25, 26 DE ABRIL, 1461

25 DE ABRIL. 

No pudieron congregarse los señores Diputados y Consejo para la sesión de este dia, a causa de la abundante lluvia que estaba cayendo.

26 DE ABRIL.

A instancia del Señor Primogénito, acordóse que se diera respuesta a los capítulos que contenía la credencial del embajador del rey de Castilla, para lo que se comisionó al señor arzobispo y a ocho personas más del Consejo, las que, después de haber consultado dicha respuesta con el Concejo de la ciudad, pasaron a leerla al referido señor Primogénito, queriendo, por consiguiente, que fuese por escrito y no de palabra, para futura memoria de tal acontecimiento, y que se insertara enseguida.

Resposta a la letra del Illustrissimo Rey de Castella ordonada diumenge XXVI de abril del any LXI. (MCCCC + LXI: 1461)
Es lo consell del Principat de Cathalunya sia respost per lo Illustrissimo Primogenit regracia molt lo contengut en la letra a la Excellencia del Rey de Castella la voluntat e amor que per la dita letra amostra en la sua liberacio e altres ofertes en aquella contengudes en son loch e cas en aquellas correspondra degudament e complida segons lo cas occorrent.
A la instruccio donade al Illustrissimo Senyor Primogenit continent en efecte moltes ofertes per part del Illustrissimo Senyor Rey de Castella segons largament aquelles reporta Gonçalvo de Carceres a diputats e consell en virtut de letra de creença del dit Illustrissimo Rey de Castella consella lo Principat segons dessus es ja dit en resposta de la letra contenent semblants ofertes.
Al que es mencionat en la dita instruccio que mossen Pero Vacca seria anat al Illustrissimo Rey de Castella per tractar liga per part de la Majestat del Senyor Rey senyor nostre per castigar alguns seus rebelles e que ell li ajudara castigar alguns seus de Castella no es de creura ne pensar tals motius ne paraules fossen james de intencio ne voluntat del dit Excellentissimo Senyor nostre com la Majestat sua en paraules e scrits haja ofert batalla al qui les tals coses gosas dir deuse donchs creure aquest desordre esser causat en lo reportador qui de semblants parlars se acustuma planir e ja lo Principat ha pensat ferli dar condigna punicio.
Mes avant com se diu la instruccio esser ofert paper blanch per la Majestat del Senyor Rey senyor nostre e trametre la Serenissima Senyora Reyna e Illustres fills e sino avasta aço ira en persona ab quatre o cinch de *mula coses paren apartades de veritat e per ço consella lo Principat al Illustrissimo Primogenit aquest report nol haja en tal estima que la sua mente se dege en res conmutar ne apartar dels seus justificats proposits e delliberacions senyaladament segons ja dit es com lo Pero Vacca qui es lo relator de les coses sia loriginal corrupte.
Com es mencionat en la instruccio que lo Illustrissimo Rey de Castella no pendra partit algu ab la Majestat del Senyor Rey senyor nostre e que aço tinga per article de fe consella lo Principat quel Senyor Primogenit respongue ha tanta fiança en la bondat e virtut del Illustrissimo Rey de Castella confederacio ne cosa alguna lo dit Illustrissimo Rey de Castella fara que dar empaix puga al stat e honor del Primogenit per lo gran parentat que es entre ells e tot altre bon desig de ben contractar reciprocament la hu les coses del altre.
En la instruccio mencionada que exorta lo Illustrissimo Rey de Castella lo Senyor Primogenit prosiga valentment son proposit ab los cathalans e que entena a cobrar Navarra que per ço se acosta a Soria per esser prest a sa voluntat consella lo Principat responga lo Primogenit que tots sos bons proposits e honests pensaments comunica e pratica ab los cathalans e aquells ha per molts cas com a vertaders e bons consellers seus e per la molta amor que han amostrada en lesguart del bon stament de la sua persona no dupta los dits cathalans sempre li consellaran coses virtuoses e bones que axi ho han sempre acostumat fer axi en los passats e ja en los fets de Navarra los dits cathalans fan tot lo degut per los migans e vies condessents.
E mes anant al ques diu en la instruccio lo Illustrissimo Rey de Castella convenguessen a hun loch per veures consella lo Principat tals vistes en lo temps occorrent devier cessar mas ab graciositats de paraules e ab ascusas tan ordenades e compostes que lo Illustrissimo Rey de Castella no sen haja a irritar ans se mostra en la resposta hun egual e comun desig si molts respectes nol empatxassen los que lo Senyor Primogenit sebra be deduhir.
Com se diu en la instruccio que lo Senyor Primogenit se guart de veures ab la Majestat del Senyor Rey son pare lo Principat no ignorant la gran prudencia e discrecio del Senyor Primogenit leixa aquesta deliberacio a la sua gran prudencia.
Al ultimo contengut en la instruccio com se menciona lo conestable e comenador Sayavedra ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del Senyor Primogenit consella lo Principat lo Senyor Primogenit responga regraciant molt les ofertes e demostracions de amor e bona voluntat a les quals satisfara ut supra es contengut de aquests dos si tal fos la necessitat degudament los manaria mas confia en nostre Senyor Deu aquests fets se arreglaran a tot be e repos e aquesta es la sua fiança.

Dióse cuenta, en este día, de las cartas que se recibieron, y que se hallan a continuación.

Als molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia. Mossenyors aquests jorns passats vos he scrit de les noves fins en aquella jornada havia haudes del comdat de Foix per dos homens quey havia tramesos per spies. Ara ab la present vos dich com air que teniem XXI del present mes de abril sabi per home qui es vengut del dit comdat de Foix com lo comte havia manades totes les sues gents axi de Foix com de Beharn (Bearn, Bearne) que stiguessen prests. Los homens darmes diu stan molt mal a cavall e pochs en nombre. De gent de peu stan be en orde e serien prests en pochs dies donant los diners altre moviment que ells fassen dels mateixs no sent. Lo comte de Foix es en la cort del Rey de França continue demanar licencia al dit Rey la qual fins aci nos sab hage obtenguda. Conte com lacordi ques dehie del Rey de França ab lo Delfi nos segueix ans dubten molt se puixen concordar. Si altres coses peravant sentre axi de Foix com de França que fos cosa notadora avisar ne vostres grans reverencia e magnificencies les quals placia a la Trinitat increada tenir en la sua bona guarda. De Perpenya a XXVII de abril any Mil CCCCLXI.
A II del present fem aci publicar la primera crida de les intrades e axides e segell de cere e plom e vuy que tenim XXII hevem feta fer la segona perque a vostra letra me era manat rescriure la jornada vos ne fas la present. - A. vostre ordinacio e manament prest Guabriel Girau deputat local.
Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Premesa tota humill (humil; humilde) recomendacio e deguda reverencia precedent una vostra letra he rebuda ahir ques comtavem XXIII del present mes e any dejus scrits la qual per mi lesta e vista la notable intensio (intenció; intención, intensió) e bon zell (zel; zelo, celo) que havets lo repos e benefici del present Principat de Cathalunya per lo qual respecte son stats moguts de scriure a mi yo desestescha (desista; desistixga; desisteixi en catalán inventado de Pompeyo Fabra) de fer les noces (bodes; bodas) de mon fill ab aquella honor provisio ampre e aperell dels quals deguda honor me força ab tot que en aquells si ab major spay de temps agues rebuda vostra letra per lo desig que jo he en ço que vosaltres me manets e per reverencia vostra jo indubitadament complira ço qui mes scrit mes per quant la major part de les gents donor per mi amprades son fora de llurs cases e ja acostades a la casa mia per ferme la dita honor a mi no es possible ni honest per nenguna via desistir ni desviar la jornada ampresa la qual es diumenga prop vinent be so cert e vostres savieses poden haver per ver que en mon covit e festa no ha persones tals per les quals a vosaltres ne al dit Principat convingues sperar sino tot plaer e honor e demanantvos en gracia per lo present me hajau per scusat axi com qui per la honor del dit Principat e plaer de vosaltres no duptaria metre la persona e bens a tot perill. Scrita en lo castell de Monfalco divenres (die vendredi; divendres; viernes) a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - Lo qui es prest a la ordinacio e voler de vosaltres mossenyors Gaspar Mecha.

La carta que sigue, aun cuando se halla en este lugar, fue recibida el día 25 de abril.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per diverses letres vostres es stat scrit al capita e a mi com vostra delliberacio era que la gent de peu e de cavall fos licenciada quant hagues servit son temps donant los temps rahonable per tornar en ses cases e que fossen retenguts aci L. rocins e D. homens de peu los quals no fossen de Leyde ne de les contornades a fi que per desig de visitar soven ses cases nos partissen del exercit e volent lo capita ab son consell metre en execucio la dita delliberacio ensemps ab son consell donam correch que trias la dita gent per quels conexia els havia praticats mes que negu e jatsia los demes bons fossen delliberats de partirsen yols reporti al dit capita e consell e forenne contents e axi ho manifesti als XX conestables que trihi los quals ab bona diligencia han hagut recapte de ses gents e yo per retenir la gent mentres los diners triguen a venir he prestat als mes dels dits conestables a qui deu a qui VI a qui VII florins per bestreta del sou donador e ab aquells passen ses gents. Fet aço es vengut hu En Vidal de aquesta ciutat ab una letra vostra en que es dit al veguer que lo dit Vidal sia hu dels conestables qui restaran aci e atenent que vostres reverencies e honorables savieses en lo temps que atorgas la dita letra no creu certificats com los dits XX conestables creu ja elegits e triats e com dit he senyalats e lo dit Vidal ere de la present ciutat es stat vist al dit mossel veguer e son consell consultar primer vostra reverencia e magnificencies majorment que aquest tal noy poria entrar sens licenciarne hu dels XX e a cascu seria greu que essent se aturat e avent plegada sa gent passat lo temps que ha de servir fos licenciat. Crech lo dit mossel veguer vos scriura sobre aço *pur. Yo per mon descarrech vull ne haver scrit de aqui anant.
Mossenyors sia de vostra merce fer venir prest los diners car la gent tota sia a la derrera casa.
Jo mossenyors vos he scrit sobre los II trompetes que delliberau resten aci com sen son anats tots aqui no licenciats pus per mi si de aqui deuen venir be sta si no almenys vinguen los penos (los pendones; pendons, pendóns, penons) que per la ribera be troberem II trompetes.
Mes mossenyors vos he scrit com alguns qui son fugits se volrien reconsiliar (reconciliar; reconsiliá) e tornarien volentes a servir son temps puig fossen perdonats non he volgut cobrar negu sens sabuda vostra per que placieus avisarme de vostra intencio.
Mes mossenyors vos suplich que ates que yo he fer huns tres o quatre dies en lo camp de Terragona per certs bens vinclats que ara novament me son pervenguts hauria singular gracia que puix lo camp sia mes en orde axi com men deure tornar aqui men puixa tornar per lo camp e star alli una querna de dies e aço haure a singular gracia.
En una letra que ve de Çaragoça he vist que les noves males de Navarre tots jorns crexen e aquell qui scriu es de casa del Rey diu ho per que moltes forces se perden en Navarra.
Aquests senyors de aci son molts storats tots dies los venen ab noves hi ells volentes crehen. Ara dihen que lo Rey es vengut a parlament ab lalmirant e donali cert socos (socorro; socors) e que faça guerra ab los cavallers al Rey de Castella. Per senblant los es dit com lo Rey deu venir a Fragua de que stan ab gran dubte. Tot ho he per burles mas dich ço que se ho ço que sich diu. Feta en Leyda a XXIII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e magnificencies Johan Ferrer.

Sigue otra carta, que, aun cuando se halla continuada en este día, fue expedida el mismo de su fecha.

Al reverend pare en Christ lo bisbe de Sancta Justa procurador e vicari del senyor bisbe de Gerona.
Reverend pare en Christ. Pochs dies ha passats vos havem scrit queus plagues sobreseure en la visita la qual vos com a procurador del senyor bisbe de Gerona volieu fer en la sua diocesis per los motius e sguarts en la dita nostra letra contenguts e singularment com la dita visita se digues fer contra forma de cert privilegi al clero de la dita diocesis atorgat segons pus largament en la dita nostra letra es contengut e com apres per part del dit senyor bisbe siam informats que lo dit privilegi al dit clero atorgat e per lo qual se pretenia la dita visita no deures fer es revocat o almenys per nostre sant Pare es stat declarat e provehit que lo dit privilegi no obstant la dita visita se faça per so ab la present vos declaram e diem nostra intencio esser que si axi es com se preten esser provehit e declarat per nostre sant Pare no volem ni entenem empetxar la dita visita ans la dita nostra letra no obstant per conformar nos ab la voluntat e ordinacio de nostre sant Pare en nom de Deu façats la dita visita. E per quant com sab vostra reverend paternitat lo clero no solament de aqueixa diocesis mas de totes les provincies del Senyor Rey es sta agrehujiat e molestat de molts carrechs vos pregam e encarregam ab molta afeccio que en la dita visita vos hajau ab aquell comport major que poreu e ab la modestia que de vostra paternitat comfiam car crehem lo dit senyor bisbe ho haura accepte e grat e nosaltres vos ho haurem a gran complacencia. E sia la Sancta Trinitat proteccio de vostra reverend paternitat. Rescrivintnos ço que plasent vos sia. Dada en Barchinona a XXV de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

18, 19 febrero

18 DE FEBRERO.

Fue entregada por el escribano del Concejo de la ciudad la siguiente nota o cédula.

A XVII de febrer del any mil CCCCLXII lo consell ordinari de XXXII adherint se a la deliberacio feta per los deputats de Cathalunya e consell lur dellibera que mossen Galceran Oliver tresorer haga a regir son ofici de tresorer servades les ordinacions fetes per lo alt Rey En Pere de gloriosa recordacio.
Item loha e hac per bona la delliberacio per los dits deputats e consell llur feta sobre los homens de remença e per ço ne alegi les IIII persones ja en dies passats per lo dit fet eletes les quals son les seguents.
Mossen Anthoni Pujades ciutada. - Johan Bruch mercader. - Melxior Rotlan berber. - Johan Ferrer assahonador.
Per lo semblant loha e hac per bona la deliberacio feta per los diputats e consell sobre la preso de micer Johan Copons.

El mismo día, fue entregada también, por el tesorero del Rey, otra cédula cuyo contenido es como sigue,

La Excellentissima Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo princep don Ferrando primogenit de Arago de Sicilia etc. loctinent general del molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey. Recordant se dels capitols per la Majestat del dit Excellentissimo Senyor Rey al Principat de Cathalunya atorgats entre los quals es provehit que per sustentacio del stat del dit lllustrissimo princep don Ferrando li sien pagades o verius scrites en la taula de la present ciutat de Barchinona docentes milia lliures dins spay de vuyt mesos apres la ferma dels dits capitols comptadors per aquelles dites docentes milia lliures convertir en comptes luycions o quitaments de les terres e rendes per la dita Majestat en lo heretetge o donacio al dit Illustrissimo Princep fahedora contengudes segons aquestes coses pus largament en los dits capitols son contengudes als quals la dita Excellentissima Senyora se refer e vol esser haguts aci per inserts pus lo temps ha instat e insta de paraula ha demanat a vosaltres venerable e magnifichs deputats que les dites docentes milia lliures volguessets (occitano; volguesseu, volguereu, vullguereu) deposar en la dita taula dites e scrites a la dita Serenissima Senyora Reyna en nom del dit Illustrissimo princep don Ferrando la qual cosa fins aci no es stada feta. Per tant la dita Excellentissima Senyora Reyna per satisfer al carrech e ofici seu per lo qual es tenguda les coses utils al dit lllustrissimo Princep procurar e inutils evitar essent certa axi per tenor (se lee temor) e serie dels dits capitols com pensa de
aquells lo augment del stat del dit Illustrissimo Princep consistir en les dites coses per la orde de la casa e ministres e oficials del dit Illustrissimo Princep qui hauran esser quitats lo que no solament redunda en servey del dit Illustrissimo Princep mas encara en benifici e util dels poblats en lo dit Principat ab los presents scrits pregant a vosaltres dits venerables e magnifichs diputats e o aquells als quals pertany fer les dites coses que lo dit deposit de les dites docentes milia lliures en la dita taula façets (occitano; faigau, faigueu; hagáis) requerint etc. com axi hi siats (occitano; sigau, sigueu; seáis) obligats e tenguts.

19 DE FEBRERO.

Ocupáronse de varios asuntos, entre ellos del contenido de la cédula de la Reina, sobre las doscientas mil libras, que deliberaron pasase a la comisión de las nueve personas para que informasen.

9 DE DICIEMBRE.

9 DE DICIEMBRE. 

En la tarde de dicho día congregados en la casa de la Diputación los embajadores y consejeros electos, aceptaron el cargo, y después de haber prestado juramento de haberse bien y fielmente en su desempeño, guardando el debido secreto, acordaron señalar a cada uno de los embajadores la dotación correspondiente, y redactar las siguientes carta e instrucciones, que fueron por todos aprobadas:

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per consell de aquelles persones per nosaltres convocades e congregades en lo present ciutat e casa de la Diputacio juxta la comissio a nosaltres feta per la cort congregada en la ciutat de Leyda havem elegits per missatgers nostres los reverends archabisbe de Terragona bisbe de Barchinona mestre Johan Ferrando prior de Tortosa e micer Johan Pintor cononge e ardiacha de aci lo egregi compte de Prades lo noble mossen Marti Guerau de Cruilles mossen Anthoni Guillem de Muntayans cavallers En Franci de Sentmanat donzell mossen Pere Torrent major de dies conseller de aquesta ciutat mossen Franci Sampso ciutada de Gerona mossen Bernat Fivaller e mossen Pere Johan de Sant Climent ciutadans de Barchinona per explicar e supplicar de nostra part a vostra Altesa algunes coses concernents servey de Deu e de vostra gran Senyoria repos de aquest Principat e dels poblats en aquell. Supplicam per ço a vostra Majestat que li placia oyr aquells e donar plena fe e creença e votivament exaudir en lo que de nostra part vos diran e suplicaran. E hauremho a gracia e merce a vostra Altesa. La qual nostre Senyor Deu conserve e prosper segons desija. E man a nosaltres tot lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a deu de deembre any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta. - Senyor molt excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona. - Al molt alt e molt excellent Senyor lo Senyor Rey.

Instruccions fetes als reverendissim reverend egregi noble honorables e magnifichs senyors Archabisbe de Tarragona Bisbe de Barchinona mestre Johan Ferrando Prior de Tortosa e micer Johan Pintor canonge e ardiacha de Barchinona Comte de Prades mossen Marti Guerau de Cruylles mossen Anthoni Guillem de Muntayans cavallers e En Franci de Sentmenat donzell mossen Pere Dez-Torrent major de dies consellers de Barchinona mossen Franci Sampso ciutada de Girona mossen Bernat Fivaller e mossen Pere Johan de Santcliment ciutadans de Barchinona embaxadors elegits e deputats per los reverend e honorables deputats del General de Cathalunya residents en Barçalona ab consell e assentiment de les persones per ells convocades e congregades juxta la comissio a ells feta e facultat donada per la cort general del Principat de Cathalunya qui en la ciutat de Leyda se celebre.
Primerament los dits embaxadors o aquells dells qui son presents en la ciutat de Barchinona ab molta diligencia cuyta e celeritat faran sa via e cami vers la ciutat de Leyda ahon se acompanyaran los dits senyors archabisbe e comte e altres coembaxadors lurs qui alli o per lo cami trobats hauran als quals en la dita ciutat comunicaran les presents instruccions e totes les coses que venen a carrech de lur embaxada. E entre si totes les dites coses ruminaran perque pus consultament e expedita puixen en los casos necessaris donar qual compliment e exequucio dells se confia e spera. E mes donen los dits embaxadors qui presents en lo consell e congregacio en la casa de la Diputacio son stats quanta sperança se ha en la present embaxada de obtenir gran assossech e repos en les coses e emergents de la detencio feta en la persona del Illustrissimo Princep fill de la Magestat del Senyor Rey gloriosament regnant.
Item havent comunicat ensemps com dit es los sobredits embaxadors en la ciutat de Leyda ensemps dalli partiran. E si per algun cars ere algu dells impedit no stiguen los restants anar e exequutar les coses dejuscrites encara que per ventura per la dita Majestat scrit los fos se detinguessen en la anada. E tots ensemps o los que seran no detenguts o impedits per just cars vajen a la dita Magestat en lo loch hon sera encara que fos fora lo Principat de Cathalunya. E donada la letra de crehença que porten premeses degudes recomendacions e quals de faels e devotissimos vassalls se pertany pertinentment e ab deguda reverencia exposaran a la dita Magestat ab quanta dolor e comocions de animos es pervengut a noticia del Principat de Cathalunya la detencio feta per la sua Majestat de la persona del Illustrissimo Princep son fill la qual detencio ha donat e dona tant gran congoxa e incredible als poblats en lo dit Principat que ab copiositat alguna de paraules prou splicar nos poria. Pero haviase per los dits poblats molta sperança que los congregats en la cort general del Principat de Cathalunya donarien a tantes congoxes tal remedi que seria gloria e honor de Deus Omnipotent servey de la dita Magestat repos tranquillitat e unio de pare e de fill e benefici gran de la cosa publica del dit Principat. E aquesta tal sperança sustentave los coratges de moltes gents. Pero seguintse la prorrogacio de la cort veent los congregats en aquella no haver remediat en les coses sobredites segons necessari era al benefici publich del dit Principat pus vehien ells no poder recapte donar a tantes e tant grans necessitats com en lo dit Principat occorrien usants de grandissima providencia han feta comissio als dits deputats a prosseguir e continuar e ab efecte obtenir lo relevament de tantes congoxes. E per quant los dits deputats per compliment donar en les dites coses per la dita cort comenades e a ells comeses han elegit cert nombre de persones notables prou gran e copios de quiscun dels staments del dit Principat per assistir a ells e consell donar en les coses que exequutar hauran e ab consell de les dites persones han feta la dita embaxada e delliberades les instruccions seguents.
Ço es que ab molta humilitat e reverencia segons es degut e pertinent per part de tots los dits deputats e consell exposaran a la dita Majestat la gran admiracio que es haguda en tot lo dit Principat per la dita detencio del Illustrissimo Princep lo qual es tant virtuos e dotat de tants merits que qualsevol persona es molt inclinada amarlo e voler. E tant mes rechaem en dita admiracio quant nos sent nes sab lo dit Illustrissimo Princep haver cosa alguna comesa merexedora de tal detencio. E finalment supplicaran la dita Majestat ab benivolencia amor e bon tractament fahedor a la persona del dit Princep e que placia a la sua celsitud donar e atorgar plena libertat al dit Illustrissimo Princep induhint en aço lo dit Senyor ab moltes suasions supplicacions instancies e multiplicades rahons. Les quals son remeses a la saviesa gran dels embaxadors sobredits. Poran commemorar dits embaxadors grans perills de inconvenients qui seguir podrien e precipuament en la illa de Sicilia e altres sentintse no donar prompte repos en aquestas tals novitats. Les quals no ab bon nom se sentiran per totes les parts de christians e porien portar no poch nocument al repos e benefici de les illes de que lo dit Senyor e tots sos subdits infinits treballs despeses e congoxes sentir porien. Donchs lo amor paternal gracia e benediccio tractaran procuraran sollicitaran instaran e ab efecte faran los dits embaxadors sia reduit del dit Serenissimo pare en lo dit fill Illustrissimo faent e tractant lo pare obres fer de pare e lo dit fill obedientissimo esser eom se mereix es pertany a la dita Majestat. Aquest donchs diran los dits embaxadors necessariament pertany al dit Principat e a llur innata fidelitat e no fahent aquest tal tractament e encara certificar la dita Majestat dels perills que prevehen en deurien esser redarguits. E per tant per retre son deute ab molt grandissima instancia e multiplicades supplicacions faran en totas maneras lo dit Illustrissimo Princep sia en libertat restituhit fahent cerca la Majestat del Senyor Rey que james dels seus peus se partiran fins en aquesta peticio exaudits los haja. Hoc encara que si a ells exaudir no volria de continent hi iria altra embaxada e apres altra e altra fins tant que los vassalls seus sian stats merexedors aquesta gracia de la sua clemencia obtenir. E que per ço sta continuament consell congregat en Barchinona per provehir lo que per avant occorrera.
Circa aço los sobredits embaxadors de tanta saviesa dotats faran tant sa diligencia quant possible los sia e de quiscuna cosa quels occorrera fassen avis cuytat als diputats e consell perque sobre les coses que de nou emergiran ab son consell los puixen respondre del que fer deuran.
Item los dits embaxadors ab deguda reverencia e recomendacions donaran la letra a la Senyora Reyna Illustrissima e supplicaran a la sua Altesa les congoxes perills e necessitats demunt scrits. E supplicaran la sua Celsitud vulla intercedir e fer se obtingue la liberacio del dit Illustrissimo Princep no ommetent a dir a la sua Senyoria quant aquestes novitats encara redunden en molt deservey de la sua excellencia afermant molt la sperança del dit Principat esser per la sua intercessio liberacio del dit Princep obtenir. Supplicantla en aquest fet que tant lo dit Principat stima vulla fer tals obres perque molt major obligacio haver li haje fahent la sua excellencia per manera sia lo mija de la redempcio de tants inconvenients qui apparellats stan e que ab la sua intercessio aquesta demanada liberacio obtenguda sia.
Item los dits embaxadors comunicaran ab los del regne de Arago segons los sera vist per benefici del negoci e per conduhir lo per que tramesos son si se trobaran ensemps ab la dita Majestat e per semblant si del regne de Valencia embaxadors si trobaven. Item los dits embaxadors e quascu dells jure a nostre Senyor Deus e als quatre sants Evangelis corporalment tocats los presents personalment en mans e poder del President a la diputacio e los absents en mans e poder del Senyor Archabisbe e ell mateix sobre sos pits present e continuantho lo notari que diligentment e faelment se hauran circa les coses damunt scrites a bon effecte e conclusio de aquelles e emergents e dependents delles e que directament ne indirecta ab la Majestat del dit Senyor Rey o ab la Senyora Reyna de altres negocis alguns no tractaran supplicaran parlaran o tractaran o tractar parlar o suplicar faran. E de la Majestat del dit Senyor los sobredits embaxadors no partiran fins per los sobredits deputats ab lur consell sien de aço licenciats. E si algu dells sobrescrits aquest jurament prestar no volra sia hagut per no embaxador e sens ell o ells los altres procehesquen a exequucio de les coses sobredites car solament per causa de la liberacio sobrescrita son elegits e delliberats esser tramesos e anar e no per causa altra alguna comuna o particular. Pero si apres sera vist necessari per los deputats e dit consell es facultad retenguda poder licenciar segons sera necessari.
- A. P. abbat de Montserrat. - Datum Barchinone die decimo mensis decembris anno a Nativitate Domini M°CCCC° sexagesimo.

7 DE FEBRERO.

7 DE FEBRERO. 

En este día se presentaron en el parlamento el maestre de Montesa y el virey de Sicilia, embajadores enviados por el rey, los cuales en virtud de la credencial que a continuación se copia leyeron las instrucciones que se les habían dado, reducidas a reclamar del Principado que mandase retirar sus embajadas y cesase en sus pretensiones.

Als venerables religiosos magnifichs nobles amats e feels nostres los deputats del Principat de Cathalunya e altres ab ells congregats en la ciutat de Barchinona.

Lo Rey.
Venerables religiosos magnifichs nobles amats e feels nostres. De algunes coses servir de Deu e nostre e benefici de aqueix nostre Principat concernents havem plenament informats los venerable religios magnifichs noble e amats consellers nostres frare Luis Dez-Puig maestre del orde e cavallaria de Sancta Maria de Montesa e Sant Jordi e don Lop Ximenez Durrea visrey per Nos en lo regne de Sicilia les quals per nostra part vos explicaran. - Pregamvos encarregam e manam que als dits mestre e visrey en tot lo queus diran e explicaran per nostra part doneu plena fe e crehença com a nostra propria persona. Dada en Fraga a XXI dies de janer del any Mil CCCC sexanta hu.
- Rex Johannes.

A lo expuesto por los embajadoras se contestó en los términos que siguen, contentándose aquellos con pedir copia de la carta e instrucciones a que se refería la respuesta.

Molt reverend noble magnifichs e de gran providencia senyors.
Ab molta devocio e reverencia lo present consell ha hoyt a vostras magnificencias a las quals infinidament regraciam com vos ha plagut fernos lectura de las instruccions per la Majestat del Senyor Rey a vosaltres donades las quals per quant per tants hoynts son stades ben compreses es stat vist no freturar donar congoxa o fadiga a vostras providencias de la copia demanada. E per quant aquesta materia del Illustrissimo Senyor Primogenit e successor es tant trita e delliberada en aquest consell que no fretura lonch temps consumir en delliberacio fer han acordat fer promptament resposta a las magnificencias vostras la qual vos sera legida e son les instruccions donades derrerament als embaxadors las quals son la final e incomutable intencio del Principat de Cathalunya.

En vista de esta embajada y del estado de los negocios se adoptó después de maduro acuerdo la resolución siguiente:

Recensida molt diligentment e en totes ses parts a gran vigilancia discutida e examinada la materia occorrent per servey e honor de la reyal Majestat e corona sua e per salvacio de la persona del Illustrissimo Primogenit e per reintegracio dels privilegis e libertats del Principat de Cathalunya e per observancia sdevenidora de aquellas indemnitat benifici e total repos del dit Principat es lo parer e voler dels diputats e lur consell que la persona del dit Illustrissimo Senyor Primogenit la qual en desservey de la dita Majestat indegudament informada e ab infraccio e derogacio de dites libertats en gran perjudici del Principat es detenguda sia treta e desliurada de la preso en que sta e haguda a mans e poder del dit Principat fahent per aço qualsevol sforç e potencia necessaria trahent per ço e fahent anar la bandera reyal e del General on se vulla sia lo dit Senyor Primogenit ab gent de cavall e a peu stipendiada e compartida en tot lo Principat fins a tant lo dit Senyor Primogenit sia hagut. E si per ventura en la sua persona cars advers e indegut seguira sien dignament castigats los metents e consentints e la posteritat de tals damnada de tot honor e haver.
Item per sostenir la mar e les illes e encara regne de Valencia e confortar a tots es vist necessari encontinent varar e donar orde sien armades les galeas qui hi sien promptes per trametre a les dites illes e conservar la costa degudament e que de continent sien posades stepes de XXIIII galeas e procehit a factura de les que necessari sera.
La exequucio de les dites coses en deguda promptitud es remesa a algunes persones per los dits deputats e consell elegidores.

Por último se presentó en este día y prestó el debido juramento Juan Pellicer, y se dio asímismo cuenta de los documentos que siguen.

AIs molt reverent e honorables mossenyors los senyors los diputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables mossenyors. Una letra havem reebuda de vostres reverencies e honorables savieses responsiva a una altra que per part de aquesta universitat a vostres reverend e honorables savieses era stada feta sobre la eleccio feta de la persona de micer Johan Andreu a la embaxada feta al Serenissim Senyor Rey de la qual eleccio stam algun tant merevellats com siam de parer qualsevulla sindich dege usar de son poder al plaer de aquells per qui es elegit e no en altra manera com majorment per dita nostra letra vostres reverend e honorables saviesas fossen fetes certes de la intencio e voler de aquesta universitat e per haver fet lo contrari ne stam nosaltres e tot lo consell de aquesta universitat algun tant agreujats. Pero axo no obstant nosaltres havent sguart quant es de alta natura la materia que per vostres reverend e honorables savieses se tracta e volent tots temps condescendre e seguir lo que per vostres reverencies e honorables savieses sera ordonat havem provehit juxta lo contengut de una altra vostra letra que derrerament havem reebuda vage a vostres reverend e honorables saviesas En Johan Pellicer altre dels sindichs e principal de aquesta universitat per fer e complir lo que per vostres reverencies e honorables savieses sera ordonat supplicantvos lo hajau per recomanat. E com mes no hajam a dir supplicam la Sancta Trinitat sia en proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses. Dada en Vilafrancha de Penedes a V del mes de febrer del any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de vostres reverend e honorables saviesas apparellats los jurats de Vilafrancha de Penedes.

Molt reverents egregi nobles magnifichs e savis senyors.
Apres que ab gran vigilancia es stat entes en la provisio fahedora per recuperacio e salut de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit e reintegracio dels privilegis e libertats de la patria repos e benifici del Principat hagut recors primerament a Deus omnipotent la gracia del qual humilment e devota es stada per diverses vies e formes invocada per salvacio de la persona del Senyor Primogenit e per reintegracio de les leys e libertats de la patria en la qual a disputacio no se enten loch donar es stat vist e delliberat que la persona del Senyor Primogenit sia deliurada e treta de la preso en que sta e haguda a mans e poder del Principat fahent per ço qualsevol sforç e potencia necessaria. E per ço se traura aci de continent la bandera reyal e del General es fa aci sforç de gent de cavall e a peu quens sera tramesa per seguir e haver lo dit Senyor Primogenit hon se vulla sia e per semblant per tenir la mar degudament de present se armen algunes galeas e se posaran XXIIII stepes per fabricar tantes galeas e fer per la mar totes coses necessaries a seguretat de les illes e reputacio daquest negoci. E ja mes de aquesta fahena nos desistira fins hagut sia lo dit Senyor Primogenit fahent certes vostres providencias que dema diumenge de mati a vuyt de febrer se trauran dites banderes es posaran les stepes. Aquestes delliberacions ha convengut fer en les quals concorren los dos consells aquest e dels cent jurats de la ciutat. E perque en lo principi de la exequucio de aquesta empresa va molt e lo tot daquest negoci vos pregam molt afectadament e quant pus carament podem vos encarregam ab aquella via pus util e segura queus sera vist per haver lo dit Senyor Primogenit vullau donar orde en exequucio del dit negoci car en aquest principi sta la salut de aquest negoci. A nosaltres semble lorde deure esser aquest ço es que si la Majestat del Senyor Rey en Leyda sia concertat ab la ciutat a la qual scrivim e la ciutat de Barchinona scriu que la hora concertada de la nit trenta de vosaltres ab alguna part de la host de Leyda hisquen fahent la via de Fraga e sils sera vist esser prou potens en haver lo Senyor Primogenit vagen prests sino stiguense detenint fins sia arribada la host de Cervera qui hi sera decontinent pero semblar nos hia cautament deurie esser provehit en trencar lo pont de Fraga perque nos pogues anar la via de Arago a fi que no poguessen tirar pus enlla lo dit Senyor Primogenit. E los altres XXX embaxadors o aquella part queus sera vist pugen segurament a la Majestat del Senyor Rey e ab aquell sforç que poran dihentli com los pobles stan arremorats per deullirament (delliurament) del Senyor Primogenit e que la sua Majestat stigue segura e sens dubte algu car ells son aqui per custodia de la sua persona. E de fet los dits embaxadors proveesquen los portals esser tanquats e negu no poder exir de Leyda.
E per quant si la dita Majestat exia seria perillos de inconvenients per evitar aquells sia provehit e ordenat ab supplicacions et alias la dita Majestat no puixa de Leyda exir. On la dita Majestat fos en Fraga semble que tots vosaltres senyors embaxadors ab tot lo sforç de Leyda façau segurament e cauta la via de Fraga provehint per semblant al pont per manera que lo dit Senyor Primogenit no puixa esser en Arago portat e tantost vos sobrevendra lo socors de Cervera e succesivament tot lo soccors de la terra. La exequucio sobredita senyors de gran providencia se ha a fer car es vista esser la salut del Senyor Primogenit del Principat e de tots. Lo modo de la exequucio nos par sia lo que scrivim pero si millor e pus util vos ni occorrie placieus exequutarho puys la cosa queus scrivim a efecte se deduescha pregantvos quant pus afectadament e streta podem de continent ho vullau a exequucio deduhir e per cosa alguna nous volguesseu detenir car seria destruccio del Principat e de tots e si en vosaltres detencio o renitencia (retinencia) havia vos certificam los pobles esser en tal disposicio en aquesta materia que havem per cert danunciarien qualsevol que en aço fallis ho (o) impediment hi prestas. Lo consell sta continuament congregat en aquesta casa e per semblant lo de cent jurats en la casa de la ciutat sens exirne per dormir o per menjar. Placiaus donar carrech al notari que scriva de hora en hora ab correus cuytats car vosaltres crehem sereu be occupats e tornamvos pregar no sia ara posar redupte en res mas queus placia promptament executar segons lo Principat e tots confiam e exiu de tota specie de tractes car aquesta es la saludable via e tota altra es la sepultura de tots attesos los tormens en que som. E si qualsevol persones exceptades aquelles qui per lo deute de fidelitat son e deuen esser exceptades vos faran contradiccio o obstacle algu sien tractats com enemichs de la cosa publica. Placiaus cogitar quant va en aço la honor del Principat e per major descarrech vostre a cautela vos ne requirim per vigor del jurament prestat. Reebuda havem vostra letra vuy dels partits moguts la qual no obstant ha convengut procehir en aquesta delliberacio fer. Hoyts havem los embaxadors del Senyor Rey e no contrastant lo que explicat nos han volem eus requirim que de tot en tot deduhisquau en obra e tota dilacio e consulta cessant la nostra delliberacio dessus dita. E provehireu senyors en trametre de continent al cami de Fraga per detenir tot correu o altra persona qui anas aquella via per no donar algun avis a la vila de Fraga e gents qui son en aquella. Lo Deu omnipotent senyors vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer any Mil CCCC LXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. - Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo dia present per nosaltres ab lo gran consell unidament ab lo consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat que vist lo Senyor Rey jatsia supplicat de gracia e de justicia no ha volgut condecendre a les suplicacions del Principat sobre la liberacio del Illustrissimo Senyor Princep primogenit de Arago que de continent per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal sia procehit en haver lo dit Illustrissimo Primogenit per totes aquelles vies de fet que possibles sien contrastant a qualsevol altres exceptada la persona de la Majestat reyal qui impediment donar volrien. E per ço fahentsvos certs de les dites coses vos pregam que vista la present ab gran sollicitut entengau en lo dit negoci provehint que attes la host de Leyda va la via de Fraga de continent vista la present trametau lo major sforç tant a peu quant a caball (normalmente se lee cavall; cavallo y cauallo en castellano antiguo, caballo en moderno; caball en chapurriau) que possible sie a la dita vila de Fraga a fi que mijançant la gracia divina lo dit Illustrissimo Primogenit se haja a les mans del Principat e sia delliurat de la detencio en que sta. Nosaltres lavem scrit als honorables pahers de Leyda per la execucio de les dites coses als quals axi mateix ne scriuen los honorables consellers e consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona e per semblant als embaxadors del dit Principat los quals promptament donaran conclusio en lo que sia necessari segons los scrivim. Per res no stigau de provehir en lo sobredit car seria total destruccio del negoci si lo contrari era fet. Axi mateix sera necessari siau sollicits que algun correu que pas si no era del General que sia detengut. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors don Francesch de Pinos mossen Marti Guerau de Cruylles e mossen Francesch Sampso embaxadors ensemps ab altres del Principat de Cathalunya.
Molt nobles e magnifichs mossenyors. Per quant axi per lo avis que havem hagut de vosaltres per medi de mossen Torrelles com encara per la letra per la hu de vosaltres tramesa restam avisats del home de Arago qui a vosaltres ha feta oferta e per tant com lo desig nostre es portar a bon fi si a Deus sera plasent aquest negoci vos pregam quant podem que en lo endres e adjutori ofert se do prompta exequucio majorment si Deu volra podia servir en lo que ara ab la letra comuna vos es scrit. E plaura a nosaltres per vosaltres sia ofert al qui oferta ha fet fer per ell lo que farieu per nostres persones e per un dels principals de aquest Principat. Siau be sollicits en dit negoci e encara en lo que a tots comunament es scrit conduhint los altres a virtuosament obrar car lo contrari seria sepultura de tots. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt magnifichs e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt magnifichs e savis senyors. La delliberacio nostra e del consell acompanyada de determinacio del consell de cent jurats de aquesta ciutat es que considerats tots los tractats fins aci sobre la recuperacio de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit e observancia de les libertats de la patria fets e tenguts qui per conservacio de la unitat e benefici del dit Principat e per retre lo perfet deute de la fidelitat a la patria se entengue en recuperacio del dit Illustrissimo Primogenit. E axi deduhint la dita delliberacio en efecte dema que sera diumenge a les sis hores de mati seran tretes les banderes de sent Jordi e reyal de aquest Principat per anar la via de Fraga en lo auxili de la dita liberacio e per semblant dema se posaran juxta les determinacions en los dits consells fetes XXIIII stepes de galeres e aquelles se portaran a final acabament e entretant armades algunes galeres qui son aci per confort de les illes e de la costa. Daqui avant fetes per nosaltres dites delliberacions tenim en vosaltres e aqueixa universitat en tal reputacio que per lo honor de aquest Principat e interes de la cosa publica de aquell del qual aqueixa universitat es principal membre sera cau e fi gloriosa de aquesta divina delliberacio e per ço quant podem vos pregam exortam e encarregam que a la dita exequucio vullau donar tal e tant expedita direccio que contrari algu no prenga. E seria parer de alguns que fos feta en la manera seguent ço es que convocat per vosaltres consell general e pres jurament dels consellers de aqueixa ciutat de no exir de la casa fins al acte de la exequucio fos legida la present letra al dit consell e de continent feta delliberacio de la dita empresa fossen tanquats tots los portals de la ciutat sols hun acceptat e hisques lost de la ciutat acompanyat de aquella gent que a vosaltres semblara la via de Fraga que van a cobrar la persona del dit lllustrissimo Primogenit e axi una part dels embaxadors de la terra be acompanyats pujen a la Majestat reyal e per preservacio de tot dampnatge de la dita reyal Majestat en tot cas que exir o partir volgues de la dita ciutat li sie consellat e no permes de exir de la dita ciutat segons als dits embaxadors havem largament scrit. Empero si altre mija apartat de tot tracte e no desviant de exequucio pus acomodat e pertinent a la dita recuperacio del lllustrissimo Primogenit vos occorrera sia feta delliberacio vostra pus lo dit acte dilatat en alguna manera no sia. E si era cas per los embaxadors nostres o alguns dells alguna dilacio o empaig en qualsevol manera colorat hi ere donada nosaltres confiam que per mija de la virtut e potencia vostra e de aqueixa universitat lo dit acte tant glorios e digne de infinida fama sera exequutat. Estau ab ferma sperança lo socors univers de aquest Principat e de aquesta ciutat sera molt prest a vosaltres e provehiu que tots los rocins qui seran dins la ciutat e sien de qualsevol persones sens excepcio alguna sien per vosaltres retenguts a fi queus ne pugau servir. Lo Sant Sperit sia en vostra direccio. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.
La convocacio de vostre consell e execucio de la cosa queus scrivim es necessari sia feta o se faça hora per hora encara que a la mija nit rebau les presents.

Al honorable senyer En Luis de Vilaplana deputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Diputat local. Nosaltres scrivim una letra als pahers de aqueixa vila e aquesta ciutat los scriu. Aximateix remetemvos les letres. E perque va molt en la prompta exequucio de aquelles vos dehim e manam que de continent les doneu als dits pahers e encara los solliciteu que promptament e presta exequuten lo quels scrivim car tota dilacio seria dan e inconvenient irreparable. Data en la ciutat de Barchinona a VII dies del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Lo dia present per nosaltres ab lo gran consell unidament ab lo consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat que vist lo Senyor Rey jatsia supplicat de gracia e de justicia no ha volgut condecendre a les supplicacions de aquest Principat sobre la liberacio del lllustrissimo Princep primogenit del dit Senyor Rey que de continent per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal sia procehit en haver lo dit lllustrissimo Princep e primogenit per totes aquelles vies de fet que possibles sien contrestant a qualsevol altres exceptada la persona del Senyor Rey qui impediment donar hi volran. E axi deduhintho a efecte es stat delliberat que la ciutat de Leyda vage ab aquell nombre de gent que mes pora a la vila de Fraga per haver e cobrar lo dit lllustrissimo Princep e la ciutat de Cervera hi trameta gent. E aci se trau la bandera de Sant Jordi pera socorrer ab la mes gent que porem e posarem stepes pera XXIIII galeres per visitar les illes de Sicilia e de Cerdenya e de continent adobar e varar de les que son en la dreçana tres o quatre per guardar la costa e acordar gent de peu e de cavall. Per ço fahentsvos certs de les dites coses vos pregam e encarregam encontinent nos trametau cent homens de peu e disposts a treball armats e a punt en los quals ne haja sexanta ballesters trenta empavessats e deu ab lançes largues car nosaltres los pagarem aci lo sou e per lo temps que delliberarem e vosaltres meteuhi los conestables e capita queus parra a la dita gent. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Francesch de sant Çaloni (sant Celoni) diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Diputat local. Per quant havem delliberat per certs sguarts que no curam aci explicar haver alguna gent de cavall volem eus manam que encontinent en lo cap de aqueixa vegueria façau fer una crida que qualsevol home de honor qui sia dispost esser home darmes e servir aquest General a cavall vinga açi car lo General li dara lo sou e per aquell temps que sera delliberat dar als homens darmes. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable e molt savi mossen Johan Agullo ciutada de Leyda hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossenyor e molt savi. Vostra letra havem reebuda vuy de mati que comptam set del present ab la qual nos avisau que puys la delliberacio fos feta aci fos scrit aqui als honorables los pahers de aqueixa ciutat de continent se donaria exequucio al dit negoci. E per tant de continent vista vostra letra la delliberacio es stada feta segons veureu ab les letres trameses als embaxadors del Principat e als dits honorables pahers. Reste donchs sia complit ab gran diligencia lo que vos es stat ofert car per nostra part es fet quant haveu demanat. E per cosa al mon no stigau car lo sforç vos sera ab gran poder de continent trames. E ateneu lo contrari no sia fet car seria grandissimo dan e total perdicio de tot aquest Principat. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

14 de julio, 1461

4 DE JULIO. (14)

Ocupáronse, en este día, los señores Diputados y Consejo de varias pretensiones sobre pago de trabajos, entre ellos, el arreglo de la concordia firmada por el Rey,
acordándose principalmente que los diez mil florines ofrecidos, por igual motivo, a la Reina, se entregasen al protonotario y secretario rejio, Pedro Oliet, como procurador autorizado de dicha Señora.
Dióse cuenta, además, de la siguiente carta que les había escrito el señor Primogénito.

Als reverend pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs cars amichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell del Principat de Cathalunya representants.
Lo Primogenit e gobernador general Darago de Sicilia etc.
Reverends pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs e cars amichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Huy una hora apres mig jorn som junts en aquesta vila per fer deguda provisio en lo que ha comes En Miquell de Avinyo (Avinyò, Avinyó, Avignon, Aviñón, etc) donzell e causant la tarda e absencia del vicecanceller qui no es junt e per la sua senil edat e indisposicio no hic sera fins hora molt tarda o dema demati nons es possible dema partir e esser aqui mes Deu volent dema per tot lo dia derem en aço la deguda conclusio e despuys dema que sera dimecres partirem per esser aqui e dar ensemps ab vosaltres efectiva conclusio als negocis que entre mans teniu. Entretant vos pregam ab molta afeccio tollereu pacientment aquesta necessaria dilacio eus placia porrogar per dos dies o tres mes la embaxada destinadora. Sera cosa a nos accepta la qual molt vos agrehirem. E sia lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Vilafrancha de Penedes a XIII dies del mes de juliol any Mil CCCCLXI. - Karolus primogenitus. - R. Vitalis prothonotarius.

Las cartas que se mandaron escribir, en este día, se hallan a continuación.

Al Illustrissimo Senyor don Carles infant e primogenit Darago e de Sicilia e loctinent general del Senyor Rey.
Illustrissimo Senyor.
Entes havem que la Senyoria vostra tendria pres En Miquel Avinyo donzell per cert delicte e exces per ell segons se diu comes e que es coronat es voldria alegrar del privilegi clerical. E com Illustrissimo Senyor aquest Principat hage cars com la vida los privilegis e libertats que ab molta gloria e renom e encara ab no pochs treballs e despeses ha obtenguts suplicam a vostra Altesa ab aquella humil reverencia ques pertany sia merce sua li placia observar los privilegis e libertats de la terra e ministrar justicia segons aquells e altres qualsevulla en lo dit fet segons per vostra Altesa es stat jurat e promes sollempnament e aço haurem a gracia. E sia lllustrissimo Senyor la Sancta Trinitat guarda e proteccio vostra manant nos lo que li sia plasent. Scrita a XIIII de juliol any Mil CCCCLXI. - Illustrissimo Senyor. - De vostra Illustrissima Senyoria humils vassalls e sotsmesos. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Per lo magnifich Nandreu Cathala loctinent de tresorer de la Majestat del Senyor Rey havem rebuda letra de vostra Altesa ab la qual nos diu de la obra e treballs per aquella sostenguts circa la pacificacio del reverendissimo patriarcha de Alexandria e la casa de Cardona e lo apuntament en que vostra Excellencia ho ha posat. E mes nos diu vostra dita Altesa de la sua partida pera la dita Majestat del Senyor Rey exortant nos a mirar e attendre al servey e honor estat de la prefata Majestat. Senyora molt Excellent de la dita pacificacio o apuntament e de les altres coses per vostra Altesa fetes e dispostes al repos o benifici de aquest Principat vos referim humils e devotes gracies supplicant la divinal clemencia en qui es lo poder que dignament ho tribuescha car en nosaltres no es tanta facultat com que la voluntat e devocio hi sia quant en lo mon pot dir. La dita exortacio al servey e honor de la prefata Majestat ab tot sia demes per quant pus no poria esser recomenat que es a nosaltres per nostra fidelitat e devocio rebem de vostra Altesa molt attentament e Deu volent seran tots temps les obres nostres quals de nostres predecessors qui lo honor e exaltacio de la reyal corona han molt zelats e per aquella no han recusats alguns treballs. Havem vist lo magnifich En Pere Doliet prothonotari de vostra Altesa qui ab procura de aquella nos ha demanats los X mil florins a vostra Excellencia oferts per aquest Principat los quals dor e de bon pes li son stats liurats reyalment e de fet e axi en totes altres coses que sien a servici de vottra Altesa serem totes vegades promptes voluntaris e disposts. Ab tant molt alta e molt excellent Senyora lo poder divinal tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria la qual de nosaltres man ço que de sa merce sia. Feta en Barchinona a XIIII del mes de juliol any Mil CCCCLXI. - Dirigitur domine Regine. - De vostra alta Senyoria. - Humils vassalls etc. - Los diputats etc.

Passatge del dit mossen Pere Oliet.
Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honorables qualsevol diputats locals receptors cullidors e guardes dels drets de les generalitats en qualsevol passos e ports del Principat de Cathalunya saluts. Com lo honorable mossen Pere Doliet prothonotari de la Illustrissima Senyora Reyna haja açi fets alguns afers concernents servey de nostre Senyor Deus e de la Majestat del Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e util e repos de aquest Principat e sen torn a la Majestat de la dita Senyora Reyna volem eus dehim e manam molt stretament que prestat per lo dit mossen lo prothonotari jurament als sants quatre evangelis que no porte res que hage a pagar dret de General lexets aquell passar ab ses cavalcadures e companya sens algun scorcoll e embarch. E encara lo tractets favorablement com a prothonotari e oficial de la dita Senyora Reyna en totes coses. E en aço no haja falla com axi vullam se faça per contemplacio e reverencia de la dita Senyora Reyna. Dada en Barchinona a XIIII del mes de juliol any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat.

Pedro de Araguo, Portugal, Francesch Ramis

 

En nom de Deu sie e de la gloriosa Verge Nostra dona Santa Maria e del benaventurat cavaller mossen Sant Jordi e de madona Santa Eulalia cors sant de Barchinona e de tots los sants e santes del Peradis.
Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya fetes entrevenint consentint hi la ciutat de Barchinona al honorable mossen Francesch Ramis ciutada qui ab les dues gualeas (galees, galeres; galeras) patronejades per lo honorable En Rafel Julia de lur ordinacio va vers lo regna de Portugal per les coses devall scrites.
Fara donchs lo dit mossen Francesch Ramis tota sa diligencia les dites dues gualeas se transfiren en lo dit regne com abans poran squivant totes terres e parts de les quals algun impediment haver pogues e stant tota via molt recelos en no exir presencialment en part alguna fins a tant sie al loch (loçh) hon haura necesariament explicar la creença que sen porte e demostrant en totes coses esser gualeas de cossaris e provehints nos puixe haver lengua dell ne dels negocis per que es trames.
E com lo dit sera en lo regna de Portugal fara exir en aquella part que li semblara algun home de recapte e discret lo qual en cauta manera se informara on se trobe lo Illustrissimo don Pedro de Araguo al qual si vist li sera trametre la dita o altre persona feel ab letra o altre senyal denunciant li en gran secret la sua venguda e suplicant lo vulle dispondre si matex en poder oyr comodament e a ple lo dit mossen Ramis.
Pervengut lo dit mossen Francesch Ramis lla hon sera lo dit Illustrissimo Don Pedro Daraguon ab aquella millor gravitat e gest de homenia que pora e sabra
dira a la sua senyoria com los deputats e consell e representants lo Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia sua e liurar li ha la letra de creença que sen porte intitulada al Illustrissimo e virtuos senyor Don Pedro de Araguo en virtut de la qual apres que sia legida suplicara la sua senyoria li vulla donar audiencia e a soles e axi apartats lo dit mossen Francesch Ramis splicara afectualment unes tals o semblants paraules.
- Illustrissimo e virtuos senyor. No deu ser ignorat per vostra senyoria que temps ha lo dit Principat Cathalunya es viduat de Rey e senyor. (Juan II está bien vivo, y el heredero, príncipe Fernando o Ferrando, futuro rey católico.)
E per quant los cathalans uncha han haguda intencio ne voluntat sens rey e senyor viure com sempre han acustumat e molts princeps e senyors hajen acostament a la successio entre los quals es vostra Illustrissima Senyoria.
Per ço los dits deputats e consell me han trames a aquella per saber on a nostre Senyor Deu los plasent ells recayguesseu en voluntat e delliberacio de haver vostra Illustrissima Senyoria per Rey e Senyor si acceptaria la senyoria e si seria en disposicio decontinent anar en Cathalunya.
- E si lo dit virtuosissimo S. decontinent ho apres passat algun intermedi de temps respondra esser content e de fet dira ell acceptar e voler anar la hora lo dit mossen Francesch Ramis suplicara aquell li placie manar fer venir devant les gents de la sua senyoria de la sua cort o altres que alli seran si a la sua Senyoria plaura e o volra lo dit mossen Ramis en presencia de tots retirat ab pertinent composicio de persona atras per spay de VIII o X passes en la millor manera que pora tornantse acostar al dit senyor ans que del tot sie ab ell fara reverencia ginoll ficat no pero a terra e apres acostar se ha mes aginollat a terra besarli ha la ma com ere acustumat als predecessors e gloriosos Reys de loabla memoria dient unes tals o semblants paraules. - Molt alt e molt excellent Senyor. Los deputats e consell representants lo vostre Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia e merce de vostra alta Senyoria han me liurada aquesta letra.
- E besada primer metra li en la ma aquella intitulada Al molt alt e molt excellent senyor lo senyor En Pere per la gracia de Deu Rey Daraguo et cetera comte de Barchinona et cetera.

E legida la dita letra lo dit mossen Francesch Ramis demanara alli (al) dit senyor si sera plasent a la sua celsitut que explique les coses que ha dir en presencia o a part de les dites gents e seguint la voluntat del dit Senyor Rey lo dit mossen Francesch Ramis de part dels dits deputats e consell explicara a la sua excellencia que com los cathalans lo demanen el amen per senyor e stiguen ab grandissimo desig veure la sua reyal persona la qual divinament inspirats sempre han tengut e tenen en les visceres com aquella qui vertaderament devalle de la massa dels Reys Daraguo e a la qual pertany la Senyoria li placie decontinent se reculle en les dites gualeas per venir en lo dit seu Principat e dominar aquell e pendre e haver la universal senyoria qui li sta aparellada suplicant e ab paraules pertinents e accomodes requerint ne virilment la Sua Magestat. Certificant lo dit mossen Francesch Ramis la clemencia sua que per los dits deputats e consell e altres cathalans es axi ferventment e de amor natural volguda demanada e desijada fins als petits infants que es cosa incredible. E per ço placie a la sua clemencie se reculle decontinent tant per seguretat de la sua reyal persona e visitacio de sos fidelissimos vassalls e institucio e ordinacio de la sua reyal casa quant per subvenir a les necessitats occorrents al dit seu Principat qui sta vexat a causa de la guerra narrant lo dit mossen Francesch Ramis al dit Senyor Rey aquelles de les particularitats de la guerra e del stament del Principat e altres coses que li semblara e persuadint e solicitant tota via ab pertinents humiltat e paraules la sua altesa opportunament e si master sera importuna de recullir se a venir de part deça al mes prest que puixe com en la trigua porien succehir grans contraris e inconvenients. E on la sua Altesa metes en noves lo dit mossen Francesch Ramis de la proclamacio del serenissimo Rey de Castella dira e respondra que com la sua Altesa sera presencialment en lo dit Principat li sera dada tal raho de totes les coses que la sua Magestat ne sera contenta com a virtuosissima que es.
E si possible sera lo dit mossen Francesch Ramis fara e procurara per son poder lo dit Senyor Rey vingue acompanyat axi de gents com de fustes al mes que pora com en la custodia de sa reyal persona vage tant com per los tots es pensat e on axi facilment fustes nos puguessen haver vingue en nom de Deu ab les dites dues gualees precipitant la venguda com mes pora.
E jure lo dit ambaxador a Nostre Senyor Deu e als sants quatre Evangelis qui directament o indirecta publicament ho amagada per si ne per altres no procurara alguns oficis beneficis o altres utilitats gracies del dit Senyor Rey a obs de ell dit ambaxador ne de altres qualsevol persones ne entendra en altres coses sino en les dessus dites. Data en Barchinona a XXVII de octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda.
Domini deputati et cetera.

MES DE FEBRERO. han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella

MES DE FEBRERO.

En apres lo
dit magnifich mossen Bernat Çaportella diputat vista e attesa la
diferencia e guerra moguda e suscitada entre lo dit serenissimo
nostre Senyor lo Rey de una part e lo Rey de Castella de la part
altra per causa de la dita rebellio per la ciutat de Barchinona e
altres a ella adherents feta qui sotstreta la deguda fidelitat al dit
senyor Rey han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella
en que han entrevengut e entrevenen letres e actes signats per lo dit
mossen Çaportella e altres actes en nom dell e dels dits seus
condeputats per força de la dita oppressio e violencia fetes en la
dita ciutat de Barchinona. Per occasio de la qual cosa son stades
trameses e son de present gent darmes del dit Rey de Castella
en lo Principat de Cathalunya e encara en los regnes de
Araguo e de Valencia per pendre e occupar aquells e per guerrifar
e damnejar les terres e persones qui volen star e perseverar en la
deguda fidelitat al senyor Rey a les quals coses lo dit Rey de
Castella serie vengut per falses informacions a sa excellencia
donades per part dels dits deputats e de la dita ciutat de Barchinona
e seria vengut a creure los actes aquells haver alguna subsistencia o
valor. Per tant lo dit magnifich mossen Çaportella per servici del
dit senyor Rey e enseguint sa voluntat juxta la letra de la Magestat
desus inserta e per descarrech seu e honor e benefici de tots los
obedients a la Magestat del dit senyor Rey e per lo repos e benavenir
que de aço poria provenir e provendra Deu volent en lo present

Principat ab e de consell del dit reverendissimo senyor
Patriarcha e archabisbe de Terragona e del noble e magnifichs mossen
Rodrigo de Rebolledo cavaller capita per lo dit senyor Rey en la
present ciutat e camp de Terragona mossen Bernat Calba mossen Guillem
Berenguer de Masdovelles mossen Berenguer de Montpalau cavallers En
Thomas Pujada regent la tresoreria del dit senyor Rey Nandreu Bisbal
donzell micer Pere Boquet e micer P. Montmany tots del consell
del dit senyor Rey resident en la present ciutat de Terragona
dellibera esser scrit al dit Rey de Castella significant li la
veritat de les dites coses com passaven e qual principi e progres
tenien. E axi fonch feta letra al dit
Rey de Castella de tal
tenor.


Molt alt e molt excellent Rey e poderos
senyor.
Si en la narracio de les coses se testifiquave la simpla
veritat res no serie mes saludable en la conversacio humanal. Mas com
aquella celada se donen sinistres informacions es obrir cami a molts
inconvenients. De la tempestuosa e turbulenta turbacio seguida en aquest Principat de Cathalunya se creu relacio esser feta a
vostra reyal celsitut mas per appasionades persones qui no solament
han cuberta mas del tot impugnada la veritat es vist per aço digna
cosa certificar de aquella la vostra Excellencia Reyal. Era en lo dit
Principat com universalment se sabia stament pacifich de justicia de
fidelitat e obediencia e de totes altres gracies e bens opulent. Lo
qual lo sperit maligne de pau e repos envejos desigant subvertir ha
volgut posar desig e cubdicia en los animos de algunes persones de

viure no solament absolutes e sens domini mas de senyorejar lo
dit Principat e de proseguir algunes altres per lurs provades passions. E ab tal proposit e intencio les dites malicioses persones
per conduhir aço a la desigada fi han sembrades fames falsisimes
contra la Magestat del Illustrissimo nostre Rey e Senyor dihent
aquella haver en proposit destruhir no solament la ciutat de
Barchinona mas encara tot lo dit Principat difamant la Excellencia
sua de crueltat e altres perverses condicions e a confirmacio de
aquestes malicioses fames e de la tanta iniquitat han tenguda
prathica de fer se algunes coses mijançant lo cors del lllustrissimo
don Carles de bona memoria primogenit del dit S. R.
Les quals son
stades dades entendre esser miraculoses e per tals divulgar e
publicar les han fetes per algunes religioses e ecclesiastiques
persones corrompudes per peccunies e per dons. Don ses seguit que lo
poble de la ciutat de Barchinona e altres pobles de Cathalunya
decebuts per les dites predicacions han dada fe no solament als dits
miracles mas a les dites difamacions. Donant credit als qui eren e
son stats de aço auctors. Los quals se jactaven voler amar e
defendre la cosa publica e per aquella treballar entant que enganats
los pobles per la major part e cayguts en aquest error han cregut mes
avant lo quels es stat donat entendre per aquest seductors. Ço
es que era pertinent e necessari la dita reyal Magestat esser
exellada e desterrada e no deure ni poder intrar en lo
dit Principat. E com a molts de la dita ciutat de Barchinona e altres
del dit Principat apparagues cosa dura e correspondent a infidelitat
e redundant a gran dan del publich que lo dit lllustrissimo Senyor
Rey no pogues en son Principat intrar e aquell regir e que persones
privades (la e girada, pareix a) volguessen la senyoria e
regiment occupar. Entant que aquests faels e devots a la dita
Majestat Reyal delliberassen la venguda sua demoras. Los altres han a
aço contradit o per malicia del temps han prevalegut a fer violencia e sobergueria als qui no son stats de aquest parer. En
tant que per la potencia dels perversos occupants auctoritat e
senyoria per propia temeritat son stades donades a molts e diversos
dels altres sentencies de cruels morts e aquelles deduides a
exequucio. E contra altres fets bandejaments exilis
e diverses persequucions. Les quals o semblants no foren james
vistes en lo dit Principat. E no solament aço es stat temptat e fet
en persones privades mas encara en persona de un conseller de la
ciutat de Barchinona al qual per voler mantenir deguda fidelitat e ço
que era de justicia e raho es stada donada mort. Molts e
diversos oficials reyals per la matexa raho son stats presos e
son detenguts en greus presons. E no resmenys a mi Bernat Çaportella
hu dels diputats del dit Principat e als altres condeputats meus es
stada feta gran violencia e oppressio detenint nos en la dita ciutat
com a presoners e fahent nos menaces de la mort si nons adheriem a llur voluntat. Per la qual mort evitar nos ha covengut adherir a la
dita maliciosa part e fer e signar les letres e provisions que la
dita maliciosa part ha volgut. E ultra aço son stades per aquella
fetes coses altres indignes de recitar fins a traure la bandera de
la
ciutat de Barchinona e del Principat ab ma armada e
poderosa contra la lllustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor
Primogenit don Ferrando stants en la ciutat de Gerona per aquells
apresonar. Los quals essent en una força de la dita ciutat han a
aquella sitiada e combatuda molt durament fahents aquesta manifesta
rebellio contra la dita senyora Reyna e contra lo dit senyor
Primogenit lo qual ladonchs novament havien jurat. E los quals
indubitadament hagueren presos rompuda o intrada la dita força o
dins aquella per fam o per armes los hagueren morts sino per la ajuda
de Deu e del Illustrissimo Rey de França. Les gents del qual per aço
trameses aqui plegaren e fahent levar lo siti desliuraren la dita
senyora Renya (Reyna) e senyor Primogenit bellicosament. E com
abans que desliurats fossen sentint la Majestat del dit senyor Rey la
pressura en
la qual los dits Illustrissims muller e fills seus
staven volgues a aquells e encara als seus faels e devots als quals
tanta persequucio ere dada socorrer e per aço vingues en lo dit
Principat prestament li fonch trames al encontre lo exercit del dit
Principat fornit de gran nombre de gent darmes de cavall e de
peu. Los quals vingueren a batalla campal contra lur Rey e senyor de
la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fahent gran strall
de la gent del dit exercit segons per altres moltes jornades es stat
fet de la gent matexa rebelle volent morir en sa rebellio (los
deputats escriben alguna vez que solo han muerto de los de su
ejército “IIII o V”, igual omiten “milia”. Cartas de 1463,
tomo 24).
Donada per Deu quiscuna vegada victoria al dit
Senyor Rey. E finalment com aquests rebelles altra cosa no hagen
poguda fer constituits en punt de desesperacio per la rebellio e
peccats per ells comesos son recorreguts a la excellencia vostra
proclamant lo en Rey e senyor e donant li aquella malvada fe
que han rompuda a lur natural e ver Rey.
Don han ubert
cami de guerra entre dos tant excellentissims Reys de deute de sanch
tan acostats e donada occasio a molts inconvenients e mals quals son
per aquesta raho seguits. Que aquesta rebellio e acte detestable haja
los principis e progressos dessus dits apar per proces e per
confessio propia den Joan Agullo paher e conseller primer de
la ciutat de Leyda lo que es stat hu dels principals comovedors de aquesta malvestat.
E capitanejant certa gent darmes que exia
al encontre al dit senyor Rey fonch ab tota la dita gent pres
e ell dit Joan per manament del dit senyor Rey a mort condemnat.
En la ora de la qual confessa publicament les dites e altres
malvestats de les quals se rete molt culpable a la Majestat del dit
senyor Rey demanant a aquella perdo en la anima pus lo cos rebia lo
suplici degut. Aquesta es dels dits afers Senyor molt alt e molt
excellent la pura veritat. La qual yo dit Bernat Çaportella
pusch testificar e testifique per les presents essent en libertat en
la ciutat de Terragona hon so pervengut fugint cautelosament e
secreta ab una galera per mar de la dita ciutat de Barchinona en la
qual com dit es so stat ab los altres meus condeputats detengut
oppres menaçat e forçat en fer lo que ses volgut. No vulla donchs
attendre la Excellencia vostra a les letres per mi ne per algu dels
altres meus companyons signades e a vostra dita Excellencia dirigides
en proclamacio de senyoria o coses a aço concernents. A les quals
altres he dissentit decontinent so stat en ma libertat e
dissentire tots temps. Ne vulla creure los dits actes haver alguna
subsistencia fermetat o durada fets per la violencia e oppressio
dessus dites e per largues efusions de pecunies dels bens del
General e del publich de aquest Principat per fer
precipitar los pobles e ab altres iniques machinacions. E per quant
la major e mes sana part de Cathalunya signantment dels prelats
barons militars e persones generoses son stats e son tota hora de
contrari vot e parer ço es de la verdadera obediencia e fidelitat de
lur ver e natural Rey e senyor entenent per la dita fidelitat
exposar lurs vides e morir tota hora que necessari sera. E
gran part dels pobles rebelles es stada reduida es redueix quiscun
dia atorgant la error e regonexent lur verdader senyor e Rey.
E alre de aço en breu no sespera sino que tots los dits pobles en
los quals maximament lo dit error es caygut regonexent aquell per
pagar degudament los quils han seduits e enganats si levaran contra
ells e a peces los tallaran.
(Lástima que no pase en
la Cataluña actual con el gobierno de la Generalitat.)
La
present vera informacio per vostra alta senyoria compresa pora
entendre la gran malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
ells e los qui la volen en res colorar e qui sots tals colors son
attesos a vostra reyal celsitut volen aquella fer implicar en cosa
tant detestable e tant impertinent a vostra excellencia reyal. La
qual abominara segons se spera lo dit detestable acte e tots los seus
actors e desistira de lur patrocini e ajuda e de tota empresa feta
per aço. Imitant lo dit Illustrissimo Rey de França qui com en tal
fluctuacio del dit Principat pogues fer e prestar molta turbulencia
no solament ha recusat e repudiat ço que la tortura o malicia del
temps ingeria abans en vindicta dels scelerats e rebelles e per tomar
los sots lo degut jou de obediencia a lur ver rey e
senyor ha feta e fa com a Reyal persona es pertinent admirable
subvencio e ajuda mantenint la justicia del dit serenissimo senyor
Rey e reverind la sua reverend camererie e antiga edat no altrament
que un obedient del qual meritament se pot axi exclamar. O verga de
flors ornada procehint de la gloriosa rail e casa christianissima
dels candidissims lilis insignida e decorada molt dignament
qui pora la tua justicia constancia magnanimitat ab les altres
virtuts moltes comendar ab dignes lahors en tu es verificat lo eloqui Davitich Quia dilexisti justiciam et odisti iniquitatem propterea unxit te Deus Deus tuus oleo exultacionis et justicie pre particibus tuis et cetera. Ha unt a
tu lo Altisme per la tua justicia e preclares virtuts de oli de
exultatio e de gracia fahent te dels teus christianisims pares digne
successor. Confirmant la tua reyal cadira de stabilitat de pau e de
opulent repos en tant que la tua admirable potencia no solament es a
tenir tranquilles los seus latissims termens mas per subvenir a
qualsevol altre en sa justicia e bon dret. Tu christianissim Rey est
verdader spill e norma a qui vulla dignament imitar condicions
reyals. De la excellencia vostra excellentissim Rey de Castella al
qual lo parlar retorna aço matex se spera per esser aquella de
virtuts ornada e fulcida de gran poder. E que no sera oblidant ne
ingrata del memorable acte fet por lo Illustrissimo senyor Rey don
Fernando de memoria inmortal pare del dit nostre serenissimo senyor
Rey envers lo Illustrissimo Rey don Joan pare de vostra altesa. Lo
qual com fos en molt tendra edat e constituit sots tutela del dit
Illustrissimo don Ferrando la donchs infant de Castella sens haver
reyal dignitat e fos en aquella lo dit don Ferrando proclamat per les
gents de Castella no volch aço soltar
abans los dona e posa lo
dit don Joan per lur Rey e senyor. E primer de tot li otorga ço que
era de sa justicia e bon dret. Don lo dit Illustrissimo don Joan pare
vostre ha regnat e lo regne transferit en la Excellencia vostra per
deguda successio. La qual no fora devenguda si lo dit Illustrissimo
don Fernando hagues volgut axi com podia lo dit regne occupar. Pot
esser aquesta santa virtut e benificencia entre reyals persones
posada en oblivio. Certes abans de aquella se creu e sespera tota
gratitut ab retribucio de obres e que migançant la divina gracia
sera entre los tres tant potentissimo Rey no alre que concordia e
unitat de volers a repos de lurs catholichs pobles e a extermini dels
infels e a lahor e servey del rey Altisme de tots universal creador e
senyor qui deu esser reduptat e temut no volent sino equitat e
justicia e qui leva lo sperit de vida als princeps e altres tota hora
que li plau. Al qual en per tots temps sie laor e gloria e li placia
en tota prosperitat conservar longament vostra molt alta e molt
excellent senyoria la qual mane a mi ço que de sa merce sia.
Feta en Terragona a III dies del mes de febrer any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - De la Excelencia vostra. - Humil e
devot servidor Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya.


Al pie de la carta se encuentra el sobrescrito de la misma en
estos términos.

Al molt alt e molt excellent rey e poderos
senyor lo Rey de Castella.

Adviértese en seguida, que la
precedente carta fue cerrada y sellada con el sello de la Diputación
de Cataluña por el mismo Çaportella, y expedida por el notario
Pedro Perelló, como escribano tomado por aquel para todos los actos
de diputación que debía ejercer, viéndose a continuación la
siguiente firma, según estilo de escribano de mandamientos.


Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

E
no resmenys lo dit deputat considerant e attenent que succehira a
servici del dit senyor Rey a confirmacio de les bones voluntats e
devocions envers la Majestat del dit senyor Rey de tots los poblats
en la ciutat de Çeragoça e encara del regne de Arago
esser los scrit del dit negoci e de aquell esser los dada
verdadera informacio. Com per letres dels dits deputats e lur consell
e encara de la ciutat de Barcelona (en los tomos de la
guerra contra Juan II aparece casi siempre Barchinona) los sien
stades donades moltes sinistres informacions en contrari. Per tant de
consell e approbacio del dit reverendissimo Senyor Patriarcha e
archabisbe de Terragona e dels dits noble e magnifichs mossen Rodrigo
de Rebolledo mossen Bernat Calba e altres de consell del dit senyor
Rey resident en la dita ciutat de Terragona dessus dit dellibera
esser scrit als jurats de la dita ciutat de Çeragoça e
encara als deputats del dit regne de Arago sots tal forma.


Molt honorables e savis senyors. Si les vostres savieses ab
diligent consideracio volen attendre les coses en aquest Principat
fetes de les quals es tanta turbacio provenguda poran manifestament
compendre la malicia e intencio reprovada dels seus actors e quant es
stat error molt gran a ells inseguir e quanta cecitat seria
voler daquiavant en aquella perseverar. Essent en lo dit Principat
stament pacifich e de tots bens opulent algunes privades persones
mogudes per lurs propries passions han volgut aquell subvertir y
sembrant fames falsissimes contra la Majestat Reyal e vessant
escampant les peccunies e tresor del General e ab altres
malicies e iniquitats han adherits los pobles a lur malicios voler fahent los precipitar e caure en grandissimes errors entre los
quals es no pocha esser feta inobediencia e rebellio a la dita reyal
Magestat e haver proclamat altre Rey e senyor don es venguda
la guerra qual al dos sostenim. Qui pot comptar lo gran

nombre de les persones mortes en aquesta furor. Qui les
depradacions e incendis e altres varies calamitats. Qui los
grans damnatges pot suficientment extimar. Feta es mig deserta la
nostra Cathalunya que populosa esser solia. Feta es buyda e vacua
dels bens e riqueses que solia habundar e la que solia esser cap de
provincies es feta sola e constituida en molta calamitat. Aquest es
lo be publich lo qual los tals seductors se jactaven voler
cerquar e procurar. Aquestes les libertats les quals dehien
mantenir. Quals violencies oppresions e forces sien stades e fetes
per los dits seductors acompanyats e ajudats de la malicia del temps
a fer adherir tots los que han volgut a lur malicia e voler assats
es notori e cert fins a la oppressio feta a mi Bernat
Çaportella deputat del General del dit Principat e als
altres condeputats meus e hoidors de comptes del dit General
essent detenguts en la ciutat de Barchinona com a presoners e
de tota libertat destituhits abans cominats de greus menaces
fins a la mort natural. Per terror de la qual ha convengut adherirse
a lurs vots e fer e signar totes provisions e letres que a ells ha
plagut. Mas per quant no vol Deu que les coses que dell no procehexen
hagen larga duracio ha ubert a mi cami per lo qual so exit de
la dita oppressio fuigint molt cautelosament de la dita ciutat
de Barchinona e venint en aquesta ciutat de Terragona en la qual so
en libertat e per so he dissentit e dissent a tots los actes fets
per mi e per los dits meus condeputats o hoidors e que per aquells
daquiavant se faran durant la dita oppressio. E per quant en aquella
ells no poden del dit lur ofici usar es stat vist la potestat tota
del dit ofici residir en mi qui son en libertat. Per tant Deu volent
usare en aquesta ciutat del dit ofici fahent e representant tot lo
consistori de la Diputacio e expedint tots actes al dit
consistori pertinents a honor e servey de la Magestat de
nostre natural e ver Rey e senyor e conservacio e reparacio de
la cosa publica (república) e de les sues libertats
e de tots privilegis constitucions costums e usatges del dit
Principat. La magestat del dit senyor Rey es de aquesta intencio e
voler segons per sa letra me ha significat e manat. Volent que lo
General e drets seus
sien conservats e per mi mantenguts e defesos com ere abans de
aquesta turbacio. Les quals coses totes he volgudes significar a
vostres honorables savieses per les presents. Pregant e exortant
aquelles a la vera fidelitat e obediencia de la dita nostra reyal
Magestat e de expellir e lunyar tota altra cecitat e error de la qual
adversant nostre senyor Deu alre sperar nos poria que total extermini
e destruccio. Clement e piadosa es la dita reyal Magestat e prompta a
venia e misericordia a tots los qui a ella volran venir. Sera
satisfer al manament divinal qui vol obediencia als qui posa en los
regnes e terres en loch seu e satisfer a la fidelitat dels cathalans
als quals de aquella ja mes se hoi dir scalabantassen
los peus e sera restituhida en lo dit Principat pau e repos. Lo qual
nos trameta lo poder divinal qui vostres sabieses de lum
de claror inspire a tot lo seu servici. Rescrivint a mi vostres dites
savieses lo quels placia. Dada en Terragona a III de febrer del any
Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Çeragoça.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt
reverends noble e magnifichs senyors.
Per quant les vulgars fames
qui dels grans afers insurten acostumen moltes vegades alterar
la veritat de aquelles e atribuir la justicia e injusticia altrament
que nos deu es cosa pertinent e honesta als qui la veritat saben
testificar e expandir aquella per squivar tot error. Aquest motiu es
en causa de esser tramesa a vostres reverencia noblesa e
magnificencies la present per la qual vera informacio hagen de la
turbulent tempestat seguida en aquest Principat e quals son stats los
principis e qual tot lo proces. Era en lo dit Principat com
universalment se sabia stament pacifich et cetera.
(Adviértese
aquí que debe continuar igual a la carta que precede hasta el
párrafo que sigue.) Son recorreguts al lllustrissimo rey de
Castella proclamant lo en rey e senyor e donantli aquella
fe malvada que han rompoda a lur natural e ver rey.

(Nuevamente se advierte que debe continuar hasta el siguiente
párrafo.)
Tal es dels dits afers molt reverend e magnifichs
senyors la pura veritat et cetera.
(Irá continuando este párrafo
hasta el que se encuentra a continuación.)
No vullen donchs
attendre les reverencia nobleses e magnificencies vostres a algunes
letres e provisions per mi o algu dels dits meus condeputats signades
en proclamacio del dit Rey de Castella e altres aço
concernents e a les quals e altres actes he dissentit decontinent so
stat en libertat e disentire tots temps. Ne vullen creure los dits
actes haver alguna subsistencia fermetat o durada fets per les dites
violencia e oppressio e per largues et cetera.
(Como en la
anterior hasta el siguiente párrafo.)
Aquesta vera informacio
per vostres reverencia noblesa e magnificencies haguda poran aquelles
compendre la malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
per haver sembrada tant gran iniquitat e donada occasio a tanta
turbacio scandils inconvenients e mals. Als quals Nostre Senyor
Deu vulla donar remedi illuminant de vera claror los enteniments de
aquells qui en tant error son cayguts per retraurels de aquella e fer
los venir a la deguda part e donant lo repos que a una tanta turbacio
es obs. Crehent adonchs yo dit Bernat Çaportella deputat
vostres reverencia nobleses e magnificencies com a fidelissimes a la
dita Magestat del dit nostre Illustrissimo Rey e Senyor pendre a
contentacio e plaer haver dels dits afers qui tant la sua justicia e
bon dret confirme verdadera informacio e per quant com ya dessus se
conte es cosa honesta e deguda la veritat manifestar he volguda fer
la present a vostres dites reverencia noblesa e magnificencies. Les
quals lo poder divinal tinga en sa bona guarda e aquelles rescriguen
a mi tot ço quels placia. Feta en Tarragona a III dies del mes de
febrer any Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
reverend noble e magnifichs senyors los deputats del regne de
Arago.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


E fetes e expedites les dites letres lo dit mossen Bernat
Çaportella de consell dels dessus dits remete aquellas a la Magestat
del dit senyor Rey la donchs resident en la ciutat de Çeragoça
al qual segui que plagues a sa Excellencia veure e fer veure e
regonexer aquelles copia de les quals li tramete apart per la
dita visio e inspeccio. E si
la sua dita Excellencia havia per bones les dites letres e redundants
a servici seu que provehis e manas aquella del Rey de Castella esser
li tramesa. Les altres esser donades als dits jurats de Çaragoça
diputats del regne de Arago. E no res menys scrivi al dit Senyor Rey
sobre e de algunes altres coses de les quals cobra letra responsiva
de la Magestat sua de tal tenor.

Al magnifich a amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella diputat del General de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Diputat. Vostra letra de tres del
present havem rebut a la qual vos responem que Nos som molt contents
fer la provisio per als diputats locals que per vos nos es demanada.
Empero no podent la spatxar axi prest scrivim al Governador de
Cathalunya al patriarcha e mossen Rebolledo que facen exequutar
vostres manaments. Es empero nostra intencio que per vos sien creats
novament per diputats locals en les terres a Nos obedients aquells
que Nos havem ordenat a la colleccio de les Generalitats.

Los quals responguen a vos de ço que rebran e vos apres del que
rebreu dins la receptoria den Thomas Pujades que respongau a
ell. Del que rebreu dins la receptoria den Gaspar Vidal lo
qual sta en Tarregua que respongau al dit Gaspar e del que
rebreu en Balaguer e les terres a aquell circumvehines respongau a
micer Francesch Ponç (Frsncesch) a fi que per aquells
puxa esser convertit en lo pagament de la gent darmes peons e altres
despeses necessaries al sosteniment de les ciutats viles e lochs de
nostra obediencia. La patent dirigida als dits diputats locals en la
forma que per vos nos es demanada vos trametem per lo present correu.
Les letres quens haveu trameses per al Rey de Castella diputats de
aquest regne e jurats de aquesta ciutat e les copies de aquelles
havem rehebudes de les quals havem hagut molt plaer e crehem faran
bon fruyt. Les que venien al dits diputats e jurats havem manades
decontinent donar. Lo parer vostre e dels altres de nostre consell
rescriure en semblant forma als diputats del regne e als jurats de la
ciutat de Valencia loam. Pregam vos axi ho exequuteu. Quant al fet de
les treues entre Nos e lo Rey de Castella fetes e de les noves aci
occorrents scrivim largament al noble mossen Rodrigo de Rebolledo per
lo qual vos seran comunicades. Quant al ofici de procurador reyal de
aquexa ciutat e del camp (Tarragona). Ya per altra vos
havem scrit e encara ab la present vos ho diem que a Nos ha desplagut
no poder satisfer a vostra supplicacio per haver promes primer lo dit
ofici a mossen Berenguer Joan de Requesens. Empero siau cert
que en molt majors coses vos ne farem smena. De Çeragoça a
XV de febrer MCCCCLXIII. - Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

E
rebuda la dita reyal letra per lo dit mossen Bernat Çaportella
volent ell enseguir e complir la voluntat ordinacio e manament del
dit senyor Rey mana esser scrit als dits deputats del Regne e
jurats de la ciutat de Valencia e encara als jurats de la
ciutat de Mallorcha sots tal o semblant forma qual fonch e es
stat scrit als dits deputats del Regne de Arago e jurats de la
ciutat de Çeragoça e axi realment foren fetes e
desempatxades les dites letres per mi dit Pere Perello.

El
mismo secretario Perelló advierte a continuación haberse escrito
otra carta, igual a la que menciona, a los jurados de la villa
de Iviza; haciendo notar al mismo tiempo la omisión en este
punto de otra dirigida al Rey de Portugal, la que se encuentra
en otro lugar del registro, por lo que hemos creído oportuno
colocarla a continuación.