Del Sobreazembler e sotsazembler.

Del Sobreazembler e sotsazembler.

Esguardant loffici de sobreazembler en nostra cort reyal esser util e convinent segons que per la tenor de les coses dejus scrites se prova: per ço un preesser al sotzazembler e als azemblers nostres volem lo qual sobreazembler deja esser nomenat e de les nostres azembles sia axi diligent segons que a la industria del offici se pertany. E encara quant nos per camins a alcuns lochs deurem anar totes les besties e carretes e navilis en passant daygues con anar per camin per us de nostra cort logades ell logar sia estret e ell per la vianda daquelles besties e dels homens qui aquelles seguexen despeses fer e loguers daquelles pagar sia tengut segons la nostra ordinacion sobre aço feta la qual ab si tenga en escrit e observe diligentment e faça observar usan de son offici demunt dit. E en apres sia diligent con nos voler anar per cami sesdevendra e mudar de un loch a altre que totes aquelles coses que ab nos son portadores e al us de nostra cort necessaries en les besties sien carregades e que res en alcun loch daquelles coses per negligencia apres nos no romanguen en nulla manera: atorgants al dit sobreazembler quel sotsazembler e los ajudants del offici e los azemblers axi aquels qui de nostra casa seran con los logadors si en les coses a ell tocants inobedients haura trobats o negligents a perdre la quitacio daquells de sinch dies o de menys segons que a ell sera vist faedor pusca condempnar. Encara volem e ordonam quel dit sobreazembler o son loctinent reebuda del comprador civada necessaria pera nostres besties don als nostres cavallerizes aytanta con per les dites besties de la nostra escuderia necessaria sera e no resmenys als azemblers de nostra casa per les azembles nostres domestiques proveyr axi mateix civada e palla liure. E con se convendra nos caminar prenen cenes o convits volem quel dit sobreazembler reeba pa vi carn civada e palla de scriva de racio: la qual carn pa e vi als homens logaders en racions segons la nostra ordinacio e la civada e palla per proveyr les besties de loguer a ells liurar no oblit: abaten pero als dits homens del loguer per les racions sis diners jaccenses si en Arago serem e vuit diners barchelonesos en Cathalunya e en regne de Valencia o dotze diners mallorquins en Mallorca e dotze diners alfonsins en Sardenya e per palla e per civada si son en Arago vuit diners jaccenses e en Cathalunya o en regne de Valencia setse diners barchelonesos e en Mallorca e en Sardenya dos solidos de mallorquins o alfonsins menuts. E con lo dit sobreazembler o son lochtinent pagara los homens de besties de loguer pac aquelles en presencia de nostre scriva de racio per tal que ocassio de sospita del seu offici sia tolta o remoguda. E de totes les dites coses e altres pertanyents a son offici al majordom e al nostre scriva de racio compte retre sia estret: e per tal que mils e pus feelment se haja en son offici faça a un dels nostres majordoms sagrament que sera en son offici feel e lial e als dits majordomens obeesca ab accabament. En apres cobeejans quel dit offici ben sia regit: emperamor daço una persona qui sotzazembler sie nomenat e un altre qui ajudant sia nomenat los quals per nos tots sien elegits qui al damunt dit sobreazembler en son offici diligentment ajuden e a ell apres los majordomens obeesquen e entenan acabadament en les coses tocans son offici e en absencia daquell lo dit offici lo sotzazembler en totes coses fer no ces e en absencia dabdos lo damunt dit ajudant lo damunt dit offici complesca ab acabament: declarans los dits sotzazembler e ajudant prestar al damunt dit majordom aquell mateix sagrament lo qual lo damunt dit sobreazembler prestar es tengut.

VI. ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

VI.

ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

Reg. N° 1529 ? Pars. I^a fol. 42, Sin Fecha.

Molt se pertany dels princeps en tal manera per ordinacions provehir que cascu en sa nominacio et habit sia honrat segons la condicio de son orde o estament per tal que als qui mereixen honor per abus no sia sostreta ni dada a aquells a qui covinentment nos pertany. Perço nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya et de Corcega et comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya cobeejants quel orde de cavalleria lo qual principalment sobrels altres ordes mundanals mereix honor sia honrat en sa nominacio et en son habit e per tal que totes les coses dejus scrites sien observades mils axi com se conve fem la ordinacio ques segueix.
- Primerament que en tot dictat de qualsevol raho se faça o isca de la nostra cort et de les corts dels nostres officials de tots et sengles regnes comtats et terres nostres sien intitulados les nominacions de les persones apres los noms propris segons la condicio et offici de cascuna axi com en aquest capitol es contengut: es assaber que si hi sera nomenat alcun comte o altre noble qui sia fet cavaller sia nomenat noble et cavaller e si sera noble qui no sia cavaller sia dit noble donzell e si no es noble et es cavaller sia intitulat tota vegada cavaller els officials nostres de la reyna muller nostra et del duch nostre fill cascu per lo titol de son offici e si es hom de paratge et no es cavaller siay posat apres lo nom propri donzell. Doctor sia intitulat doctor e si es licenciat licenciat e si es bachiller bachiller e si savi en dret savi en dret e si maestre en medicina maestre en medicina e si metge metge e si cirurgia cirurgia si notari notari si ciutada ciutada si mercader mercader. El menestral el laurador hagen lur titol segons la cosa de que usen. E si alcun dels damunt nomenats estaments no haura sia nomenat vehi o habitador daytal ciutat vila o loch. - Item ordenam et volem que tot hom qui sia de casa et de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch deja et sia tengut honrar los qui han o hauran reebut lorde de cavalleria en aquesta nominacio o vocable es assaber mossen naytal: e aço sots pena de perdre loffici o benefici o merce que de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch tendra: e que a null altre qui cavaller no sia exceptats los dejus scrits nos gos dir ni nomenar mossen. Empero volem que sia legut a cascu de nomenar mossen a doctor o a prevera. - Item ordenam que null hom qui sia de casa o de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce nostra o de qualsevol de la dita reyna et duch no gos portar correja despasa ni de cinyer dargent sobredaurada ni çabates trancades o esflorades ni esperons ab aur ni estreps ni ensellaments sobredaurats si cavaller no es. Entenem empero que les dites coses puguen portar doctors licenciats en leys maestres en medicina et preveres e encara tot honrat ciutada els officials nostres et de la dita reyna siguents: ço es vicecanceller maestre racional tresorer scriva de racio et prothonotari tinent los nostres segells et tots los consellers nostres qui no sien de paratge et tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. Plaunos empero que en tot cavall puga tot hom portar et haver lo fre sobredaurat. - Item que negun qui cavaller no sia no sega a taula de cavallers en la nostra casa exceptats los infants de la casa real et sos fills et vicecanceller tresorer et racional scriva de racio et prothonotari tinent los segells et honrats ciutadans et consellers nostres qui de paratge no son els dits tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. - Item que negun fill de cavaller o hom de paratge qui fet cavaller no sia en la nostra cort on la cort de la dita reyna o del dit duch ni fora les dites corts no gos seure a taula de cavallers nobles sots pena de perdre la casa et la merce nostra o de la dita reyna o del dit duch. E volem et ordenam que null rich hom qui sia fet cavaller et qui sia de casa nostra o tenga offici o merce o benefici nostre o de la dita reyna o del dit duch no gos asseure a sa taula alcun hom de paratge si cavaller fet no sia si donchs noble no era. - Item que tot hom de paratge qui allech corona daci a avant sia privat encontinent de casa et de merce nostra de la dita reyna et del dit duch et tot offici o benefici o merce que de nos o de la dita reyna o del dit duch tenga et que james noy puga esser restituit ni reebut ni puga tenir offici o merce o benefici nostre o de qualsevol de la dita reyna et duch en casa ni en los regnes comtats o torres nostres ni puga reebre alcuna gracia nostra de la dita reyna ni del dit duch ans si feu o honor alcuna de nos o de la dita reyna o del dit duch tendra li sien tolts per la dita raho o per altra que per justicia trobar se pusca: e aço sens esperança dalcuna remissio: e que de nos de la dita reyna ni del dit duch no puga haver gracia car aço es cosa que es molt odiosa a nos et gran deshonor de cavalleria. - Item que neguna dona no port corona en presencia de la reyna ne vista draps dor ne de seda en neguna part si donchs son marit no era cavaller fet o fill de rey.

Cent noms Deu, LX-LXIX, 60-69

 LX.

¡O PIADÓS!

Car Deus ha los homens començats,

Per ço que élls sian salvats,

Quant peccan ha d' ells pietats.

Piadós es Deus per força d' amor,

E per ço cové que li peccador

Amen Deus e la sua honor.

Ja peccador no será perdonat

Si de sí mateix no ha pietat,

E a son prohisme caritat.

Home qui sia piadós

Ama a Deus e es d' éll temerós,

Perque a Deus está molt graciós.

Qui pietat no vòl haver,

No vòl Deus amar ne molt temer,

Ans lo gita en exeller (14).

Home qui sia piadós

Tan tost que fall es vergonyós,

E plora e es temerós.

Mays val a home pietat

Que senyoría de regnat,

Ne amistat de hom honrat.

Ab pietat poren los homens querir

A Deus qu ' els perdó lur fallir,

Als quals Deus no pòt de no dir.

Home qui no es piadós

Está cruel e ergullós,

E ama homens traydors.

Deus hac de nos tal pietat

Que volch esser mòrt e penjat,

E de espinas coronat.

LXI.

¡O ABUNDÓS!

Deus es Abundancia de plaer,

Car de Deus pòt tot hom haver

Aytant com han mester a son voler.

Es Deus Abundancia d' enteniment,

Lo qual fá de sí mateix tan conexent,

Que se' n pòt guardar de falliment.

Abunda Deus ab bon remembrament,

Quant li fá membrar lo greu turment

Que volch sofferir per tota gent.

Deus es Abundós a home per sentir,

En quant volch hom esdevenir

Per nostres peccats a delir.

Es Deus Abundós en poder,

Saviesa e bon voler,

Perque ' ns ahonda de bon esper.

Deus es Abundós en perdonar,

En donar e en esperar

Los peccadors a confessar.

Deus es Abundós a bondat,

De bonificant, bonificar, bonificat,

Los quals son de sa entitat.

Es Deus Abundós en tot bé

Perque tot hom mal se capté

Qui fá contra éll nulla re.

Mays val esser abundós de leyaltat,

De esperança e caritat,

Que de castells, diners ne blat.

Cell qui es abundós de virtut,

Está abundós de salut,

E no plany si res ha perdut.

LXII.
¡O
REY!

¡O Rey de creada virtut!
Tú est Rey de tot ço qui es
pogut
Perque hom es esdevengut.
Deus es Rey ab altetat,
E es
Rey ab humilitat,
Ab libertat e caritat.
Car Deus es Rey de
començament.
De mitjá e d'affinament,
Fá sobre cors
naturalment.
Aquell es Rey qui Deus serveix,
E aquell es Rey
qui sí coneix,
E Rey es qui no 's desconeix.
Mays val esser
Rey de voler
Que de regnat ne d'haver,
Car ab voler per Deus
haver (15),
Rey es per fer jutjament,
E si en jutjar fá
falliment,
Lo nom de Rey en sí desment.
Null hom no es rey per
menjar,
Per caçar, ne per sajornar,
Mays per son poble a
guardar.
Tot rey es servú de son regnat,
Perque fá
gran tort e peccat,
Si vòl esser en libertat.
A tot rey se
pertany donar,
Ver dir, jutjar, a perdonar,
E per ço no pòt
franch estar.
Ah! Qui pogués tal Rey trobar
Que a tot son
regne fés honrar,
Deus molt faria a loar! 

LXIII.
¡O
HUMIL!

Deus no hagra major humilitat
Si no hagués home
deificat,
E que per home no fós mort e penjat.
Per ço que
Deus major humilitat pogués haver,
E qu'els homens pausás en
major esper,
Volch esser hom e per éll gran treball
sostener.
Aquella humilitat está major
Que fá devallar lo
major valor,
A honorificar lo major peccador.
Aquell fó lo
major peccat
Que per Adam fó en tuyt originat,
E fó vençut
per major humilitat.
Aquell home qui está major al mon,
E qui
devallá a mercé pus pregon,
Ha de humilitat major dón.
Major
ergull e major humilitat,
Estegren adonchs en contrarietat,
Quant
Christ fó prés, venút, mòrt, e penjat.
Molt me sembla home
ergullós
Aquell qui está vergonyós
En far bé e en querre
perdós.
Cell qui per ergull vòl esser honrat,
No sab que s'es
humilitat
E qui li fá honor no li 'n ha grat.
Aquell ama
humilitat
Qui n'ha plaer quant es blasmat,
Falsament contra
veritat.
Aquel sab pauc de humilitat,
Qui per saber está
inflat
E qui 'l toca tost es irat.

LXIV.

¡O
SUAU!

Deus
es Suau de sa bontat,

De
son saber e sa volentat,

E
de tota sa potestat.

Cell
qui es Suau per dever

E
per virtuts a conquerer,

Ha
Suau saver e voler.

Hom
es suau ab pietat,

Humilitat
e leyaltat,

Justicia
e caritat.

Deus
qui ha tan gran potestat,

Ama
tan gran suavetat

Que
volch esser pres e ligat.

Esser
suau quant es irat

Es
hábit de suavetat

D'hon
es vestida caritat.

Hom
suau pòt deliberar

Com
justament puscha parlar,

E
de mal se puscha guardar.

Hom
suau a negun no toll,

Ne
té negun per foll,

E
a tot home pára son coll.

Suavetat
fá home abstenir

De
crueltat e de maldir,

E
fá per bé tots mals sofferir.

Cell
qui es Suau en amar,

En
entendre e membrar,

Suavetat
lo fá honrar.

Qui
per suavetat es pres,

En
carçre d' amor es mes

Qui
'l consola en tota res.

LXV.

¡O
MEMBRAT!

Deus
qui estás Remembrat

No
‘ns remembres en nostre peccat,

Mays
membranos en pietat.

Molt
es gran bé en Deus membrar,

Justicia
e perdonar,

Car
hom se guard de mal far.

Membrar
com Deus es poderós,

De
bé fár volenterós,

Es
membrar que fá hom joyós.

Qui
membra Deus per ço qu' éll dó

Mays
que per ço car éll es bo,

No
membra Deus segons rahó.

Qui
membra Deus per sa bontat

Mays
que per sa felicitat,

Per
Deus es amat e membrat.

Aquell
pòt membrar granea de bontat

Qui
en ella remembra bonificat,

E
bonificar qui d' amdós es dat.

Aquell
ha major membrament

Qui
membra major operament,

Major
voler, major enteniment.

Qui
en deitat no membra deificar,

E
en Deus no membra bonificar,

No
pòt en Deus molt estendre son membrar.

Cell
qui no membra son peccat

Penedent,
no será membrat

En
la mort hont será jutjat.

Molt
val mays membrar per amor

Que
membrar qui es per pahor,

Car
l'ú es servú l' altre senyor.

LXVI.

¡O
LOAT!

¡O
Deus qui est Loat per ta unitat,

Trinitat
e car est incarnat,

E
car est Creador, tú sias amat!

Es
Deus Loat car es infinit,

E
car es de tot bé complit,

E
car en re no ha fallit.

Aytant
es Deus digne de laor

Per
son amar com per sa amor,

Car
ensemps han igual valor.

Loada
es eternitat

Per
eternant e eternat,

Eternar
d' amdós espirat.

Deus
es Loat de tal poder,

Que
sobre natura pòt fer

Tot
ço que li es de plaer.

Loat
es Deus de major veritat,

Major
virtut e caritat,

E
de tota majoritat.

Aquells
no saben Deus loar,

Qui
no 'l loan per deitar,

Per
engenrar e espirar.

Mays
val una laor per infinitar,

Que
per tot quant se poria crear,

Car
infinit no poria estar.

Nos
poria bonea loar ab majoritat

Si
no havia bonificant e bonificat,

E
bonificar qui sia de sa entitat.

Si
Deus no hagués presa humanitat

No
fóre Loat en majoritat

D'
amor, enfre causant e causat.

LXVII.

¡O
NOMENAT!

Lo
nom de Deus es unitat,

Trinitat
e infinitat,

Jesus
granea de bontat.

Per
molts vocables pòt hom Deus nomenar;

Ço
es Deus, deitat e deitar,

Infinitat,
amar e eternar.

Tot
nom per qui Deus sia Nomenat,

Cové
que sia de gran sanctetat,

Virtut,
valor e humilitat.

Qui
nomena Deus sens gran amor,

Del
nom no sab sa gran valor,

Car
no li fá neguna honor.

Aytant
cové esser Deus Nomenat

Per
deitar, com es per deitat,

Perque
ab obrar es Nomenat.

De
creat et de creador

Se
cové un hom qui major

Sia
en lo anomenador.

Mays
val nomenar Deus soven ab paupertat,

Que
nomenarlo tard ab riquetat,

Qui
'l nom de Deus té deshonrat.

Lo
nom de Deus es tan honrat,

Que
qui 'l nomena ab peccat

Lo
nom de Deus té deshonrat.

Al
nom de Deus fá gran honor

Cell
qui il nomena ab gran amor

E
qui no 'l desment per nulla pahor.

Aquells
qui nomenan Deus e han en lo nom plaer,

Fan
honor al nom e poren haver

Honor
de Deus e bon esper.

Tot
ço ab que ‘l nom de Deus se pòt nomenar,

Deuria
hom tant fort guardar e honrar, 

Que no dixes ne fés null mal
estar.

LXVIII.

¡O
HONRAT!

Deus
es honrable ab honrament

E
no ab viltat e falliment,

Ab
qu' el cuyden honrar molta gent (16).

Hom
deu honrar Deus ab son cogitar,

Ab
virtut d' entendre e d' amar,

D'
humilitat e de membrar.

No
honra Deus qui en cantán

Nomena
Deus e va pensán

En
vils fayts d' hon es desirán.

Qui
per petit vòl Deus jurar

E
jurant se vòl perjurar,

No
sab lo nom de Deus honrar.

¡Ah,
las! E tant ha Deus home honrat

En
est mon, qui'l té deshonrat

En
son saber e volentat.

A
Deus se pertany tal honor

Que
de totas sia major,

Ço
es, que muyra per sa amor.

Aquell
fá a Deus gran viltat

Qui
no 'l ama mays que peccat,

Qui
no ha neguna bontat.

Mays
val de Deus un honrament,

Qu'
el honrament de tota gent,

Lo
qual torna a nient.

Qui
volria Deus molt honrar,

Sovén
deuria remembrar

L'
honor qu' ens feu per encarnar.

Cell
qui poria per tot lo mon Deus fár honrar,

Car
no ho fá, en gran pahor deuria estar,

Car
al judici no se poria escusar.

LXIX.
¡O
RECLAMAT!

Deus
es reclám dels peccadors,

Quant
son en perill e en plors

E
a Deus demanan socors.

Es
Deus reclám d' hom qui 's penet,

E
qui ab bé far se sotsmet

A
satisfacció e a dret.

Car
Deus ha los homens creats,

E
'ls porta bona volentats,

vòl
per éll esser reclamats.

Reclamar
a Deus que li ajut

Com
puscha guanyar virtut,

Es
reclám per Deus molt volgut.

Tantost
com Deus es Reclamát,

Es
l' hom per éll ajudat,

Ab
qu' el reclám ab leyaltat.

Qui
reclama Deus per haver,

Per
viure e honor haver,

No
es reclam de gran plaer.

Cell
qui reclama Deus en la mort

Que
li remeta pena e tòrt,

Cové
qu' el reclám molt fort.

Molt
fá meyllor Deus reclamar,

Per
ço qu' el puscha molt honrar,

Que
per ço qu' éll vulla salvar.

Segurament
pòt reclamar

Aquell
qui Deus vòl molt honrar,

Car
Deus no 's pòt a éll negar.

Tú,
Señor Deus, est mon recorriment,

Perqu'
eu te prech humilment

Que
m' ajuts a ton honrament. 

1 de febrero

1.° DE FEBRERO. 

En esta sesión se dio cuenta de los siguientes despachos y luego se eligió una comisión que se entendiese con otra nombrada por los concelleres de Barcelona, para el mejor despacho de los negocios.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverend e honorables senyors. Vista vostra voluntat e deliberacio per vostra letra a nos notificada desijants tostemps deliberadament fer no solament en aquest negoci e per benefici dels afers a vosaltres comenats mes en totes altres coses per vosaltres ordonades e deliberades adherir fer e complir en tota vostra ordinacio encontinent havem fet nostres sindichs los quals per aquesta raho spetxadament trametem aqui als quals havem expressament manat fassen stiguen a tota vostra ordinacio e en neguna manera de aquella nos departesquen. Suplicantvos aquesta vila e aquells en nom de aquella ordinariament e per son grau hajau per recomenats. Oferintnos nos e la vila tostemps promptes en totes coses fer complir lo que per vosaltres a nos sera notificat e volreu fassam. (página rota) *Besalu a XXVIIII de janer any de la nativitat de *Senyor Mil CCCCLXI. - Prests a tots vostres * ordinacions servir los jurats de la vila *

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Nosaltres havem nomenat per hun dels embaxadors per la universitat de Besalu En Bernat Ornos de la dita vila lo qual es per alguns altres afers en la cort del Senyor Rey. E si per ventura lo dit Bernat no era aqui o era aqui e per los afers de que havia carrech per la dita vila no podia esser hun dels dits embaxadors havem nomenat En Miquel Merques per esser embaxador per la dita universitat. Perqueus pregam molt afectuosament queus placia que en cas que lo dit Bernat Ornos empatxat no sera lo vullau admetre ab la dita vostra companya e embaxada e si empatxat sera admeteu lo dit Miquel segons es dit car tots son sindichs de la dita vila e quiscu dells ha poder de entrevenir en la cort per la dita vila. E de aquell que restara en la embaxada feu rebre e prestar lo sagrament que los altres embaxadors han prestat. Dada en Barchinona lo primer die de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
Al honorable senyor En Bernat Ornos sindich de la vila de Besalu.
Honorable senyer. Nosaltres vos havem elegit per hu dels embaxadors de aquest Principat pero perques diu que vos per ventura sieu empatxat per afers de la vila de Busulu en tal manera que no porieu entrevenir en la embaxada per ço en tal cas havem elegit En Miquel Merques de la dita vila qui aximatex es sindich ab vos e altres de aquella e al qual havem bestrets XXV florins dor per carrech de la embaxada e apres aquell qui romandra en la embaxada fassa procura en poder del notari qui es aqui ab la dita embaxada ab poder de rebre cent cinquanta florins dor segons havem donat als altres embaxadors qui son per universitats e los cent XXV qui resten farem donar a aquell qui sera procurador segons lo dit Miquel vos dira. Dada en Barchinona lo primer dia de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. En la derrera visita per nosaltres feta del Senyor Princep la sua Illustre senyoria nos dix trobare pler pogues comunicar ab alguns de nosaltres de certes coses tocants servey del Senyor Rey e seu al qual diguem tota hora esser prests e que treball de anar e venir nons scursariam. Don se segui que a XXVIIII del present lo dit Senyor Princep nos trames aci en Leyda una letra translat de la qual es interclus en la present la qual legida e precedent deliberacio de tots fou acordat que solament los devall nomenats hi anassen a fi que segons lo rahonament haguessem manera e bona scusa de star en deliberacio. E axi ir anam a Fraga nosaltres archabisbe comte de Prades Bernat de Siveller Johan Pintor Anthoni Guillem de Montanyans e Anthoni Riquer e ensemps ab los honorables mossen Pere Dussay mossen Guillem Romeu Steve Mir e Pere Julia quatre dels missatgers de aquexa ciutat aximatex per lo dit Senyor Princep demanats. Primerament manifestada nostra venguda al Senyor Rey e obtenguda licencia de la sua gran Altesa anam al Senyor Princep. E exit tot hom de la cambra del castell hon sta so que fins aquella hora en les vesites passades no ere stat fet lo dit Senyor Princep nos feu un rahonament molt discret e singularment compost havent en efecte que despuys la sua Illustre persona per la Majestat reyal es detenguda la Illustrissima Senyora Reyna axi en supplicar ab gran voluntat e attencio lo dit Senyor Rey per la sua liberacio com en visitarlo e en moltes altres maneras li ha mostrades e fetes obra de mare per la qual raho dix restarli infinidament obligat. E com ell dit Senyor Princep per rahonaments de la dita Senyora Reyna e de altres hage compres que la gran Altesa del Senyor Rey se congoxe molt de nostres representacio e instancies e forçe la liberacio de la sua persona se conduirie millor si nosaltres desistiem e ell dit Senyor Princep vulle e entene en totes maneres la Majestat del Senyor Rey altrement que de gracia e clemencia no sia instada com sempre vulle star a total obediencia sua e encare desige esser restituit en la gracia benediccio paternal per mija de la dita Senyora Reyna pregave a nosaltres volguessem talment moderar nostres instancias e dits que lo dit Senyor Rey no congoxat de aquelles ab intervencio de la dita Senyora Reyna entengues en ferli gracia car ell dit Senyor Princep ere content fer tota aquella summissio e altres coses que la sua gran Altesa volgues e ordenas. Fet lo dit rahonament ab molt prudents e pesades paraules per nosaltres fou respost que certament la dita Senyora Reyna molt virtuosament se ere haguda e havia en la sua fahena e que totes hores que per nosaltres ere stada supplicada la sua gran Altesa sempre molt liberalment si era oferta e ab gran voluntat havia fet lo de que ere stada supplicada e que totes vegades nosaltres prostrats e ab molta humilitat haviam continuades nostres supplicacions de gracia e clemencia e encare de justicia e axi ho enteniem prosseguir no solament per la liberacio de la sua illustre persona mas principalment per reintegracio dels usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de Cathalunya les quals prenien gran lesio e interes en la sua detencio e que desistirnos de aço no ere posible tro tant fossen degudament reintegrades significants a la sua Illustra persona que aso mateix lo Principat fahere per lo pus simple gentil home o altre del Principat quant mes per la Illustre persona qui apres del Senyor Rey es cap del stament militar del Principat e que per defendre dits usatges constitucions privilegis e libertats totes exposariem les persones si mester era acompanyant tot nostre dit de paraules pertinents e degudes juxta la materia. Lo dit Senyor Princep monstra voler entendre en qual manera era contrafet a dites constitucions usatges e libertas. E nosaltres molt succintament e reposada juxta los memorials per vosaltres mossenyors dies ha tramesos ho recitam tot a la sua Senyoria ab gran compliment. E lo dit Senyor Princep alegrantse molt al parer nostre de haver hoyt so que creem certament ignorave torna pregar a nosaltres que ab la humilitat deguda e pertinent de vassalls a Senyor volguessem continuar nostres suplicacions e que donassem orde quant en nosaltres fos o per gracia e clemencia o per expedients se donas conclusio en la sua liberacio significantnos ell star ab molt detriment e congoxa. Nosaltres responguem que axi ho fariem sempre e crehiem pus lo Senyor Rey fos en Leyda de continent la sua gran Altesa entendria en lo repos de aquest negoci segons ha ofert. E axi confortantslo de nostre poder com havem acustumat nos partim de la sua ustre senyoria e tornam a la Majestat del Senyor Rey al qual referim tot lo dit rahonament. E lo dit Senyor Rey mostra no saberhi res e trobar pler en Ia resposta que feta havem al dit Princep sols dix no havie dit trobar enuig en nostres supplicacions e instancies e obtenguda licencia tornam aci en Leyda. Veus aci mossenyors tot lo que ses subseguit apres de nostra derrera letra. Comprenguenne vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses so quels parra. Auger de Casal correu a XXVIIII del present entre tres e quatre hores apres mig jorn nos dona vostra letra de XXVIII per la qual restam avisats de la venguda dels XXXXV. Com sien asi vistes les instruccions e altres coses que dieu porten farem lo que ordonat sia per vosaltres mossenyors e de tot lo que succehira sereu continuament avisats. Lo Senyor Rey es entrat aci en Leyda vuy a les tres hores apres mig jorn e fins are no sentim haja arribat algu dels convocats a parlament. Ab aquesta vos trametem copia de la requesta per nosaltres feta als deputats de Arago e de llur resposta e de nostra replica perque de tot siau avisats. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sie. Scrita en Leyda a XXXI de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

No poden ignorar molt reverends nobles honorables e savis senyors diputats del regne de Arago la capcio e detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustre Princep de Viana fill del dit Senyor Rey per causa e occasio de la qual lo Principat de Cathalunya mogut per lo comu interes dels dominis e regnes de la prefata Majestat e encara per la gran fidelitat amor e tranquille stat de la corona reyal celebrant cort en Leyda per solemne embaxada segons la importancia del fet multiplicades vegades supplica la excellencia del Senyor Rey e serenissima Senyora Reyna tunch en la dita cort residents e axi apres la dita cort porrogada los diputats de aquell Principat per sa embaxada en lo loch de Aytona les tals supplicacions han continuades e vuy aquellas ab gran frequentacio debitament e subiecta en la present ciutat han prosseguides e continuament no cessen supplicar per totas maneras e vias opportunas (occitano, plural en as) e convinents sperant cascun dia en la gran virtut e clemencia de la Majestat reyal trobar merçe e gracia. E ja no dupten haurian aquella obtenguda si a vosaltres molt reverend nobles honorables e savis senyors plagut hagues unidament e ensemps ab dits embaxadors del Principat supplicar e instar. E per quant en la tarda se poria algun perill e inconvenients causar a no poch dan del publich e bon stat dels dits dominis e regnes majorment com a supplicacio e instancia del regne de Arago lo Illustre Princep sia en lo dit regne transferit e portat e exint de aquell en altre provincia que Cathalunya no sia sens evident perill de la persona del dit Senyor Princep e altres molts prejudicis e interessos los quals per bona causa açi son obmesos per tant los embaxadors del dit Principat de Cathalunya a major descarrech de aquell Principat negligencia e culpa de qui en tan arduu negoci lo cometra incaute incite pregue exorte e requer a vosaltres senyors dipputats dessus dits vullau ab gran sollicitut e cura attendre e mirar totes e sengles coses en la present mencionades e requestas per manera lo fi per tots desijat sia aconseguit lo qual redundara en gran servey de Nostre Senyor Deu honor e servey de la reyal corona gran assossech e repos dels dominis e regnes del Senyor Rey. Protestant si al contrari fareu lo que no es de presumir de totas e qualsevol coses licites de protestar. Requerint de la present esser feta carta publica a futura recordacio e memoria per vos et cetera.

Los dipputats del regne de Aragon respondiendo an cierta requesta e exortacion a ellos fetas per part de los muyt reverendos egregis nobles magnificos honorables e savios senyores los embaxadores embiados a la reyal Majestat per Ios muyt reverendos egregio nobles magnificos e honorables senyores los dipputats del Principado de Cathalunya en cierto nombre dizen seyer publicos e notorios assi en el regno de Aragon como en el Principado de Cathalunya les humiles e multiplicadas supplicaciones que por part de la cort general del regno de Aragon e por los dipputados del dito regno son seydes feytas an la Majestat del dito Senyor Rey e o la muyt excellent senyora la Senyora
Reyna sobre la liberacion de la persona del muyt Illustre Senyor Principe de Viana fillo suyo. E a los ditos senyores embaxadores es muyt cierto como por part de la cort general del dito regno Daragon fueron embiados dos solemnes embaxadas a la prefata Majestat la una en la ciutat de Leyda la otra al lugar de Aytona dito Principado siempre supplicando a la Majestat del Senyor Rey e la excellent senyoria de la dita Senyora Reyna sobre la dita liberacion. E por cuanto se havia sentimento quel dito Senyor Rey mandava levar al dito Senyor Principe al castiello de Miravet que es situado dentro el dito Principado la cort del dito regno e los representantes aquella condolendose de aquesto por si e encara exortada .... la dita cort asi por ell dito Senyor Principe como encara per los muyt reverend noble e magnifico senyores el Vispe de Vich don Frances Pinos e micer Anthoni Riquer assi por part del dito Senyor Principe como por part dellos embaxadores con letra de crehença en la dita cort Daragon por la cort del Principado de Cathalunya embiados la Majestat del dito Senyor Rey fue por part de la dita cort Daragon humilment e con debida subjeccion e con grandissima e muyt frequent instancia supplicada quel dito Senyor Principe no quisiese levar al dito castiello antes su clemencia real aquell quisiese poner en el regno de Aragon e tener aquell en companya de su excellent persona o de la dita muyt excellent senyora la Senyora Reyna en el dito regno. E per quanto en el dito regno Daragon el dito Senyor Principe no podia buenament seyer detenido obstantes los fueros usos privilegios e libertades del dito regno por beneficio del dito Senyor Principe e por condescendra a las instancias e pregarias feytas por los sobreditos embaxadores assi por part del dito Senyor Principe como dellos los de la dita cort del regno Daragon fizieron cierto acto por el qual se dispenso en la aturada del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e a supplicacion de la dita Senyora Reyna e de la dita cort el Senyor Rey transfirio la persona del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e del lugar de Azcon (Ascó) que es cerqua del dito castillo de Miravet reduxo al dito Senyor Principe en la vila de Fraga e a su Alteza plazio e consintio que detendria aquell en el dito regno donde su excellent persona o la persona de la illustre Senyora Reyna staria en el dito regno segons que aquestas cosas mas largament si demuestran por tenor del acto de la cort por aquesta razon feyto. Esta en verdat quel dito Senyor Principe apres que fue el dito acto atorgado por la dita cort es seydo humanament detenido en la ciutat de Çaragoça en la Aljafaria en palacio real donde ensemble han estado las personas de los ditos senyores Rey e Reyna de lo qual se ha seguido gran beneficio a la persona del dito Senyor Principe e los ditos dipputados del dito regno Daragon han continuado e entenden a continuar las supplicaciones anteditas e fazer cerqua las ditas supplicaciones todo aquello que al oficio dellos pertenesce todos tiempos procurando el servicio del Senyor Rey e beneficio del Senyor Principe e reposo de los regnos e senyorias del dito Senyor Rey. E los ditos dipputados no creen que en supplicar la prefata Majestat conjunctament e unida los ditos senyores embaxadores com los deputados del dito regno de Aragon se subsiguiese beneficio alguno en les coses sobreditas. E con aquesto dizen los ditos
dipputados que non consenten en las protestaciones contra ellos feytas por part de los ditos senyores embaxadores ante adaquellas expressament contradizen e en contrario reprotesten et cetera. E aquesta respuesta dan a la dita requisicion requirendo al notario quende fagua carta publica et cetera.

A la resposta feta per los molt reverends nobles e magnifichs senyors de diputats del regne de Aragon responsiva al protest e requesta als dits diputats presentada per los embaxadors del Principat de Cathalunya en nom e per part del dit Principat la qual resposta comença Los diputats et cetera e a les coses en aquella contengudes replican los dits XV embaxadors dients que stan e perseveran en la llur requesta e coses en aquella contengudes per los sguarts recitats en ella dients que los nomenats en la dita resposta bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors no supplicaren la Majestat del Senyor Rey ni de la Senyora Reyna ne los LXXII representant la cort de Arago de metre e transferir lo Senyor Princep en Arago. Tan solament reportaren als dits LXXII com lo Senyor Princep los havia manat que diguessen de sa part al dits LXXII quels plagues condescendre al acte concordat e axi simplament fonch
referit per los dits bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer als molt reverend nobles e magnifichs senyors mossen Teraçona vezcomte de Biota Johan Ferrandis de Heredia (Fernández Heredia, familia del arzobispo de Zaragoza asesinado en tiempo pre Compromiso de Caspe) e don Exemeno Gordo diputats per LXXII a conferir ab los dits embaxadors de Cathalunya. E semblantment fonch reportat als dits LXXII per los dits embaxadors de Cathalunya e no sen eren mes en los dits fets car la letra de crehença que portaren als dits LXXll e la crehença explicada fonch solament per intimar als dits LXXII representant la cort de Arago la detencio e capcio feta per la Majestat reyal de la persona del Illustre Princep fill del Senyor Rey e quels fos plasent intercedir conjunctament ab los del Principat de Cathalunya a la Majestat del Senyor Rey per la liberacio e libertat del Illustre Princep. E axi ne foren instats exortats e pregats attes era fahena de tots. E aço solament es stada la crehença explicada per Ios dits embaxadors com aquest fos llur carrech e no lo contengut en la dita resposta majorment que lo dit acte no sorti son efecte ans rompe e lo Senyor Rey tira la via de Miravet ab lo Illustre Princep fins al loch de Asco e en lo dit loch fonch feta la segona concordia entre la Majestat del Sensor Rey e los LXXII representant la cort general del regne de Arago enterdint lo visrey de Sicilia absents los embaxadors del Principat de Cathalunya e no sabents ans totalment ignorants la dita concordia. E axi fina no altrament tots temps parlant ab la honor e reverencia ques pertany. En les altres tres coses dites e en la dita resposta explicades dien seria molt degut se comple ab degut efecte e sen remeten a la bona virtut dels del dit regne e al exit del negoci. Requerint la present replica esser continuada al peu de dita resposta e sense la present no esser closa la carta requerint notari et cetera.

Del Escriva de racio.

Del Escriva de racio. 

Si als reys en temps de pau ha plagut guardar ordonacio en ses continues despeses no grans molt mes en aquelles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui aquelles han a menjar necessaria cosa es que en distribuyr aquelles orde degut sia servat per ço que aquelles egualment als stipendiaris e altres servidors seus sien departides. Emperamor daço un hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure sapia volem esser assignat profitosament proveens lo qual scriva de racio disposam esser nuncupat al offici del qual declaram pertanyer tenir quatre libres ço es lo primer lo qual carta de racio volem esser nomenat en lo qual no haja als escrit sino tan solament los noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts dels quals en special lo nombre de les besties a les quals volrem esser a ells fet compte e de la quantitat de la quitacio axi als de bestia de racio con de bestia de loguer e de peu sia tengut fer expressa mencio: guartse pero que sens nostre special manament en lo dit libre scriure alcun no presumesca. Lo segon libre tendra encara qui libre de notaments sera appellat en lo qual escrisca e not ço es als camarlenchs totes joyes draps daur de seda e altres semblants coses spaes vaxella daur dargent e totes altres joyes e coses que ells per son offici en guarda e custodia tenir son strets: al cappella major los vestiments e perellaments retaules e totes altres joyes daur e dargent e reliquies de la nostra cappella: als sobrecochs calderes asts ferres e altres ostilles e coses del servey de la cohina: als rebosters largent de que continuament nos e nostres companyes en lo palau nostre menjants usam e tovalles e altres coses al seu offici adjunctes: als cavallerices selles frens sporons: al armador real espaes cuyraces asperchs e elms guarniments de cors jubets e espatleres e lorigues de cavall e perpuntes e altres coses segons que liurades per son offici li seran: al panicer tovalloles e totes altres coses les quals al offici de cascun dells custodir seran liurades: del qual libre a nos un translat ne sie liurat salvant daquelles coses les quals per continuu servy e us sedeterioren les quals a la almoyna son liuradores axi con son tovalles tovalloles escudelles e talladors de fust los quals en aquest cas que als almoyners seran liurats als dits officials cancell e desnot. E lo terç libre en lo qual no sescrisca sino la messio de nostra casa real lo qual libre de comtes manam esser nomenat e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de ninou. Lo quart libre lo qual registre appellat sera volem esser en lo qual los albarans de quitacio de vestir e de gracia e encara dacurriments seran e deuran esser registrats e escrits. Volem encara ell haver cura e diligencia fer seer tots los menjants en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guardada sa honor segons son estament salvant los menjants en nostra taula los quals per lo nostre majordom volem e manam eser ordonats: e sia tengut de comptar e de saber lo nombre daquells e de guardar que noy menuch alcun sino aquells qui menjar hi deuen segons la nostra ordonacio sobre aço feta: e si alcun hi menjave qui menjar noy deja man als porters que aquell ne giten: e del nombre dels dits menjants en lo libre del compte de la messio de casa faça mencio. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre palau posar faça diligentment e ordonada als portadors daquelles e cura haja que de les dites viandes en lo nostre palau falliment alcu no sia e que daquelles menjades no sien fora nostre palau: e car rahonable cosa es que si en la messio de nostre palau certa ordonacio feta havem que en temps de host on majors despeses se conve a fer façam provisio salutar per la qual les viandes no poques en aço necessaries ab diligencia sien distribuydes e guardades: per ço ordonam que lo dit escriva de racio tots temps que host menarem e viandes als stipendiaris o persones de nostra host per lur sou donar ordonarem volem e declaram lo dit scriva de racio haver cura diligent de fer albarans als dits stipendiaris lo qual a aquells qui la farina vin bescuyt cibada e altres viandes nostres en la host tendran man a aquells en paga o acorriment de sa quitacio o sou axi daquells qui servit hauran con daquells qui servir hauran liurar per ço que dallo que servit hauran sien satisfets e del temps que servir deuran hagen paga bastant: axi que guartse lo dit escriva que les dites viandes no sien liurades als dits stipendiaris sino segons la ordinacio que nos sobre aço havem feta. E norresmenys ajustam a son offici per albarans de quitacio de tres en tres meses als domestichs nostres del temps que hauran servit segons los gatges als quals en lo dit libre de racio seran escrits e albarans de vestir a cascun dels dits nostres domestichs cascun any en lo primer dia dabril a cascun dells segons sa condicio e grau juxta la nostra ordonacio sobre aço feta: encara albarans dacurriment e de gracia con e quant per nos li sera manat. Empero tota vegada se guart que albara de gracia a alcu no faça oltra cantitat de vint y cinch libres barcheloneses los quals al nostre tresorer seran endreçats axi empero que aquella gracia no sia sino de quitacio o de vestir: e con nos convendra e volrem pagar los nostres soldejats de la host en diners lo nostre scriva de racio albarans a aquells de mes en mes faça del sou o quitacio que nos en aquella host haurem ordonat e atorgat donador los quals al nostre tresorer sendreçaran e lo dit tresorer a ells pach e reeba mostra ensemps ab lalguazir e menescal e altres per nos assignadors dels cavalls e armes dels dits stipendiaris: guartse pero que si daquelles persones de les quals reebuda haura mostra ni ha alguns que sien tenguts anar ab nos en host dels cavalls e armes daquells no faça estima e aquells que estimats hauran en escrit mete per tal que si lestima daquells volrem o deurem esmenar aquella façam segons la estimacio reebuda. Encara dehim al dit escriva de racio pertanyer que tota vegada nos hostejants deja assignar e ordonar certes persones axi de cavall con de peu per dies nits e hores segons que per nos li sera manat qui façen la vetla o guaytes e escoltes per la host axi que segons les companyes que ab nos en la host seran sia feta la guayta covinent: esguardants pero que les dites guaytes e escoltes sien per tal manera divisides quel carrech sia entre ells compartit egualment: empero con lo dit escriva de racio la guayta haura ordonada abans que daquella faça manament aquella a nos mostrar deja si nos en aquella volrem alcuna cosa mudar. Encara dehim al dit offici del escriva de racio pertanyer reebre e ministrar les cenes que nos reebrem e reebre manarem en presencia e aquelles si seran en viandes de partir e de distribuyr als domestichs de nostra casa: e en lo distribuyr daquelles viandes seguesca la nostra ordonacio sobre asso feta la qual manam a ell continuament ab si portar per tal que aquella en alcuna cosa no romanga imperfecta ans aquella sia en totes maneres complida e seguida segons que de nostra volentat es ordonada e la qual al profit dels nostres domestichs havem feta. E encara volem al offici dell pertanyer que encontinent fet per nos alcun viatge se enform ab lo sobrazembler de nostra cort del nombre de les besties les quals haura logades per causa del nostre viatge dessus dit e del loguer e de la messio daquelles reebra compte del dit sobrazembler e de son lochtinent e faça pagar en presencia sua als homens de les besties de loguer tot ço que degut les sera per la cort e fassa albara al dit sobrazembler de tot ço que li sera degut per raho del dit viatge e per altres messions. Sia encara tengut lo dit scriva de racio de comptar per cascun dia la messio de casa nostra ab la un dels majordomens si esser hi pora e ab los officials majors e enserch diligentment que en lo dit compte alcuna cosa no sia sobremesa: encara enquira que en alcun offici de casa frau alcuna nos faça aytant con en el sera: albaran debitori al comprador de aquelles viandes que haura manlevades a obs de nostra cort per cascun mes faça quen mester sera. E noresmenys dels nostres
cavallerices e del sobrazembler e sartre per cascun mes o de dos en dos meses comte lo dit escriva de racio reeba de les messions que cascun haura fetes en son offici reebent daquells segons ques conve sagrament que en lo dit compte frau alcuna no es comesa. Encara a manament dels majordomens dels algutzirs del canceller e del maestre racional los quals ells hauran condempnats en la quitacio segons lo poder a ells donat al fer dels albarans deduyr sie tengut: pusca encara lo dit scriva de racio a aquells qui compte retre a ell son tenguts los dits comptes recusar e contradir. Stablim encara quel dit scriva de racio les condempnacions ques faran per los havents poder a aço de nostres e contra nostres domestichs officials en lurs quitacions aquells encontinent not a cascu e en apres dels dits notaments faça albara debitori al nostre almoyner e aquells pusca als pobres de Christ larguir e degudament distribuyr. Ajustam encara quel damunt dit scriva de racio a nos que be e feelment se haura en son offici faça sagrament e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no pusca en totes coses observar.

Nota:vint y cinch libres barcheloneses: La primera vez que aparece y en este texto, hasta ahora se encuentra e, et. 25 libras barcelonesas. También vemos escrito libre: libro.

lochtinent scrivans de racio