Mostrando las entradas para la consulta libertades ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta libertades ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 27 de julio de 2019

REVUELTA CAMPESINA, Maella, siglo XIV ?

148. REVUELTA CAMPESINA (SIGLO ¿XIV? MAELLA)

Maella, como tantos de nuestros pueblos, está respaldada por un viejo castillo sobre el río Matarraña, en otros tiempos eje de la vida de la comarca y símbolo del poder del señor ante todos sus vasallos. En este caso, en la época en la que al parecer sucedieron los hechos, el señorío jurisdiccional correspondía a la orden calatrava.

Acaeció que, aunque con menor virulencia que en otras latitudes, en el reino de Aragón hubo también levantamientos de los campesinos y, dentro de nuestro reino, lo hubo en Maella. Pero el señor logró abortar la sublevación, apresando al auténtico cabecilla de la revuelta, un joven de la localidad.

En este caso, se daba la circunstancia de que ambos, tanto el señor como el cabecilla campesino, estaban enamorados de la misma muchacha que, a la sazón, amaba y estaba comprometida con el rebelde y era enemiga declarada del señor de la villa.

Pronto intentó el castellán hacer valer la circunstancia del apresamiento del prometido de la muchacha para tratar de sacar partido de la situación. Para librarlo de la pena capital —al otro lado del río, frente al castillo, esperaba el «tosal de les forques», donde estaba destinado a morir el joven—, y sin que éste estuviera al corriente de nada, el señor envió un emisario a la novia del rebelde para que le entregara su mano a cambio de la vida del muchacho, a cuyo amor tendría que renunciar. (tozal, tossal de las horcas)

La joven, deseosa de salvar la vida de su rebelde amado y de lavar su propio honor, tomando en sentido literal la propuesta del emisario, se cercenó la mano izquierda y se la hizo llegar al señor.

Cuando el castellán descubrió el contenido de la caja que le llevaba su correo no pudo menos de exclamar: «¡Maella!», síncopa de «ma ella» > «ma d’ella» > «mano de ella». Dándose cuenta y valorando el sacrificio irreparable de la muchacha, ordenó liberar a su enemigo.

Desde entonces, campea en el escudo de la villa calatrava una mano de mujer.

[Santiago Aldea Gimeno, «Cuentos...», CEC, VII (1982), págs. 60-61.]


Livre de vocabulaire arabe: Une approche thématique


mayiya se parece a Maella,
MA : agua, aigua, como MAtarraña - MAtarranya, aigua de Terranyes o Terrañes, en los puertos de Beceite.
Ulldemó : ull de MA, ullal de aigua (ojo: nacimiento de agua de tormentas).

mayiya (zilajat), Maella, topónimo, MA : agua, aigua




escudo de la villa calatrava de Maella

Sesión del día 7. 

parlamento Tortosa parte III (en el 1412 pre compromiso de Caspe - Casp, ya aparece Maella, 

Abrióse con la lectura del siguiente documento: 

Núm. 273. Tom. 18. fol. 1192. 

A los muyt reverentes egregi nobles et honorables senyores el parlamento general del principado de Cathalunya applegado en la ciutat de Tortosa el parlament general del regne Darago qui a present se celebra en la vila de Mequinença salut et apparallados a vuestros plazeres. Pochos dies ha passados que por part del dito nuestro parlament fueron enviados a las vuestras reverencias noblezas e grandes saviesas ciertos embaxadores y es saber el noble don Artal Dalagon mossen Martin Lopez de Lanuça el honorable en Johan Gallart juriste los quales de part nostra vos explicaron diversos articulos concernientes algunos preparatorios de la benaventurada discusion de la succession de los regnos et tierras sotsmesas a lareyal corona Daragon entre los quals articulos era inserto uno qui en acabamiento contenia: que como la convocacion feyta en la villa Dalcanyiç sia stada feta nullament e no deguda como peque en la manera del star seguent evidentement parece por los votantes como en la materia sobre la qual yes feyta la convocacion e en el tiempo e en la manera del star segunt evidentement parece por los capitolos concordados en el parlament ultimament celebrado en la ciudat de Calathayiu et assi mesmo como fuessen alli com grant e evident discordacion applegados yesassaber com grant multitud de gentes estrangeras: que fuesse plazient a las vuestras reverencias noblezas e circunspeccions que los de Alcanyiç no aviessedes por parlament Daragon e que com ellos no contrastasedes ni fizessedes acto ni actos algunos toquantes la expedición de la justicia e verdedero conoscimiento daquell qui es nuestro verdadero rey princep e senyor assi como a parlament: antes fuese a vosotros plazient en e sobre aqueste negocio de tractar comunicar et concordar con ell present parlament de Mequinença qui es verdadero parlament de Aragon et que assi vos lo intimavan et requirian: al qual articlo por part de las vuestras reverencias noblezas e grandas saviesas fue respondido segunt relacion a nosotros feyta por los ditos embaxadores que attendient e considerant que vosotros haviedes ya por grandes tiempos tractado e comunicado assi por letras como en otra manera com aquellos qui eran aplegados en la dita vila Dalcanyiç et que por aquesto vosotros no destrahades ni cessariades que no tractassedes nicomunicassedes con ellos assi como a parlament Daragon: la qual resposta al present parlament Daragon de Mequinença recitada fue muyt dolorosa porque experiencia madre de todas cosas clarament demostra que todos et quantas congregaciones o la mayor part de aquellas concernientes la prospera conservacion de la cosa publica del regno Daragon se son feytas en el dito reyno son stades feytes en el nombre voz e auctoridat de los diputados de lo dito reyno e no en nombre et auctoridat de portant vezes de guovernador e justicia del dito reyno e como la spedicion de tales actos a ellos no pertanyecian: que aquesto notoriament se puede veyer por muytas et diversas letras convocatorias las quales sonemanades por part de los dyputados en muytos actos por ellos celebrados en la vida de los gloriosos reys el rey don Johan el rey don Martin de loable memoria e en tiempo de los predescessores de aquellos: e maguera algunos deseosos de infringir et trabaucar aquesta santa et justa cogitacion se sforcen a sembrar en 
las orellas del pueblo inocent que acto de cort e ordinacion foridica del reynoabdica e cura a los diputados de aquell todo poder de convocar veya la reverencia de vosotros si de tres anyos aqua en los quales vivint el senyor rey don Martinde buena memoria han seydo feytas dos convocaciones de parlament por los ditosdeputados sin alguna contradiccion de que han sortido solempnos actos juridicos et foridicos como son firmas de dreyto requisiciones et protestaciones de todo eldito regno et otras solempnitades se han celebrado negants cortes generales ne particulares en el dito reyno que tal poder hayan abdicado ne tirado a los ditos diputados: porquel present parlament et presidents en aquell vidientes et considerantes que osotros e vuestros pre decessores todos tiempos fuestes conservadores de la cosa publica libertades fueros usos et costumbres de aquella: considerantes encara que assi como vosotros desiyades que las libertades e franquezas a vos et a la cosa publica del principado de Cathalunya atorgades se han conservades illesas e en alguna part no infringides que assi mesmo fuessedesconservadores mantenidores et deffendadores de las libertades fueros usos etcostumbres de aqueste regno e de la cosa publica de aquell maiormentconsiderando la grant fraternitat et indivisible colligança et amistat la qual yesentre nosotros et vosotros: haviamos enviado a dizir a las vuestras reverencias e grandas noblezas por nuestros ambaxadores que fos a vosotros acceptable de no haver por parlament de Aragon los qui son en la villa Dalcanyiç como ellos no sian ne puedan representar parlament. Perque lo present parlament veyendo e considerando que tal e tanto e tan evident prejudicio passar con dissimulacion seria grant e irreparable lesion antes seria total perdicion e destruccion de la cosa publica del dito regno Daragon et destruccion de usos fueros franquezas e libertades de aquell com solempne et autentica requisicion e protestacion han protestado contra aquellos qui son plegados en la dita villa Dalcanyiç et contra aquellos que se dizian seyer e representar parlament en la dita vila el tenor del qual yes aqueste
Si alto ingenio ac mente provida considerent in providentia convenientia novitates et scandala que a tempore parlamenti ultimo loco celebrati in civitate Calathaiubi fuerunt in hoc regno Aragonis insecuta et crudelis alteratio status pacifíici ejusdem qui ab eo tempore citra fuit tribulatus et notorie conversus et transportatus in guerram bandositates invasiones deppredationes locorum occupationes vastationes homicidia captivationes et quid plura loquendum incredulitates rigorosas exequtiones ac innocentium diras sub aquis immersiones contra forum et libertates regniejusdem: ulterius si cum acie mentis avertatur ad gromeseram multitudinem gentium armorum extranee ac proprie nationis que sunt et discurrunt per plana ejusdem regni et signanter in partibus circumvicinis ville Alcanicii que gentes fuerunt armorum ac bandositarum alie prossequntur extremo odio magnam partem majorum nobilium et potentium hujus regni alie eos habuerint pro inimicis capitalibus: si etiam attendatur quod illi qui talem et similem congregationem fecerunt et facere voluerunt et in eodem desideratur presidere debent esse persone idonee paciffice et quiete et non prossequentes convocatorium et nihilominus villa seu locus ubi tale tantum et tam solempne arduum ac potentissimum negotium sicuti est successionis regnorum et terrarum corone Aragonum et etiam preparatorium ejusdem ubi debet tractari discuti examinari debent esse libera seu liber a gentibus armorum et omni congregatione earundem ut tandem libere paciffice secure et quiete et absque aliquo timore violentia seu inpressione dictum negotium possit tractari discuti et examinari principari mediari et finiri lune clarius ac sole limpidius nothorie et maniffeste potest videri quod dicta villa Alcaynici non est tuta nec secura immo evidentissime suspecta ex causis predictis et alias. Nec etiam honorabilis Egidius Roderici de Liori assertus vicegerens gubernatoris in dicto regno Aragonum et Johannes Eximini Cerdan justitia ejusdem regni qui ad dictam villam Alcanyiçii novam fecerunt convocationem et in eadem intuuntur presidere sunt persone idonee comunes ac omni exceptione comuni majores immo evidenter suspecte et tales a quibus non posset in hoc negotio verum libramen justitie repputari. Et ulterius per juris doctrinam ac tacti evidentiam potest videri quod dicta convocatio noviter per eos fieri attemptata ad dictam villam Alcanicii peccat evidenter in materia et in forma: in materia ideo quia in dicta convocatione si ita dici mereatur quod absit non intervenerint deputati dicti regni quibus administratio et gubernaculum ejusdem ac totius reipublice fuit comissa et per consequens ad ipsos solos dipputatos pertinet convocare et non ad eos qui dictam fecerunt convocationem et in eadem volunt presidere: nam posito quod ad eos aut ad alterum eorum pertineat aliqua jurisdictio non tamen ad ipsos sed ad ipsos dipputatos pertinet administratio et provisio dicte pro convocationis cum non possit esse major salus reipublice quam unum verum regem et dominum ibi preesse: et ideo talis investigatio seu veri regis et principis una cum suis incidentibus deppentibus ac emergentibus ex eisdem pertinet ad dictos prenominatos et non ad eos. Et posito pro vero quod in parlamento celebrato ultimo loco in dicta civitate Calatoyubii fuisset delliberata dicta convocatio illa tamen fuit facta et concordata sub certis modis et formis et in eis fuerunt servata modo rupta facta prout in serie cappitulorum inde concordatorum taliter est videre: item vero fuit concordatum ibi ad certum tempus et illud est jamque effluxum. Item posito sed non concesso quod dicta convocatio delliberata duraret propter ea que tamen que postea emerserunt et nominanter que subsequenter fuerunt debebat nunc etiam debet per dictos dipputatos noviter delliberari et provideri ac taliter fieri quod impedimenta ac convenientia supradicta totaliter de medio tollantur et predisponi et ordinari in loco congruo et idoneo de modo nove convocationis fiende tandem cum pacis tranquillitatis ad notitiam veri regis valeat perveniri. Peccat in forma quia dicti deputati debebant per se aut per eorum dominationem seu requisitionem dictam facere convocationem et cum ipsi dictam non fecerunt convocationem nec fieri fecerunt sicut seriose patet per patentes ac convocatorias literas per dictos assertum viscesgerentem gubernatoris et justitiam hinc inde missas merito sequitur quod dicta et facta per eos convocatio non valuit neque tenuit nec aliquem de jure sortita fuit effectum: nam secundum juns paginam si alicui maxime ab homine causato additur certus modus et forma si illa non servantur omnia eorum nec que in contrarium fecerunt absque mora. Pro tanto ego Enecus de Casp scutiffer habitador ville de Casp procurator substitutus ad Anthonio de Turribus utriusque juris doctore qui plenum habet posse substituendi a reverendo in Cristo patre ffratre Petro Rodericy de Moros castellano Emposte ac dipputato dicti regni a nobili Anthonio de Luna ejusdem regni dipputato a nobili Artaldo Dalagon majore dierum ejusdem regni dipputato subrogato in locum nobilis Ferdinandi Lupi de Luna quondam a nobilibus Guillelmo Raymundi de Munchada domino locorum de Mequinença et de Vallobar Francisco Dalagon minore dierum et Petro Dalagon Johanne Lupi de Luna Artaldo Dalagon minore dierum a militibus Johanne Eximini de SalanovaFraderico Dorries Garcia de Sesse minore dierum et Petro de Pomara scutifferis Fertuno Didaci Destorren Sancio Dantillo Francisco Dorries Geraldo Petri de Tallur Ferrario de Santo Petro Sancio Petro de Ayerbe Johanne Eximini de Vilalba et Johanne Dordas: considerans quod dicti mei principales neque ego possemus tute nec secure ad dictam villam Alcanyiçii accedere absque timore mortis et cruciatu corporis propter predictas inhumanitates ac rigorosas exequtiones que per presidentes in eodem fuerunt et propter notoriam et evidentem non securitatem dicte ville Alcanicii nec presidentium in eadem ex causis et rationibus superius enarratis coram vobis honorabilibus justitiis juratis et probis hominibus ville ac loci de Maella et de Favara tanquam publicis et autenticis personis ad hoc specialiter convocatis in hiis scriptis nomine et virtute dicti mei principalis ac principalium suorum et meorum superius nominatorum una cum adherentibus ac imposterum quomodocumque eis adherere volentibus dicte nominate convocationi si tali et tanto nomine deceat nuncupari quod tamen absit non assentio immo expresse illi disentio innominatim et expresse contradico et illam juxta vestris impugno: notifficans vobis quod dictus meus principalis et ejus principales per me eorundem organum eidem convocationi non assentio immo expresse disentio et eidem contradico et toto conamine eam impugno causis et rationibus superius dictis et signanter propter periclium perorrocentiam et non securitatem dicti loci seu ville Alcanicii prout omnia hec jamdicta fuerant et toti mundo notoria existerent et etiam considerato quod dicta villa Alcanicii est sub imperio et dominatione filii unius ex competitoribus dictorum regnorum et terrarum corone regni Aragonis. Signifficans etiam vobis ut autenticis personis quod principales superius nominati ad dictam villam non accederent nec tute nec secure accedere possent ex causis jamdictis et specifficatis protestando ab expresse nominibus quibus supra de nullitate ac invalidatione actitatorum ac de quibuscumque actibus in dicta asserta convocatione Alcanicii factis sive gestis et de aliis quibuscumque in predictis et circa ea de cetero fiendis seu gerendis: immo dicti mei principales et ego eorum nomine vos requiro quatenus presidentibus in dicto vocato parlamento ville Alcanicii dignemini intimare per dictam assertam convocationem per eos factam et literas predicta actione emanatas prout de facto processerunt quatenus de facto revocent cum hoc ratio juris exposcat nam dicti depputati superius nominati se vel eorum procuratores sunt presti et parati et ego substitutus procurator eorum vice et nomine hoc offero in hiis scriptis de providendo ratione dictarum causarum et novitatum una cum aliis condiputatis hujus regni ita videlicet quod omnia mora postposita fiat convocatio in aliquo loco idoneo tuto ubi regnicole hujus regni possint sub tranquilla pacis securitate venire secure residere ac absque aliquali metu seu impressione residentiam facere personalem ut tandem ibidem demum tale et tantum negotium possit mature digeri ac debitum suum sortiri. Et etiam dicti alii superius nominati qui non sunt in numero dictorum diputatorum pro se et eorum adherentibus ac in futurum adherere volentibus sunt presti et parati ac hoc eorum nomine ego procurator predictus offero assentire esse et realiter venire ad dictum locum seu villam secure et idonee eligendum seu eligendam pro tractando comunicando concordando et alias debite procedendo una cum aliis regnicolis super facto dicte successionis: signifficans etiam vobis quod si predicta omnia et singula facere et complere recusant et attemtabitur ad debitum ac primevum statum non reducunt dicti depputati superius nominati delliberabunt super convocatione noviter fienda in aliquo loco tuto et securo seu villa tuta et secura et alias in hiis providendo prout erit utile et expediens ac fuerit bene visum pro utilitate ac conservatione reipublice et expeditione dicti ardui et felicis negotii juxta eorum possibilitatem laborando. Et nichilominus ego procurator predictus nomine et vice dictorum meorum principalium vos requiro tanquam nobiles predictas publicas et autentiquas personas de quarum fide et legalitate dicti mei principales conffidunt et etiam ego confido quatenus omnia et singula superius enarrata protestata et requisita dignemini intimare dicto parlamento quod nunch de facto celebratur in dicta villa Alcanicii et assertis presidentibus in eadem cum ex causis predictis dicti principales mei nec ego simus ausi ibi accedere nec omnia supradicta eis personaliter intimare et ita per vos fieri in subsidium justitie postulo et requiro offerens me vice et nomine principalium meorum similia facere pro vobis cum locus fuerit et necessitas postulaverit. 
Et no resmenos el present parlament et presidentes aquell considerantes que por la resposta por las vuestras reverencias et notables saviesas a ellos feyta no fuesse feyto prejudicio ni danyo alguno contra las franquezas usos privilegios et antiguas costumbres del dito regno e cosa publica de aquell en aqueste scripto protestan contra la sobredita requesta non consintiendo en aquella antes como seya vista seyer feyta contra libertades et antiguas costumbres del dito regno aquella impugnan e en tanto quanto pueden a aquella resisten rogando e requirendovos a superbabundant cautela que a los ditos aplegados en la dita vila Dalcanyiç nohayades por parlament ni com ellos tractedes ni fagades algunos actos assi como a parlament antes vos placia sobrel feyto de la dita benaventurada succession de los ditos regnos et terras et preparatorios de aquella tractar e comunicar con ell present parlament de la dita vila de Mequinença el qual yes verdadero parlament Daragon: en otra manera si el contrario por vosotros sera feyto la qual cosa el present parlament no creye protesta que por algunos actos por vosotros con aquellos qui son en la dita vila Dalcanyiç feytos e daqui adelante fahedores no seya feyto alguno prejudicio al diyto reyno Daragon ni a las libertades daquell antes seya todo casso vano e nullo. E la present requisicion e protestacion requiere el present parlament seyer ensertada en vuestros actos publicos del dito vuestro parlament de la presentacion de la qual el dito parlament de Aragon staran a relacion del portador de la present el qual ha jurado en poder de los dipputados de fazer verdadera relacion. Dada en la villa de Mequinença a III dedehembre anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo undecimo. La qual yes seyallada com el siello del dito castellan Demposta por absencia de Bartholomeu Vicent notario de los deputados en poder del qual yes el siello de la dita diputacion
Fueron leídas además otras dos cartas: una de los jurados de Valencia, en la que se quejaban de los desafueros cometidos por el noble Bernardo de Centelles y manifestaban que solo por consideración al mal estado del pais había suspendido la ciudad el adoptar contra él medidas hostiles; y otra de Bartolomé Miralles, lugarteniente de gobernador en el territorio situado aquende el río Uxó, en la que se sinceraba de algunos cargos que creía se habían hecho en el parlamento contra su administración. Ultimamente, se trató también en este día del pago de algunos salarios. 


Maella es un municipio de la provincia de Zaragoza (Aragón, España). Cuenta con 2007 habitantes (INE 2018).

El municipio está situado en la Depresión del Ebro, junto al río Matarraña, en el extremo suroriental de la provincia. Pertenece a la comarca de Bajo Aragón-Caspe y dista 21 km de Caspe, la capital comarcal, y 121 km de Zaragoza.

Tiene una temperatura media anual de 15 °C y su precipitación anual es de 350 mm.

La población es bilingüe. La lengua natural es el chapurriau, en su variedad local denominada maellano. Toda la población conoce el castellano.
El maellano, muy característico, se distingue de otras hablas vecinas por un número considerable de rasgos que apuntan hacia el norte, especialmente hacia el ribagorzano y también hacia el sur, hacia las hablas del Guadalope y Alto Mezquín. En él se observa el ensordecimiento de las fricativas conocido por apichat, el mantenimiento del diptongo en el grupo -act, un sistema de tres demostrativos (açí así, astí, allí) y algunos imperfectos en -ev- (dieve, dueve).

// Como se prueba en el texto del parlamento de Tortosa, en 1412 ya aparece MAELLA, y seguramente mucho antes. //

El origen del topónimo Maella proviene del término chapurriau "Ma de ella, Ma d´ella" que en castellano significa "Mano de ella". Según la leyenda, el Señor del Castillo pidió la mano de una doncella, pero ella se la negó al estar prometida con otro. Como represalia, el Señor encarceló y torturó al prometido de la joven. Intentando interceder por su prometido, la joven le concedió "literalmente" la mano al Señor de la zona, amputándosela y enviándosela en una bandeja de plata. La mano figura en el escudo de la localidad, en su cuartel central.

La leyenda se remonta al siglo XV, cuando Alfonso V concedió el señorío de Maella a su secretario Francisco de Ariño. Dicho señorío pasó después a Manuel de Ariño, hijo del anterior, y fue entonces cuando, por los malos tratos recibidos, los maellanos se rebelaron y asediaron el castillo donde residía la esposa del tirano, Francisquina de Santa Pau. Esto acaeció en 1439
Anteriormente, Maella había sido reconquistada a los musulmanes por Alfonso II en 1168. De esa época data el castillo de la localidad. Dicho monarca otorgó a Maella la Carta Puebla trece años más tarde y la villa dependió de la encomienda calatrava de Alcañiz. En el verano de 1404 Martín I el Humano celebró Cortes en Maella, en el recinto de la iglesia parroquial. Años más tarde, en 1423, se convocaron de nuevo Cortes en Maella, siendo éstas las primeras en la historia de Aragón en convocarse en ausencia del Rey. / En ausencia de Rey NO son cortes, sino parlamentos /

Tras la compra de la villa por Alfonso V y los avatares surgidos con don Manuel de Ariño, el señorío de Maella pasó al conde Gastón de Foix, en 1452, y permaneció en manos de la misma familia hasta el 1507, en que por venta pasó a Miguel Pérez de Almazán.

Durante la Guerra de Sucesión, Maella luchó al lado del futuro monarca Felipe V, quien premió a la villa con el título de «Fidelísima» y le otorgó el derecho a incorporar en su escudo la flor de Lis. En el siglo XIX, en el marco de la Primera Guerra Carlista, tuvo lugar en la localidad la Batalla de Maella (octubre de 1838), donde encontró la muerte el General Pardiñas a manos de los carlistas.

Maella es un territorio eminentemente agrícola, donde destacan el melocotón, con denominación de origen de melocotón de Calanda, olivos, con denominación de origen de Aceite del Bajo Aragón, cereales, almendros y vides.

De especial interés en Maella es la Torre del Reloj, uno de los pocos ejemplos de torres civiles en Aragón. Edificada en dos etapas, la primera de ellas —de unos 20 m— es románica de los siglos XI-XII, y la segunda —de unos 28 m— es mudéjar. La etapa románica corrobora la teoría que afirma que en tiempos pasados fue fortaleza protectora del acceso al casco viejo de la villa, protegida por caballeros de la Orden de Calatrava.

El Castillo de Maella, pese a su estado ruinoso, se erige como una impresionante mole de piedra en lo más alto de una loma cortada al Este por el cauce del río Matarraña. En su cara Norte aún conserva sólidas murallas, con cinco cubos semicilindricos pegados a las mismas.

Dos iglesias notables se emplazan dentro del casco urbano. La Iglesia parroquial de San Esteban, de origen románico, consta de una nave con ábside semicircular cubierta por una bóveda de crucería apuntada sobre arcos fajones; tiene por campanario una espadaña de tres huecos. La de Santa María, levantada en el siglo XIV, fue cedida en 1610 a la orden franciscana.

No hay que dejar de mencionar la Ermita de Santa Bárbara, cuya construcción comenzó en 1759 gracias a las ayudas y limosnas de los vecinos de Maella. A las afueras del pueblo, en ruta hacia Fabara, se encuentra el monasterio trapense de Santa Susana, actualmente en ruinas.

Por último, hay que reseñar que se ha rehabilitado la casa natal del artista maellano Pablo Gargallo. Entre otras, se exhiben cuatro de sus obras muy ligadas a su primera etapa, acompañadas de obras de autores diversos que han expuesto en la casa museo.

El maellano más ilustre ha sido el escultor y pintor Pablo Gargallo (1881-1934). Es considerado uno de los escultores más importantes e innovadores del siglo XX, combinando en su vida artística el clasicismo con la experimentación. Su obra El profeta (1933), culmina toda su trayectoria, incorporando la vanguardia cubista en una escultura que posee una gran energía de carácter expresionista.

En 1985 se inauguró el Museo Pablo Gargallo en el Palacio Arguillo de la ciudad de Zaragoza.

Ramón Rufat Llop (1916-1993) fue un anarcosindicalista, agente de los servicios secretos republicanos y escritor.







miércoles, 18 de noviembre de 2020

10 DE MARZO.

10 DE MARZO.

En este día resolvieron los diputados escribir a los embajadores enviados a la Reina y al Príncipe, para que suplicaran a este se sirviera pasar a Barcelona, cuyas cartas y otras que se leyeron en esta sesión, son como siguen.

Als magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Magnifichs e savis mossenyors. Circa les deu hores de la nit passada parti de aci lo correu ab lo qual vos havem respost a vostra letra e stesament havem de nostra deliberacio aci feta sobre la resposta que fer havieu de nostra part a la Senyora Reyna e al Illustrissim Senyor Primogenit en lo que explicat nos havien los noble e magnifichs mossen Marti Guerau de Cruilles e mossen Luis de Vich. Crehem aquesta hora hajau lo dit correu rebut. E per quant de les parts de Fraga e del capita del exercit daquest Principat nos han sobrevenguts avisos qui requeren presta deliberacio la qual degudament no pot esser feta sens haver comunicat ab lo dit Senyor Primogenit per causa del qual stan moltes coses aci en suspensio e indeliberades sperant la venguda de lo sua Excellencia e la detencio de deliberarhi no es sens perill havem per ço deliberat fervos lo present correu e avis significantvos la molta necessitat que occorre en esser aci lo dit Senyor Primogenit. Pregantvos afectuosament ab bona cura e diligencia vullau supplicar e sollicitar al dit Senyor Primogenit placia a la sua Altesa orde donar prontament en aquesta ciutat entrar. E per causa alguna nos vulla detenir car la necessitat importa e requer la sua Excellencia esser aci com totes les coses stiguen en suspensio qui porta perill de molts dans e inconvenients. E la Sancta Trinitat sia molt magnifichs e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a X de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Als reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona sobre la liberacio nostra e conservacio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. La causa de la present es sols per significar a vosaltres com ir entram en aquesta ciutat de Tarragona on fom reebuts ab molta gloria e honor detenint nos aci huy causant la venguda del venerable e magnifichs embaxadors vostres e de la ciutat de Barchinona mijançant los quals apres sereu fets certs de tot lo subseguit. E Deu vos conserve. Dada en Tarragona a VIIII de març any Mil CCCCLXI – Carles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres los diputats de Cathalunya e altres destinats a la liberacio nostra e conservacio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. Per quant dema Deu volent entenem pertir de aci e anar a Vilafrancha a dormir e lo dijous primer vinent entrar en aqueixa ciutat de Barchinona per tant vos fem la present sols per notificarvos nostra entrada que sera lo dit dia a tres hores apres mig jorn. E sia Deu ab vosaltres. Dada en Tarragona a VIlll de març any Mil CCCCLXI.
- Carles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Ahir per correu propri avisam vostres paternitats e magnificencies com haviem explicada vostra crehença a la lllustrissima senyora la Senyora Reyna la qual segons Iargament vos scrivim se atura delliberacio apres per moltes singulars rahons per la dita Senyora fetes. Vuy ora tarda la Senyora Reyna nos ha fet hun rahonament ple de tanta humanitat e virtut que sobrave tot saber de dona dient en efecte plorant que la sua sperança es en aquest Principat lo be del qual ella tant desige com la sua vida e los treballs que de aquest fet a portats e porta es per amor de aquest Principat e que si la sua mort havia esser repos e be del Principat que ella per fer tant de be voluntariament elegiria morir e que veya havent ella tal voluntat apertat de tota ficcio lo Principat no voler ella esser en aquexa ciutat era cosa de que portave gran passio com venia a considerar que de ella no haviem fiança e encara per lo nom e fama qui per lo mon se esbandiria e per lo semblant de la congoxa que lo Senyor Rey ne aportaria pero que la sua Senyoria era disposta fer tot lo que lo Principat li consellaria e pus axi era que tal era lo vostre pler que ella acompanyaria lo Senyor Primogenit fins a Sant Boy e que staria III o quatre dies apres que lo dit Senyor Primogenit fos jurat a Barchinona e que apres si per vostres magnificencies era vist que ella intras en Barchinona entraria si li consellaven que tornas al Senyor Rey que sen tornaria dient ab la major humanitat ques pot plorant que plagues a vosaltres haver a memoria lo honor del Senyor Rey e la fama vostre e lo repos seu e de aquest Principat per lo qual ella era disposta morir. Tanta era la discrecio del seu perlar de la sua Excellencia e la humanitat que no aparia perlar huma. E nosaltres per orga de mi ardiacha de la Mar fonch respost regraciant a sa Majestat la bona voluntat que porta vers lo Principat e per lo semblant com anuncia a les supplicacions del Principat de sobreseure en la intrada de Barchinona dient que lo voler del Principat era principalment en fer lo servey de la Majestat del Senyor Rev (Rey) e salvar lo honor de aquell e dar repos al Principat de Cathalunya e que per venir al fi de les dites coses lo Principat Ien havia suplicada la sua Excellencia de sobreseura la entrada de la ciutat e no per desalt de fiança sua e que fos de sa merce no dar congoxa a la sua reyal Majestat car si plasent sera a Deus les coses se comprendrien en tal manera que lo fi seria lo servey de Deu e del Senyor Rey e seu repos e bon stat del Principat confortant la sua gran Excellencia com mils podrem. Replicant la sua Senyoria que pus la sua Majestat era disposta de star a consell del Principat que la concellassen talment que lo honor del Senyor Rey fos salva recomenant lo repos seu e de sos fills a nosaltres e per nosaltres fon dit tal era lo desig vostre e que los treballs que fins aci haviem presos eran en aquell fi. E axi mossenyors dema que comptarem X del present la dita Senyora e lo Primogenit faran la via de Vilafrancha e dimecres iran a Sant Boy. Lo dijous lo Senyor Primogenit entrara e la Senyora Reyna romandra a Sant Boy e aqui seguira vostre consell. - Placieus advertir en tot car la sua Senyoria es disposta fer lo que volreu e ab gran voluntat dient que pus tost morria que no volria lo dan de aquest Principat en lo qual vol viura e morir si a nosaltres es plasent. E per aquesta mossenyors no havem mes a dir. Ramatent lo mes quant Deus volra serem aqui segons vostres instruccions. Romanent lo Primogenit a Sant Boy nosaltres havem romanir si donchs no desliberaveu que entrassem per avisar vostres magnificencies del que fos master per que sius parra deguam intrar lo dimecres pus lo Primogenit sie dins Sent Boy. Placiaus avisarnos e sia la Sancta Trinitat en proteccio de vostres paternitat nobleses e magnificencies. Scrita en Tarragona a Vllll de març any Mil CCCCLXI a una hora apres mitga nit. - A ordinacio e manaments de vostres paternitats e nobleses e magnificencies prests los vostres embaxadors.

AIs molt reverends egregi nobles e magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per quant ab vostres letres del jorn que de la ciutat de Leyda parti per venir en aquesta vila de Fraga continuament me exhortau encarregau e requeriu que en aquella ab mon exercit stiga sens anar avant o tornar atras fins altrament per vosaltres me fos scrit sentint e havent avisos axi per registres e treslat de letres com per exploradors e publiques fames que lo Senyor Rey fahia ajusts de gent darmes axi de peu com de cavall per fer la via de aquesta vila yo per moltes letres vos haja scrit attesa majorment la indisposicio axi del castell com de la vila e muralla de aquells vos plagues provehir e donar facultat de adobar muralles e avituallar castell hoc e encara si lo Senyor Rey aci venia me avisasseu com e en quina manera yo e mon exercit nos deviem regir e singularment ab la letra ab la qual vos tramis la requesta a mi per part de aquesta vila e jurats de aquella feta may empero fins avuy de e sobre les dites coses he haguda vostra resposta per la qual causa jatsia yo e mon consell siam constituhits en gran perplex e molta congoixa noresmenys so vuy en major com la mateixa hora que per mi e lo veguer es stada donada la resposta per vosaltres a mi tramesa als qui aquella nos havien feta lo jurat de Çaragoça ab laltre embaxador en e per nom en la requesta expressats e continuats han presentat a mi una altra requesta de la qual vos trames lo trellat per ells a mi donat feta per mi resposta de paraula de consell de micer Stopinya com yo prenia lo dit trellat per ells a mi donat dissentint expressament en totes e sengles coses en la requesta per ells a nosaltres feta si e en quant fessen o eren vistes fer contra lo dit Principat e sa empresa allargantse lo dit jurat de paraula ultra les coses contengudes en la dita requesta com attes que yo tenia aquesta vila e castell contra voluntat e mal grat del Senyor Rey e prejudici gran dels furs e libertats de Arago que ell en nom del dit Senyor e diputats del regne me requeria a mi e a mossen lo veguer e per part de la ciutat fessem les coses en la dita requesta contengudes ab la qual yo he respost me maravell molt de ell en lo que dehia de yo tenir la vila contra voluntat e malgrat del dit Senyor com aquell yo en nom del dit Principat qui la te e la vol tenir per lo dit Senyor la haja haguda e no en altra manera. E axi per tots aquests actes e encara de e sobre les demandes per mi fetes ab la present e altres puixam delliberar e provehir es stat delliberat vos spatxas correu pregantvos que en totes aquestes coses vos placia pensar delliberar e provehir e sobre tot de vostres delliberacions e provisions a mi scriure. Ab la present vos tramet trellats de letres del Senyor Rey trameses a mi e als jurats de Çaragoça sobre la entrada del conestable de Navarra e com per aquell e no per altre lo dit Senyor ajusta gent darmes e mes de una letra de creença dels diputats del regne de Arago feta als dits embaixadors de
Çaragoça la qual explicada no es stat pus sino oblacio de la dita requesta. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. De Fraga a VIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Por causa de la detencion del Illustre Senyor Princep fillo del Serenissimo Senyor Rey nuestro Senyor vos muy egregio senyor don Johan de Cabrera comte de Modica capitan general del exercito e armada del Principado de Cathalunya e vos muy magnifico mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de la ciutat de Barchinona pretendeys haver entrado en el regno de Aragon e demandado passatge a la villa de Fraga qui notoriament es dentro los limites del regno de Aragon e fuera del Principado de Cathalunya e limites de aquell haveys entrado en aquella e occupado el castello e aquella con el dicho castiello teneys e guardays diez dias a mas ja passados contra voluntat del Senyor Rey e contra los privilegios e libertades del regno de Aragon e en gran danyo e prejudicio de la dita villa. E por quanto a vos ditos senyor Comte Capitan Regent la dita vegueria e a vos muy redubtable don Jofre vezcomte de Rochaberti don fray Franci Oliver comendador de Torres mossen Miguel de Boixadors cavallero En Francesch Cescorts ciutadano de Barchinona e a todo vuestro honorable consello e
exercito assi por letras patentes como en otra manera sea notorio e manifesto el dito Illustre Senyor Princep no seyer detenido ante seyer liberado de la dita detencion e star en su plena e francha libertad e facultat de fazer de si lo que quiere e faze su via recta con la lllustrissima Senyora Reyna a la ciudat de Barchinona e miercoles que se contava a quatro del present mes de março del anyo Mil CCCCLXI el dicho lllustrissimo Senyor Princep seyer en el dito Principado de Cathalunya e en la ciudad de Tortosa e por consiguent et alias vos dito senyor Capitan e Regent la dita vegueria con el dito exercito e armada no dever aturar ni estar en la dita vila de Fraga ni detener el castiello de aquella occupados en desservicio del Senyor Rey e contra los privilegios fueros e libertades del
regno de Aragon. Por tanto Lorenç Dalgas e Anthon DangusoIis ciutadanos e missatgeros de la ciudad de Çaragoça en nombre e voz de los diputados del dito regno de Aragon e en aquella mellor forma modo e manera que pueden e deven non consentiendo en los actos por vosotros feytos ante a daquellos expressament contra diziendo et con expressa protestacion que por la entrada que se dize haver feyto en la villa de Fraga occupacion e detencion del castiello e de aquella no sea fecho prejudicio al regno de Aragon privilegios fueros e libertades de aquell requieren a vos ditos senyores Capitan e Regent la dita vegueria e a los de vuestro consello a todos aquellos a qui las cosas suso ditas e infrascriptas toquan e toquar pueden que de continent e sin dilacion alguna relexedes la dita villa e castiello liberos e expeditos a servicio del Senyor Rey de quien son e vos vajades de aquellos e con todo vuestro exercito e armada vos tornedes al dito Principado de Cathalunya sin fazer danyo ni prejudicio a la dita villa e habitadores de aquella. En otra manera los ditos exponientes con aquella honor e reverencia que conviene protestan contra vuestras personas e bienes e de cada uno de vos e contra el
dito Principado do Cathalunya e singulares de aquell e vuestros bienes e suyos e de cada uno e qualquiere de vos del crebamiento de las libertades fueros e privilegios del dito regno de Aragon expensas dampnatges e interesses e de todo su dreyto plenario e de todas e cada unas otras cosas de las quales los ditos sus principales e el dito regno e diputados de aquell puedan e devan requerir e protestar. Requiriendo a vos Arnau Carni notario desto fagaes carta publica.
Sig+num mei Arnaldi Carni notarii publici et habitatoris ville Frage Regiaque auctoritate generalis per totam terram et dominacionem lllustrissimi domini Regis Aragonum qui hujusmodi copiam a sua originali requisicionis cedula per me receptam et testificatam mea propria manu extraxi et cum eadem bene veridice et prout melius potui comprobavi et meo solito artis notarie signo in premissorum fidem et testimonium signavi.

Al egregi noble magnifichs e amats nostres lo comte de Modica e vezcomte de Rochaberti.
Lo Rey.
Egregi noble magnifichs e amats nostres. Per letres que havem rebudes de mossen Pierres de Peralta e del alcayt de Mallen (Mallén) les quals vos seran mostrades per los missatgers de aquesta ciutat als quals les remetem e per altres vies som certificats de la entrada que volen fer en aquest regne gents de armes e de peu del regne de Castella e ab ells lo conestable de Navarra apres de esser be certificats de la delliurança del Illustre Princep nostre fill per resistir a les quals e no per altra alguna causa nos fem ajustar alguns de peu e de cavall e ab la ajuda de nostre Senyor farem nostre poder de resistirlos e vedar que dan algu per ells no sia fet. Notificantvosho perque sapiau la causa del dit ajust. Amprar vos hiem ab aqueixes gents en aquest cas nos servisseu pera resistir les dites gents de Castella mas perque sabem vosaltres stau a ordinacio de diputats de Cathalunya havem provehit a ells sia significat axi mateix. Dada en Çaragoça a VlI de març any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

A la sacra Majestat.
Sacra Majestat.
Sus agora son venidas nuestras *assoras e aun mas havemos havido por la via de Tudela avis como los castillanos de Alfaro e Calaorra son partidos faziendo esta via e dizen que son fasta mil e CC de caballo e IIII ... mero de tres mil peones. Notificolo a la vuestra Altesa e mandeme. Acrecente Dios vuestro stado con longamento de vida en honra Amen. De Mallen a VII de março de LXI. - Sacra Majestat – Quien besa vuestros pies e manos humilmente Martin Vicens.

A los amados nuestros Lorenç Dalgas jurado e Anthon Dangusolis missatgeros de la ciudat de Çaragoça.
El Rey.
Amados nuestros. Recebido havemos vuestra letra e aquella vista somos stado maravillado que tal nueva como vos scribides haja venido al capitan como no sea verdat ni nuestra intencion no ha seido ni es tal e por tanto diredes al dicho capitan e otros que ahi son que bien es verdad que luego como nos supimos que aqueixa villa de Fraga era entrada e ellos querian passar mas adelante mandamos plegar la dicha gente del condado de Ribagorça e otros para resistir que no passassen mas adelant e despues aqua se son assi aplegados. Empero que nuestra intencion e voluntat no es de fazer movimiento alguno ni nos ni la dicha gente del condado ni otros algunos e que desto pueden bien vivir seguro sin recelo alguno axi como ja por otra vos havemos scripto. De Çaragoça a VII de março del any Mil CCCCLXI. - El Rey Johan (se lee Juhan).
Despues de fecha la present havemos recibido estas dos letras que seran dentro la present por las quales e muchas otras vias somos avisado que la gente castellana de la fronteta se mueve para entrar en este regno por la qual razon nos conviene fazer preparatorios de gentes para resistirles. Porque sera necessario luego lo comuniquedes todo al capitan porque no se piensen que para otro fin plegamos la dicha gente e que ell dicho capitan lo scriva e notifique luego a la XXVIIa porque sean avisados dello. Dada ut supra. - El Rey Johan.

Al muy egregio e magnificos senyores el comte de Modica capitan de la gent del Principado de Cathalunya e su consello.
Muy egregio e magnificos senyores. Sobre algunas cosas concernentes honor concordia e benavenir de aqueste regno e de aqueixe Principado e de todos los subditos e senyorios del Senyor Rey havemos scripto e informado largament de nuestra intencion a los magnificos don Lorenç Dalgas e don Anthon Dangusolis missatgeros de la ciudat de Çaragoça qui abi son presentes para que aquellas a vosotros expliquen. Rogamosvos quanto mas podemos que a los ditos missatgeros querades dar fe e creença en todo aquello que de part nuestra vos explicaran e en aquello fazer segund de vosotros se spera a honor bien e util de todo el universo. E sea nuestro Senyor vuestro director. De
Çaragoça a VI dias de março anyo de Mil CCCC sexanta uno. - A vuestro honor parellados los diputados del regno de Aragon.

A los amados e fieles nuestros Lorenç Dalgas jurado e Anthon de Angusolis ciudadanos missatgeros de la ciudat de Çaragoça.
El Rey.
Amados e fieles nuestros. Vuestra letra de cincho del present havemos recebido la qual vista tenemos vos en servicio los avisos en aquella contenidos e no menos el buen recaldo por vosotros dado en el cargo que vos es a comodo e no dubdamos que la presencia de vosotros de la part de lla no haja fecho gran provecho en enviar danyos novidades e inconvenientes. Quanto a lo que se dize de nos haver mandado poner capitanes en Monçon Tamarit e Barbastro verdat es que por causa de la fama puesta que la gent que estaba en Fraga entendia passar mes avant por nos fue dado cargo al comendador de Muntçon mossen Gerau Dezpese a Palafolls que ajuntassen la mas gente que podiessen daquellas comarchas para defender e resistir si al caso lo requeria jamas empero nos es stada ni es la intencion nuestra que no moviendose ne fazendo otras novidades los que alla son las gentes nuestras las huviessen de fazer e senyaladament daviemos e devemos creer que pues la persona del Principe nuestro figo era e es dellibra e constituhida en su plena libertad devia e deve cessar toda occasion de la qual otras novidades seguir se pudiessen. Todavia hauremos por bien que vos detengays en aqueixa villa de present que vuestra presencia no pueda sino mucho aprovechar. Avisandovos siempre de que quiera que succeira. Dada en Çaragoça a VI dias de março del anyo Mil CCCCLXI. - Rex Johanes.

A mos senyors molt reverend honorables e de gran saviesa los deputats del Principat de Cathalunya.
Mossenyors molt reverend e honorables. En continent fuy aci fiu publicar la crida per vostres reverencia e honorables savieses ordenada de exequutar vostres delliberacions e no mal dir de aquelles sots pena de mort et cetera. E axi publicament e solemne es stada feta la preconitzacio per tots los lochs acustumats la qual per molts es stada comendada e no poden los pobles callarse la seguretat quels par necessaria ara mes que james axi de vostres persones e consell com encara de tot lo Principat en cas que lo Senyor Rey venga. Als quals yo he respost que podem creure que tant savies persones com sou vosaltres ab vostre consell hi provehireu per forma que sera laor de Deu honor e servey del Senyor Rey e seguretat de tots los poblats en Io dit Principat e axi es ma ferma sperança. Resta que si algunes coses manaran vostres reverencies e honorables savieses so tots temps promte en lo obeir. Pregant lo Altisme vos vulla conservar e de mal apartar Amen. En Vich a VI de març. - De vostres reverencia e honorables savieses humil servidor Pau Alamany canonge e diputat local de Vich.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Per ma absencia apres ma venguda he vist que a mon loctinent seria stada liurada una vostra letra closa e segellada sots data de XXIIII de febrer proppassat inclusa dins aquella una crida ab la qual vostra letra es stat manat lo veguer fos request fes publicar la dita crida e ell e los altres oficials tinguessen e observassen lo guiatge juxta forma de aquell e que fos donat orde dels cent homens de que En Pujol e En Monrodon han pres carrech fossen desempatxats e anassen aqui e si hi havia mester bestreta que En Galceran Prat la faria. E encontinent lo dit mon lochtinent feu la dita requesta al veguer e prest lo guiatge fou publicat e los dits Pujol e Monrodon sollicitats donassen presta expedicio e execucio en lo carrech que havien pres dels cent homens e prestamenl so stat en aquesta ciutat e molt congoixats los dits Pujol e Monrodon ab bon compliment fossen ab vostres molt gran reverencies en tant que dijous proppassat lo dit Monrodon e lo dia de vuy lo dit Pujol ab cert nombre de gent armada son partits de aquesta ciutat fahent la via de vostra ciutat. E per tant que vostres molt grans reverencies plenament sien informades de la dita gent armada que los dits Pujol e Monrodon partexen de aquesta ciutat vos tramet nomina de cascu e quina quantitat de diners ha presa tots bestrets per lo dit Galceran Prat e fermades apoques en poder del notari de mon ofici ab memorial dins la present interclus. E per semblant en vigor de una altra letra vostra a mi liurada ensemps ab ordinacio de una crida sobre tenir complire observar qualsevol delliberacions instruccions e altres provisions que manades e injungides per vostres grans reverencies seran e de no maldir impugnar contradir improvar o en altra manera mal parlar o contrafer de vostres delliberacions e altres actes encontinent per ma requesta lo veguer la ha manada publicar. E conserveus molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en la sua divinal gracia. Scrita en Vich dissapte a nit a VII de març any Mil CCCCLXI. - A tots vostres manaments e ordinacions prest quis recomana en vostra gracia lo diputat de Vich.

Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Lo consell de aquesta ciutat ha constituhits e creats sindichs al honorables micer Luis Cirera licenciat en leys paher lany present mossen Thomas de Carcassona cavaller En Bernat Navarra En Johan Alfageri e micer Berthomeu Maull doctor en leys ciutadans de aquesta ciutat e aço sens revocacio dels honorables En Fancesch del Bosch En Johan Agullo e micer Anthoni Riquer doctor en leys ciutadans de la dita ciutat sindichs ja en dies passats per aquesta ciutat constituhits e aquells remet aqui per entrevenir en aqueix consell e altres actes tochants los negocis del lllustrissimo Senyor don Charles Primogenit e benavenir repos e tranquill stat del Principat de Cathalunya e de present en aqueixa casa occorrents. E son dits sindichs a ple informats. Placiaus donar fe e creença als damunt nomenats sindichs de aquesta ciutat en tot ço e quant a vostres reverencia e magnifichs per part nostra per dits sindichs sera explicat. E sia molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors lo beneyt Jhesus vostre director e protector. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als magnifichs e savis mossenyors los embaixadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Magnifichs e molt savis mossenyors. Rebuda havem vostra letra per la qual nos certificau la lllustrissima Senyora Reyna fahent resposta a nostra supplicacio per miga de vosaltres feta havervos dit esser contente no entrar en la present ciutat pero que vendria a Sent Boy e aqui se detendria per alguns dies et cetera. Havem haguda admiracio com la tal resposta de la sua Altesa es passada sens altres replicats que en la dita vostra letra son contenguts la qual es vista innuir haver prou que la dita lllustrissima Senyora solament vinga en Sent Boy. E per quant la venguda e stada en Sent Boy porta aquells mateixs perills e inconvenients que fahia la entrada aci e encara molt mes e specialment que la aturada de la dita Senyora no seria sens gran nota de nosaltres e de aquesta ciutat com star la sua Altesa en tal loch no capaç e tan vehi a aquesta ciutat seria cosa molt notadora a desservey de la sua Altesa e poch honor de tots per tant volent nosaltres molt attentament guardar lo honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Altesa e no oblidar lo dever nostre havem delliberat consellar e supplicar la sua Excellencia sia sa merce ordonar e provehir no acostarse de Vilafrancha ença e aço de nostra part li consellareu eus pregam ne suppliqueu afectuosament la sua Altesa haventvos en aço talment que no se haja a dir que partits de açi siau en res alterats obrant e fahent per manera que lo efecte de aquest consell e delliberacio nostra sien obtenguts. E poreu dir a la sua Altesa aço esser granment son servey lo que per experiencia prest trobara car dins pochs dies Deus volent seran les coses molt millor ordonades e compostes a honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Excellencia e benefici e repos de aquest Principat. E supplicareu e instareu lo lllustrissim Senyor Primogenit li placia accelerar e cuytar la sua venguda per poder delliberar en les coses que occorren. Lo Sant Sperit magnifichs e savis senyors sia en guarda vostra. Dada en Barchinona a X de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.