10 DE ABRIL.

10 DE ABRIL.

A consecuencia de haberse presentado unos comisionados del valle de Aran y otros puntos, para hacer ver los perjuicios que resultarían a sus territorios de la ordenación que se convino sobre lanas, tratóse de enviar un representante de la Diputación, que se enterase prácticamente de los motivos que habían dado lugar a la súplica, mas como alguno observase que los gastos que ocasionara el enviado no debía satisfacerlos el General, no se tomó acuerdo alguno, aun cuando se dio como anotada la proposición.
Se recibieron en este día las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra vostra de XVIII de març prop passat reebem a XXVIII del mateix ab la qual nos notificaveu com havieu tretes les banderes e les causes per que ere stat e ab deliberacio de la ciutat de Barchinona pregant e encarregant nos que si en aquesta ciutat havia algunes diferencies nos fos present entenre en reposar aquelles etc. havem haut gran plaer e singular consolacio en sentir les causes queus han mogut en lo traure de les banderes e vostres notables pensaments en provehir a obviar e tolre dits moviments scandalosos e en ofensa de la Majestat divina e deservey del Senyor Rey Senyora Reyna e lllustrissimo Primogenit e preparatius no solament a turbacio mas a extermini e subversio del bon stament del publich e per los altres bons respectes en vostra letra contenguts creem esser santament e justa pensament e provehit a lahor de nostre Senyor Deu servey dels lllustrissimos Senyor Rey Reyna e Primogenit bon esser e tranquillitat benavenir e repos de tot lo Principat e axi speram en la clemencia divina ho dirigira a bona fi. Axi li sia plasent per sa misericordia. Nosaltres per gracia de nostre Senyor e aquesta ciutat e en univers e en particular entre los tals havem bona unitat concordia pacificacio e bona voluntat e desig en totes les coses e concernents lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del lllustrissimo Senyor Rey Senyora Reyna e del lllustrissimo Primogenit observancia de la capitulacio benavenir e repos de la cosa publica del dit Principat en lo que lo gloriosissim Jhesus per sa clemencia dirisque los coratges e actes dels tots. E sia molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. De Leyda a V de abril any Mil CCCCLXII. A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Siguen las cartas que redactaron, en contestación a las de la señora Reina, los comisionados de la Diputación y del Concejo de la ciudad, a quienes se dio este especial encargo.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Responents los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya a una patent letra de vostra Serenissima excellencia emanada e de la sua propria ma signada dada en Gerona a XXVIIII del prop passat mes de març a ells presentada per mossen Galceran Oliver tresorer a III del corrent mes de abril la qual es vist haver dependencia de les assertes causes e crims pretesos esser stats comesos per mossen Johan de Copons cavaller. Dien ells haver molta e molta displicencia e congoixa de qualsevol injuria per minima que sia si alguna per lo dit mossen Johan de Copons segons es afermat es stada feta a la Majestat del Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e a vostra Celsitud e al lllustre Primogenit la punicio e castigacio del qual als dits deputats e consell no recaura en algun entrenyor pus ab los termens deguts e pertinents juxta leys de aquest Principat justicia mijançant se faça. Mas per quant Senyora molt alta per inquisicio rebuda per los dits deputats e concell en cas degut e permes juxta forma de la capitulacio fermada per la Serenitat del dit Senyor Rey e aquest Principat es stat trobat lo magnifich micer Francesch Merquilles vicicanceller e micer Pere Falco e micer Jaume Taranan inquisidors o veladors de les causes del dit mossen Copons haver contrafet als usatges e privilegis de Barchinona capitols de cort libertats e constitucions del dit Principat e als usos stils pratiques e observançes de aquells e aquelles per ço en virtut de la dita capitulacio digestament e madura ells dits Deputats e conçell han fetes certes deliberacions per exequcio de les quals apres la tradicio de la predita letra de vostra Altesa es stada presentada per micer Johan de Vilamayans com a procurador e o sindich nostre una cedula continent entre les altres coses denunciacio requesta e citacio als dits mossen lo vicicanceller e micer Pere Falco e micer Jaume Taranan contra los quals si oyts no faran ço que per los dits deputats e consell sera declarat juxta forma del VIII capitol de la predita capitulacio sera procehit per los dits deputats e consell ab intervencio de aquesta ciutat de Barchinona segons per la dita capitulacio es disposat e permes. La qual es composta e atorgada a lahor de nostre Senyor Deu servey de la
reyal Majestat benifici e utilitat de la cosa publica del dit Principat. E com segons tenor de la dita letra vostra Excellencia ja fos informada dels dits deguts e permesos procehiments. Salva tots temps la honor e reverencia de vostra Majestat los qui han fet e fan recaure aquella en tanta admiracio quanta ab la dita letra es significada no appar hagen degudament contemplada aquesta materia ne degudament consellada vostra Celsitud. Car pensar devien e deuen que los dits deputats e consell representants aquest Principat ab intervencio de la dita ciutat han fetes e fan les coses en cas permes be e degudament e no freturants de potestat e de les quals repetida la dita humil reverencia desistir no entenen per observança de la dita capitulacio. Ne placia a Deu hagen en la pensa ne menys en voluntat fer res en prejudici lesio e occupacio de les regalies superioritats jurisdiccio e preheminencies reyals ans aquelles havents per subiranament cares defendre e conservar desijen ab tota integritat. La vostra adonchs Excellencia Senyora molt alta humilment e devota supliquen los dits deputats e conçell que a induccio e sucgestio de perversos consellers poch zelants lo honor e servici del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del Illustre Primogenit e lo benefici e repos del dit Principat no vulle en si causar tantes admiracions ne opinar nosaltres haver temptat ne voler fer o temptar les coses que de moltes paraules de la dita letra son compreses car les orelles dels cathalans com a fidelissimos vassalls sens molta molestia e congoxa oyr no les porien. E de fer pertinent permesa e deguda seguida en les tals coses consellants abstenir nos porien. Stants adonchs los dits deputats e consell e perseverants en les deliberacions procehiments e actes per ells e en nom del dit Principat en cas permes com dit es degudament fets e fetes ab aquella humil e sujecta reverencia ques pertany supliquen la Serenitat vostra sia de merce sua vulle considerar quant la dita letra per esser stada signada de ma de vostra Celsitud obviant e derogant a les leys e libertats del dit Principat e de si nulla salva la dita honor e reverencia vulle mes avant per merce sua attendre a la observança de la prefata capitulacio atorgada per la Majestat del dit Senyor Rey e per la sua Excellencia e encara per vostra Altesa com a tudriu del dit lllustre Primogenit solemnament jurada. La qual ells dits deputats e consell esser violada o prejudicada no permetrien en alguna manera com la tinguen per molt cara. Fahents certa la Excellencia vostra que axi en lo fet dels dits mossen lo vicicanceller micer Pere Falco e micer Jaume Taranan com de tots altres a que entendre e procehir hagen per virtut de la dita capitulacio et alias los dits deputats e concell se hauran com han acustumat be e degudament e ab tal attencio que succehira a lahor de nostre Senyor Deu servey del dit Serenissimo Senyor Rey e de vostra Altesa e del dit lllustre Primogenit benefici repos
e tranquillitat del dit Principat. E per que de la presentacio de la dita letra fou testificada carta per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey los dits diputats e concell representants lo dit Principat requeren la present esser inserta a la fi o peu de la dita letra e de tot esser feta carta publica per vos dit notari etc.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Responents los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a una patent letra de vostra serenissima Excellencia emanada e de la sua propria ma signada dada en Gerona a XXVII del prop passat mes de març a ells presentada per mossen Arnau Fonolleda batle general e micer Johan Dusay prothonotari. Dien los dits e concell que feta la extraccio de les banderes de continent ab llur letra de XVIIII del dit mes e encara per micer Pere Severtes per part llur a vostra Altesa per aquesta raho e altres trames fou plenament certificada vostra Serenitat de les causes quils havien impellits en fer la dita extraccio no dients contra los homens dits de remença salva tots temps la reverencia de vostra Altesa mas ab aquestas propries paraules entre los altres ço es a respecte tota via de fer e procurar coses que sien a lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de vostra Celsitut e del Illustre Primogenit e tranquillitat e repos del dit Principat es a saber per assistir en fer observar les letres e manaments de vostra Senyoria
procehides e als dits pagesos dirigides. Les quals no eren stades obtemperades e encara als senyors de aquells que sien conservats en llurs drets hoc e contra tots aquells qui en desservici de la dita Majestat e de vostra Altesa e del Illustre Primogenit tracten contra la capitulacio. E segons per la dita letra es compres vostra Serenitat de la dita extraccio de banderes o deliberacions per los dits diputats e conçell ab intervencio de aquesta ciutat fetes ha preses moltes admiracions subjungint no haver hauda facultat los dits diputats e concell tals delliberacions fer e menys exequutar ne de inquirir la satisfaccio e resposta de les quals coses Senyora molt alta es que los dits diputats e concell repetida la dita honor e reverencia de vostra Altesa axi la dicta extraccio de banderes com de altres procehiments actes e coses per ells fetes e delliberades e altres que per avant deliberaran han fetes e faran en cas permes be e degudament per virtut e potestat a ells ensemps ab la dita ciutat de Barchinona attribuida en e la capitulacio atorgada per lo Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e per la sua Altesa e aquest Principat fermada e solemnament jurada et alias. E per ço alguna admiracio salva la dita reverencia no deu pendre vostra Celsitud usar los dits deputats e concell de tot lo que permes e atorgat lus es per lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia e menys creure lo que donat li es entendre per mals e perversos consellers poch zelants lo honor e servici del dit Senyor Rey e de vostra Majestat e del Illustrissimo Primogenit e lo repos e tranquille stat de aquest Principat. Ço es que les dites deliberacions sien en prejudici lesio e violacio e occupatives de les regalies jurisdiccio preheminencies e corona del dit Senyor ne hagen respecte a insurgir gent contra gent ne a turbacio del dit Principat com la predita capitulacio e la experiencia mare deles coses del contrari fassen testimoni. Ne sol se deuria haver pensament repetida la dita humil reverencia daço que los cathalans qui son fundament de la fidelitat e res de la pertinencia de aquella ommetre no volen uncha (nuncha, nunca, may, mai) han fet ne farien com sempre ab gran amor integritat e constancia hagen trebellat e entes exposants persones e bens en augmentar ampliar e fortificar la dignitat e domini reyal atquistant ab los excellentissimos Reys de gloriosa memoria e aplicant a aquell los regnes de Valencia Sicilia Serdenya Mallorcha Manorcha Eviça e altres regnes e terres ab no poch scampament de sanch e en repellir e en foragitar per lur poder qualsevol Reys e grans senyors qui guerres en sos regnes e terres temptades hagen e molts altres innumerables serveys han fets als Serenissimos llurs Reys e Senyors e al dit Clementissimo Senyor Rey huy benaventuradament regnant axi en respecte de la sua successio quant en prejudici de aquella se trebellave fer jurar per Primogenit e successor lo net del Serenissimo Senyor de inmortal memoria Rey don Alfonso quant encara en moltes altres coses vostra Excellentissima Senyoria molt alta tota via ha virtuosament significat e ab la dita letra mostre voler observar la dita capitulacio e los usatges constitucions e altres leys e libertats de aquest Principat los quals e les quals tenir e servar solemnament ha jurades e axi es cregut fermament per los dits deputats e concell e per tot lo dit Principat. Sia adonchs merce de vostra Celsitud vulla pensar nosaltres qui lo dit Principat representam no voler ne templar mes del que per la dita capitulacio al seny litteral es atorgat. Sia de vostra merçe per alguns perversos consellers als dits deputats e concell tal carrech no sia impingit com es voler occupar res de les regalies e preheminencies reyals car en respecte dels dits consellers tals coses sens permesa e deguda seguida passar no porien ultra que los dits deputats e consell sempre stan e staran aconortats e confortats que per molt sia dit o scrit en derogacio dels cathalans tot redundara en lahor e comendacio llur comprovats per tantes experiencies de fidelitat e intimo amor que tots temps han hagut han e hauran a la corona reyal per manteniment conservacio e augmentacio de la qual morir no dubtarien.
Quanta voluntat Senyora molt alta tenen los dits deputats e concell e te aquest Principat en esser procurat bon repos en ell e extirpades totes divisions comocions e concitacions en desservey de la reyal Majestat subortes e temptades axi en aquesta ciutat com per diverses parts del dit Principat e axi per los pagesos dits de remença e altres com per altres persones notori es a vostra Excellencia car per multiplicades embaxades dels dits deputats e conçell e encara per alguns dells particularment moltes e diverses opportunes supplicacions e instancies sobre aço son stades fetes a vostra dita Altesa en la qual sempra molt bona e virtuosa intencio e voluntat han sentides los dits deputats e concell e creen fermament haguera eficacissimament a exequucio deduides sino informada seduida e consellada sinistrament e perversa per alguns mals consellers com dit es qui ab lurs mals e perversas intencio e consells aquella del bo e sant proposit dimitir han feta en gran ofensa de la Majestat divina desservici del dit Senyor Rey e de vostra Serenitat e del Illustrissimo Primogenit e turbacio dan e prejudici del dit Principat e cosa publica de aquell de la qual lo dit Senyor es cap e principi. Speren empero los dits deputats e concell en nostre Senyor Deu vostra Excellencia de molta virtut e prudencia e saber dotada haura plena noticia de la prava intencio e mal proposit dels dits consellers e quant la dita letra per esser signada de ma de vostra Altesa com a obviant e derogant a las leys e libertats del dit Principat es stada mal consellada e de si nulla. Salva la dita humil reverencia de vostra Serenitat coneixera mes avant que les dites extraccio de banderes deliberacions actes e procehiments fets per los dits deputats e concell no son perturbatius del benefici e repos del dit Principat ne prejudicials lesius e menys occupatiu de les dites juridiccio preheminencies e regalies dels dits Senyor Rey e Illustrissimo Primogenit com en cas a ells dits deputats e concell permes com dit es e aprocurar lo dit repos benefici necessari sien stats degudament valida e pertinent fetes e fets juxta la potestat atribuida en e ab la dita capitulacio la qual al seny literal com dit es ha esser entesa no ignorant vostra prudentissima Excellencia gran esser la diferencia dir entendre al seny literal o en entendre a la letra la qual capitulacio violar o prejudicar en manera alguna no tollerarien ans a observacio tuicio e exequucio de les coses en e ab aquella atorgades totes lurs forçes metre entenen ab tota eficacia. Creents tots temps les dites coses succehir a lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del dit lllustre Primogenit tranquillitat repos e benavenir del dit Principat e de la cosa publica de aquell. E per que de la presentacio de la dita letra fou testificada carta per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey los dits deputats e concell representants lo dit Principat requeren la present esser inserta a la fi o peu de la dita letra e de tot esser feta carta publica per vos dit notari etc.

Hecha lectura de las cartas que preceden, se hizo igualmente de otros papeles de interés secundario, y por último de la carta que sigue.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Lo honorable micer Johan Codalet doctor en decrets de aquesta vila ses presentat a nosaltres e al consell de la vintesetena dient com lo Senyor Rey lo hauria provehit del ofici de la assessoria de governador de aquests comdats e a nosaltres ne al dit concell lo dit micer Johan Codalet no es odios ne sospitos. Per ço instant lo dit micer Codolet ho notificam a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a VIIII de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor aperellats.

Leída esta carta, se pasó a votar sobre el contenido de los papeles antes mencionados de que se dio cuenta, y sobre una proposición que se hizo relativa al sueldo o salario que se hubiese de señalar al honorable Francisco Ramis, como enviado del Principado a la señora Reina, bajo las instrucciones que se han referido. Acerca de lo primero tomóse como deliberación el voto del obispo de Vich, consistente en aprobar las cartas, y que de ellas se enviasen copias a las universidades, capitulares y estamento militar; y acerca de lo segundo, acordóse que se pagasen al enviado cinco florines diarios, como se había hecho en casos análogos.
Fue recibida al propio tiempo la siguiente carta, de la que se hizo lectura.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e lo concell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio per satisfer algun tant a la admirado la qual facilment les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres hauran hauda de esser lus stat diferit per nos scriure lus de les coses occorrents. Per tant la occasio ha portat no degam mes diferir vos certificam com per les bones sperançes a nos donades per la Senyora Reyna e encara per lo que sa Senyoria na mes en fet fins a la exequucio de persones e per altres moltes bones provisions fetes per la Majestat sua speravem poder vos scriure de algun bon repos de aquests fets dels pagesos per consolacio vostra e nostra. Mes per quant los desordens e malicia dels dits pagesos son axi grans que mes no sen pot pensar fins açi no mostren esser prou obedients com no obstant la crida feta per la dita Senyora Reyna que paguen les tasques e censos encara molts dells recusen pagar e fan rebellions a lurs senyors e a lurs oficials. Mes avant lo dit prop passat venint sen la via de aquesta ciutat e davallants del castell de Santa Pau cinch o sis homens de companyia sens armes e anants per lurs fets lus son axits molts pagesos aflotats ab crits o uquaments e los han presos e leixaren na anar alguns e aturaren se un pare ab dos fills. E han trames aci lo pare que digues a la dita Senyora Reyna que leixars e soltars hun home pages de la preso a qui dien En Bach qui es pres per lo insult de Santa Pau significant li que si lo dit Bach era penjat que ells dits pagesos li degollarien los dits dos fills hoc que si lo dit Bach per tot aquell jorn no era soltat de la preso que lo dit pare no li calia tornar a veura los dits seus fills car james pus los veuria. E tots los camins de aquelles montanyes de Santa Pau e vehinables son vuy en aquest punt que qualsevol condicio de gents quin passen son presos e acurats per los dits pagesos qui aflotats stan per los boschs e tenen talayes e ab corns e altres senyals en un punt son aiustats en gran nombre. E ses seguit prop la vall de Campmajor que hun bon pages increpant los de aquests lurs desordens lan cuydat matar e li han dada la casa a sacho. E divendres prop passat a dos del present los dits pagesos en nombre de CL o entorn son stats a la vila de Olot demanat aqui al loctinent de vaguer moltes coses enormes de les quals lo dit loctinent ab concell dels consols de la dita vila per squivar major perill e scandol lus na consenti algunes ço es guiatges. Mes avant ses seguit que dilluns a
cinch del corrent fra Saula prior del monastir de Breya e En Paris Vilamala ciutada de aqueixa ciutat de Barchinona venints a la casa de Vilamala qui es en la vall de Hostoles per fer lo capdany de la mare del dit Paris e sor del dit prior han dat en mans de hun aplech dels dits pagesos quils han enpresonats cominant lurs que si neguns dels dits pagesos prenen mort que ells dits pagesos mataran los dits prior e Paris. De aço lo dit prior ha scrit En Ballos per quant li es parent pregant lo molt donas orde nos fassa justicia dels dits pagesos si vol restaurar la sua vida. De totes aquestes coses la dita Senyora Reyna e son concell stan molt congoxats e nosaltres e tota aquesta patria no menys. La dita Senyora Reyna fa molta demostracio de entendrey e dar hi recapte. Deu per sa merce li vulla dar bon concell. De aço qui per avant se seguira vos certificarem. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a VIII del mes de abril any mil CCCC sexanta dos. - E tota ordinacio e beneplacits vostres apparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de les remençes censos e tasques.

25 DE ABRIL.

25 DE ABRIL.

Reunido el Consejo con los Diputados, el oidor de turno y demás individuos, se hizo la siguiente proposición

Com la nit prop passada mossen Galceran Burgues de Viladecans regent la vegueria de Barchinona ha trets de la preso comuna de Barchinona En Marti Çolzina mercader Pere Comes specier e Nanthoni Abello causidich los quals son delats de molts legs crims e delictes dels quals se prenia informacio a instancia dels honorables consellers de Barchinona e los quals eren stats emparats per los dits consellers e dels quals per part dels deputats e consell se devie pendre informacio per certs deguts sguards havents respecte al servici de la Majestat del Senyor Rey repos tranquillitat e benefici del Principat de Cathalunya per la qual raho per part dels dits deputats e consell ere stada tramesa empara e o manament en scrits dreçant En Luis Pelat carceller de la dita preso que
tingues per emparats los dessus nomenats a instancia e part dels dits deputats e conçell per En Johan de Malda alias Albanell porter de la casa de la Diputacio lo qual feu relacio als dits deputats e concell qui en presencia lur de mot a mot feu scrita segons
se seguiex (segueix). Dient que la nit prop passada ans de la extraccio dels dits homens de la preso ell dit porter ana entre les VIIII e X hores de nit a la cort del veguer e tocha a la porta de la dita cort qui ix a la plasa del Rey en la qual troba En Johan Rafel cap de guayta lo qual dix al dit porter que volia e ell dix que volia En Luis Pelat per part dels diputats e consell. E ell respos que ell havia ja tocat a la porta e que li havien respost que lo veguer de Barchinona era dins e tenia les claus de totes les portes. E axi ell dit porter ensemps ab lo dit cap de guayta anaren a la porta major de la dita preso prop la volta e aqui tocaren e respongue un dels ministres de la preso dient que demanau. E lo dit cap de guayta dix aci es lo porter dels deputats e ell dit porter dix que ell era aqui de part dels dits deputats e concell e volia parlar ab lo dit Luis Pelat. E axi lo dit Luis Pelat isque a la finestra e demana al dit porter que volia. E lo dit porter dix que li volia donar certa cosa per part dels dits deputats e concell lo qual Luis Pelat respos que lo veguer tenia totes les claus e que no podia obrir. E axi ell dit porter replica al dit Pelat dient que devallas e que ho fes com se volgues car ell volia parlar. E lo dit Pelat respos que en manera al mon nos podia fer. E lo dit porter dix que si volia devallar sinon que ell sen tornaria e faria la resposta als qui lavien trames. En aço lo dit Pelat dix sperau vos un petit e a cap de poch lo dit Pelat dix aturau vos que ara obrirem. E axi lo dit veguer e lo dit Pelat ensemps ab los presos damunt dits e ab altre gent devallaren tots ensemps fins a la darrera porta del cap de la scala qui ix al pati o repla de la preso la qual porta obriren soptosament e tots plegats ço es veguer Luis Pelat e presos e altre gent isqueren de la dita preso e en aquest instant lo dit porter qui era a la dita porta del cap de la scala alargua la ma per donar la dita cedula al dit Luis Palat e alergant ley lo burç de la gent lo cuydaren lançar scala a avaIl. E lo dit Luis legi la dita scriptura e com la hague legida dix veus lo veguer qui sen mene los presos que aci son scrits dient si metria so o que faria e ell dit porter dix que fes ço que volgues car ell faria relacio de tot als lavien trames. E fet aço lo dit porter devalla la scala e troba encara baix al pati de la cort lo dit veguer ab altre gent e ell dit porter lexant lo sen torna a la casa de la Diputacio. E lo dit porter liura a mi
Anthoni Lombard notari qui en presencia del dit concell continui e scrivi la dita relacio translat de la dita empara o manament per ell liurat al dit Luis Pelat de la serie seguent. De part dels magnifichs deputats e conçell representant lo Principat de Cathalunya entrevenint hi la ciutat de Barchinona fets (occitano; feu, féu; haced) manament An Luis Pelat carceller del carcer comu de la dita ciutat que tenga per emperats An Marti Solzina En Pere Comes specier e En Jaume Perdigo sabater En Nanthoni Abello causidich e altres emparats per part dels honorables consellers de Barchinona lo qual manament se fa a instancia e per part dels dits deputats e concell.

Habiendo suscitado alguna murmuración entre los concurrentes la lectura de la proposición antedicha, tratóse de que sobre este asunto se pasara a votación, y examinada esta, deliberóse conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe dix que mossen Galceran Burgues de Sant Climent de Viladecans sia pres e portat a la preso de continent lavant li lo basto alla hon sera trobat e que li sia dada bona custodia e que sia feta justicia en sa persona e en sos bens juxta forma de la capitulacio et alias. E encara de tots aquells qui participi han hagut e entrevengut en lacte fet per lo dit mossen Burgues.

En consecuencia, mandaron los señores Diputados llamar al baile de Barcelona, y le requirieron en los siguientes términos.

Mossenyors los diputats e concell requeren lo honorable En Galceran Dortigues batle de la present ciutat de Barchinona que de continent executen la delliberacio feta per lo dit concell e passada per lo dit concell de la dita ciutat e closa per los dits deputats la qual es de la serie seguent. Ço es que mossen Burgues de Viladecans sia pres e portat a la preso etc.
Est supra in voto domini Vicensis episcopi. Habeatur ibi pro inserta.

Acatando el baile el requerimiento que precede, dirigióse, acompañado de tres individuos del Consejo y un conceller de la ciudad, a la casa de mosen Burgués, y como le encontrase en la calle Ancha, púsole preso en la cárcel común de la veguería, asegurándole con cadenas y grilletes.
Hecha luego relación de este acontecimiento, hubo entre los concurrentes diversos pareceres, y como se pasaran a votación este y otros asuntos, tomóse el siguiente acuerdo respecto a la confiscación de bienes de mosen Burgués.

Quant empero al altre cap de la confischacio de bens e derrerament de casa de mossen Burgues de Viladecans per ço com molts del dit concell eran del vot del dit Senyor bisbe e altres molts se referien al que seria deliberat per la ciutat de Barchinona los qui
eren del vot del senyor bisbe se reduhiren al parer dels altres. E per ço com entre tots bastaren en suficient nombre per acloure fonch conclos sobre lo dit cap de confischacio de bens e derrocament de casa quen fos fet so que la dita ciutat de Barchinona ne deliberaria.

Verificóse, en seguida de esta votación, otra relativamente a la necesidad de que se hiciesen diez galeras en Barcelona.

15 DE MAYO.

15 DE MAYO.

Deliberaciones.

Fou feta deliberacio e conclusio que totes les heretats e bens dels acuydats sis vol sien dins de Barchinona e sos termens sis vol en qualsevulle parts del Principat e tant aquells de que es stada presa possessio per lo General quant los altres on se vulle sien o stiguen sien transferides e transferits e o transportades e transpostats en lo Senyor Rey e a qui volra ab tota eficacia e ara de present lo consell ne fa translacio e transpostacio a la sua Altesa ab cessio de tots drets e accions e totes clausules necessaries. Sens empero eviccio dels bens del General axi que de aquelles e aquells puixe fer lo dit Senyor Rey ses voluntats. Salvat empero dret a qualsevol persones pertanyent sobre los dits bens e heretats tant per via de censals vincles dots com altres credits als quals per la dita transpostacio no sie fet algun prejudici.
E la dita transpostacio e translacio fan los dits deputats e consell ab aquests pactes e condicions ço es que bens axi mobles com inmobles dels dits acuydats e altres enemichs qui ja son stats exequtats per los deputats e consell e per persones havents ne dells potestat e encara per qualsevol ciutats viles e lochs del dit Principat o regidors de aquelles obedients al dit Senyor Rey sien haguts per talment alienats que lo General ne les dites universitats a restitucio de aquells ne dels preus o peccunies daquen procehits o procehides en tot o en part tengut no sie en alguna manera. E no resmenys que totes provisions concessions gracies e altres actes fins aci particularment fetes e fets per los dits deputats e consell e per mossen Pere de Belloch havent ne potestat dels dit deputats e consell ab intervencio de mossen Pere Johan Serra embaxador de la ciutat de Barchinona sien e stiguen en la força e valor e aquelles e aquells no sie derogat e prejudicat en alguna manera.
Item que tots censals morts carregats sobre lo dit General qui sien stats de acuydats del dit Principat sien e romanguen al dit General integrament axi en preus com en pensions aço majorment considerat que ja son haguts per luits e quitats e no serie possible poder reviure ço que una vegada es mort.
Item que los censals dots e altres credits e drets qui son sobre les dites heretats e bens hajen esser paguats e o satisfets de les dites heretats e bens qui son transerides e transferits al dit Senyor Rey en axi que regrers algu per qual via nos puixe haver contre lo dit General ne contre les dites ciutats viles e lochs per raho de les coses ja exequtades ans hajen esser paguats en tota manera dels dits bens restants e no del dit General ne de les dites ciutats viles e lochs e o universitats e singulars de aquelles.
Item fou deliberat e conclos que le senyor bisbe de Vich abbat de Montserrat y mossen Johan Comes canonge comte de Pallars mossen Johan Colom caveller e Franci de Santmenat donzell Francesch del Bosch sindich de Leyda micer Pere Severtes sindich de Tortosa e Galceran Carbo ciuteda de Barchinona vegen les coses demanades per lo senyor don Johan de Beamunt apunten aquelles e tot lo quels parra se dege fer e ho refiren al present consell.
Item fou deliberat e conclos que los senyors deputats ab intervencio de mossen Bernat Tor canonge mossen Johan Colom caveller e Francesch del Bosch sindich de Leyda vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses contengudes en les suplicacions en scrits als dits diputats e consell dades per les persones seguents ço es per En Panch Spich alamany Francesch Salelles patro de nau Thomas Carreres correu mestre Marti Pere Gabriel Cerda Nicholau Cambi Guillem Gresells Johan Dolivella e Branda Amat. E aximateix vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses de que de paraula han suplicat e supliquen los reverent abbat de Montserrat comte de Pallars Manuel Fonolleda micer Pete Severtes mossen Miquel Cardona mossen Jacme Segur canonge de Tortosa Nanthoni Lombard scriva major Johan Çapila micer Damia de Montserrat mossen Jacme Carbo caveller Anthoni Mayans ferrer Franci de Vallsecca Johan Dargençola Luis dez Cortal Valenti Gibert e Guillem Renart parayre. E facen los dits deputats ensemps ab les persones dessus dites justicia als dits suplicants sens referir.
Item fou deliberat e conclos que no obstant lo que devall sera dit en lo passat sie stat remes a certes persones per part dels deputats e consell e a altres per part de la ciutat de Barchinona attes que no hi han dada conclusio. Los senyors deputats vegen la ordinecio novament feta de la capitania feta al senyor comte de Pallars e habiliten aquella si mester sera e la facen expedir e liurar en forma publica acustumada al dit senyor comte manant ho an Anthoni Lombard scriva major del General attes que la dita capitania se feu en temps de mossen Barthomeu Sellent quondam predecessor seu en lo dit ofici e nos trobe ordonada ne tocada. E que hi donen conclusio sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimecres a XVI del dit mes de maig los honorables consellers e consell ordinari de XXXII de la ciutat de Barchinona havents per bones les dites delliberacions loaren approvaren e consentiren en aquelles ab eleccio de IIII persones ultra aquelles IIII qui ja en dies passats foren eletes sobre lo fet del senyor don Johan de Beamunt com de les supplicacions dessus mencionados en la forma per los dits deputats e consell delliberada e son los seguents.

Ciutedans.
Mossen Pere Cestrada.
Romeu Lull.
Artistes.
Gabriel Devesa.
Jacme Mas. Notaris.
Mercaders.
Gabriel Ortigues.
Jacme Cesavaces.
Manestrals.
Pere Figueres sabater.
Sabria Viadell rajoler.

22 DE MAYO.

22 DE MAYO.

Deliberaciones.

Vist lo memorial en via de demanda dat de part del senyor don Johan de Beamunt lo qual es de la seria seguent.
A V de septembre parti don Johan de Beamunt de Alfaro e vingue en Aranda ab CCIX ginets pagats en aquell dia hun mes. Entra en Cathalunya ab tota la gent darmes lo jorn de Sant Miquel.
Son los pahons que lo dit don Johan demana li sien pagats per XXX dies CCXVIII pahons que volen MCCC florins.
E vista la necessitat en que aquella hora lo Principat stava vistes les instruccions e comissio ben bestant feta per los reverends deputats e lur consell als dits don Johan de Beamunt mossen Copons e Johan de Vertegui lo dit don Johan no podent traure la gent sens que nol pagas lo son de hun mes ab ques poguessen adressar en tot lur mester e regoneguda la comissio que a major quantitat manlavar bastava manleva tres milia florins dor per los quals obliga tots sos bens. E per no haver complit los dits reverents deputats e lur consell lo cambi en Civilla segons li digueren com fonch vengut lo dit don Johan ha paguat de intereç per dos anys MDC florins dor los quals ab los tres milia principals demana lo dit don Johan li sien paguats que seria per tot IIII MDC florins dor.
E mes demana li sia paguat lo sou de la sua gent de tot lo temps que han servit fins lo jorn de la benaventurada venguda del Senyor Rey levat empero e pres en compte qualsevol quantitat o sou que donada e rebuda hajen en qualsevol ciutat vila e loch del dit Principat.
E mes encara exceptat que de la jornada que parti Mandoça fins a la sobredita venguda del Senyor Rey no foren sino CXXXX cavalls poch mes o menys los quals la Magestat del Senyor Rey e molts altres veren be en Agolada es mostra per nomina de la prefata Magestat al donar los del sou.
E vistes les deliberacions fins aci fetes per la present consell ab intervencio de la ciutat de Barchinona vists encara e recensits los comptes axi de les CC pagues com altres tenguts ab lo dit don Johan e les instruccions actes e letres per aquesta raho fetes. E vista una suplicacio per ell dada al Senyor Rey demanant esser paguat e la resposta a aquella feta per part dels dits deputats e consell. Oyt noresmenys una e moltes vegades lo dit don Johan e les persones per ell a aço eletes. E encara oydes les persones per los dits deputats e consell a aço assignades ab intervencio de la ciutat de Barchinona les quals totes les dites coses han digestament vistes e ruminades. E considerades moltes coses dignes de gran consideracio son de vot e perer que lexada tota discucio de justicia de peccunies del General sien dats de gracia al dit senyor don Johan de Beamunt dos milia florins dor valents vint e sis milia sous Barchinonesos en diners e robes segons en la manera que haver se poran a raho de censal. Ab aço empero que lo dit don Johan en nom seu propri e com a procurador dels nobles Menaut de Beamunt fill seu e de Bertran Darmendaris haje e sie tengut fer e fermar ab tota eficacia apocha de la dita quantitat com la rebra e bona e amplissima fi e difinicio al dits deputats e consell e al dit General no solament dels dits dos milia florins ans encara de totes quantitats de peccunia e altres coses que ell e los dits Menaut e Bertran e altres qualsevol persones qui ab ells son entrats en lo dit Principat e han servit aquell axi a cavall com a peu fins en lo dia present volguessen e o poguessen demanar en qualsevol manera als dits deputats e consell o al dit General imposant se a ell e als altres dessus dits scilenci de poder mes demanar en juy ne fora juy.
Item remeteren les suplicacions dades en scrits per los honorables En Jacme Pellisser Franci Johan fuster e Johan Cutxi als senyors deputats e a les persones a les quals derrerament han remeses certes altres suplicacions en scrits e de paraula fetes e aço sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimarts a XXVIIII de maig del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren la remissio concernent la suppIicacio del dit honorable En Jacme Pellicer segons dit es dessus.
Quant a la deliberacio feta en favor del dit noble don Johan de Beamunt lo dit consell dissenti.

14 DE ENERO.

14 DE ENERO.

Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la exaccio per sosteniment de M CCCC rocins e alguns pehons per causa de la guerra avisats per letres del molt egregi comte de Pallars e del magnifich prothonotari del Senyor Rey que la sua Altesa volrie si als dits deputats e consellers e sis e huyt persones plahie que los trescents florins en los dies no ha molt passats a pregaries del dit Senyor Rey acomenats al dit prothonotari per esser liurats a Bertran Darmendaris e a la sua gent per sou fossen ara convertits e dats a les gents darmes que la sua Senyoria volra per anar socorrer la vila de Cervera. E considerants la molta necessitat en que la dita vila es posada per ço faheren conclusio e deliberacio que sie respost a les letres dels dits egregi comte e magnifich prothonotari. E que sie trames al dit Senyor Rey lo discret En Gabriel Angles notari ab memorial del que ha fer sobre aquest fet.

Sigue a continuación el memorial o apuntaciones a que antes se hace referencia; advirtiéndose aquí que las cartas o contestaciones se hallarán en su lugar correspondiente.

Memorial que los senyors deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya fan al discret an Gabriel Angles notari qui per altres fets va de present la via de Martorell on es lo Senyor Rey.
En los dies passats a pregaries del Senyor Rey los dits deputats e consell liuraren CCC florins a mossen Rodrigo Vidal prothonotari per quels donas a Bertran de Armendaris en socorriment de sou de ell e de la gent de sa companyia qui havien anar al socors de la vila de Cervera. Ara los dits deputats e consell per cert avis que han del egregi comte de Pallars e del dit prothonotari han deliberat que si la Magestat del Senyor Rey ho volra sien dats los dits CCC florins a aquelles gents darmes que la sua Altesa ordonara pus empero servesquen per lo dit socorriment de la vila de Cervera.
Per ço es necessari lo dit Gabriel Angles liure les letres que sen porte als dits egregi comte e prothonotari e informat de ells apres parle ab lo dit Senyor Rey e si la sua voluntat sera tal com dessus es dit en lo dit cas lo dit Angles de part dels dits deputats e consell dira al dit mossen lo prothonotari deliure los dits CCC florins a les persones que lo dit Senyor Rey volra en pagua prorata del sou les quals empero vagen al dit socors de Cervera e no altrament. A aço entes que lo dit prothonotari cobre apocha o apoques de aquells a qui dara los dits CCC florins e aquella o aquelles trameta als dits senyors deputats per tot lo corrent mes de janer segons ha promes per lo dit Armendariz.
En les dites coses lo dit Gabriel Angles dara los bo e prest recapte que dell es confiat.
Dat en Barchinona a XIIII de janer lany de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCC sexanta cinch.

19 DE MARZO.

19 DE MARZO.

Deliberaciones.

Per tots los demunt dits concordablement fou feta deliberacio e conclusio que sien prestades al Serenissimo Senyor Rey En Pere (El rey en 1464 es Juan II) huy benaventuradament regnant dues de les galees que lo General ha e te a la Taraçana a tres anys del die present a anant comptadors ab la ferrera tanta com se trobara en poder del dit General. E que sie prestada sens calament ne fermançes sino a sola confessio e promissio de esser restituides passat lo dit temps per lo dit Senyor Rey. Ab aço empero que los deputats no puixen comprar res qui fallegue a la dita ferrera e o als buchs exarcia e altres forniments de les dites galees.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada que dels diners a sa Altesa liurats o liuradors per los deputats e concell qui en los dies passats foren destinats per al socors de la vila de Cervera façe contents Menant de Beamunt Johan Darmendaris e altres qui demanen pagua per haver trabellat e vaguat en socorrer la dita vila de Cervera com sie vist esser molt rahonable ells sien contentats e satisfets dels dits diners a aço assignats dels quals la major part reste encara alvirar al dit Senyor Rey.
Item que los deputats presents e sdevenidors hajen facultat e potestat de ordonar e fer publicar qualsevol prohibicions e crides que vistes lus seran a utilitat del dret novament imposat sobre la sal axi en no permetre que la sal venedora en nom del General no sie revenuda per revenedors com en totes altres coses als dits deputats ben vistes a tota lur voluntat per utilitat del dit dret e per squivar fraus.
Item que mossen Bernat Tor mossen Johan Colom e Francesch del Bosch vegen lo carrech dat en los dies passats al honorable En Johan Benet Çapila ciuteda e En Nicholau Bernat de veure letres e posar bollatins. E apunten si deuen esser paguats o remunerats e ho refiren al present consell.
Item que los prop dits tres ogen lo honorable mossen Jacme Segur canonge de Tortosa del que demane per lo reschat que ha hagut paguar als enemichs quil prengueren anant en Leyda trames per los deputats e consell per negocis del Principat e encara per les grans despeses que diu haver fetes e treballs e perills de mort passats per la raho dessus dita e vegen si deu haver pagua e remuneracio e del que apuntaran façen relacio al present consell.
Item que les prop dites tres persones vegen una suplicacio lo dia present dada per mossen Jacme Carbo caveller e les coses en aquella contengudes e se informen de aquelles e les apunten e lur apuntament refiren al present consell.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XXIII de març del dit any Mil CCCC sexanta quatre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat lo que concerneix la imposicio del dret de la sal sobre lo qual los dits consellers hagen informacio dels senyors de deputats sobre certs contraris occorrents al dit consell. E elegi sobre los caps en los quals ha remissio de persones los seguents ciuteda Luis Ros mercader Nicholau Julia artiste Pere Prats specier Bernat Beatriu cotoner.

24 DE ABRIL.

24 DE ABRIL.

Dióse lectura, en esta sesión, de las cartas que siguen.

Als molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors los deputats e consell lo Principat de Cathalunya representants en Barchinona.
Molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors. Premesa humil recomissio los moviments dels homens nominats de remença e les grans menasses que en dies fan de entrar aquesta ciutat nos donen molta admiracio no vacua de grandissima congoixa attes majorment lo perill en que nosaltres stam car som en aquesta ciutat en si algun tant divisa sens cap com lo vaguer jatsia no ignoras los dits moviments e menasses no sab hom la causa sens dir res als consellers la sepmana santa la ha jaquida ab un sols sotveguer qui guastat en les cames no pot ne anar ne cavalcar no rebujant encara jaquirla en aquestes festes de Pascha en les quals fretura mes de oficials que en altra qualsevol temps com si don una general caritat per la qual entren de les persones tres milia strangeres. Encara qui pijor es continuament no sab hom hon es ne que es dell e fa nos mes dubtar de sa absencia una letra que los consellers de Manresa han tramesa als consellers daquesta ciutat de la qual per quant es materia dura vos trametem copia dins la present interclusa. Aquesta ciutat per que se trobe sens cap no es en lorde que deuria ne sobre se custodia ne altres coses al temps occurrent necessaries. Los consellers fan lo que poden mes per que son de par condicio ab los altres del poble no han la auctoritat potencia e forma que haurien necessaries. En tant que stan quasi en les mans e voluntat de aquells a qui Deu no vulle vinguessen nosaltres prestam lo poder e diligencia que podem en custodia de nostra sglesia e cases ab tot vehem seria frusta si lo que a Deu no placia la ciutat era entrada. Axi mateix es aci Seroli ciutada de aqueixa ciutat lo qual segons havem entes dama o laltre vol fer dins aquesta ciutat o pur aci prop ajustar los dits pagesos no sabem per que. Nons gradam dell ne de ses fahenes es per avis de les vostres reverencies. Per tant molt reverents magnifichs e honorables mossenyors a les reverencies vostres humilment e quant mes afecte podem suplicam pregam e encarregam que una tant urgent necessitat e tant perill nons vulla defallir abans vos placia donar nos com afrançosament speram tot conçell favor e promptissima ajuda en tal forma e axi promptament que ab mija de aquells siam de perills preservats. Membre som de aquest Principat lo qual a aquell nuncha ha deffellit ne daqui avant fara com siam promptes a tota ordinacio vostra. E per quant la cosa requer grandissima cuyda e es gran perill en la triga altra vegada e altra de aço vos pregam e encarregam. Suplicant la Trinitat Santa sia de les reverencies vostres special proteccio. De Vich a XXI de abril Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich.

Hoc est translatum fideliter sumptum a quadam papiri littera clausa et in ejus dorso de cera rubea ut primis videbatur spectibus sigillata missa ex parte consiliariorum civitatis Minorise (Manresa) honorabilibus consiliariis civitatis Vicensis epigrama cujus sive suprascripcio est sequentis lectura.
Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Series vero ipsius littere ab intus scripte latis est ut sequitur.
Molt honorables e molt savis senyors.
Per quant hauriem entes dir que lo veguer vostra de aqueixa ciutat se seria absentat per causa de cert tracta segons se diu volia fer en aqueixa ciutat volent hi metre alguns dels pagesos de remença per barajar e infortir se de aquella. E per tant com entorn de aquesta ciutat ha alguns dels pagesos de remença e per que mils pugam provehir e obviar a sinistres molt honorables e molt savis senyors vos pregam afectuosament vos placia de les dites coses per letra de vostres savieses certificar nos largament. No res menys vos placia donar fe e creença de tot ço e quant lo portador de la present al qual dien Mauri sobre lo alt conciutada nostre informal a ple de nostra intencio sobre lo dit acte a vostres savieses ne explicara de part nostra axi com si nosaltres personalment lo explicavem. De Manresa a XX de abril any Mil CCCC sexanta dos. - A vostra honor apparellats los consellers de Manresa.
Presens copia in hac folea mano mea scripta fuit sumpta et translatata ab ejus originali littera et cum originali eodem fideliter comprobata per me Jacobum de Balle notarium publicum Vicensem auctoritate reverendi domini Vicensis episcopi et quia veritas sic se habet hoc meum in notaria appositi solitum hic apposui Sig+num in fidem et testimonium premissorum die XXI aprilis et anni predictorum.

Reverendo in Christo patri et domino domino Cosme miseratione divina Vicensis episcopo prestantissimo.
Molt reverend pare en Christ e Senyor. Apres humil recomissio regraciant primer a la Senyoria vostra la gran e bona voluntat que devers nosaltres e aquesta sglesia mostrau e los avisos axi de letres com altres que de dia en dia de la reverent paternitat vostra havem per quant senyor molt reverend aquesta ciutat e nosaltres qui en ella som poblats vuy stam en molt gran perill per les causes que scrivim als diputats e consell de la terra e als consellers e consell de la ciutat de Barchinona les quals lo honorable micer Johan Torres a la Senyoria vostra comunicara com de la letra li hajam tramesa copia havem deliberat e a la terra e a la ciutat de Barchinona demanar concell favor e ajuda. E jatsia en dita letra no siam venguts a specie del que demanam pero confiants la Senyoria vostra nos donara tota aquella endressa que pora havem pensat comunicar a aquella alguna particularitat ço es que si aqueixos mossenyors dilataven provehir en lo que demanam que aldamenys si fer se podia de la terra o de la ciutat de Barchinona haguessem per lo present hu o dos homens de auctoritat e feels a la terra qui attes que noyc ha oficials com a capitans metessen aquesta ciutat en orde de custodia e defensio. Suplicam per ço a la reverend paternitat vostra li placia en aço donar tot cami e orde en tal forma que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta ciutat e nosaltres qui en aquella som constituits de tot perill e scandel preservats promptes a tot lo que V. R. P. a nosaltres manar volra la qual la Trinitat Sancta vulla tenir en sa custodia e guarda special. De Vich a XXI de abril del any Mil CCCCLXII.
Vuy son stats a nosaltres los consellers daquesta ciutat per part dels pagesos dien serien contents lo fet de les remençes se vehes per los deputats e consellers de Barchinona segons ja era stat mogut e que entretant mentre los afers se menejarien se sobresegues en les terres del vet. Es los stat respost som contents los afers se leven per mija dels dessus dits segons ja los era stat ofert. En lo sobreseure de les letres consultariem a la R. P. V. e al nostre sindich e que apres los fariem resposta. Suplicam a vos Senyor molt R. que en aço vullats pensar e sertificar nos del parer vostre.
- De la R. P. V. devots oradors la capitol de Vich.

R. P. dominoque meo prestantissimo domino Cosme episcopo Vicensi.
Nuper aliis litteris T. R. P. protransmissa copia epistole salvacionis que incipit Apparuit temporibus nostris non condignas sed quas potui gratias habui simulque ut epistolam Neronis quam T. E. R. P. mihi servo tuo et viva voce et litteris spopopdit mittere dignareris oravi ut et presentibus iterum atque iterum obsecro. Existimo enim illam tuo ore laudatam multa bona continere qua propter non obstante quod inmuneris occuperis erga utilitatem reypublice necessariis actibus. Nihilominus (nichilominus; no res menys) ut tantum os aperias ad mandandum tuo secretario vel cui placuerit ut illam rescribat et mittat hoc modicum temporis propter caritatem Dei inte urgentem exponere pro tuo servo digneris. Ceterum recolo pater R. superioribus diebus super facto istorum pagencium de redimencia tibi scripsisse quod nisi reprimeretur celerite flagello justicie eorum temeritas. Postquam contra proprios dominos impune insurrexissent eorum tota iniquitas ad superiores extendent manus suas etiam si regali dignitate fulgeretur. En pater R. evenire incipit salutem verbo et non dubito quod si possent id exequerentur facto quod predictum est. Nam nuper veniente de exequiis sui fratris quidam domicellus vocatus Muntredon filius quondam de micero Colomer fuit captus ab eisdem pagensibus ibi en Bas qui ut refert decreverunt interficere quoscumque milites et domicellos quos capere poterint cui mortem suam ex dicto decreto nunciarunt quo obnixe rogante ne occideretur ab eis quibus nil mali fecerat tandem initis variis interest consiliis rogatu et interventu quorundam eorum qui inter eos erant et cum noverant vix vita sibi dimissa est tamen nil ab en violenter acceperunt. Cumque post decretum liberationis sue cum eis familiariter
loqueretur inter alia verba hec aut similia protulerunt quod domina regina incipiebat eos molestare et deierando cominabantur quod potarent eam de agua flumi Ticeris dicti vulgariter Ter. Cumque ille responderent quod bene facerent si preberent eam vino mixtam replicantes dixerunt quod ymmo darent sibi ejusdem aqua potum in tanta quantitate quod ascenderet super ipsius regine capud. Et quod nisi Rex faveret eorum voluntati jam nuncios suos miserant ad regem Francie ut veniret quin ipsi sibi preberent ingressum et multa alia que de directo M. et Serenissimi Regis et sue carissime consortis nec non pias audiencium aures ofendant. Et jam ad hoc malum eradicandum suspitor sufficientem esse simplicem medicinam verum qui ibi estis cum civitate nobili Barchinone multo majoribus malis occurrere posse non dubito quorum auxilio et Serenissimo Regi et sue carissime consorti ac eorum comuni filio locum tenenti prefati domini Regis ac suis officialibus obedient debita et correpcionis locum erga tam inhonesta verba restitui posse non dubito quod pro comuni pace etiam arbitror necessarium quam nobis concedere dignetur. Jhesus Christus rex glorie qui concilium vestrum confirmare dignetur in omni opere bono Amen. Ex. Vico XIII aprilis 1462. - R. P. - Humilis servus Paulus Alemani.

Juntamente con la carta que precede, iba también la nota que sigue.

Fertur insuper R. P. et pro vero reputatur quod dicti Rustici elegerunt sibi capitaneum quendam domicellum apellatum Vert Tallat cui prestiterunt homagium constituentes sibi L. viros ex se qui conmorentur secum et ad ejus imperium omnes alii certo signo habeant convenire ad locum ubi ipse fuerit.

Als molt reverend senyor lo senyor bisbe de Vich sia dada.
Senyor molt reverend. Recomendacions premeses ans de mes a dir sertificant vostra reverencia com aquests dies passats havem rebuda una vostra letra per lo senyor En Nicholau Rocha a la qual no havem pogut respondre com a consellers per que havem scriure ab molta dificultat e ab entreveniment de moltes persones qui en la voluntat que nosaltres haviem de explicar vos no hagueren donat loch en explicar nostra intencio e voluntat qui sab Deu quanta es en aqueixa part que vos demanau. Item avisam vostra reverencia com aci alguns dies ha es En Seroli lo qual ab una gran diligencia comou y (y griega) suscita los homens de remença ab tanta diligencia que nous poria comptar e per una vegada ha aplegats los sindichs ab alguns homens de remença e apres ha aportats alguns dels sindichs e als dit que ells no poden haver bona conclusio en lurs afers fins que lo Senyor Rey sia en la terra e que ells hi deuen molt attendre en demanar lo que ell los fara les gracias que demanen e moltes daltres per quant ell es ben informat de la gran voluntat que los homens de remença li han e moltes altres persones qui ab la ploma les lexam. Item avisam vostra reverencia com lo veguer daci sen ana lo dimecres sant e lo sotzveguer es malalt de que aquesta ciutat sta mal acompanyada de que tots havem stat maravellats que en tal temps en sa partida nons hage res dit com en lo dimecres sant tota la gent sia a la Seu e al diluns de Pascha molta gent entre en aquesta ciutat per causa de la caritat la qual acostumen donar perque aquella jornada havem hauda fer armar molta gent per custodia de la ciutat. Item que lo damunt dit Seroli lo jorn de Sant Jordi primer vinent se deu aplegar segons som avisats ab huns CCC homens de les remençes e per tant que vostra reverencia pus plenament sia informada dau fe e creença al portador de la present a qui dien En Miquel Manble lo qual per aquesta causa sola vos trametem. Apres havem desliberat trametreus traslat de una letra que los consellers de Manresa nos han tramesa. - De la vostra reverent paternitat a tots vostres manaments Andreu Sevila e Miquel Server. (Casi como Miguel Servet)

No estando conformes en una misma opinión las nueve personas encargadas del asunto de las banderas, siete de las mismas presentaron la siguiente nota, que fue leída en Consejo.

Les set persones de les VIIII havents carrech del fet de les banderes ensemps ab les IIII eletes per la ciutat de Barchinona totes concordes apuntaren que per al present sien stipendiats CCC homens de cavall ço es e lançes e Mil homens de peu qui sien pagats per tres mesos donant lus lo sou acustumat donat derrerament en lo exercit fet per la liberacio del Senyor Primogenit de santa recordacio e apres quen sien stipendiats de cavall e de peu tants com necessari sia.

Ocupáronse también, en esta sesión, de nombrar las personas que habían de inquirir contra los enemigos de la capitulación y las que habían de llevar a varias universidades las cartas e instrucciones que siguen.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de XXVII de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres que tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats
de aquell tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablement acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses e aximateix los sindichs de aquella les hores que sich son trobats comendant granment vosaltres e ells de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuant vostre be obiar vullau de continent tota dilacio post posada trametre aci sindichs o sindich qui per aqueixa universitat entrevinga en los consells com be es degut e pertinent e siau
vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica (republica) e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa vila es singular e assenyaladament membre de totes les dites coses mes amplament vos informara lo honorable En Pere Despluges donzell per aquesta sola raho a vosaltres e altres universitats del dit Principat trames. Placiaus donarli circa aquelles plena fe e creença. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Bajo igual forma se escribió a los jurados y concejo general de Gerona y a los concelleres y concejo de Vich.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e concell general de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Creem per letres e altrament vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament les comocions e concitacions de alguns homens dits de remençes e altres fetes per diverses parts del dit Principat les quals tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveeix a totes coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants lo dit Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat conservacio e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat e lo honorable procurador e sindich qui per aquella aci entreve virtuosament vos sou haguts e ses hagut en totes les coses comendants vosaltres e ell de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuants vostre be obrar sempre comendeu e insteu lo dit sindich façe son ofici com be ha acustumat e siau vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa universitat es singular e assenyalant menibre. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Se enviaron asimismo copias de la anterior, con leves variantes en algunas, a las municipalidades de Lérida, Villafranca del Panadés, Puigcerdá, Villafranca de Conflent, Manresa, Cervera, Arbós, Perpiñan y separadamente al cabildo de Lérida.
A las poblaciones de Igualada, Besalú, Figueres, Camprodon, Torroella, Colibre y Berga, les fue remitida copia de la que sigue.

Molt honorables e savis senyors.
Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres qui tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per anant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo quens par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acostumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aquexa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses per ço de totes les dites coses vos havem volgut avisar per vostra consolacio e confort. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Siguen las instrucciones que se llevó el honorable Pedro Desplugues.

Instruccions per los molt reverenda egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable En Pere Desplugues donzell de les coses que ha a fer en la anada que de present sera vers les ciutats e viles seguents ço es Gerona Perpinya Vilafrancha de Conflent Puigcerda Vich e Manresa.
Primerament com sera en Gerona dara orde ab los honorables jurats de aquella que lo concell general se aplech e aplegat premeses degudes saluts de part dels dits deputats e concell liurara als dits jurats e concell la letra a ells dirigida de la qual sen porta copia per son avis e ab aquella pertinencia de paraules que li semblara explicara a aquells les coses en la dita letra mencionades particularitzant e deduhint aquelles segons que son seguides remetent ho los dits deputats e concell a la bona discrecio del dit P. Desplugues lo qual en tot ha cabut e entrevengut com a hu dels qui convenen en lo dit concell. E apres comendara molt los dits jurats e concell del que virtuosament han fet ells e llurs sindichs en les coses que han occorregut e confortara aquells de la bona unitat virtut e sforç qui sempre son entre los consells de la casa de la Deputacio e de la ciutat de Barchinona en totes coses que hagen respecte a lahor de nostre Senyor Deu servici de la reyal Majestat conservacio repos tranquillitat e benavenir del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. E a la fi de part dels dits deputats e concell pregara e exortara los dits jurats e consell general que per quant no ignoren les fahenes concorrents e qui tots occorren en lo dit Principat de quanta importancia e ponderositat son vullen de continent trametre als dits deputats e consell llurs sindichs o sindich o dar orde que alguna bona persona per ells entrevingue en consellar lo dit Principat com be degut e pertinent segons fan les altres universitats de aquell. E apres de la dita explicacio lo dit Pere Desplugues comunicara ab aquelles persones de la dita ciutat e del consell de aquella que li semblara per fer e procurar que prestament la tramesa dels dits sindichs o sindich o substitucio sie efectualment complida per aquesta empero raho lo dit P. Desplugues no aturara en la dita ciutat ultra tres dies.
E pus sera en Gerona informar se ha axi ab persones de la cort de la Senyora Reyna com de la XVI dels staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona e ab altres persones que li semblara en qual punt stan los fets dels pagesos de reemença e encara de altres coses que li aparra. El del que haura fet ab los dits jurats e consell general e encara de totes altres coses scriura largament clara e veridica als dits deputats e consell. Mes avant liurara al deputat local de Gerona les letres que sen porte pera Besalu e Torroella de Mongri e Campredon encautant lo de la part dels dits deputats e consell que les trameta com abans pora per bona via.
Apres lo dit P. Desplugues tirant la via de Perpenya liurara als consols de la vila de Figueres e al consell general si haver se pora facilment sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals premeses saluts dira aquelles de les coses dessus dites que li semblara confortant aquells de part dels dits deputats e consell en la millor manera que li aparra no aturant per aço en la dita vila ultra mig dia.
En apres ira a Perpinya e congregats los consols e consell de XXVII de aquella dira explicara e fara tals o semblants coses que son dites demunt dels jurats e consell e general de Gerona. E en la dita vila no aturara ultra tres dies com dit es dessus. E de Perpinya enviara la letra de Cobliure o la dara al deputat local que ley envia.
Postea anant la via de Puigcerda liurara als consols e consell de Vilafrancha de Conflent e al consell general si facilment haver se pora sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals explicara axi com a Figueres. Aço empero afegit quels comendara molt del que be e virtuosament ells e llur sindich han obrat e obren en totes coses pregants los que a llur sindich scriuen sovint comendant e solicitant lo afer lo degut segons be ha acustumat. E per aço no aturara en la dila vila ultra mig dia.
Als consols e consell general de Puigcerda liurara aximateix la letra que sen porta als quals explicara axi com a Vilafrancha. Aço afegit que per quant En Juan Sitjar sindich que derrerament han constituit per sos negocis ha a fer absencies lus placia vullen dar potestat al dit Sitjar de substituir per manera que tota hora en lo consell dels dits deputats entrevingue home bo e abil aconsellar per la dita vila axi com es degut e pertinent. E per aço en la dita vila no aturara ultra dos dies.
Als jurats e consell general de Vich dara la letra que sen porta e explicara totes coses segons a la ciutat de Gerona en la qual no aturara ultra dos dies.
Als consellers e consell general de Manresa aximateix liurara la letra que sen porta e explicara semblants coses que demunt son scrites de la vila de Vilafrancha de Conflent. En la dita empero ciutat no aturara mes de un dia.
E sia avisat lo dit P. Desplugues que de totes noves e coses que li occorreran axi en Perpenya com en altres parts dessus dites scriure als dits deputats e consell liurant les letres als deputats locals o altres persones si altres hi haura qui vinguen la via de Barchinona.
Encara lo dit P. Desplugues jurara a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis que directament ne indirecta no procurara alguns oficis o beneficis ne pendra carrech de tractar altres coses per si ne per altres sens divertir a altres coses. Ans ab tota diligencia se haura en les coses a ell comeses a fi que aquelles per son poder sortesquen son efecte e fara vertadera relacio de aquelles.
En totes les coses dessus dites lo dit Pere Desplugues se hage ab diligencia e hi do lo bon recapte que dell sespere e torn lo mes prest que pora per que la sua presencia no fassa fretura al consell. Dada en Barchinona a XXVII de abril del any Mil CCCC sexanta. dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Memorial en via de instruccio per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya fet al discret En Pere Reyo notari de les coses que de llur manament e ordinacio ha a fer segons devall sera dit.
Primerament lo dit Pere Reyo hira a la ciutat de Tortosa e liurara als honorables procuradors de aquella la letra que sen porta a ells dirigida e de part dels dits deputats e concell los pregara que de continent vullen aplegar consell general per esser legida la dita letra e si resposta volran fer e liurar al dit Reyo prenguela. En apres parlara ab alguns dels honorables canonges de la Seu de la dita ciutat e dara orde que lo capitol ajust e congregat premeses saluts de part dels dits deputats e consell liurara la letra al dit capitol dirigida e ab tota bona pertinencia sollicitara aquells vullen trametre als dits deputats e consell sindich de continent per entrevenir en consellar lo dit Principat com es be degut e pertinent attesa la ponderositat dels negocis que concorren e si comodament no poden trametre sindich almenys fassen sindicat a algu aci en Barchinona ab potestat de substituir. Per les coses empero dessus dites no stara lo dit Reyo en la dita ciutat ultra dos dies.
Apres hira en la ciutat de Leyda e per lorde dessus dit liurara les letres que sen porta als honorables pahers e capitol de la dita ciutat preguant e sollicitant los ut supra referendo singula singulis. En la qual ciutat no aturara ultra dos dies.
En apres en la vila de Cervera premeses saluts ut supra dara als honorables pahers de aquella la letra que sen porta pregant los que de continent apleguen consell general per esser legida. E si resposta volran fer pot sperar aquella lo dit Reyo un dia e no mes.
Postea liurara les letres que sen porta als honorables consols e jurats de Golada (Igualada) Vilafrancha de Penedes e del Arbos pregant los que de continent ajusten llurs consells per aquelles esser legides. E si respostes volran fer pot sperar aquelles en quascuna vila un dia e no mes.
E si algunes noves e altres coses occorreran en les dites parts de que sie necessari avis lo dit Reyo scriura als dits deputats e consell de aquelles distinctament e veridica.
Lo dit Reyo de bona diligencia e presta expedicio en les coses dessus dites segons dell se confie e per virtut del jurament per ell prestat a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis. Data en Barchinona a XXVI de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Sobre los puntos últimamente citados pasóse a votación, deliberando en seguida conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que li plau los dits Pere Desplugues e Pere Reyo vagen segons es apuntat e que sen porten les letres les quals son be compostes e stan be e que hagen de salari per quascun jorn ço es lo dit Pere Desplugues cinch florins dor segons es acostumat e lo dit Reyo lo salari que la casa de la Diputacio acustume dar.
E no resmenys que sia scrit a les altres universitats del Principat confortantles en la manera que es scrit a les altres universitats remoguda empero la clausula que parle de sindich. E que les letres damunt insertes axi dreçades als diputats e concell com les altres dreçades a ell dit bisbe avisants e parlants dels fets dels pagesos de remença sien insertes en lo present proces. E que lo apuntament fet per los set dels VIII ab los de Barchinona se mete de present en exequucio segons es stat pensat e que sien elegides tres persones del present concell qui sien destinades a la Senyora Reyna per avisar sa Majestat de les coses e motius quils han induits en fer les gents de cavall e de peu e que solament sia dada paga per dos mesos.

28 DE ABRIL.

28 DE ABRIL.

Presentóse en la sesión de este día el caballero mosen Arnaldo Fonolleda, baile general de Cataluña, junto con micer Juan Dusay, consejero real, y entregaron a los señores Diputados la siguiente carta, de parte de la señora Reina, a la que estos dilataron la contestación, hasta saber el dictamen de las personas encargadas de este asunto.

La Reyna tudriu etc.
Venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Entes havem que vosaltres ab intervencio del batle de aqueixa ciutat forçat empero e compellit per vosaltres haurieu levat lo basto publicament ab gran multitud de gent a mossen Galçeran Burgues regent la vegueria de Barchinona e aquell mes a la preso faentlo apartar e posarli cadenes e grillons per quant lo dit regent hauria trets de la preso En Marti Solzina Pere Comes specier e Nanthoni Abello guiats e assegurats per nos en la bona fe reyal la qual cosa no passa sens alguna gran admiracio als vehents e hoynts semblants actes e procehiments. Car com sabets (occitano; sabéis; sabéu, sabeu) altri inferior de la Majestat del Senyor Rey no ha facultat ne auctoritat de fer semblant acte en persona de hun tal oficial com es lo veguer de Barchinona. Com sia ver e cert que nos per observancia de nostre dit guiatge atorgat als sobredits en prejuhi del qual res no deu esser attentat o fet per alguna via juxta lo usatge Quoniam per iniquum principem e altres usatges e leys de la patria havem manat ab forts e grans penes al dit veguer tro a publicacio de sa persona e bens encontinent delliurats los dessus nominats de la preso en la qual eren detenguts e daquiavant los servas lo dit guiatge. E fahent aço lo dit regent ha fet lo degut e del que a bon oficial se pertany ne es digna cosa que per ell servar nostres manaments los quals han conformitat ab leys de la terra e per observancia de aquelles li degues esser feta e menys procurada semblant novitat carrech e vergonya. Com a vosaltres dits deputats fos mes pertinent instar e supplicar la fe donada per vostre Rey e Senyor a qualsevol persones encara que fos donada a infels esser servada que no en violacio de aquella fer los actes dessus dits. Pregam vos per ço encarregam e quant pus stretament podem vos manam que revocant los dits actes e desistints totalment de aquells donets obra ab acabament que lo dit regent la vegueria sia liberament e presta soltat. Com siam certa aço star en vostra ma car nos havem provehit e manat al dit batle a a tots altres oficials que decontinent aquell solten liberament com vullam e manem que per lo dit regent lo ofici de vegueria sia exercit e regit. Dada en Gerona a XXVI dies de abril del any Mil quatrecents sexanta dos. - La Reina. - Als venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los deputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.

Ocupáronse en esta sesión de diversos asuntos, entre otros, y principalmente, de la fabricación de las galeras y de la custodia de los presos que se habían encerrado en la cárcel pública, sobre los cuales fueron presentadas las correspondientes proposiciones. Al mismo tiempo, unos enviados del Concejo de la ciudad participaron la noticia de que la señora Reina había escrito al baile, para que diese libertad a Martín Olzina y demás prisioneros, sobre lo que manifestó el Consejo estar también enterado, y dispuesto, por consiguiente, a hacer la provisión necesaria. Y pasando en seguida a la votación, para deliberar sobre los asuntos referidos, acordóse unánimemente conforme a lo manifestado en el siguiente voto del señor obispo de Vich.

Que fos feta eleccio de nou persones a les quals fos comes la expedicio de les dites galeres e anomena per capita del dit exercit lo egregi comte de Pallars.
En la custodia dels dits presos dix que fossen elegides guardes fins en nombre de deu o dotze als que jay son e quey fos mes una persona de cap ab aquelles per major custodia dels dits presoners. En lo fet de micer Peytani dix que fossen fetes e ordenades letres e provehit segons lo apuntament ja fet per les tres persones a les quals aquest fet es stat rames del qual apuntament era stada feta relacio per hu dela dits tres a qui es stat comes.

El mismo día, los señores Diputados y Consejo mandaron hacer dos pregones (cuyo contenido se halla en otra acta posterior,) el uno para reunir gente de a caballo y de a pie, y el otro con el objeto de dar quinientos florines al que denunciase cuales fuesen los presos a quienes se hubiese dado libertad.
Sigue la intima y requerimiento que, a consecuencia de la noticia dada por la ciudad a los Diputados y Consejo, fue enviada al regente la veguería, baile, subbaile, y demás oficiales.

Com mossen Galceran Burgues e de Sant Climent e En Johan Raphel En Marti Solzina En Pere Comes En Jacme Perdigo Nanthoni Abello En Luis Pelat En March Vergos sien presos e detenguts en preso a instancia e requesta dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General de Cathalunya e de llur consell entrevenint hi la ciutat de Barchinona per ço com han contrafet a la capitulacio per lo Serenissimo Senyor Rey e los dits deputats e llur concell aquest Principat representants e la dita ciutat de Barchinona fermada e dels dits presoners se pertangue als dits deputats e concell la conexença e altre no sen puga entrametre en virtut de la predita capitulacio per ço de part dels dits deputats e concell entrevenint hi la ciutat de Barchinona intimant les dites coses a vosaltres molt honorables mossen Miquel de Vilagaya cavaller e ara regent la vegaria de Barchinona e a vos honorable mossen Galceran Ortigues batle e En Franci Vicens sots batle de Barchinona vos requerim que dels dits presoners ne de algu de aquells en res per alguna via nous entremetau.

En la misma sesión se dio cuenta de la carta que sigue, enviada por los cónsules de Perpiñan.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Vistes les letres que de vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies havem rebudes e certificants dels negocis occorrents esser de tants ponderositat havem aplegat concell lo qual ha deliberat esser substituhits sub sindichs los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte. Partiran de continent e tan prest seran ab vostres molt grans R. M. N. e honorables providencies de les quals la Sancta e infinida Trinitat sia continua direccio e garda. Scrita en Perpenya a XIII dabril del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Se pasaron, en este día, todas las deliberaciones de los Diputados y Consejo al Concejo de la ciudad, que las aprobó, leyéndose además una carta dirigida al diputado local de Perpiñan, relativamente al suceso de micer Bernardo Paytani.

24 DE OCTUBRE.

24 DE OCTUBRE.

Deliberaciones tomadas por la Diputación y la ciudad.

Mes avant dimecres a XXIIII del mes doctubre any dessus dit los dits deputats e sis persones per lo dit consell en aquestes coses eletes o la major part de aquelles e los dits consellers de Barchinona e les VIII persones en aquestes coses per lo consell de la dita ciutat eletes o la major part de aquelles tots ensemps ajustats considerants e reduhints a memoria que per haver aquell nombre de cavalls e encara de homens a peu que es stat per los dits deputats e lur consell ab intervencio e consentiment de la dita ciutat deliberat esser necessari haver per foragitar los enemichs e restituir aquest Principat en pau ells dits deputats consellers e persones per cascun dels dits consells segons dit es eletes en los dies passats han deliberat e conclos e encara per les auctoritat e potestat dessus expressades imposat e ordonat que mera liberalitat sia feta una voluntaria peccuniarie exaccio no solament en la present ciutat de Barchinona mes encara en totes aquelles provincies e parts de Cathalunya que son e seran en obediencia del Senyor Rey En Pere. En aquella han tatxada assignant a la dita ciutat de Barchinona la quantitat per ella o los seus singulars cascun mes pagadora e per semblant a quascuna de les provincies o parts de Cathalunya al dit Senyor obedients hagut sguart en dita taxacio al nombre dels fochs per los quals cascuna de aquelles es stimada de comptada ço es a raho de XIII solidos Barchinonesos per foch per lo qual sguart es stada taxada la dita ciutat de Barchinona per V Mil DCCCCLII fochs los quals e no mes en aquella lavors habitaven a quantitat de …. IIII MDCCCLXVIII lliures XVI sous.

(No se puede ver si continúa la página 38. NO se puede leer casi nada. Es la página 44 del pdf. No transcribo ninguna palabra de esta página. Paso a la siguiente: 39)

...cio no sia feta ne pagada a dit for de XIII sous per foch mes a raho de X sous que sera cosa tollerabla e bastara assats en haver dit nombre de cavalls e homens a peu per lo qual sguard Barchinona per los dits V MDCCCCLII fochs pagara e exhigira dels seus singulars contribuhint en aço ecclesiastich e militar e reyals.... II MDCCCCLXXVI lliures X sous.
Tortosa ab los lochs circumvehints per los dits II MCCL fochs …. I MCXXV lliures,
Vich Osona y Bages per los dits II MCLXXXXII fochs en que son estimats .. I MLXXXXJVI lliures.
Lobreguat e Penedes per II MDCXIII fochs en que son estimats …. I MCCLVI lliures.
Valles Maresma e Vescomtat per II MDXII fochs en que son estimats …. I MCCLVI lliures.
Empurda jussa e sobira per IIII MD fochs en que son estimats …. II MCCL lliures.
E per quant ells dits deputats conselles e persones eletes en lo temps que assignaren dites sumes de quantitats per cascuna (caseuna) de dites parts e provincies pagadores hagueren e ara en fer dites coses han sguard al nombre dels fochs quels es stat notificat. E poria esser que en les notificacions fossen stats decebuts ço es que en alguna de dites parts stiguessen o poguessen esser stimats mes o menys fochs que no son los dessus mencionats mes poria esser que alterant se la oppinio de algunes ciutats viles e lochs lo nombre dels dits fochs seria augmentat o diminuit o per altres rahons seria vist la tatxa dessus dita dever se alterar en mes o menys. Per tant los dits deputats consellers e
persones eletes stants e continuants en les reservacions ja dessus fetes volen es reserven que tota vagada quels sera vist per alguna de les dites causas o altres qualsevol majors o menor de aquelles ells pusquen (pusqnen) augmentar o diminuir dita tatxa per sguart de diminucio o augment dels dits fochs o per altres sguarts a tot lur beneplacit e alterar mudar corregir tolra e smenar dites coses e cascuna de aquelles car final voluntat e conclusio lur es e en altra forma no entenen fer ni haurie per fetes dites coses sino que la dita exaccio e totes les coses dependents e emergents de aquella attes que es stada pensada feta e ordonada de propri motiu (motu proprio) e mera liberalitat dels poblats en aquest Principat sens que en res per alguna forma noy eren niy son tenguts o obligats stigua a total disposicio dels dits deputats e consell lo dit Principat representants ab intervencio e consentiment de la ciutat de Barchinona segon ja en lo principi de totes aquestes coses es aprovat deliberat e conclos statuit e ordonat.
E mes es conclos e ordonat per los dessus dits segons en lacte del primer imposit de dita exaccio ja fou conclos ordonat per tolre tot dupte que algun dels singulars de les ciutats viles castells e lochs dels quals sera feta dita exaccio no sia ne pusque esser exequtat ne forsat pagar sino aquella porcio o quantitat a la qual sera stat tatxat ensemps ab les despeses que per culpa del no pagant se serien fetes.