Mostrando las entradas para la consulta diumenges ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta diumenges ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 2 de abril de 2021

SVMARI, O REPERTORI DE LES FRANQUEZES, Y PRIVILEGIS DEL REGNE DE MALLORCA,

SVMARI,
O REPERTORI DE LES FRANQUEZES, Y PRIVILEGIS DEL REGNE DE MALLORCA,

EN QVE ESTA COMPRES ALTRE SVMMARI
fet antigament per lo Magh.
Micer Theseu Valenti Donzell, Advocat del Regne, dit 
vulgarment
la Valentina.


ADVLTERI.


Negu
no pot esser punit de adulteri en bens ni en persona, si donchs noy
ha
clam de Marit ó Muller, apar en la primera franquesa
del Libre den S. Pere en la 2. carta en la I. coll.
circa la fi de aquella.

ARMES.


Les
Armes de la propria persona no poden esser penyorades per Injuria
feta á algu, ne per lo dret de la cort, segons dispon la primera
franquesa la primera carta del libre den S. Pere en lo principi de la
2. coll.


Les
Armes de quis vulla sian es bans de aquelles deuan esser del Veguer,
asso declara la franquese en lo dit libre á 24. cartes en la
I. coll. comensa declara en Ramon Alamany.


Les
Armes no poden esser penyorades, son tres ordinations arreu vna apres
altra parlants sobre aquelles en dit libre en 147. cartes en la
segona pagina comensa primo en la Illa.


Que
tenints Cavalls ó Rocins puguen ellurs familias
aportar de dia é denit Armes sens alguna contradictio, empero si
expressament eren prohibides. Si en dite prohibicio no era Insertada
la franquesa no si entendria. Asso es en libre den Rossallo en
cartes. 242. en la primera pagina comensa, nos Petrus.


Confirmatio
de la ordinatio (ondinatio) feta de portar spaza es en
libre de Rossello en cartes 290. pagina primera comensa,
Infans.


La
ordinatio feta per lo Governador a instantia dels Iurats sobre lo
portar de les Armes sia seruada é que lo Governador no do
licencia de aportar aquelles, es en libre de Rossello en
cartes 295. primera pagina comensa, Petrus, &c.


E
de no portar Armes parla franquesa en libre den Rossello en cartes
365. en la segona pagina, comensa nos Petrus.


ALMVDAlNA.


De
la Almudayna fa mensio la primera franquese en lo libre den S.
Pere en la fi de aquella, é en lo matex libre en la 5. carta. en la
3. coll. en la franquesa qui comensa, quoniam vniuerse libertates é
en lo dit libre en III cartes en la primera, comensa la franquesa,
manifestum sit omnibus circa lo mitg de dita pagina.


ADVOCATS
DE LA VNIVERTITAT.


Que
los Advocats hagen de iurar que mentenen bona causa es en
libre den S. Pere en la 4. carta en la primer coll. comensa la
franquesa, Noverint Vniversi quod nos Iacobus.


Nigu
no pot advocar si primer no es eziminat per lo Veguer
ab concell de tres homens de sciencia, es en libre den S. Pere á 27.
cartes en la primera coll. comensa Pateat 
Vniversis.


Que
los Advocats se fassen pagar ans de publicarse la Sententia, es en
dit libre den S. Pere. en cartes 95. en lo 9. capitol de leyda
2. coll.


De
Salari de Advocats parla lo 27. capitol de Leyde en dit libre
en 97. cartes.


Que
Advocat que no hage hoyt drets no pusca advocar sino vna causa es en
libre den Rosello en cartes 75. en la pagina segona comensa en
Iaume. Assomatex es en libre dels capitol. de Corts Generals
en lo capitol 35. en cartes 72. en la segona pagina en lo principi.


Que
algu no puga Advocar sens esser examinat per tres Iuristes devant Lo
Veguer, es en libre den Rosello en. cártes 208. en la segone
pagina, comensa Pateat Vniversis.


Lo
Advocat de La Vniversitat que te á fer, é lo salari que ha: es en
libre de capitols de cors Generals en cartes 104. 2. pagina,
comensa Item statuhim. Pero que te de consellar 
los
clavaris de la consignacio li donen 10. ll. é axi ara lo salari
ordinari es 60. ll.


Que
lo Governador ne altres officials volents les parts litigants portar
llurs advocats per allegar e deffendre llurs Causes no poden dir ne
prohibir les; parts que no aporten llurs Advocats dients que alias
nols sera dade Audientia posat forsa los dits advocats los fossen
ingrats, si donchs los dits advocats causa cognita é Iudicialment no
seran priuats


de
Advocar perpetualment ó atemps, Vide in libro den Rossello in
fol. 430. in 2. pagina.


Advocats
qui no han oit dret: vide Procurador.


APPELLATIONS.


De
Apellations fa mensio la franquesa, comensant Noverint vniversi en
libre den S. Pera en la quarta carta en la I. coll.


Les
cavses de appellations se fasen ab concell de Prohomens, es en dit
libre en 31. carta en la quarta columne comensa Iacobus Dei
gratia, é en la franquesa seguent del 
dit
Rey. (
espacio largo) Asso matex es en libre den Rossello en
75. cartes, en la 2. pagina, comensa en Iaume per la gratia de Deu.


No
sian admeses appellations si tres Sententies son donades, es en libre
den S. Pera en cartes 142. en la 2. pagina, comensa Namfos.
(espacio largo) Asso matex es en libre den Rosselo en cartes
172. la 2. pagina, comensa Namfos. (Alfonso,
En Alfons, Nalfons)


Lo
Governador en lo admetre de las Appellations ha de servar la
franquesa sobre asso disposant é lo que sera fahedor per dret comu,
es en libre den Rossello en cartes, 122. en la primera pagina,
comensa Petrus Dei gratia.


Idem
disponitur in dicto libro den Rossello en cartes. 253. & incipit
Petrus in 2. pagina.


ALLONGAMENTS.


De
allongaments de deutes com se deuhen fer é que no passen mes
de vna vegada, es en libre den S. Pera en la 5. carta en la 3. coll.
comensa la franquesa, quoniam vniverse libertas, &c.


E
de allongaments parla la franquesa en dit libre en 35. cartes en la
segona columna en lo principi de aquella. Attendat locumt.


Nos
pot fer allongament sens que lo deutor no do fermansa
de pagar: ni del que vna vegada es estat allongat nos pot
allongar, si nos fa mensio del primer.


Ni
de deute de Pare, Mare, Avia ó altres, ni deguts per Iniurias, ni
Legats, ni Dots, ni Aliments, ni de preu de coses Immobles, ni del
que es degut a pubils, ni per curatio ó 
tutela,
ni per exequutio del Testament de algu, ni de deposit, ó comanda, ni
de deute del qual la sententia pas en cosa Iudicada, ni de deutes de
nuncios ó de cases ó censals ó 
per
coses de meniar, ni si lo crehedor ha mendicat, ni si te bens mobles
de que pusca satisfer excepto alguns expressats en la franquesa,
noverint vniuersi en 35. cartes en la 3. coll.


Los
Allongaments ni Guiatges Reals per esser acordats en Armades Reals
nols valega, si aquells tals personalment no van en dites Armades, es
en libre den Rossello en cartes 252., en la 2. pagina comensa. Petrus
Dei gratia.


ALOERS.
ALOVS.


De
Aloers parla hun molt la franquesa. Mirau dauall en la dictio
Stablidors.


De
Alous palla la franquesa, Noverint vniversi quod nos Iacobus.
en dit libre den S. Pera en la 14. carta en la tercera columna.


Nos
pot fer questio de Alous per mencament de instrumens,
si algu haura posseit per. 30. Añys, es en libre den S. Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa Pateat 
Vniversis.


Si
algu posseira bens Immobles per hypotheca obligatio, consignatio ó
censals vel als. en alou del Señor Rey no puga esser forsat
de vendre aquells a instantia del dit Señor, ni hage de pagar
luysme, consta en lo dit libre a 81. carta I. coll. comensa la
franquesa. In Dei nomine.


A
negu no sia feta questio per deffecte de Instrumens Alodials
si haura possehit 30. Añys, es en libre den Rossello en cartes 208.
en la primera pagina, comensa Pateat Vniversis.

ARMADES,
E ARMAMENT.


Que
en Armades tot hom es tingut de pagar, es en libre den S. Pera en la
6. carta en la 4. columna; comensa Noverint vniversi.


La
Carta de la ordinatio de la Armada é franquesa; es en libre dit en
la 19. carta en la I. coll.


De
armades contra Genovesos se fa mensio en libre den S. Pera en 25.
cartes en la 4. coll. comensa Noverint Vniversi. é en la franquesa
seguent.


Nigu
no pot fer Armada, ni armar fusta en Mallorcas sens expres
consentiment del Señor Rey, es en libre den S. Pera a 28. cartes en
la 2. coll. comensa. Nos Petrus.


Que
los Armants fustes en Mallorques son tinguts desermar
aquimatex é dar seguratat de asso: es en dit libre en 93.
cartes en la 3. coll. comensa. Item que placia. (espacio largo) asso
metex es vn capitol de corts Generals en lo libre axi intitulat; la
2. pagina en lo 44. capitol.


Que
lo Señor Rey deu pagar en las Armades la sua part es en lo
capitol 23. de Leida en 87. cartes en dit libre en la primera
columna.


De
Armada en lo que es tingut lo Señor Rei
contribuir, es en libre den Rossello en cartes 109. en la 2. pagina
comensa Sapien tuit. lo matex se enten
quant se fa Armada contra fustes é en 119. la segona pagina
comensa lo §. Item altres é al quart Capitols es en 150. den
Rossello asso matex comensa. Sapien tots.


Que
en las Armades los de la part forana son tinguts contribuir per comu
ab los de la Ciutat, consta en libre den Rossello en cartes 117. en
la I. pagina.


Que
per les Armades quis faran en lo Regne no sia fet periuy a las
franqueses ni al pariage de dita armade, es en dit
libre den Rossello, en cartes 160. la segona pagina comensa. Sapien
tots. é en lo privilegi seguent.


Los
Militars son tinguts a pagar en armades en libre den Rossello en
cartes 180. en la primera pagina comensa. Namfos.


Nos
pusca Armar alguna fusta sens licencia en lo Regne de Mallorques, es
en libre den Rossello en 107. cartes, comensa. Nos Petrus.


Que
per la Armada feta per singulars no puga esser guiat algu sens
tansolament per Armada Real ó pagada de pecunia Real, es en
libre den Rossallo en cartes 179. 2. pagina, comensa. Nos Petrus


Aquells
qui se cordaran ab Armadas hagen adonar
fermansa de pagar llurs deutes com seran tornats, alias los
guiatges nols veleguen, (valguen) es en libre
den Rossello en cartes 290. 2. pagina comensa Petrus.


Los
guiages no valeguen als acordats si personalment no van a les
Armades, es en libre den Rossello en cartes. 311. I. pagina comensa.
Nos Petrus.


Los
Mallorquins
qui armaran contra Moros no sian
tinguts pagar á la Regia cort quint mes de 25. hu en libre den S.
Pera en cartes 201.


AYGUA
DE LA CIVTAT.


De
la Aygue de la Ciutat parla la franquesa a 20. cartes en libre
den Sanct Pera en la tercera columna comensa. Noverint Vniversi.


E
de la dita Aygua se fa mensio a 33 cartes en dit libre en la
4. columna circa la fi comensa: memoria sit baiulo. Item sit memor
baiulus.


Dela
Aigua de la Ciutat parla lo capitol de Leyda 32. es en dit
libre en Cartes 97. en la 4. columna.


Aygua
de la Ciutat los Diumenges es de aquella es en dit libre en 124.
cartes la primera pagina comensa Iacobus.


De
la concessio de la Aygua dela Sequia sia vsat é torn alamare
o font, es en dit libre en cartes 124. en la 2. pagina. Nos Petrus,
en la seguent es en laltra, apres en 125. cartes.


De
la Aygve de la Ciutat e dena Bastera parla la
franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 138. en la primera
pagina en lo principi.


Las
concessions de la Aygua de la Ciutat de Mallorques
pertañen als Magnifichs Iurats es en libre den Sanct Pera en
cartes 184. comensa. Nos Martinus.


Laigua
de la Sequia de la Ciutat se te portar a Comunes despres
(despeses) dels Ciutedans é homens de fora, es vna
concordia feta entre aquells en libre den Rossello vell en
cartes 116. en la 2. pagina es en lo nou 54. cartes.


Los
quitenan Aygua de la Ciutat sino han necessari aquella no la
poden vendra o alienar a altres per regar les
possessions o honors qui no seran llurs es en libre
den Rossallo
en cartes 242. comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


Que
los Diumenges tota la Aygua entra en la Ciutat, es en
libre den Rossello en cartes 257. I. pagina comensa. Sancius
Dei Gratia.


Que
la Aygua vaja fins á la Font de la Mar, es aqui matex en dit
libre, carte y pagina.


De
la Aygua de la Sequia atorgade als Tintores, es en dit
libre en cartes 357. 4. pagina, comensa Iacobus.


Que
en los Diumenges no venen de la Aygue de la Ciutat: mes de lalba
fins a completa entre en la Ciutat en lort del Rey. es en dit
libre en cartes 358. I. pagina comensa, Iacobus.


Comissio
de vna Tanda de Aygue de ms. Iaume Bri, es en
dit libre den Rossello en 359. I. pagina comensa. Petrus Dei Gratia.


Que
los havents tanda de Aygve no gosen aquella vendre sino tornar a la
mare si menester no la han es en dit libre en cartes 360. 2. pagina.


Que
tots los qui tenen dret de Aygue de la sequia de la Ciutat
contribuescan en los adops de aquell en libre den
Rossallo nou. car. 5.


Petrus
dei gratia. Es asso matex en la seguent Franquesa en cartes 361.
comensa Martinus Dei Gratia.


ALMIRANT.


De
offici del Almirant parla la franquesa en libre den S. Pera en 123.
cartes en la 4. columna comensa Noverint vniversi.


De
Almirant é vice almirant parla la Franquesa en lo dit libre en 76. é
77. cartes, comensa. Nos Ioannes, é la seguent. Martinus Dei Gratia.


ADVOCAT
FISCAL.


Del
Advocat Fiscal é Salari de aquell com ha de esser pagat e com es
tingut advocar los Pobres: consta en libre den Sanct Pera a 27.
cartes en la Primera columna comensa pateat vniversis.


Que
de les Sententias donades contra lo Fisch lo Procurador Fiscal no sen
appell si donchs lo Advocat Fiscal no ho aconsellava, es en dit libre
a 29. cartes la segona columna comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Advocat Fiscal no pot Advocar negu sino les causes fiscals, es en dit
libre en lo 11. 12. capitol de Leyde en les cartes 95.


Lo
Advocat Fiscal no pot esser present en les determinations Civils ni
criminals en los quals fa part lo Fisch del Señor Rey, es en dit
libre den Sant pera; en cartes 146. en la I. pagina comensa. Petrus
Dei Gratia.


Lo
Procurador Fiscal no se appell de les Sentencias sino ab concell del
Advocat Fiscal, es en libre den Rossello en cartes 207. en la segona
pagina, comensa Petrus Dei Gratia.


Lo
Advocat Fiscal ha esser pagat dels drets del Señor Rey, e sia tingut
advocar los Pobres é miserables, es en libre den Rossello en cartes
108. en la segona pagina, comensa Pateat vniversis.


Que
lo Advocat Fiscal no entenga en la determinatió de les questions
ahont lo Fisch Real haura feta part, es en libre den Rossello en
cartes 212. primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. &c.


Advocat
é Procurador Fiscal sens algun salari sien tinguts a fer part en los
fets Criminals, dispon la Franquesa en libre den Rossallo en cartes
237. en la segona pagina, comensa Petrus Dei Gratia.


ASSEGVRAMENT.


Del
Assegurament que doná lo Rey en Pera als de Mallorques per la
Resistentia feta en aquell, consta en libre den Sanct Pera a 28.
cartes en la pramera columna comensa, Pateat Vniversis.


Assegurament
fet per lo Señor Rey de Castilla als de Mallorques, en el
libre den Rossello en 108. cartes, en la primera commensa, Este es
Translado; Asso matex es en la 
seguent,
en cartes 128.


ASSESSOR
DE GOVERNADOR.


Lo
Assessor de Governador no pot haver salari, es en libre den Sanct
Pera en cartes 29. en la tercera columna, comensa Petrus Dei Gratia.


Lo
Assessor de Governador com ordinari no pot haver salari de sententies
que dona, es en dit libre en cartes 148. en lo fi de la 2. pagina,
comensa Petrus Dei Gratia.


Que
lo Assessor te esser present en les inquisitions é en la receptio
dels testimonis en negocis Arduos, es en libre den Rossello en cartes
108. en la segona pagina comensa


Pateat
Vniversis.


Lo
Assessor de Governador no Impedesca lo delat qui sera absolt per lo
ordinari ab consell de promens concordants, es en libre den Rossello
en cartes 436. segona pagina commensa Martinus.


ABSENTS.

Contra
los Absents criminosos, se pot inquirir, es en libre den Sanct Pera
en cartes 35. en la primera columna, attendat locúmt.


AVDIENTIA.


Quant
es te Audientia per lo Governador aquella ha star al que sera
determinat per la major part, axiu dispon la franquesa en libre den
Sanct Pera a 71. carta en la tersera 
columna
comensa, Petrus Dei gratia, é miren en la dictio Governador. Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 237. en la primera pagina,
comena Petrus Dei Gratia.


ABATVTS.


De
Abatuts é que no poden haver Officis en lo Regne sino en cert
cas, parla la franquesa en libre den Sanct Pera a 83. cartes en la
segona columna comensa la franquesa en nom de Deu siá.


Que
los qui se Abatran hagen esser publicats ab veu de cride
publica, es en dit libre en cartes 152. en la primera pagina circa la
fi, comensa Nos Alfonsus.


Los
Abatuts han esser publicats, es en libre den Rossello en cartes 386.
segona pagina comensa En nom de Deu sia.

ASSESSORS
DE BALLE E VAGVER.


Los
Assessors han de vagar dos Añys ans de tornar
regir dits officis, es en libre den Sanct Pere en cartes 92. en la 4.
columna comensa Nos Ioannes. E sobre asso mira la


franquesa
en lo dit libre en cartes 137. en la primera pagina comensa, Encare
eus atorgam, que per contrarieg a la I.


Los
Assessors no poden dar Sententies, es en libre den Sanct Pera en
cartes 140: en la segona pagina en lo principi.


Los
assessors no poden amenar sino los plets que hauran emperats
abans dels, Officis, es en libre en cartes. 141. en la segona pagina,
comensa. Sapien tuyt.


Los
Assessors dels ordinaris encara que lany del llur Offici sia pasat,
si en les causes sera renuntiat e conclus sien tinguts prestar
concell en donar la sententia sens algun salari, es en libre den
Rossello en cartes 292. en la segona pagina comensa Petrus Dei
gratia.


Los
dits Assessors han de vegar dos anys, axiu dispon la franquesa
en libre den Rossello en cartes 374. comensa. Nos Ioannes.


Los
Assessors no poden advocar les causes que son en llur consistori
posat que a altri sien comeses per esser terminades, Es en
libre den Abello, en cartes 91. la 2. pagina, 
comensa
Philippus de Maioric.


ANELLS
DE DELME.


De
Anyells de delme parla lo 24. capitol de Leyda en 98.
cartes en lo libre de Sanct Pera.


ABSOLTS.


Los
Absolts no paguen Carcellatge, es en libre den Sanct Pera en cartes
123. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversii. Es
asso matex en dit libre en cartes


182.
en la segona pagina.


AIVDES
DE LA CIVTAT, E PART FORANA.


De
les Aiudes de la part Forana parla la Franquesa en libre den Sanct
Pera en cartes 158. en la segona pagina, comensa Alfonsus.


Que
en les Aiudes imposades per defensio del Regne sien tinguts los
Ecclesiastichs é stranys a pagar, es en libre den Rossello en cartes
176. en la primera pagina comensa Iacobus Dei Gratia.


Los
Capitols de les Aiudes sien segellats é publicanse segons se
Acostuma, y lo Execudor conega de les penes dels capitols de dites
aiudes, es en libre den Rossello en 
cartes
332 segona pagina comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en dit
libre en la franquesa seguent comensa. Petrus Dei Gratia.


De
aiudes del Regne e privilegi de aquelles parla la franquesa en libre
den Rossello en cartes 383. primera pagina comensa. Nos Ioannes.


Les
Aiudes de la Vniversitat se han e vendre ab bones é
sufficients fermanses a conaguda dels Iurats é dels Clavaris
es en libre de Capitols de Corts Generals en la pragmatica de Mosen
Huc de Anglasola en cartes 107. primera pagina comensa. Item
com les. e en lo capitol seguent en la matexa carta en la segona
pagina comensa. Item Statuim é en la carta seguent 108. per totum,
&c.


Que
sa Magestat salva se Real Clemensia no pugue tocar ni altri en
les vujt Impositions consignades perpagar los creditors
de Barcelona, y de Mallorques, en libre de Capitols de Corts Generals
en cartes 258. segona pagina.


ASSISTENTS.


Dels
Assistents parla la franquese en libre den Sanct Pera en
cartes 174. segone pagina comensa Ioannes Dei Gratia, &c.


De
Assistens parla vn Capitol en libre de Corts Generals en
cartes 287. pagina segona capitol nu. 44. y la revocatio de aquells.


Revocatio
y Anullatio de dit Assistent parla la franquesa den Sanct Pera en
cartes 173. Ioannes Dei Gratia.


ALMOYNA.


Los
Donants Almoyna an aquells qui armen contra Moros ó Sarrahyns,
han sinch añys de perdo, es en libre den Rossello, en cartes 136.
comensa. Ioan Bisba, es vn Indult Papal, &c.


De
la Almoyna demi. Arnau. dezmur, mira en libre de Sanct
Pera en cartes 171. quarta pagina.


ALIENATIONS
DE MOBLES E IMMOBLES.


Mira
de dites Alienations en les dictions, vendes fetes per la Cort é en
la dictio, Immobles, é en la dictio bens Immobles.


ALCVDIA.


Lo
Capita de Alcudia pot forsar en temps de necessitat los
soccorrents en aportar vitualles, es en libre den Rossallo en cartes
226. en la primera pagina comensa. Petrus


Dei
Gratia.


ADVOCAT
DE POBRES DE CHRIST.


Estingut
lo Advocat de Pobres de Christ advocar los Miserables sens salari, é
sia pagat dels Drets Reals, es en lib den Rossello en cartes
269. segona pagina, comensa. Petrus.


de
asso matex parla la franquesa en libre predit en cartes 311. segona
pagina, comensa. Petrus (no hay punto)


ADMINISTRADOR
DE LA VNIVERSITAT.


Los
que han administrat alguna cosa de la Vniversitat hagen de donar
comte dins vn mes, é si alguna cosa han de restituir paguen aquella
dins dos mesos, si donchs no pagaven a raho de Interes, es en libre
den Rossello en cartes 297. segona pagina comensa. Nos Petrus.



ADVLTS.


Les
diffinitions que los Adults fan a llurs Tudors, y Curadors, miren en
la dictio, difinitions.


ALGVTZIRS.



Que
no pot haver algutzirs en lo Regne, y que lo governador abolis, los
qui llevors heren per ell creats es en libre den
Rossello en cartes 352. primera pagina, comensa. Martinus.


Que
nos puga crear Alguazir, parle en libre den Aballo en
cartes 108. Maria Dei Gratia Regina Aragonum.


APLECHS.


Que
nos fassen Aplechs ó Syndicats, ni Procuratoris, es en libre den
Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus Dei gratia,


ADIVDICACIONS
DE PREVS.


Que
los Preus dels bens venuts per la cort no poden esser distribuits
fins sien adiudicats entrels creadors é sien dites adiudications
fetes en llochs publichs e acustumats, es en libre den Rossallo en
cartes 445. primera pagina comensa. Nos Martinus.


ART.


Cadehu
pot vsar de sa Art es en libre de Rossello en cartes 419. segona
pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


AMBAXADOR.


Los
Salaris de Embaxadors miren en la dictio Salaris.


ALIMENTS.


Si
sera questio de Aliments dada la primera Sententia sia feta exequutio
en libre den Sanct Pera en primera columna vers. Item si sit. cartes
31.


Que
los Magnifichs Clavaris, y Mostassaph, quant hauran apendre
concell de Doctor nol poden pendre sino de vn dels Advocats de la
Vniversitat no essent suspectes, pagant per son salari a raho de
quatra dines per llivra, y dit salari no
pot excedir a set lliures en lo extraord. á 5. Dezembre Añy
1585. Cart. 194.


Los
Mallorquins no poden esser compellits per forsa aposentar alguna
persona, es en libre de privilegis, y lletres Reals intitulat
Vniversitat fol. es del Emparador Carlos Quint.


Que
la concessio de la Aigua pertangue als Magnifics Iurats apar per dos
privilegis Reals en libre den Sanct Pera Cart. 184. pag. 2.


La
Aigua ha de entrar cada die a la Ciutat de la Alba fins a mitg
die
conforme sententia en libre den S. Pera fol. 90. Col. 2. &
fol. 124.


De
la Aigua de la Sequia de la Ciutat, y tandas, y de la
lurisdictio del Siquier, mira en libre den Rossello vell fol.
657. & seqq.


Los
Advocats no poden tenir offici o Assessoria que no hagen advocat dos
Añys es en libre de Abello 162. pagina primera columna segona.


Los
Absolts per Sententia de alguns crims, no pugan ser altre
vegada inquisits dels matexos crims ó delictes en
libre den Abello folio 23. pagina 2.


Crida
Real contra los Agabelladors de vitualles, y manteniments es en libre
del (espacio muy largo) Mostassaph del Añy 1650. finit en
1651. á 30. Ianer 1651.


Assientos
dels Iurats no deuhen alterarse. Cart. Real dat, en Madrit
a 20. Desembre Añy 1598. folio 24 del lib. de Cartes Reals ab cub.
de fust.


Advocats
de la Vniversitat no deuhen esser represos per los DD. de la Real
Audientia Cart. Real dat en Sanct Llorens a 26. luny 1614.
fol. 44. del libre de cartes Reals ab 
cub.
de fust. tembe es en libre de cartes Reals ab cub. de pleg.
folio 73.


Adops
forçosos, y Adornos moderats de la casa de la Vniversitat deu
pagarlos la Consignatio carte Real dat en el Pardo a 28. Novembre
1620. folio 71. del libre de cart.


Reals
ab Cub. de fust.


Audientia
Real, novement se eregex en Mallorca cart. Real dat, en Aranivez
a 11. Maig 1571. folio 9. del libre de cartes Reals ab cub. de
plegami.


Administratio
de lustitia, sia conforme a les franqueses del Regne carte Real dat
en Valladolid a 8. 9bre. 1558. folio 26. del libre de cartes
Reals ab cub. de pleg.


Assientos
dels Iurats, y demes Preheminenties que no tindran special provisio
que sian conforme en Cataluña carte Real dat en la Cardiga a
29. Maig 1581. fol. 29. del libre de cartes Reals ab cub. de pleg. y
lo matex son les dos cartes seguens.


Assistentos
dels Iurats sia a la dreta del Señor Virrey, quant la Audientia es
present, y la Audientia a la esquerra. Cart. Real dat en el Escurial
a 8. Agost 1579. folio 57. del libre de cart. Reals ab cub. de pleg.


Appellations
de Iutjes inferios, vide causas


Alguazils
no poden regir per substituts, ni per Arrendadors, sino per si
matexos cart. Real dat. en Madrid a 12. Febrer 1616. fol. 80. del
lib. de cart. Reals ab cub. de pleg. Altre ni há fol. 157.
dat en Madrid á 10. Iuriol 1627.

lunes, 13 de enero de 2020

Dels dies dominicals.

Dels dies dominicals

A tots los dies dels dicmenges del any paraments e vestiments de ministres los mijancers verts sien posats exceptats los diumenges de la cuaresma en los quals volem esser usat dels paraments e dels vestiments blaus meylors per tal quel temps de dolor e de plor pusquen als nostres huyls presentar. En apres statuim observador que en tots los dicmenges del any sia posada una creu en lo mig del reraltar e en lo peu de la creu un test junt mellor sia posat en lo reraltar damunt dit en los caps del qual altre test mellor separat sia posat axi que entrels tests juncts e test separat damunt dit los bacins blanchs posats: e en los dies dominicals del Avent entro a la Purificacio de la Verge lo test de la pedra turquesa sia posat en lo mig del reraltar e tests junts mellors en cascun cap del reraltar damunt dit sien posats e no resmenys deça e della prop lo dit test de la turquesa los bacins damunt dits. En los dies pero dominicals en los quals sera faedor offici dalcuna huytava e no del dicmenge sien tenguts paraments e vestiments axi con en lo dia de la festa: si pero festa sera estada colent es fahia de les huytaves lavors totes les coses damunt dites sien tengudes axi con en lo dia de la festa de dos misses es dessus ordonat. En los dies empero dominicals los quals dins Lavent sesdevenen de paraments e vestiments blanchs dels mijancers volem esser usat: e axi mateix se faça de la Nativitat de nostre Senyor entro a la Purificacio cor en aquests temps memoria del part de la Verge en lo qual vivim som ens movem lo qual ab molt gran puritat procehi es faedora: et axi mateix se faça de Paschua tro a la Ascensio per tal que leticia paschual se mostre.



lunes, 30 de agosto de 2021

MATEU OBRADOR. LA MAL CASADA. SECRET D'AMOR.

MATEU OBRADOR.


Eix
jove poeta apenes té vint anys. En fá pòchs se doná a conexer per
algunes poesies 
escrites
en lo
matern llenguatge, y en los Jochs florals de Barcelona,
celebrats en l'any 1871, obtingué lo segon accéssit al premi ofert
per la Diputació provincial de les Balears per son Romanç de la Conquesta de Maylorcha. Ha publicat altres composicions en los
periódichs de Palma y de Barcelona, y especialment en la Revista
Balear y en La Renaxensa. Tot lo que havem vist de sa ploma está
escrit en la
llengua nativa,
lo que mostra son vertader
catalanisme.


Es
natural de la vila de Felanitx.





LA MAL CASADA.




-
“Si no estás, Ayna María,


Desvetlada
dins la cambra,


Y
has pogut dormir un sò


Desque,
en mal punt, te casaren,





Ton
sò jo venen a trencar


Per
la derrera vegada,


Ans
d'anarme 'n fora terme


Per
no veure 't morir mártre.





Obri
un través la finestra,


Y
si caminas descalsa,


Posahi
esment, a les fosques,


A
no pegá' ensopegada;





No
fós cosa qu'aquell jay


Adormit
en l'altre cambra,


Se
desxondís y t' renyás


Per
ser venguda a escoltarme.





LA MAL-CASADA.



-
“Si no te agitas desvelada en tu aposento, querida Ana María; si
desde que en mal hora te casaron, has logrado dormir tranquila y
reposada,

Yo
vengo por última vez a interrumpir tu sueño, antes de desterrarme
de mi aldea para no contemplar tu martirio.


Abre
un tantico la ventana, y si caminas descalza, ves con cuidado, no sea
que yendo a oscuras tropieces.


No
sea que se despierte aquel anciano que duerme en el otro aposento, y
te reprenda por haber venido a escucharme.






Quant la lluna m' peg' de
ple,


Ja
'm donarás una ullada,


Y
repara si m'assembl'


Al
fadrí d'altres diades.





Temps
era temps que gaudiam,


Temps
era temps que folgavem...


¡Qui
'ns haguera hagut de dir


Lo
que s'ha estrevengut are!





Anys
fa tal dia com vuy


Que
'ns varem donar paraula


En
el ball de la revetla


Ahont
la primera ballares.





Glosadors
cantaven gloses,


Sonadors
destres sonaven,


Quant
tot baix me prometeres


Ser
la meua enamorada.





¿No
ho tens present, bona amor,


Quínes
estones passavem,


Com
ens haguérem promesos


Per
sempre mes un al altre?





Com,
a entredeta de fosca,


En
el portal m'esperaves


Per
veure'm venir de lluny


A
festetjar, de vetlada?





Com,
de estiu, tots dos preniem


La
fresca baix de la parra,


Y
d'ivern, devall teulat,


Fent
rotlet ens escaufavem?




Cuando la luna dé en mi
rostro de lleno, échame una mirada y repara si me parezco al 
joven
de otros días.


Un
tiempo conocimos el gozo, un tiempo fue que alegres holgábamos....

¡Quién nos hubiera dicho lo que acontece ahora!


Hoy
hace años que nos dimos palabra de casamiento en el baile de la
vigilia, en donde bailaste la primera (29).


Glosadores
(30) cantaban trovas, diestros tañedores tañían, cuando en voz
baja me prometiste ser la muy amada de mi corazón.


¿No
recuerdas, amor mío, las dulces horas que juntos pasábamos, cuando
nos hubimos prometido eterna fidelidad?


¿No
recuerdas como al cerrar la noche me esperabas en la puerta de tu
casa, para espiar desde lejos mi llegada?


Cómo,
en el estío, sentados bajo la vieja parra, aspirábamos las dulces
brisas de la noche y nos recreábamos en invierno en torno del hogar?






Com vora del foch, filant


Ens
contava la teua ávia


Rondalles
de pastoretes


Qu'ab
fills de rey se casaven?





Com
seyes en tots los balls


Al
cap de la bancalada,


Y
'ls glosadors, cada punt,


De
tú 'n treyen codolades?





Com
sembravem clavellers,


Vaumes
d'olor y baladres,


Y
'ns baratavem brotets


D'aufabaguera
y vidauba?





Com
anavem a cullir


Taronges
y peres d'aigua,


Pomes
y melicotons


A
l' horta de Binifarda?





Com
a la Mare de Deu


Del
puig de Bon-any muntavem


Per
maig, a ferli novena


Perqu
'ns donás bona anyada?





Com,
els diumenges y festes,


Per
vila a fer volta anavem,


Jo
ab guardapits floretjats,


Calçes
blaves y xamarra,






ab rebosillo de punt,


Botons
d'òr com á vellanes,


Cordoncillo
y creu de pedres


Y
sabateta escotada?




Cómo tu abuela, hilando
junto al fuego, nos contaba las deliciosas consejas de pastorcillas
que se casaban con hijos de reyes?


Cómo
en el banco te sentabas la primera en todos los bailes, y los
glosadores te dedicaban a porfía sus cantares?


Cómo
sembrábamos claveles, y malvas de olor, y adelfas, y yo te regalaba
un ramillete de mirto, mientras tú me ofrecías olorosa albahaca?


Cómo
íbamos a coger naranjas y sabrosas peras, manzanas y melocotones en
la huerta de Binifarda?


Cómo
en mayo subíamos al monte de Bon-any para rogar a la Virgen que nos
diese año feliz y abundante cosecha?


Cómo
dábamos nuestro paseo por la aldea los domingos y fiestas, yo con
chaleco de floreado percal, calzas azules y zamarra,



con rebocillo (31) de tul, botones de oro como nueces, cadenica y
cruz de esmeraldas y zapatito escotado?









Com, després de la
verema,


Ens
féren les novïançes,


Y
aquell llit entorcillat,


Y
la caxa llavorada...?





¿Qué
n'es estat, bona amor,


De
tants de goigs y gaubançes?


Son
boyres que 's váren fondre,


Estelets
qui s'apagaren.





Mes
valría, estimadeta,


Per
la sort que t'ha tocada,


T'haguéssen
tancada monja,


De
viu en viu soterrant te.





T'en
prendrá com a la flor


Que
creix sens sol ni rosada;


Ningú
t'encobehirá,


En
lloch veurás bones cares.





A
les teues cansonetes


Ningú
hi respondrá, si cantas;


Y
si plores, de tes penes


Ningú
nat s'en sabrá planyer.





Si
't demana 'l teu marit,


En
veure't color trencada,


De
que t'has enmalaltida,


Fesli
esmentar lo que passa.





Al
bri de blat si 'l calcigan,


Al
peix si li manca l'aigua,


A
l' eura si 'l mur li esfondran,


Al
dia si 'l sol s'amaga.




Cómo nos desposamos
después de la vendimia, y aquella cama de pilares enroscados, y
aquella arca adornada de labores?


¿Dó
fueron, amor mío, tantos gozos y venturas? Son nieblas que se
disiparon, estrellas que se perdieron en el oscuro horizonte.


Más
te valiera, bien mío, tal ha sido tu suerte, que te hubieran
enterrado en vida entre las paredes de un claustro.


Vendrás
a ser como la flor que crece sin sol y sin rocío; nadie te amará,
no encontrarás un rostro que te mire sonriendo.


Nadie,
si cantas, responderá a lus canciones; y nadie en el mundo
compartirá tus penas, si lloras.


Si
te pregunta tu marido, al ver mustios los colores de tu rostro, de
que proviene tu enfermedad, hazle ver lo que le pasa


A
la espiga si pisan su tallo, al pez si le falla el agua, a la yedra
si derriban el muro a que estaba asida, al dia si se esconde el sol
tras de las nubes.





Are si que t'escaurá


La
cansó que t'cantussava


La
dida quant lt'adormia,


Les
nits d'ivern, dins sa falda;





La
que mes tart deyes tú


Quant
els clavellers regávem:


Vola,
vola, rossinyol,


Deu
te do llarga volada,





Ja
dirás a mos parents


Que
mon pare m'ha casada,


Que
m'ha casada ab un vell,


Ab
un vell barba gelada...”





¡Ay,
poncelleta garrida,


Males
mans te malmenaren,


Al
punt que t'volgué cullir


Aquell
qui tant t'estimava!





Si
't veus a tení una filla,


No
vulgues que la t'mal casen


Per
amor de l'interés,


Com
váren casar sa mare.





Si
un dia vas al fossar


A
dur un ciri a les ánimes,


Y
reparas el meu nom


Escrit
demunt pedra márbre,





Ja
m'dirás un Pare-nostre


Y
revivarán encare


Els
òssos meus d'alegría,


Sols
de sentir tes petjades.” -




Ahora sí que viene de
molde la canción que murmuraba tu nodriza, al mecerle en su regazo
las noches de invierno.


La
canción que al regar los claveles cantabas tú poco ha: “Vuela,
vuela ruiseñor, Dios dé vigor a tus alas,
Diles a mis parientes
que mi padre me casó, me casó con un viejo, con un viejo de canosa barba (32)”


Ay!
manos traidoras le marchitaron, hermoso capullo, cuando iba a cogerte
el que tanto le amaba.


Si
llegas a tener una hija, no permitas la malcasen por el maldito
interés, como hicieron con su madre.


Si
vas un día al cementerio para encender una vela a los difuntos, y
reparas mi nombre escrito en el mármol,


Rézame
entonces un Padre-nuestro, y volverán a la vida mis huesos, sólo al
gozo de oír tus pisadas.”-





Axó cantava un fadrí,


A
l'hora del trench de l'auba,


Just
abaix de la finestra


De
la qui fóu sa estimada.





Y
diu qu'ella quant lo veya


Poch
a poquet allunyarse,


Par
que 'l cor se li nuás


De
pena qui l'aufegava.





Y
méntres demunt el llit


Tombava
estesa, axugantse


Ab
el doblech del llensol


Un
riu de bullentes llágrimes,





Esmaginava
sentir


La
trista veu qui cantava:


Vola,
vola, rossinyol,


Deu
te do llarga volada...”


________

Así,
al despuntar la aurora, cantaba un mancebo, al pie de la ventana de
la que fue un tiempo su amor.


Y
cuentan que a la bella se le anudaba el corazón y moría de pena al
ver como el joven se alejaba paso a paso.


Y
mientras doblaba la cabeza sobre el lecho, inundándolo desconsolada
con un río de ardientes lágrimas,


Creía
a lo lejos oír la voz triste y dolorida que cantaba: “Vuela,
vuela ruiseñor, Dios dé vigor a tus alas.....”


_________






SECRET D'AMOR.





Secret
d'amor forjat en ma follía,


Ensòmni
delitós color de rosa,


En
ta contemplació l'ánima gosa,


Volant
per alts espays ma fantasía.





Jamay
la sabidora n' fou m'aymía


Del
tendre amor qu'en ella mon cor posa,


Mes
are, vés; que n' fóra folla cosa


Amarla
sens contarli l'amor mia.





Parteix,
y digueslí per cosa certa


Que
l' am; demanalí si ab alegransa


Acull
de mon amor la pura oferta....





Mes
no; en lo fons del pit tostemps descansa,


Que
bé es millor que la bonesa incerta


Lo
pler qu'al cor me dona l'esperansa.

____





SECRETO DE AMOR.


Secreto
de amor que he forjado en mi ardiente delirio, deleitoso ensueño de
colores mágicos, mi alma se absorbe en la contemplación de tu
hermosura, volando por las altas esferas de mi fantasía.


Jamás
mi amada sabedora fue del tierno amor que a mi corazón inspira: mas,
parte, parte ya, locura fuera amarla tanto sin que sepa mi amorosa
cuita.


Parte,
y asegúrala de mi amor inmenso, y demanda si acoge con placer la
purísima oferta de mi voluntad.


Mas
no, detente! quédate en el fondo de mi pecho, que más que la
felicidad incierta, prefiero el placer de que me inunda la esperanza.


_____

https://denip.webcindario.com/obrador.html

http://magpoesia.mallorcaweb.com/poemessoltsabansXX/obradormateu.html

Todocolección:


el trovador perdut, Mateu Obrador, manuscrit

el trovador perdut, Mateu Obrador, manuscrit 2