De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Lavors e no es maravella creix mortal anxietat con per trebayl alcun consegueix dampnatge o es sostret de condigne premi o loguer a son trebayl. Perque digna cosa es que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen axi als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exaccio no sia als impetrants les letres massa carregades majorment con per aquelles letres execucio o subministracio de justicia es manada: cor con alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia per nostra libertat consegueix egual cosa es que qui liberalitat reeb per satisfaccio de les letres si mateix reta pus liberable. Emperamor daço engir la taxacio de les letres de la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam esser observada ne per les letres scrividores o segelladores alcuna pus avant sia hauda. Ordonam donchs que per letres de simple justicia dalcuna singular persona tan solament sien donats sinch solidos daquella moneda la qual correra en la terra on la letra sera escrita e atorgada si empero en alcuna terra nostra sera atorgada: mas si fora la terra nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra en les terres nostres mes propinques en lo loch on sera axi con es dit scrita e atorgada los damunt dits sinch solidos sien pagats. Si alcuna pero universitat o colegi qual que qual les dites encara letres de simple justicia empetraria deu solidos daquella moneda metexa pagar sia tenguda. Pero quant los impetrants son religioses mendicants o altres persones miserables lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra aquella contenia alcuna dispensacion o alcuna clausula especial que no sia de mera justicia mes alcuna gracia contena lav*(mancha)ors deu solidos per la dita letra sien exigits. Encara m** si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte o per causa dalcuna condempnacio o encara per altra qual que qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absoludament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat lavors si amissio dorella o execucio de fustigacio remesa sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa de ma o de peu o de lengua quaranta solidos sia tengut de pagar: e si de pena de mort remesa sera pach per letra cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qual es feta la remissio de les penes damunt dites haja en bens cent libres o enjus: cor si era pus rich mes dell sia exigit per les dites letres hauda rahon de la quantitat dels bens los quals sera trobat haver segons la manera prop ja taxada. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o per mutacio de pena degudament feta: lavors daqui sia reebut tant solament la meytat daquell preu lo qual se degra reebre si la remissio fos feta de grat segons les coses prop ordenades. E con a alcun remetrem exili perpetual pach per letra la meytat daquella quantitat la qual se deuria pagar si fos remesa pena de mort: per temporal pero exil si de dos anys o enjus sera remes vint solidos si oltra des anys tro a quatre anys trenta solidos e de quatre anys entro a quant que sia quaranta solidos pach per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual sera remesa la pena del exili segons que damunt es dit con se remet pena a altre corporal. Mas si alcun en juhi sera condempnat per crim mas en fuyta estan de nos per aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenia de pena la qual fos a ell per crim imposada: lavors cor no deu esser de meylor condicio lo fugent que el detengut sia considerat lo crim per lo qual ses constituit en fuyta e si es tal crim per lo qual mort se degues esser donada aquell provat lo crim contra ell lavors aytant pach per letra com si verament fos condempnat. Si pero no pena de mort mas altra: lavors aytant pac con per remissio de mutilament de peu o de ma es damunt ordenat. E aço entenem de pena solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a nos per annotacio del fugent acquisits: lavors sia observat ço qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volents gracia fer alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de dotse diners per libra: e la on dariem violario a alscuns anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu de la letra sien reebuts dos solidos per libre de la summa la qual en les letres es contenguda. Si pero donavem terres a tots temps o rendes a algu e als seus: lavors feta extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria causa o sobre altra cosa en special consistent qual que qual sentencia donada sia de manament nostre o devant nos quaix en persona nostra e daço sien demanades cartes o letres una o moltes: lavors per lo preu daquelles se pagara deu solidos daquella moneda que correra en aquell loch on la sentencia se dara si lo plet sera de mil solidos enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi con entre alcunes universitats notables o potents o entre prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors hauda rahon del negoci e de les persones entre les quals se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que setcentas cinquanta libres per cascuna letra en neguna manera no sobrepuig. E encara mes si per letres nostres se demana esser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses dalcun si los bens als quals se provehira valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letra sinch solidos: si pero mes valen entro a cent libres lavors deu solidos sien reebuts per la letra e ten axi daqui avant entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta solidos en alcuna manera lo preu de la letra no munt. Encara mes si alcuna singular persona demana de nos letres de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres coses per les quals encara segur conduyt sia demanat: empero si es consentit per nos a alcun conduyt o asseguracio ço es que no puga esser pres per rahon de deute civil al qual axi con a principal o axi con a fermança es alcun per aventura obligat: lavors per libre pach dotse diners si es cert temps: pero si es a beneplacit pach sinquanta solidos: pero si ço del seu val de mil libres enjus. E si val ço del seu de mil libres ensus pach per la letra de sinquanta solidos tro en sinchcents e daço carregam la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con si de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a collectes o altres contribucions temporalment: lavors hauda extimacio dels seus bens e de la gracia pach per letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun aço es atorgat perpetualment per si els seus o si per aventura satorgara per nos a alcun privilegi militar hauda encara rahon dels seus bens los quals se eximiran de talles o de collectes: pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra havem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia fer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per aço alcuna moneda paguen al tresorer nostre: lavors per la letra daqui faedora paguen si ço del seu valra cinquanta libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de grau en grau si donada sera major summa: si pero de grat sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra: si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens daquell. E si la dita gracia sera feta a alcuna universitat o universitats: axi matex sia hauda consideracio als bens de la dita universitat o universitats e segons la valor dels bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. Encara mes de letres de gracia la qual alcunes vegades fem de trer alcunes coses vedades de les terres nostres qualsque coses sien feta extimacio de les coses les quals se deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. En apres con alscuns crearem notaris publichs specials empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres seran pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la qual correra en les terres aquelles nostres on hauran especialment les cartes a fer: cor si eren creadors en Arago de jaqueses e si en lo regne de Valencia o en Cathalunya reals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Corcega de moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correra e si en Mallorcha de mallorquins seran los sinquanta solidos per aquella letra pagadors. Si pero son creats a totes les terres nostres notaris cent solidos daquella moneda que lany correra en la terra on ell sera creat per la letra sien pagats. Encara mes con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen sia reebut per letra hauda rahon del loch al qual satorgara a rahon de multitud de cases o de fochs que per cascun foch aquell al qual fires o mercat satorgara dos solidos sien pagats per letra daquella moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sinquanta libres o enjus lavors quintse solidos per cascun any del alongament seran pagats: e si lo deute es de cent libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada. Conseguentment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o benefici ecclesiastich si aço per propri nostre moviment atorguem per la letra res no pach: si pero a supplicacio sua o daltre ho cometiem lavors rahon hauda daço que reeb per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades res no volem quen sia pagat si aquell meteix offici a aquella metexa persona o encara altre offici cometam. Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual aço atorgam e que pusca en aquell loch talla o sisa o qual que qual contribucio en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens imposat: lavors deu solidos tant solament com aço quaix justicia esgart per preu de la letra sien pagats. Si pero estranyes persones o privilegiades segons les coses per nos atorgades haurien contribuyr: lavors dotse diners per liura de la quantitat a la qual la dita exaccio muntar pora per les letres sien hauts: no volem empero que a mes ultra sinchcentas libras munt la summa. Pero on prelats o barons o altres quals que quals gracia de nos obtenrien que dels homens aquells subsidi pusquen exegir dotse diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses per aventura o universitats privilegis per tots temps donadors o encara a vegades los antichs privilegis confirmam o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre hauda raho de la cosa o del privilegi lo qual se atorga e daquell a qui es atorgat cor en aytals coses nos pot degudament certa regla esser donada. Part asso cor aquelles coses qui de major fermetat salegren mes se poden agreviar: volem quels privilegis los quals segons nostra ordonacio deuen esser segellats ab bulla daur ultra la quantitat la qual per rahon del privilegi sera vint libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de plom seran segellats setanta solidos sien exigits dels quals tres libras al almoyna sien donadores. Volem encara e manam quel nostre protonotari consider diligentment les condicions de les persones per tal que als pobres los preus de les letres rahonablement sien moderats: mas en tots sesgart quels preus no pugen: ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero que dels familiars nostres o de nostra companyona la reyna per letres de justicia o per altres de prechs alcuna cosa sia exigida.

beneficis donadors

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania. 

La escrivania nostra cobeejants en tal manera disposar que a tots per lurs negocis en aquella anants despatxada expedicio sia appareylada e per tal quel offici del escriure pus leugerament e pus perfeta sia complit: sanccim e ordonam que daqui avant en la dita nostra scrivania ordinariament sien dotse scrivans de manament bons e sufficients e feels qui letres escrisquen e totes altres escriptures a la scrivania pertanyents. Encara volem que en les letres les quals sobre supplicacions seran atorgades es faran lo fet en la supplicacio contengut breument dins meten en suma no que la supplicacio segons que jau hi encloesquen. Volem encara que en les letres escrividores deguda manera serven segons la nostra ordinacio sobre la dita manera de scriure ja feta la qual per los dits scrivans en escrit manam haver. Manam encara que a manament de tots de nostre conseyll encara del canceller e vicecanceller nostres fet de part nostra o per los oydors e secretaris escrivans sens nostre manament segons que al offici dells pertayn letres e altres scriptures a ells injunctes facen: mas los noms daquells qui les letres de paper fer hauran manades en aquelles posen so es en aquesta manera que on lo sagell deura esser posat meta son nom: Yo aytal per manament del senyor rey fet a mi per aytal. Encara que quan privilegi o carta de pergami nos a qualsque quals o de qualque atorgament farem ab sagell pendent manam que en la jusana part ço es en la partida on
se comença legir sots lo doblench de la dita carta o privilegi son nom per les paraules desus dites escrisqua ajustant que aquell qui la haura manada la ha vista e regoneguda, Volem empero que quant se manaran a ells privilegis o letres per alscuns de nostres conseylers de part nostra qualque gracia o justicia favorable contenents ans que aquelles letres sagelladores sien portades les mostren a aquells qui les hauran manades per tal que aquells manants vegen si segons nostre manament proceexen e en lo dit manament se contenga axi con damunt es dit qui aquelles han vistes e regonegudes. Ajustants en aço que en tots privilegis o cartes de donacio perpetuals per nos atorgadores qui ab sagell flaho o ab bulla seran segelladores sots la derrera linea del dit privilegi o carta sera escrit nostre senyal ab titols de tots nostres regnes e comtats segons que dejus appar: e apres sinch noms de testimonis de les pus nobles e assenyalades persones que ladonchs en nostra cort presents seran jatsia que al dit atorgament presents no seran estades: e subseguent lo senyal e clausura del scriva nostre qui lo manament del dit atorgament haura reebut e norresmeyns lo manament acostumat axi com se seguix: Senyal + den Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya e de Corcega e comte de Barsalona de Rossello e de Cerdanya. - Testimonios son. - Arnaldo archehisbe de Tarragona. - Infant en Pere comte etc. - Infant en Jacme etc. - Infant en Ramon Berenguer comte etc. - Sanxo bisbe de Taraçona. - Sen+yal den Mateu Adria protonotari et tinent los segells etc.
- Matheus Adriani mandato Domini regis qui eam vidit.
- Con empero los oydors daquelles coses les quals per rahon de lur offici usar per nostra potestat o no demanada nostra serenitat espeegar poden letres hauran manades per aquelles coses les quals en les supplicacions manat hauran escriure los noms daquells en lo loch damunt dit de la letra posar no ometen en aquesta manera ço es: Per los oydors. Escrisquen encara les letres les quals per la part dels dits oydors per raho de lur offici a qualsque persones sendreçaran. Els damunt dits pero escrivans volem esser sotsmeses al canceller e vicecanceller nostres et al protonotari e tenent los segells. En apres guardense los escrivans damunt dits que letres ni altres scriptures a lur offici pertanyents a alcun scriure no cometen sino tan solament als seus escrivans e dels secretaris nostres en aquell cas que a scriure les coses damundites bastar no porien. Guardense encara que les scriptures les quals ells faran per altres no puguen esser esguardades o vistes ne transcrit de letra alcuna prenedor dels registres o daltres scriptures de la scrivania sino de consentiment del canceller o vicecanceller o protonotari nostre a alcuna persona fer o liurar no gosen en alcuna manera. Manam encara quels damunt dits scrivans sagrament presten e facen al canceller nostre si lavors present sera con al offici seran reebuts o ell absent al vicecanceller que en lur offici be e feelment se hauran e res per letres o per altres scriptures les quals per lur offici scriure seran tenguts de les gens no reebran sino vuit diners de carta graciosa de la moneda que corra en la terra on som: encara que neguna favor desaordenada a alcun no daran sobre aquelles coses que pertanyen a lur offici e que neguna frau en lurs scriptures no faran o posaran ne a algun aquelles coses les quals dels secrets nostres per raho de lur offici ells saber sesdevendra no revelaran mas aquells secretament tenran. E si per aventura en nostre conseyl per raho de scriure o per altra manera ells enteresser sesdevendra aquelles coses que aqui oyran o percebran ab si secretes tenran a negun no revelans: e que per ells res no es fet nes fara per que lo sagrament no puga esser observat.

Dels ajudants de la nostra scrivania

Dels Escrivans secretaris.

Dels Escrivans secretaris.

Conseguens noms a les coses e estudiants esser congrua imposicio de nom del offici dels secretaris esser la qualitat del dit offici o testifica cor moltes coses secretes a la feel industria dels exercents lo dit offici son comeses. Perque en tal manera provehens disposam que dos notaris bons e sufficients al offici de secretaria sien deputats qui a nos letres secretes escriven e totes escriptures les quals ab nostre secret sagell deuen esser segellades: e a manament de cascun de nostre conseyl letres facen axi con aquelles veer e segellar hajam e aquelles coses que en conseyl nos presents axi sobre supplicacions con en altra manera se escriuen la un dells escriure sia tengut e dels fets que en nostre conseyl se determenaran o a memoria se reduran daquelles que lavors determenar nos poran memorial facen per tal quels determenats a execucio per aquell al qual pertanyen sien menats e los altres en loch e en temps oportuns sien discutits: e per aço un tots temps de necessitat con consell tendrem volem esser present jatsia que amdos esser y hagen. En apres con escriure letres van e sens fruyt seria si donchs les dites letres a aquells a qui se drecen nos trametien: volem que als correus en trameten ells ab nostres letres sien majors e si en negligencia ells troben a quitacio dun mes ells privar segons que a ells sera vist faedor pusquen. Ells empero secretaris sots los camarlenchs esser si estrets regoneguen exceptat que ne als camarlenchs ne a negun sens nostra licencia scrits secrets no mostren en nulla manera: e la un dells almeyns de necessitat dins nostre hostal en loch covinent per tal que si necessitat sesdevenia a escriure qualque sia hora haver puscam jaga. Cometre encara a scriure en cas en lo qual de moltes letres occupats bastar no porien a aquells de la scrivania pusquen: sol que no fossen coses molt secretes en lo qual cas no volem que sia fet sens nostra licencia special. Volem encara e sots pena de perdre la quitacio de dos meses a ells manam que totes letres les quals per ells fer sesdevendra registren: e encara aquelles les quals nos ab ma nostra propia escriurem si donchs de nostra volentat no les lexavem. Ells encara declaram de totes quantitats per ells reebedores daquelles letres que per preu espatxaran sien tenguts retre comte cascun any al nostre maestre racional. Volem encara que de nostra cort no sabsenten en nulla manera sino obtenguda de nos special licencia. En apres per tal con al pus antich per lo pus novell honor es deguda per tal que laltre qui primer sera estat en loffici damunt dit sia honrat manam e ordonam quen totes coses tocans loffici lo primer davant al altre de prerogativa gausesca: e sagramen a nos facen que be et lialment en loffici lur se hauran e que aquelles coses que de nostre secret son les quals ells axi per letres les quals escriuen con en consell sabran secret tendran. E encara per tal con per rahon de lur offici en diverses maneres ab nos han a participar e per nos letres escrites e altres coses per ells escrites son contratades discretament proveents manam que sagrament e homenatge a nos facen de esquivar aquelles coses les quals a nostra salut serien contraries e si les sabien a nos aquelles degen revelar. Ajustans que per ells no es feta nes fara cosa per que los damunt dits sagrament et homenatge no pusquen en lur fermetat estar.

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

Per tal com empressio de segell a pus plenera fe havedora de la cosa ques fa majorment es trobada per tal que fe a la letra o a la carta se reform mayorment per lo segellar: digna cosa e laudable reputam que per majoritat et varietat de coses atorgadores per nos e encara per duracio pus longa sia induyta e estatuyda varietat de segells: per tal encara que aquestes coses les quals ordenar havem disposat engir la manera del segellar o del bullar sia coneguda la varietat o falsetat de les letres. Emperamor daço ordonam en la cancellaria nostra tres maneres de segellar ço es que a vegades ab bulla de plom o de aur: a vegades o ab gran segell havent dues empressions egualment de cascun costat emprements jacsia que la empressio sia no semblant e diversa lo qual segell vulgarment flahon es appellat o nomenat: alcunes vegades empero ab altre menor segell lo qual comun es dit ab lo qual les letres les quals de la nostra cancellaria ixen sien segellades segons la forma dejus annotada.
En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns altres ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanents. En lo flahon volem esser servat que de la una part sia ymatge reyal en la manera de la bulla e en torn letres qui diran axi: Diligite justitiam qui judicatis terram et occuli vestri videant equitatem. De laltra part cavaller ab corona en lo cap armat sobre cavall darmes de nostre senyal real espressada decentment e letres en torn qui contenen tots nostres titols de regnes e de comtats. E en lo sagell pero comun reyal ymage sia per la manera la qual en la primera part de la bulla havem dita: mas les letres les quals en torn seran no tan solament regnes mas tots nostres titols contenguen. En apres un poch contrasagell en lo qual sia escut de nostres armes decorat ab corona la qual sia sobre lo dit escut mas en torn letres no sien espressades. E donchs con letres de comuna justicia o comissions de causes o altres negocis havents encara alcunes clausules especials o altres quals que quals en paper escrites de nostra scrivania exiran closes o ubertes lavors ab sol sagell menor lo qual es dit comun sagell en lo dors o sobre la apertura de la letra quis tancara sia segellada. Si empero alcuna gracia per nos se fara per temps a vida o a beneplacit a alcuna persona o altra cosa semblant axi que les cartes sien en pergami scrividores lavors sien segellades aytals letres ab aquest mateix segell en pendent ab corda de seda segons la manera devall determenada. Mas el sagell aquell pendent en altre part del dors empressio haja de contrasegell lo qual a aço havem duyt ordonador. En apres la corda aquesta en la qual lo sagell penjara de diverses colors deura esser de seda ço es groga e vermeyla axi que sia lata e prima e sia tota en loch quaix de nostres armes reyals feta contenents ço es sinch faxes o vies en lonch perque les tres foranes ço es dos e una mijana sien de color groga les altres pero dos les quals seran ço es assaber entre cascuna forana e mijana seran de color vermeyla. Mas en cascuna de les dues foranes set fils de seda groga e no mes ne menys se contendra: les tres pero ço es assaber dos vermeyles e una groga contendran cascuna sinch fils e no mes ne menys. En apres si gracies per nos faedores seran perpetuals axi con si consintriem privilegis militars a alcuna persona o altre cosa semblant en privilegi e gracia perpetual a alcuna universitat o persona a la qual fer volrem per si e son succeidor gracia special o si alcun procurador per qualque causa constituirem: en aquell cas les cartes les quals sobre aço se faran en pergami sien segellades en pendent ab gran segell de cascuna part empressio egual havent jacsia no semblant lo qual segell flahon vulgarment es nomenat peyng per lo dit segell en corda de seda de la color e de la manera per totes coses daquella altre de la qual desus es ordonat. Si pero les dites concessions o privilegis serien de gran honor o de pes axi com de duchat marquesat comtat o vescomtat per nos creador ab bulla daur sien segellades. Empero si ley fur o constitucions promulgariem en cort general a alcun regne o regnes o comtats nostres o privilegis o concessions de atorgament de baronia o si a alcuna universitat alcun privilegi de gran pes consintriem per tots temps axi com inmunitat de talles o de contribucions o de declinacio de fur contra dret comu o altre cosa la qual se esgardaria universalment o encara particularment tots los ciutadans o altre cosa semblant de la qual nos arbitrariem: en aquell cas volem que cartes sobre aço faedores ab bulla de plom sien munides. En aquell encara cas appensio de bulla nostra no en corda mas en fils de seda divises e separats divisidament adhibem ço es vint fils de seda vermeyla e trenta fils de seda groga qui sajustaran en la part jusana de la letra e seran doblades dejus e seran en nombre cent fils e en aquella la bulla daur o de plom se penjara: lo qual nombre de fils res no ajustan ne diminuen per tots temps volem en semblants coses esser observat: la cera empero dels sagells faedors vermeyla statuim deure esser e si aytal no era en aquelles neguna fe no sia haguda.

Nota:
e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray:
y en la otra parte un escudo en el cual estén las armas de Aragón que son tales una cruz por el medio del escudo y en cada cuarto (cuadrante) una cabeza de sarraceno (moro).

taxacio-cartes-letres-exiran-nostra-cort

14 DE MAYO.

14 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Al honrat senyor lo batle de la vila de Granullers. (Granollers)
Honrat senyer. Entes havem que vos teniu pres en Masferrer de Gualba per les fahenes concorrents lo qual havem aci molt necessari. Per ço vos pregam e encarregam que decontinent lo ameneu aci a nosaltres en manera que scapar nons puixe. Dada en Barchinona a Xllll de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Manresa.
Molt honorables e savis senyors. Nous sia maravella la tarda del senyor En Berenguer Luch Ripoll sindich de aqueixa ciutat car jatsia ell ab molta solicitud haja treballat e treball en esser desempatxat empero per bons respectes e per que sen port lo desijat es stat detengut per nosaltres e Deu volent dins tres o quatre jorns sera spatxat ab compliment e trobareu pler en les coses queus comunicara car scientment lo havem fet aturar per la dita causa. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barchinona a XIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e conçell general de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Continuament sentim moltes e diverses fames sembren en aqueixes parts per persones occupants se ofici diabolich procurants per lur poder metre divisions e suscitar scandols en aquest Principat e entre les altres que lo exercit de aquell es a respecte de fer algun dan o cas en les persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre Primogenit de les quals coses havem grandissima displicencia. E jatsia senyors molt honorables tals fames no fassen impressio alguna en los coratges de aquells qui de la innata e inmaculada fidelitat dels cathalans son vistes e han noticia e per ço no freturas aquest scriure. Empero a cautela per nostre descarrech e per devedar e apartar quant en nosaltres sia les dites divisions e scandals vos significam que sol lo oyr tals coses tant fort nos agreuge que mes dir nos porie ne may tal pensament en nosaltres es recaygut ne recaure poria ans per defensio de lurs excellentissimes persones e conservacio de la reyal corona morir no dubtariem una e moltes vegades si possible era continuants la dita innata e incorrupta fidelitat. Mas es fet lo dit exercit per coses tocants granment lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat reyal defensio e conservacio de les leys e libertats cathalanes qui son comunes a nosaltres e vosaltres e a tots los poblats en lo dit Principat e les quals per cars greus de persones sanch e bens son stades comprades sens les quals viure no desijam e encara per procurar repos e tranquillitat en aquell. Considerar poden adonchs vostres savieses a quina fi tiren aquelles persones qui tals fames de si vanes e altres freturants de veritat seminen e quanta ruina dan e destruccio stan preparades si facilment eren cregudes. Speram empero en la clemencia divina e en los merits dels benaventurats sants e del glorios Charles vosaltres sereu illuminats de la veritat e sera vist e conegut per tots quant les nostres deliberacions e lo dit exercit e encara nostres obres son e seran a lahor sua servey de la dita Majestat conservacio de les dites leys e libertats repos utilitat e benavenir de la cosa publica del dit Principat a les quals coses fallir no entenen ab gran perseverança de aquesta ciutat e uniformitat de les universitats de aquell. Los sindichs

de les quals continuament stan promptes e entrevenen en totes les coses ensemps ab nosaltres sens discrepancia alguna. Totes les dites coses vos havem volgudes manifestar per vostra avis consolacio e confort. Pregants e encarregants vos que si ara o per avant algunes novitats o altres coses occorreran en aqueixes parts dignes de avis nos certifiquen de aquelles. E si per cas les gents del dit exercit passaran en aqueixes parts vullau a aquelles fer bon aculliment e ab lurs diners darlos tot lo que hauran necessari segons de vosaltres plenament confiam. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis concorrents. Dada en Barchinona a XIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se escribió bajo la misma forma a los jurados y prohombres de un gran número de pueblos comprendidos en la parte de Cataluña que se extiende de Barcelona hasta Francia, y a otros muchos de los que se hallan en la parte opuesta, o sea hacia el campo de Tarragona y la ribera de Ebro, con la diferencia que en las cartas dirigidas a los últimos, se añadía el siguiente párrafo, que se halla en la que sirve de modelo y que va dirigida a la villa de Cervera.

Mes avant vos certificam haver hoyt lo honorable En Jaume Tallada sindich de aqueixa universitat. Havem hagut gran plaer de les coses quens ha referides specialment com haveu mesa en bona custodia aqueixa vila a servey de la Majestat reyal repos e benavenir del Principat. Placiaus esser vigils e attents en la custodia de aquella com sia tan necessari com james. Les altres coses senyors molt honorables seran per nosaltres deliberades e sereu ne certificats.

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Tan prest rebuda la letra de vostres molt gran reverencies N. M. e honorables providencies de vint e quatre del prop passat mes de abril a nosaltres e al consell de vint e set dirigida per lo honorable En Pere Dezplugues donzell havem fet aplegar lo dit consell en lo qual ses legida la dita letre e mes amplament e difusa e ab gran discrecio e orde lo dit consell es stat informat per lo dit honorable En Pere Dezplugues de les coses deduhides en dita letra e altres negocis occorrents e regraciam vos molt nosaltres el dit consell com ha plagut a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies avisarnos de les occurrencies dels actes passats e presents no tant solament per letra mes encara per viva veu la qual ha molt mes impressio en los coratges dels homens que no la letre que no sona mes sino tant com es posada. E havem per cert en monstra experiencia magistra de totes coses com vostres molt grans providencies tenen per sempre en llurs penses e coratges lo que cathalans han loablament acostumat ço es ab quanta virilitat attencio e perseverança stan vostres molt grans providencies en la lahor de la Majestat divina e la integritat e servici de la corona reyal repos e tranquille stat del dit Principat e conservacio e tuicio de la republica de aquell posant vos en segur nosaltres el consell esser uniformes e ab ferm e incomutable proposit en prosseguir ho per lo semblant juxta forma de la capitulacio e en la tuicio e conservacio de la cosa publica (la republica que leemos aquí arriba, res publica, rem publicam, rei publice, etc) e de les libertats del dit Principat. Suplicant la potencia increada sia de sa merce dirigir sen cascu e ben obrar e preservar nos de tots inconvenients a
lahor de nostre Senyor Deu honor e servici de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e del Illustrissimo Primogenit tranquille stat e repos del dit Principat. Tant com os trametessem nostre sindich o sindichs vist haveu com ans de la recepcio de vostres letres per nosaltres e dit concell hi era dat compliment. E la Sancta e infinida Trinitat sia proteccio continua de vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies. Scrita en Perpenya a XII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.
Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur.

Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de gran saviesa mossenyors. Lo dia present havem reebuda una vostra letra ab la qual nos avisau dels enantaments e procehiments que per vosaltres son fets es fan a honor e servey de la Majestat reyal e en defensio repos e tranquillitat daquest Principat. Per que mossenyors regraciants vos molt lo bon avis que per aquella a nosaltres es fet vos responem com nosaltres ab summa diligencia entendrem en la custodia e tuicio daquesta vila pregant vos mossenyors per avant vos placia avisarnos dels procehiments e actes que per vosaltres seran fets circa la occurrencia daquest negoci. Com aquesta vila sempre sia stada es e sera prompte en fer tot ço e quant per vosaltres mossenyors sera ordenat a honor del Senyor Rey repos e
tranquillitat de la cosa publica daquest Principat. E sia mossenyors molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de gran saviesa mossenyors la Santa Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Puigcerda a XI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Catha-lununya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors. La present es solament per remetreus lo plech qui es dins aquesta la qual man donat los missatges del Principat e de aquesta ciutat. Es ver hi ha dos altres letres la una mia dressada a vosaltres laltre dels honorables consols de aquesta vila. Lo portador de tot aço es En Molins corren fet e desempatxat sols per aço ha esser aqui en XXXX hores parteix daci a III hores apres mig jorn vuy que es dimecres e ha esser aqui divendres a VII hores davant mig jorn per comissio e part dels dits missatgers. Jo he finat ab dit correu e ha haver aqui vuyt florins dor. Lo dit temps li es stat donat quen com lonch per fer lo cami de la merina (marina) squivant lo pas de Gerona perque complint ell lo dit temps placieus ferli pagar la dita quantitat. E sia senyors molt R. E. N. e magnifichs la potencia Divina vostre proteccio e continua guarda. Scrita en Perpenya dimecres a XII de maig del any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments e ordinacio Pere Andreu diputat local.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs los senyors diputats e consell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Premesa deguda recomendacio per altres letres vos he scrit com vos trametia certes letres de la present ciutat de Vich. E aximateix vos certificava de les paraules e letres que hun pages de sent Ypolit vassall del senyor bisbe de Vich había dites e legides donant entenent als pagesos qui aqui eren com lo Papa no volia que pagassen censos mals usos ni censals mostrant ne una letra quen havia rebuda induint los tinguessen fort no pagassen res. Mes avant com mossen Splugues me havia lexades letres vostres e de Barchinona les quals he trameses per lo present correu a Camprodon e Besalu donant li de salari vint e quatre sous. E com es stat a Camprodon li han feta resposta com havien hagudes les dites letres e devallant sen per anar a Besalu li son exits una bergada (brigada) dels pagesos e han lo pres e li han levades les letres e li han fetes moltes cominacions. E de continent com es arribat açi vuy he delliberat de trametel vos aqui perque mils pugau esser certificats per ell matex de tots los afers. Perque mossenyors molt R. E. N. e magnifichs certificant vos de totes aquestes per tal que non pugue esser reptat vos placia scriure manant a mi tot ço que plasent vos sia. En Lucha XIII de maig any Mil CCCCLXII. - Axi mateix he presa açi una informacio com son exits al cami a un jove qui aportava a Vich draps molinats e los li volien levar dient que En Verntallat hi seria tost qui los levaria tots los draps.
E no havent mes a dir a present vos placia desempatxar lo present correu. - Mossenyors molt R. E. N. e magnifichs a vosaltres se recomana Johan Molins diputat local de Vich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. Aquests dies passats he rebudes dues letres vostres la una de dos del present continent en efecte que als oficials de aquesta vila e de altres lochs de aquesta diputacio local fossen fetes requestes de part vostra representants lo Principat de Cathalunya que si per la Senyora Reyna los era scrit publicasen certa crida continent inter alia prohibicio que gent axi de cavall com de peu nos acordassen en lo exercit del dit Principat etc. La qual letra de continent fou per mi en acta deduida ço es notificat e request als oficials de aquesta vila que si tal letra los era presentada e notificada no la deduissen en acte algun los quals oficials requests han respost esser contents obtemperar a dita requesta en virtut del sagrament e homenatge per ells prestat e per lo semblant es stat fet en la ciutat Delna e en lo loch Dargilers en dites letres no eren stades pervengudes. Es veritat que per quant jo sabi que a la vila de Cobliura ab letra de la dita Senyora Reyna dita prohibicio ab mija de crida publica era stada publicada jo continent hi tramis lo substitut del notari e scriva de aquesta diputacio local e per lo cullidor del dret de generalitats lo loctinent de batle de dita vila fou request segons que ab dita vostra letra es delliberat lo qual obtemperant a la requesta de continent no obstant la premencionada crida de part de la Senyora Reyna publicada fou fer e publicar la crida de que fou request trellat de la qual interclusa dins la present vos tramete. Laltre de dites letres es de V del present sobre la publicacio faedora de una crida dins aquella interclusa de les persones en aquella nominades. La qual crida de continent com dita letra fou a mi liurada ab tot fos die de diumenge fou per mi manada publicar en se per la forma ab dita letra a mi injuncta copia de la qual ab continuacio del acte de quem fet dins la present vos tremet e veus aci mossenyors tot ço que sa fet juxta serie de dites letres.
Mossenyors aci son arribats los missatgers de aqueix Principat e de la ciutat de Barchinona los quals de part vostra han dressat algun tant a mi e per relacio e creença llur jols he dada aquella endreça que he pogut. Ells desempatxen correu al qual la present sera donada e ab llur letra crech vostres grans reverencies nobleses magnificencies o savieses seran largament certificades. E a present mossenyors molt reverends egregis nobles e magnifichs nom occorren altres coses a dir sino que manen de mi tot ço que plasent vos sera vist. Suplicant la potencia Divina vos tinga en sa proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XII de maig del any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments e ordinacio Pere Andreu diputat local.

Iban inclusos en la carta que precede los dos pregones siguientes: el primero, para revocar el que mandó hacer el baile de Colibre, relativamente a la formación de ejército,
y el segundo para declarar a ciertas personas enemigos del pais.

Ara hojats tot hom generalment queus notifica eus fa a saber lo honorable En Pere Correger loctinent del molt magnifich mossen Berenguer Dolius cavaller castella (castellà, castellá, castellán, castellano, catlà, catla, catlan, chatelán, châtelain, etc,) e batle de la vila de Cobliure. Que com en dies passats per manament a ell fet per la Senyora Reyna hagues feta publicar certa crida que no fos negun hom de peu ni de cavall quis acordas en lo exercit del Principat de Cathalunya ni prengues sou ans si pres lo havien lo restituesquen absolent los del sagrament e homenatge que prestat haurien per que ara ab veu de aquesta present crida e ab requesta a ell feta per part dels reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats de Cathalunya e conçell lur revoca e per revocada vol haver la damunt dita crida tornant aquella al primer stament axi com ab la present torna notificant vos les dites coses per tal que ignorancia alguna no puxats allegar.

Ara oyats tot hom generalment de part dels molts reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. En virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch Merquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la Mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de Barchinona sien stats conselladors e adjutors ho e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als dits diputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres actes fets e attentats les quals e los quals son contra la dita capitulacio. E per les dites causes deliberacio precedent ab intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats per enemichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los dessus nomenats per ço ab veu de aquesta publica crida vos notifica hom les dites coses perque a tots sien manifestes a fi que axi mateix tot hom del dit Principat los haja per enemichs e acuydats com dit es e que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e concell en altra manera seria procehit contra los contrafahent segons per la dita capitulacio et alias es permes. Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab les mijants deguts e pertinents a despeses del General juxta la deliberacio dessus dita.

Als molt reverend egregis e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. Dissapte pus prop passat yo e lo discret En Johan Mayans arribam en la present en la qual erem sperats ab gran desig per lo avis aci havien ya de aqui specialment per los pobles e arribats. De continent nos
entramatem ab certes persones de bona intencio de aquesta vila en quina disposicio stave e informats de tot ço quins sembla lo diumenge mati donam orde de parlar ab los consols dient los que aportavem letres dels diputats e conçell e de aqueixa ciutat a ells e als XXVII dirigides pregant los lo mes prest poguessen se ajustassen ab los dits XXVII e fou nos donada hora lo de pres dinar del dit mateix dia e axi venguda la hora donam nostres letres e explicam nostres creençes e per quant aci era micer Pere Falco ab letres de creença de la Majestat de la Senyora Reyna dreçades als dits consols e conçell general de aquesta vila portant lo proces den Perdigo e molts altres actes qui aqui seran fets e lo divendres pus prop passat havia explicada sa creença e segons nos es stat dit tench lo rahonament mes de tres hores dient moltes coses axi de la preso del dit Perdigo com dels altres e de la delliurança de la preso de mossen Copons com encara de la detencio de les letres de la Senyora Reyna fahent ne gran cas donant de totes dites coses gran carrech als diputats e conçell e en aqueixa ciutat es stat necessari per edificar e informar los dits consols e XXVII satisfer e a cascun cap e donar raho de les coses que aqui eren stades fetes fins lo dia de nostra partida e quals motius e sguarts los dits diputats o concell e aqueixa ciutat han haguts en fer los procehiments en tant que fet nostra rahonament los dits consols e XXVII son restats confortats e informats de la veritat certificants vos que la tramesa de nostre venguda e encara la stada tant com havem aturat aci ha tant obrat que no tant solament los que ya eran en bona intencio han pres consolacio e sforç mes encara molts quis ormayaven ab peu de poll alias micer Agosti son vuy declarats a tota bona intencio restant ne fort pochs que no sien adherit a la bona part en tant que la unio es vuy tanta que es mes obra divina que no humana. Axi matex havem aci trobat mossen Arill e mossen Dalmau Ferrer tramesos per part de la Senyora Reyna qui aporten letres al bisbe Delna e a molts militars e burgesos donantlos entendre e axi met fama que en lo consell de la diputacio e de aqueixa ciutat o per alguns dels dits consells seria tractat que levassen lo Senyor Primogenit de les mans de la Senyora Reyna e empren aci a quiscu de quants rocins e homens de peu poran valer a la Senyora dita Reyna. Sabut per nosaltres havem parlat aci ab lo bisbe qui ell e son capitol son de bona e recta intencio com ab alguns militars e burgesos dient los so quins ha paregut en tal manera que molts han cregut lo dit fet esser burla e de no creuran e axi no pens que la dita empra tir a la fi per que lo motiu se dona mes altra intencio e axi stan molts aderogats e aturats fora stat molt necessari per lo benavenir dels fets que per vosaltres mossenyors de diputats e concell e aqueixa ciutat haguesseu fetes letres al dit bisbe e capitol e encara a la dita ciutat de una qui molt sta ferma segons som informats e encara als militars de aci dreçada a la XV dels militars del comdat de Rossello car desdenyats na resten. E per mi los es stat dit que per aqueix concell ne era stada feta delliberacio de scriurels e es molt necessari al mes prest se puga e largament scrivint de tots los actes que fins a la jornada son stats fets los avisen car no pora sino molt valer com axi per alguns qui tenen studi en divisir la unitat los reporten les tals o semblants paraules. Veus quina mencio es feta de vosaltres. Guarden com vos paguen que sol letra nons han tramesa e axi nons ho metem en oblit car gran contrari portaria. En aquesta vila nos es stada feta molta honor per totes maneres de gents. Entre los poblats ha molta unitat e lo concell general molt unit de queus jur som romas molt alegra e confortat. Prech nostre Senyor Deu los faça perseverar en lo ben obrar en tal forma que sia lahor e servey de la Majestat de la corona reyal e repos e tranquillitat de aquest Principat. Nous maravelleu si havem tardat alguns jorns car havem fet cami tal que mes havem fetes jornades de correu que de embaxadors fins som stats aci junts que jur vos les besties havien be mester del repos car partint la ciutat de Vich de la qual segons per altres son stats informats partim dilluns a III del present mes e per ço com eram stats avisats que los pagesos de remença eran la via de Ripol qui era cami nostre e encara la via del cami de Gerona e los dits pagesos eran certs que nosaltres eram a Vich e fahien compte que haviem a fer la via de Puigcerda o de Girona e per dubte de scandol qui seguir se poguera car eran avisats que encontinent nos ab los pagesos nos hagueren duptat de fer tot desastre en nostres persones e per no venir en tal inconvenient delliberarem fer lo cami seguent ço es que tornam atras fins a la Garriga e per muntanyes travesam fins a la Valloria e tiram la via envers Blanes e travesam per camins molt aspres la via de Palamos e axi som stats fora de lengua fins som stats junts aci car tots temps havem squivats los camins reyals. Apres havem explicades nostres creenças los consols de la vila delliberaren fer ajustar concell general per lo seguent dia per satisfer aquells de totes coses per nosaltres dites e lo dia mateix nosaltres sabem com haviem rebuda una letra de vosaltres mossenyors dreçada als consols e consell general la qual era narrativa de les coses qui aqui eren seguides en venguda en bon punt lo dit concell per la resposta per ells fahedora alegiren XV persones e axi no han feta vuy la resposta la qual vos tramet ab la present. Diumenge sich feu la crida dels acuydats atrobant sic micer Falco decontinent ha presa la volada que crech que encara no sia passat ha donat gran sforç e confort a molts e a altres gran aterriment que molts qui brevejaven (bravejaven) son tornats molts mansos creu sa estan en altre proposit que no fahien. Lo dia prop passat los militars qui vuy se atroben en aquesta vila se son ajustats a la casa del General e han tengut alli concell han donat en pensament los mes dells fos feta per ells embaxada ab intervencio del bisba Delna e capitol de aquesta vila e axi ho han reportat ab embaxada dels dits militars al dit bisbe e a la vila. Nos creu lo dit bisbe ne mancho (manco; menos; menys) la vila ne encara molts dels militars hi donen loch per quant pensen portaria contrari. Los militars han feta relacio eleccio de XI persones qui entenen e pensen si poran acordar que lo bisbe e capitol se vulla concordar ab ells empero no tenen poder sino de apuntar ho e referirho. Alguns meten en fama que aqui serien arribades embaxades de Valencia de Arago de Mallorques e de moltes altres parts e que mestre Ferrando don fort mestre Queralt serien aqui tots per interposarse de les diferencies de les coses occorrents. Creuse acis diu per fer venir la dita embaxada a lur proposit. Los consols de aquesta vila nos congoxaven molt aturassem aci tres o quatre jorns mes e aço per tant com los militars eren aci e crehien que la stada nostra fahia gran be car los pobles ne prenien gran confort e sforç hoc e alguns dels militars per que conexerien nostres rahons los fahien refredar de lur primera opinio e tornar a bona intencio nosaltres havem desenganats los consols dientlos com nostres instruccions no comportaven mes aturar aci. Crech ya stuciosament (astutamente) per que aturassem nos han detardada fins aci la resposta e ells vehent nosaltres voliem en totes maneres partir nos han tramesa la letra la qual vos tramet e encontinent cavalcam per fer nostre cami en aquest comdat son les universitats seguents ço es Elna Argiles Cobliure Tuir lo Volo e Salses. Los consols de aquesta vila donen en parer a nosaltres ab ells per la experiencia havem vista seria molt bo e convenient los sia scrit. Certificam vos com lo castell de aquesta vila se met a punt del qual acte los de la vila stan ab molta congoixa. Per la present no pus sino quem recoman a la Senyoria de tots vosaltres.

La unzena dels militars son los seguents vezcomte Dilla Felip Albert Berenguer Dolius Franci de Pere Pertusa mossen Dalmau Volo mossen Pere de Ortafa mossen Johan Sampso mossen Bernat Paytani En Vivers Dilla Berenguer de Fontcuberta Romeu de Rochafort. Mossen Arill es partit sus ara diu fa la via de Gerona. Scrita en Perpinya a XII de maig. - Senyors prest a vostres manaments e ordinacions Pere Dezplugues.

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

E si de la provisio e subsignacio faedores en les cartes o letres e privilegis de la nostra cort real proceydores persones dignes letrades e sufficients ab cura diligent havem ordonades per tal que les continencies o tenors de aquelles degudament segons que a la nostra celsitut se pertayn en justicia per totes les sues parts sien fundades: no ab menor sollicitut es per nos perpensador que a custodia e guarda dels nostres segells en los quals la nostra real magestat es presentada e per impressio dels quals les dites letres e cartes son obeydes e segellades e encara a correccio e a esmena de aquelles si en bella retorica o bon lati e juxta lo nostre estil seran corregidores una bona persona de feeltat aprovada e almenys en sciencia gramatical be instruyda per nos volem esser aordonada. Perque volem e ordonam que en la nostra scrivania sia un escriva bo e sufficient qui tots los nostres segells e la bulla tenga salvant lo sagell sacret lo qual per los nostres camarlenchs tenir havem declarat qui protonotari tinent los nostres segells volem esser nomenat lo qual totes les letres que de casa del canceller o vicecanceller a la scrivania vendran signades per nos o nostre canceller o vicecanceller o altra persona a aço ordenada registrar per los ajudants de la scrivania faça e apres aquelles ab lo registre conprou e corregesca si a vertader lati seran esmenadores e trebayl e proveesca diligentment que ben e ornadament segons ques conve sien dictades e puys aquelles segellar faça e espeech als demanants aytant con ell pora effectualment e sens triga. Guartse empero que letres alcunes no segell salvant aquelles que on lo manament en lo dors de la letra veura per nos o alcun de nostre conseyl de part nostra o per los secretaris scrivans esser manades: encara aquelles que per los oydors nostres seran provises justicia tan solament contenents. E per tal que totes coses segons nostra volentat mils proceesquen al dit protonotari nostre manam que alscuns rescrits privilegis perpetuals confermacions de privilegis o donacions de coses no mobles o de jurediccio contenents segellar no presumesca si donchs de nostra boca a la sua manament daço no havia o ab lo segell de nostre anell closes e segellades no vehia. Volem encara e ordonam que de totes aquelles letres cartes e privilegis que de la nostra scrivania exiran reeba lo preu e salari lo qual sobre les taxacions de les letres havem ordonat: e per tal que aquell pusca mils inviolablement observar volem que copia de aquell en si tinga e de la moneda que daqui exira cascun ayn volem ell compte retre al maestre nostre racional. E si alcunes letres taxadores a arbitre seran qui en la dita taxacio declarades no sien lo dit protonotari nostre observada moderacio e taxacio congruent aquelles a arbitre seu taxar pusca cor la consciencia dell sobre aço de tot en tot carregam. Volem encara que als escrivans de manament en fer totes escriptures faents per la nostra cort e als ajudants de la scrivania en totes les coses que al offici de la scrivania se pertanyen manar pusca: e si en aço seran negligents que aquells en la quitacio de sinch dies o menys per cascuna vegada que en aço fallit hauran cascun dells punir puscha. Volem encara que tots los dits adjudants de la scrivania en totes aquelles coses que al offici se pertanyen lo dit protonotari nostre obeyr sien tenguts. Atorgam encara a ell que si los correus nostres engir lur offici exercidor negligents haura trobats pusca ells de la quitacio de quinse dies o meyns punir segons que a la sua discrecio haura vist faedor. E perque a ell gran fe li es comesa en tenir nostres segells e per rahon de son offici moltes vegades ab nos ha a contractar volem que lo sagrament a nos faça lo qual lo vicecanceller a nos prestar es tengut.

dels-scrivans-manament-nostra-escrivania