De les Fruytes en la taula ministradores.

De les Fruytes en la taula ministradores.

Jacsia que menjar de fruytes no sia per meges molt approbat elles pero per gracia dels homens son perduytes a tast humanal naturalment son ordonades: perque en les regions en les quals se fan de bona costuma e en dinar e en sopar comunament son ministrades. Statuim donchs e manam que en temps destiu e encara en altres segons que les dites fruytes covinents e degudament poran esser trobades en per tots temps sia donat de aquelles en lo començament del dinar de dues e en lo començament del sopar de una tan solament: e en la fi empero del dinar no sien donades alcunes fruytes ordinariament sino a nos e a aquells qui en la taula nostra siuran e lavors encara sien donades fruytes segons que lavors per nos sera ordenat. En los dies empero en los quals se fara convit els dies dels dejunis sien donades de una o de dues fruytes en temps congruents e en la fi de la taula si donchs neules ab piment no eren ministrades: en la fin pero del sopar sien donades per tots temps de una o de dues fruytes si poden esser trobades o almenys en loch de fruyta formatge sia aministrat. Guardense pero los officials als quals se pertany la aministracio de les dites fruytes que les fruytes damunt dites axi seques con madures bones e cenceres hagen e ministren.

illuminacio cort real

Dels Rebosters majors.

Dels Rebosters majors.

Con res no es dit perfet si donchs de totes les sues parts no fa mencio e per tal que aço que lexam no siam vists menysprear e que ignorancia no pusca esser allegada: de la manera dels servidors del nostre palau reyal duym ordenador. Emperamor daço en la nostra cort dues bones persones generoses e feels volem esser deputades la cura dels quals sia principalment del primer reebut en loffici guardar tota la vaxella daur e dargent la qual acostumam usar en nostre palau axi de nostra persona con de nostres domestichs e aquella reebra ab inventari de nostres camarlenchs e tendra aquella per ells: e encara sien tenguts que la vexella que a nostre beure e a la taula nostra real posar sera aordonada a hora convinent el meteix al draçatori port e aquella que per nostres domestichs sera usadora per lo sotsreboster e altres del offici portar faça: guardantse molt diligentment que la damunt dita vexella nedea e de coses inmundes soven reguardada axi sia que negunes coses no si puguen esser perpensades als nostres huyls abhominables: e les damunt dites coses totes a hora convinent al nostre rebost en la manera que portades les hauran per ells sien retornades. Tenguts encara seran de guardar o fer guardar fruytes fromatges tortes candeles sucre salses sal e semblants coses qui axi per nos con per los nostres familiars en nostra cort seran usadores: e les dites fruytes fromatges sal tro a la taula on nos menjarem portar degen e aquelles liurar al nostre majordom per posar davant nos: e apres del aygua o del vi ab lo qual seran lavades aquelles que bonament lavar se poden feelment lo tast facen. Volem encara que tota hora que fruytes e fromatges sesdevendra afollar en tal manera que a nostres domestichs no fossen competents a posar per los dits rebosters decontinent als almoyners sien distribuits e per los dits almoyners als pobres de Jesu-Christ donar manam: e axi meteix con sesdevendra nos anar per cami volem ells aquestes coses servar. Les coses encara damunt dites guarden tota hora e escriven servada la ordinacio ja per nos feta sobre aço la qual en escrit hagen et observen: e gardense que tast facen sobre les coses damunt dites les quals a nos prenedores en qualque manera seran davant nos posades. E con nos sesdevendra caminar la un dells ol sotsreboster o un del offici en absencia del sotsreboster tots temps primer vaja per tal ques guart que defalliment de lenya e de palla al palau on nos menjarem esser no pusca divern e destiu jonchs o altres coses verdejants sia curos de haver e axi de banchs con de taules con daquelles coses que sesguarden a lur offici en lo dinar e en lo sopar no haja defalliment alcun: decernents que al nostre palau argent o vaxella dargent tovayles de les quals nostres domestichs menjants usen lo sotsreboster portar sia tengut e anaps e copes e altres coses al beure necessaries: e aquella vexella nedea e bella conservar procur axi que neguna cosa leja noy sia que pogues ofendre los huyls dels menjants en lo nostre palau si volra esquivar venjança condigna: e daqui aquell e aquelles al rebost reportar no oblit. Largent pero portador a la cuyna liure a aquells a aço diputats dels quals apres los menjars recobrar sia tengut diligentment. Encara ab diligencia ell manam haver e tener en escrit la manera ques serva en tenir lo damunt dit argent. Encara en lo rebost ell o un del offici jaher volem e manam: tenir encara aygua appareylada con a la taula anar deurem per nostres mans a lavar e dels altres qui aqui seran haja cura: encara de luminaries de cera tortes o brandons et tortices e candeles bastament tenga servada la dita ordonacio nostra la qual sobre aço havem feta e la qual ordonacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart e observe. Guartse encara lo dit reboster e a la cura dell especialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites luminaries alcun defalliment no sia. En apres con sabra nos voler per lamina dalcun deffunt missa solemne fer celebrar per tal que sapia nostra volentat sobre lo nombre de les tortes illuminadores en la dita missa los nostres camarlenchs sollicit diligentment e aquelles tortes e encens haver curosament procur del apothecari. Los rebosters e los altres empero del offici del rebost qui per nos seran deputats en les coses pertanyents a lur offici per lo dit comprador faedores de les coses damunt dites si deure reebre personalment e aquelles scriure regoneguen obligats esser de retre compte tots dies al mayordom e al escriva de racio. E en temps en lo qual sesdevendra nos caminar ell o aquell qui primer ira axi faça que en qualque loch on irem axi com de nostra celsitut se pertayn compliment dargent e de luminaries tovayles e altres appareylaments a servey nostre trobem. E no resmenys sagrament e homenatge a nos faran que lur offici e aquelles coses que si pertanyen per lur poder feelment exerciran; e si alcunes coses mayorment per rahon de son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet ne faran perque les desus dites coses no puguen complir. E per tal que pus perfectament e pus liberal les coses desus dites complir se pusquen ells o el sotsreboster en lo rebost damunt dit continuamen jaguen per tal que estranyantse del offici alcuna lesio no sofira: los desus dits empero nostres rebosters a tots los altres del rebost volem mayors esser. Ordonans encara en nostre rebost esser deputat un apte e sufficient hom qui sotsreboster sia appellat e ajut als nostres rebosters en aquelles coses que pora tocants lur offici feelment e apte: e tota vegada quels dits rebosters per malaltia o per absencia de amdos o per altra necessitat a son offici faedor entendre no poran al sotsreboster tota hora que necessari sera pusca cometre exercidor. Salvant empero lo portar del aygua al lavar de nostres mans e la fruyta e formatge e semblants coses a nos aministradores en la taula dels officials dobles derrer reebut si lavors en la cort present sera o en absencia daquell que per un dels escuders de la cambra volem esser fet. Encara tovayloles entires e netes aministrar a nostre sobrecoch e portant lo taylador qui les viandes devant nos aportar son tenguts liurar no oblit: e als camarlenchs los dits rebosters majors e sotsreboster volem esser sotsmeses. E en temps pero que nos caminar sesdevendra lo sotsreboster aportara o en absencia dell un dels ajudants del rebost alscuns appareylaments e ornaments e vexella dargent ab les quals passar puscam a us nostre per la taula si per aventura les azembles portants los arneses a hora deguda no eren vengudes. En apres lo sotsreboster aquelles coses que reebudes e despeses haura tota hora escriure diligentment sia tengut: e per tal que de totes coses que son faedores per los dits officis noticia plena haja translat e ab si tenga daquelles e aquell sagrament e homenatge faça al camarlench e obediencia serve quels rebosters fer e servar son a nos estrets. E lo damunt dit sotsreboster los rebosters majors si regonega a ell per majors.

Nota:
afollar (fruytes, fromatges, fromage,  formatge, formache): fes malbé; echarse a perder, podrirse, estropearse.
Lamina: l´ànima, l´alma; el alma.

Dels rebosters comuns

Dels Majordomens.

Dels Majordomens.

Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom çaentras degudament sens constitucion real estants per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes de Valencia e de Mallorcha e laltre en Cathalunya e dos altres simples cavallers doffici del majordom sien ennobleits e entres aquests empero evidenment se pertanyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis pertanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia e mayors pus alt estament requeren daquell qui exercexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers decorats del offici dessus dit cor con soven per moltes coses esdevenir se pusqua un dells al qual continuament necessitat de servir es imposada per necessitat o per qualque altra manera esser absent per lo present e romanent los serveys se pusquen complir nel absent no haja a altre cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen per altre fer ne espatxar sino per hu daquests los quals per singular industria examinada la fe dells e la granea a la magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero cavallers al noble majordom de la terra on nos serem mentre nos hi serem ço es que si som en lo regne de Aragon al majordom noble daquell regne e per semblant manera si som en Cathalunya al noble majordom de Cathalunya e si som en lo regne de Valencia o de Mallorcha a cascun dels nobles majordomens estants nos en la majordomia de cascun obeyran en totes aquelles coses qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrem menjar e aquelles man apparellar. E sia curos ab acabament que les viandes e altres coses en nostre palau aministradores sien a hora deguda apareylades. Faça encara nos manans en nostre palau taules e altres coses aqui necessaries fer e con serem prop danar a taula no tart de pendre nostre manament per lo qual sia imposat quals persones ne per quin orde en nostra taula fara seer davant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en palau e daqui tornan sia tengut danar e vaja ab hun porter a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament per esgardament de feeltat aprovada los perils de nostra vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir no poch esguardants e per tal que si la desus dita mescla se fahia per qualque macula de legea de tan gran crim se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra presencia pervenguessen volem e manam que lo dit majordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e als portants lo taylador e als cochs de totes les viandes que a nos seran aportades diligentment tastar faça e daqui avant aquell mateix majordom daquelles matexes viandes faça tast: el dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecochs e los portants los tayladors als quals lo dit porter davant vaja. El dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula e apres faça lo tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells qui les ditas escudellas e talladors hauran portats e aquestes coses per ell volem que sien fetes en cascuna vianda la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant nos. E volem encara que al nostre boteller panicer e reboster del vin e del pan e de fruytes e de les altres coses que per sos officis davant la nostra taula hauran aportades per rahon daministrar a nos daqueles ans que a nos en la taula o en altre manera ne sien aministrades aja cura de donar tast e ell mateix pendre e de les aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula sie tengut e daquella pendre e donar tast a aquell qui la portara. E axi mateix ans quens levem de taula haja encara mentre que nos menjarem a anar per lo palau e provehir que haja bastament de viandes e daltres coses segons ques pertany a real magestat e que orde degut en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment hi veura en alcuna manera los deffalliments corregesca degudes maneres observades. El demunt dit majordom empero mentre servira port verga congruent en senyal de mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara per ell sia a nos ministrat lo pan e les fruytes e les altres viandes les quals no pertanguen al offici del appothecari. On si en alcuna manera sesdevendra nos menjar oltra la taula los serveys desus dlts per los camarlenchs disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara quant que quant solemne convit farem servesca lo majordom noble cavaller del regne on serem los altres majordomens a ell acompayants per tal que la solemnitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si empero sesdevendra algunes vegades en los dits dies lo noble majordom esser absent o esser present empedit per alcun accident lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damunt dits sobrecochs et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en los altres empero dies continuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers ço es aquell qui primerament haura pres loffici desus dit lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir laltre cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per aço observam cor de veus pars e dignitats per consideracio tan solament de temps devant anar. Si empero en los ditz altres dies no solemnes vol servir lo dit noble aço pusque fer quant que quant a ell plaura e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damunt dites convendra en altra manera servir. E nos pens aquell cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o presens empaxats de servir quant que quant al dit noble majordom present e no empaxat e encara en los dits altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam. E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem instruits per divinals fets e doctrines laygua e les altres coses en aço necessaries a nos degen esser aministrades per los majordomens. Prerogativa donor al noble majordom e apres ell a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desus dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit regonega de son sobiran als dits majordomens segons lo grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen lo nostre palau donam poder ço es en los copers boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobrecochs e los portants lo taylador comprador cavallerices sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de lur quitacion privar per un mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en apres manam que a aquells qui de nostra casa seran per lo majordom qui servira sien dades licencies de partir cor ell la qualitat e la quantitat dels serveys ab diligencia cogitan pora convinentmet arbitrar a quals les dites licencies sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licencies no pusque donar en neguna manera sino lo noble majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque donar appellat empero laltre qui servira per tal que per son consell sapia si son molt necessaris en los serveys de la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. No volem empero que als sotsmeses al regiment dels camarlenchs e dels algutsirs encara del canceller e del maestre racional per algun majordom sia donada licencia de partir ne a negun qui de nostre consell o doffici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit cor a nostra magestat aytal licencia de consellers e dels escrivans damunt dits degudament retenim. En apres per los dits majordomens licencies sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells sera vist rahonable e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministracio de nostres officials convinent cosa es per alguns officials de nostra cort ço es lo comprador boteller panicer reboster sobrazembler e museu de la aministracio lur raho retuda e per lo majordom ab lo escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom almenys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove present esser en aquest negoci per tal que la raho de la aministracio la qual en tantes varietats se posa per juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci lo majordom noble sia present aço cometem a sa volentat necessitat empero a ell en aço no posam deferents al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E encara tots los majordomens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria de la paniceria del rebost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals als serveys del palau sendrecen: e per tal quels dits majordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen translats de les ordinacions disponents les coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader que son als officis dels damunt dits imposades. E en apres ajustam cobeejans obviar a perils que de tots los servidors de la boteyleria e de la paniceria e de la cuyna e del menescal et de la escuderia e del sobrazembler e azemblers e dels falconers lo noble majordom de la terra on nos serem o ell absent o present empaxat lo majordom cavaller los serveys faen homenatge ab sagrament faelment reebra que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona son possibils esdevenir per aquelles coses les quals per els exercents lurs officis seran tengudes esquivaran: encara que els perils pervinents a noticia dells en qualque manera a nos no trigaran de manifestar o a nostres majordomens si a nos dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e falconer major qui per raho de lurs officis a nos sens miga de fer homenatge son constrets. En apres ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometer sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles esdevenir los quals encara perils a la noticia dels pervinents en qualque manera a nos cuytosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa per que a les coses desus promeses sens violacio observadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment loffici lur exerciran. E con segons la nostre reyal ordonacio dels consellers los mayordomens conseylers nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita ordonacio ordonat los desus dits mayordomens nostres a nos facen ab acabament.

Dels Copers

Del Comprador.

Del Comprador.

Con salut e proteccio de la cosa publica la salut del princep principalment esguarden e encara les leys fetes dels princeps cura de carn pa vi peix e altres coses necessaries compradores al prefet de la ciutat pertanyer per salut dels sotsmeses estatuesquen: aytant mes eyl meteix princep qui la salut del poble defen esguardar deu que la cura de la carn pan e vin e peix en la sua sacra casa ministradora a certs seus feels especialment sia comesa quils officis lurs ab aquella ques cove diligencia exeguesquen. E donchs aquestes coses axi en consideracio deduytes statuim quel comprador de la casa nostra qui es e per temps sera en les carns pan peix e vins compradors a la nostra cort necessaris diligentment vetle e inste: e per ço que mils totes aquelles coses pusca complir a bastament de la nostra cort volem que de les nostres rendes sufficient quantitat reeba per tres terces del any de la qual vin compre e aquell liure a nostre boteyler e pa axi mateix liurantlo al nostre panicer et encara carns e peixs los quals al nostre museu liurara lo qual aquells procur als nostres cochs liurar. Encara al dit comprador se pertanyera comprar fruytes fromatge ortalices tovalles e tovayloles quant que quant necessari sera e asso al reboster nostre liure e cera e pobil o bleses e sucre e especies e altres coses necessaries a fer confits semblantment comprara: les quals coses al nostre apothecari ell liurar manam: e sagins oli carn salada peixs sechs e semblans coses ell comprat si obligat regonexera e al museu nostre liurara e ordi e civada comprar a son offici pertanga e aquella liurara al sobrazembler nostre e reeba totes les cenes que en diners seran pagadores et aquells diners convertesca en la provisio del nostre menjar. Volem encara ell no ignorar a la cura dell pertanyer les damunt dites coses e altres les quals seran a servey de nostre palau e a la nostra cuyna e als officis servidors en aquell axi per nos con per los nostres domestichs seran necessaries com mils e pus profitosament pora comprar feelment ensemps ab lo sotscomprador tota hora que aquell bonament haver pora e liure e liurar face totes aquelles coses als dits officis segons que damunt es declarat. E de totes aquelles coses que comprades haura cascun mati retre compte per menut al majordom et escriva de racio estants presents tots aquells officials a qui les coses haura liurades sia tengut: e no res menys de cascuna terça que haura reebuda cascun any al maestre racional devant lescriva de racio reta compte. Volem encara al offici dell pertanyer diligentment sollicitar lo majordom lavors offici faent de les viandes que lendema deurem menjar. E per tal con aytant mils sanitat en alcu es conservada con de mellors viandes se nodreix: sia curos et attent que les mellors que trobar se poran procurar no ces con digna cosa estimem la nostra sala reyal aytals coses haver mellors: ajustants que con sesdevendra nos per cami anar lo dit comprador o sotscomprador primer vaja et faça aquelles coses ques pertanyen a son offici e ab si la ordinacio de les viandes port et aquella diligentment observe. E per tal que pus feelment son offici exercesca volem que al majordom sagrament faça et a nos tan solament homenatge axi con lo boteller de la nostra boca. E encara una persona volem esser elegida qui sotscomprador sia nomenat et aquelles coses que per lo dit comprador se compraran scriure sia tengut tota hora que degudament fer se pora et sera convinent de fer e al comprador en son offici ajut. E encara dos ajudants volem al sotscomprador esser acompanyats qui les coses que per lo sotscomprador complir nos poran facen et en la sua absencia son offici plenament exercesquen et sagrament presten et homenatge als nostres majordomens e a ells attenen et obeesquen axi con lo dit comprador. E per tal que aquestes coses mils complir pusquen en escrit aquelles coses que per lo dit comprador seran faedores no jaquesquen haver.

Dels cavallerices

Índice, tomo V (5)

ÍNDICE de los documentos y demás materias que comprende este tomo.

Advertencia.

Ordonacions fetes per lo molt alt senyor en pere terç rey Darago (Pere IV de Aragó, terç com a Comte de Barchinona) sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort.

Dels Majordomens. 

Dels Copers. 

Dels Boteylers majors. 

Dels Boteylers comuns. 

Del Portant aygua a la boteylaria. 

Dels Panicers majors. 

Dels Panicers comuns. 

Del Pastador. 

Dels Escuders davant nos tallar ordonats. 

Dels Sobrecochs. 

Dels Coyners mayors. 

Del Argenter de la nostra cuyna. 

Dels Cochs comuns.

Del Moseu.

Del Manucier. 

Dels Argenters de la cuyna comuna. 

Del Portador daygua a la cuyna.

Dels Escuders portants le taylador real.

Del Comprador. 

Dels Cavalleriçes.

Del Menescal.

Dels Homens de la escuderia. 

Del Falconer major. 

Dels Falconers. 

Dels Caçadors o Guarda de cans. 

Del Sobreazembler e Sotsazembler. 

Dels Azemblers. 

Dels Juglars. 

AÇI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI

Dels Camarlenchs. 

Dels Escuders de la cambra. 

Dels Ajudants de la cambra. 

Del Barber. 

Dels Meges de phisica.

Dels Meges de Cirurgia. 

Dels Escrivans secretaris. 

Del Armador real. 

De la guarda de les tendes. 

Del Sartre et sos coadjutors. 

De la Custurera et de la coadjutora. 

Del Apothecari. 

Dels Rebosters majors. 

Dels Rebosters comuns. 

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Dels Uxers darmes. 

Dels Porter de massa.

Dels Porters de porta forana.

Del Posader.

Dels Algutzirs. 

Dels Homens del offici del Algotzir. 

AÇI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE. 

Del Canceller. 

Del Vicecanceller. 

Del offici del Prothonotari tinent los segells. 

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Ajudants de la nostra Scrivania.

Dels Missatges de verga de la cancellaria. 

Del Calfador de la cera perals segells pendents. 

Offici dels Sagelladors de la scrivania. 

Dels Promovedors.

Dels Endreçadors de la conciencia.

Dels Oydors.

Dels Escrivans dels Oydors. 

Dels Porters o sotsporters que son liurats als Oydors.

Del Confessor.

Del Abbat de Sanctas Creus.

Dels Monges de la cappella. 

Del Escolan de la cappella. 

Dels Almoyners. 

Del Escolan de la Almoyna. 

Del Servidor de la Almoyna. 

Dels Correus. 

AÇI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional. 

Del Lochtinent e Scrivans del Maestre racional.

Del Tesaurer. 

Del Lochtinent e Scrivans de Thesaurer. 

Del Escriva de Racio. 

Del Lochtinent et scrivans de Racio. 

Dels Convits. 

De les viandes. 

De la manera de dar racions. 

Dels frens e altres apparellaments de cavalls.

De les vestidures e altres ornaments.

De les oblacions. 

Dels honors a alcuns con se pertanyen faedors.. 

De les fruytes en la taula ministradores.

De la illuminacio de la Cort Real.

De la illuminaria quant per defunts se celebra.

Del argent de la cort nostra. 

Dels Consellers nostres.

De la manera del seer e proposar en consell nostre.

Dels serveys. 

Dels salaris dels Comissaris. 

De la manera de escriure letres a diverses persones. 

De la manera de sagellar ab sagell de cera e ab bulla.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Dels beneficis donadors. 

De la ordinacio de la cappella. 

De la vigilia e de la Nativitat de Nostre Senyor.

De la festa de sent Johan evangelista. 

De la festa de la Circuncision de nostre Senyor.

De la festa de la Epiphania. 

De la conversio de sent Paul.

De la cadira de sent Pere. 

De la festa de Ram e Palma. 

Del dijous de la Cena. 

In Parasceve de nostre Senyor. 

De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.

Del dilluns e del dimars seguents. 

De la festa de la Invencio de Sancta Creu. 

De la festa de la Ascencio de nostre Senyor. 

De la vigilia de Pentacosta e del dia e del diluns e del dimarts seguents. 

Del dicmenge de Trinitat. 

De la festa del Cors de nostre Senyor. 

De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista. 

De la festa de sent Pere. 

De la festa de sancta Anna. 

De la Transfiguracio de nostre Senyor.

De la festa de sent Lorenç. 

De la Corona de Jesuchrist. 

De la festa de la Exaltacio de Sancta Creu. 

De la Dedicacio de sent Michel. 

De la festa de sent Luch evangelista. 

Del dia de Tots Sants. 

De la Comemoracio dels defunts e tota hora que per defunts se faça. 

De la festa de la Passio de la ymage de Jesuchrist.

De la festa de sent Marti. 

De la festa de sancta Katarina. 

De la festa de sent Nicolau. 

De les quatre festivitats de la Mare de Deu. 

Dels Martirs. 

Dels Confessors. 

De les Verges. 

De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la verge Maria y de tots los altres sants. 

De les vigilies de les festes. 

Dels dies dominicals. 

Dels divendres. 

Dels dissaptes. 

Dels dies ferials. 

De les quatre tempores del any. 

De la Almoyna. 

De les Fayles e dels Missatges. 

De les loguers de les besties logades. 

Declaracio feta sobre totes les dites ordinacions. 

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN.

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN. 

Fin del índice.

Dels Camarlenchs.

ACI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI 

Dels Camarlenchs.

Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia de nostra persona con a servesis faedors los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment a continua asistencia a nostre costat e encara a domestica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e destament no minues deputem. Emperamor daço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals lacostament de nostre costat en nobleesca (en dos palabras) e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la un laltre reparar pusca e soplir: e ells tots consellers nostres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre aço feta la qual en escrit tenguen: liurar especies confits e fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents los quals fora de la taula nos menjarem fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament fer se pora prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axi con se pertanyera: et aquell absent o occupat laltre son offici exercesca. E con nos empero al offerir algunes vegades bonament anar no porem lavors aquell qui fara loffici axi con dit es la oblacio al mayor noble baro qui present sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos a la oblacio offeridora vaja: la moneda empero que per nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustants que en festes damunt dites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present sera o en la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al offici del apothecari pertanyents portar e posar davant nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faça. Encara nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre dels escuders de la cambra o dels uxers: e aquell qui haura regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que ço que Deu no vuyla per no cauta custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con se volran: lun empero dels si san o present sera a aço per deute sia estret mayorment quant cascun dels jaer covendra davant nos. Empero cascun dels qui dins la nostra cambra en qualque manera jaura per mellor segurtat de nostra persona armes militars ab si e de prop tots temps appareylades haja e complides: e si en aço fer sera negligent de la quitacio sua de un dia per cascunes vegades les quals les dites armes appareylades haver segons que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser punidors. Sobre tot aço encara a qualque loch nos irem tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre costat davant nos anants o en altra manera segons que loch hi haura a nos de prop estan: e a ells injungim esguardar que davant nostre esguardament remoure facen aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. Aquestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram ço es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero que en la exhibicio daquests serveys prerogativa donor entre ells sia servada quel primer camerlench davant laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam los dits camarlenchs los quals per molt major familiar exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts haver poder en los hostals als quals nos declinar sesdevendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir les obres les quals en nostre alberch seran construydores. En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es faedor als ditz camarlenchs diligentment manam curar quen temps de guerres con a qualque host personalment nos anar sesdevendra engir les tendes nostres tots temps sia provehit e mayorment de nits a segurtat de nostra persona de totes coses necessaries mayorment de sufficient custodia domens armats. Hagen encara nos sollicitar que al fre de nostre cavall homens suficients per aptitut darmes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nulla manera no relexen. Aço mes avant ordonam quel primer camarlench enventari de totes les coses que son en la nostra cambra e ques tenen per larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals per servey tot dia als officials a ell sotsmeses son comeses axi con lo reboster e als altres diligencia en guardar ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de les coses desus dites. E sertes ell absent relex la custodia ab inventari al altre camarlench: abdos empero absents al pus antiquit dels escuders de la cambra si es present la custodia en les coses damunt dites ab enventari per ells sia comesa. Volem empero que aquell qualque sia qui per la major part del any les damunt dites coses totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional de la casa nostra present laltre si pero en la cort nostra lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre sia tengut. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques coven lo merit regonega de son sobiran als dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra donam poder ço en los escuders de la cambra ajudans barber metges ciurgians secretaris escrivans uxers posader porters armador real sastre costurer apothecari reboster guarda de les tendes e escombradors del palau: los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de quitacion privar per un mes o menys segons la manera de la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden donar exceptats als secretaris als quals per la nostra magestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments de les quals a les vegades usas tots temps con delles volrem usar appreyllades sien segons conveniencia del nostre estament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la ordonacio per nos sobre aço feta per tal que per color de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vestidures e ornaments per defalliment trobats seran transgressors. E con per alcun cas embargats lavar los peus dels pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en loffici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles vehen a devocion siam provocats. Sien encara los camarlenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual cosa Deu no vulla seriem agreviats que no poguessem de aytals coses remembrar que en loffici davant nos o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor no sia lexada: en apres con sabran nos voler per lanima dalcun deffunt sollenpna missa fer cantar manen als nostres rebosters que juxta la ordinacio per nos feta sobre la lumenaria dels deffunts la qual en escrits tenguen appareylen brandons per aquells encendre en la missa damunt dita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols daquesta nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e aquells ligen sovinerament o ells liger se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga: e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corregir Ies negligencies dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esdevendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun loch si donchs aqui no vesien la impressio de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camerlenchs et qui per temps seran en lo comensament de lur offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran e per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar seran estrets que ab tot lur poder e enginy dampnatge de nostra persona lo qual poder esdevenir sabran esquivaran e la salut nostra e estament aytant con a ells possibil sera conservaran e si dalcun qual que qual dampnatge de nostra persona o del estament nostre sabran o per semblant de veritat hauran oyt procurar aquell a nos al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna cosa no faran ne han feta perque no puguen plenerament totes aquestes coses complir. Ne es maraveyla si en aquest cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut homenatge prenam cor certes per custodia de un petit castell exegit es estat homenatge tots temps sa entras de nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio dels consellers los camarlenchs consellers nostres sien enteses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio declarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab acabament: en apres encara injungim als dits camarlenchs que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats ço es dels ajudants de cambra et del sastre et sos coadjutors dels rebosters comuns et dels altres del rebost dels porters e sotsporters del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes es diputat e dels adjutors daquell que be et lealment en son offici se hauran et specialment engir la salut e conservacio de la persona et estament nostres los dampnatges per lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra nos per qualsque altres esser procurades o si a nos revelar no ho podien aço revelaran a alcu dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia pervenir.

Dels escuders de la cambra

21 DE ABRIL.

21 DE ABRIL. 

No pudo haber sesión en este día, por falta de algunos individuos del Consejo, que habían tenido que ir al encuentro de los embajadores enviados a la Señora Reina.
Recibiéronse algunas cartas, que siguen a continuación, y se mandó escribir otras, que también se encuentran en su lugar correspondiente.

Als molt reverends egregi nobles rnagnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Segons per lo molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Modica vostres grans reverencies nobleses e magnificencies poran de paraula esser informades ans de sa partida per son consell fonch provehit que En Johan Ferrer investigas e temptas quines e quals de aquest exercit deliberaven aturar e pendre sou en lo sdevenidor dient en aquells com los diners eren en lo cami e jatsia per molt temps lo General volgues gent pero per que lo sou nos jugas nis gastas per ells indegudament segons en lo passat es stat fet que dins vuyt jorns que lo sou ere bestret dehien no tenir diners que lo General havia deliberat ferlos bestreta per pochs jorns e uns parlars e pratichas tals per mils reposar e conduhir aquells. E no obstant les dites pratiques (pratichas, pratiques) servades per lo dit Johan Ferrer ell no ha trobat home sia stat content aturar e pendre sou a menor bastreta de un mes. La qual sis fa se troben dels millors del exercit passats sinchcents homens bons e valents e dels quals se ha creença se portaran be e degudament. Resta vos placia pensar com se fara vista vostra derrera letra ab la qual voleu als dits homens de peu sia ofert e donat sou tal quils aguala tots a un jorn ab los sinquanta rocins utils los quals volen sien retenguts. Com nos haja creença que de aquells que volen en nombre dels sinquanta sien aturats nos crega que la bastreta per vosaltres a ells feta los reste quinze jorns o tres semanes (no setmanes, aunque venga de septimana, septem, set) poch mes poch menys e si los den Marimon mossen Foixa e los den Bonet de Tortosa si encloure si pot als quals haurem fet bestreta com tots hajan complit. E per ço los del consell han donat en parer que fos bastret als homens de peu fins per tot maig e als de cavall de qui avant fos vist fins a quant de maig haurien complit. Los qui no han acabat lo temps entre los quals creu hom sie don Philip lo qual manan e volen sia retengut. E que si vist vos ere fahedor per agolar los de peu ab los de cavall segons haveu dit los fos feta emprestança fins per tot lo mes de maig perque si per vosaltres sera deliberat axis faça placiaus per lo portador de la present trametra vostra deliberacio ab los diners qui mester seran los quals com pus prestament poreu trametreu e scriureu al dit Johan Ferrer com volreu destribuescha aquells. No resmenys segons lo senyor compte (comte, compte; conde; comite) vos dira vehent los de Fraga com esser ates lo correu vostra en la present ciutat nols ere feta resposta dicissoria per part vostra a llur demanda se son molt congoxats allegants aquelles rahons matexas (no mateixes) de les quals per altres letres largament son stats avisats e encara cominar de marcha contra lo dit Principat per ço que de negligencia nom pugan encrepar es deliberat per mi vos sia scrit pregant vos placia deliberar sobre lo que scrit vos es dels trescents florins dor. E si vist vos sera fahedor scriure al dit Johan Ferrer done e distribuescha los dits CCC florins als dits homens de Fraga que ultra que sera fet lo degut encare per donar repos a nosaltres aci dels retrets e paraules qui de continuu nos dien vos ho haure a molt singular gracia. Mes com per speriencia hom vinga en serta noticia de les coses es a mi forçat vulla ço que en los principis abominaba ço es haver en companya almenys hun algotzir qui per esser jove e pus degut e pertinent un tal anar tot lo jorn e tota la nit entre los acordats del dit exercit e visitar aquells altrament que yo fer no puch vos haure a gracia que ates que lo exercit dura en nom e per aquell me puixa retenir Nuch de Copons (En Huch, Hugo) algotzir perque ajudarme puixa com ha fet fins aci. E perque mils e pus degudament ab menys tirania exercescha son ofici queus placia provehir sia del nombre dels sinquanta rossins ab tres rossins los quals te bons e utils. E aço en aquella millor manera que a vosaltres sera vist fahedor. Tot temps empero remetentme al voler e deliberacio vostra dient tot temps so que Jhesucrit dix no la mia voluntat mes (mas, mais, pero, etc) la vostra sia feta. E ab tant mossenyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a VIII de abril any Mil CCCCLXI. - Prest a vostra ordinacio lo veguer de Barchinona.

Als molt reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostres letres de XIIII del present he rebudes a les quals responch al necessari e primerament al hom de Gerona qui voleu sia regonegut et cetera ha proveit en sta forma que ha proveit ab los portales (portalers más abajo, guardes dels portals, se pronuncia portalés) que sols lexen passar ab lo bolati (boletín) de la ciutat los de aci e los de les circustancies coneguts per ells de aqui anant (de aquí adelante, de aquí avant) que tots los estrangers sien retenguts (no retinguts; retenidos) sino porten lo bolati que yo do e per semblant he informat tots los portalers en quim
puch fiar de la disposicio del hom incautantlos si venia que lom porten donant axi com porten los altres als qui la ciutat ha destinats en aquest mester e per que ja aquest pas es molt descubert e si lo qui tractas mena ha seyn may passara per açi yo he provehit a la barque de torres hon es lo millor pas pera gent de tal mester que sia detengut alli e quen sia tentost avisat e quant per aquesta part yom maravellare molt que ell hic pas que nos vega ab mi per ho mossenyors perque de Çaragoça aqui ha infinits passos sens aquest e lo de torres hon se pot passar auria a molt bo que fos provehit a la barca de Martorell e al pont de Sanboy (Sant Boi, Sent Boy) e axi seria imposible que nous vingues entremans.
Venint mossenyors al altre cap que voleu que resten aci D. homens de peu e L. rocins utils e que aquests sien pagats per un mes e ques faça per manera que lo sou del dit mes sia en hun dia axi en la gent de peu com de cavall aci ha algunes dificultats e la major si es que may so pogut entrar en aquest secret de saber de don Felip de Castre lo servey de la sua gent quant fina ne quant comensa car de la gent de peu jau se tot mas de la sua gent de cavall may ho he pogut saber sino tots temps me diu que ell servira tant com vosaltres volreu hi en la manera que vosaltres volreu e que de aço ell es de acort aqui ab vosaltres e siu enten ja dir ab los diners que ha rebuts o sperant diners nous may aço he pogut seber de ell hi es inposible sens seberho que yols puixa agualar. De la gent de peu mossenyors es axi que yols he dat entenent quels voleu retenir aci per hun gran temps mas per que nos juguen los diners que no volen fer lo pagament ne lacodament sino hun mes part altre e axi tots son contents car si vegessen que nols volguessen sino per hun mes crech nos fora trobada gent strangera que volgues servir per tant poch e axi me retenguts XX conestablies les quals he lestades e crech seran tals que faran la honor de la terra majorment que aquesta gent que resta aci ha mester que no sia menys cortesa que valent car primerament la ciutat es gran e aquest soldats han a comunicar ab molta manera de gent he es mester que no sian gent de remor axi mateix hic ha una molt bella orta fornida de moltes fruytes hi es mester que la gent sia molt limitada e cortesa hi havia pensat que aquella gent fos soldejada ha servir per tot lo mes de maig e per que tot lo temps passe de XXVI del present fins a XXVIIII yo fahia compte del quels toqua per dia a raho de LXVl sous lo mes e apres egualats fins alli fer soldejament nou per tot lo dit mes car volent los egualar a menys de hun mes tots ho squivarien que you he probat e negu no pendria diners per menys de hun mes. Per que mossenyors sius sembla que aquest temps sia rahonable tremetreu prest diners que no tenen que menjar e puix sapien que sien los diners aci bestrahent qualque flori al qui major necessitat aura tothom sera reposat e vosaltres mossenyors provehiu ab don Felip que acabe lo dit dia. Ell diu servira ab XXXX rocins utils compresos en aquells los de Ferrando de Bolea e III den Foxa e cinch den Marimon segons scriviu en vostra letra restaran dos rocins a compliment dels L. los quals poran esser los den Bonet segons per vosaltres mossenyors es ordenat.
E per que lo major perill que pot esser en aquesta gent soldejada es de avalot es molt necessari sia scrit molt stretament a mossen veguer ab son consell e per semblant als pahers de aci que provehesquen molt rigorosament en castigar lo primer qui hic moga brega e yo treballare aci ab la ciutat que sia dat a la gent hun apartament en la ciutat hon stiguen e si semblava a vosaltres mossenyors quen stigues be una part al castell del Rey *acabirsi hien (o bien; hi cabrien; cabrían) molt be.
Ja per altres mossenyors vos he scrit quem demanen aci molts aquest guiatge dels acordats a quant se sten ne a quin temps e per semblant en quines penes cau qui ofen bens ne persona de negun acordat. Sia de vostra merce fermen avisar.
Lo flori dels conestables es stat pagat segons haveu ordenat eslos vengut en bon cas que tots los ha alegrats. Resta ara de pagar lo mig flori als spingardes que a raho de VII florins lo mes devien rebre per los XV dies III florins e mig e non reben sino treç e per la mia fe ab prou perill los guanyen que dos sen son morts ells matexos ab les spingardes en aquest viatge.
Lo capita es partit vuy. Menasen lo tamborino ab prou companya de ballesters qui per desig de anarsen si son convidats enquara a pendrel a pena de carceller Nanthoni Homs e Pere Gueri conestables a qui principalment lan acomanat lan a liurar aqui a vostra reverencia e honorables magnificencies.
Com he ja scrit per altres dies ha que jo no tinch en part negunes spies huy he sabut com lo conestable ha pres en Navarra IIII forces nom han sabut dir quines. Aximateix man dit que lo Senyor Rey ha provehit que totes les forces de Navarra qui nos poden tenir sien enderroquades si axi es el mostra quen ha en cor de atendre.
Tots dies passen correus de Vilafranqua a Çaragoça e de Çaragoça a Vilafrancha. Van grans maços de letres ab sobre scrits de Rey o de Reyna. Crech yo que tots los cortesans se seran *anebats en metre ses letres en lo plech del Rey.
Suplich vos mossenyors que vullau prest delliurar lo present correu per la gran cuyta que te la gent aci e fet aquest acordament de vostra bona licencia poremen anar aqui. Feta en Leyda a XVIIII de abril.
- Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Sperant que lo correu tremes aqui derrerament tornas es stat retardat lo present correu are per la cuyta gran ques mena de haver diners ans que lo colomer se despoble puix lo dit correu no ve es delliberat aviar aquest per cuytar la venguda dels diners. Aci stam sens trompetes. Placieus fernosne venir de aqui o darme comissio que men cerque aci lo perill de que aveu scrit.
De noves envides puch scriure res cert puix no tinch spies. Dit mes stat vuy com lo Senyor Rey ha tremes per la Senyora Reyna que sen torn a Çaragoça mes stat dit com en Navarra tornen moltes terres a la obediencia del Senyor Princep mes me dix vuy lo prior de Roda com ha nova que lo comte de Foix aplega gent darmes dient que vol anar en Avinyo per ocuparse lo comdat de Vençe per que lo cardenal era molt malalt nom se si seran ficcions o que sera lo fill de mossen Rebolledo a Pallafols (Palafolls) te aperaulats tots temps III mil homens sots color de quests debats que ha ab la casa de Castre ell dit fill de mossen Rebolledo es stat aquests dies en Barbastre sens fer alguna novitat tenihey en torn LX rocins. Feta en Leyda a a XII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer. 

Dirigitur Johanni Ferrarii. (Johan Ferrer)
Honorable senyer. Per fer lo pagament als D. homens de peu queus havem scrit soldejar per un mes e altres despeses sius covindra a fer vos enviam dos milia e siscents florins dor per En Miguel Vives defenedor de les generalitats que ja coneixeu. E no pus per la present. Dada en Barchinona a XXl de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya prests a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los pahers e consell de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo honorable En Jaume Tallada sindich de aqueixa universitat nos ha significat vosaltres sinistrament informats star ab algun entrenyor. Per quant no haveu hagut translat dels capitols a la Excellencia de la Senyora Reyna liurats
per nosaltres ab molta vigilancia e attensio (con s y tt, no atenció, como en castellano atención) ordenats e composts a lahor de nostre Senyor Deu servey de la real Majestat e del Senyor Primogenit e repos tranquillitat e benavenir de aquest Principat. Subvingut que pus lo dit translat no haveu hagut lo dit Jaume Tallada no deu caber en nostres consells e delliberacions hoc mes que nous havem avisats com vos regireu si la dita Senyora Reyna passa per aqui. A que vos responem que dels dits capitols no es stat permes dar translat a ninguna universitat de Cathalunya e aço per bons respectes car si ho fos no fora de menor condicio aqueixa que les altres ne lo Senyor Primogenit no na hagut ans de sola visio ses contentat segons lo dit Jaume Tallada qui en tot es stat e ha *sebut (o sabut, no se lee bien) e cap en tots los fets e secrets tant com qualsevol de aquesta plaça. Per quant aqueixa universitat e vosaltres ne sou be merexedors. Del fet de la Senyora Reyna ja vos havem scrit dies ha si per aqui passava som de parer deu esser acullida e tractada com haveu acustumat havents vos empero en la custodia de aqueixa vila e en la conservacio de unitat e en totes altres coses ab molta virtut e atensio (otra vez con s, una sola t, como en chapurriau atensió) juxta vostre bo e lohable custum. E per quant no es possible darvos avis de totes altres particularitats com nos puixa seber lo succes del negoci vos comemoram vullau pensar e mirar com se regeix aquesta ciutat qui es cap de totes les altres universitats de aquest Principat de que menudament poreu esser informats per lo dit Jaume Tallada. Car som serts (certs, ciertos, pero con s) regintvos ab lo govern e timo de aquesta fareu lo degut e no poreu esser redarguits.
E ab tot nosaltres ab molta vigilancia e solicitud entenem en la seguretat e repos de tot lo Principat no per ço se deuen obmetre los regidors particulars de les universitats ço qui es pertinent a lur ofici majorment en los dies presents. E axi vos pregam e encautam vosaltres siau de aquells com be haveu acustumat. Dada en Barchinona a XXI del mes de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt magnifich e de gran saviesa mossen Gaspar Mecha cavaller.
Mossen molt magnifich. Vos no creem ignoreu los afers que tenim entre mans quant sguarden al benavenir repos e tranquille stat de aquest Principat e dels poblats en aquell. E com divinalment aquest Principat es stat en un voler singular unio e voluntat en proseguir aquells. E com per conservar e guardar aquella a nosaltres e al meu consell sia stat vist molt util e necessari preveure provehir e obviar a totes les coses que la dita unio e voluntat poguessen obviar o torbar. Sabent que vos mossenyor per fer bodes de vostre fill per la honor vostra enteneu a fer aplech e convit de moltes gents e seria molt cosa perillosa e facil en tals aplechs o convits en los quals concorren moltes qualitats e condicions de gents seguirse alguna dissensio diferencia o novitat axi en rahonament com en altra manera la qual cosa sis seguia faria no poch dan e torb dels afers que tenim entre mans e per conseguent de tot lo Principat lo qual nosaltres ab lo nostre consell representam. Per ço havem delliberat scriureus e pregar molt afectuosament e streta que per los dits sguards e contemplacio nostra vullau cessar de fer aquest tant gran aplech e convit car attes lo temps no sera carrech gens al honor vostre ni de la casa vostra ans vos sera reputat a gran prohomenia e bondat en fareu servey a Deu e al Principat e a nosaltres singular complacencia la qual en res que fos honor e plaer vostre no oblidariem. E sia mossen molt magnifich la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt magnifich mossenyor Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossenyor molt magnifich. Vostra letra havem rebuda feta ahir que comptavem XX del present. A la qual vos responem que havem plaer que lo capita sen sia partit pero no es encara arribat aci. Per que lo regiment del exercit vos acomenam confiant que vos lo regireu en tal manera que sera honor de aquest Principat e vostra. Plaunos molt dels cinchcents homens que haveu triats e la cautela que haveu servada a conduhirlos per aturar un mes. E ja vuy ans que rebessem la vostra letra ere partit En Miguel Vives ab les diners de ques fara lo pagament als dits homens. Dels homens de cavall nos plau que aquells qui hauran aturar los sie fet compte e bestreta per los dies que hauran a servir fins per tot maig ja en Johan Ferrer te les jornades de les mostres. E quant tocha a don Felip e An Ferrando de Bolea ja son pagats per dos mesos qui comensaren a correr lo dia que feren la mostra aqui e be haurem plaer nos sia scrita la jornada. Al que scriviu de la remuneracio dels dans donats als homens de Fragua jatsia nosaltres hi hajam bona intencio e voluntat per la honor e descarrech de aquest Principat no ho poriem bonament fer nins en planiriem sens lo consell e en cert segons vos havem scrit nosaltres ho metrem en consell molt prestament speram sera provehit en aquell a la honor del Principat. E ja ho hi haguerem mes sino per les grans occupacions dels afers que tenim entre mans e per la absencia dels embaixadors que havem tramesos a la Senyora Reyna los quals entren a nit e passada la festa Sent Jordi hi entendrem sens negun dubte e
tantost vos scriurem de la delliberacio que sen fara. Quant tocha a la ajuda que demanau de Uch de Copons (Nuch de Copons, En Uch, Hugo) per algutzir plaguerens poderho fer pero al present no podem aplicar altra gent al gatge ni a la despesa mas si haveu mester ajuda plaunos quen doneu carrech An Johan Bonet de Tortosa qui es home dispost e creem quen pendra carrech volenter e axi lin scrivim. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor del General et cetera.
Honorable senyer. Tres letres vostres havem rebudes una de XIIII les dues ab aquest correu fetes la una a XVIIII laltre a XX del mes corrent. A les quals vos responem quens es molt greu la gent del exercit sen vaje segons nos scriviu sens licencia e dubtam en part no sia stada causa del govern de aquells pero no penseu hajam voluntat leixarho axi impunit ni den Codony ni dels altres que haver se poran mas tenim tantes occupacions de la occurrencia dels afers que tenim entre mans que bonament no podem aquells leixar que son de tanta importancia com sabeu e entendre en aquells. Havem plaer e comendam la manera que haveu servada en triar e conduhir per aturar los cinch cents homens de peu que sien utils e disposts fahent los pagament de un mes per lo qual ja
vuy ans de rebre vostre correu e vostres dites letres haviem provehit enviarvos diners ço es dos milia e cinchcents florins dor. Dels cinquanta homens de cavall perseveram en lo queus havem scrit que sien agualats tots ab los homens de peu per tot mag prop vinent els sia fet pagament dels dies que restaran a servir per tot lo dit mes de maig. Ja teniu les jornades de la mostra e del acordament. Quant tocha a don Felip e En Ferrando de Bolea quens dieu no sabeu la jornada que començen de servir los dos mesos de que han pres sou nostra intencio es del dia que feren la mostra e havem plaer e comandam vostra diligencia que los dits cinch cents homens sien aposentats en alguna bona part e quels sia tolta manera de fer dan o anuix als de aqueixa ciutat. Dels spingarders e dels
conestables jaus haviem scrit que fossen pagats del flori e del mig flori quels restava avisantvos que lo veguer nos scrivie que volguere que En Huch de Copons fos pagat per tres rocins que te e que li ajudas com a algutzir. Bens plaguere segurament pero no podem creixer lo nombre dels cinquanta rocins ni ferhi pus despesa. E per so li scrivim si en res ha mester ajuda ne don carrech En Johan Bonet de Tortosa lo qual volem si caber hi pora sia del nombre dels cinquanta. De les noves quens scriviu jatsia ne sabessen la major part encara ne havem plaer del vostre avis e tots temps quen sabreu vos pregam nos ne aviseu. De la remuneracio dels de Fragua ja nescrivim al veguer largament com nostra voluntat hi es bona per honor e descarrech de aquest Principat pero nou podem fer menys de metreu en consell e Deus volent passada la festa de Sent Jordi ho hi metrem majorment puys aquests senyors de embaixadors que haviem tremesos a la Senyora Reyna son tornats e entren vuy. E no pus per ara sino que acomanam a vostra bona diligencia tots aquests afers. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al honorable lo senyer En Johan Bonet ciutada de Tortosa e home darmes del exercit del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Per quant confiam de vostra habilitat e voluntat que haveu mostrada en servir aquest Principat a honor vostra encara volent experimentar aquella havem delliberat scriure a mossen lo veguer de aci al qual havem dat carrech del regiment e govern de aqueix exercit que si haura mester en res ajuda per lo govern e bon regiment del dit exercit ne do carrech a vos. Per queus pregam e encarregam que venint hi tal cars que lo dit mossen lo veguer vos vulla donar carrech de res aquell no recuseu ans lo acepteu ab bona voluntat e segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya et cetera.