Mostrando las entradas para la consulta empero ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta empero ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 29 de diciembre de 2019

Dels Camarlenchs.

ACI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI 

Dels Camarlenchs.

Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia de nostra persona con a servesis faedors los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment a continua asistencia a nostre costat e encara a domestica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e destament no minues deputem. Emperamor daço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals lacostament de nostre costat en nobleesca (en dos palabras) e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la un laltre reparar pusca e soplir: e ells tots consellers nostres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre aço feta la qual en escrit tenguen: liurar especies confits e fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents los quals fora de la taula nos menjarem fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament fer se pora prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axi con se pertanyera: et aquell absent o occupat laltre son offici exercesca. E con nos empero al offerir algunes vegades bonament anar no porem lavors aquell qui fara loffici axi con dit es la oblacio al mayor noble baro qui present sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos a la oblacio offeridora vaja: la moneda empero que per nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustants que en festes damunt dites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present sera o en la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al offici del apothecari pertanyents portar e posar davant nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faça. Encara nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre dels escuders de la cambra o dels uxers: e aquell qui haura regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que ço que Deu no vuyla per no cauta custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con se volran: lun empero dels si san o present sera a aço per deute sia estret mayorment quant cascun dels jaer covendra davant nos. Empero cascun dels qui dins la nostra cambra en qualque manera jaura per mellor segurtat de nostra persona armes militars ab si e de prop tots temps appareylades haja e complides: e si en aço fer sera negligent de la quitacio sua de un dia per cascunes vegades les quals les dites armes appareylades haver segons que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser punidors. Sobre tot aço encara a qualque loch nos irem tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre costat davant nos anants o en altra manera segons que loch hi haura a nos de prop estan: e a ells injungim esguardar que davant nostre esguardament remoure facen aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. Aquestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram ço es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero que en la exhibicio daquests serveys prerogativa donor entre ells sia servada quel primer camerlench davant laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam los dits camarlenchs los quals per molt major familiar exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts haver poder en los hostals als quals nos declinar sesdevendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir les obres les quals en nostre alberch seran construydores. En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es faedor als ditz camarlenchs diligentment manam curar quen temps de guerres con a qualque host personalment nos anar sesdevendra engir les tendes nostres tots temps sia provehit e mayorment de nits a segurtat de nostra persona de totes coses necessaries mayorment de sufficient custodia domens armats. Hagen encara nos sollicitar que al fre de nostre cavall homens suficients per aptitut darmes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nulla manera no relexen. Aço mes avant ordonam quel primer camarlench enventari de totes les coses que son en la nostra cambra e ques tenen per larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals per servey tot dia als officials a ell sotsmeses son comeses axi con lo reboster e als altres diligencia en guardar ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de les coses desus dites. E sertes ell absent relex la custodia ab inventari al altre camarlench: abdos empero absents al pus antiquit dels escuders de la cambra si es present la custodia en les coses damunt dites ab enventari per ells sia comesa. Volem empero que aquell qualque sia qui per la major part del any les damunt dites coses totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional de la casa nostra present laltre si pero en la cort nostra lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre sia tengut. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques coven lo merit regonega de son sobiran als dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra donam poder ço en los escuders de la cambra ajudans barber metges ciurgians secretaris escrivans uxers posader porters armador real sastre costurer apothecari reboster guarda de les tendes e escombradors del palau: los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de quitacion privar per un mes o menys segons la manera de la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden donar exceptats als secretaris als quals per la nostra magestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments de les quals a les vegades usas tots temps con delles volrem usar appreyllades sien segons conveniencia del nostre estament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la ordonacio per nos sobre aço feta per tal que per color de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vestidures e ornaments per defalliment trobats seran transgressors. E con per alcun cas embargats lavar los peus dels pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en loffici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles vehen a devocion siam provocats. Sien encara los camarlenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual cosa Deu no vulla seriem agreviats que no poguessem de aytals coses remembrar que en loffici davant nos o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor no sia lexada: en apres con sabran nos voler per lanima dalcun deffunt sollenpna missa fer cantar manen als nostres rebosters que juxta la ordinacio per nos feta sobre la lumenaria dels deffunts la qual en escrits tenguen appareylen brandons per aquells encendre en la missa damunt dita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols daquesta nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e aquells ligen sovinerament o ells liger se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga: e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corregir Ies negligencies dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esdevendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun loch si donchs aqui no vesien la impressio de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camerlenchs et qui per temps seran en lo comensament de lur offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran e per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar seran estrets que ab tot lur poder e enginy dampnatge de nostra persona lo qual poder esdevenir sabran esquivaran e la salut nostra e estament aytant con a ells possibil sera conservaran e si dalcun qual que qual dampnatge de nostra persona o del estament nostre sabran o per semblant de veritat hauran oyt procurar aquell a nos al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna cosa no faran ne han feta perque no puguen plenerament totes aquestes coses complir. Ne es maraveyla si en aquest cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut homenatge prenam cor certes per custodia de un petit castell exegit es estat homenatge tots temps sa entras de nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio dels consellers los camarlenchs consellers nostres sien enteses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio declarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab acabament: en apres encara injungim als dits camarlenchs que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats ço es dels ajudants de cambra et del sastre et sos coadjutors dels rebosters comuns et dels altres del rebost dels porters e sotsporters del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes es diputat e dels adjutors daquell que be et lealment en son offici se hauran et specialment engir la salut e conservacio de la persona et estament nostres los dampnatges per lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra nos per qualsque altres esser procurades o si a nos revelar no ho podien aço revelaran a alcu dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia pervenir.

escombrador



jueves, 27 de febrero de 2020

XCIX. Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.


XCIX.
Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.

Ordena vol e mana lo senyor rey per raho de la guerra que ha ab los jenoveses e altres enamichs seus e per squivar quels seus sotsmeses no prenguen dampnatge que alscuns navilis o vexels grans o pochs de la sua senyoria no pusquen ne gosen partir de ports plagues (platges, plages, playes, playas) o maritimes de la senyoria del dit senyor ne de lochs de la senyora reyna ni dels infants ni de prelats richs homens ne daltres sotsmeses del dit senyor dins la dita senyoria deça ne della mar sots pena de cors e daver sino en la forma seguent. - Declara empero lo dit senyor que tota galea o galeas grosses uxer o uxers armades e armats a III tires et ab XXX sobresalients e darmes e daltres furniments o a tot lo menys a II tires et ab LX sobresellents a coneguda del dit senyor rey o daquells qui per ell sobre aço seran deputats pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeres o per golfos o la on se volran exceptat empero que no gosen navegar en la costera de Jenova ne en lochs sotsmeses a jenoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebelles al senyor en Cerdenya e en Corcega. Declara empero lo senyor rey que si alcuns uxers o galeas grossas armats e armades en la forma demunt dita navegaran per golf que hajen anar II en conserve: empero que per costeras puscha anar una galea sola armada e I uxer armat en la forma demont dita: empero que no gosen trer ne portar coses vedades. - Item declara lo dit senyor que tota nau o naus qui sien de port de dues mil salmes o de dues mil salmes en sus pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeras o per golfs o la on se volran exceptat que no gosen navegar en la costera de Genova ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebells al senyor rey en Sardenya et en Corcega: axi empero que no gosen treer ne portar coses vedades. E si la nau sera de port de dues mil salmes haja e deja menar C persones tengudes de nau ço es a saber LX mariners XX balesters e XX servicials los quals hajen de XVI anys en sus e tots hajen compliment de lurs armes. E si la nau sera de port de mes de dos mil salmes que meta o deja metre V homens mes anant per centenar de salmes que la dita nau mes portara axi mariners balesters com servicials al compte demont dit e que la dita nau o naus sien encuyrades de poba o proha (popa o proa) e ben encastillades e entoldades e enfalçades e fornides darmes et de tots altres forniments necessaris a la dita nau o naus a coneguda de aquells quel dit senyor sobre aço deputara los quals sien tenguts de fer sagrament e homenatge de haverse sobre aço be et leyalment. - Vol empero et ordona lo dit senyor que alcuna de les dites galeas e naus e uxers per lo dit senyor licenciades et licenciats segons que dit es no gosen partir sens licencia e letra o albera del dit senyor rey o de aquelles persones qui per ell sobre aço seran deputats en aquells lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran: les quals persones a aço deputadores sien tengudes de fer sagrament et homenatge en poder dels officials majors dels lochs on seran deputades que ells be e lealment se hauran en los dits affers no mudant en res la forma damont dita. - Vol encara e ordona lo dit senyor que per mills servar la sua ordinacio damont dita que en cascuna de les dites naus galeas uxers licenciades et licenciats per lo dit senyor segons que dit es sien deputats II bons homens de aquells qui iran en les dites naus galeas e uxers ab poder de les persones qui seran deputades per lo senyor rey en los lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran los quals sien tenguts de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de fer tenir et observar ab acabament als patrons de les dites naus galeas e uxers la dita ordinacio segons que damont se conte.
- Item declara lo dit senyor que totes barques e lauts de pescar descuberts et descubertes qui son acostumades et acostumats de navegar per costera de pescar puguen navegar et pescar per las costeras de la senyoria del senyor rey et de terres de sos sotsmeses ab gra vin et altres vitualles lenya et carbo obra de terra et spart no portant alscunes mercaderies altres ne navegant per golf. - Item vol e mana lo dit senyor que tots e sengles altres vexells e navilis de la senyoria del dit senyor et de terres de ses sostmeses exceptats los demunt declarats sien trets en terra e meses en ports defenents dins XV dies apres que la present ordinacio sera publicada sots pena de perdre lo dit vexell. Empero declara lo dit senyor que si alscuns dels dits navilis non eren en temps que la present ordinacio se publicara en los lochs don serien que aquells navilis hajen spay de tornar a lurs lochs si tornar hi volran sens robes empero o mercaderies: e que dins XV dies apres que seran junts en lurs lochs sien trets en terra o mesos en ports deffenents sots la dita pena. Empero en aço no sien entesos los vexells qui en temps que la present ordinacio se publicara seran absents de la terra e senyoria del senyor rey tro que sien junts en les terres et senyoria del dit senyor: e lavors sien tenguts de tenir et observar la dita ordinacio sots la dita pena. - Item mana et ordona lo dit senyor que en aquesta inibicio no sien enteses alscuns navilis o vexells qui sien de persones destranya nacio ans aquests pusquen navegar venir star et tornar a lur voluntat vendre et comprar e trer lurs mercaderies exceptades empero coses vedades et que asseguren convinentment en poder de aquelles persones qui per lo senyor rey sobre aço seran deputades que aço que hic trauran no porten en la costera de Genoa ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs de rebelles al senyor rey en Serdenya e en Corcega: ne encara no gossen traure ne levar alscunes robes o mercaderies dels sotsmeses de la senyoria del dit senyor la quantitat de les quals no valla mes de XXV solidos barchinonenses: e que daço facen sagrament los dits strangers e si eren trobats en lo contrari que fossen punits de la frau et perjuri a coneguda del senyor rey e de aquells qui per lo dit senyor hi seran deputats. - Item que tot patro stranger ans que partescha de la senyoria del senyor rey faça sagrament en poder de les persones qui sobre aço per lo senyor rey seran deputades que no levara portara ne navegara homens de la senyoria del dit senyor dins ne fora la sua senyoria sens special licencia del senyor rey. - Item ordona e mana lo dit senyor que si alscunes persones de la senyoria del dit senyor rey carregaran o trauran alcunes robes o mercaderies oltra la valor de XXV solidos barchinonenses lo quintar e aquells carregara en vexell o vexells qui no sien capitulats segons la forma damont dita que perden les dites robes o mercaderies e la persona et persones daquell o daquells qui en los dits vexell o vexells iran stien a merce del senyor rey. - Item mana et declara lo dit senyor no contrastant la dita inhibicio puguen et puxen trer lurs mercaderies e robes de la senyoria del dit senyor rey exceptades coses vedades ab navili et navilis de stranya nacio qui sien de port de mil salmes o de mes pus quen asseguren que passen dreta via a lestret de Gibraltar. - Item mana et ordona lo dit senyor que negun mercader nauxer mariner ballester servicial palagrins ne nenguna altre persona de la senyoria del dit senyor rey no gos ne deja anar ne navegar sino tant solament ab navili dels sotsmeses et de la senyoria del senyor rey segons la ordinacio del dit senyor et aço sots pena de cors et daver. - Item mana et ordena lo dit senyor que en cas que a ell fos ben vist faedor o a aquells a qui ell ho comanara denviar o licenciar alscuns lenys armats barches armades o lauts per missatgeria o per pendra lengua que en aytal cas se puxa fer: empero quels dits lenys armats o barches armadas e lauts armats no hi puixen trer cambi ni mercaderies ni altres robes ne palagrins ni altres persones de la senyoria del dit senyor sino tan solament aytantes persones com fossen necessarias en armament dels dits lenys armats barques armades o lauts armats si donchs non havien licencia del dit senyor o dels damunt dits. E si lo patro o patrons dels dits lenys o barchas o lauts eren atrobats en lo contrari que sien encorreguts en pena de cors e daver. - Item vol et ordona lo dit senyor quels scrivans qui seran deputats per los damunt dits a fer los alberans de les dites licencies no demanen ne reeben per quescun albera per gran que sia sino IIII diners et II diners per albera de resposta della on seran anats et no mes anant et quels dits alberans sien registrats largament per lo qual registrar no prenguen res sino segons que dit es: et alguns dels dits scrivans no presumesquen ne gosen pendre mes anant ne donen algu empatxament als demunt dits per haverne mes sots pena de perdre lurs officis et de estar a merce del senyor rey. - E si per ventura alcu o alcuns sia que sien de la dita senyoria del dit senyor o de la terra de la senyora reyna dels infants o prelats richs homens o daltres sotsmeses del senyor rey per lur folia fahien o venien contra los dits capitols o alcu daquells sien encorreguts sens tota merce en pena de cors et daver: et si eren atrobats en la mar ab vexells o navilis faens contra les ordinacions damunt dites lo dit senyor ab la present ordinacio dona licencia a tot cossari et altre sotsmes seu que pusquen pendre de fet los dits vexells e navilis ab tot ço qui en aquells sera atrobat. E si aytals vexells o navilis seran de la terra del senyor rey que la meytat dels dits vexells o navilis et de les coses qui en aquells seran atrobades sien del senyor rey e laltra meytat daquells qui los dits vexells o navilis hauran preses: e les persones sien preses e estiguen a merce del senyor rey. E sils dits vexells o navilis o robes e mercaderies qui en aquells serien atrobades seran de la terra de la senyora reyna dels infants prelats richs homens e daltres sotsmeses del senyor rey que la terça part dels dits vexells e navilis e robes e mercaderies qui en aquells seran atrobades sia del senyor rey e la terça del senyor de la terra del qual seran los dits vexells e navilis e robes e mercaderies e laltre terça daquells quils hauran preses e les persones estien a merce del senyor de qui seran. Declara empero lo dit senyor que si les robes o mercaderies qui seran atrobades en los vexells o navilis de la senyora reyna dels infants prelats richs homens et daltres sotsmeses de la senyoria del senyor rey que en aquest cas la meytat de les dites robes et mercaderies sia del senyor rey e laltre daquells quils hauran preses. - Item lo senyor rey ab tenor de la present inibicio revoca e anulla totes altres inhibicions de navegar per ell o per sos officials fetes tro al jorn de la publicacio de la present inhibicio. - Item mana lo dit senyor fortment e espressa a procuradors governadors batles veguers justicies e a tots altres officials del senyor rey deça et della mar constituits que la sua ordinacio damont dita e les coses contengudes en aquella tenguen e observen e tenir e observar façen segons tenor e continencia de aquella e algun dels dits officials no presumescha alcuna cosa tocar ne mudar en la dita ordinacio ne fer o venir contra aquella sots pena de perdre lurs officis sens tota merce et de star a merce del senyor rey. - Data en Barchinona a XXVI dies de fabrer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil CCCLVl. - Dominus rex qui eam vidit et correxit mandavit michi Ferrario de Magarola in suo plenissimo consilio.



domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, E.

E.



E.
conj. y.



E.
v. Es.



EDIFICADOR.
sust. c. El que edifica.



EFECTU.
Palabra latina. Efecto.



EGAL.
V. EGUAL.



EGALAR.
V. EGUALAR.



EGALMENT.
V. EGUALMENT.



EGALTAT.
V. EGUALTAT.



EGUAL.
adj. Igual.



EGUALAN.
v. gerundio de “egualar”. Igualando. - Alguna vez se usa como
adjetivo, p. e: no seria egualan lo seu obrar al seu estar: no sería
igual su obrar a su ser.



EGUALAR.
v. modo inf. Igualar.



EGUALMENT.
adv. Igualmente.



EGUALTAT.
sust. c. Igualdad.



E'
L. Y el.



ELA.
pron. Ella.



ELA
‘M. Ella me.



ELAS.
pron. Ellas.



ELA
‘S. Ella es, ella se.



ELA
‘T. Ella te.



ELECTA.
part. pas. de "elegir”. term. fem. Elegida, escogida. (elet,
eleta en otros textos
)



ELEGIMENT.
sust. c. Elección.



ELEGIDOR.
sust. c. Elegidor, el que elige.



ELEIG.
v. Elije, escoge. (elegeix; elegix)



ELET.
part. pas. de "elegir". Electo, elegido.



ELEYG.
V. ELEIG.



ELIGE.
v. Elija, escoja.



ELLA
's. Ella se, ella es.



ELM.
sust. c. Yelmo.



ELS.
pron. Ellos. (como LOS)



E'
LS. Y les, y los.



EM.
pron. Me. (también encontramos ME)



E
‘M. Y me.



EMBLAMENT.
sust. c. Robo, hurto.



EMBLAT,
EMBLADA. part. pas. de "emblar”. Robado, robada; hurtado,
hurtada.



EMFERM.
sust. c. Enfermo.



EMPARAR.
v. modo inf. Impedir.



EMPATXA.
v. Impide, obsta.



EMPATXATS.
part. pas. de "empatxar". Impedidos.



EMPATXEN.
v. Impiden, obstan.



EMPER.
Pero, empero.



EMPERAT.
part. pas. de "emperar”. Impedido, evitado.



EMPERAYRE.
sust. c. Emperador.



EMPERI.
sust. c. Imperio. (imperi)
EMPERO' S. Empero es, empero se.
(pero)



EMPERO
‘L. Empero el, empero le, empero lo.
EMPETRAR. v. modo inf.
Impetrar, pedir.



EMPLASTRE.
sust. c. Cataplasma, emplasto.



EMPLEGATS.
part. pas. pl. de "emplegar”. Empleados, juntos, mezclados, y
quizás también explicados.



EMPORT.
v. Lleve. (portar; emportar; que ell s ‘emporto; el porte, los
portes
)



EN.
Palabra que equivale al Don castellano. - En Nono; don Nuño: en
Jacques: don Jaime. (Iavmes, Jaume, Jacme, Jaime I el
conquistador
)



EN.
prep. En. - A veces a, p. e: d' alt en baix; de arriba abajo
(a + bajo).



E
‘N. Y en.



ENADIMENT.
sust. c. Quizás signifique lo mismo que ADIMENT, que corresponde a
las palabras castellanas, aumento, adición, añadidura. (add
inglés; añadir, aditivo, etc
)



ENADIR.
v modo inf. Quizás equivalga al verbo castellano añadir. ((263)
Qu' hom no 'y poria enadir - Com no 'y poria enadir (263)
)



ENAMORAMEN.
sust. c. Enamoramiento. (enamorament)



ENANS.
adv. Antes, antes bien. (también se encuentra ANS)



ENANTAR.
v. modo inf. Adelantar, avanzar, celebrar. (en la terminología
jurídica aragonesa, enantament, enantar significa apoderarse de
bienes, expropiar etc
).
ENANTAMENT. V. ENANTIMENT.



ENANTIMENT.
sust. c. Adelanto, ventaja, provecho, utilidad, gracia, honra.



ENANTIR.
v. modo inf. Celebrar, loar, alabar, avanzar, adelantar, realzar,
exaltar. (enaltecer; enaltir)



ENANTS.
V. ENANS.



ENAPRES.
adv. Después. (apres)



EN
AVAN. En adelante. (avant)



ENAXÍ.
Así, de esta manera. (axí, així, aixina, aixines)



E
‘NAXÍ. Y así, y de esta manera.



ENAXÍ
‘L. Así el, así le, así lo.



ENBEGUT.
part. pas. de "embeurer". Embebido, empapado. (embegut)



ENBRIAGAR.
v. modo inf. Embriagar.



ENCAR.
adv. Aún. (encara; encore)



ENCAR'
ALTRE. Aún otro.
ENCARA 'S. Aún es, aún hay, aún existe.



ENCARA
‘T. Aún te.



ENCARÇERAT.
part. pas. de "encarcerar". Encarcelado, preso,
aprisionado, sujeto.



ENCARE
‘T, V. ENCARA ‘T.



ENCAREUS.
Aún os.
ENCARE ‘US. V. ENCAREUS.



ENCARNAMENT.
sust. c. Encarnación.



ENCLINA.
v. Inclina. - S‘ enclina: se inclina.



ENCLINAS.
v. Inclinas.



ENCLINÁS.
v. Inclinase.



ENCLINON.
v. Inclinan. - S' enclinon: se inclinan.



ENCOLPAR.
v. modo inf. Culpar, inculpar.



ENCOLPAVETS.
v. Inculpabais.



ENCOLPETS.
v. Inculpéis, culpéis. - No m' encolpets: no me culpéis.



ENCONTINENT.
adv. Inmediatamente, desde luego, en seguida. (incontinenti)



ENCONTRADES.
sust. c. pl. Encuentros. (trobades, trobada)



ENCRESIA.
v. Creía.



ENDREÇA.
v. Dirige, endereza. (proviene de dreçar : enderezar : dret :
derecho
)



ENDREÇADOR.
sust. c. El que dirige, el que endereza. (“enderezador”)



ENDREÇAR.
v. modo inf. Dirigir, enderezar.



ENDREÇAT.
part. pas. de “endreçar". Dirigido, enderezado.



ENDREÇ.
V. Dirijo, dirija.



ENDUGA.
V. Induzca.



ENDUIT.
part. pas. de "enduir". Inducido.



ENDÚU.
v. Induce. - L' endúu: le induce. (induix; indueix)



ENDÚUTE.
Te induce.



ENEMIA,
sust. c. Enemiga.



ENEMICH,
sust. c. Enemigo. (inimich, enemic VS amich, amic)



ENFANS.
sust. c. pl. Infantes, hijos. (infans, infants)



ENFANTAR.
V. modo inf. Parir. (infantar)



ENFAYLONÍ.
v. Enojó. - S' enfayloní: se enojó. (felón)



E
‘NFAYLONIT. Y enojado.



ENFERMETAT.
sust. c. Enfermedad. (malaltia)



ENFORA.
adv. Excepto, con exclusión de.



ENFORTEIX.
v. Robustece, fortalece. (fort : fuerte; força : fuerza, fuerça)



ENFORTIDAMENT.
adv. Fuertemente, tenazmente, firmemente.



ENFOSQUEHÍ.
v. Oscureció.



ENFRE.
adv. Entre.



ENGANA
‘L. Engaña el, engaña lo. (enganya)



ENGANATS.
v. Engañáis, engañad. (enganyats : enganyeu)



ENGANS.
sust. c. pl. Engaños. (enganys)



ENGANY.
sust. c. Engaño.



ENGENRÁ
‘L. Le engendró, lo engendró.
ENGENRAMENT. sust. c.
Concepción, el acto de engendrar.



ENGENRANT.
part. a. de "engenrar”. El que engendra.



ENGENRANT.
v. gerundio de "engenrar". Engendrando.



ENGENRANTSE.
v. Engendrándose.



ENGENRAR.
v. modo inf. Engendrar.



ENGENRAT.
part. pas. de “engenrar”. Engendrado.



ENGINYOSES.
adj. pl. Ingeniosos.



ENGOXANT.
V. ANGOXANT.



ENGOXOS,
ENGOXOSA. adj. Angustioso, angustiosa. (engoxós; engoixós)



ENGRANITS.
v. Engrandeced. - Engranitsme; engrandecedme.



ENGRUXAT.
adj. Grosero.



ENGUENT.
sust. c. Ungüento. (engüent)



EN
ISTAN. Al instante, al momento, desde luego. (instant, instán)



ENJURIA.
sust. c. Injuria.



EN
JUS. adv. Debajo. (jus, jús, jusá, jussá)



ENLASSAMENT,
sust. c. Quizás equivalga a las palabras castellanas laxitud
(lasitud), flojedad, descaecimiento (decaimiento),
tibieza. (Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada // D'
aquest tan gran trayment, lassa, irada' n só; leixar : deixar :
dejar : laissez
)
ENLUMIN. v. Ilumino, ilumine.



EN
PAR. Me parece. (em par, me par, me pareix)



ENPLEGAT.
part. pas. de "enplegar”. Empleado. (emplear)



ENQUER.
adv. Aún. (encara, encare)



ENQUERIR.
v. modo inf. Buscar, inquirir.



ENQUESTA.
part. pas. term. fem, de “enquerir”. Inquirida. (encuesta :
preguntas
)



EN
REDON. adv. Al rededor.



ENREQUEIR.
v. modo inf. Enriquecer.



ENRIQUEHIDA.
part. pas. term. fem. de "enriquehir”. Enriquecida.
(enriquida)



ENS.
sust. c. Ente.



E
‘NS. Y nos.



ENSEMPS.
adv. Juntos, juntamente, una cosa con otra.



E
‘NSEMPS. Y juntos.



ENSENY.
v. Enseño, enseñe.



ENSENYADOR.
sust. c. El que enseña.



ENSENYAMENT.
sust. c. Enseñanza.



ENSENYAR.
v. modo inf. Enseñar.



ENSENYAT.
part. pas. de “ensenyar". Enseñado, cuerdo. (formado,
educado
)



ENSERCADAS.
part. pas. de "ensercar", term. fem. pl. Buscadas.
(encercar)



ENSERCAMENT.
sust. c. El acto de buscar.



ENSERCANT.
v. gerundio de "ensercar”. Buscando.



ENSERCAR.
v. modo inf. Buscar.



ENSERCAT.
part. pas. de "ensercar". Buscado.



ENSERCATZ.
V. ENSERCAT.



ENSERCHS.
v. Busques.



ENSUTZAT.
part. pas. de “ensutzar”. Ensuciado.



ENTANT.
En tanto. (en tant)



ENTENA.
v. Entienda. (entenga, entengues, entengue, entengam o
entenguem...
)



ENTENCIÓ,
sust. c. Intención.
ENTENDIMÉN. V. ENTENIMEN.



ENTENDRETS.
v. Entenderéis. (entendréu o entendreu)



ENTENDUT.
part. pas. de "entendrer". Entendido. (entengut,
de entendre
)



ENTENEN.
v. gerundio de “entendre". Entendiendo.



ENTENÉS.
v. Entendiese. (entenguere)



ENTENETS.
v. Entendéis. (enteneu, entenéu)



ENTENIMEN.
sust. c. Entendimiento. (que t‘ has begut l‘ enteniment?)



ENTERPRETAR.
v. modo inf. Interpretar.



ENTESÉS.
v. Entendiese. (entenguere)



ENTINME.
v. Entiéndeme, óyeme. (entenme, entén me)



ENTITAT.
sust. c. Entidad.



ENTON.
sust. c. Entonación, estro poético, inspiración.



ENTORN.
adv. En torno, en derredor. (alrededor, al rededor; en torn)



ENTRASSEN.
v. Entróse. (“se” entró)



ENTREPETAT.
part, pas. de "entrepetar".
Interpretado. (interpretat)



ENTREY.
v. Entré. (vaig entrar, vach entrá)



ENTRISTAR.
v. modo inf. Entristecer. (entristir; trist : triste)



ENTRO.
adv. Hasta, cerca. (trò a)



ENVEJAR.
v. modo inf. Envidiar.



ENVELOPAT.
part. pas. de “envelopar”. Envuelto. (inglés envelope : sobre
de carta
)



ENVERGOYNIT.
part. pas. de "envergoynir". Avergonzado. (envergonyir,
envergonyit
)



ENVERS.
adv. Hacia, con respecto a.



ENVES.
V. ENVERS. (VS, versus latín)



ENVESSAT.
part. pas. de "envessar". Vejado, hostigado, oprimido,
molestado.



ENVILANIR.
v. modo inf. Envilecer. (vil, vilà, vilá, villano)



ENVIRÓ.
adv. En rededor, al rededor.



ENVIRON.
V. ENVIRÓ. (alt, baix, environ)



ENVIRONATS.
v. Rodeáis, circuís. (environeu)



EQUAL.
V. EGUAL.



ER.
V. Será.



ERGULOS.
V. ERGUYLÓS.



ERGULL.
sust. c. V. ERGUYL.



ERGULLÓS.
V. ERGUYLÓS.



ERGUMENT.
sust. c. Argumento. (Argument)



ERGUYL.
sust. c. Orgullo.



ERGUYL.
v. Enorgullezca. - S‘ erguyl en res; se enorgullezca de nada.



ERGUYLÓS.
adj. Orgulloso.



ERGUYLOSAMENT.
adv. Orgullosamente.



ERGUYLLÓS.
V. ERGUYLÓS.



ERON.
v. Eran. - Qu' eron: que eran.



ERRA.
sust. c. Error, yerro. (errada)



ERRA.
v. Yerra. (él - ella yerra, de errar, error)



ERRAMENT.
sust. c. Yerro, error.



ERRATS.
v. Erráis. (cometéis errores)



ERRE.
V. ERRA.



ERROR.
sust. c. Error.



ES.
pron. Se. (también se encuentra se y s‘; es diu, es fa, se diu, se
fa)



ES.
v. Es, está. - Alguna vez existe, p.e: si Deus no es: si Dios no
existe.



E
‘S. Y se.



ESCALF.
v. Caliente.



ESCALFAR.
v. modo inf. Calentar, enardecer. (animar a las tropas)



ESCARAVAT.
sust. c. Escarabajo, insecto. (escarabicha; escarbat)



ESCARNIR.
V. SCARNIR.



ESCARNISCATS.
v. Escarnezcáis.



ESCLATAMENT.
sust. c. El acto de reventar. (esclatar)



ESCOLTATS.
v. Escuchad, escucháis. (escolteu, escoltéu, escoltáu,
escoltau
)



ESCOMES.
part. pas. de "escometre”. Acometido.



ESCOMETIA.
V. Acometía.



ESCONDUT.
part. pas. de "escondir". Escondido. (abscondut,
ascondut; amagat)



ESCRIBIM.
v. Escribimos. (escrivim)



ESCRIVIR.
v. modo inf. Escribir. (escriure, scriure)



ESCULL.
sust. c. Escollo.



ESCURAHIA.
V. Oscurecía. (escur, oscur, escurina, oscurina; fosc, foscor;
oscuro
)



ESCUREHITS.
part. pas. de "escurehir”. Oscurecido. (escurits,
escureits
)
ESCÚS. sust. c. Excusa (escusa).
ESCUSACIÓ.
V. Escús.



ESCURAY.
v. Oscureció.



ESCUSAMENT.
V. ESCÚS.



ESDEVÉ.
v. Acaece, acontece, sucede. (esdevenir, “es de venir”,
esdevindre
)



ESDEVENCH.
V. Sucedió, aconteció, acaeció. - Alguna vez volvió, p. e: et
esdevench tan paubre: y se volvió tan pobre o vino a tanta pobreza.
(esdevenidor : futuro : venidero)



ESDEVENDRIA.
V. Sucedería, acontecería, acaecería.



ESDEVENGUT.
part. pas. de "esdevenir". Sucedido, acontecido, acaecido.



ESDEVENIR.
v. modo inf. Acontecer, suceder, acaecer.



ESFORÇ,
sust. c. Esfuerzo. (esfors)



ESFORÇAR.
v. modo inf. Esforzar. (esforsar)
ESFORÇAT. part. pas. de
"esforçar". Esforzado. (esforsat)



ESGART.
sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra como no sea
un derivado del verbo provenzal ESGAUZIR, que significa regocijar,
felicitar. (de gaug, goig, goch : gozo; No encuentro esgart en el
texto
).



ESGLAY.
sust. c. Espanto. (esglai, esglayat, esglaiat)



ESGLEYA.
sust. c. Iglesia. (hay variantes en textos antiguos, esglesia,
iglesia, etc
)



ESGUARD.
sust. c. Mirada. (guarda, guardar, vigilar, guayta, guaytar; gard,
regarder
)



ESGUARDAMENT.
V. ESGUARD.



ESGUARDAR.
v. modo inf. Mirar.



ESGUARDARON.
v. Miraron. - S‘ esguardaron: se miraron.



ESGUARDAT.
part. pas. de "esguardar”. Mirado.



ESGUARDATS.
v. Mirad.



ESMENDA.
sust. c. Enmienda. (smena, esmena)



ESNE.
v. Es (de ello). (ne es, en es)



ESPAHATJABAN.
v. Despachaban. (espatxaban, espatxar, despatxar, despachar)



E
' SPAHORDIT. Y espantado.



ESPAVENTABLE.
adj. Espantoso, espantosa.



ESPAVENTAMENT.
sust. c. Espanto.



ESPER.
v. Espero.



ESPER.
sust. c. Esperanza.



ESPERANÇA.
V. ESPER.



ESPERATS.
v. Esperáis.



ESPERIT.
sust. c. Espíritu. (espirit, sperit, espirit, etc)



ESPERITAL.
adj. Espiritual, inmaterial.



ESPERITALMENT.
adv. Espiritualmente.



ESPES.
adj. Frecuente, a menudo. - Mi ha vençut tant espes: me ha vencido
tan a menudo. (espés, espès)



ESPIRACIÓ.
sust. c. Inspiración, animación.



ESPIRAMENT.
V. ESPIRACIÓ.



ESPIRANT,
v. gerundio de "espirar". Inspirando, animando.



ESPIRAR.
v. modo inf. Inspirar, animar.



ESPIRAT.
part. pas. de "espirar". Inspirado, animado.



ESPIRATS,
V. Inspiráis, animáis.



ESPIRIT.
V. ESPERIT.



ESPIRITAL.
V. ESPERITAL.



ESPITAL.
sust. c. Hospital. - Significa también la orden hospitalaria de San
Juan de Jerusalén. (Spital)



ESQUARMENT.
sust. c. Escarmiento. (escarment)



ESQUERRE.
adj. Izquierdo, siniestro. (esquerra : zurda : izquierda)



ESQUIVAR.
v. modo inf. Esquivar.



ESQUIVETS.
v. Esquivéis.



ESSENCIALITAT.
sust. c. La naturaleza y condición de lo que es esencial.



ESSENT.
v. gerundio de "esser". Siendo, estando, existiendo.



ESSER.
sust. c. Ser.



ESSER.
v. Ser, estar.



EST.
v. Eres, estás, existes.



EST.
pron. Este. (también el punto cardinal Este)



ESTÁ.
v. Es, está.
ESTABIT. V. ESTABLIT.



ESTABLIT.
part. pas. de "establir”. Establecido.



ESTAIG.
v. Estoy.



ESTA
'L. Está el, es el.



ESTAMENT.
sust. c. Estado, condición de una cosa o persona, importancia, p.e:
algun fayt que sia de molt gran estament: algún hecho o empresa que
sea de gran importancia. (estamento, los tres estamentos :
eclesiástico, militar, jurídico
)



ESTÁN.
V. ESTANT.



ESTAN.
v. Son, están, existen.



ESTAN.
sust. c. Instante.



ESTANT.
v. gerundio de "estar”. Siendo, estando.



ESTAR.
v. modo inf. Ser, estar, y alguna vez es, esta. - En otros lugares
existir.



ESTARAY.
v. Seré, estaré. (Estaray de tot bé faydit,)
ESTARETS.
v. Estaréis, sereis.



ESTÁS.
v. Estás, eres.



ESTAT,
ESTADA. part. pas. de "estar". Sido, estado, estada. -
Alguna vez se lee



estada
por está.



ESTATS.
v. Sed, sois; estad, estáis.



ESTATSME.
v. Sedme, estadme.



ESTATSNE.
v. Estad (de ello). (Ans ne siats alegre e estatsne joyós,)



ESTAY.
v. Soy, estoy, y a veces es, está.



ESTATZ.
V. ESTATS.



ESTÉ.
v. Extiende (estiende).



ESTECH.
v. Estuvo.



ESTEGRE.
v. Estuviera. (estiguere)



ESTEGREN.
v. Estuvieron, existieron.



ESTEGUÉS.
v. Estuviese. (estigués)



ESTELA.
sust. c. Estrella. (estel, estels, esteles, estrelles)



ESTÉS.
v. Fuese, estuviese.



ESTEVEN.
sust. p. Esteban. (Steve, Esteve)



ESTIA.
V. Esté. (estigue; estigui)



ESTIA
‘N. Esté en.



ESTIAN.
v. Estén.



ESTIATS.
v. Seáis, estéis; sed, estad.



ESTOL.
V. STOL.



ESTOMÍ.
v. Hundió, cayó, arruinó.



ESTORS.
part. pas. pl. de “estorçre o estorcer". Arrancados,
extraídos, libertados.



ESTORT.
part. pas. de "estorçre". Arrancado, extraído, libertado.
(liberado)



ESTRENA.
sust. c. Presente, estreno de una cosa, regalo.



ESTRUMENT.
sust. c. Instrumento, instrumento de música. (instrument)
ESTS.
pron. Estos. (aquests, aquets, estos)



ESVAHIREN.
v. Conquistaron.



ESVAHITS.
part. pas. pl. de "esvahir". Conquistados.



ESVESIMENT.
sust. c. Conquista.



ET.
conj. Y.



ET.
pron. Te. (te diu : et diu)



E
‘T. Y te.



ETAT.
sust. c. Edad. (edat)



ETERNAL.
adj. Eternal. (eterno)



ETERNALMENT.
adv. Eternamente (eternalmente).



ETERNAR.
v. modo inf. Eternizar.



ETERNAT.
part. pas. de "eternar”. Eternizado.



ETERNITAT,
sust. c. Eternidad. (eternidat)



ETS.
v. Eres.



EU.
pron. Yo. (jo)



EUS.
pron. Os.
E ‘US. Y os.



EVITERNAL.
sust. c. Salvación eterna. (sempiterno; eternidad)



EVITERNAR.
v. modo inf. Dar la salvación eterna.



EVITERNATS.
part. pas. pl. de "eviternar”. Salvados en la eternidad.



EXALÇADES.
adj. Ensalzadas.



EXALÇAMENT.
sust c. Ensalzamiento.



EXALÇAR.
v. modo inf. Ensalzar.



EXALÇAT.
part. pas. de "exalçar". Ensalzado.



EXAMENT.
adv. Juntamente.



EXAMENTS.
V. EXAMENT.



EXAUSEIX.
v. Escucha, oye.



EXAUSIT.
part. pas. de "exausir". Oído, escuchado. (ausir;
exaudire, audire
)



EXCITAR.
v. modo inf. Excitar (escitar).



EXELLATS.
part. pas. pl. de "exellar". Desterrados.



EXELLER.
sust. c. Destierro. (exili; exell; exilio)



EXEMPLI.
V. EXIMPLI.



EXEMPLIFICAT.
part. pas. de "exemplificar". Puesto en o por ejemplo.

EXÍ. v. Salió. (eixí; exir, eixir; salir; exit inglés:
salida, exitus : muerte en medicina
)



EXIDES.
sust. c. pl. Salidas. (eixides; sortides pronunciado “surtides”)



EXIMPLI.
sust. c. Ejemplo.



EXIMPLI
‘NS. Ejemplo nos. (eximpli ens - nos - mos)



EXIMPLIFICAR,
v. modo inf. Poner en o por ejemplo. (ejemplificar)



EXIR.
v. modo inf. Salir. (yo ixco, ixes, ix, ixim o eixim, ixiu o
eixiu, ixen
)



EXIT.
part. pas. de “exir". Salido.



EXOBLIDAR.
v. modo inf. Olvidar.



EXOEIS.
v. Escuchas, oyes.



EXOEIX.
V. EXAUEIX.



EXOIDOR,
sust. c. El que escucha. (oidor; de comptes : de cuentas)



EXOIMENT.
sust. c. El acto de escuchar.



EXOIR.
v. modo inf. Escuchar, oír.



EXOIT.
part. pas. de "exoir", Escuchado, oído.



EYL,
pron. Él.



EYLA.
pron. Ella.



EYLS.
pron. pl. Ellos.