19 DE NOVIEMBRE.

19 DE NOVIEMBRE.

Deliberación.

Legit en lo present consell lo pensament devall scrit fet per los senyors deputats e sis persones eletes e votat per tots los demont dits de aquest consell sobre aquell tots concordablament sta be e fundat en molta raho e que tal sie exequtat al mes prest que fer se puixe. Los senyors deputats e les sis persones per lo present consell eletes en lo fet de la exaccio o subvencio ordonada per sosteniment dels mil e CCCC rocins e alguns pehons per causa de la guerra concorrent considerants que la casa del General que es devant la Lotga de la present ciutat en la qual casa es stat deliberat dar lo sou a la dita gent es en tal loch construida que no te plaça covinent pera be veure los cavalls e cavellers correr e si han la disposicio deguda pera passar a pendre lo dit sou e majorment que devant la dita casa convenen infinides gents axi per lo tresteig de la Lotga com de la peschateria com del porxo del forment e de la Duana com encara per la gran negociacio que en aquelles encontrades continuament se fa per la qual raho la disposicio dels dits cavalls e cavallers comodament en lo dit loch veure nos porie e força portaria algun nocument a les persones tantes qui com dit es devant la dita casa convenen e noresmenys darie gran torb als spatxaments dels drets del General qui en la dita casa se cullen axi de la bolla de plom e segell de cera com de les entrades e exides per tots los dits sguarts son recayguts.
Item attes que lo honorable micer Johan Vello oydor de comptes del General com fou elegit ere en la ciutat de Tortosa e la hora que li fou notificada la sua eleccio ell accepta es mete en orde com a oydor e encontinent se empara dels fets del General e drets de Generalitats en aquella ciutat qui anaven a perdicio e mijançant son bon treball e scalfament aquells prengueren redreç a honor e util del dit General. E tan prest com sabe la dita eleccio fore vengut servir lo dit ofici de oydor sino per los grans perills de mar e de terra que son stats e son encara per la guerra concorrent attesa la potencia dels enemichs qui la terra e la mar tenen occupada per la qual raho no fou possible ell venir fins en los dies prop passats que es arribat ab la armada de naus e galees del Senyor Rey qui en la dita ciutat de Tortosa eren anades. E attes que encontinent que lo dit misser Johan Vello hague acceptada la dita eleccio en los actes de la deputacio ell es stat nomenat oydor de comptes. Per ço tots los dits deputats e consell concordes deliberaren e conclogueren (ccnclogueren) que lo dit misser Johan Vello sie paguat de son salari de oydor del dia ença que accepta lo dit ofici axi com si presencialment hagues servit aquell ab aço empero que dels quatre mesos per capitol de cort dats als oydors de poder fer absencia a lur ofici se hajen a defalcar tots los dies de que sera paguat comptant del dia que laccepta lo dit ofici fins en lo dia que jura en axi que tots los dies haje servir lo dit ofici en la present ciutat o la on sera lo consistori de la Deputacio.

Aprobación posterior de la ciudad.

Divendres a XXIII del dit mes de noembre los honorables consellers e consell de XXXII dissentiren a la delliberacio dessus dita sobre lo oydor de comptes. Lo dit empero apuntament fou pessat per lo consell de cent jurats e per aquell loat e aprovat.

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs. 

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

dels homens del offici del algotzir

1.° DE NOVIEMBRE.

1.° DE NOVIEMBRE.

Deliberaciones tomadas por la Diputación y la ciudad.

Los senyors deputats e sis persones et cetera e los senyors consellers e VIII persones et cetera feren conclusio e deliberacio que los senyors Comte de Pallars mossen Jacme Ros Galceran Carbo e Valenti Gibert de present manleven de singulars persones fins en tres milia lliures Barchinoneses per convertir aquelles en sou de gent a cavall e a peu dels M CCCC homens a cavall deliberats sostenir per la guerra e que aquelles sien scrites en la taula de la ciutat als dits deputats don nos puixen levar sino en la manera ja deliberada. E per que la quantitat manlevadora sie restituida als qui aquella prestaran juraren solemnament los dits deputats e consellers e persones eletes a nostre Senyor Deu e als sants quatre Evangelis que les quantitats de peccunia qui de la exaccio o subvencio deliberada de huy avant se exhigiran axi en la present ciutat com fora en qualsevol parts del Principat nos desexiran ne en altres usos o necessitats quantsevulle urgents convertiran sino en restitucio tant com mester sie de la dita quantitat manlevada.
E de present elegiren en acordar e paguar la gent a cavall e a peu los honorables En Johan dez Papiol donzell oydor de comptes del dit General mossen Ramon Ros ciuteda e Gabriel Vilar teyer los quals tres ne encare qualsevol ministre e scrivans de la casa de la Deputacio e o altres qualsevulle qui a aço treballaran o vaccaran en qualsevol manera dels treballs que sostindran ne scriptures que faran no puixen haver salari o pagua alguna ara ne per avant. E juraren aqui mateix los dits tres elegits que be e leyalment se hauran en lo dit acordar e paguar tota frau cessant.
Item tota la dita gent acordadora axi a cavall com a peu haje (la h está tancada, pareix b) servir e anar la on sera deliberat en virtud de sacrament e homenage e quels començ comptar lo sou la jornada que faran la mostra.
Item que si sera trobat algu o alguns dels quis acordaran axi a cavall com a peu que fraudulentment prenguen sou dues vegades aquell o aquells perden de continent los cavalls e les armes referendo singula singulis atquisidores per la terça part a la bossa comuna de la dita exaccio o subvencio sens que alguna gracia no puixe esser feta laltra terça part als dits tres acordadors e la restant terça part al Senyor Rey o al oficial quin fara la exequcio.