Mostrando las entradas para la consulta octubre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta octubre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 2 de marzo de 2021

12, 13, 14, 15 de octubre de 1461

12 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por tener que ocuparse de otros negocios.

13 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por igual motivo que el día anterior.

14 DE OCTUBRE.

No hubo sesión.

15 DE OCTUBRE.

No hubo sesión.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats e conçell del Principat de Catalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda de XXIII del present scrivint nos de la mort del lllustrissimo Senyor don Karlos primogenit e de les coses per causa de aquella per vosaltres provehides incitant nos siam vigils e attents en lo benavenir e repos del dit Principat lo qual precipuament sta en esser servada la capitulacio la qual ja ha provehit en lo dit cas de la qual nova nous poriem scriure la tristicia e dolor que ha haguda aquesta ciutat e tot lo poble de aquella. De tot sia Ioat nostre Senyor Deu certificants vos que attentament e ab summa vigilancia nosaltres e aquesta ciutat entendrem tots temps en tot lo que sera benavenir e repos del dit Principat en observar les coses concordades e contengudes en la dita capitulacio e lo que es stat ja provehit en aquella en aquest cas. E creeu esser stat per vosaltres ben provehit en scriure als embaxadors suppliquen la Majestat del Senyor Rey vulla trametra en aquest Principat lo Illustre Primogenit don Ferrando juxta forma de la dita capitulacio en totes coses nos trobareu conformes en lo que sera tranquillitat e repos del dit Principat. Certificants vos mes com aquesta ciutat per la dita causa fa tancar de nits los portals supplicam vos nos vullau rescriure si haureu per ben fet que axi ho dejam continuar e de totes altres coses que sobre los dits fets vos occorreran. Mes havem entes que en lo fet de les lanes (lanas; llana, llanes) es stada feta deliberacio e conclusio per lo conçell segons lo parer e pensament dels nou als quals es stat remes la dita conclusio e deliberacio es molt damnosa a aquesta ciutat e es total destruccio de aquella axi com vos es stat dit per En Joan Feriça sindich nostre. Supplicam vos no vullau fer tant de dan a aquella la qual se spera venir en molta destruccio si tals coses com son deliberades se practicassen les quals aquesta ciutat no poria en alguna manera comportar ne en aquelles may consentira e vullau haver aquella en special memoria e recomendacio axi com aquesta ciutat en totes coses vol esser una cosa ab lo dit Principat. E sia molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors la Sancta Trinitat en vostra continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. -
A tota ordinacio de vostres grans reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis nobles honorables mossenyors e de gran providencia los diputats del General de Cathalunya e conçell lo dit Principat representants en la ciutat de Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables mossenyors e de gran providencia. Vostra letra de tres del present havem rebuda ab la interclusa de una letra de la Majestat del Senyor Rey de XXVI del prop passat per les quals havem vist la dita Majestat insignir lo lllustre don Ferrando primogenit duch de Montblanch fill seu de titol del Principat de Gerona. Les quals coses sabudes vos havem rescrit que tendriem consell sobre aço e feta deliberacio farem resposta a vostres reverencies e grans providencies. E de fet apres servat lo dit orde trobam que segons les libertats e privilegis daquesta ciutat per constitucions de Catalunya confirmades e jurades servar per la prefata Majestat la dita intitulacio seria en enervacio e grandissima lesio daquelles. Creents que sabut per la dita Majestat esser contra les dites libertats e privilegis sa clemencia no permetra esser res fet en contrari daquelles.
Nostre Senyor Deu mantinga vostres reverencies e grans providencies. Scrita en Gerona a VII de octubre del any Mil CCCCLXl. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Per quant veem lo temps mes opportu a la necsssitat qui mes nos costreny ara que en lo passat a nos cove notificar e en lo vostre consistori deduir los grans prejudicis qui en aquesta ciutat ballia e vegueria de aquella de algun temps en ça se fan e attempten esser fets per lo loctinent de batle general qui jatsia per dret e leys de la terra lo us e exercici de son ofici sia limitat e termenat quin e qual deu esser e per mija dels ordinaris e qui hajen tenir taula deja esser exeguit aço no obstant contra constitucions de Cathalunya e privilegis specials e generals usa indistinctament de tota jurisdiccio de criminal en fora e quins e quants prejudicis e sobres son per aço fets a la gent indefesa. Stimenho vostres grans providencies e quins fets deuen esser los lurs fora ciutat on nos ha defensio que aci dins ciutat ha presumit novament e un manament general als mercaders de aquesta ciutat ab penes desmoderades compellint los dins spay de III e de II hores exhibirli lurs libres sots color de frau de les leudes reals e de dia en dia stan les sues fimbries e soccupa de les libertats publiques en tantes maneres que apenes se poria dir. E jatsia aquestes coses no encara en tant multiplicades ja sien stades ab clamor deduhides per aquesta ciutat a la Majestat real e en la cort general pus novament celebrada en Barchinona empero per ruptura de la dita cort fins açi no sen ha obtengut lo remedi degut lo qual per vostres magnificencies a les quals es dat desuper speram ara obtenir supplicant vostres grans providencies vullen provehir e veure quin e qual deu esser lo exercici de aquell dit ofici de batle general e que serve los limits deguts. E entretant provehir de sobressehiment en los actes tant prejudicials los quals mostranse no poden sino molt moure al publich per allegacio de us majorment en fets reals les quals coses vos reputarem a molta gracia scrivintnos en lendemig de tots los beneplacits vostres. E de ço scriviu als consellers de aquexa ciutat. Scrita en Gerona a VII de octubre any sexanta hu.
- A vostra ordinacio promptes los jurats de la ciutat de Gerona.

Als magnifichs e molt honorables senyors e de gran providencia los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs e honorables senyors. Huy demati a les huyt hores havem rebuda vostra letra de hir passat ab la qual pregau a nosaltres queus respongam sobrel fet de la intitulacio quel Senyor Rey vol fer del Principat daquesta ciutat al Illustre don Ferrando fill primogenit seu. E com sobrel dit fet vos hajam feta resposta la qual ab certa replica es stada tramesa als honorables mossen Bernat de Casaldaquila e mestre Bernat Dezlor e remesa la plica En Francesch Vidal stam admirats que les dites letres no sien stades dades. La intencio de les quals ab la present diem que havem trobat que segons les libertats e privilegis daquesta ciutat per constitucions de Cathalunya confirmades e jurades servar per la Majestat del Senyor Rey la dita intitulacio seria en enervacio e grandissima lesio daquelles. E creents que sabut per la dita Majestat esser contra les dites libertats e privilegis sa clemencia no permetra esser res fet en contrari daquelles. En laltre cap del jurament de la capitulacio al present non havem feta deliberacio car lacte sa fer per mija del conçell general que lo pus prest que pora tindrem en ferm deliberacio. La Sancta Trinitat sia proteccio vostra. - Scrita en Gerona a XIII de octubre del any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los jurats de Gerona.

miércoles, 3 de marzo de 2021

27, 28 de octubre de 1461

27 DE OCTUBRE.

Ocupáronse, en este día, de otros asuntos secundarios, y respecto del principal, mandóse únicamente expedir la carta para el señor Rey, que sigue a continuación.
Molt alt e molt Excellent Senyor.
Sobre los fets tocants les novitats fetes en los lochs del noble don Jofre de Castro e altres emviam a vostra Excellencia En Joan Ferrer ministre de la casa de la Diputacio informat de les dites coses a ple per dir e suplicar a vostra Excellencia de aquelles de nostra part. Per tant humilment suplicam a aquella li placie donar fe e creença al dit Joan Ferrer en tot lo que de nostra part dira e explicara axi com a nosaltres si personalment ho dehiem. E man nos vostra Altesa lo que plasent li sia la qual nostre Senyor Deu prospere e defena votivament. Dada en Barchinona a XXVII de octubre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls etc. los diputats e consell etc. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

28 DE OCTUBRE.

La sesión de este día fue igual, en cuanto al objeto, a la anterior, y en ella se mandó expedir la siguiente carta.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e justicia del comdat de Ribagorça o lur lochtinents.
Molt honorables e savis senyors. Entes havem que vosaltres ab certa gent a la vila de la Sguarra la qual es del noble don Jofre de Castro Castla de Cervera prenent aquella e lo castell e portats dos homens qui dins aquell eren appellats Alvaro de Fita e Pedro Dentramasaguas. E es pretes per lo dit noble aço esser gran dan e prejudici seu per moltes rahons entre les altres com en la dita vila haja tota jurisdiccio civil e criminal alta e baixa mer e mixte imperi e a ell e no altre pertany pendre castigar lo terme de aquell qualsevol malfactors. E com tant per aço quant per los precedents robatoris e dans fets o donats al dit noble e a sos vassalls per gens (gents; gentes; las consonantes que no se pronuncian, en ocasiones, no las escriben) segons es afermat de mossen Rebolledo en la dita vila e encara en altra vila de Laguarres nosaltres e aquest conçell trametem home propri a la Majestat del Senyor Rey havents ferma sperança la sua virtuosissima e humanissima clemencia degudament provehira al necessari per manera que tot bon repos se seguira. Per tant avisant vos de les dites coses vos pregam e encarregam vullau governar les dites coses e tractar aquelles talment que greuge algu causar nos puixa al dit don Jofre e on los merits dels dits dos volguessen aquells deuen esser exequtats. Encara vos pregam vullau sobreseir per los sguarts dessus dits no solament en exequtar aquells mes en tots altres coses qui la materia la qual davant la Majestat reyal es alterar poguessen cosa sera molt apropriada al repos dels negocis en los quals aquest Principat juxta certa informacio rebuda afronta. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barçelona a XXVIII de octubre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya etc.

martes, 2 de marzo de 2021

21 DE OCTUBRE.

21 DE OCTUBRE.

Aun cuando se reunieron los señores Diputados con muchos de los individuos del Consejo, y conferenciaron largamente sobre los asuntos que ocurrían, no se tomó acuerdo alguno.
Sigue una carta que se recibió en este día.

Als molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
Senyors molt magnifichs. De vostra Senyoria havem resebuda alguna letra fahent nos mencio de la mort del molt alt Senyor Carles primogenit nostre de la qual som stats e som molt despagats. Loat ne sia nostre Senyor Deu a qui ha plagut. Rescrivints a vostra Senyoria sertificam aquella com tots temps som prests do saguir servar e defendre vostres bones ordinacions e fer so que manarets perque manats e sera complit. Lo Sant Sperit sia ab tots Amen. Scrita en lo loch de Corça a X de octubre any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra manament en totes coses prests los consellers de Corça.

Los señores Diputados mandaron expedir, el mismo día, la siguiente carta.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los setanta dos representants la cort del regne Darago.
Molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors. En los dies passats vos scrivim sobre lo fet del noble don Jofre de Castro segons en la letra a la qual nos referim es contengut a la qual havem cobrada resposta ab vostra letra de XVIIII del corrent mes e per quant en lo interim que de aço havem supplicada la Majestat del Senyor Rey e a vosaltres scrit es stada feta altra novitat per homens segons som avisats de mossen Rebolledo a la vila de Laguerres la qual lo dit noble ha en lo comdat de Ribagorça apresonantli cinch homens de aquella e allancejat (en una carta anterior ponía aleusejat) hu e portantsen huyt besties grosses (en la misma carta pone groses, con una s) dretes segons nos es stat scrit en lacte los malfactors exiu exiu vosaltres qui sou anats a Leyda a pledejar. E derrerament los oficials del dit comdat ab circa CCC homens han dat assalt a la vila de Lasquarra qui es del dit noble e aquella han presa e portats certs homens a cavall que hi eren destrohint aquella e los vassalls nomenys que si fossen enemichs formats. Recaben tals coses en molta admiracio de aquest Principat per ço es tant per la informacio sobre lo primer cas rebuda quant per les altres coses subseguides qui donen causa de credulitat e conformitat a aquelles apparria aquestes novitats provehir per haver adherit lo dit noble als actes de aquest Principat fets per liberacio de la persona del lllustrissimo don Karlos de sancta recordacio fill primogenit del Senyor Rey e esser contra forma de la capitulacio per la Excellencia del dit Senyor Rey atorgada e fermada. Volents nos adonchs retre ben scusats per quant tals coses tollerar nos porien havem deliberat fer aquesta ab la qual vos pregam e exortam queus placia per conservacio de la mutua amor e comunio que sempre son stades entre aqueix regne e aquest Principat vullau talment intercedir ab la Majestat del dit Senyor Rey e quant a vosaltres se sguarda dar orde que prestament lo dit don Jofre e sos vassalls sien reintegrats de les roberies fetes e dans donats e sublevats de tals vexacions. En altra manera covindria a nosaltres constrets per la obligacio a que som tenguts de observar la dita capitulacio provehirhi per los mijans permesos e deguts ço que ab molta displicencia fer covindria. De aquestes coses comunicara ab vostres reverencies nobleses e magnificencies lo honorable En Joan Ferrer per aquesta raho trames a la Majestat del Senyor Rey al qual vos placia sobre aquelles dar creença. E sia molt reverend nobles magnifichs e honorabes senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barçelona a XXI de octubre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathaluya a vostra honor prests. (honorabes y Cathaluya pueden ser erratas de edición, por Manuel Bofarull y Sartorio, o bien estar así en el texto original.)

Iguales a la carta que precede, con leves variaciones, enviáronse otras al Justicia de Aragón, a los Diputados del mismo reino y a los Jurados de la ciudad de Zaragoza.
Al propio tiempo, se mandó expedir la carta que sigue.

Al molt noble baro don Jofre de Castro Casla (Caslà : castlà : català : castellà:  castellán, guarda del castillo ?) de la vila de Cervera.
Molt noble baro. Vostra letra de quinze del corrent mes havem rebuda per la qual som certificats de la derrera novitat que es stada feta a la vostra vila de Laguarres mostrant com es de raho starne molt congoixat. Responents a aquella vos dehim que ab no poch enuig prenem vostra congoixa e per ço trametem home propri ab instruccions en manera la sua Excellencia compendra que aquest Principat sta ab no poch entrenyor de tals actes. E no resmenys scrivim als LXXII representants la cort Darago e als altres a qui ja haviem scrit vullen intercedir ab la Altesa del dit Senyor Rey e quant a ells se sguarda vullen dar orde que vos siau reintegrat de les roberies e dans. Per ço avisants vos de les dites coses vos fem certs que circa aquelles aquest Principat fa e fara a descarrech seu tot lo possible. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Data en Barchinona a XXI de octubre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya etc.

En otra sesión, que se celebró el mismo día por la tarde, se hicieron las siguientes conclusiones.

Que attes la nit passada ha vengudes letres dels embaxadors parlants inter alia (entre altres coses) de la venguda del Senyor Primogenit e de la Senyora Reyna sia pensat per los VIIII del pensament si sera scrit als dits embaxadors res de la dita venguda et referant in concilio.
Item attes que lo Senyor Rey ha scrit per letra de XVII del present narrant largament lo fet de don Jofre de Castro als diputats e conçell sien revistes les letres e altres coses per los VIIII qui de aço han carrech e apunten que es de fer et referant.

22 DE OCTUBRE.

22 DE OCTUBRE.

Se acordó que fuese enviada una persona de mediana condición, con las instrucciones necesarias, al señor Rey, para tratar del asunto de don Jofre de Castro, dándole credenciales para el mismo señor Rey y para la señora Reina; escribiéndose al propio tiempo a las setenta y dos personas que representan la corte de Aragón, al Justicia de este reino, a Los Diputados y a los Jurados de Zaragoza.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt magnifichs senyors e de molta prudencia dotats los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs senyors e de molta prudencia e saviesa dotats. Entes havem lo Senyor Rey vol haver e exhigir dret de coronacio dels vassalls e subdits de sos regnes e terres entre los quals es aquest Principat de Cathalunya del qual vosaltres sou protectors e defensors. E aço en la present ciutat es en los dies passats stada feta crida publica e es en la present ciutat persona eleta (elet, eleta; electo, electa) a rehebre (rebre, reebre; recibir) dit dret. E com nosaltres siam incerts attesa la concurrencia del temps si aquesta exaccio es prejudicial a constitucions e libertats de la terra e aximateix si lo dit Principat o vosaltres per ell es content la dita exaccio se face si serem certs dita coronacio hajam a paguar e tot lo Principat lo pagua per evitar despeses e messions provehiriem en donar orde aquesta ciutat pogues hon (o bon) no ferem ço que per vostres prudencies nos sera injungit. Per ço senyors molt magnifichs de *corrents sobre aço a vostres grans prudencies e savieses vos suplicam per vostra letra nos vullats certificar que sera per nos fahedor en lo predit negoci e progres de aquell. E aço senyors molt magnifichs haurem a vostres grans prudencies e savieses a summa gracia. E manen nos vostres magnifiques persones tot lo que plasent los sia les quals la Sancta increada Trinitat conserve. En Terragona a XVIIII de octubre. - Molt magnifichs senyors qui en gracia vostra nos comanam los consols de la ciutat de Terragona.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda per lo honorable micer Pere Cavertes conprocurador nostre lo qual informat de vostres grans reverencies e per les nou persones eletes sobre los fets de les drapades ha fet axi en lo consell de vint com en lo general extesa relacio de tots los pensers e consideracions motives per fet les ordinacions e novell imposit o augmentacio del dret de generalitats e haguts sobre les dites coses molts collogis e consideracions sobre lo dan o profit de aquesta ciutat son stats elets en missatgers lo dit micer Pere Cavertes En Pere Forcadell e En Miguell Boteller ciutedans de aquesta ciutat los quals van per referir a les vostres providencies e consistori de la Deputacio lo que ab consell general de aquesta ciutat es stat delliberat. Placiaus mossenyors haver aquella per ben recomanada e rellevarla de dan donant a aquells fe e creença en tot ço e quant per part de aquesta ciutat diran e explicaran. Certificants com los dits missatgers han poder bastant tant com aqui aturaran de poder intervenir per part de aquesta ciutat en lo conçell e consistori de la Deputacio. Placiaus mossenyors de molta reverencia com necessari sia fer aquells demanar e donar a aquesta ciutat son loch axi com be acostumat. E sia la Sanctissima Trinitat en vostra special custodia. Scrita en Tortosa a XVII de octubre del any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres grans reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Lo honorable En Johan Ramon embaixador de aquesta vila informat a ple per nostres letres e del conçell explicara a vostres molt grans providencies certes coses. Placiaus mossenyors darli fe e crehença com a nosaltres si presents per part nostra e del dit conçell les explicavem a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les quals la Sancta e infinida Trinitat sia continua proteccio. Scrita en Perpenya a XVIIII de octobre del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als reverends e magnificos senyores los diputados del Principado de Cathalunya.
Muy reverends e magnificos senyores. Por dos letres vostres he visto como me rogays que no faga novidat alguna. E yo per complazencia vostra no se ha fecho novidat per la parte mia es verdat que ellos han corrido dos o tres loguares mios de los quales se han levados hombres besties e ganado que en toda la guerra sol hun carnero nos en havien levado. Agora en confiança de vuestras letras yo no me guardando han fecho esta novidat porque vos haure a gracia que en estos fechos mios me querays conseyar e hajudar que segon veo mossen Rebolledo viene con mas de cent e cinquanta de cavallo por danyar a mi tierra e podeis ben creer quel poder suyo no es tal poraque con tante gente podiesse venir esto vosotros podeys pensar de do me viene. Por queus heure a gracia como yo no he mancado ni mancare en lo que fuesse honra del Principado me parece pus conoceiys esto de do me viene hi deveys provehir por manera que con esta color yo no sea destrohido. E de mi ordenat que fazer pueda que sens dilacion sera fecho. De Leyda a XVIIII del mes de octubre. - A la ordinacio vostra presto Felipe de Castro.

Dilectissimis ac specialissimis amicis nostris deputatis patrie Cathalonie.
Ludovicus Dei gratia Francorum Rex
(rey de los Francos, de Francia, de la France, de Fransa, de Frankenreich, de la Françe; Ludovicus : Ludovico : Loys, Ludwig : Louis, Luis, Luís, Loís com Alibèrt, Lluïs com Companys, Luisico para los aragoneses).
dillectissimis ac spetialissimis amicis nostris depputatis patrie Cathalonie salutem. Per Remigium de Merimonte (Remigio de Marimón) scutiferum ac (parecen las iniciales de Así Como, ac) gubernatorem nostrum Montispesulani (Montpellier) literas vestras recepimus continentes qua propter capcionem seu detencionem persone lllustrissimi Principis primogeniti Aragonum cognati nostri instanciam condignam pro illius redempcione egerat unde valde contentamur et gratas habuimus et habemus confidentes vos attencius circa ipsius personam futuris temporibus continuo versari et de bono in melius sibi ut debetis famulari actamen super his et aliis dictum Remigium honeravimus nostram credenciam et bonum
velle nostrum vobis exponere ideoque eidein fidem circa credenciam nostram exponendam ut nobis adhibeatis. Datum Parisius X septembris anno Domini
M.CCCCLXI. - Loys.

https://es.wikipedia.org/wiki/Luis_XI_de_Francia


Datum Parisius X septembris anno Domini M.CCCCLXI. - Loys.


16, 17 octubre

16 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, pero se recibió en este día la siguiente carta de los concelleres de Vich.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e conçell lo dit Principat representants.
Molt magnifichs e insignes senyors. Sobre e per raho de alguns afers grantment concernents interes e benavenir de la cosa publica de aquesta ciutat e terra trametem a les vostres molt grans magnificencies lo venerable En Francesch Dorriols missatger de aquesta ciutat de aquells e de nostra intencio per nosaltres plenament instruit e informat e al qual per aquelles havem comanada creença a les vostres molt grans magnificencies de part nostra per ell explicadora. Per tant molt magnifichs e insignes senyors sia a vosaltres plasent vullats donar plena fe e creença al dit nostre missatger de la present exhibidor en tot ço e quant de part nostra e les vostres magnificencies per ell vos sera explicat. E conserveus molt magnifichs e insignes senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XIIII de octubre any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests quis recomanen en vostra gracia los consellers de Vich.

17 DE OCTUBRE.

No hubo sesión.

miércoles, 3 de marzo de 2021

30, 31 de octubre

30 DE OCTUBRE.

Presentóse, en este día, el alcaide de Molina, con la siguiente credencial del Rey de Castilla, y habiendo saludado y hecho varios ofrecimientos, de parte de su señor, a los Diputados y Consejo, encargándoles que le explicasen como había tenido lugar la muerte del Primogénito y cuales eran los milagros que habían sucedido; satisfaciéronle aquellos sobre cuanto pedía, dándole las gracias por el cuidado y atención de su Rey y señor.

Als muy reverendos e magnificos amigos los diputados e consistorio representantes del Principado de Cathalunya.
El rey de Castilla e de Leon.
Bien amados nuestros. Nos enbiamos a vos otros a nuestro alcayde de Molina para que de nuestra parte vos fable algunas cosas afectuosamente. Vos rogamos le dedes fe. Aya vos nuestro Senyor todos tiempos en su guarda special. De Madrid a dies y siete dies de octubre anyo de LXI. - Presto a la honra de vosotros el Reyo.

31 DE OCTUBRE.

Ocupáronse de otros asuntos secundarios, y especialmente sobre la cuestión de las lanas, a cuyo objeto nombraron una comisión para que fuese a la ciudad de Tortosa.

domingo, 22 de agosto de 2021

30 DE OCTUBRE, 1464

30 DE NOVIEMBRE. (OCTUBRE)

(Pasamos del 26 de octubre al 30 de octubre, no puede ser de noviembre porque en el siguiente texto podemos leer: “lo primer dia de noembre prop vinent”, y no creo que se refiera al del próximo año.)

Deliberación tomada por los Diputados y la ciudad.

Los senyors deputats e les sis persones eletes et cetera. E los senyors consellers e vuyt persones et cetera. No obstant la conclusio e deliberacio fetes per los deputats e consell com a representants lo Principat de Cathalunya ab intervencio e consentiment de la ciutat de Barchinona a XXII de juliol prop passat clarament demostre en que ha servir la exaccio o subvencio deliberada fer segons en dita deliberacio es contengut. Encara a major e sobre habundant cautela per remoure totes dubitacions e squivar tots contraris qui a aço poguessen esser fets fan conclusio e deliberacio que per via alguna directa o indirecta les quantitats de peccunia procehidores de la dita exaccio o subvencio no puixen esser convertides en tot o en part en altres usos o necessitats sino en les coses contengudes en la deliberacio dessus dita e que sie servada axi en posar com en levar les dites peccunies en e de la taula de la ciutat la pratica per los dits deputats consellers e persones ordonada ab lur deliberacio feta a VII de agost prop passat. Ordonants los dits deputats e consellers e persones eletes per la potestat a ells dada que la dita exaccio o subvencio començ a correr lo primer dia de noembre prop vinent e axi sie mes en pratica en la present ciutat de Barchinona e sie scrit als regidors de les altres universitats del dit Principat que semblantment sie alli fet. Ab aço empero que los ecclesiastichs e militars e los reyals paguen aquella dita exaccio o subvencio.

martes, 2 de marzo de 2021

20 DE OCTUBRE.

20 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de la Generalidad.
El mismo día se recibieron dos cartas, que siguen, a saber, una de los Embajadores y otra de los paheres de la ciudad de Lérida.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Açi es En Bertran Crexells mercader de aqueix Principat qui ha cert negoci ab la Majestat del Senyor Rey en lo qual ha demanada e demana la nostra intercessio lo que no ses pogut fer obstant la restriccio que tenim es de complanyer del dit home attesa la fortuna en que ses vist. Si a les reverencies nobleses e magnificencies vostres plaura puxam per son fet intercedir e suplicar estimam sera obra de caritat. La qual solament en aço nos mou e haureu ne de Deu premi e nosaltres vos ho haurem a plaer. Placiaus rescriurens de vostra voluntat ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calathayu a XVII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Lo darrer dia de agost prop passat scrivim a vostres reverencies e magnificencies com haviem revocat del sindicat ab nota lo honorable micer Anthoni Riquer sindich de aquesta ciutat et alias segons en dita letra es mencionat. E com per alguns bons respectes aquesta ciutat hage restituit et reintregat al dit micer Anthoni Riquer en lo primer stat que ere ans de la dita revocacio e privacio per ço dites coses a vostres reverencies nobleses e magnificencies ab la present notificam. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat vostra custodia. Dada en Leyda a XIIII de octubre any M. CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres la expedicio del derrer correu partit lo dia passat a les V hores apres mig jorn per lo qual vos havem axi stesament scrit com hauran vist les reverencies nobleses e magnificencies vostres. Vuy de mati a punta del dia es aci ates lo vostre e per aquell havem reebudes dues letres a nosaltres dreçades e dues a la Majestat del Senyor Rey una als LXXII representants la cort de aquest regne altra al Justicia del dit regne e altre als jurats de Çaragoça. De les dues letres a nosaltres dirigides la una la qual es sots data de XI del present conte forma a nosaltres donada de continuar les supplicacions a la reyal Majestat sobre la presta expedicio e tramesa del lllustrissimo Senyor Primogenit en aqueix Principat e de regraciar a la dita reyal Majestat lo per aquella dit sobre la ordinacio e disposicio del consell del dit lllustre Senyor Primogenit oficials seus e ministres etc. ço es que procehiria a consell vostre ab entreveniment de aqueixa ciutat. E sobre aquell article de intervencio dels altres seus regnes dehim com en los fets de Cathalunya altres que cathalans no han participi en consellar juxta forma de la capitulacio a la qual esser prejudicat no tollerarieu. Venint apres ab la dita letra al fet de la anada de la Illustrissima Senyora Reyna e commemorant lo sentiment donat per lo Senyor Rey segons vos havem scrit de voler attendre a la disposicio e a les coses que concorrien e fer lo que la disposicio de aquell importaria e li consellaria veniu a narrar la oppinio en lo vulgo edificada e per continua demostracio dels miracles que nuncha cessen radicada.
Ço es que la mort del lllustrissimo don Carles de sancta recordacio fill primogenit del dit Senyor Rey no naturalment serie seguida de que se dien moltes paraules. Per tant volen e disponen per nosaltres circa lo dit article esser continuades les supplicacions acostumades ab narracio de les causes dessus dites les quals vos impellexen les dites suplicacions fer per nostre descarrech. E del amor e devocio ab lo qual lo dit lllustrissimo Senyor Primogenit es sperat e de la integerrima fidelitat dels cathalans e del repos e assossech que succehiran anant al present lo dit Illustre Primogenit sens la dita Serenissima Senyora mare sua volen en lo nostre suplicar persuasio esser feta e de altres molts fruyts e beneficis que seran e succehiran essent la cosa en axi disposta esser pres motiu segons mes largament se conte en la dita letra. Laltra es de dos del dit corrent mes e ve sobre lo fet de don Jofre de Castro e ab copia quens enviau de una de les dites letres dirigides al dit Senyor Rey sobre aquesta materia volen per nosaltres esser feta suplicacio al dit Senyor Rey juxta lo seny de la copia dessus dita les quals letres legides decontinent apres la missa del dit Senyor Rey som stats ab la sua Majestat e haguda de aquella audiencia li es stat per nosaltres ab tota reverencia e humilitat e ab la millor pertinencia de paraules que als negocis nos es stada vista acomoda e fructuosa e al vostre scriure conforme feta devota suplicacio e suplicacions de e per totes les coses en vostres letres contengudes e li son stades donades les letres a sa Majestat dirigides. Per la qual nos es stada feta la seguent resposta. Primerament en lo fet de la tramesa del dit lllustre Senyor Primogenit ha dit que en la expedicio sua se enten continuament e no si pert una ora de temps. E la present matinada en la qual la sua Excellencia havie rebudes pilloles (píldores; píldoras) per alguna reuma sua no havie per axo cessat ne cessava de dispondre e tractar de les coses necessaries a la dita expedicio la qual prestament se deduhirie en efecte e obra e al desig vot e devocio dels cathalans amplament satisfaria. En apres al que ere dit de la disposicio del consell e familia sua etc. dix lo dit Senyor Rey no esser stada james ne esser intencio sua en axo ne en altre deviar de la capitulacio abans se volia conformar ab aquella e no res cogitar ne fer en prejudici o derogacio de la capitulacio dessus dita. En lo fet de la anada de la dita Serenissima Senyora Reyna nos ha dit que la sua Excellencia no dificultava de trametre sol lo dit lllustre Primogenit per alguna difidencia que hagues de la amor devocio e fidelitat dels cathalans abans de aquells e de la dita amor devocio e fidelitat tant confiava que no solament a les reverencies nobleses e magnificencies vostres qui eren persones de tanta aprobacio e gravitat abans encara a qualsevol persona cathalana per la ferma fiança que de quiscuns naturalment se pot e deu haver ab total repos del animo seu e sens algun redupte o rezel liberament lo acomanava. Lo empero que en aço fa attendre e que la Excellencia sua fahia star redubtant era que lo apartament del dit Illustre Primogenit de la dita Serenissima mare sua en una tant tendra edat de aquell e anant entre persones ab les quals encara no havia ne ha noticia o privadesa no importas a aquell anyorament o no li causas alteracio alguna que pogues portar nocument a la salut de sa persona. E aço sol era lo que la Majestat sua fahia star en perplex e ansiosa. Venint apres al fet del dit don Jofre de Castro abans queus narrem la resposta del dit Senyor Rey nous volem obmetre dir que havem sentit que la Excellencia sua ensemps ab la cort de aquest regne en aquests dies ha entes e entenen en pacificacio e repos de aquell debat e lo vespre passat essent ja gran hora de nit lo dit Senyor Rey trames demanar lo notari nostre e per aquell nos significa com la sua Majestat e la dita cort trametren certes persones per treballar en lo dit negoci e que havien sentiment que axi don Phelip com mossen Rebolledo foren de bon acord de pau e de treua axi empero que lo dit don Jofre en aço intervingues e fermas e per tant lo dit Senyor Rey per benefici del negoci pregava e encarregava a nosaltres tots ensemps e a mi vezcomte Dilla privadament per aquell acostament e deute que sab yo he ab lo dit don Jofre que sobre aço li scrivissem e axi es stat fet per nostres letres de prechs afectuosos. Presuposat aço direm la resposta del dit Senyor Rey. La sua Majestat nos ha narrat la diligencia e cura que ha en pacificar lo dit fet dient sta en ubert a causa del dit don Jofre e que ha tres anys que mossen Rebolledo e mossen Cerdan contra lo costum de cavallers e homens de honor per mija del prior de Roda trameteren demanar pau per sola reverencia de Deu es fora conduida si lo dit don Jofre hagues volgut qui la donchs tramete un procurador qui no hague poder e axi passa o resta la cosa.
En apres han stat e stan en guerra uberta que no cal dir haje principi ne prengue occasio de algunes coses noves car originariament devalla de la mort de mossen Pero Martinez de Marilla (Muriello más abajo). E no deu esser a algu admiracio nis deu fer querella de les coses ques fan en guerra uberta. Veritat es que en dies passats ha haguda certa paraula entre lo dit mossen Rebolledo e don Phelip en la qual empero no ere entrevengut lo dit don Jofre. Durant la dita paraula per servidors de de don Phelip fonch e es stada feta certa novitat contra lo dit mossen Rebolledo e coses sues en la qual empero lo dit don Felip ha dit no haver sentit abans esser prest tornar a loch lo greuge. Semblantment es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo e sobre allo per Pallafolls son fill es stada feta semblant oferta. Quant empero al que tocha al dit don Jofre si res hi ha seguit e ques que sia es de guerra uberta com dit es en la qual voluntariament ha stat e sta e de la qual provenen les novitats e scandils ques segueixen sens altra causa que no hi cal aplicar. Ne com dit es se deu ne pot deduir en greuge per haverse recors en aqueixa ne altra semblant plaça. De totes aquestes coses lo dit Senyor Rey nos ha dit vos scriu per ses letres a les quals nos referim. Les altres quens haveu trameses son stades dades per lo scriva nostre ço es la dels LXXII en mans de mossen de Teraçona qui es hu de aquells la del justicia en ses mans la dels jurats de Çaragoça a don Lorenç de Algas hu dels dits jurats qui es en aquesta vila. De totes les dites coses vos es fet lo present avis juxta la ordinacio vostra. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo que plasent vos sia. Feta en Calatayu a XVI de octubre any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present ha covengut detenir lo correu a pregaries del Senyor Rey sperant les sues letres fins vuy disapte gran ora de nit. E volem vos significar lo que apres de la partida del altre correu ha succehit ço es que la Senyora Reyna qui encara no es partida partex dema e no va a Taraçona sino al loch de Aranda (de Moncayo) qui es de aci luny tant solament V letgues e aço per los afers que vos havem significat per laltra. En aquest interim los LXXII representants la cort o alguns dels principals e lo justicia Darago son stats solicitats de resposta si respondre volien la qual fins aci nons han donada. Closa a XVII del dit mes.

Se recibieron en este día las siguientes cartas del Señor Rey.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell Iur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ magnifichs amats e feels nostres. Ir divendres per vostres ambaixadors nos fonch donada una letra vostra feta a dos del present e aquella vista som stats molt maravellats de la informacio que dien esser stada reebuda e per aquella constar lo noble don Jofre de Castro esser stat damnificat per haver adherit als cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio de la persona del lllustrissimo don Carlos nostre molt car e molt amat fill Primogenit de bona memoria com siam vertaderament informats los homenys robatoris e altres molts dans ques son seguits esser venguts e fets per occassio de la bandositat antiquada de don Phelip e don Jofre de Castro de una part e de mossen Joan Cerda e mossen Rebolledo gendre seu del altra per causa de la mort perpetrada per lo dit mossen Cerda en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre per la qual bandositat de vint e cinch anys en ça o mes que fou perpetrada la mort del dit mossen Pero Martinez se son seguides moltes e diverses morts nafres invasions incendis robaries e altres molts mals entre abdues les dites parts tenint los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo per principal e per cap contra ells lo dit don Jofre com a marit de la filla unica hereva e successora en la casa e bens del dit mossen Pero Martínez de Muriello e veritat es que creem la guerra es stada feta en gran part desaforada en la dita bandositat e la havem hauda e havem per molt mal feta e reprobada pero obstant los furs e libertats de aquest regne no si es pogut provehir ne remediar axi com sera stat mester ab tot que ara per nostre poder treballam que en aquesta cort que celebram als aragonesos hi sia feta provisio opportuna. E es cert que aquesta manera de guerrejar no solament es stada praticada en aquest regne en la dita bandositat mas encara en les bandositats antigues de la casa de Castro e dels Bardaxins e axi mateix dels de Gurrea ab los Urriesos (Urrea y Urriés) entrevenint hi com a valador ab la una de les parts don Joan Dixer lo qual per lo semblant ab gens sues ne ha usat en la preda o robatori que fonch fet en la vila de Casp. Totavia empero per totes les vies quens son stades possibles per nos es stat treballat en la pacificacio e repos de la dita bandositat e haviem conduits los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo a atorgar pau final los quals foren contents que per aquesta raho anas mossen Anthoni Porquet prior de Roda persona afectada als dits don Jofre e don Phelip abans que passas la paraula per ells donada fins per tot lo mes de juliol prop passat per los quals dits don Jofre e don Felip no fou donat loch a la dita pau. Es ver que oferiren treua a cert temps e perque lo dit mossen Rebolledo volia pau final e los altres no sino treua passat lo temps del dit sobreseyment diuse que per homens dels dits don Jofre e don Felip fonch feta e comesa certa robaria e violencia en vassalls del abadiat de sant Victoria qui es de hun fill del dit mossen Rebolledo per reconvencio de les quals coses se diu quels de mossen Rebolledo feren ço ques diu per lo dit don Jofre esser stat fet contra ell e sos vassalls e bens de aquells lochs que te en Ribagorça axi com se afirma que homens dels dits don Jofre e don Felip fet ho havien contra amichs e benivolents dels dits mossen Cerda e mossen Rebolledo que no havien feta part alguna en la dita bandositat. No es donchs de dir ne creure lo dit don Jofre esser stat damnificat per haver adherit als cathalans sots la forma demunt dita com abans que james se penses de tals fets per tanta distancia de temps haguessen procehit tants anfractes morts robaries e altres casos sinistres insurgits de la bandositat damunt dita. Ab tot aço empero vista la dita vostra letra decontinent per nos es stat comes e manat al regent lofici de la governacio de aquest regne qui per aquesta raho de nostre manament dies ha es anat en aquelles parts que reeba informacio sobre aço que scrit nos haveu. E si per aquella se mostrara legitimament per Blasco de Bardaxi Steve de Agramunt e altres adherents a aquelles haver fet cosa alguna per haver adherit lo dit don Jofre als cathalans per causa de la liberacio del dit Illustrissimo fill Primogenit nostre per nos sera manat procehir rigorosament contra las persones e bens de aquells per tots los remeys oportuns per forma que seran punits e castigats segons lurs culpes e demerits justicia mijançant. Dada en Calatayut a XVII dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Vostra letra feta a onze del present mes de octubre responsiva a altra nostra de vintesis del passat havem reebuda e obmeses les coses a que no fretura respondre satisfarem a aquella part en la qual es feta mencio com havieu reebuda una altra letra nostra dada lo primer del present dins la qual era copia de una altra per nos tramesa als oficials criats e servidors del lllustrissimo don Carlos molt car e molt amat fill primogenit de 
bona memoria per alguns dels quals vos seria stat significat com la dita nostra letra seria vist esser limitada en quant ab aquella dehim voler los tractar ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la capitulacio haudes per oblidades totes les coses passades etc. La veritat es que per la dita letra nostra als dits oficials criats e servidors del dit lllustrissimo fill nostre tramesa assats clarament pot esser stada compressa nostra bona e sana intencio. Encara empero poreu haver vist com en laltra letra nostra a nosaltres tramesa fonch feta mencio que no solament enteniem usar vers ells de aquella clemencia humanitat e mansuetut quels scriviem mes encara vers totes altres persones de aqueix Principat e altres qui en los animos seus tinguessen alguna suspicio o per qualque occasio nos tinguessen per segurs de nos per haver aderit al dit lllustrissimo Primogenit fill nostre oferint vos que si alguns ni hauria que de aço nos tinguessen per contents ab bona voluntat per nos serien donades a aquells totes altres seguretats que per medi vostre de nos volguesseu a corroboracio de la dita capitulacio. E en aquell mateix proposit perseveram ço es quens plau e som molt contents de donar als damunt dits totes aquelles seguretats que a nos se sguarden e puixam donar per repos e assossech dels animos de aquells e inviolable observacio de la nostra paraula. Dada en la ciutat de Calatayud a deset de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

El mismo día, mandaros expedir los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt honorables los veguer e sotsveguer de Vich e o a lurs lochtinents.
Molt honorables e savis senyors. Ab gran querela per part del molt noble senyor vezcomte Dilla e de Canet es stat a nosaltres exposat que vosaltres instant e requerint En Pere Pruners notari de aqueixa ciutat feu exequcio en la sua baronia de Luça e o vassalls de aquella per virtut de cert censal no obstant lo sobressehiment e altres provisions per lo Senyor Primogenit lochtinent de sancta recordacio al dit senyor vezcomte atorgats ne encara lo carrech que te de la embaxada de aquest Principat supplicant sobre aço volguessem degudament provehir per manera que al dit senyor vezcomte e o vassalls seus ne a bens lurs vexacio no sia feta. On nosaltres considerants lo dit senyor vezcomte ensemps ab altres esser embaxador de aquest Principat destinat a la Majestat del Senyor Rey per la qual raho et alias com a treballant per la cosa publica en persona e bens es guiat e ha moltes prerrogatives les quals vosaltres no ignorau. Per tant ans de entrar en altres procehiments havem deliberat fervos la present pregants e exortants vos per los sguards dessus dits cesseu de la dita exequcio contra lo dit vezcomte e bens seus sobressehint a aquella fins tant lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaxada e si res haureu fet o exequtat durant la dita embaxada ab lo correu al primer e degut stat. En altra manera convindria a nosaltres per nostre descarrech e per conservacio de les prerrogatives de que se alegren semblants embaxadors per benefici e bon stament de la cosa publica del dit Principat ferhi provisio deguda. Data en Barchinona a XX de octubre del any M.CCCCLXI. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya.

Al honorable senyer En Joan Molins diputat local en la ciutat e vegueria de Vich.
Honorable senyer. Entes havem que vos a requesta de Pere Pruners notari de aqueixa ciutat haveu instat e instau exequcio esser feta per lo veguer e sotsveguer daquexa ciutat en la baronia de Luça (Lluçà) qui es del molt noble senyor vezcomte Dilla e o en vassalls seus e bens lurs per raho de cert censal. E com lo dit senyor vezcomte sia hu dels embaxadors destinats a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest Principat per la qual raho ell e sos bens se alegren de guiatge e de altres prerrogatives. Per tant vos dehim e manam cesseu de la dita instancia fins lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaixada. Data en Barçelona a XX de octubre del any Mil CCCC sexanta hu. - Los diputats etc.

10, 11, octubre, 1461

10 DE OCTUBRE.

Sigue la reunión como en el día anterior, y con el mismo objeto.
Los señores Diputados recibieron en este día la siguiente carta.

Als molt reverends magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per Albert de Claramunt he rebuda vostra letra e per aquella me significau trobareu per mi ni valedors meus novitat alguna no sia feta com per vosaltres sia scrit als embaxadors vostres suppliquen lo Senyor Rey do orde de repos en aquestes fahenes e comsevol per les coses fetes indegudament per mos enemichs lo repos a present expedient nom sia desijos de complaure a aqueix Principat per lo qual la persona o casa mia ha mesa en perill sere molt content per ma part no cometre nenguna novitat. Es veritat que lo Senyor Rey a instancia del regne trames aci dos embaxadors per metre algun repos en aquesta fahena axi com jaus es stat recitat e no se ha pogut obtenir pus repos de dotze jorns los quals passen dimecres primer vinent. Se que per la part de mossen Rebolledo se fe preparatori per danyarme. Si lo temps sera spirat yo sperare per contemplacio de vosaltres. Ells començen novitats. Haureus a molta gracia yo sia consellat e avisat per vosaltres ells moventme del que voldreu faça car com dit he yo no entench a passar la ordinacio de vosaltres. E encara vos haure a gracia no vullau oblidar ajudarme com sia cert que lo preparatori que ells fan sia aquell que per Ferrando de Bolea vos es stat explicat. E per la present no mes sino que sere prest al que de mi ordenar voldreu. Destadella (De Estadella, Estadilla, en Huesca; como Jordi Estadella) a dos de octubre. - A la ordinacio de vosaltres Felip de Castro.

11 DE OCTUBRE.

Leídas, en presencia de los señores Diputados y Consejo, las siguientes cartas, que se habían mandado redactar para el señor Rey y Embajadores, fueron aprobadas por la mayor parte de los asistentes, y se dio orden para que fuesen expedidas desde luego.

Molt alt e molt Excellent Senyor.
Per mossen Francesch Burgues conseller e camarlench rebem pochs dies ha una letra de vostra Majestat data en Calatayu a XXVI del passat mes per la qual e per la creença per ell explicada havem compres la Excellencia vostra encarregava e manava a nosaltres feçem per lo lllustrissimo don Karlos primogenit de loable recordacio les solemnitat e exequies que per altres fills primogenits de la casa Darago son acostumades e que trametessem a dir a vostra Altesa lo parer nostre sobre la voluntat que te de decorar e insignir lo lllustre don Ferrando primogenit de algun singular titol ultra lo de la primogenitura e altres que te assenyaladament del Principat de Gerona o de altre condescent a la sua persona. A la primera part Senyor molt alt jatsia lo sufragi de la anima del dit Illustrissimo don Karlos e solemnitat de exequies sien a carrech dels seus marmessors entre los quals son los consellers

de aquesta ciutat los quals ab molta honor e pertinencia a tot han donat bon compliment empero en totes coses som stats presents retent hi nostre deute ab molta solicitud e cura. En laltra part de vostra Majestat voler extollir e decorar lo dit lllustre don Ferrando primogenit de titol de princep de Gerona e o altre segons per los Illustrissimos Reys predecessors de vostra Altesa es acostumat havem grandissimo plaer contentacio e alegria de totes coses que sien a respecte de insignir e magnificar lo dit lllustre Primogenit lo qual desijam no solament de nom mes de fet esser en lo temporal lo major Senyor del mon (y fue muy grande este rey católico, junto con Isabel I de Castilla) apres los lonchs e benaventurats de vostra Excellencia regraciants a vostra gran Excellencia la gran virtut e humanitat demostrades en voler sobre aço nostre parer lo qual Senyor molt alt decontinent haguerem notificat a vostra Majestat mes per ferho degudament e sens interes de la ciutat de Gerona ha convengut scriure als jurats de aquella los quals fins aci resposta nons han feta. Cobrada que sia tant prest vostra Excellencia de tot sera certificada. En apres Serenissimo Senyor de vostra Altesa havem rebuda altra letra data en la dita ciutat lo primer de aquest dins la qual era copia de la letra per vostra Majestat tramesa als oficials criats e servidors del dit lllustre don Karlos primogenit als quals ha significada e mostrada la clemencia humanitat e mansuetud que sempre en vostra Excellencia habiten assegurant o reposant aquells de tots recel e sospita que tenguessen. Ha paregut Senyor molt alt a nosaltres vostra serenissima Senyoria haver fet lo degut e pertinent al seu reyal nom e aço que sempre ha acostumat. E certament los dits oficials criats e servidors mostren haverne molta contentacio e succehir los a molta gracia. Es ver lllustrisimo Senyor que alguns dells nos han significat la dita letra seria vista esser limitada en quant ab aquella vostra Majestat diu voler los tractar ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la capitulacio hagudes per oblidades totes les cosses passades etc. en la qual part a ells fora stada mes contentacio vostra Altesa hagues usat de mes amples paraules per total repos de lurs animos jatsia creguen les voluntat e intencio virtuoses de vostra Excellencia sien inclinades e edificades a tot repos e suretat lur sens limitacio alguna. Les dites coses Senyor de molta virtut e clemencia notificam a vostra Senyoria supplicants humilment e devota aquella sia de merce sua vulla prosseguir de gracies e clemencies als dessus dits e manarlos restituir los heretatges e coses que possehien en Navarra e en altres parts del vostre reyal domini. Cosa sera Senyor molt alt que ha gran pertinencia a tant Senyor e a la clementissima e humanissima virtut altesa vostra la qual nostre Senyor Deu conserve ab tota felicitat votivament segons desija. Scrita en Barchinona a XI de octubre del any Mil CCCCLXl. - De vostra Majestat. - Humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Als reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Oblidar nous poriem comendar vostres R. P. N. e magnificencies de Ies bones diligencia solicitud e cura adhibides en exeguir e investigar les coses de que derrerament scrit vos haviem ab dues nostres letres axi en supplicar la Majestat del Serenissimo Senyor Rey e de la lllustrissima Senyora Reyna de les coses alli scrites com en avisarnos del stament de aquelles ab vostra letra del primer de aquest mes a la qual responents vos significam nosaltres e tot aquest Principat haver a molta gracia al Senyor Rey com axi benignament e humana mostra voler deduir a exequcio la tramesa del lllustrissim Primogenit don Ferrando e la provisio de oficials juxta forma de la capitulacio. Veritat es que lo impediment assert de esser primerament jurat en la cort Darago per Primogenit e successor segons mostra la scriptura per la Excellencia del dit Senyor a vosaltres liurada de la qual nos haveu tramesa copia no es vist tant urgent que major necessitat no sia a aquest Principat haver la presencia del dit Senyor Primogenit e lochtinent tant per supplir al apetit de la gran amor e devocio que en ell havem e ha tot aquest Principat quant per la administracio de la justicia e bon stament de aquell als quals per altra via no es vist poderse provehir com fa en esser jurat en la dita cort Darago on attesa la edat del lllustre Primogenit e pratiques ja en lo passat observades e com per furs del dit regne la presentia del dit lllustre Primogenit en lo dit acte fos necessaria temps ha bastat esserse mes en obra e si fet no es a la hora de ara dins poch temps se poria fer pot esser jurat e jurar en absencia per deguts e legitims mijans. E per ço continents nostres voluntat e intencio humilment supplicareu la Altesa del dit Senyor Rey per sa merçe vulla prestament a efecte deduir la tramesa del dit lllustre Primogenit. E regraciareu de part del dit Principat a la sua Excellencia que dit nos ha esser sa voluntat de la ordinacio e disposicio del conçell del dit lllustre Primogenit e oficials e ministres etc. ordenarne a consell nostre ab entreveniment de aquesta ciutat com sia cosa que succeheix a molta contentacio e repos de aquest Principat. Quant es empero al que es dit ab entreveniment dels altres seus regnes vosaltres mossenyors sabeu que en los fets de Cathalunya altres que catalans no han participi en consellar juxta forma de la dita capitulacio a la qual esser prejudicat no tollerariem. Venints al fet de la venguda de la Serenissima Senyora Reyna havem gran plaer del sentiment que dieu la Altesa del dit Senyor Rey vos ha donat ço es que vista la disposicio del temps o les coses que concorren la Majestat sua se ordenaria al temps e faria ço que la disposicio de aquell importaria e li consellaria car creem la sua Excellencia com a prudentissima e de molta virtut e humanitat complida compendra nostres suplicacions procehir de vertader zel amor e devocio que per nostra ingerrima fidelitat havem al servey seu e de la dita Serenissima Senyora Reyna e illustre Primogenit e de lur posteritat e al repos e benavenir de aquest Principat per quant com scrit vos havem en lo vulgo es edificada e per continua demostracio dels miracles qui nunca cessen radicada opinio que la mort del Illustre don Karlos de sancta recordacio fill primogenit del dit Senyor Rey no naturalment ses seguida per la qual raho se dien moltes paraules. Continuareu adonchs circa aquesta materia mossenyors molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables les suplicacions acostumades ab molta humilitat narrades les causes dessus dites les quals nos impelleixen per nostre descarrech les dites suplicacions fer e ab no
poca displicencia nostra se dien e de totes persuasions a aço conferents que a les vostres reverencies e magnificencies seran ben vistes usareu perque en tota manera aquelles sien exaudides. Certificants vos mossenyors nostra ferma creença esser que les dites e altres vulgars oppinions e pensaments intrinsechs e extrinsechs pendran perfeta curacio venint al present lo dit Illustre Primogenit sens la dita Senyora Reyna lo qual com dit havem ab molta devocio e amor es sperat. La venguda e bon consell e regiment del qual havem confiança en nostre Senyor Deu sera a tanta contentacio alegria e repos de tots los poblats en aquest Principat que en breu totes les coses passades se deliran de memoria e la successio del temps mostrara a la Altesa del dit Senyor Rey e a la Serenissima Senyora Reyna lo que sera laor de nostre Senyor Deu servici de lur Majestat repos e bon stament del dit Principat. Ne pens algu nosaltres no haver plena conexença del gran amor que la dita Senyora Reyna ha al dit lllustre Primogenit fill seu e del desig que te en tenirlo continuament davant la sua presencia com sia natural inclinacio e obligacio majorment per quant lo dit lllustre Primogenit apres los benaventurats dies del Senyor Rey se spera Senyor de tants regnes e terres a molta gloria e honor de la dita Senyora Reyna la qual encara que algun temps li sia absent pot e deu pensar stara entre sos fidelissimos vassalls qui aquell apres del dit Senyor Rey e del dit Illustrissimo don Karlos de eterna memoria amar han mostrat testificantho la capitulacio e les obres subseguides apres mort del dit Illustrissimo don Karlos e amaran e reveriran continuament ab tota integritat segons deuen e han sempre acostumat confiants adonchs de la gran virtut e providencia del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna som constituits en ferma sperança les predites suplicacions de aquest Principat per mija vostre produhiran efectual fruyt don se seguira vosaltres mossenyors vindreu ab lo dit Senyor Primogenit lo que subiranament es desijat. Si empero lo contrari de les coses predites per vosaltres era sentit e o la venguda del dit Senyor Primogenit se diferia avisaunosne ab correu cuitat perque sobre lo vostre aturar o venir puixau haver deliberada resposta. E sia molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat continua proteccio vostra. Scrita en Barchinona a onze de octubre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General de Cathalunya e conçell aquest Principat representants a vostra honor apparellats.

En este día se recibieron las cartas que siguen.

Als molt reverends honorables e molt savis senyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Ara no ha molts dies passats vos scrivim per hun correu ab nostra letra avisant vos com a IIII del present mes any present e dejus scrit haviem rebuda una letra del Senyor Rey ab una ceda interclusa en aquella creent que per semblant vosaltres havieu rebuda tal letra per que la raho ho volia. E segons una letra per vosaltres a nosaltres tramesa la data de la qual vostra letra fonc en Barchinona a VII del mes e any dejus scrits havem vist no esser possible a vosaltres donarnos consell a la resposta en aquella fahedora com no sapiau lo contengut en aquella. E per quant nosaltres e aquesta universitat affectam esser hun animo hun cors ab vosaltres e ab la ciutat de Barchinona e generalment ab tot lo Principat de Cathalunya en servir sempre la capitulacio e esser conformes ab vosaltres a la resposta a la dita letra del Senyor Rey de la qual vos trametem trellat interclus en la present vos pregam volernos trametre trellat de la resposta que feta haurets a la dita letra a fi que nosaltres per semblant puixam segons vostra resposta respondre e esser conformes a la dita resposta. E sera cosa molt reverend e honorables senyors que fareu lo degut encara nosaltres vos ho regraciarem molt e sia la Divinitat guarda vostra. De Cervera a X de octubre any Mil CCCCLXI. - Molt reverend e honorables senyors los paers de la vila de Cervera a vostra honor apparellats.

miércoles, 17 de julio de 2019

LA VIRGEN DEL PILAR SALVA A FERNANDO II


135. LA VIRGEN DEL PILAR SALVA A FERNANDO II
(SIGLO XV. ZARAGOZA)

LA VIRGEN DEL PILAR SALVA A FERNANDO II  (SIGLO XV. ZARAGOZA)


Al rey Fernando II el Católico se le reconoce una fervorosa y profunda devoción por la Virgen, destacando su predilección por la del Pilar, de la que creía y decía haber recibido favores especiales en multitud de ocasiones, aun hallándose fuera de Aragón.
Es bien sabido y notorio que Fernando II no frecuentó excesivamente el territorio aragonés y que, cuando lo hizo, la mayor parte de las veces era de paso entre Castilla y Cataluña. No obstante, la ciudad de Zaragoza ocupó la mayor parte de sus visitas a Aragón, atraído especialmente por la presencia allí de la virgen del Pilar a la que veneraba desde niño.

Entre los numerosos favores que debía a la virgen del Pilar, y que solía recordar de cuando en cuando a sus más íntimos colaboradores, uno tuvo lugar cuando se encontraba en cierta ocasión en la ciudad de Barcelona.

Era diciembre de 1492 y quiso asistir como rey al tradicional Tribunal abierto, en el que se impartía justicia. Cuando finalizó la mañana, al pasar por la plaza del Palacio, un hombre de apariencia normal, pero depravado moralmente, pretendió atentar contra su vida en plena calle. Sin duda alguna, su existencia hubiera quedado segada por el puñal asesino a no ser por el collar de oro que llevaba prendido del cuello, que detuvo el golpe, de modo que todo quedó en un susto. Fernando II reconoció inmediatamente la intercesión de la virgen del Pilar, su valedora en tantas otras ocasiones de peligro.

Convencido como estaba de ello, se despojó del collar, al que tenía en gran estima, y, colocándolo en una hermosa arqueta de madera, lo hizo llevar a Zaragoza para que fuera depositado a los pies de la virgen del Pilar, entrando a formar parte de los numerosos exvotos de ésta.

[Azagra, Víctor, Cosas nuevas de la Zaragoza vieja, II, pág. 32.
Ansón, Francisco, Los milagros de la Virgen del Pilar..., págs. 127-137.]





La Virgen del Pilar es una advocación mariana de la Iglesia católica, cuya imagen tiene su principal centro de culto en la Basílica del Pilar de Zaragoza (España).


El 20 de mayo de 1642 el municipio de Zaragoza proclamó a la Virgen del Pilar patrona de la ciudad, patronazgo que se extendió a todo el Reino de Aragón en las Cortes aragonesas de 1678.1​ Acumula otros patronazgos, como el del Cuerpo de la Guardia Civil (1913), Cuerpo de Correos y Telégrafos (1916), Cuerpo de secretarios, interventores y depositarios de administración local (1928), Sociedad mariológica (1940), Consejo superior de misiones (1948)1​ y del Arma Submarina de la Armada Española (1946).

En 1908 mediante un Real Decreto se declara Capitana General del Ejército español. El 24 de junio de 1948 se eleva a categoría de Basílica el Pilar por Pio XII (1948).

La leyenda sobre sus orígenes se remonta al año 40, cuando, de acuerdo con la tradición cristiana, el 2 de enero la Virgen María se apareció a Santiago Apóstol en Caesaraugusta. María llegó a Zaragoza «en carne mortal» —antes de su Asunción— y como testimonio de su visita habría dejado una columna de jaspe conocida popularmente como «el Pilar». Se cuenta que Santiago y los siete primeros convertidos de la ciudad edificaron una primitiva capilla de adobe a orillas del Ebro​ Este testimonio es recogido por un manuscrito de 1297 de los Moralia, sive Expositio in Job, de Gregorio Magno, que se custodia en el Archivo del Pilar. La devoción mariana comenzó en los albores del siglo XIII, cuando comenzaron las primeras peregrinaciones a Santa María la Mayor.

Sobre la iglesia mozárabe preexistente, se erige el templo románico del Pilar poco después de la conquista de Zaragoza por Alfonso I el Batallador (1118) que fue culminado en el siglo XIII.​
En esta época se documenta en el templo una capilla primitiva para alojar el Pilar, según transmite Diego de Espés en 1240​.
Para 1293 el templo se encontraba en tan mal estado que el obispo Hugo de Mataplana promovió la restauración del templo y su conversión en la colegiata gótico-mudéjar de Santa María la Mayor con recursos de una bula de Bonifacio VIII que por vez primera menciona la advocación «del Pilar».
Actualmente el único vestigio conservado del templo románico del Pilar es el tímpano de la iglesia, que ha sido colocado en la fachada sur de la basílica barroca.

La imagen de la Virgen es una talla en madera dorada; mide treinta y seis centímetros y medio de altura y descansa sobre una columna de jaspe forrada de bronce y plata y cubierto, a su vez, por un manto desde los pies de la imagen de la virgen hasta la base vista de la columna o pilar, a excepción de los días dos, doce y veinte de cada mes en que aparece la columna visible en toda su superficie. En la fachada posterior de la capilla se abre el humilladero, donde los fieles pueden venerar la Santa Columna a través de un óculo abierto.

Se trata de una escultura de estilo Gótico tardío franco-borgoñón de hacia 1435 atribuida a Juan de la Huerta, imaginero de Daroca. En cuanto a su iconografía, se observa a María coronada y con túnica y manto, que recoge con su mano derecha, contemplando a Jesús niño que agarra el manto de su madre con la mano derecha y un pájaro con la izquierda. El Niño puede haber sido objeto de una restauración poco cuidadosa.

Probablemente fue una imagen donada por Dalmacio de Mur con el mecenazgo de la reina Blanca I de Navarra, mujer de Juan II de Aragón, a raíz de la curación de una enfermedad que aquejó a la reina por entonces.

La imagen representa a la Virgen coronada y ataviada con un vestido gótico abotonado. Se trata de una vestidura ceñida por un cinturón con hebilla que llega hasta los pies que permite observar el derecho más que el izquierdo. Una gran pieza de paño le cubre la cabeza y muestra un peinado ondulado. La mano derecha sostiene un pliegue de la ropa, que cubre todo su abdomen y la mayor parte de sus extremidades inferiores. El Niño Jesús se encuentra en la mano izquierda, desnudo. Su figura gira hacia la izquierda y su cabeza apunta al cinturón de la Virgen. La escultura, de fábrica gótica, se restauró en 1990 por el Instituto del Patrimonio Histórico Español, a iniciativa del Cabildo Metropolitano de Zaragoza.

La Santa Columna está hecha de jaspe, tiene 1,77 metros de altura, un diámetro de 24 centímetros y un forro de bronce y plata. La tradición pilarista afirma que jamás ha variado su ubicación desde la visita de María a Santiago.

El 24 de marzo de 1596 se recibió en el santuario del Pilar el obsequio de Felipe II, que consistía en dos ángeles de plata —obra de Diego Arnal— que sirven de guardia a la Virgen. Son los únicos elementos de la colegiata gótico-mudéjar de Santa María la Mayor que se conservan en la actual basílica barroca.

El templo se articula en tres naves, de igual altura, cubiertas con bóvedas de cañón, en las que se intercalan cúpulas y bóvedas de plato, que descansan sobre robustos pilares. El exterior es de ladrillo caravista, siguiendo la tradición de construcción en ladrillo aragonesa, y el interior revocado en estuco. La nave central se halla dividida por la presencia del altar mayor bajo la cúpula central. El altar está presidido por el gran retablo mayor de la Asunción, perteneciente a la colegiata gótico-mudéjar de Santa María la Mayor de Zaragoza, realizado por Damián Forment en el siglo XVI.

Bajo las otras dos cúpulas elípticas de la nave central, se dispuso la Santa Capilla de la Virgen del Pilar, y el coro y órgano, que también procedían de la colegiata predecesora. Actualmente el coro y órgano, se encuentran desplazados, al siguiente tramo, para dotar de mayor espacio los tramos del altar mayor.

La comunidad cristiana de Caesaraugusta es una de las más antiguas de España, junto a las de Mérida, León y Astorga. Hacia 254 se documenta su existencia en el epistolario de San Cipriano. También consta que el obispo Valerio estuvo en el concilio de Elvira a inicios del siglo IV y que el Pilar muy probablemente fue sede del concilio antipriscilianista de 380.

En el siglo IV destaca el canon VIII del Concilio de Antioquía —celebrado en la segunda mital del s. IV—, que establece la colocación de las imágenes religiosas sobre columnas o pilares. De lo cual deducen estudiosos como Mariano Nougués Secall y Manuel Aramburu que el hecho pudo haber estado inspirado por el conocimiento de la aparición de María a Santiago, aunque dicha tradición era muy popular en el paganismo.13​ De acuerdo con Francisco García Palacios, en este siglo el obispo Atanasio de Zaragoza, discípulo de Santiago, ya utilizaba los símbolos del cristianismo primitivo como el Agnus Dei.

Hacia 1608 se descubrió en una pared contigua a la Santa Capilla medieval la tumba de un diácono de nombre Lorenzo, que aparentemente habría fallecido en julio de 196. Siguiendo la teoría de Aramburu —aunque Juan Francisco Andrés de Uztarroz puso en duda que el epígrafe de la tumba hubiese sido escrito en las postrimerías del siglo II—​ la capilla pilarista funcionaba activamente en 196 y contaba ya con varios diáconos ordenados.​ Del siglo II datarían también las comunicaciones subterráneas de la iglesia del Pilar con varios sitios de la ciudad cesaraugustana. En 1718, al desmontar la primitiva plaza del Pilar, se descubrieron comunicaciones entre una casa particular y el templo.17​ Se cree que fueron construidas circa 130, cuando los judíos comenzaron a utilizar las catacumbas para practicar su religión perseguida por Adriano, táctica que poco tiempo después adaptarían las primitivas comunidades cristianas.

Para estudiar el siglo III existe mayor diversidad de documentos que aportan información a la historia del Pilar. Se tiene constancia de que el obispo Valero de Zaragoza edificó un salón anejo al templo conocido como la «sala valeriana». También se discute la existencia de la capilla del Pilar durante las persecuciones de Diocleciano, aunque numerosas fuentes indican que testigos visitaron el templo durante aquellos años, como Caledonio, obispo de Braga.

En noviembre de 380 se convocó a un concilio nacional en la ciudad de Zaragoza, presidido por el obispo Valerio II de Zaragoza. El acta del concilio es firmada por doce obispos. Se infiere que esta catedral tenía representadas, en pintura o en bajorrelieve, veinticuatro escenas del Antiguo Testamento y el mismo número para el Nuevo Testamento. En el arco fronterizo figuraba el Pantocrátor y los veinticuatro ancianos.​

Aparentemente, el poeta tardorromano Aurelio Prudencio redactó una oda a los mártires de Zaragoza entre 380 y 395. De acuerdo con algunas interpretaciones, en una de las estrofas de su composición alude al templo del Pilar como «templo» y «casa llena de ángeles».​ Sin embargo, Juan de Arruego, Antonio de Nebrija y Lupercio Leonardo de Argensola, cada quien por su cuenta, desecharon esta teoría al afirmar que Aurelio Prudencio se refería a toda la ciudad de Zaragoza y no al Pilar en particular.​ Cualquiera que haya sido el caso, es seguro que para el siglo IV la capilla del Pilar había sido ampliada y contaba con espacio suficiente para albergar a los dieciochos mártires que, según la tradición, murieron durante las persecuciones en los albores del siglo IV.​

El mismo Prudencio fue comisionado para escribir glosas sencillas a algunas escenas del templo, pero al colocar la explicación al Santo Pilar redactó algo insólito: «la Columna (atado) a la cual fue flagelado el Señor».​ Gracias a este testimonio autores como Lupercio Leonardo de Argensola, Diego Murillo, Manuel Aramburu y José Félix de Amada especularon que la Santa Columna podía ser la que sirvió para atar a Cristo en la flagelación o que incluso era una porción de ella. Al respecto escribió Lupercio:

Dicen que el Pilar que vemos en la santa Capilla fue traído por los ángeles. Siendo así como la tradición asegura, habemos de dar alguna causa digna de que tales ministros lo trajesen y de que la Virgen se pusiese sobre él; pues ¿qué causa más verosímil que haber sido aquel en que Nuestro Señor Jesucristo fue azotado? Yo así lo oí predicar siendo niño al padre Govierno.

Daniel Lasagabáster Arratíbel, Historia de la Santa Capilla de Nuestra Señora del Pilar, Zaragoza (Reyes de Aragón, 5): D. Lasagabáster, 1999, pág. 201.
ISBN 84-605-8648-0.

Otro testimonio sobre la veneración a la Virgen en los tiempos del bajo imperio es uno de los bajorrelieves del sarcófago de Santa Engracia, donde se representa el descenso de los cielos de la Virgen para entrevistarse con Santiago. Se conoce desde el siglo IV.

Con la llegada de los visigodos a Hispania se suscitaron numerosos conflictos religiosos entre las dos principales doctrinas de la época: el arrianismo y el catolicismo romano. Gracias a los Concilios de Toledo, a la conversión del rey Recaredo y a mártires como San Hermenegildo, paulatinamente el reino visigodo experimentó una transición unificadora hacia el catolicismo.

Se ha puesto en duda la supervivencia de la capilla del Pilar en el siglo V, debido a las severas invasiones sufridas por Hispania en la época.​

Existen testimonios que afirman que en 542 la estola de San Vicente, resguardada en el Pilar, fue llevada en procesión hasta París, donde Childeberto I la requirió en agradecimiento por haber levantado el cerco de la ciudad.​ Asimismo, se relata que en esta centuria fue muy común la denominación de «basílica de San Vicente» para el templo del Pilar.​

En el siglo VI se atestigua también el uso de la misa propia de la Virgen del Pilar, que había utilizado desde 368 el misal mozárabe. También se conoce un documento fechado en 645 por Chindasvinto —una donación— donde se menciona el templo del Pilar como fundado por el apóstol Santiago. Por último, en este siglo ocupó la cátedra zaragozana el obispo San Braulio, documentado como obispo entre 626 y 651 y cuya tumba se encontró en el Pilar en 1290. Se encuentra sepultado cerca del altar mayor.​

Durante las últimas décadas de la dominación visigótica, la sede episcopal de Zaragoza y el templo del Pilar alcanzaron su mayor esplendor. Braulio de Zaragoza es la figura señera de estos años, aunque, de acuerdo con Daniel Lasagabáster, existe cierta extrañeza porque Braulio jamás comentó en sus textos la existencia del edículo y la tradición pilarista.

Duchesne esgrimió este argumento contra la predicación de Santiago. Z. García Villada lo aplica a la Visita de la Virgen a Zaragoza. Lo considera importante ya que callan el hecho de la aparición Idacio, Orosio, Juan de Viclara, S. Isidoro de Sevilla, S. Ildefonso de Toledo, S. Braulio y Prudencio, que parece debían registrarlo. Y añade: «Causa extrañeza el que Braulio no aprovechara cualquier ocasión para escribir algo sobre un acontecimiento tan glorioso como el de la Virgen del Pilar». Aquí está precisamente el error de García Villada. En el siglo VII el objeto de la tradición pilarista se centraba en un edículo insignificante de 4 x 2 m, situado en descampado donde se echaban desperdicios, lugar inhóspito fuera de las murallas. ¡Qué tenía que decir Orosio sobre este edículo!

Daniel Lasagabáster Arratíbel, Historia de la Santa Capilla de Nuestra Señora del Pilar, Zaragoza (Reyes de Aragón, 5): D. Lasagabáster, 1999, pág. 189.
ISBN 84-605-8648-0.

En 716 los musulmanes capturaron Zaragoza y la nombraron Saraqusta. Asimismo, aunque importaron su religión y construyeron la mezquita mayor de Saraqusta al Baida, «Zaragoza la Blanca», una de las más antiguas de Al-Ándalus,​ la religión cristiana fue permitida y el Pilar se convirtió en uno de sus baluartes. Durante aquella época, según las crónicas, se formó incluso la Cofradía de la Bienaventurada Virgen María del Pilar. Arruego señala que en el siglo VIII, cuando inicia la islamización en Zaragoza, la catedralidad pasó al templo del Pilar.

En el siglo IX se hace mención de los obispos Sénior, quien trasladó al Pilar el cadáver de San Vicente, y Eleca, participante de numerosos concilios y personaje relevante en el cristianismo español de dicha centuria.

Es aquí cuando Aimoino escribe su Historia del traslado de San Vicente, donde describe la iglesia mozárabe del Pilar en el mismo emplazamiento del templo barroco. En torno a ella se congregaba la comunidad cristiana de Zaragoza.​

Hacia 985 el barcelonés Moción, hijo de Froya, hace una donación a la iglesia mozárabe de Santa María la Mayor y a las Santas Masas de Zaragoza. En su testamento heredaba cien sueldos «ad Santa Maria». El pergamino se conserva en el archivo de la Archidiócesis de Barcelona. Este testimonio permite afirmar que el templo pilarista existía desde la época visigótica, pues, a pesar de la tolerancia religiosa islámica, no se permitía construir nuevas iglesias.

Las capitulaciones firmadas el 18 de diciembre de 1118, luego de la conquista de Zaragoza, otorgaban a los musulmanes ciertas concesiones entre las que se incluía el plazo de un año para abandonar la ciudad e instalarse extramuros, y practicando su religión.​ Alfonso el Batallador le otorgó el patronazgo de la capilla del Pilar a Gastón IV de Bearn, adalid de la toma de Zaragoza.​ De acuerdo con Lasagabáster, el hecho de que los dos encargados del Pilar tras la conquista, Pedro de Librana y Gastón IV, fueran franceses, es una prueba de que la devoción pilarista era ya bastante conocida en Europa.​

Pedro de Librana fue nombrado obispo de Zaragoza, y al constatar el lamentable y ruinoso estado del templo de Santa María, extendió la siguiente carta:

Habéis oído contar (audivistis) con suficiente detalle que con la ayuda del cielo, alcanzada con vuestras oraciones, y el arrojo de los esforzados combatientes ha sido conquistada la ciudad de Zaragoza por las armas cristianas y que ha sido liberada la iglesia de la bienaventurada Virgen María, después de haber permanecido durante mucho tiempo sujeta ¡oh dolor! al dominio de los infieles sarracenos. De antaño sabéis (novistis) que esta iglesia es prevalente (pollere), antecede a todas por su bienaventurada y antigua nombradía de santidad y dignidad. Sin embargo, debo daros a conocer que ahora, como consecuencia de la triste cautividad anterior, carece de todo lo necesario. Sabed que se halla en estado ruinoso por la falta de reparaciones durante el largo cautiverio y que carece de todo. No se cuenta con medios para restaurar sus destrozados muros y reponer los ornamentos. Los clérigos que día y noche se dedican allí al servicio divino no disponen de vivienda ni de medios de subsistencia. Acudimos, pues, suplicantes a vuestra benevolencia a fin de que, si corporalmente no la podéis visitar, al menos la visitéis con la generosa oblación de vuestras limosnas. (...) A los que se compadezcan de esta iglesia, privada de los recursos más necesarios y, condoliéndose de los gemidos de su pobreza, entreguen un denario, o lo que puedan, para su restauración, nosotros, confiados en la divina clemencia, en la autoridad del papa Gelasio, del arzobispo de Toledo y de todos los obispos de España, les concedemos indulgencia plenaria. Los demás conseguirán la remisión de sus pecados en conformidad a la cuantía de sus limosnas y al mérito de sus buenas obras. Aquellos que ofrezcan hospitalidad a nuestro arcediano Miorrando y acompañantes, portadores de nuestra carta, consigan de Dios la vida eterna.

Daniel Lasagabáster Arratíbel, Historia de la Santa Capilla de Nuestra Señora del Pilar, Zaragoza (Reyes de Aragón, 5): D. Lasagabáster, 1999.
ISBN 84-605-8648-0.

Tímpano de la iglesia románica.
Así, entre 1119 y 1120 el arcediano Miorrando recorrió varias diócesis de España, Italia y Francia en busca de donativos para restaurar la capilla pilarista. De acuerdo con los testimonios escritos debe haber obtenido una generosa suma que le permitió a Pedro de Librana emprender cuanto antes las tareas que había señalado.

Es en el siglo XII cuando el Pilar recibe numerosos obsequios que atestiguan la existencia de la tradición pilarista durante la dominación islámica.​ El más destacado es el olifante de Gastón IV de Bearn, donado por su viuda Talesa de Aragón y resguardado en el Museo del Pilar. En 1138 se fundará la primera congregación de agustinos. Seis bulas de los papas Eugenio III, Alejandro III y Celestino III otorgan importancia al Pilar de Zaragoza.​ De igual modo, el templo fue favorecido por los reyes de Aragón —tanto de la Casa de Aragón como de la Casa de Trastámara— desde Ramón Berenguer IV (NO fue rey, sino Princeps, la reina era Petronila) hasta el rey Fernando II, así como Alfonso VII de León y Sancho II de Navarra. Así, el Pilar se convierte en un prestigiado y reconocido templo de culto mariano.​

Ya en el siglo XIII la tradición pilarista se difunde por toda España y poco después se funda la primera cofradía. Es importante señalar que el pueblo aragonés ya conocía a la Santa Capilla como «Santa María del Pilar»,​ aunque el templo en el que se asentaba era llamado «de Santa María la Mayor». Hasta bien entrado el siglo XV se empleará el título de «Santa María la Mayor y del Pilar».

Para 1261 fuertes riadas dañaron severamente la estructura del templo románico de Santa María. En 1291 el recién llegado obispo Hugo de Mataplana decidió emprender la restauración de la iglesia y su conversión al estilo gótico, tan en boga durante aquellos años.​ En marzo de 1293 ordena al canónigo obrero idear una solución para mejorar el estado del templo pilarista. A este hecho se le considera el fin del templo románico y el inicio de la historia de la colegiata gótico-mudéjar.​ En 1296 Hugo de Mataplana viajó a la Santa Sede para obtener el apoyo del papa Bonifacio VIII. Aunque Mataplana falleció estando en Roma, el pontífice expidió poco después la bula Mirabilis Deus, para acicatear al pueblo a colaborar en las obras de restauración del Pilar de Zaragoza.

En 1318 un documento de Juan XXII menciona a Santa María la Mayor de Zaragoza como «edificada por Santiago en el año 40» y también afirma que dicho templo es el más antiguo de España. Sin embargo, incurre en un error bastante común: señalar que la colegiata fue edificada en 40 cuando su construcción data de varios siglos después. Pero este dato permite conocer que para los canónigos la Santa Capilla y el templo gótico formaban parte de un solo conjunto.

De acuerdo con fuentes de la época, la reina Blanca de Navarra, esposa de Juan II el Grande, experimentó una curación milagrosa atribuida a la Virgen del Pilar y en agradecimiento marchó al santuario en julio de 1434.

Entre 1434 y 1435 se originó en la sacristía del claustro un incendio que arrasó con varias joyas y con el retablo de alabastro del templo. Es aceptada casi unánimemente la teoría de que el camarín de la Virgen y el Santo Pilar resultaron indemnes del siniestro. No existen indicios de que el fuego haya alcanzado a la colegiata gótica.​ La imagen que hoy se venera de la Virgen del Pilar, de acuerdo con los estudios de Carmen Lacarra Ducay, fue elaborada en estilo gótico tardío por Juan de la Huerta, escultor oriundo de Daroca quien trabajó fundamentalmente en la corte borgoñona, y muy probablemente fue una donación de la reina Blanca y del arzobispo Dalmau de Mur.​ En este siglo continuaron las concesiones al Pilar, otorgadas por Juan II y su hijo Fernando II.

Los fieles y la nobleza de Aragón colaboraron en las obras para restaurar los daños del incendio. Las paredes fueron cubiertas con bajorrelieves que representaban la aparición de la Virgen a Santiago. También se emprendió la construcción de un nuevo retablo, «de alabastro, de los más claros y transparentes que he visto, donde hay algunas figuras de bulto muy bien labradas, puestas dentro de sus nichos y el semblaje y lo demás del retablo hecho con gran primor. Acompañan a todo esto otras molduras y figuras pequeñas de alabastro, que están en lo restante de la pared a una parte y a otra».

El arzobispo Alonso de Aragón, hijo de Fernando el Católico, fue el responsable de transformar la iglesia en estilo gótico y a él se debe el magnífico retablo tallado por Damián Forment (1512-1518).​ En el siglo XVI la Casa de Austria entró a gobernar en España y continuó la tradición de la dinastía aragonesa de otorgar privilegios y protecciones al santuario del Pilar. En 1530 la decisión de Clemente VII de exceder la jurisdicción episcopal del Pilar generó un conflicto interno en los arzobispados locales.​ La Seo interpuso un pleito por la catedralidad que fue resuelto hasta 1676, cuando Clemente X fusionó los cabildos de la Seo y del Pilar, con lo que dio origen al Cabildo Metropolitano de Zaragoza.

Ya entrado el siglo XVI la iglesia gótica experimenta su transformación al estilo mudéjar. En esta centuria ocurren hechos de trascendencia para el templo, como la construcción de una bóveda estrellada de crucería flamígera llena de florones relucientes de oro (1504-1515), a semejanza de las que adornaban el Palacio de la Aljafería.

Damián Forment fue contratado en 1509 para edificar un nuevo retablo de estilo gótico, cuyas obras comenzaron en 1510 al desmontarse el anterior retablo. Construida entre 1512 y 1518, este retablo se considera una de las obras más logradas de la escultura del Renacimiento en Aragón.

También hubo reparaciones en la Santa Capilla, donde se cambió la verja del presbiterio por el cerrajero maestro Pedro de Escalantes, que creó una verja balaustrada y estañada con apariencia de platería rematada con festones dorados. Tenía la misma altura que la nave. La verja de hierro que cerraba la entrada al camarín de la Virgen fue sustituida en 1644 por el príncipe Baltasar Carlos de Austria.

Esteban de Obray, Juan de Moreto y Nicolás Lobato, construyeron el coro de la iglesia entre 1542 y 1548. La sillería de tres hileras de sitiales superpuestos en forma de grada y dispuestos en planta semicircular posee trabajos taraceados con incrustaciones de boj amarillo.​ De los 138 sitiales originales solo quedan 124, pues algunos han sido reubicados en el presbiterio del altar mayor. La sillería del Pilar es mucho más grande que la de la mayoría de las catedrales de España.​ Se conserva en la actual basílica barroca, pues fue reubicada en 1716.

El 29 de marzo de 1640 ocurrió el suceso conocido como Milagro de Calanda, pues el cojo Miguel Pellicer afirmó que por intercesión de la Virgen del Pilar le fue restituida la pierna derecha, que había perdido en un accidente. El hecho obtuvo gran relevancia en todo el reino, y el 27 de abril de 1641 se dictaminó como milagro.​ Ya el 27 de mayo de 1642, el municipio de Zaragoza proclama patrona de la ciudad a la Virgen del Pilar.

La devoción a la Virgen del Pilar se había extendido por toda España, y en 1678 el virrey Pedro Antonio de Aragón llamó a Cortes en nombre del rey Carlos II, a fin de declarar a la Virgen como patrona de Aragón.

Varios templos barrocos se habían edificado en el siglo XVII en Zaragoza. En 1670 Juan José de Austria promovió la renovación del Pilar en estilo barroco. Felipe Sánchez obtuvo el triunfo en el concurso celebrado por el cabildo de Zaragoza para el proyecto de la nueva basílica. A la cabeza del proyecto se situó Francisco de Herrera el Mozo y la primera piedra se colocó el 25 de julio de 1681 por el arzobispo Diego de Castrillo.

A pesar de que la Guerra de Sucesión Española trastocó los planes del nuevo edificio, para 1716 se reubicó en su totalidad el retablo y la sillería de la colegiata mudéjar. El 11 de octubre de 1718 se inauguró el templo barroco de Nuestra Señora del Pilar.

En 1750, después de varios proyectos de reforma que jamás se llevaron a cabo, se acepta el plan de Ventura Rodríguez para edificar la capilla barroca del Pilar. El 6 de octubre de 1751 Rodríguez recibe el visto bueno de Fernando VI y desde el 2 de noviembre de ese año, cuando se destruyó la capilla medieval, comenzaron a ejecutarse las obras, que se prolongaron hasta el 12 de octubre de 1765. La mayor parte de la construcción fue sufragada por el obispo Francisco Ignacio de Añoa y Busto y por el pueblo zaragozano, que en ocasiones donaba su trabajo sin pago alguno.

Entre 1863 y 1872 el obispo Manuel García Gil promovió la culminación de la cúpula central, que se finalizó en 1869. El programa iconográfico fue renovado gracias a Bernardino Montañés y Félix Burriel, que decoraron varias cúpulas del templo. Finalmente, durante las Fiestas del Pilar de 1872, se consagró la basílica.

Los estragos causados por los franceses durante los Sitios de Zaragoza causaron que el pueblo incrementara notablemente su devoción hacia la Virgen, pues incluso gran cantidad de defensores de la ciudad llegaron a dormir dentro del tabernáculo de la Virgen. A pesar de que una bomba fue arrojada cerca de la capilla de San Juan no produjo daño alguno, aunque el 8 de febrero de 1809 dos bombas cayeron cerca de la cúpula de la sacristía mayor y de la capilla de Santa Ana, y en el acto pereció una cantidad indeterminada de personas alojadas en la Basílica. Dos días después una bomba de doce arrobas cayó cerca de la capilla de San Antonio, pero no llegó a explotar.

Para el 20 de febrero la situación se había tornado insostenible y la Junta de Defensa de la ciudad solicitó al comandante de las fuerzas galas, Jean Lannes, la rendición de Zaragoza. El francés aceptó y otorgó todos los honores a los más de ocho mil vencidos, que entregaron sus armas en el Palacio de la Aljafería al día siguiente.

Para salvar a la ciudad del Ebro del saqueo al que seguramente la someterían los galos, la Junta de Defensa de la ciudad propuso al Cabildo entregar al ejército vencedor doce alhajas. La más suntuosa era una que había sido regalada por Bárbara de Braganza, esposa de Fernando VI, y que tenía casi dos mil brillantes.72​ La totalidad de las joyas tomadas por Lannes ascendían a más de 130.000 pesos fuertes.

1904 fue el año declarado por Pío X como «jubilar mariano». Durante este período varias damas de España comenzaron a invitar al pueblo a recaudar fondos para coronar solemnemente a la Virgen. El 28 de septiembre, gracias a la intervención de la condesa de Guiomar, Pío X otorgó su apoyo a la causa.​

La corona fue construida en los talleres Ansorena de Madrid gracias al patrocinio de un grupo encabezado por la reina María Cristina de Habsburgo-Lorena. El 28 de abril de 1905 el cardenal zaragozano Juan Soldevila llevó las coronas a Roma para ser bendecidas por el Papa.

El 20 de mayo fue el día en que se coronó a la Virgen del Pilar. Prelados de toda España y representantes diplomáticos acudieron a la ceremonia, donde también estuvo presente un número hasta entonces inusitado de peregrinos. A las doce en punto del día el obispo coronó al Niño y después a la figura de la Virgen, en medio de una atmósfera de emoción generalizada. Días después comenzaron las peregrinaciones, realizadas por grupos, ya que no era posible obtener alojamiento en la ciudad para todos los peregrinos. En memoria de la coronación canónica, cada día 20 del mes la Virgen no lleva manto.

Por Real Orden del 8 de octubre de 1908, le fue concedido el título de Capitán General, corroborado con la solemne imposición de manto y fajín, el 9 de mayo de 1909.

La madrugada del 3 de agosto de 1936, durante la Guerra Civil Española, el trimotor republicano Fokker lanzó tres bombas, de 50 kilogramos cada una, sobre las torres de la Basílica del Pilar. Una de ellas quedó clavada en la Basílica del Pilar, otra atravesó el techo y la última llegó a penetrar la bóveda del coreto de la Virgen y causar serios daños en el marco dorado de La adoración del nombre de Dios, de Goya. Ninguna de ellas llegó a estallar ni causar daños de consideración, hecho que fue atribuido a un milagro de la Virgen. Las bombas fueron desactivadas y hoy en día se exhiben en pilastras cercanas a la Santa Capilla.

El 24 de junio de 1948, el papa Pío XII concedió a la catedral de Nuestra Señora del Pilar el título de basílica menor, mediante el breve Decus ornarnentumque.​ Más de cuatro décadas atrás, el 22 de junio de 1904 el gobierno del rey Alfonso XIII había declarado El Pilar Monumento Histórico-Artístico Nacional.

El Congreso Mariológico y Mariano Internacional se llevó a cabo en la Basílica en octubre de 1979. A pesar de que el papa Juan Pablo II no asistió, para dicha celebración se mandó remodelar las cúpulas y los tejados del templo.

El 2 de enero se conmemora la fiesta de la Venida de la Virgen, el 12 de octubre es la fiesta del Pilar y el 20 de mayo es la fiesta de la coronación canónica. Por eso, los días 2, 12 y 20 de cada mes la imagen aparece sin manto, dejando ver la guarnición semicilíndrica de plata labrada de la columna.

Es tradicional en Aragón, y también en algunas regiones vecinas, el que los niños sean presentados una vez en su vida a la Virgen del Pilar, lo que se conoce como «pasar por el manto de la Virgen». Debe de hacerse antes de hacer la Primera Comunión, en esa etapa de la vida en que se considera al niño «inocente», es decir, que no ha alcanzado el «uso de razón». Existen tradiciones similares con otras vírgenes en varias partes de España.

El 10 de octubre de 1613, el Concejo de Zaragoza acordó guardar anualmente el día 12 de aquel mes, con lo que la fiesta religiosa del 12 de octubre pasó a ser también festividad civil. Finalmente, el papa Clemente XII aceptó en el siglo XVIII el 12 de octubre como fecha para la celebración de la «festividad de la Virgen María Aparecida en Carne Mortal».

En lo que respecta a los actos rituales (ofrenda de flores, de frutos, etc.), sus orígenes se encuentran en los inicios del siglo XIX, siendo resultado de la evolución de diversas ceremonias religiosas. Se supone fruto del fervor popular y de la iniciativa de las familias más acomodadas de la ciudad.

Son las fiestas patronales de Zaragoza que se celebran en honor de la Virgen, patrona de la ciudad. Tienen lugar la semana del 12 de octubre en que se celebra la fiesta patronal. Por lo general, las fiestas comienzan el fin de semana anterior al día 12 y se prolongan hasta el domingo posterior por lo que duran unos diez días.

En las fiestas del Pilar tienen lugar un buen número de eventos festivos organizados por el Ayuntamiento de la ciudad a los que se unen no pocas iniciativas privadas de organizaciones o colectivos privados que aprovechan la semana para organizar muestras, concursos y otras actividades de interés popular. Las más destacadas celebraciones pilaristas son:

Solemne misa de Infantes
Se celebra en el altar mayor de la basílica del Pilar el día 12 de madrugada.
Ofrenda de flores.
Representa el punto culminante de las celebraciones y la mayor manifestación de la devoción popular hacia la Virgen. El día 12 por la mañana, se lleva a cabo una ofrenda en la que miles de personas ataviadas con el traje regional aragonés o de otros lugares del mundo llevan ramos o centros de flores hasta la plaza del Pilar. Allí se teje un enorme manto a una virgen situada sobre una estructura metálica. La gran aceptación popular la atestiguan los centenares de grupos inscritos para la edición de 2016 y las más de doce horas que dura el desfile. La tradición de la ofrenda data del año 1958, por iniciativa del concejal Manuel Rodeles, tras haber observado la ofrenda que celebraban a la Virgen de los Desamparados en las fiestas de Valencia.
Misa Pontifical.
Tras la ofrenda a la Virgen, el día 12 se celebra una misa pontifical en la basílica del Pilar a partir de las 12.00, tras la que se desarrolla una procesión.
Ofrenda de frutos.
Se lleva a cabo el día 13 por la mañana y tiene un recorrido similar al de la ofrenda de flores. En esta procesión se presentan a la Virgen los más variados frutos de la tierra aragonesa. Su primera edición es anterior a la ofrenda floral pues tuvo lugar en 1949.
Rosario de cristal.
Un espectáculo sin parangón en el mundo, el desfile del rosario de cristal aúna religiosidad y arte. La procesión consiste en un conjunto de 29 carrozas de cristal iluminadas interiormente de las que, al menos, quince representan los misterios del rosario. A ellas, se aúnan un buen número de farolas y estandartes. Los pasos fueron portados a hombros hasta 1926 y no se alumbraron con luz eléctrica hasta el año 1940. El rosario parte de la Iglesia del Sagrado Corazón de Jesús en donde tiene su sede, el día 13 al anochecer recorriendo las principales arterias de la ciudad. Su origen data de 1889.

Himno:

Virgen santa, Madre mía,
luz hermosa, claro día,
que la tierra aragonesa
te dignaste visitar(bis)

Este pueblo que te adora
de tu amor favor implora
y te aclama y te bendice
abrazado a tu Pilar.

Pilar sagrado, faro esplendente,
rico presente de caridad.
Pilar bendito, trono de gloria,
tú a la victoria nos llevarás.

Cantad, cantad
himnos de honor y de alabanza.
Cantad, cantad
a la Virgen del Pilar.

Se atribuyen a la intercesión de la Virgen del Pilar diversos milagros, entre los que destacan la asombrosa curación de doña Blanca de Navarra, a la que se creía muerta, y las de invidentes como el niño Manuel Tomás Serrano y el organista Domingo de Saludes o el llamado «Milagro de Calanda», por el que al mendigo Miguel Pellicer, nacido en Calanda, se le restituyó la pierna que le fue amputada en octubre de 1637. Este suceso extraordinario ocurrió el 29 de marzo de 1640 y fue proclamado como milagro el 27 de abril de 1641 por el arzobispo Pedro Apaolaza Ramírez, tras un proceso en el que intervinieron tres jueces civiles y fueron interrogados veinticinco testigos. Ese mismo año, el rey Felipe IV mandó ir a palacio a Miguel Pellicer y arrodillándose ante él le besó la pierna. Este hecho prodigioso determinó que en 1642 la Virgen del Pilar se convirtiera en co-patrona de Zaragoza junto a San Valero. Más mundanos resultan otros hechos que se le atribuyen, como liberaciones de presos, superación de pruebas o éxitos económicos y deportivos.

Entre las campañas militares que los católicos consideran obra de su intercesión se cuenta la toma de Zaragoza de manos musulmanas en 1118, la resistencia ante el ejército francés durante la Guerra de Independencia Española y la protección del templo en la Guerra Civil Española. De esta última se narra el bombardeo sufrido por el templo el 3 de agosto de 1936, cuando fueron arrojadas sobre la Basílica de El Pilar tres bombas que no estallaron. Las cargas que cayeron en el templo se exponen a los lados del Camarín de la Virgen e integran la larga lista de hechos milagrosos atribuidos a la Virgen.

En la Iglesia de Los Robles, (Antiguamente el Pilar), Municipio Maneiro, Margarita, Estado Nueva Esparta, Venezuela, se venera a la Virgen del Pilar como Patrona del Pueblo junto al co-patrono San Judas Tadeo, y se conservan una campana de plata dorada en la que se talló la imagen de la virgen y una pequeña imagen tallada en oro macizo de la Virgen del Pilar, cuya introducción se debe a la Reina "Juana La Loca", hija de la Reina "Isabel la Católica" de España, en pago por la salud devuelta a su marido el Rey Fernando de Aragón, quien había estado muy enfermo; dicha introducción data desde la época de la Colonia aproximadamente desde el año de 1504 y es desde esa fecha cuando en la comunidad de Los Robles o El Pilar se venera a "La Pilarica" y cada año los fieles a la virgen y a la iglesia católica celebran con gran fervor las fiestas de la Virgen del Pilar todos los 12 de octubre de cada año.
En la Catedral de San Cristóbal de La Laguna (Tenerife, Canarias, España) se conserva una pequeña talla de alabastro llamada "Virgen de Trapani" pero que algunos investigadores sugieren que es en realidad una talla de la Virgen del Pilar. De ser cierto sería la representación de "La Pilarica" más antigua del Archipiélago Canario.​ En la ciudad de Santa Cruz de Tenerife, en la misma isla, se encuentra la Parroquia de la Virgen del Pilar, una de las más importantes de la ciudad, la cual está presidida por una pequeña réplica de la Virgen del Pilar procedente de Zaragoza.
En Huelva (ciudad del descubrimiento) cada 12 de octubre se celebra como en el resto de España la fiesta de la Hispanidad, teniendo Huelva un barrio con ese nombre y donde cada año sale una representación de la Virgen del Pilar por las calles de este.
Aparte, la patrona del barrio de Guanarteme (Las Palmas de Gran Canaria, Canarias, España) también es la Virgen del Pilar, dando nombre así a la Plaza del Pilar y al Instituto de Educación Secundaria y Bachillerato Nuestra Señora del Pilar.
En Valladolid, en el barrio del Pilar, existe una iglesia neogótica con esta advocación.
En Benejúzar, Alicante, en el monte de dicho pueblo, hay un Santuario dedicado a esta advocación, celebrándose fiestas y romería del 8 al 12 de octubre.
En Cartagena, se encuentra una talla de la Virgen del Pilar en la Base de Submarinos de la Armada Española, ya que esta advocación es la Patrona de los submarinistas. En la primera inmersión del Submarino torpedero de Isaac Peral, este llevó consigo una Virgen del Pilar, estando reconocida como Patrona de este Cuerpo desde 1946. La talla que se encuentra en la base luce un manto con el emblema de los submarinistas, que estos llevan cada año en el mes de febrero a la ciudad de Zaragoza para conmemorar el aniversario del Arma Submarina.
En Pilar, provincia de Córdoba, Argentina: Capilla de Nuestra Señora del Pilar, erigida entre 1698 y 1711. Es Monumento Histórico Nacional. Allí, el 10 de septiembre de 1819, el General Manuel Belgrano, ya muy enfermo, hace entrega del mando del Ejército del Norte al Cnel. Mayor Francisco Fernández de la Cruz. También transitaron el lugar hombres como el General José de San Martín, el Brigadier General Juan Bautista Bustos, Santiago de Liniers, el Marqués de Sobre Monte, José María Paz y Juan Facundo Quiroga. La capilla dio el nombre a la localidad.
En La Jagua del Pilar, Colombia: iglesia de nuestra Señora del Pilar. La fiesta de la Virgen del Pilar se celebra el 12 de octubre.
En Montequinto, un barrio de Dos Hermanas (Sevilla) se encuentra una talla de la virgen con la advocación Nuestra Señora del Pilar en su Mayor Dolor. Se trata de una imagen de la virgen dolorosa de 1.62 de altura. Pertenece a la agrupación parroquial de HUMILDAD Y PILAR. Realizan estación de fe cada sábado de pasión y celebran sus cultos cada mes de octubre.

el 10-XII-1118, el Papa Gelasio II dirige la bula Litteras devotionis al ejército cristiano que sitiaba la ciudad, comunicándole la aceptación y consagración del obispo por ellos propuesto, Pedro de Librana, de origen francés, y concediendo indulgencias a los que murieren en el asedio, a los que en él combatiesen y a aquellos «qui praefatae urbis ecclesiae, a saracenis et moabitis dirutae, unde reficiatur, et clericis inde famulantibus, unde pascantur, aliquid donent vel donaverint». Que esta «ecclesia», por cuya restauración ofrece indulgencias el Pontífice, se refiere a la de Santa María aparece por la carta circular, con que el nuevo obispo, Pedro, una vez conquistada la ciudad, remite la bula papal, por medio del arcediano Miorrando «universis Ecclesiae fidelibus, archiepiscopis, episcopis, abbatibus, presbyteris, omnibus catholicae fidei cultoribus». Para su restauración y para alimento de sus clérigos pide el obispo limosna generosa. El contenido de esta carta manifiesta la fama general de que gozaba ya entonces la iglesia de Santa María y la conciencia de su antigüedad. En la circular se añadían a las indulgencias del Papa, las del propio obispo Pedro, las del arzobispo de Toledo, Bernardo; obispo de Huesca, Esteban; obispo de Calahorra, Sancho, y el cardenal Bosón, legado pontificio y las «omnium episcoporum Hispaniae». Una prueba bien clara de que la fama del templo de Santa María trasciende ya los límites ciudadanos y aun diocesanos.

AMADA, José Félix de, Compendio de los milagros de Nuestra Señora del Pilar, Zaragoza, 1680.
ANSÓN NAVARRO, Arturo y Belén Boloqui Larraya, «Zaragoza Barroca», en Guillermo Fatás Cabeza, (coord.) Guía histórico-artística de Zaragoza, Zaragoza, Ayuntamiento (Servicio de acción cultural), 1991, págs. 249-327. Cfr. especialmente la sección «Basílica de Nuestra Señora del Pilar», págs. 287-322. ISBN 84-86807-76-X.
ARAMBURU, Manuel Vicente, Historia cronológica de la S.A y A. Capilla de Nuestra Señora del Pilar, Zaragoza, 1766.
ARBIOL, Antonio, España feliz por la milagrosa venida de la Reina de los Ángeles, Zaragoza, 1718.
«El Pilar», Gran Enciclopedia Aragonesa (en línea).
GRACIA GIMENO, Juan Antonio, y Eduardo Torra de Arana, El Pilar de Zaragoza, Escudo de Oro, Barcelona, 2002, pág. 9. ISBN 84-378-1288-5.
LASAGABÁSTER ARRATÍBEL, Daniel, Historia de la Santa Capilla de Nuestra Señora del Pilar, Zaragoza (Reyes de Aragón, 5): D. Lasagabáster, 1999. ISBN 84-605-8648-0.
LASIERRA GÓMEZ, Carlos. "La Virgen del Pilar en sus estampas" Bubok, 2009.
NOUGUÉS SECALL, Mariano, Historia crítica y apologética de la Virgen nuestra señora del Pilar de Zaragoza y de su templo y tabernáculo desde el siglo I hasta nuestros días, Madrid, Alejandro Gómez Fuentenebro, 1862.
RINCÓN GARCÍA, Wifredo, El Pilar de Zaragoza, Zaragoza, Everest, 2000. ISBN 84-241-0044-1.
RISCO, Manuel, España Sagrada, t. XXX. Contiene el estado antiguo de la Santa Iglesia de Zaragoza [...] y una colección de las epístolas de San Braulio [...], Madrid, Antonio de Sancha, 1775.