Mostrando las entradas para la consulta huytaves ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta huytaves ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 13 de enero de 2020

De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la Verge Maria e de tots los altres sants.

De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la Verge Maria e de tots los altres sants. 

En totes pero les huytaves de les festes en les quals la Esgleya huytaves fer es monstrada semblants paraments e vestiments sien tenguts los quals en les festes principals han tenguts exceptat que axi bons e excellents esser no merexen: axi ço es que si en la festa los paraments e vestiments blanchs o vermeyls o verts meylos seran tenguts que dins les huytaves de paraments e vestiments daquella matexa color ço es dels pus sotils sera usador: exceptat pero lo dia de la huytava en lo qual los mijancers manam esser tenguts. En les festes pero que segons nostra ordonacio dels mijancers es usador lo dia de la huytava dels pus sotils daquella mateixa color volem esser usat: declarants que si en la festa de paraments duna color e vestiments daltre sera usat aquesta matexa divisio de colors la huytava per la manera damunt dita manam esser servada. Quant pero a posar altres ornaments en les dites huytaves axi duem particularment estatuydor que en totes les huytaves de les festes de nostre Senyor en lo mig loch del reraltar una creu sia posada en lo peu de la qual en lo rerealtar un test junct es posador e en cascun cap del reraltar tests disjuncts sien posats e entrels dits tests conjuncts e separats los bacins daurats son posadors: e axi duem observador dins les huytaves de les festes damunt dites exceptat quels tests separadament en lo cap del reraltar no sien posats e los bacins blanchs hi sien tenguts en loch dels daurats car los dies dins huytaves de les festes no esser de tan grant sollennitat con los dies de les huytaves clarament se manifesta. En totes pero les huytaves de les festes de sancta Maria en lo mig loch del reraltar lo test de la pedra turquesa es posador e deça e della prop lo dit test altres tests juncts deuen esser posats et en cascun cap del rerealtar los bacins daurats sien posats. E aço mateix en les dites huytaves sia observat exceptat quel test de la turquesa ne sia detret e en mig los dos bacins blanchs a cada part del altar hi sien allogats. En totes pero les altres huytaves de sants e de sanctes martirs sia posat en mig del rerealtar una creu et en cascun cap del rerealtar tests conjuncts sien posats. Si pero sien huytaves de sants martirs o de sanctes verges martirs axi mateix volem esser observat: aço empero ajustat que lavors lo test de la turquesa sia posada e quels bacins blanchs en cascun cap del reraltar e en lo mig entrels dits bacins e lo dit test altres tests separats sien collogats. E axi mateix dins les huytaves de les festes damunt dites volem esser observat quant al test de la turquesa e creu demunt dites e que bacins los blanchs en cascu cap del reraltar son posadors e en lo mig entrels dits bacins e creu e test de turquesa posats en lo mig tests sien posats separats. Si pero seran huytaves de confessors un test junct en lo mig del reraltar es posador e en cascun cap tests separats son posadors. Axi mateix dins les huytaves volem esser observat: aço pero ajustat que en loch de tests quis posen en cascun cap del reraltar sien posats los bacins blanchs e no los tests damunt dits: declarants quen los dies quels bacins blanchs seran tenguts los tests sotils sien posats.


octava-de-navidad-la-circuncisión

De les vigilies de les festes.

De les vigilies de les festes. 

En les vigilies de les festes les quals segons Lesgleya vigilia han engir los ornaments e vestiments axi sia observat segons que dins les huytaves de les festes es dessus ordonat: exceptat que en les festes quels mellors vestiments e paraments hauran servir los vestiments e paraments mijancers les vigilies e les vuytaves servesquen: ajustants pero a aço que en les festes que sis capes havem declarat esser tengudes que en les vigilies daquestes quatre capes sien tengudes e si en la festa quatre manam esser haudes en la vigilia de duas tant solament sia usat.

Dels dies dominicals


martes, 14 de enero de 2020

Índice, tomo V (5)

ÍNDICE de los documentos y demás materias que comprende este tomo.

Advertencia.

Ordonacions fetes per lo molt alt senyor en pere terç rey Darago (Pere IV de Aragóterç com a Comte de Barchinona) sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort.

Dels Majordomens
Dels Copers
Del Pastador
Dels Sobrecochs
Del Argenter de la nostra cuyna. 
Dels Cochs comuns.
Del Moseu.
Del Manucier. 
Del Portador daygua a la cuyna.
Dels Escuders portants le taylador real.
Del Comprador. 
Dels Cavalleriçes.
Del Menescal.
Dels Falconers
Dels Azemblers
Dels Juglars. 

AÇI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI

Dels Camarlenchs. 
Dels Ajudants de la cambra. 
Del Barber. 
Dels Meges de phisica.
Dels Meges de Cirurgia. 
Dels Escrivans secretaris. 
Del Armador real. 
De la guarda de les tendes. 
Del Sartre et sos coadjutors. 
De la Custurera et de la coadjutora. 
Del Apothecari
Dels Rebosters majors. 
Dels Rebosters comuns. 
Del Escombrador del palau e lavador del argent.
Dels Uxers darmes. 
Dels Porter de massa.
Dels Porters de porta forana.
Del Posader.
Dels Algutzirs. 
Dels Homens del offici del Algotzir. 

AÇI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE. 

Del Canceller. 
Del Vicecanceller. 
Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.
Dels Ajudants de la nostra Scrivania.
Dels Missatges de verga de la cancellaria. 
Del Calfador de la cera perals segells pendents. 
Dels Promovedors.
Dels Endreçadors de la conciencia.
Dels Oydors.
Dels Escrivans dels Oydors. 
Dels Porters o sotsporters que son liurats als Oydors.
Del Confessor.
Del Abbat de Sanctas Creus.
Dels Monges de la cappella. 
Del Escolan de la cappella. 
Dels Almoyners
Del Escolan de la Almoyna. 
Del Servidor de la Almoyna. 
Dels Correus. 

AÇI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional. 
Del Lochtinent e Scrivans del Maestre racional.
Del Tesaurer. 
Del Lochtinent e Scrivans de Thesaurer. 
Del Escriva de Racio. 
Del Lochtinent et scrivans de Racio. 
Dels Convits. 
De les viandes. 
De la manera de dar racions. 
Dels frens e altres apparellaments de cavalls.
De les vestidures e altres ornaments.
De les oblacions. 
Dels honors a alcuns con se pertanyen faedors.. 
De la illuminacio de la Cort Real.
Del argent de la cort nostra. 
Dels Consellers nostres.
De la manera del seer e proposar en consell nostre.
Dels serveys. 
De la manera de escriure letres a diverses persones. 
De la manera de sagellar ab sagell de cera e ab bulla.
De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.
Dels beneficis donadors. 
De la ordinacio de la cappella. 
De la vigilia e de la Nativitat de Nostre Senyor.
De la festa de sent Johan evangelista. 
De la festa de la Circuncision de nostre Senyor.
De la festa de la Epiphania. 
De la conversio de sent Paul.
De la cadira de sent Pere. 
De la festa de Ram e Palma. 
Del dijous de la Cena. 
In Parasceve de nostre Senyor. 
De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.
Del dilluns e del dimars seguents. 
De la festa de la Invencio de Sancta Creu. 
De la festa de la Ascencio de nostre Senyor. 
De la vigilia de Pentacosta e del dia e del diluns e del dimarts seguents. 
Del dicmenge de Trinitat. 
De la festa del Cors de nostre Senyor. 
De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista. 
De la festa de sent Pere. 
De la festa de sancta Anna. 
De la Transfiguracio de nostre Senyor.
De la festa de sent Lorenç. 
De la Corona de Jesuchrist. 
De la festa de la Exaltacio de Sancta Creu. 
De la Dedicacio de sent Michel. 
De la festa de sent Luch evangelista. 
Del dia de Tots Sants. 
De la Comemoracio dels defunts e tota hora que per defunts se faça. 
De la festa de la Passio de la ymage de Jesuchrist.
De la festa de sent Marti. 
De la festa de sancta Katarina. 
De la festa de sent Nicolau. 
De les quatre festivitats de la Mare de Deu. 
Dels Martirs. 
Dels Confessors. 
De les Verges. 
De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la verge Maria y de tots los altres sants. 
De les vigilies de les festes. 
Dels dies dominicals. 
Dels divendres. 
Dels dissaptes. 
Dels dies ferials. 
De les quatre tempores del any. 
De la Almoyna. 
De les Fayles e dels Missatges. 

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN.

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN. 

Fin del índice.

lunes, 13 de enero de 2020

Dels dies ferials.

Dels dies ferials

En los ferials dies pero sien tenguts paraments e vestiments de drap de seda color groga trahents: pero cor segons lo temps es faedora diferencia volem que del Avent entro a la Purificacio a honor de la Verge e de Pascua entro a la Ascensio per la leticia paschual sien tenguts aquells blanchs pus sotils: en la cuaresma pero aquels blaus pus sotils en laltar sien posats e el cappella ne sia vestit cor aquests davant los altres en lo temps de la cuaresma havem duyt elegidors. Engir los altres ornaments statuim que en los damunt dits dies ferials en los quals nos fa dalcu festa ne encara de huytaves sia posada una creu en lo mig loch del reraltar e dos tests sotils deça e della en les estremitats del reraltar e la creu: axi pero que en Lavent de nostre Senyor en mig del altar lo test de la turquesa hi sia posat.


quatre-tempores-any

De les Verges.

De les Verges.

Que en los dies daquelles les quals per virginitat tan solament corona haver han merit paraments e vestiments blanchs en los dies daquelles les quals en los pits feminils coratge homenil portants corona de martiri e de virginitat per rahon ajustaren vermeyls e blanchs sien tenguts per los quals virginitat e martiri clarament se demostren. Perque duem ordonador que en les festes de les sanctes verges les quals son colents e martirs no son sien tenguts los paraments en laltar e vestiments blanchs ço es los mijancers ab quatre capes daquesta matexa color: e si martirs son colents paraments daltar blanchs aquells matexs sien posats e los vestiments dels ministres vermeyls mijancers ab quatre capes daquestes dues colors sien tenguts e en lo mig del rerealtar una creu es posadora e en cascun cap del reraltar tests junts mellors sien posats e deça e della los bacins daurats sien posats e en lo mig dels dits bacins e dels tests damunt dits de cascuna part una creu es posadora. Si pero sien festes que segons lorde de Cistell dos misses fossen en covent celebradores e martirs no sien paraments e vestiments blanchs mijancers sien hauts ab dos capes daquesta color. Si pero sien martires aquells mijancers del altar blanchs e vestiments vermeyls sien ab dos capes tenguts e en lo mig del rerealtar la creu del mig loch tan solament sia posada els bacins blanchs en lo mig del reraltar la meytat del test sotil separat sia posat: si pero son festes que segons lorde de Cistell una missa sea celebradora e martirs no son paraments e vestiments altres sien blanchs ço es los pus sotils e que creu noy sia posada: si pero son martirs e de una missa los paraments del altar sien aquells matexs los vestiments pero vermeyls e sien los pus sotils e una creu sia alogada en mig loch del reraltar e en cascun cap de reraltar bacins los blanchs sien posats.




Dels dies dominicals.

Dels dies dominicals

A tots los dies dels dicmenges del any paraments e vestiments de ministres los mijancers verts sien posats exceptats los diumenges de la cuaresma en los quals volem esser usat dels paraments e dels vestiments blaus meylors per tal quel temps de dolor e de plor pusquen als nostres huyls presentar. En apres statuim observador que en tots los dicmenges del any sia posada una creu en lo mig del reraltar e en lo peu de la creu un test junt mellor sia posat en lo reraltar damunt dit en los caps del qual altre test mellor separat sia posat axi que entrels tests juncts e test separat damunt dit los bacins blanchs posats: e en los dies dominicals del Avent entro a la Purificacio de la Verge lo test de la pedra turquesa sia posat en lo mig del reraltar e tests junts mellors en cascun cap del reraltar damunt dit sien posats e no resmenys deça e della prop lo dit test de la turquesa los bacins damunt dits. En los dies pero dominicals en los quals sera faedor offici dalcuna huytava e no del dicmenge sien tenguts paraments e vestiments axi con en lo dia de la festa: si pero festa sera estada colent es fahia de les huytaves lavors totes les coses damunt dites sien tengudes axi con en lo dia de la festa de dos misses es dessus ordonat. En los dies empero dominicals los quals dins Lavent sesdevenen de paraments e vestiments blanchs dels mijancers volem esser usat: e axi mateix se faça de la Nativitat de nostre Senyor entro a la Purificacio cor en aquests temps memoria del part de la Verge en lo qual vivim som ens movem lo qual ab molt gran puritat procehi es faedora: et axi mateix se faça de Paschua tro a la Ascensio per tal que leticia paschual se mostre.



De les quatre tempores del any.

De les quatre tempores del any. 

Mortificacio e plor en la Esgleya mostrar se cove en los temps en los quals a vicis de la carn reprenedors penitencia se fa per dejuni: perque en los dejunis los quals quatre tempores son nomenats axi con en los dies ferials de la quaresma ordonam axi en paraments con en argent esser de tot observador. Empero en tots los dies no sapparell altar ne reraltar en les vespres ne en les matines sino tan solament en la missa si donchs no era de les festes damunt espressades o altres colents o dels sants doctors car lavors deu esser appareylat en les vespres e en les matines. Et ordenam que en tota festa colent diache e sotsdiache sien vestits e quatre capes per ministre sien tengudes de les quals les dues sien dels paraments del altar e les altres dues dels vestiments del cappella si els vestiments e els paraments eren diverses e sino totes les quatre capes sien de la color dels damunt dits paraments. Semblantment en les festes de santa Eulalia de Barcelona sent Thomas de Aquino sent Benet sent Jordi sent Domingo sent Loys bisbe sent Bernat sent Loys rey de França sent Francesch les once mil verges santa Elisabet santa Barbara e santa Lucia jassia que colents no sien volem que en totes coses sia fet axi con si fossen festes colents. En tots pero los dies dominicals e en les festes que lorde de Cistell fa dos misses diache e sotsdiache sien vestits mas dos capes tan solament sien tengudes: ajustans a aço que en les festes de sent Anthoni sent Blasi senta Apollonia senta Margarita senta Anna senta Clara sent Mauris senta Tecla sent Cosma e sent Damia sent Narcis senta Cecilia santa Eulalia de Merita jacsie que colents no sien ne festes que dos misses segons lorde de Cistell degen esser dites axi pero volem e manam en aquests dies esser fet en totes coses con si fossen festes de dues misses. Encara mes volem e ordonam que continuament dos brandons en la elevacio del cors de nostre Senyor sien hauts: exceptat que en los dies sollennes en los quals sis capes en los divinals officis seran tengudes sis brandons en la elevacio damunt dita sien hauts e cascun brandon sia de pes de set libres. Encara mes ordonam que en tots los dies ferials o festes les quals no son coltes sien tenguts en la missa dos ciris e en tots los dies dominicals e en los dies de festes colents e dels sants doctors e festa que lorde de Cistell en convent fa dos misses sien hauts en la missa quatre ciris e en totes pero les altres festes en les quals sis capes seran tengudes deu ciris sien tenguts: declarans en aço que cascuns dels ciris damunt dits sie de pes de mija libra. Encara mes duem piadosament ordonador que oltra los dies en los quals en los capitols damunt scrits sermo en la nostra cappella esser fet havem ordonat: volem que en los dies subseguents sermo semblantment sia fet ço es en los dies dels apostols e de sancta Maria Magdalena de sent Lorenç de sent Loys bisbe de sent Loys rey de França de sent Miquel de les onse milia verges de sent Marti de senta Elisabet de senta Caterina de sent Nicholau e tots los dicmenges de Avent e de la quaresma sermo en la cappella nostra o devant nos se faça: aquest orde observat que dels religioses a la divinal paraula preicar diputats sien hauts un dia dels damunt dits de un orde e laltre dia daltre entro que tots qui en lo loch seran ne sien passats. Encara mes ordonan duem proveydor que en los dies en los quals de part dessus processio en la nostra cappella havem declarat esser feta que totes les reliquies qui son en les cappelles nostres reyals e aquelles les quals nos en nostra cappella propria havem ordonadament sien portades e quels prelats si possible cosa sera aquelles portar sien tenguts cascun les pus dignes segons son grau: e en deffalliment dels prelats aquelles portar hagen los priors e guardians dels ordes de pobretat o altres clergues en grau mes honrats. E sien portades les pus belles capes que poran ab bona manera e los cappellans qui la aministracion han de la cappella lavors proveesquen diligentment que les colors de les capes se concorden axi con mils poran a la condicio de les reliquies damunt dites ço es que aquells qui reliquies dels martirs portaran capes vermeyles porten e axi dels altres segons la propria significacio de les colors la qual per nos desus es estada aordonada: e sien vuit o deu brandons enceses en les processions damunt dites. En la processio pero de Corpus-Christi sia portat lo dit cors en alcuna custodia molt bella en tal manera que pusca esser vist clarament: sobrel qual honradament sobrecel sia portat ensemps ab vuit o deu brandons damunt dits: en les quals totes processions lo test de la turquesa per lo sotsdiache sia portat qui vaja davant aquell qui deu fer loffici e en cascun costat del dit sotsdiache sia un escola ab canelobres e ab ciris enceses cascun de pes de una libra e dos clergues o escolans qui davant lo sotsdiache ençens continuament e atent porten. Aquell pero qui en les damunt dites processons creu portara de dalmatica sia vestit e en cascun costat clergue o escola haja qui los ciris cascun de pes de una libra enceses ordonadament porten e honesta. Tots temps pero que diache e sotsdiache en la missa sien dos ciris enceses vagen davant lo cappella entrant a la missa e lavors laltar sia encensat: la qual cosa per semblant manera volem esser observada con levangeli se començara sino en lo divenres sant o si de morts sesdevenia cantar. Encara mes en tota festa colent e de les altres axi con damunt havem dit al Magnificat en cascunes vespres e al Benedictus en les matines e en la missa apres de la oblacio encens sia ministrat: tots temps empero que noy haja misses solennes ço es ab diache e sotsdiache apres la missa finada sia dit loffici o missa secca de sancta Maria si donchs aquell dia no era vigilia o festa daltre sant en lo qual cas loffici de la dita vigilia o del dit sant sia dit loffici de senta Maria relaxat. Si pero aquell dia sera festa dalcun sanct e vigilia o fossen vuytaves ensemps o festa de dos sants ensemps ultra aquell del qual missa principalment sera celebrada sia dita missa secca de amdos damunt dits. E jacsia que missa sollenne ab diache et sotsdiache no sia celebrada si donchs aquell dia no sera festa de nostre Senyor o de santa Maria o de tots sants o sesdevenia prelat davant nos celebrar quant al offici de les vigilies e de les huytaves e dels sants axi mateix volem esser observador: loffici pero o la missa secca de sencta Maria no sia dita en los dias en los quals missa ab diache e ab sotsdiache se celebrara si donchs no era dia de dissapte en lo qual apres la missa principalment se diga: e axi mateix en los divenres volem esser observat si missa mayor de la creu no sera celebrada.