Dels Ajudants de la cambra.

Dels Ajudants de la cambra. 

Con les cambres de tot princep no tan solament se pertanga que sien de belles cortines
et draps ornades e per bellea daquells decorades ans encara convenga que aquelles sien ordenadament aparellades segons la nostra ordinacio sobre aço feta et tengudes a prop que de totes coses inmundes sien ab diligencia guardades: perque engir lo regiment daquestes coses sis bons homens volem esser per nos deputats qui ajudants de la cambra seran nomenats dels quals los dos en la cambra del lit dapperellament tots temps de necessitat jaer manam: ordenants que con nos alcun viatge fer o en altra manera caminar o en altre loch mudar se convendra un dells davant nos vaja ab ornaments dun lit nostre per tal que con al dit loch destinat serem venguts trobem aqui per la persona nostra cambra apparellada: e compren totes les palles compradores axi a obs dels lits de la nostra persona apparelladors con per aquells qui en nostra cambra et reecambra deuran jaer quals que quals. E encara nos caminants procuren haver diligentment draps per als lits en la nostra cambra et reecambra faedors. Decernents a lur offici pertanyer lits de les dites palles fer per nos et per los altres con dins la nostra cambra jaer sesdevendra segons que per los nostres camerlenchs o per alcun dells los sera manat. Volem encara que sesguart a lur offici ajudar a plegar et a desplegar los lits nostres els altres apparellaments que per nostres azembles se portaran e que en lalberch en lo qual nos posarem banchs en los quals ab nostres companyes seure puscam complidament sien trobats: e si en aquell alberch banchs no haura procuren que ni sien aportats. E encara a lur offici volem pertanyer que en estiu jonch et altres coses verdejants e en ivern coses en lo sol necessaries o entre los peus a tenir haver procuren e lenyes per fochs en nostres cambres faedors et encendre aquells e apparellar de la festa de tots Sans tro a la festa de Pascha aquelles coses e
semblants segons la qualitat del temps. Lo dia de Rampalm encara rams qui en la processio seran portats
procurar per nos e nostres familiars sien estrets. Ordenants encara que per les coses damunt dites axi
faedores de nostres camerlenchs moneda pendre no ometen e daquella compte et raho retre al nostre scriva de racio sien estrets. Et volem quels apparellaments et les cortines posen en torn de nostres lits et encara sitis nostres los quals havem acostumat de tenir en consell et en taula.
E guardense que sobre la posicio dels apparellaments la ordinacio nostra sobre aço ja feta observen la qual en escrit hagen per tal que engir aço no pusquen ignorancia allegar. E volem encara al offici daquests pertanyer con caminarem sella per los secrets de natura e aquelles coses que hi seran necessaries fer secretament a les azembles portar. En apres ordenam que per los peus a lavar aygua apparellar no obliden con sera necessari o a ells sera manat per un dels nostres camerlenchs.
Ordenam encara que les cambres nostres en temps e hores degudes escombrar et mundar sien tenguts e facen los lits dels escuders de la cambra los quals en la nostra reecambra jaer sesdevendra e encara con caminarem la un dells primer vaja per tal que faça son offici: sotsmeses empero sien als camerlenchs en aquelles coses que per ells son faedores en la cambra et a ells obeesquen ab acabament. En apres no sien peresoses con engir lur offici vagar los convendra als escuders de la cambra si mester sera ajudar. Als camerlenchs empero sagrament et homenatge facen que per loffici dells mal a la nostra persona no esdevendra ans lo esquivaran el revelaran sil sabran e que res per ells fet no es nes fara qui sia vist contrastar a observacio de les coses damunt dites.

Del barber

Dels Camarlenchs.

ACI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI 

Dels Camarlenchs.

Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia de nostra persona con a servesis faedors los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment a continua asistencia a nostre costat e encara a domestica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e destament no minues deputem. Emperamor daço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals lacostament de nostre costat ennobleesca (en dos palabras, en nobleesca) e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la un laltre reparar pusca e soplir: e ells tots consellers nostres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre aço feta la qual en escrit tenguen: liurar especies confits e fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents los quals fora de la taula nos menjarem fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament fer se pora prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axi con se pertanyera: et aquell absent o occupat laltre son offici exercesca. E con nos empero al offerir algunes vegades bonament anar no porem lavors aquell qui fara loffici axi con dit es la oblacio al mayor noble baro qui present sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos a la oblacio offeridora vaja: la moneda empero que per nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustants que en festes damunt dites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present sera o en la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al offici del apothecari pertanyents portar e posar davant nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faça. Encara nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre dels escuders de la
cambra o dels uxers: e aquell qui haura regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que ço que Deu no vuyla per no cauta custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con se volran: lun empero dels si san o present
sera a aço per deute sia estret mayorment quant cascun dels jaer covendra davant nos. Empero
cascun dels qui dins la nostra cambra en qualque manera jaura per mellor segurtat de nostra persona
armes militars ab si e de prop tots temps appareylades haja e complides: e si en aço fer sera negligent de la quitacio sua de un dia per cascunes vegades les quals les dites armes appareylades haver segons que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser punidors. Sobre tot aço encara a qualque loch nos irem tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre costat davant nos anants o en altra manera segons que loch hi haura a nos de prop estan: e a ells injungim esguardar que davant nostre esguardament remoure facen aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. Aquestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram ço es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero que en la exhibicio daquests serveys prerogativa donor entre ells sia servada quel primer camerlench davant laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam los dits camarlenchs los quals per molt major familiar exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts haver poder en los hostals als quals nos declinar sesdevendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir les obres les quals en nostre alberch seran construydores. En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es faedor als ditz camarlenchs diligentment manam curar quen temps de guerres con a qualque host personalment nos anar sesdevendra engir les tendes nostres tots temps sia provehit e mayorment de nits a segurtat de nostra persona de totes coses necessaries mayorment de sufficient custodia domens armats. Hagen encara nos sollicitar que al fre de nostre cavall homens suficients per aptitut darmes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nulla manera no relexen. Aço mes avant ordonam quel primer camarlench enventari de totes les coses que son en la nostra cambra e ques tenen per larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals per servey tot dia als officials a ell sotsmeses son comeses axi con lo reboster e als altres diligencia en guardar ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de
les coses desus dites. E sertes ell absent relex la custodia ab inventari al altre camarlench: abdos empero absents al pus antiquit dels escuders de la cambra si es present la custodia en les coses damunt dites ab
enventari per ells sia comesa. Volem empero que aquell qualque sia qui per la major part del any les damunt dites coses totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional de la casa nostra present
laltre si pero en la cort nostra lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre sia tengut.
En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques coven lo merit regonega de son sobiran als dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra donam poder ço en los escuders de la cambra ajudans barber metges cirurgians secretaris escrivans uxers
posader porters armador real sastre costurer apothecari reboster guarda de les tendes e escombradors del palau: los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de quitacion privar per un mes o menys segons la manera de la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden donar exceptats als secretaris als quals per la nostra magestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments de les quals a les vegades usas tots temps con delles volrem usar
appareyllades sien segons conveniencia del nostre estament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la ordonacio per nos sobre aço feta per tal que per color de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho
de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vestidures e ornaments per defalliment trobats seran transgressors. E con per alcun cas embargats lavar los
peus dels pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en loffici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles vehen a devocion siam provocats. Sien encara los camarlenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual cosa Deu no vulla seriem agreviats que no poguessem de aytals coses remembrar que en loffici davant nos o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor no sia lexada: en apres con sabran nos voler per lanima dalcun deffunt sollenpna missa fer cantar manen als nostres rebosters que juxta
la ordinacio per nos feta sobre la lumenaria dels deffunts la qual en escrits tenguen appareylen brandons
per aquells encendre en la missa damunt dita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols daquesta nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e aquells ligen sovinerament o ells liger (legir) se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga: e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corregir Ies negligencies dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esdevendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun loch si donchs aqui no vesien la impressio de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camerlenchs et qui per temps seran en lo comensament de lur offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran e per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar seran estrets que ab tot lur poder e enginy dampnatge de nostra persona lo qual poder esdevenir sabran esquivaran e la salut nostra e estament aytant con a ells possibil sera conservaran e si dalcun qual que qual dampnatge de nostra persona o del estament nostre sabran o per semblant de veritat hauran oyt procurar aquell a nos al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna cosa no faran ne han feta perque no puguen plenerament totes aquestes coses complir. Ne es maraveyla si en aquest cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut homenatge prenam cor certes per custodia de un petit castell exegit es estat
homenatge tots temps sa entras de nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio dels consellers los camarlenchs consellers nostres sien enteses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio declarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab acabament: en apres encara injungim als dits camarlenchs que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats ço es dels ajudants de cambra et del sastre et sos coadjutors dels rebosters comuns et dels altres del rebost dels porters e sotsporters del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes es diputat e dels adjutors daquell que be et lealment en son offici se hauran et specialment engir la salut e conservacio de la persona et estament nostres los dampnatges per lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra nos per qualsque altres esser procurades o si a nos revelar no ho podien aço revelaran a alcu dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia pervenir.

 

Dels escuders de la cambra

Dels Boteylers comuns

Dels Boteylers comuns.

Digna cosa e acordant a raho estimam que totes aquelles coses les quals dins lo palau nostre son faedores ab tal orde eximent reeben que neguna cosa inperfecta seguir no sen pusca ans mes segons que es possibil totes perfectament per lur orde sien dreçades. Emperamor daço ab aquesta present constitucio per tots temps valedora statuim que en la nostra sala o palau real dos boteylers comuns dels domestichs nostres assats jovens bons e homils sien reebuts per nos elegidors qui vin e aygua a
posarse estudien perfecta e ordonadament. E per tal que nengun defallimen de les coses damunt dites noy sia preguarden diligentment e atesa per les taules discurrent e molt diligentment en les coses desus dites esguardant: los quals als boteylers e sotzboteller nostres engir lurs officis obeyr sien tenguts e sengles dies de dejunis a nostres domestichs en lo vespre volents beure en lo palau o en altre loch en nostre alberch ajustats vi e aygua appareylen e aministren abundantment e allo mateix facen tota hora que presents ab nostres domestichs sesdevendra demanar nos a beure. E si sesdeve nos de loch a loch anar un dells al loch al qual haurem ordonat danar de continent ivaçosament davant vaja per tal que per occasio de lur triga engir lur offici alguna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem encara que almenys la un dells dins la botellaria nostra o almenys prop aquella jaga si dins fer nos pot ab bona manera per tal que distancia de loch algun embargament donar no pusca a lur offici damunt dit perque liberament
nos pusca complir: si empero los boteylers nostres e sotzboteyler nostre special absents esser sesdevenia aquelles coses que ells deurien fer sestudien diligentment de complir e aço per aquell volem
que sia fet qui en loffici sera primerament reebut don en escrit aquelles coses que per nostres boteylers son faedores ab si tenguen e en lo cas aquest diligentment observen e als copers a donar a nos a beure deputats en les coses tocans lur offici apres los majordomes obeyr sien tenguts. E per tal con en lo
present cas e en altres poden moltes vegades los vins nostres e altres coses de les quals la nostra celsitud usa pertractar e per tal que en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses les quals en los altres a nos aministrans havem davant esguardat: ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels majordomes nostres de fer sien estrets lo qual lo boteyler nostre special a nos fer es obligat axi que ocasio de rabia no deydora de les coses nocives ministra pugan tant con puscam esquivar.

del portant aygua boteylaria

Dels Rebosters comuns.

Dels Rebosters comuns.

Digna cosa e acordant a raho estimam que totes aquelles coses les quals dins lo palau nostre ab tal orde eximent reeben que neguna cosa imperfecta seguir nos pusca ans mes segons que es possibil totes perfetament per lur orde sien condreçades. Emperamor daço ab aquesta present constitucio per tots temps valedora sanccim que en lo nostre rebost dos rebosters comuns dels domestichs nostres assats jovens bons e homils per nos elegidors sien reebuts qui totes aquelles coses les quals a offici de reboster se pertanyen estudien perfetament e ordonadament complir. E per tal que negun defalliment de les coses damunt dites no sia preguardense diligentment e atent per les taules discurrents e molt diligentment en les coses desus dites esguardan: los quals als rebosters e al sotsreboster nostres engir lur offici obeyr sien tenguts. E encara aygua a nostres domestichs abans de menjar e apres de menjar exhibir sien estrets si donchs lavatori convinent e opportu aqui no es. E si sesdevendra nos de loch a loch anar un dells al loch al qual haurem ordonat de anar continuament cuytan davant vaja per tal que per occasio de lur triga engir lur offici alguna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem encara que almenys la un dells dins lo rebost nostre o almenys prop nostre alberch jaga si fer se pot ab bona manera per tal que distancia de loch algun embargament donar no pusca a lur offici damunt dit perque liberalment nos pusca complir. Si pero los rebosters e sotsreboster nostres especials absens esser sesdevenia aquelles coses que ells deurien fer sestudien diligentment de complir. Aço per aquell volem que sia fet qui en loffici sera primerament reebut: don en scrit aquelles coses que per nostres rebosters son faedores ab si tenguen e en lo cas aquest diligentment observen e als camarlenchs obeyr sien tenguts. E per tal con en lo present cas e en altres poden moltes vegades les fruytes nostres e altres coses de les quals la nostra celsitut usa pertractar per tal en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses les quals en los altres a nos ministrans havem davant esguardat: ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels camarlenchs nostres de fer sien estrets lo qual los rebosters nostres especials a nos son tenguts de fer axi que rabia no desidora de coses nocives pugam aytant con porem esquivar.

escombrador, lavador argent

De la manera del seer e proposar en consell nostre.

De la manera del seer e proposar en consell nostre.

Si engir la ordenacio de la cosa privada de la casa nostra cura havem hauda e Deu actor en aquella res aytant con en nos es no havem lexat imperfet: quant mes engir lo grau e orde daquells qui entorn de nostre costat cavalleregen e part de nostre cors esser son enteses obra donar deuem per tal que a alcu no sia legut la ordenança dels graus destorbar e no esguardada rahon del temps als çaentras militants esser davant posat: que axi con del humanal cors los membres de la part dreta del dit cors majors nodriments reeben e per major força son reformats axi reyals comtes barons e altres cavallers de la part dreta de nostre cors en conseyll sien decorats: e los prelats els altres clergues de la part sinistra en lurs seyles sien hondrats. E per tal con moltes vegades en nostre conseyl alscuns de nostres conseyllers per si o per conjunctes persones usen de offici de avocats: digna cosa jutgam quels dits conseylsers aytant quant en alcuna cosa proposar o allegar volran o alscuns per ells en loch acostumat no seguen mas decontinent se leven e del cercle del conseyll isquen si donchs nos per qualque causa moguts a aquells donar honor no voliem cor egual cosa esser entenem que pensada la qualitat de estar de peus o de seer leugerament sia conegut que sostenga part de conseller o davocat. Si empero alcun dels dits conseylers per son offici o per nostra comissio alcunes coses al dit conseyl proposar sien estrets seent en lur loch acostumat les coses damunt dites proposar pusquen. En apres quals que quals de qualque condicio sien qui a la companya de nostres conseylers no seran agregats si per si o per altre davant nos en lo dit conseyl volran alscunes coses proposar o per altres postular de peus de necessitat hagen estar: si donchs per aventura nos esguardada la dignitat dells no volrem ells en seer especialment honrar. Empero si alcun ni ha de tan gran dignitat que mes quels altres deja esser honrat per qualque raho a la nostra presencia se convendra venir: en aquest cas la present nostra ordenacio no volem haver loch avans nos a aquell esguardada la sua dignitat puscam fer honor en aquesta part segons que de nos e dell se pertanyera. En apres los embaxadors de la persona del papa del emperador dels reys e cardenals e patriarches archabisbes de fills o frares de reys o de ciutats solemnes o a aquells semblants en lo cercle dels conseylers nostres seer pusquen: e si alcun dels dits embaxadors sera archabisbe o bisbe segue axi con los altres de conseyl nostre axi con si res no volia proposar: e si alcun dels damunt dits embaxadors per son propri fet alcuna cosa proposar volra sia observada la manera desus prop ordenada o dels altres magnats los quals specialment per causa volrem honrar.

Serveys

Del Barber.

Del Barber.

Per humanals necessitats de les quals natura alcun hom munit de quantas vulla potencia no ha fet exempt nos de offici de barbers freturam: lo qual un esser volem en nostre servey diputat qui certament als camarlenchs sotsmes sera e obeyra. E aquest engir aquelles coses que sesgarden lur offici deu esser diligent engir lo servey de nostra persona ço es aquell lo cap nostre pinten e en temps degut lau con a nos sera vist expedient primerament fet tast: e semblants coses faça a les quals es specialment deputat. Deu encara tenir nedeamen e decent lo baci els altres estruments dels quals ha usar son offici excercen. En apres lo barber sera en loffici de la cambra ajudant als ajudants en la preparacio e ordinacio del lit nostre e daltre qual que qual ornament de cambra: e con sesdevendra los ajudants absents esser tots los serveys que a aquells pertanyen en la cambra aquest barber fara e supplira: e dins nostre alberch ab los escuders de la cambra e no alloure lo dit barber jaer sera estret: e con nos en alcun loch transmudar sesdevendra lo dit barber segons ques covendra portara ab si la maleta ab les vestidures de nostre cors les quals manarem portar de la qual cosa demanar nos primerament deura. En apres si en fer les coses damunt dites e en altres incumbents als dits serveys fallira per cascuna vegada en la quitacio dun dia sera punit. En apres per tal con exigent loffici lo qual ha a fer lo barber sovinerament a la persona nostra mes quels altres se apropinca: ordonam que en la novitat de la receptio del servey lo dit barber aytal sagrament faça e homenatge loqual havem disposat los camarlenchs de prestar.

dels meges de phisica

Dels Monges de la cappella.

Dels Monges de la cappella.

Per tal que les presents nostres ordonacions en totes les sues parts sien vistes perfetes e per defalliment de ministres no puguen esser en lo servey opportu en alcuna cosa depreses: per ço esguardants quel dit abbat continuament per lo carrech de son monestir bonament no pot la nostra cort seguir e car tots los divinals officis segons costuma de lur orde antigament en la nostra cappella observada son celebradors: per tal de necessitat ordonam que continuament estien en nostra cort dos monges de son monestir los quals honests e de honesta vida esser volem qui ab los altres cappellans e almoyners nostres per devesides semnanes misses e altres divinals officis hores ço es canonicals canten e celebren cascun dia. Encara volem que la un dells ço es lo primer reebut al offici lo baci tenga con nos offerir se covendra e no oblit hosties vi aygua e tota cosa al sagrament de eucaristia e al cappella celebrant necessaria faça diligentment tota hora que diaque no sera vestit en la missa: cor lavors per aquell volem que sia fet. Deura encara per si o per lescola de la cappella e encara com missa oyrem ministrar a nos libres del quals som acostumats de usar en misses e en altres hores divinals. Encara ordonam pertanyer a cura daquell dels dits monges qui pus antich sera en loffici apparellaments e ornaments de nostra cappella quals que quals ab diligencia guardar los quals fet enventari de tots tenga: mas laltre monge qui segon sera reebut haja copia daquell enventari per tal que ell aquelles coses guart e serve con lo primer absent sera o en altra manera empatxat: e en absencia dels monges lo cappella almoyner segon reebut al offici haja axi mateix enventari en la manera mateixa dels monges. Guardense encara que en escrit hajan e inviolablement observen la ordonacio nostra sobre los paraments e altres ornaments de la cappella posadors e mudadors segons la varietat dels dias sollennes e de les festes conseguentment. E encara aquell monge qui los ornaments guardar deu proveesca engir la reparacio daquells con menester hic sera o faent encara alcuns fer de nou segons la ordonacio la qual havem feta engir aquestes coses haja albara del escriba de racio contenent lo preu que pujaran les dites coses e ab diligencia reeba los diners del thesorer per pagar aquelles. E con segons dit havem lo dit abbat per lo carrech de son monastir no pot en la nostra cort continuament esser present: volem e ordonam que lun dels dits monges ço es lo primer reebut e ell absent laltre faça complesca e exercesca totes e sengles coses a la cura e ministeri del dit abbat pertanyents en e per la forma en lo seu capitol pus prop dessus scrit del qual translat ab si haja contenguda e expressada. Ajustants empero a aço que si abbat alcu present sera o maestre en theologia en nostra presencia aquell deura a nos donar lo besament de pau e del test del evangeli e fer la benediccio de la nostra taula. E en apres ordonam ells esser sotsmeses al canceller e a ell deure obeyr: los escolans empero de la cappella e encara los escolans de la almoyna e tots qui en la cappella usen al dit abbat e en absencia sua al dits monjes obeyr deuran cuant al servey lo qual a fer han en la capella: los quals escolans de la cappella los damunt dits monges si inobedients o negligents en lo dit servy hauran trobats a perdre la sua quitacio de tres dies o enjus pusquen condempnar. E en apres encara volem ells a nos sagrament e homenatge prestar lo qual lo dit abbat a nos prestar es tengut.

escolan de la cappella

Dels Porters o sotsporters que son liurats als oydors.

Dels Porters o sotsporters que son liurats als oydors.

Semblantment per exeguir los manaments dels oydors damunt dits en quant al seu offici pertanyera a execucio sien menats e per guardar que sino aquells qui dejen a la audiencia non sacosten cor grant multitud lo comun profit poria tost destorbar: volem e ordenam que dos sotsporters nostres al servir de la dita audiencia sien aordonats los quals a manament dels dits oydors iran la on a ells dintre la vila on nos serem trametran per aquelles coses que loffici dels oydors tocaran e los manaments daquells ab
diligencia e cura feelment exeguiran. E quant al servey daquest offici necessaris no seran volem e a ells manam que engir la guarda de les portes foranes de nostre hostal e de les altres coses al seu offici pertanyents sien diligents e attents ab los altres sotsporters ensemps: et per rahon del offici sagrament al canceller faran que engir la exequcio dels dits manaments be e feelment se hauran.

Del confessor

Dels Caçadors o Guarda de cans.

Dels Caçadors o Guarda de cans.

Aquelles cogitacions e consolacions pus agradablement son preses les quals no engir una cosa tan solament ans engir diverses legudes empero e honestes occupacio pendre se demostre e aytant pus fort cascun ab occiositat enemiga de tot be salonga quant en diverses coses legudes empero es preocupat. Emperamor daço ab aquesta present constitucio duem ordonador que dues bones persones en la nostra casa real sien reebudes qui caçadors sien nomenats e estiguen los quals los nostres cans de caça guarden e daquells cura hagen ab los quals tota hora que convinent sera e a nos plaura nostra pensa alegren: en lo qual cas ab nos ab los cans damunt dits vagen al loch on sera ordonat caçar. Encara cura hagen acabada de totes aquelles coses que a la caça segons son temps e natura de la caça damunt dita pertanyera no lexan negligentment de les coses damunt dites: pan empero necessari cotidianament a us e provisio dels dits cans reeben cascun dia de nostre panicer e collars cadenes e totes altres coses als dits cans necessaries del nostre comprador ab diligencia tota vegada que obs sera procuren e demanen
e lo dit comprador totes les dites coses complidament a ells sie tengut donar ab acabament. E ells al dit falconer apres del majordom obeyran: e per tal con esquivar no podem que caçant o en altra manera als dits caçadors no conversem e cans e les altres coses que a caça pertanyen per tal que perils encorrer ans
mes nostre Senyor ajudan esquivar puscam los quals a molts grans princeps havem oyt esdevenir: volem e destretament ordonam quels dits caçadors sagrament e homenatge al majordom facen quant en son offici seran reebuts que a tot perill que a nos per oposicions o en altra manera pogues esdevenir mayorment per rahon de son offici feelment esquivaran e que no han fet alcuna cosa per que los damunt dits sagrament e homenatge servar non pusquen ne faran daqui avant.

del sobreazembler e sotsazembler

Del Vicecanceller.

Del Vicecanceller.

Con humana fragilitat no sufira usar hom de continua sanitat corporal cobeejants quel offici no poch de nostra cancellaria en la qual tots los negocis justicie concernents los quals a la nostra cort devoluts son espeegadors per alcun accident no pusca freturar de governador: emperamor daço ordonam quen la damunt dita cancellaria un hom feel e espert lo qual sia doctor en leys apres lo canceller sia posat qui no ligat de negun ligam de sacre orde per tal que ço que per aventura per lo canceller en cas que fos archebisbe o bisbe o altre prelat o clergue qui en criminals coses fer no poria per aquest sia supplit.
E per tal que en la dita cancellaria totes coses degudament sien fetes engir aquelles apres lo canceller entena ab acabament. Encara ell volem haver diligencia que les letres les quals sobre Ies supplicacions son manades complidament contenents lo fet en la supplicacio contengut sien diligentment espatxades en tal manera que en aço deffalliment lo qual a nostres gens greuge no poch poria donar no sia atrobat. Ordonants en apres que tota hora que sesdevenga nostre canceller no poder seguir nostra cancellaria aquelles coses que per lo dit canceller son ordonades e altres coses faedores en loffici de la dita cancellaria lo dit vicecanceller tenir e complir en totes coses no ometa e totes les altres coses les quals lo dit canceller en escrit haver es tengut ab si en escrit haver no releix. E los sagraments los quals lo canceller es faedor lo vicecanceller a nos faça ab acabament.

Del offici del prothonotari tinent los segells

Del Argent de la cort nostra.

Del Argent de la cort nostra.

Jacsia ques covenga a reyal magestat que la cort daquella axi de vaxella daur con dargent sia decorada: deguda cosa pero es engir los sotsmeses grau e orde observar per tal que aquests per prerogativa de vaxella se alegren los quals noblea de linatge o eminencia de dignitat o proximitat de princep ennoblexen. Emperamor daço statuim que tots en lo nostre palau de qualque estament sien qui cavalcant vagen en escudelles e platels dargent mengen e en tases no empero daurades beguen: empero los cavallers abbats e priors e encara comtes vescomtes e barons jacsia que cavallers no sien taces dargent daurades e majors de les altres hagen per lur beure e menjars a ells en talladors dargent sien apportats. Declarants empero que tallador alcu no venga cubert al nostre tinell exceptat lo nostre si donchs aqui rey altre o cardenal o fill de rey primogenit menjants no havia. A tots empero cavallers doctors o cappellans o altres persones destament ab bacin e ab pitxer dargent en la fi de taula sia donada facultat de lavar.

consellers nostres

De les vigilies de les festes.

De les vigilies de les festes.

En les vigilies de les festes les quals segons Lesgleya vigilia han engir los ornaments e vestiments axi sia observat segons que dins les huytaves de les festes es dessus ordonat: exceptat que en les festes quels mellors vestiments e paraments hauran servir los vestiments e paraments mijancers les vigilies e les vuytaves servesquen: ajustants pero a aço que en les festes que sis capes havem declarat esser tengudes que en les vigilies daquestes quatre capes sien tengudes e si en la festa quatre manam esser haudes en la vigilia de duas tant solament sia usat.

Dels dies dominicals

De les viandes.

De les viandes.

Jacsia ques pertanga les corts dels reys e dels princeps de diverses e varies coses habundar cor pero moltes vegades moltes viandes especialment ab treball e gran ministeri conquesides malalties engenren e beten lo seny vicis dins meten virtuts foragitan sino son remesiats per medecina de temperança la qual es mare de castetat. Cobeejants donchs axi a la salut de la pensa con dels cors per remey salutable proveyr statuim que la cort nostra regladament en lo dinar de dos menjars apparellats tan solament sia contenta: volem pero oltre aço alcunes vegades a conexença del majordom de la nostra cort dalcun antremes esser appareylat. En lo sopar de un continuament o de dos alscunes vegades segons que al dit majordom sera vist expedient: pero con convit farem tres viandes sien donades e un entremes e lavors los cochs els altres de la cuyna ministres mes que no han acostumat sien diligents que totes coses e sengles a la dita cuyna pertanyents diligentment e ben e sens macula de reprehension sien appareylades. En apres volem e manam que en la cort nostra sien donats menjars los mellors ques poran atrobar axi de volateries con daltres carns grosses axi que en la setmana divern a la taula nostra e a tots aquells qui menjaran en aquella quascun dia gallines e en stiu polls continuament en dues maneres si donchs nos per nostre plaer aquestes viandes per altres no mudavem e a la taula dels cavallers qui fora la nostra taula menjaran e els altres qui a la taula daquells seuran tres dies de quascuna setmana ço es dicmenge dimarts e dijous les dites gallines en ivern e polls en estiu manam esser donades cor aquests els altres menjars volem esser apparellats segons la qualitat del temps en ivern aquelles ques convenen a ivern e en estiu aquelles qui son congruents al estiu: ajustants que dels dits menjars la un sia cuyt en aygua laltre en ast o en altra manera en axi quels dits menjars de tot sien no semblants e diverses. Quant dels dits menjars axi de carns grosses con de volateries devant nos e prelats cavallers e altres persones de qualque condicio sien seran posadors aquest orde volem esser servat ço es quel dit majordom de la cort nostra guart diligentment que abundantment e sens vici de exces quascun dels dits menjars sia posat en tal manera engir aço son offici exercen que indigencia fuscha e sobrefluitat de tot en tot esquiu: e per tal con en lo posar demunt dit se pertany a alscuns segons la condicio de lur stament mes que als altres esser honrats volem que en lo tallador nostre per vuit persones vianda sia posada e en los dels fills de reys de nostra casa e de archabisbes dels reyals de nostra casa si cavallers seran e de bisbes sotsmesos nostres per sis e dels altres prelats e cavallers de nostra senyoria qui a nostra taula siuran e menjaran devant ells per quatre de les dites viandes sia posat: e aquest horde hi sia servat que a tots los menjants en la dita taula que sia posat un tallador entre dos menjadors si donch no era alcun arquebisbe qui per causa donor volguessem seer a taula primer de nos et a aquell un tallador devant sia posat ab la quantitat de la carn damunt en lo seu grau espressada: e si se esdevendra que alcun bisbe aquell dia haura celebrada missa devant nos volem que aquella honor li sia feta que es feta a archabisbe seent en nostra taula. Mas si a nos convendra convidar persones de gran stament volem que en lo nombre de les viandes la dita nostra ordinacio no sia servada mas habundantment lo nostre palau sia servit e los menjadors en aquell complidament provehits. E per ço con se pertany de la nostra reyal magestat pus sollemnialment esser servits aquells dies quels altres acustumats volem que en los talladors de nos e daquells qui en nostre palau menjaran aytal orde sia servat ço es que en nostre tallador dels reys fills de reys primogenits e de cardenals per vint persones de les dites viandes sia posat e en los talladors de fills de reys no primogenits de patriarches e de archabisbes per setze e dels bisbes e dels qui de sanch reyal ledesmament devallaran qui no seran fills de reys e que sien cavallers per dotze e dels altres prelats e de cavallers quan a la nostra taula siuran per vuit a quascun sia posat. Empero declaram que los dits talladors sien posats segons la nostra ordinacio damunt spressada et en los dits talladors no metem nombre.

de la manera de dar racions

Dels Consellers nostres.

Dels Consellers nostres.

Lo regiment de nostres sotsmeses nos axi havem que aquells no dampnificats servem faent justicia e encara el profit de la cosa publica cobeejants. Emperamor daço engir tants grans coses e aytals deuen suffragis de provisio ajustar que ab conseyll de hom de saviea e de experiencia de coses de proposit feels resplandents esser endreçatz nos cove: cor aquelles coses qui ab conseyl son fetes fins benauyrables reeben ne mereix sotsmeses regir qui neglegex estar a conseyl de savi. Perque a tan gran offici de consellers de la nostra serenitat real sien reebuts canceller e vicecanceller majordomens camarlenchs maestre racional tresorer e promovedors e encara secretaris qui puguen esser en aquells e encara altres quals que quals a aço conexerem merexedors: statuents per utilitat de la cosa publica la qual en nostres temps cobeejam conservar que negun de nostres consellers del loch en lo qual serem personalment constituits nos gos absentar ne gos anar a alcun convit ne altres coses en sa persona fer per les quals son venir a nos si era appellat se pogues en alcuna manera embargar si donchs primerament de la nostra serenitat no havia obtenguda sobre les coses damunt dites licencia special. En apres ordenam quels nostres consellers a nos per sagrament prometre sien tenguts que aytant com poran a nos bon conseyl e feel daran dients aquelles coses que sabran conseylladores favor odi e temor de tota persona de tot foragitats. Encara secret de nostre conseyl servar feelment entendran e encara que no han feta alcuna cosa ne faran per avant que a les coses damunt dites sots sagrament promeses observadores obviar pusquen en qualque manera.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Lavors e no es maravella creix mortal anxietat con per trebayl alcun consegueix dampnatge o es sostret de condigne premi o loguer a son trebayl. Perque digna cosa es que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen axi als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exaccio no sia als impetrants les letres massa carregades majorment con per aquelles letres execucio o subministracio de justicia es manada: cor con alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia per nostra libertat consegueix egual cosa es que qui liberalitat reeb per satisfaccio de les letres si mateix reta pus liberable. Emperamor daço engir la taxacio de les letres de la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam esser observada ne per les letres scrividores o segelladores alcuna pus avant sia hauda. Ordonam donchs que per letres de simple justicia dalcuna singular persona tan solament sien donats sinch solidos daquella moneda la qual correra en la terra on la letra sera escrita e atorgada si empero en alcuna terra nostra sera atorgada: mas si fora la terra nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra en les terres nostres mes propinques en lo loch on sera axi con es dit scrita e atorgada los damunt dits sinch solidos sien pagats. Si alcuna pero universitat o colegi qual que qual les dites encara letres de simple justicia empetraria deu solidos daquella moneda metexa pagar sia tenguda. Pero quant los impetrants son religioses mendicants o altres persones miserables lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra aquella contenia alcuna dispensacion o alcuna clausula especial que no sia de mera justicia mes alcuna gracia contena lav*(mancha)ors deu solidos per la dita letra sien exigits. Encara m** si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte o per causa dalcuna condempnacio o encara per altra qual que qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absoludament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat lavors si amissio dorella o execucio de fustigacio remesa sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa de ma o de peu o de lengua quaranta solidos sia tengut de pagar: e si de pena de mort remesa sera pach per letra cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qual es feta la remissio de les penes damunt dites haja en bens cent libres o enjus: cor si era pus rich mes dell sia exigit per les dites letres hauda rahon de la quantitat dels bens los quals sera trobat haver segons la manera prop ja taxada. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o per mutacio de pena degudament feta: lavors daqui sia reebut tant solament la meytat daquell preu lo qual se degra reebre si la remissio fos feta de grat segons les coses prop ordenades. E con a alcun remetrem exili perpetual pach per letra la meytat daquella quantitat la qual se deuria pagar si fos remesa pena de mort: per temporal pero exil si de dos anys o enjus sera remes vint solidos si oltra des anys tro a quatre anys trenta solidos e de quatre anys entro a quant que sia quaranta solidos pach per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual sera remesa la pena del exili segons que damunt es dit con se remet pena a altre corporal. Mas si alcun en juhi sera condempnat per crim mas en fuyta estan de nos per aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenia de pena la qual fos a ell per crim imposada: lavors cor no deu esser de meylor condicio lo fugent que el detengut sia considerat lo crim per lo qual ses constituit en fuyta e si es tal crim per lo qual mort se degues esser donada aquell provat lo crim contra ell lavors aytant pach per letra com si verament fos condempnat. Si pero no pena de mort mas altra: lavors aytant pac con per remissio de mutilament de peu o de ma es damunt ordenat. E aço entenem de pena solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a nos per annotacio del fugent acquisits: lavors sia observat ço qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volents gracia fer alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de dotse diners per libra: e la on dariem violario a alscuns anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu de la letra sien reebuts dos solidos per libre de la summa la qual en les letres es contenguda. Si pero donavem terres a tots temps o rendes a algu e als seus: lavors feta extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria causa o sobre altra cosa en special consistent qual que qual sentencia donada sia de manament nostre o devant nos quaix en persona nostra e daço sien demanades cartes o letres una o moltes: lavors per lo preu daquelles se pagara deu solidos daquella moneda que correra en aquell loch on la sentencia se dara si lo plet sera de mil solidos enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi con entre alcunes universitats notables o potents o entre prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors hauda rahon del negoci e de les persones entre les quals se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que setcentas cinquanta libres per cascuna letra en neguna manera no sobrepuig. E encara mes si per letres nostres se demana esser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses dalcun si los bens als quals se provehira valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letra sinch solidos: si pero mes valen entro a cent libres lavors deu solidos sien reebuts per la letra e ten axi daqui avant entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta solidos en alcuna manera lo preu de la letra no munt. Encara mes si alcuna singular persona demana de nos letres de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres coses per les quals encara segur conduyt sia demanat: empero si es consentit per nos a alcun conduyt o asseguracio ço es que no puga esser pres per rahon de deute civil al qual axi con a principal o axi con a fermança es alcun per aventura obligat: lavors per libre pach dotse diners si es cert temps: pero si es a beneplacit pach sinquanta solidos: pero si ço del seu val de mil libres enjus. E si val ço del seu de mil libres ensus pach per la letra de sinquanta solidos tro en sinchcents e daço carregam la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con si de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a collectes o altres contribucions temporalment: lavors hauda extimacio dels seus bens e de la gracia pach per letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun aço es atorgat perpetualment per si els seus o si per aventura satorgara per nos a alcun privilegi militar hauda encara rahon dels seus bens los quals se eximiran de talles o de collectes: pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra havem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia fer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per aço alcuna moneda paguen al tresorer nostre: lavors per la letra daqui faedora paguen si ço del seu valra cinquanta libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de grau en grau si donada sera major summa: si pero de grat sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra: si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens daquell. E si la dita gracia sera feta a alcuna universitat o universitats: axi matex sia hauda consideracio als bens de la dita universitat o universitats e segons la valor dels bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. Encara mes de letres de gracia la qual alcunes vegades fem de trer alcunes coses vedades de les terres nostres qualsque coses sien feta extimacio de les coses les quals se deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. En apres con alscuns crearem notaris publichs specials empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres seran pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la qual correra en les terres aquelles nostres on hauran especialment les cartes a fer: cor si eren creadors en Arago de jaqueses e si en lo regne de Valencia o en Cathalunya reals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Corcega de moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correra e si en Mallorcha de mallorquins seran los sinquanta solidos per aquella letra pagadors. Si pero son creats a totes les terres nostres notaris cent solidos daquella moneda que lany correra en la terra on ell sera creat per la letra sien pagats. Encara mes con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen sia reebut per letra hauda rahon del loch al qual satorgara a rahon de multitud de cases o de fochs que per cascun foch aquell al qual fires o mercat satorgara dos solidos sien pagats per letra daquella moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sinquanta libres o enjus lavors quintse solidos per cascun any del alongament seran pagats: e si lo deute es de cent libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada. Conseguentment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o benefici ecclesiastich si aço per propri nostre moviment atorguem per la letra res no pach: si pero a supplicacio sua o daltre ho cometiem lavors rahon hauda daço que reeb per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades res no volem quen sia pagat si aquell meteix offici a aquella metexa persona o encara altre offici cometam. Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual aço atorgam e que pusca en aquell loch talla o sisa o qual que qual contribucio en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens imposat: lavors deu solidos tant solament com aço quaix justicia esgart per preu de la letra sien pagats. Si pero estranyes persones o privilegiades segons les coses per nos atorgades haurien contribuyr: lavors dotse diners per liura de la quantitat a la qual la dita exaccio muntar pora per les letres sien hauts: no volem empero que a mes ultra sinchcentas libras munt la summa. Pero on prelats o barons o altres quals que quals gracia de nos obtenrien que dels homens aquells subsidi pusquen exegir dotse diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses per aventura o universitats privilegis per tots temps donadors o encara a vegades los antichs privilegis confirmam o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre hauda raho de la cosa o del privilegi lo qual se atorga e daquell a qui es atorgat cor en aytals coses nos pot degudament certa regla esser donada. Part asso cor aquelles coses qui de major fermetat salegren mes se poden agreviar: volem quels privilegis los quals segons nostra ordonacio deuen esser segellats ab bulla daur ultra la quantitat la qual per rahon del privilegi sera vint libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de plom seran segellats setanta solidos sien exigits dels quals tres libras al almoyna sien donadores. Volem encara e manam quel nostre protonotari consider diligentment les condicions de les persones per tal que als pobres los preus de les letres rahonablement sien moderats: mas en tots sesgart quels preus no pugen: ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero que dels familiars nostres o de nostra companyona la reyna per letres de justicia o per altres de prechs alcuna cosa sia exigida.

beneficis donadors

Dels Meges de cirurgia.

Dels Meges de cirurgia.

Per tal en medicina dues parts haver no es no coneguda cosa la qual una phisica e laltre sirurgia es appellada e ja sobre la primera hajam provehit ordonants quels metges de phisica sien en nostra cort: sobre la segona part de present en los cases que a nos o als nostres familiars esdevenir porien proveer duem ordonador que dos en sirurgia experts en la nostra cort hajam e ells aquelles coses que necessaries han segons lur art ab si tenguen per tal que del offici a ells injunt a nos si cas lo qual Deu no vuyla sesdevenia e als familiars nostres servir mils pusquen. E si en temps de pau engir daquestes coses per ells diligencia haver volem molt pus fort en temps de guerra con nos en host serem cura a ells esser deu. Ajustants que prop les tendes nostres o el loch en lo qual nos estarem lavors jaguen et romanguen e encara totes coses que degudament tastar poran abans que a la nostra persona posen tasten feelment. Als camarlenchs axi con los phisicians sotsmeses seran: e aço per tal con en nostra persona obrar han segons lur offici sagrament e homenatge axi con los phisicians presten a nos.

Dels escrivans secretaris

De la manera de dar racions.

De la manera de dar racions.

E si engir les viandes en lo nostre palau e casa reyal als menjants aministradores orde degut observador havem disposat: molt mes necessari esser jutjam que quant que quant les dites viandes als nostres domestichs per racions e majorment en host on los princeps majors despeses no poden esquivar que en destribuir e divisir aquelles temprança e mesura molt mes lavors es necessari sia observada. Perque ordenam que con a nos se convendra ostejar on no es custum los nostres domestichs devant nos menjar o per cami anant on per defalliment dalberchs los nostres domestichs menjar nos nons poden bonament acompanyar o en cas que per necessitat o volenterosament nos volents ordenar que devant nos no mengen: en aquell cas ordenam quel escriva nostre de racio lus do racio en aquesta manera ço es lo cafiz de forment a mesura de Valencia a cent vint persones lo dia del qual a cascuna persona vendra trenta unces de pa cuyt e el cafiz de la civada a la dita mesura a setze besties lo dia e vendra per bestia tres almuts e lo quarter del vin a mesura de Valencia en que ha tres ferrades de cort a sis persones lo dia e un molto a divuit persones lo dia: vaques porchs carn salada gallines cabrits e peix e totes altres coses a consciencia e a bon arbitre del escriva de racio comanam e la sua consciencia daço carregam.

frens altres apparellaments cavals

Dels dies ferials.

Dels dies ferials.

En los ferials dies pero sien tenguts paraments e vestiments de drap de seda color groga trahents: pero cor segons lo temps es faedora diferencia volem que del Avent entro a la Purificacio a honor de la Verge e de Pascua entro a la Ascensio per la leticia paschual sien tenguts aquells blanchs pus sotils: en la cuaresma pero aquels blaus pus sotils en laltar sien posats e el cappella ne sia vestit cor aquests davant los altres en lo temps de la cuaresma havem duyt elegidors. Engir los altres ornaments statuim que en los damunt dits dies ferials en los quals nos fa dalcu festa ne encara de huytaves sia posada una creu en lo mig loch del reraltar e dos tests sotils deça e della en les estremitats del reraltar e la creu: axi pero que en Lavent de nostre Senyor en mig del altar lo test de la turquesa hi sia posat.

quatre tempores del any

Del Escolan de la cappella.

Del Escolan de la cappella.

Digna cosa e a Deu agradable esser perpensam si aquelles coses les quals a divinal cultivament son destinades saviament e honesta sien tractades e ab diligent custodia conservades que per negligencia o per error falliment alcun no apparega en aquelles. E per tal que a la cappella nostra sobre aquestes coses pus afluenment sia provehit: statuim e ordonam que un escolan en la cappella nostra sia constituit al offici del qual se pertanga reebre dels monges de la cappella primer reebut al offici ornaments a la dita capella pertanyents e aquells deja en laltar posar per tal que daquells sia tengut de usar axi con en laltra nostra ordinacio es espresat: la qual ordinacio scrita ab si tenga e aquella diligentment observe. Encara volem ell custodia haver diligent de les curtines e altres apparellaments los quals per lo seer e recoudar en nostre oratori ohen lo divinal offici seran ordenats: la qual seylla o oratori ensemps ab lescola de la almoyna ab les cortines e ab los altres appareylaments ans del entrament de la missa sestudy a ordonar segons la varietat del temps axi con per nos es aordonat de la qual ordonacio aytant con aço toca copia en escrit haja per tal que aquella pusca mils sens defalliment observar: e aço meteix volem esser fet en les vespres e en les matines sollennes en les quals segons laltra ordonacio laltar nostre en les damunt dites vespres e matines sera aornador. Caminan empero totes aquelles coses les quals engir loratori damunt dit per les maneres dessus dites sestudien diligentment complir. Deura encara lo dit escola reebre del nostre reboster la luminaria a us de nostra cappella necessaria segons la forma sobre los dits luminaris ordenada. Encara con nos per lanima dalcun deffunt volrem esser celebrat aço al dit reboster no tart revelar per tal que sobre les tortices degudament sia provehit. A la cura encara daquell se pertanga que apres los monges a la cappeyla deputats se deja entrametre que no sia defalliment en la cappeyla daquelles coses les quals necessaries hi son a la cappeyla. Encara que en propia persona fer deja aquelles coses les quals no son honestes ne es degut als monges de fer. Volem encara quel dit escolan apres lo canceller sia sotsmes e obeesca al abbat de Sentes Creus e als monges de la capella: e si mester sera que a son offici entendre lo dit escola degudament no pora deja cometre diligentment les sues veus al escola de la almoyna: aço exceptat que sens paraula feta als dits monges no pusca cometre al dit escola o a altre los dits appareylaments et les altres coses de les quals comunament e quaix cotidiana ha a usar les quals coses sots los monges damunt dits tenga ab inventari e guart. Sia encara tengut lo dit escolan de ajudar los damunt dits monges al offici celebrar e a dir les hores reglarment en la missa nostra cantant tota hora que poran e que per aço non sia en son offici embargat: los libres encara al offici de la cappella necessaris per ell esser tenguts e guardats volem: volents encara que cura diligent haja que con nos caminarem libres necessaris a hores deydores en appareyl apport axi que en qualque loch on a nos mes plaura hores oyr puscam. E ell encara a la elevacio del cors de nostre Senyor les tortices tenir no oblit ensemps ab lescola de la almoyna si donchs no era la un dells vestit aquell dia per sotsdiaque en lo qual cas laltre escola qui vestit per diaque no sera haja e procur dels fadrins de lalmoyna qui a tenir Ies dites tortices ajuden segons ques convendra. Lencencer encara ab encens e ab carbons enceses al diaque o a aquell qui a nos daquell sera donador per ell volem esser aministrat. Manam encara que per tal que con lo dit escolan moltes coses ha tener e tractar de les quals nos usam ço es libres qui per los monges e cappella de la cappella alscunes vegades a ell son comeses e semblants coses: faça al canceller o ell absent al vicecanceller sagrament segons la forma en lo sagrament lo qual fan los dits monges expressada.

Dels almoyners

Dels Panicers majors.

Dels Panicers majors. 

Considerans saviament e entesa entre les altres coses per divinal disposicio a vida humana ordenades lo pan esser per pus principal e maravellosa refeccio del cors del hom elet axi que dell per sosteniment de vida cotidianament es usador car sens aquell nengun cors human no es dubte puga lo carrech corporal sostenir: per ço jassia que per ordonacio sobirana estament de cadira real en aquest mon
obtingam pero semblantment quels altres fills de homens daquesta refeccio de pan som per necesitat de natura usadors. Donchs aquestes coses axi en consideracio deduytes esguardants que la salut e proteccio de la cosa publica principalment esta en la salut del princep terrenal: per tal curosament es proveydor que engir aquelles coses que per nos a refeccio de la nostra persona son sumidores per tals e tan aprovats ministres sien a nos en la nostra taula real aministrades que sospita de coses nocives de tot en tot sia foragitada e la salut de nostra persona mils puga esser conservada. Emperamor daço per aquesta nostra general constitucio per tots temps duradora ordonam que dues bones persones generoses per honestat de bones costumes e per faeltat enclarides al offici de nostra paniceria per nos sien deputades a nostre arbitre elegidores qui del pan de la nostra bocca en especial cura hagen diligent ço es que tota hora que a taula seer volrem apparellat estiga ab lo pan a la nostra taula posador cubert ab tovayloles nedees e entires e aquell al majordom nostre ans quel vers de la benediccio començ liurar no oblit e daquell tast per lo dit majordom axi mateix donar faça. Cura encara hagen diligent ensemps ab nostre pastador de les
panades neules empastats e altres coses que per la persona nostra o taula real en los forns o en altra manera sapparellen que saviament e nedea se facen e separament e secreta per lo pastador desus dit perque alcunes coses nocives mesclar no si pusquen que a la salut nostra e de nostres sotsmeses poguessen en alcuna manera obviar. Volem empero que tota hora que pan en la nostra paniceria sesdevendra a deteriorar axi que no sia convinent devant los nostres domestichs a posar lo dit panicer a la almoyna nostra cur ab diligencia liurar: cuant empero nos per cami anar sesdevendra en loch en lo qual nos reebrem nostra refeccio lo pan daquella qui en alcuna manera romandra als almoyners aqui distribuesca e encontinent als pobres de Christ distribuir per los dits almoyners volem specialment e manam. Ordenam encara quels dits panicers de tot pan de la nostra cort real hagen custodia diligent
aquell segons lur offici en la nostra cort discretament dispensan: e per tal que pus perfectament e pus liberal la custodia dessus dita se complesca ells o el sotspanicer en la paniceria dessus dita continuament jaguen per tal que estranyanse del dit offici alcuna lesio aquells no suffira. Con empero sesdeve nos de
loch a loch en los regnes comtats e terres nostres anar al loch lo qual haurem assignat lo panicer o lo
sotspanicer nostre manam que per aquelles coses que a son offici pertanyen procuradores o complidores primer vaja per tal que si pus tart anava algunes coses a ell incumbents no romasessen inperfetes la qual cosa molt cobeejam esser esquivada: e de les coses aministrades e despeses per lo dit panicer segons que a son offici pertayn al majordom e scriva nostre de racio raho e compte ordonam esser retut tota hora que al dit majordom o scriva sera vist faedor. Volem encara al offici dells pertanyer que con sesdevendra alcun domestich nostre perdre en servey nostre bestia alcuna reebut per ell lo cuyr daquella o les oreyles si fora nostra cort la haura perduda e sagrament daquell qui la dita bestia haura perduda que per colpa o negligencia sua no sera morta sia tengut de fer albara testimonial ab son segell segellat contenen la dita bestia en servey nostre esser perduda: e per tal que molt gran faeltat en ministrar les dites coses sens dubte lurs es comesa volem e fermament estatuim quels desus dits panicers sagrament de faeltat e homenatge a nos facen ab boca e ab mans comanat que la persona e salut nostra sana e salva per son poder conservaran e les coses contraries de tot en tot extirparan e no res menys sagrament faran a nostre majordom que son offici e aquelles coses que a son offici pertanyen per son poder faelment exerciran. Los desus dits pero nostres panicers a tots los altres de la paniceria e al pastador
del pa de la nostra boca volem majors esser. En apres per tal con al pus antich per lo pus novell en loffici honor es deguda manam et ordonam quen totes coses tocants loffici lo primer davant al altre de prerrogativa gausesca. Ordonam encara a nostra paniceria esser deputada una apte persona e sufficient qui sotspanicer sia appellat e ajut als panicers en aquelles coses que poran tocans son offici faelment e apta e tota vegada quels panicers per malaltia o per absencia damdos o per altre necessitat a son offici faedor entendre no poran o absents seran los dits panicers lo sotspanicer lo dit offici exercesca plenerament e entegra salvant empero lexercici del portar lo pa a la nostra taula pera nostra refeccio et
neules et altres coses semblants la qual cosa per un dels officials dobles derrer reebut si lavors en la nostra cort present sera o en absencia daquell per un dels escuders de la nostra cambra per nos elegidor esser feta manam. En apres lo dit sotspanicer aquelles coses que rebudes e despeses haura tota hora que degudament fer se pusque scriva diligentment: e per tal que de totes coses que son faedores per lo dit offici noticia plena hage translat ab si tengue daquelles et aquell sagrament e homenatge face al majordom e obediencia serve quels panicers fer e servar a nos son astrets.

Dels panicers comuns