de certa scientia regiaque qua fungimur auctoritate delliberateque et consulto ordinationes preinsertas et omnia et singula in eis et earum qualibet contenta statuta et ordinata vobis dictis bibliopolis et seu libreteriis presentis civitatis et territorii Barchinone presentibus et futuris laudamus aprobamus ratifficamus autorizamus et concedimus nostreque et seu regie concessionis et ordinationis munimine seu presidio roboramus et validamus licenciamque et permissum vos pro negociis dicte confratrie quoties opus fuerit impune congregandi in loco ad hoc destinando quatenus opus est confratribus ejusdem presentibus et futuris libere concedimus et liberaliter elargimur. Mandantes propterea venerabilibus nobilibus magnificis consiliariis dilectisque et fidelibus regiis cancellario vicecancellario regenti cancellariam gerenti vices generalis gubernatoris in presenti principatu Cathalonie vicario bajulo consiliariis et probis hominibus dicte civitatis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis regiis in eodem principatu constitutis et constituendis et eorum locumtenentibus ad penam florenorum auri Aragonum mille regiis inferendorum erariis quatenus hujusmodi capitula sive ordinationes ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta statuta et ordinata nostramque hujusmodi concessionem habeant teneant et observent tenerique et observari faciant per quos decet nec in his contrafaciant seu veniant seu aliquem contrafacere vel venire permitant ratione aliqua sive causa pro quanto gratiam regiam charam habent et penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio comuni sigillo impendenti munitam. Data Barchinone die ultimo mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinquagesimo tertio imperii III. - El marques de Aguilar. - Dominus locumthenens generalis mandavit michi Philippo Augustino Masio visa per Montaner regentem cancellariam et Johanem Ferrer et Dezpuig regentem thesaurariam.

CIII. Reg. n. 1902, fol. 56. 16 set. 1392.

CIII.
Reg. n. 1902, fol. 56. 16 set. 1392.

Nos Johannes et cetera circa curam gregis dominici sub nostri residentis imperio multiplicem nos decet solicitudinem adhibere ut in omnibus erga ipsum caritatis unitas et honestatis splendor elucescat in suique nitore Altissimus delectetur. Sane quia vos fideles nostri magistri axie civitatis Barchinone considerato quod ab adolecencia prona est vita hominis ad peccandum et diversis inquinamentis obnoxia viciorum quodque fidelibus christianis paravit Creatoris clemencia opera caritatis et divina misteria per que eorum valeant reatum delere et ad vitam eternam gloriosius pervenire: ad Dei et beate Marie virginis ejus matris laudem et gloriam ut inter vos caritatis invalescat idemnitas et ob devotionem et honorem beate Caterine confratriam habere peroptatis ex qua opera caritatis ac misteria et sacrifficia divina in divini cultus augmentacionem et vestrorum peccaminum redemcionem ac culparum omnium remissionem ut dilucide perpendi potest efundatur et de ac super statu felici regimine ac conservacione confratrie ipsius quedam fuerunt per vos facta et nobis oblata capitula hujusmodi seriei.
- En nom de Deu sia. Com sia certa cosa a la vostra magnificencia et per tot lo mon que una de las cosas per las quals los vostres regnes et terres et en special la ciutat de Barchinona son mantenguts honrats e nomenats es la mar et aço per raho dels navilis qui en aquells regnes et ciutats venen et en aquella mes que en los altres lochs se fan los quals navilis esser no porien sino per los maestres daxa que aquells fan la art dels quals es fort necessaria et profitosa als dits regnes e terres et en special a la dita ciutat e encara universalment a tot lo mon e aquella art sia venguda a gran minue per molts maltractaments et engans que per los oficials vostres et per patrons de navilis et altres tots dies se fan e son fets e aquells maestres que ara son vullen viure en tal forma que sia honor de vos senyor et profit de lurs animes et de lurs cossos et de la cosa publica: per ço suppliquen a vostra senyoria que li placia regonexer o fer regonexer los capitols et ordinacions seguents los quals aquells supplicants entenen esser necessaris et profitosos a la dita art et a la cosa publica e aquells senyor sia vostra merce consentir et atorgar. Primerament que per reverencia et honor de nostre senyor Deu et de madona santa Maria mare sua et de la verge gloriosa madona Santa Caterina la qual la dita art per tots temps invoca et ha hauda en devocio aquells maestres daxa pusquen fer et ordenar confraria en la qual confraria se pusquen metre tots los maestres que metre si volran et encara mullers infants et companyes lurs. Item que per ço que de la dita confraria se pusquen dar et fer almoynes et seguir altres bones obres que tot maestre daxa que en aquella confraria se metra pach e haja a pagar cascuna setmana a la caxa de la dita confraria o als qui aquells diners culliran dos diners cascun dissapte. Item que les mullers et infants e altres que seran de la dita confraria no sien tenguts ne forçats de pagar per setmana sino ço que ells graciosament se volran o lurs pares o mares prometran per ells. Item que cascu que en la dita confraria intrara haja et dege prometre a pagar a la dita confraria per la sua fi o a la sua fi alguna cosa: empero si fer nou volra que noy sia estret ni obligat. Item hage es dege pagar a la entrada alguna cosa: pero tot maestre haja a pagar a la entrada com se scriura per maestre quatre solidos et no menys los quals pach per be que jasia scrit en la confraria lo dia que exira de poder de maestre et volra pendre sou de maestre. Item que si algu de la dita confraria axi hom com dona o altra persona de la qual se faça cos morra que tots los confrares hajen e degen esser al soterrar del confrare mort: axi empero que pus lo marit o lo senyor de la casa hi sia que la dona no sia tenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena: pero si lo senyor no sera en la ciutat que sera a host o en viatge o fora la ciutat que en aquell cas la muller daquell qui sera confrare hi haja a esser si just impediment no haura del qual sien creguts per lur simple sagrament: e si algu o alguna daquells qui seran tenguts de anarhi no seran al soterrar del dit cos pus just impediment no hagen del qual sien creeguts segons dit es que pach aquell per cascuna vegada que hi fallira mitge liura de cera o VI diners. Item que cascun confrare et confraressa haja o deje dir e aço prometra con entrara en la dita confraria XXX vegades la oracio del Pater noster et altres XXX la oracio de la Ave Maria per anima del confrare mort: e aço sia en carrech de la sua anima: e si dir nols volra que haja a dar dos diners per anima del mort o aquella almoyna ques volra. Item que dels diners del acapte o de la caxa de la confraria sie fet un aniversari de X misses per anima del mort en la sgleya hon lo cors jaura al qual aniversari sien presents aquells maestres que esser hi demanaran et que aquell aniversari sia fet la primera festa colent entre setmana que vendra apres lo dia que lo cors sera soterrat e si aquell dia fer nos pora en la altra apres vinent festa. Item sien donats lo dia que lo cors se soterrara per anima del dit defunt et per reverencia de las V plagues que Jhesu-Christ soferi en lo seu cors a V pobres a menjar e a quascu VI diners per lo dit menjar los quals sien pagats dels dits diners de la dita caxa. Item que semblant aniversari e almoyna e oracions e Pater nostres et de la Ave Maria sien dites e fetes per anima de cascun confrare que fora la ciutat morra hon se vulla que jaga et que sia fet en la parroquia de hon sera. Item sia ordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendra a pobresa o fretura per malaltias o perdues o en altra qualsevol manera que los consols de la art et prohomens regidors o administradors de la caxa de la dita confreria deguen socorrer e ajudar dels diners de la dita caxa segons lur bon vijares a aquell e a aquella que la dita fretura sostindra axi en provisio de son menjar com en necessitat de metges et de medecinas com en totes altres coses a ell o a ella necessaries. Item que si algun confrare morra lo qual sia pobre a conexença dels dits consols et prohomens que dels diners de la dita caxa sien pagades les messions de la sepultura a coneguda de aquells consols et prohomens. Item que si cars sera que per fretura ço que Deus no vulla algun confrare sera cativat per moros o per males gents e sera atorgat a algun rescat que los dits consols et prohomens ab consell de quatre prohomens antichs de la art los quals sien elegits per ells pusquen dar dels dits diners de la dita casa aquella quantitat ques volran per traurer o rescatar lo dit pres o cativat. Item sien pagats daquells diners ciris lantes draps et altres coses que la dita art te ho volra tenir et haver o fer fer. Item per ço que les dites coses pus habundantment se pusquen fer que sia ordinacio entre los confrares que cascu en son testament faça alguna lexa a la caxa de la confraria et que en aço no haja oblit: empero que si fer nou volra que noy sia stret ni obligat ne per aço encorrega en alguna pena. E per ço que les coses dessus dites o les davall scrites mils pusquen venir a bon acabament e perfeccio suppliquen los dits maestres daxa a ells esser atorgat que cascun any en lo dia de madona santa Caterina tots los dits maestres daxa se pusquen e se hajen a aplegar en un loch ques volran e aqui facen fer un aniversari general per anima de tots defunts e fet aquell aniversari en aquell loch elegesquen e deguen elegir II homens del lur art los quals sien per tot I any continuu appellats consols et hajen ple poder de exeguir totes et sengles coses en les presents ordinacions contengudes e segons que açi se conte: los quals consols elegits lo dit dia per lo dit ofici hajen a jurar en poder del batle de Barchinona qui ara es o per temps sera que ells be leyalment et ab tota diligencia se hauran envers les coses açi contengudes tota malicia parcialitat e frau foragitades e que seran a tot profit de la art e dels patrons dels navilis et de la cosa publica en quant en ells sera. Item que aquell dia e hora mateixa sien elegits dos prohomens de la art los quals tenguen les claus de la caxa de la confraria dessus dita los quals hajen et sien tenguts jurar en poder del dit batle axi que los dits consols segons que en lo precedent capitol se conte de que aquests II prohomens ensemps ab los dits consols administren los diners de la dita caxa et distribuesquen en les coses dessus dites et en altres que necessari sera a lur conexença. Pero si era cas que per raho de festes o solempnitats ques haguessen a fer per qualsevol raho se havia res a despendre dels dits diners que en aquelles messions aytals a fer los dits dos consols et dos prohomens hajen a convocar la art et ab voler daquells fer aquelles messions. Item que feta aquella eleccio los dits dos consols et dos prohomens lany passat hagen et dejen liurar les claus de la dita caxa a aquells qui novellament entraran et retre compte a ells de ço que administrat hauran et que sia posat en scrits entre ells tantost que hajen jurat en poder del batle de Barchinona segons que damunt es dit. Item que si cas sera que algu dels dits consols et prohomens per raho de malaltia o per anar en son viatge o per altra necessitat no podie entendre en aquestes coses que aquell pusque comanar son loc a aquell ques volra que per ell ho vulla emparar de tenir lo qual haja aquell poder semblant que aquell qui son loch II comenara hauria si era present e que aquell a qui ell ho comanara haja tornar a jurar segons ell ha en poder del dit batle. Item que los dits dos consols hajen a cullir totes setmanes los diners del acapte en aquella millor manera que poran en carrech de lur consiencia: e per ço que los diners sien pus complidament collits et ab menys affany parria bo que stigues en ordinacio que tot maestre daxa que sera maestre major de algun navili o fusta o de altre obra cascun dissapte se haje es dege aturar e cullir de cascun de la dita confraria que en aquella obra sera lo dret del acapte e que algu daquella obra no dega contrastar et que cascun dissapte o en lo digmenge apres vinent aquell maestre major ho liure a I dels dits consols. Item que cascun maestre daxa que ira en viatge haje et dega jaquir manat a son alberch que cascun dissapte sia dat als dits consols la dita almoyna: e si per ventura cascun dissapte nos pagava que aquell maestre con sia tornat del viatge pach complidament tot ço que degut sera per les setmanes fallides sens tota diminucio. Item que per squivar totes baralles e males volentats entre los maestres de la dita art placia a vos senyor ordonar e manar que si algun maestre sera que tenga algun fadri et aquell fadri se exira de son maestre es volra metre ab altre maestre ans que no haura complit lo temps que havia promes star ab son maestre que algun altre maestre daxa no gos tenir ne pendre aquell fadri ni metrel en alguna obra dins lo dit temps si doncs nou fa ab benivolença et consentiment del maestre ab qui stava et aço sots pena de X sous per cascuna vegada que contrafara de la qual pena sia adquisida la meytat a vos senyor o al batle de Barchinona en nom vostre et laltra meytat a la caxa de la dita confraria. Item que si cas sera que baralla e discensio se seguesque entre alguns de la dita art ensemps ço que Deus no vulla que lo batle de Barchinona qui ara es o per temps sera request per los dits consols sia tengut de pendre aquells et reebre informacio de la dita baralla o discensio e forçar aquells qui de la dita art seran a fer pau et altra seguretat per tal que mal no si cresque et aço per via de imposicions de penes et en altra manera mitjençant justicia. E no resmenys que lo dit batle request per los dits dos consols o la un dells sia tengut pendre aquell o aquells de la dita art que los dits consols II nomenaran si a ell vist sera faedor et fer execucio o execucions daquells o de lurs bens per les penes si en algunes encorreguts seran de les quals penes senyor sia de vos o del dit batle en nom vostre la meytat et laltra meytat de la caxa de la dita confraria. Item vos placia senyor per ço que los maestres daxa que en aquella ciutat continuament habiten et stan mils sien tractats ordonar et manar que tot patro de qualsevol navili que volra asesure aquell navili pusque pendre per maestre major aquell ques volra: e pres aquell per maestre que dege requerir los dits dos consols que II donen maestres per fer continuar la obra que fer volra et que los dits consols II hajen a dar aytants maestres com volra si tants haver ne poran et si tants haver non poran que lur hajen a compartir dels altres obrers segons que conexeran ques pusquen be compartir a fi que cascun qui obrar volra pusque obrar et continuar sa obra. Et si per ventura lo dit patro nos tendra per content dels maestres en volra haver mes o haverne destranys et per aquesta raho ne fara venir que los dits consols hajen poder tota frau et parcialitat cessant de compartir e mudar aquells maestres strangers et altres per les obres que en la ciutat se obraran a fi que aquells strangers qui no sostenen dels carrechs de la ciutat no sien en major grau que aquells de la ciutat et que cascun sia sots regiment dels dits consols dementre que en les dites obres obraran. Item que cascun maestre stranger qui en la ciutat vendra per obrar et lavorar en aquella sia forçat de pagar a la caxa de la dita art segons que los maestres de la ciutat acustumen de pagar en las lurs terres don aquells maestres seran con hi lavoren. Item que tot maestre stranger haja e dege estar en la obra dels dits navilis a tota conexença correccio e regiment dels dits dos consols dementre que en la ciutat sera e lavorara segons que los maestres de la ciutat stan et haje anar si altres de la ciutat hi van a totes obres forçades axi reyals com de la ciutat o del general de Cathalunya com altres en que força se meta et aço sots pena de V sous per cascun jorn que per los consols seran requests la qual pena sia partida segons les altres penes pus prop damunt scrites. Item que los consols ab lo maestre major de cascun navili tatxen los loguers dels maestres e fadrins qui lavoraran en lo dit navili axi strangers com altres present empero e consintent lo patro del navili. Item que algun maestre daxa no gos metre en alguna obra hon ell lavor mes avant de I fadri et aço sots pena de V sous per cascun jorn pagadors segons damunt si donchs lo patro de la fusta non volia mes dels fadrins et que lo patro no pusque gitar de la obra lo fadri del maestre que en la sua obra lavorara. Item que si algun maestre daxa qui tengua fadri sera malalt que no pusque obrar que en aquell cars los consols dessus dits puxen e deguen metre lo dit fadri del maestre malalt en aquellas obras quels sera be vist per ço que lo dit fadri no perda son temps et que lo maestre malalt se sostenga es puga socorrer ab lo guany del fadri. Item que tot patro qui faça navili algu gran o poch e lo navili que fara haja et deja haver viatge abans que lo dit navili sia fet o acabat de fer e si per spatxar lo navili pus viatge haura aquell patro haura necessari de haver maestres que lo dit patro o son maestre del navili requiren los dits consols quels donen maestres per spatxar lo dita obra: et si los dits consols no poran haver tants maestres com lo patro volra et aço per defalliment dels maestres que no seran en la ciutat ho per ço com seran per les altres obres qui axi mateix seran cuytades o hauran necessari despatxar que lavors lo dit patro ab consell dels dits consols e de son maestre major pusque fer venir et haver en sa obra maestres strangers de altres parts. Item que si lo dit patro que haura fets venir los dits maestres strangers a obrar son navili romandra de obrar derrera totes altres obres quel dit patro haje o dega acullir en la sua obra los maestres habitadors de la dita ciutat si algu ne ira en foll en cars que ni haja mester et que los dits consols los hi pusquen metre et compartir no gitantne los maestres que lo dit patro haura fets venir si donchs aquell patro nols ne volia gitar. Item per squivar et cessar totes baralles et discensions entre patrons e los maestres de axa et tota materia de questio placia a vos senyor manar et ordenar que sia servada la usança que tots temps es stada servada ço es que tota la lenya ques fara lo dia del divendres sia de cascun maestre que aquella lenya fara e aquella ques fara lo dissapte sia del maestre major de la obra e semblantment tota lenya de membres sia del maestre que la fa o qui fa lo dit membre et que ultra aço lo dit patro haje et dege dar linyoles almangana barrines et altres coses segons son acustumades de dar. Item vos placia senyor manar et atorgar a la dita art per be e pau de la art que si algun maestre strany o privat haura començada alguna obra per maestre major que algun altre maestre no gos sostraure aquella obra ne metres per maestre major en aquella si donchs lo patro no posava que aquella obra II fos arrada et que lavors et abans haje a esser conegut per los dits consols et per quatre prohomens de la art per aquells consols elegidors et qui contrafara que per cascun jorn pach V sous de ban pagadors et partidors segons les altres penes dessus dites servada empero la forma del capitol sobre aquestes coses fet en lo libre de las ordinacions dels consols de la mar. Item per ço com moltes vegades per les rahons dessus dites et per moltes altres ques poran esdevenir sera necessari los dits consols haver consell dels prohomens de la dita art per ço placia a vos senyor que los dits consols totes aytantes vegades com se volran e a ells sera vist faedor puxen appellar los maestres daxa e fer congregar en aquell bon loch que a ells parra o aquells quels plaura per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per profit de la dita art los parra esser tractador en tant empero com toch les coses en los damunt dits capitols contengudes et no en altra manera et que cascun appellat hi dega esser la ora assignada et qui noy sera que pach per cascuna vegada mitja liura de cera o XII diners guanyadors al ciri de la dita art o a la dita caxa. Item senyor com sia rahonable cosa que qui ha lo carrech que dega sentir lo profit et econtra que alcun maestre qui haja obrat en sa joventut segons que ha acustumat altre maestre no pusque esser gitat de la obra pus que sia abte et sufficient a obrar mas que II sia tatxat lo salari segons ço que fara a coneguda del mestre major et consols.
- Tenore presentis ad devotam et humilem supplicationem pro parte vestri dictorum magistrorum axie nobis factam dictam confratriam et capitula preinserta ac omnia et singula in eis et quolibet ipsorum contenta grata habentes ea omnia attenta utilitate reipublice et nostra laudamus approbamus rattificamus et nostre auctoritatis ac confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per hanc eandem gubernatori Cathalonie vicario et bajulo Barchinone et ipsorum locatenentibus presentibus et futuris quatenus laudamentum approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostram hujusmodi ratas gratas et firma habeant teneant et observent juxta mentem et seriem dictorum capitulorum et faciant ab aliis invioinbiliter observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. - Data in monasterio sancti Cucuphatis Vallensis XVI die seplembris anno a nativitate Domini MCCC nonagesimo secundo regnique nostri sexto. - Petrus Olsina. - Rex Johannes. - Dominus rex mandavit mihi Bernardo de Jonquerio.