1 DE JUNIO, 1461

31 DE MAYO. NO APARECE. 

1.° DE JUNIO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros asuntos de la Generalidad.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per vostra letra de vint e set del present so avisat haveu molt a pler se done orde aquests sinchcents homens e sinquanta rossins sien per mi retenguts per alguns pochs dies ab sperançes e paraules bones fins tant per vosaltres sia feta deliberacio contraria a la que feta haviau de no dar pus sou passat lo present mes. E jatsia ans de haver rebuda vostra letra jo fos ja en congoixa de poderlos assegurar e donarlos paraules per quant entre ells era ja fama de vostra deliberacio dients moltes rahons. No menys he hagut afer de reposarlos de present per esser pus prop de la fi e terme del dit mes specialment que noy havia nengun dells qui no hagues servit qui set qui vuyt qui deu e dotze jorns de buyt e ara en temps de messes (mies, mieses, sembrat) e de guany servir sens neguna paga sino ab sperança de esser pagats e que havien despes quant tenien e que no sabian de ques visquessen. Quant puch e pore treballare en reposarlos pus los fassa segurs que hauran sou per lo mes qui ve quim par joch forçat per la gelosia en que stich tots nom lexassen e jo sols restas ab les banderes en la present ciutat. E per quant aquest sou hi tot laltre qui ses donat fora Barchinona ses donat per En Johan Ferrer he pensat dirlos com per occupacions vostres aqui la partida den Johan Ferrer per acordar a ells e ferlos emprestança ses haguda a diferir fins diluns o dimarts primer vinents e axi que no dubtassen car encara que lo dit Johan Ferrer no fos aci sino dins tres o quatre jorns dins lo mes de juny per lo qual deman venir los diners jo ere content comensassen comptar sou lo primer del dit mes de juny primer vinent e que de aço jo los feya sagurs sens dubte algu hi en aquesta manera jo los he reposats hi creu jo se asseguraran. Per ço placiaus mossenyors molt reverends e magnifichs lo dit Johan Ferrer expedir e prest daça trametra ab diners e lo que mester sera com a mi sia forçat ferlos fer emprestança al diputat local de X o XII florins per conestablia per mes asegurarlos e tenirlos ligats. Mes senyors molt reverend e magnifichs per quant la convocacio del comdat de Ribagorça es serta e mes com lo Senyor Rey sen va a Seragossa e sera dema Deus volent. Los pobles de aquesta ciutat stan pus sglayats que dir nos pot de que los pahers han volgut ajusta son consell general los haja trames micer Stopinya per lo qual ensemps ab hun paher son stat pregat volgues trametra duas spias la via del Rey de les quals la una vingues e laltra restas e tornas alla e de aço los pahers me pregaren molt. Jo vehent que lo cami daci a Çaragoça no es tant lonch com fora daci en Navarra son stat content per ajudar a metre ells en repos per que siaus avis. Vostres letres axi la mia com dels pahers de Leyda derrerament rebudes han lavada a mi forma de molt bones paraules en aquests acordats per quant nols he poguda mostrar vostra letra en lorda en que sta e als pahers de aquesta ciutat en molta congoxa per quant los del consell general han volgut veure aquella en lo qual son tants e de tantes condicions que corre gran perill mes pratichas e paraules sien cregudes hi axi placiaushi atendre per altres vegades. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a vint e nou de maig any Mil CCCCLXI - Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. La present sera per certificar vostres grans reverencies e magnificencies com entre letres que hun home de passada he trobada una letra que mossen lo vicecanciller fa a la Senyora Reyna la qual es de la tenor seguent. A la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna. Senyora molt Excellent. Nova certa havem aci com lo Senyor Rey havia delliberat de combatre …. e los qui eren dins no han sperat lo combat se fes ans han promes de donarse .... per tot lo jorn al Senyor Rey sino hauran hagut secors e no es possible lo hajen segons dehien los qui hi son stats car los passos son dificils dentrar e lo Senyor Rey quis troba ab D.CCC cavalls e IIII mil pahons (peones, de pie) nostro Senyor per la sua infinida clemencia li don victoria el torne prest ab salut com vostra Excellencia desiga mes se diu que son entrats en Navarre VIII mil homens del comte de Foix entre peu e de cavall. Mes Senyora molt Excellent la ciutat de Çaragossa delibera passat per consell de trametre al Senyor Rey trescents ballesters axi que per gracia del bon Jhesus totes coses succeixen de bo en millor e noy ha restat home de condicio no haja seguit lo Senyor Rey. Ara resta placia al bon Jhesus vulla dirigir vostra virtuosa Senyoria e confiam de la sua infinida clemencia que ho fara pus la guarda proseguida per vostra Excellencia es justa. De Çaragoça a XXV de maig del any 1461. - Senyora molt alta. - De vostra Senyoria humil vassall e sotsmes lo vicecanciller del Senyor Rey e vostre. - Pages.
La qual letra no obstant faent la present es ates hun correu del qual e registra un plech qui va dreçat al maestra de Muntesa dins lo qual he trobat trelat de una letra la qual vos tramet en que segons lo qui scriu mereix de lin poder dar fe del que ell scriu quis vulla que vulla rahonar lo contrari. Hir es passat un correu a vostres reverencia e magnificencies. Los pahers e consell daquesta ciutat me feren anar a ells per parlar de moltes coses de les quals volien consultar e comunicar ab mossen lo veguer nostre. Entre les altres volien que segons los ere ofert per vosaltres mossenyors quant mester haguessen que yols fes pagar dues spies per la ont es lo Senyor Rey de les quals la una vingues laltra restas alla. Per no tardarnos tant han cridat ses hagut a fer per ço com dona Olionor de Castro los ha avisats largament del contengut en aquella letra que don Felip (de Castro, de Castre) ha rebuda per lo derrer correu haveu rebut nostre. Perque he delliberat avisarvosne a fi que sius plau sia fet. Axi sera fet sino per altres voltes guardar hiem millor. Tot ço quis fa es per mils servir vostres reverencies e magnificencies les quals me manen tot quant los placia ordenar e en gracia dels quals molt me recoman. En Leyda a XXVIII de maig 1461. - Mossenyors del qui es prest servir vostres reverencies e magnificencies qui a vosaltres molt me coman. - Bernart de Stopinya.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors. Huy demati havem rebuda vostra letra ab copia de la letra de la Senyora Reyna e de la resposta per vosaltres a la sua Excellencia feta. Esnos dit ab la dita vostra letra seguiscam la dita Senyora Reyna e anem en aquel loch hon sa Excellencia elegira aturar e reposar. Nosaltres lo vespre passat de continent fom junts aci desempetxam correu a la dita Senyora Reyna scrivintli que li plagues certificarnos del loch hon sa Altesa delliberara aturar. Aquesta hora encare lo correu no es tornat per que sapiam lo loch. Per quant vuy es dia de diumeuga (diumenga, aunque se lee una u) hoierem missa e apres de continent nos metrem en cami seguint la via de la dita Senyora Reyna e farem segons per vosaltres nos es scrit. Per semblant fan los embaixadors de aquesta ciutat e per ço pot esser comunicada la present als senyors de consellers de la dita ciutat per quant ells no scriuen. Ab tant molt reverends nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vos haja en guarda sua. De Caldes a XXXI de maig any Mil (falta CCCC, sino sería el año 1061) LX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors vostres.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors. Ora tarda a XXVIII del present mes de maig be resebut vostra desigada letra de vint e quatre del dit mes e aquella lesta vos responch que si no fossen los afers del regent la governacio e consols daquesta vila en los quals per vostra part jom so interposat partira mes a mi cove veure los afers qui pesen prou si poran venir a bona conclusio e lo dit regent qui ma vuy fet pregar vulla treballar en lo dit fet e nom anuig e fas compte que en spay de tres o quatre dies sen veura la fi e si nos poden finar Deus volent diluns o dimarts pertre car desig tinch de esser aqui ab vosaltres mossenyors. E la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors sia la vostra continuada guarda. De Perpenya divendres a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - Mossenyors. - Lo qui es prest a vostra ordinacio Francesch Lobet.

Als molt reverend e honorables los senyors deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e honorables senyors. Notificam a vostres reverend e honorables savieses com vuy ques compte XXIII de maig ses publicada aci certa crida tocant nostre negoci dels remenses la tenor de la qual no havem pogut percebra ne lo notari de aquesta deputacio local jatsia request ab carta nons en ha volgut dar translat ans per contrari la demanat de nostra requesta e per ço no havem pogut saber sins cove a fer algunes coses. Hannos dit que En Bernart Prat de Mata e alguns consindichs nostres son stats devant vostres reverencies faents e instans certs actes los quals nosaltres e la major part de nostres consindichs consellers e principals ignoram amegantse de nosaltres ans com los ne havem demanats nos han callat donantnos aquest fet gran causa de sospita com ells no hagen potestat alguna e a nosaltres sabria greu volguessen decebre vostres reverencies meravellantnos de dit Bernart Prat que ja en dies passats per III vegades per justes causes es stat revocat de tota potestat de dit sindicat e encare ell ab son frare Pere Prat Esteve Guinard e P. Corones no ha cessat ingerirse en nostre negoci contra voluntat de la major part dels sindichs consell e principals nostres les quals coses nos meten en gran pensament. Perque senyors molt reverend e honorables a vostres reverencies suplicam queus placia manar fernos donar translat de dita crida per forma que aquella vista ab nostres consindichs consellers e principals ne pugam conferir ab vosaltres. E sia lo Sant Sperit en proteccio vostra. De Gerona a XXIII de maig del any de la nativitat de nostra Senyor Mil CCCCLXI. - Qui a vosaltres molt reverend e honorables senyors se recomanen. - Johan Rocha Pere Plans Miquel Vidal sindichs. Johan Riard Jacme Bisbe Pere Simon Pages Guillem Coll Jaume Salom consellers de dit negoci poblats en lo bisbat de Gerona.

3 DE JUNIO. FIN TOMO 19.

3 DE JUNIO.

Reunidos los señores Diputados eclesiástico y militar con un oidor de cuentas y otros individuos del Consejo, fueron presentadas a los mismos las siguientes proposiciones.

Primo fou proposat com sera provehit contra aquells qui son ab la Senyora Reyna quis preparen contra lo Principat.
Item com sera procehit contra aquells quis diu en aquesta ciutat fou contra la capitulacio.
Item si deu esser scrit al lochtinent del Senyor Rey e jurats de Mallorca sobre lo manament que es stat fet al patro de la nau de micer Miquel Pere que no portas vitualles en Barchinona.
Item que les universitats del Principat sien avisades del traure de les banderes de Barchinona e pregats que facen lo semblant es preparen a les armes.
Item que sia trames home propri a mossen Bernard de Vilamari governador e capita de Rossello e de Cerdanya ab letra maravellantse com no va servir los dits oficis atteses les faenes de França e encara si havien mester les sues galeres siu poria fer compte lo Principat.
Item si sera dat sou a XXXX o L rocins de don Joan Dixer per servir lla on lo Principat o lo capita volran.
Item quina provisio sera feta en haver a ma del Principat los cavalls o rocins qui son dins la ciutat e entorn de ella.
Item que es faedor de les persones processades haver delinquit contra lo Principat.

Pasadas a votación las anteriores proposiciones, acordóse tomar como deliberación el voto del señor obispo de Vich, consistente en que aquellas fuesen remitidas a la novena de las banderas, sin comentario alguno.
Siguen las cartas que los señores Diputados y Consejo recibieron en este día.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Dues letres vostres he rebudes la primera ab lo proces dels actes fets per lo Principat lo qual par a mi ben delliberat per que per los regnes e les gents que no ho saben sia nota la innata e inmaculata fidelitat del Principat de Cathalunya. Es ver que dels dos altres processos que ab lo meu haveu trames la hun yo he enviat per bon recapte laltre me detengut. La causa per lo portador la sabreu. Deus sab que a mi es molt greu. Per laltra letra feta a XX del present me responeu al avis queus he fet e regraciant me aquell e pregant me queus avise siau molt certs que en tot ço que la honor del Principat toque yo hi sere axi attent com en la mia propria stant en sperança ferma que ço que en vostres letres me oferiu en la tuycio de la persona e casa mia fareu ço que farieu per hun de vosaltres. Quant a yo anar de la part della o trametre gent axi com dien per lo portador sabreu lo perill e treball en que yo soch que la persona e gent son be mester en la tuicio de casa mia e per ell sabreu les noves occorrents de aquesta part e poreu arbitrar del perill meu. Altres coses nom occorren mossenyors scriure sino que en mi teniu (se lee teuiu) hun bon cathala axi com hun de vosaltres mateixos e no cregau lo contrari. De Belchit a XXVIIII de maig. - Prest a la ordinacio vostra Joan senyor Dixer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Jatsia per multiplicables letres hajam significat a V. R. los negocis e necessitats occorrents en aquestes parts e fronteres nostres e neguna resposta no havem cobrada de que stam ab una gran congoxa per lo gran perill que es en la triga e mostrau que som donats en oblit a vostres reverencies. Car som certs larquebisbe de Çaragoça es arribat en Monço ab cert nombre de gent darmes volent tirar la via de Balaguer e ha trames mossen Loppe Dangulo ab XII o XV rocins lo
qual es procurador de Balaguer fingint venir aqui per conservar en pau la dita ciutat de Balaguer e voler entrar dins com tinguessen les portes tancades en tant que la remor fonch feta dins la ciutat sis devia recullir o no per quant era vespre lo dit procurador sen torna la via de Algerri lo parer dells tots o dels mes es de la dita ciutat que si ells eren socorreguts per alguna via per lo Principat o per aquesta ciutat han voluntat e proposit ferm de morir com a bons cathalans e per quant aquesta ciutat per la sua gran custodia ha mester molt nombre de gents en tant que no poria supplir al apetit dels de Balaguer ab tot ho hajam en voluntat pero lo poder no hi basta. Es molt mester e necessari de gran cuyta per vostres reverencies sia provehit ab celeritat la dita ciutat de Balaguer fos socorreguda de gent per quant es una clau e porta de la entrada del Principat. E si lo que a Deu no placia per los adversants era ocupada o prevenguda seria causa de donar grans damnatgas e veixacions a aquests territoris senyaladament ara que los blats stan a la falç e segons se diu ab veritat vindran segadors strangers per segar recollir e fornir la dita ciutat e altres castells del marquesat per queus pregam molt affectadament aquestes coses no sien obmeses ne donades en oblisio attesos los grans perills preparats per al Principat si ab la ajuda de Deu e sforç del Principat no li es obviat. E lo Marquesat ha trames aci per lo semblant demanant socors e ajuda els passam ab bones noves sperant lo vostre socors lo qual vos placia fer desempatxar de venir car molts beneficis sen seguiran e repos a moltes gents que stan desconortades. E sia la Divinitat custodia e guarda dels tots. - De Leyda lo primer de juny any Mil CCCCLXII.
Cregen vostres reverencies va tant en prevenir de haver Balaguer a ma del Principat que mes nos pot dir sino que quasi es ferla guanyar al segur o metre la en gran risch de perdrela. A nil com dit es hi vingue lo procurador li fonch dada repulsa. Decontinent los havem trames home de aquesta ciutat per lur confort e vuy hi es tornat lo dit procurador ab molta mes gent. Perque es procurador ha congoixes entre ells es de tanta necessitat que mes nos pot dir sien ajudats e confortats. Ells haut Balaguer fan comte (tiene que ser compte, fan cuenta, hacen cuenta : cuentan con) fornir aquell Agramunt Montblanch Castello Algerri e altres. E axi si la gent que haveu delliberat trametra es presta sino o CCCC o D o los qui prests seran placiaus ab molta cuyta trametrels e apres que vinguen los altres e havem avis ben cert com lo Senyor Rey se spera en Monço molt prest ab DCC rocins o pus e IIII mil homens de peu. Placiaus cuytar lo socors a Balaguer nos perda la cosa per triga. E sia socors de Spanya car tot hi va creeu senyors. Aquesta letra que trametem interclusa a V. R. se es presa al portal. No entenem aquestes chifres. Per ço la trametem a vostra reverencia. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend nobles e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. La causa de la present es per significar a les reverencies vostres com essent yo per cavalcar e anar a les reverencies vostres per intimar a aquelles terres faenes toquants a mi e la concorrencia del temps per aquesta insigne ciutat de Leyda so stat molt pregat degues restar per les necessitats e faenes occorrents donantme cert carrech segons los magnifichs pahers de aquesta ciutat vos scriuen. E per quant so molt dispost e afectat e per lo Principat e dita ciutat pendre qualsevol treballs e expondrem a qualsevol perills de persona e bens yo se volgut restar axi com han volgut. Los dits magnifich pahers scriuen a vostres reverencies e nobleses los dits fets haure a molta gracia de aquells e del Principat haja aquell consell e favor que yo e altres devots al servey e be publich del dit Principat speram en manera que yo no sia del dit toch que es tot e per la major part de mon heretatge axi indegudament e per causa del dit Principat deseretat manant de mi totes coses que plasents vos sien. De Leyda lo darrer de maig. - Senyors lo qui en gracia de V. R. e N. se recomana prest a la ordinacio vostra Ar..... (Arnau Roger) de Arill e de Balar.

Siguen los traslados de dos cartas que D. Felipe de Castro escribe, el primero de la que este dirige al noble mosen Roger de Eril, y el segundo de la que escribe a su madre, habiendo esta señora enviado luego el traslado al propio Eril. Las dos postdatas que se hallan al pie de la primera son de un tal Erinyó (Arinyo) y de Luis Benet.

Senyor muy noble. Con priesa vos fago la present por quanto el Senyor Rey con gruesso poder de gente de cavallo e de piet tiene delliberado entrar en exe Principado con proposito de tener los braços abiertos adabraçar e perdonar todos aquellos que a la obediencia de su Magestat se querran reduzir e a los quel contrario faran castigar e destruir. E per tanto por el mucho amor queus tengo yo hauria a mucha gloria que vos quisiesseys reduzir al servicio del dicho Senyor e seria cosa devidamente fecha e a vos assaz provechosa. Donde no dellibereys esto fazer seria de parecer que sin poner dilacion alguna que o a la senyora mi madre o a mi vos fagays donacion o vendicion de vuestra Selga e hoviesse luego la possession e stasse por ella o por mi e confiat a esto me mueve amor mas que cupdicia alguna e con todo aqua con el dicho senyor yo mirare en vuestros fechos como los mios. Lo mismo scrivera a don Jofre sino que vino con parecer que no daria fe en mi. Sea remeso a vos si la presente le quereys embiar Pere Santcliment e los otros amigos desto sean certificados e haya la present per suya la senyora mi tia a la qual me comiendo. Si negunas cosas mandareys so priesto. De Quadret (Cadrete) a XVII de mayo. - El que a vos me comendo Felip de Castre. - Senyor atteneu be la present nou metau a dilacio sino que useu de vostra acustumada diligencia que nous va poch a la parada e no hajau estos fets a burla. - Senyor supplich vos del dessus comuniqueu a mos frares o almenys de ma muller be podeu confiar etc.

Senyora molt noble e magnifica e cara mare. La present es per V. S. certificar com lo dissapte yo entri en ciutat ab algunes gents que ab lo castella Damposta per lur virtut me volgueren exir a reebre. E axi ani decontinent a besar la ma al Senyor Rey del qual fuy ab molta amor reebut e tractat e ab licencia de la Majestat incontinent sens aturar en ciutat en aquestos senyors los quals ab gran desig me speraven ab los quals fiu en Deu fare mos fets e honor e so aconsolat que don Joan no ses mogut de sa terra ans sper se reduira al servey del Senyor Rey e amistat destos senyors. Los fets de la ciutat e universitats ab nosaltres fins a la hora de ara no te neguna conclusio de concordia salvo quel Senyor Rey sta molt content e servit del apuntament e conclusio que per nosaltres fou respost als articles enviats per la ciutat e universitats de que entre los menuts e ciutadans e los quey son per les universitats ha una gran confusio e altercacio per quant nosaltres som de parer que les sises sien del tot relevades e a la ciutat li va mal. Restam aconortats que en cas de ruptura tenim bona justicia e lo Senyor Rey conforme ab la opinio nostra e lo Senyor nos ha amprats lo vullam servir contrals rebelles de Cathalunya e sera en aqueixa dins X a XV dies ab gros poder de gent de peu e de cavall per quant lo socorro del Rey de França li deu esser a X de juny en la frontera de Perpinya. Per aquesta raho yo he scrit al senyor de Selga que sino dellibera reduir al servir del Senyor Rey que encontinent sia aqui secretament e faça vendicio ab hun notari de Arago de Selga a V. S. o a mi e que encontinent se luira la possessio e homenatges a fi que li puixa esser stalviada car si aço differeix fer pos dubte noy veja senyor que li pesara. Per merce encontinent reebuda la letra ab la present li enviau mossen Luis Bertran e hun altre de recapte e a V. S. supplich doneu orde en cobrir aquell castell de Tamarit e decontinent proveescha e mane que tots los castells de la terra se proveesquen es guarden per forma que exos senyors de cathalans delliberassen furtar alguna fortalesa dexas e guardense tant secretament com poran. E sobre tot vos supplich e recoman Troncedo per quant sint entenen en furtarlo. Altres coses noy ha de nou sino que havem be mester que Deus nos ajut e prest me disponre esser ab vos e manarme lo que servey vos sia. De Quadret a XVII de maig.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. De les coses que occorren a present ja per lo honorable mossen Joan Agullo compaher nostre e sindich de aquesta ciutat seran stades avisades vostres reverencies com lo archebisbe de Çaragoça es ja arribat a Monço e deu fer prest la via de Balaguer e departir sa gent entre Balaguer Agramunt Algerri e altres lochs. Quanta es la necessitat que occorre de prevenir Balaguer ab tot que vostres reverencies ho poden be preveure encara vos ne havem volgut avisar ab creença per lo dit nostre sindich e creeu vertaderament hi va tant que envides se pot dir. Nosaltres havem molt sollicitats los de Balaguer mostrant los en part amor e axi mateix desenganant los del gran perill de destruccio en ques metien si receptaven aquella gent e moltes altres coses los havem dites sabem e vehem haurieu gran plaer e serie benefici dels tots per haver mes causa de recusar la receptacio de aquells que fossen stats socorreguts per lo Principat. Creem hi haveu donat orde. Placiaus cuytar car gran part dels fets se guanyen es perden aqui com dit havem.
Apres encara havem sentit com don Joan de Luna net de mossen Cosco hauria ofert al Senyor Rey valença e de receptar cent rocins en Camarasa e altres lochs del Marquesat e sa mare que es a present en Camarasa repare e obre les forçes quant pot ha prohibida la treta de la sal e salmitre de sa terra per aquesta ciutat per quant aquesta ciutat hi ha trameses les primeres letres de empre per cort de la ciutat. Requerint los del Marquesat que son en vehinatge de aquesta ciutat que a la segona letra fossen prests havem sentiment los prohibeix de venir encara que sien requests. Encara per queus era reportat que a una barcha de Pomar que es en lo riu de Cinqua dins Arago era passada e devia passar certa gent darmes havem provehit en totes les barques del riu de Segre que sien levades e axi no romandra pas en tot Segre avinent sino en Balaguer e aquesta ciutat. E sie lo glorios Jhesus vostra proteccio e guarda. De Leyda a XXXI de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

En este día, los señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt magnifich e savi mossen Bernad Castello diputat del General de Cathalunya.
Molt magnifich e savi mossenyor. A nosaltres han venguts dos homens tramesos per la universitat de la vila de Cobliure demanant consell favor e ajuda per sguard de les noves de França e altres qui occorren. Nosaltres los havem spatxats ab letra de confort e ofertes segons fem a les altres universitats del Principat. Empero a gran instancia lur vos pregam e encarregam que en tot lo queus hauran necessari per endresça (se lee endressa, endreça, pero es la primera vez que leo endresça) de aquella vila los hajau per recomenats axi en comunicar ab mossen Berenguer Dolius castella del castell com ab los honorables consols de aqueixa vila per manera que ells resten aconsolats e confortats com a bons e vertaders cathalans. En alguna admiracio stam com despuys que partis de aci no havem res sabut de vos ne de mossen Matheu dez Soler. Les noves de França e les altres de part de ça se refermen per moltes vies. Tot vos sia avis. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los condeputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables mossenyors los veguer e sotsveguer de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables mossenyors. Gran clamor es stat fet a nosaltres per lo honorable religios frare Luis de Castellvi del orde de Sent Joan de Jherusalem com a procurador del reverendissimo senyor mestre e convent de Rodes dient que no obstant ab sentencia difinitiva passada en cosa jutgada frare Pere de Biure olim comanador de la comanda de Tortosa per sos demerits sia stat declarat inobedient e rebelle e privat del habit e de la dita comanda la qual sentencia per nostre Sant Pare apres segons es afermat es stada confirmada e fet proces executorial en virtut del qual aqueixa ciutat es suposada a ecclesiastich entredit e apres agravat contra lo dit frare Biure fins a invocacio del braç seccular per la qual raho lo dit frare Luis de Castellvi moltes vegades e per gran temps diu haver supplicada la Excellencia de la Senyora Reyna com a tudriu etc. li fos donat lo dit auxili empero fins aci ell no ha pogut haver ço que justicia vol e requer e gran dan interes e prejudici del dit reverent mestre e convent de Rodes suplicant esserli atorgats nostres favor e auxili. On nosaltres desijants a cascu axi com es just sia donat ço que seu es per tant vos pregam e exortam que al dit frare Luis de Castellvi en lo dit nom ministreu compliment de justicia expedita car ultra que fareu lo degut encara es molt necessari per lo repos de aqueixa ciutat attesa la concurrencia del temps. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Ramon Roger de Toralla donzell diputat local en lo comdat Durgell vezcomdat Dager (de Ager) e terra del Marquesat.
Honorable senyer. Per alguns afers e negocis tochants gran interes e util de aquest Principat trametem en aqueixes parts lo honorable En Joan Agullo sindich de Leyda. Pregam encarregam dehim e manam vos que en tot ço que lo dit Johan Agullo per les coses dessus dites vos haura mester siau propici e donant li creença feu hajen les coses lo bo e efectual recapte que de vos speram car ultra que fareu lo degut com a vertader cathala encara nosaltres e aquest Principat serem be recordants de vostre be obrar. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt noble e magnifich mossen Arnau Roger Darill.
Molt noble e molt magnifich mossen. Vostra letra del darrer de maig havem reebuda per la qual e per letres dels honorables pahers de Leyda som certificats de la virtuosa sana e sancera intencio que teniu en la conservacio del Principat e de la cosa publica e libertats de aquell a tots comunes. E ab tot de vos com a vertader cathala alre nos pegues creure encara vos ne comendam granment eus restam obligats de tanta afeccio vostra. Per conclusio molt magnifich mossen nosaltres havem plena contentacio com sou restat aqui car som certs fareu gran senyal e no menys aqui que aci sera util vostra presencia. Pregam vos per ço exhortam e encarregam quant mes podem vos dispongau a totes coses que seran delliberades per los pahers e concell de la dita ciutat car hajau a cert e creeu nosaltres e aquest Principat serem recordants de vostre be obrar eus defendrem per nostre poder de tot dan qui seguir vos pogues. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt magnifich e molt savi cavaller mossen Berenguer Dolius.
Mossen molt magnifich e molt savi. Creem vostra saviesa no ignora les noves de la gent darmes de França e daltres parts qui cominen entrar per damnificar aquest Principat e senyaladament aqueix comdat de Rossello. E segons havem entes lo castell de Cobliure del qual vos sou castella no sta en aquell punt e orde que semblant necessitat requer per custodia sua e de aquella vila. Per ço vos pregam e exhortam quant mes podem vos placia mirar per tot per manera que del dit castell puixau donar bona raho.
E perque som certs vos com a vertader cathala teniu bona e sancera intencio en la conservacio del Principat e de les libertats e cosa publica de aquell vos comandam molt de vostre bon proposit. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representante lo Principat de Cathalunya a vostra honor aparellats.

Als molt honorables a savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra del primer del corrent mes havem reebuda e moltes altres per les quals som certificats de la venguda de la gent a Munço e del fet de Balaguer. Dels quals avisos havem haut gran plaer certificant vos que vuy comence exir la gent per fer la via de Cervera e per dema tot dia Deu volent hi sera tota fora. Seriem nosaltres de parer e axi vos ne pregam encarregam attesa la molta cuyta e necessitat que vosaltres e la vila de Cervera fesseu sforç de la mes gent que poreu per executar lo fet de Balaguer com sia gran perill en la triga e entretant la nostra gent sera arribada e dispondreu de ella segons la necessitat requerra. La present vos placia comunicar a mossen Joan Agullo car per cuyta no li podem scriure e prenga la present com a sua. De aço mateix scrivim e pregam als pahers de Cervera. Siaus avis. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representats lo Principat de Cathalunya a vostra honor aparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per letres dels honorables pahers de Leyda e de altres persones molt cuytadament trameses som certificats que gent darmes es ja arribada en Monço e deuen venir la via de Balaguer. E per quant la gent que aquest Principat ha delliberat trametre aqueixa via segons vos haura recitat lo honorable En Jacme Tallada comencen partir lo dia present e per dema tot dia hi sera tota fora nosaltres scrivim als dits pahers de Leyda que entretant la gent ira attesa la gran cuyta e necessitat que ha lo fet de Balaguer ab intelligencia vostra facen esforç de gent de Leyda e de aqueixa vila qui prestament executen lo dit fet de Balaguer com sia gran perill en la triga. Pregam vos per ço e encarregam que a tanta necesitat siau vigils e doneu lo bon recapte que de vosaltres se spera. E com la nostra gent sera aqui vosaltres e los dits pahers de Leyda dispondreu de aquella segons sera necessari. La present vos placia comunicar al honorable En Jaume Tallada e prenga la com a sua car som certs ell ha bonissima voluntat en los afers. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

FIN DEL TOMO DÉCIMONONO DE LA COLECCIÓN, SEXTO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE DON JUAN SEGUNDO.

(Los tomos 20, 21, 22 y 23 NO los tengo, continúo con el 24. El tomo 27 está ya hecho, trata sobre el archivero Pere Miquel Carbonell)

los pahers de la vila de Cervera. Johan Mates

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.

Molt honorables e savis senyors. En Johan Mates portador de aquesta es per nosaltres trames aqui per dar orde al pagament faedor per hu o dos mesos segons la quantitat bastara als cent rocins de que havem scrit al egregi comte de Pallas capita. E per quant la major part dels diners he exir dels inquisidors e exequdors dels bens dels acuydats e dels enemichs ordonats en aquexa vila en poder dels quals segons per vostre sindich e per altres havem avis habiten de X e XII milia sous. Per ço vos pregam e encarregam que si master sera siau propricis al dit Mates tant en consell com altres coses per forma se hajen promptament los dits diners e cent rocins. A fi lo dit egregi comte haja forma de fer lo honor del Principat e calor a vosaltres e altres de aqueixa terra en poder treballar segurament per la vida. E per aquesta no mes sino que si coses algunes sentiu de Castella e de Johan Ferrandez Galindo de aquelles nos vullau certificar. Data en Barchinona a XV de octubre del any Mil CCCC sexanta tres.
- M. de Montsuar. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Cervera es un municipio y ciudad del centro-oeste de Cataluña, capital de la comarca de la Segarra y cabeza del partido judicial de Cervera, en la provincia de Lérida, España. El municipio de Cervera, de 55,19 km², se encuentra dentro de la Depresión Central en el sector meridional de la comarca de la Segarra. La población censada es de 9440 habitantes.

La ciudad se caracteriza por la riqueza de su patrimonio cultural y monumental. Un total de once monumentos del municipio están catalogados como Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN) por la Generalidad de Cataluña: el castillo (siglo XI), la iglesia de San Pedro el Grande (siglo XI), el recinto amurallado (siglo XVI), la parroquia de Santa María (siglos XIV-XV), el edificio de la Paeria (paeres, pahers, paería, siglos XVII-XVIII), la Universidad (siglo XVIII), el núcleo histórico, el Sindicato (siglo XX) y los castillos los núcleos agregados Castellnou de Olujas, la Preñanosa y Malgrat.

La etimología de la palabra no tiene nada que ver con el can Cerbero, guardián de los Infiernos en la mitología griega. Dada la antigüedad del nombre, cabe suponerle un origen prelatino, y relacionarlo con la raíz pre-indoeuropea kar, ker (peña), seguida de la raíz ibero-vasca -erri (lugar). El nombre de Cervera designaría pues un lugar en la peña, que encaja perfectamente con la descripción del municipio. Lo más probable es que venga de "lugar de ciervos", lo que avala el escudo de la localidad, con dos ciervos.

El año 1026, tres familias campesinas construyeron un primer establecimiento en la Segarra, en aquellos momentos deshabitada. Más tarde los condes de Barcelona les confirmaron la posesión de aquellas tierras que habían ocupado, muy probablemente para reafirmar su poder, ya que la Segarra era en aquellos momentos una zona fronteriza entre el dominio cristiano y el musulmán, creando una primera fortaleza (castrum Cervarie).

Estabilizada la frontera occidental en Lérida en 1149, Cervera creció rápidamente en forma de villa cerrada (con las casas adosadas a la muralla, es decir la pared de las casas era a la vez el muro defensivo). Los habitantes se habían liberado de los abusos de los señores feudales, y a partir de privilegios reales el municipio organizó sucesivamente en forma de Cofradía (1182), de Consulado (1202), y desde el 1267 hasta la actualidad, de Paeria. No fue, sin embargo, hasta el siglo XVIII, concretamente en 1702, que no se le concediera el título de ciudad por parte del rey Felipe V.

Más en la wiki

18 DE FEBRERO.

18 DE FEBRERO. 

Los despachos de que se dio cuenta en esta sesión son los que a continuación se copian:

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy havem rebudes tres letres una de la Serenissima Senyora Reyna altra de la Senyora Infanta altra del abat de Poblet e de mestre Ferrando translat de les quals vos tramatem dins la present e per quant veem aquest negoci pren alguna dilacio ab correu cuytat havem scrit als dits abat e mestre Ferrando segons veureu en la copia qui es dins aquesta. La nostra intencio es stada de no sperar sino fins a dijous a dinar per quant segons veureu nos desistim dalli avant de la oferta remetent aquella a vostres providencies com tostemps es stada aquella nostra voluntat e intencio. De totes les dites coses vos avisam per correu volant e intencio a fi hajau temps de havernos consultat si res vos occorrera circa les dites coses. E sia la Sancta Trinitat proteccio de tots e direccio del negoci concorrent. Scrita en Leyda a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Reverend e honorables mossenyors. Vostra letra de XV del present havem rebuda ensemps ab una de la lllustrissima Senyora Reyna e altra de la Senyora Infanta les quals legides vist que aquest negoci pren alguna dilacio e nosaltres som licenciats e demanats anar en Barchinona com per correu vos havem scrit havem delliberet sperar aci fins a dijous a mig jorn per veure si haurem resposta conclusiva de apuntament mogut per la Senyora Infanta e per nosaltres en scrits redigit a fi que si sera tal com desijam e es apuntat nosaltres puixam fer lo que ofert es hon no dijous a mig jorn partirem la via de Barchinona e alli serem ab nostres principals per entendre en lo dit negoci ab intencio de endressar e conduir tot lo quens sera possible a benifici de aquell. Placieus de continent haver dita resposta si haguda no es e venirvosne car al dijous a mig jorn avant no es en facultat nostra restar en la oferta sens voluntat de nostros principals. Recomanantnos sempre en gracia e merce de la Senyora Reyna e de la Ilustra Infanta. Scrita en Leyda a XVll de febrer any Mil CCCCLXI.

Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors. Forem aplegats a Burgalaros acompanyant la Senyora Infanta. Rebe aqui la dita Senyora Infanta hun home ab letra de la Majestat del Senyor Rey e delibera del apuntament que portava fet ab les vostres providencies consultar la dita Majestat. Ensemps scrivi a la Serenissima Senyora Reyna la qual partint de Ceragoça per venir al encontre de la dita Senyora Infanta e en Alfajarí (tilde en la í; Alfajarín) quasi ensemps entrarem air a les oracions nosaltres tostemps acompanyant la dita Senyora. Apres muntants al castell la dita Senyora Infanta e nosaltres a la dita Senyora Reyna notificam premisses degudes recomendacions de tots los embaxadors lo apuntament per les vostres senyories e magnificencies fet a la dita Senyora Infanta encara les grans voluntats que han les vostres providencies en lo servey del Senyor Rey e de la sua Serenitat ab tot repos del Principat e hagut son parlament ab los del consell ha mostrat hun gran enug com tant prestament com ella voldria no ha desempatxat a nosaltres. Per tant com la Senyora Infanta com dit es havia consultat lo Senyor Rey es vist al seu consell esser necessari sperar la resposta de la dita consulta e spera la altesa de la dita Senyora Reyna que aquest negoci no pora haver sino util e desigada conclusio. Certament vehem la grandissima e molt manifesta bona voluntat de la Senyora Reyna e apres nosaltres instants que aquesta dilacio era perillosa e mostrantnos voler partir som stats pregats per lo Senyor Archebisbe e per la Senyora Infanta hi darrerament per la Senyora Reyna que nosaltres degam plegar fins en Çeragoça per benifici dels negocis e perque havem per ordinacio de vostra senyoria dever seguir la Senyora Infanta som devallats a les dites pregaries e mes la Serenissima Senyora Reyna nos ha dit deguessem scriure a les vostres senyories e magnificencies que per expedir aquest negoci sius era ben vist ella molt volenterosament se acostaria fins a Fraga. Senyors de tots aquests fets e del nostre star e de totes les coses ordonau e nosaltres prests som a obeir. El Sperit Sanct conserve a tots en tota prosperitat e pau e rescriviunos de tota intencio del que voleu que façam ab correu volant. De Ceragoça a XV de febrer any LXI - A tota ordinacio de vostres senyories prests el abat de Poblet e mestre Ferrando com embaxadors vostres et cetera.
Dema tramet aquesta ciutat sis embaxadors al Senyor Rey. Crehem queus aprofitaran.

La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs e ben amats nostres. Per los afers occorrents es venguda a nos la lllustra infanta dona Beatriz nostra molt cara e molt amada cosina e axi mateix los venerables religiosos e amats nostres abat de Poblet e prior de Tortosa e nos anam a Alfajari hon havem conferit dels dits afers e perque de aquells la dita lllustra Infanta havia scrit e consultat la Majestat del Rey mon Senyor e marit nos e la dita lllustra Infanta e per semblant los dits abat e prior som aci venguts on haguda la resposta de la dita Majestat sera respost a les coses que han portades. Speram en nostre Senyor Deu e en la virtut del dit Senyor Rey e en la innata fidelitat e bonea (valenciano; bondad; bondat; bonesa) de vosaltres los dits afers rebran tot bon orde e expedicio en laor de nostre Senyor Deu servey del dit Senyor Rey benifici e repos de la cosa sua e de sos regnes e terres. E sab Deu quant per nos es desijat e procuram axi com per nos ab tota e afectada voluntat es stat fet e per tot nostre poder entenem prosseguir. Vosaltres per semblant procurau ço que dit es ab la bona afeccio e axi com be speram ho fareu e vostres predecessors e vosaltres haveu loablement acostumat. Dada en la ciutat de Ceragoça a XV dies del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

Molt reverents egregi nobles e magnifichs amichs. Per los afers occorrents per los quals som venguda a la Senyora Reyna segons havia acordat ab vosaltres so stada en Alfajari on la dita Senyora Reyna vench de fet e havem comunicat ensemps e per benifici dels afers es stat necessari consultar lo Senyor Rey e sperant la resposta havem deliberat esser pus expedient venir en aquesta ciutat on prestament haurem la dita consulta e havem ferma sperança en nostre Senyor Deu se acordaran totes coses al servir del dit Senyor Rey e benifici de sos regnes e vassalls. Perqueus prech y (y latina) encarrech ab tanta afeccio com puch que usant de aquella virtut e prudencia que en vosaltres es e be haveu acostumat hajau paciencia si no so tornada aqui axi prest com crehia e en los afers nos faça algun moviment ne novitat mes totes les coses sien en lo stat que les lexi lo que redundara en servey de Deu e del Senyor Rey e pau e repos de sos regnes e vassalls lo que molt desige. E si coneixeu que per benifici dels afers e pus facilment concordar aquells sia mester que la Senyora Reyna se atanças en aqueixes parts scriviumen de fet que yo supplicare sa Senyoria ho vulla fer e confiu o fara. E sia amichs meus la Sancta Trinitat en guarda de vosaltres. De Ceragoça a XV del mes de febrer del any LXI.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors. Vostra letra de XVII del present ab copia de les letres de la lllustrissima Senyora Infanta e reverent abat de Poblet e mestre Ferrando per nosaltres rebuda ha donat a nosaltres causa de entrar en molts pensaments en los quals haviem deliberat no intrar fins vostres providencies aci fossen en presencia de les quals nostres motius fossen ubertament deduhits don comprenguereu (de comprender) quant ab recta justa e sancta intencio nostres deliberacions han procehit. Empero per fer resposta a vostra dita letra en la qual nos incautau ab gran attencio vos respongam ha convengut pensar ultra lo que delliberat haviem. E per ço dient alguna cosa per resposta del que nostre ingeni ha aconseguit vos certificam com la Majestat del Senyor Rey ha fetes empres e preparatoris e continuament fa ab ses letres molt dures contra nosaltres e aquest Principat e ha provehit esser fornits castells e forçes en aquest Principat e altres municions fer per venir en lo que per vostres letres nos significas la sua Majestat havia dit e cominat. Don se ve (no se usaba es, sino se, se diu, se fa, etc) a compendre los tractats quis practiquen esser mes per detenir temps e donar loch al enfortiment que consellen los enemichs de la cosa publica de aquest Principat que no per venir al efecte de repos e majorment considerades les pratiques en temps passat observades e les calliditats que tenen los dits perversos consellers les quals donen causa la Majetsat del dit Senyor anar axi deviant e incerta no prou honorosament pera la corona reyal. Nes pot dir los actes de aquest Principat esser commocions de pobles mas per auctoritat de aquells qui lo Principat de Cathalunya representen los quals per liberacio de la persona del lllustre Primogenit e conservacio de sos drets qui per la Majestat del Senyor Rey no li deuen ne poden de justicia esser levats e per observacio de les leys e privilegis de la patria repos e benifici de aquella han ordonat e procehit en fer dits actes sens jactura alguna e derogacio de la Majestat del dit Senyor si equament si aten. E volen les dites leys e privilegis esser primer lo prejudici reintegrat que en altres tractaments entrar. E per ço dignament es la deliberacio del Principat ya a vostres providencies scrita no entrar en tracte algu fins recobrada fos e liberada la persona del Senyor Primogenit. Ne james es stada intencio de aquesta plaça contra la Majestat del Senyor Rey ben consellada e fahent lo que Rey es tengut fer delliberar o ordonar mas solament es stat provehit obviar al que per iniques e perverses informacions per la sua Serenitat se demostrava fer execucio en gran dan de aquest Principat e violacio de les leys de aquell e per conseguent recau en gran dubte poderse donar nova seguretat sens gran nota de aquest Principat qui en fet no la ha car si nova seguretat se prestave senyalarie la primera fidelitat prestada no esser prou observada. Aquestes coses son de gran ponderositat en aquest Principat e tant mes per ço desigam vostres providencies que tant comprenen esser aci perque millor e pus segurament per tots si pogues deliberar. Per vosaltres se diu esser feta oferta de certa seguretat de la qual vehem se fa mencio en la letra dels dits reverent abat e mestre Ferrando que la porten ya ordonada e no podem prou entendre o percebre com stara perque tant mes nos par recaure en grandissima necessitat vosaltres cuytar la venguda per conclusio fer en aço e ya nons par lo maneig (se lee maueig) comport dos consistoris car prou sera en hu donem bon recapte al negoci per la gran arduitat que importe. E per quant som certs vostres grans industries bastaran molt aci en lo prospero succes e exit daquest negoci en lo qual tots havem obrat ab regulatissima e sancta intencio quant pus afectuosament podem pregam vostres providencies promptament vullen aci esser. E si alguna raho de vostra venguda vos sera vist deure donar a la Senyora Reyna o a la Senyora Infanta poran vostres grans intelligencias aquella donar per miga dels dits reverent abat e mestre Ferrando los quals apres de continent sen venguen o per letra segons millor vos semblara car aquesta per forma alguna no retornaria poder donar a sos missatgers e per tant seria de mes pus ya es vostra embaxada licenciada e absolta segons vos havem scrit tractar donarvos altre poder com lo poder de vostra embaxada sia extint e si pus tractar havieu convendria esser revocat e tornat donarvos lo que nos pot fer puys aquesta ciutat no vol a lurs missatgers poder donar per quant tots temps som stats conformes en deliberacio ab aquesta ciutat la qual no haventhi missatgers nos poria conclusio alguna pendre. Perque es molt e molt necessari prestamenl e ab molta cuyta vingau per honor benifici e repos daquest Principat al qual no haveu acustumat fallir ans virtuosament lo haveu consellat e ajudat en ses necessitats les quals a present majors li occorren que no han en nostres dies perque vullau dilatar en subvenirli venint aci consellant endreçant e ajudantlo com de vostra virtut e integritat se spera. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables senyors los consellers de la vila de Berga.
Molt honorables senyors. Vostra letra havem rebuda en la qual vehem vostra admiracio que nous hajam scrit ne appellats en aquests afers de la liberacio del lllustrissimo Primogenit de la Majestat reyal. E nosaltres segurament som axi be maravellats que no hajau haudes nostres letres car femvos certs que en totes coses e memorials ques sien fets de universitats no havem oblidada aquexa universitat. E per aço encara que sia tart venguda havem rebuda una squadra de gent de aqueixa universitat pregant e encarregantvos segons be haveu acostumat on aquests afers que han tan gran sguart al servey de Deu e de la corona reyal e a la fidelitat de aquella e benifici e liberacio del dit Senyor Primogenit e utilitat de la republica e de la patria la qual toca e ha sguart a tots siau forts e units ab nosaltres car nosaltres en totes coses com dit es que sguarden honor e util vostre e de aqueixa universitat vos haurem a memoria. E sia molt honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Johan Ferrer general receptor de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per En Johan Dolivella sobrecollidor vos trametem los cinch milia florins dor per lo pagament del sou de la gent de Leyda de Cervera e del camp de Terragona e gent de cavall que aqui se acordara e altres coses juxta los memorials que teniu. Pregam e encarregamvos en tot vos vullau haver segons se confia de vos e que frequentadament nos scrivau de totes les coses que sentireu. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy entre les deu e onze ores ans de mig jorn havem rebuda vostra letra ab les copies de les letres de la Senyora Reyna e de la Senyora Infanta e dels reverend mossen labat de Poblet e de mestre Ferrando. E vistes totes les dites letres e copies havem deliberat que segons vos havem scrit vos placia venir e no sperar pus altra consulta ne resposta dels dits mossen labat e mestre Ferrando mas venint aqui los sia dit per los pahers de aqui tiren e vinguen la via dreta de aci segons vos havem scrit. E sia molt reverents egregi nobles e honorables senyors la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVlll de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al honorable senyer En Johan Ferrer ciutada de Barchinona rebedor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per En Johan Dolivella qui dema partira Deu volent vos son tramesos altres cinch milia florins dor e axi tindreu ara deu milia florins per pagar totes coses que aqui a pagar se hajen. E la gent de Cervera dien son CC homens de peu pagar los heu lo sou acustumat e fahentlos compte de XIen dia del present mes que som certificats partiren de aquella vila pero vejats (occitano; veigau; veed, verbo ver) vos si son CC homens e nols pagueu sino ab entreveniment de aquella persona que los pahers vos trametran aqui en nom llur per quant ells han feta bestreta a la dita gent e volem axi com es raho que ho cobren. Per los dits pahers de Cervera era stat posat capita a la dita gent hu quis diu Guillem Ramon Doluga lo qual nosaltres no admetriam per quant havem fets aci los capitans e no havem donat loch a neguna universitat de metren. E axi havem scrit als dits pahers. E per tant no doneu res al dit Noluga en nom de capita si empero volra romanir e pendre sou per home de cavall donauli son acostumat a la forma dels altres sens pus ne mes. E si romanir no volia pagaulo a la dita raho de home de cavall e per tans rocins com haja tenguts e per tants dies com stat hi haja sens altre avantatge. Pero abans que nol pagueu sperau lo dit home que los pahers trametran per quant li han feta bestreta a fi que cobrar la puixen. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona al honorable lo batle de Vilanova de La Geltru e a altres oficials a quis pertanga e encara als cullidors e guardes del General al qual o als quals les presents seran presentades salut. Ab la present vos dehim que lexats (occitano; leixeu : dixeu; deixeu; dejéis, verbo dejar) carregar an Johan Lobet patro de calavera (carabela, caravela) XXX botes de vi vermell per portar a Menorcha no obstant qualsevol letres e prohibicions en contrari per nosaltres fetes. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda e hoida la crehença en virtut de aquella a nosaltres explicada per los honorables Nanthoni Sola paher e En Johan Pere Dodena missatgers vostres. Nosaltres aquella entesa e per experiencia vista la vostra voluntat e obra en totes coses concernents lo benefici de aquest Principat vos regraciam aquella e volem siau certs que sempre aqueixa universitat sera haguda per aquest consistori en special recomendacio en fer per ella quant per qualsevol principal membre del dit Principat se puixa fer. De aço es stada per nosaltres mes stesament dita la intencio nostra als dits vostres missatgers la qual ells vos poran referir. Venint apres al fet del sou dels CC homens per vosaltres tramesos en veritat sta que En Johan Ferrer partint cuytadament no pogue portarsen la quantitat que havia servir al dit sou e per ço nous sia marevella si no ha fel lo pagament aqui. Ara per nosaltres li es tramesa la quantitat e ab letra a ell dreçada la qual ab la present rebreu li dehim que de continent faça lo pagament als dits vostres CC homens per dues mesades que començaren correr a XI del present lo qual dia los dits vostres missatgers nos han afermat que la dita gent parti de aqueixa vila. Del fet den Guillem Ramon Doluga qui per vosaltres serie stat posat capita vos certificam que no es stat donat loch a deguna (de aquí ve dinguna, dingú en chapurriau; ninguna) universitat posarhi tals capitans abans son stats donats e deputats per nosaltres e jatsia hajam molta voluntat en complaureus en totes coses pero per quant a totes les altres universitats qui aço mateix volien es stat dit de no redundaria en greuge vos pregam prengau a paciencia car lo dit capita no pot romanir en la dita capitania si empero volra servir per home darmes en lo tall ques vulle metre sera rebut e axiu scrivim al dit En Johan Ferrer e si anar no volra li scrivim lo pach (le pague; li pago; li pagui) per tants dies quants ha stat en la companyia fahentli compte dels rocins que tenguts ha e axi com als altres homens a cavall se compta e no altrament. Pero per quant per vosaltres seria stada feta alguna bestreta la gent de peu e al dit En Guillem Doluga scrivim al dit Johan Ferrer que no faça lo pagament sino ab entreveniment de aquella persona qui vosaltres hi trameteu afi que puixau cobrar ço que per vosaltres es stat bestret. La Sancta Trinitat vos tinga molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIll de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e molt savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e molt savis senyors. Per quant havem sentiment que hun capella qui ha nom mossen Gabriel qui parti daci ahir mati e sen porta letres secretes e cosides en lo gipo les quals dubtam no sien avis de alguna perturbacio de aquests afers que menegam vos pregam e encarregam que prestament provehiu al pont que sia tengut esment al dit capella que sia scorcollat e sabut quines letres porta si seran de avis contra aquests afers segons es dit. E digau En Johan Ferrer qui es aqui per nosaltres que pach al correu portador de la present si es aqui dijous a quatre hores apres mig jorn sis florins dor. E sia molt honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

Als molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Aqui va lo molt honorable En Johan Agulla sindich e ciutada nostre ab certa companyia informat a ple de certs afers tochans (tocants; tocáns o tocans; tocantes) lo util del Principat. Placieus donarli fe e crehença en tot ço e quant de part nostra per ell vos sera explicat. E sia molt reverend e savis senyors la Sancta Trinitat en custodia conservacio e guarda dels tots. De Leyda a XV de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ja per altra letra miha (mía; meua; meva) feta en Cervera a XVI del present vos he scrit vos plagues ab totes vostres forçes spetxar la gent darmes e los consellers per vosaltres a mi donats e fins vuy nom trop sino ab MC homens de peu o MCC e en Viladamany per home darmes ab qualque XX janets (jinetes; jinets o ginets). E jatsia per mils aleujar los qui vingueren apres de mi sia partit de Cervera la present jornada e arribat en la present vila de Tarraga (Tárrega) pero no tinch gens en voluntat de entrar en Leyda ab la gent que dit he sens alguna gent darmes. Perque placieus aquella spetxar e largament avisarme ab vostres letres de vostra voluntat que voleu face. Pregant la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda. Scrita en la vila de Tarraga a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera.
Lo correu parteix daci a Vllll ores de nit deu esser aqui dema a III hores dauli (dadle, verbo dar; doneuli, donéuli, doná, donar, dar) tres florins. Si hi es a les cuatre II florins.
Si per tot sol un flori.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Deus mijançant e lo glorios sant Georgi (san Jorge; Sant Jordi, Sent Jordi; saint George; Giorgio) essent a cavall en la present vila per fer mon cami la via de Tarraga he pensat attes que aquesta vila es molt fort que algu en nom de conestablia del Principat ab bandera stesa no vingues per ferse fort en la dita vila contra lo dit Principat de scriureus que scrivau als pahers de la dita vila que continuament stiguen ab los portals tancats e que guarden qui entrara e qui exira ne lexen entrar e exir algu que primer no sapien qui es e encara sius sera vist fahedor darlos algunes conestablies Ies quals stiguen a ordinacio dels dits pahers per guarda de la dita vila fahentvos certs com per bona diligencia e regiment de aquells jo ab tota ma gent som stats ben recebuts e provehits de vitualles. Perqueus placia esser prevists a tuicio de la dita vila car molt hi va segons havem vist al ull. Scrita en Cervera a XVII de febrer. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverents nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverents nobles magnifichs honorables e savis senyors. Lo die de la dada de la present a les quatre hores apres mig dia per En Pere de Liaga correu havem rebuda una vostra letra ab la qual voleu e demanau vos trametam XXV homens armats per haver la persona del lllustrissimo Princep e Primogenit del Senyor Rey. La qual letra rebuda per nos e nostre consell es stat deliberat de continent treballar per haver los dits XXV homens e trametra aquells aqui a vosaltres en la forma e manera quels demanats (occitano; que los demandáis o pedís; que los demaneu o demanéu). Perque si a Deu plaura lo pus prest que porem haurets (occitano; habréis : tendréis; hauréu o haureu : tindreu o tindréu) aqui en Barchinona los dits XXV homens per fer a vostra voluntat oferintvosne solament haver XXV homens mes encara per satisfer a la honor e servici vostra e de la terra. E manaunos tot ço que plasent vos sia. Dada en Torroella de Montgri diumenge a XV del mes de febrer del any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXl. - Los que humilment se recomanen en vostra gracia Barthomeu Proheta e Pere Mir consols de la vila de Torroella de Montgri.

Als molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors. Vuy dada de la present a una hora apres mig jorn que tenim a XVI del present havem reebuda una letra per lo correu portador de la present intimantnos que jatsia per altra nos haguesseu scrit demanatnos certa gent de peu pero per lo present attes aquesta vila e terra es constituhida en frontera haveu deliberat la dita gent no anar per no voler evacuar
aquesta terra de gent encarregantnos si res sentim de nou vos ne avisasem. E per quant ab gran afeccio e voluntat haviem deliberat satisfer a vostra ordinacio la dita gent per vosaltres demanada es stada partida daquesta vila e crehem dema que sera dimarts entraran en aqueixa ciutat per representarse a vostres reverencia magnificencia e honorables savieses per fer e exequir tot ço e quant per vosaltres sera ordenat e deliberat segons veureu en la letra del capita de la dita gent a vostres reverencia magnificencia e honorables savieses destinada. Perque pus axi es que la necessitat nou requer vos haurem en gracia que lo dit capita puixa la dita gent tornar per les causes en la dita vostra letra exharades. De novitats si avis ne sentiment algu haurem hajau per cert de continent ab correu volant vos avisarem. Supplicantsvos per semblant de les novitats e sentiments qui pervindran a vosaltres nos vullau avisar. Oferintnos tostemps esser molt promptes en exequir e complir tot lo que per vostres reverencia magnificencia e honorables savieses sera ordenat. E sia molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors la Sancta Trinitat proteccio e direccio vostra. Scrita en Puigcerda a XVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres honor e servey apparallats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverend egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs e molt savis senyors. Per dues letres la una de XI laltra de Xlll del present vos havem scrit sobre los cent homens quens haveu demanats vos trametessem com volen saber lo sou quels sera donat e pera quin temps e quels sia bestreta aci alguna quantitat supplicantvos de les dites coses nos volguesseu certificar quels dits homens serien a punt e fins aci no havem cobrada resposta de que stam marevellats car aquesta ciutat ha bona voluntat en donar compliment en totes coses que per vosaltres seran deliberades e no stara per nosaltres de trametre los dits cent homens be a punt armats segons nos haveu scrit solament siam informats de vostra intencio sobre les coses dessus dites. Perque mossenyors placiaus rescriurens prest de aquelles e provehir que aci sia bestreta alguna quantitat als que hiran e seran tramesos aqui los dits cent homens molt prestament axi com haveu scrit. Certificantvos com per home propri que per aquesta causa havem trames som informats certament com lo Senyor Rey lo divendres prop passat parti de Alcaniç (Alcañiz, Alkanis, Alcanis, Alqanis) ab lo Senyor Princep e ab mossen de Beamunt e vinga a dormir a Monroig e lo dissapte apres hoyda missa parti de Monroig (Monroyo, Teruel, Matarraña, Mont Roig, Mont-Roig, Monroch, Monte Rubeo) e feu (verbo hacer, hizo; va fer, va fé) la via de Morella ab los dessus dits e lo dit home hoy (verbo oír, oyó; va sentí, escoltá) dir al dit Senyor Rey com lo diluns que sera dema partira de Morella e fara la via Darago. De la Senyora Reyna crehem que haura lexat lo dit Senyor Princep en lo castell de Morella perque ne avisam vostres reverencies.
E pus no dihem per la present sino que la Sancta Trinitat sia continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XV de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A tota vostra ordinacio molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat en Barchinona.
Molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors. Per altra letra tramesa per home propri de XI del present responents a una altra vostra letra de set vos havem scrit com los cent homens quens demanau volen saber lo sou quels sera donat e pera quin temps supplicantvos nos vullau (mos vullgau; nos queráis) scriure de vostra intencio. Perqueus placia avisarnos de les dites coses car les gents seran promptes certificantsvos mes com som certament informats que lo Senyor Rey ha scrit al comenador de Ulldecona que tinga fornit e a punt lo castell e encara la dita vila lo millor que puixa e axi ho fa e que es certament en la vila Dalcanyiç (de Alcanyiç, de Alcañiz). Lo dit castell e la dita vila Dulldecona segons saben vostres reverencies son clau e entrada de Cathalunya (desde el reino de Valencia) havemvosne volgut scriure perque vostres reverencies si ho deliberaran hi provehesquen segons conexeran. Certificantsvos mes com aquesta ciutat per causa de les coses provehides per vosaltres e scrites ab la dita letra ha provehit esser ben custodida (custodiada) e guardada la ciutat e lo castell de aquella ab guardes e persones havents de aço special carrech e axi ho fem guardar e per semblant farem be guardar lo castell Demposta (de Emposta, de Amposta) per ço que ben guardada la ciutat e los dits castells puxam mils provehir en les coses que vostres reverencies e magnificencies deliberaran. E com aquesta ciutat haja molt necessari forments (tipo de trigo, candeal; Formentera; Formenta, masías cerca de Tortosa, entre Fredes y Beceite) per sa provisio vos supplicam vullau fer dir e ben pregar a consellers de aqueixa ciutat que vullen permetre e donar loch que dels forments que deu fer portar En Johan de Pedralbes aquell nos ne puixa portar o fer portar dos o tres milia quarteres les quals coses vos reputarem a gracia singular. Oferintsnos fer tot lo que sera deliberat per vostres reverencies e magnificencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda.
Scrita en Tortosa a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio molt promptes los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables mossenyors. Una letra havem rebuda lo dia de la present de vostres reverencies comemorantnos les congoxes en que aquest Principat es constituit per liberacio del Senyor Primogenit e per quant a vostra noticia seria pervengut que lo vaguer de aquesta ciutat so segramental farie certs enantaments contra lo loch de Sallent lo que seria a vostre parer perturbacio a la tranquillitat en la qual vuy aquest Principat es. E per quant lo dit loch de Sallent es del reverend bisbe de Vich hu dels embaxadors del dit Principat les coses del qual se deuen haver en sa absencia per recomanades nosaltres nos interposassem per donar sossech e repos en lo dit so e actes cominats contra lo dit loch de Sallent. Es veritat mossenyors que lo que lo dit vaguer de açi ha principiat e cominat contra lo dit loch de Sallent e oficials del dit reverent bisbe de Vich es stat procehit a instancia nostra e dels sindichs de aquesta ciutat per alguns graus interessos e prejudicis fets per los dessus dits a la ciquia reyal de aquesta ciutat membre principal e total sustentacio de la vida dels singulars de aquesta ciutat empero considerat per nosaltres lo contengut de vostra letra e motius de aquella jatsia no sia algun tant interes empero per voler complaure a vostres reverencia e honorables savieses havem dat repos lo dia present ab lo vicari del dit reverend bisbe de Vich en lo dit negoci que noy sera mes avant anantat fins retornat lo dit reverend bisbe de Vich e apres per alguns dies si do conclusio tal com havem sperança que nosaltres e aquesta universitat reintegrats del que som stats interessats e dampnificats ne fassam conclusio pacifica. E avent a gracia tots temps vostra intervencio en lo dit fet com aquella qui sens tot dubte hi faran eficacia molta ordoneu de nosaltres tot lo que plasent vos sia. Scrita en Manresa a XVI de febrer any Mil CCCCLXI. - Mossenyors al que ordenareu apparellats los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt reverends egregis magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell lur.
Molt reverends egregis magnifichs e honorables mossenyors. Segons per altra dada en la present vila a XI del present mes vos havem scrit com haviem reebuda una vostra letra en virtut de la qual per satisfer a vostra ordinacio e per la honor e exaltacio de la corona de Arago satisfahent a la deguda fidelitat havem elegit capita e ordonat e deliberat ab lo consell de aqueixa vila molt unidament e ab gran concordia que a vosaltres fossen tramesos los cinquanta homens demanats la qual deliberacio deduhint a degut e promptissimo efecte havem haguts aquells los quals ab lo dit capita appellat Anthoni Mercader portador de la present vos trametem per star a manament e ordinacio vostra. Significantvos ab gran dolor e tristicia (tristeza; tristesa; tristor) de nostres coratges com hair (ayer; ahir, ahí; aí; ir) que comptavem dotze del present mes a sis hores de nit rehabem hun correu del nostro sindich e hu dels vostros reverends magnifichs e honorables missatgers a la Majestat del Senyor Rey per lo qual som stats avisats de la partida e absencia del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e de la duccio e transportacio de la Illustrissima persona del Senyor Princep e Primogenit quens sembla tant com podem veure sia nova molt trista e lacrimosa (latín lacrima; lagrimosa, lágrima; llágrima, llagrimosa) per los grans perills e sinistres dans e inconvenients que restan en aquest Principat preparats. Placia a nostro Senyor Deus e a mossen Sant Jordi hi vullen provehir segons saben seria util necessari e opportun al dit Principat e que a vosaltres qui sou lo pern (el perno) e la clau (la llave, clave; clavis) del regiment del dit Principat donen tal sforç consell e sana providencia segons saben en unes tals e tan ardues fahenes sa requiren (o requireu). Avisantnos mes avant lo dit nostre sindich com per los dits reverends egregis magnifichs e honorables embaxadors vostres li era stat donat carrech nos avisas que attes aquesta vila e terra stan en frontera del regne de França e comdat de Foix e es una clau de aquest Principat fossem sollicits e diligents en custodir e guardar aquesta vila e terra sobre la qual custodia havem ab lo consell de aquesta vila deliberat en lo quens sembla per lo present a deliberar e provehir se degues. Supplicantvos del que mes avant haureu sentit ne sentireu nos vullau informar e en son cas aconsellar e socorrer en tot lo que sera necessari e util per tuhicio e defensio de aquesta vila e terra com hi vage molt per les rahons predites a tot lo Principat. Mes per semblant vos supplicam nos vullats aconsellar e donar forma com nos devem regir en los oficials que novament per disposicio de les constitucions generals de Cathalunya en aquestes carnestoltes (carnestolendas; carnaval; carne) prop vinents se deuen mudar e crehem sien ja fetes les provisions per lo Senyor Rey. Supplicantvos en e sobre totes aquestes coses vullats donar fe e creença al dit capita dels dits cinquanta homens axi com farieu a nostres persones lo qual de nostra voluntat es plenament informat e instruhit. Oferintsnos en per tostemps fer e complir e exequir tot lo que per vostres reverencies egregies magnifiques e honorables savieses sera deliberat provehit e ordonat. E sia molt reverents egregis magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Puigcerda a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres honor servey e ordinacio apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors los diputats del regne de Arago.
Molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors. No dubtam a la audiencia de vostres savieses esser pervenguda alguna part de les coses que novament occorren en aquest Principat les quals son grans e de molta importancia no solament concernents interes repos e benavenir daquest Principat e de la cosa publica de aquell mas encara de aqueix regne e de tots los altres subdits a la corona reyal. E per tant hoc encara per la unitat amor e benivolencia que entre aqueix regne e aquest Principat ha acustumat esser e bona fraternitat observada havem deliberat per letra succintament informar vostres providencies les quals havem creure de la veritat certificades faran en los negocis ço que virtuosament degen. Dimarts a dos de deembre prop passat en Leyda per la Majestat del serenissimo Senyor Rey fon detengut e levada libertat al lllustrissimo don Charles primogenit lo qual per la Majestat del Senyor Rey e en la sua fe reyal era vengut assignat e assegurat era anat a Leyda e dins pochs dies fonch tret del dit Principat e transportat fora aquell. E jatsia notori fos les dites captura e extraccio juxta les leys del Principat paccionades e jurades no deures fer nosaltres lo dit Principat representants crehent la Majestat del dit Senyor no plenament de tals leys certificada e informada havia fet les dites detencio e extraccio sperant que la sua Serenitat seria propicia e prompta en restituir lo dit lllustrissim son fill en lo Principat e aqui liberarlo fonch feta per lo dit Principat a la Majestat del Senyor Rey insigne embaxada de XV persones notables e de gran sapiencia e experiencia dotades. E ab tot la justicia manifesta que competia al dit Principat volgues per justicia lo dit lllustrissimo Primogenit esser promptament retornat en Cathalunya e aqui liberat juxta forma dels usatges constitucions e privilegis del Principat en pacte deduhits e jurats hoc encara per ley divina e humana disposant fe reyal esser observada empero desigants nosaltres ab humils supplicacions e instancies obtenir de la Majestat del Senyor Rey que en sa gracia amor e benediccio paternal rebes e entengues lo dit Senyor Primogenit fonch als dits embaxadors comissio donada ab reverents e humils supplicacions tractassen sollicitassen e procurassen filial reverencia e obediencia del Senyor Primogenit a la Majestat del Senyor Rey e de la dita Majestat paternal amor gracia e benediccio en lo dit Senyor Primogenit. Aquest ofici era vist molt pertinent degut e necessari no solament a aquest Principat mas encara a tots los subdits a la reyal corona e axi en altres temps es stat praticat e observat occorrent diferencies entre los Reys passats de inmortal memoria e los primogenits car com a media e cominal persona la terra tractava obtenia e donava (trataba, obtenía, daba; tratave, obtenie, donave) orde de repos entre ells de que consta en los actes. E per ço aquest Principat imitant e inseguint los virtuosos actes dels passats vehent esser granment necessari al benefici e repos de la cosa publica de aquell unitat e concordia esser degudament observada entre tals pare e fill qui en lo mon son axi gran exemplar hoc encara per evitar tanta ignominia com a la reyal corona per la diferencia dells se segueix e per occorrer e obviar als grans perills e inconvenients qui per la dita diferencia en los subdits de la corona reyal promptes stan volent aquest Principat son deute retre a la reyal corona e a la Majestat del Senyor Rey e al dit Senyor Primogenit ab molta instancia humilitat e perseverancia ha tractat sollicitat e procurat lo que dit es per mitga dels dits XV embaxadors a la Majestat del Senyor Rey no sens grans despeses e carrech tramesos. E jatsia los dits embaxadors ab molta reverencia prosternacio humilitat e devocio la comissio a ells donada hajen a execucio deduhida no solament no han pogut obtenir de la dita Majestat recepcio e admissio de son fill en amor e benediccio paternal e concordia mas encara suadint aço enemichs de la reyal corona e desservidors de la sua Majestat ha fet hoyr als dits embaxadors de aquest Principat ço que nos lig (legeix o llegeix no se encuentra; no es lig; no se llich en chapurriau) haver hoit de llur Rey e Senyor. Son stades en aquest temps moltes coses tractades sollicitades e procurades en aquest Principat per ministres e oficials del dit Senyor Rey en nom seu molt alienes al que pertinent es a la dignitat reyal en gran dan de la cosa publica de aquest Principat e ofensa de la reyal corona les quals per tant ommetem scriure com si ab veritat son designades sens derogacio de la Majestat del dit Senyor descriure nos porien si en tals coses sentia e auctoritat prestat havia e nosaltres desigosos del honor e servici de la Majestat del dit Senyor tals coses mes occultar volem e callar. Durant aquesta nostra sollicitacio e treballs certament nos ha constat lo que ab grandissimo dolor commemoram la dita detencio esser per apartar lo dit Senyor Primogenit de la successio dels regnes e abdicarli los drets de la primogenitura e totes les causes preteses de la detencio sua esser confictes e simulades per venir al efecte sobredit suadint tractant e sollicitant aço alguns detractors del honor e corona reyal informants e importunants la Majestat del Senyor Rey indegudament e contra veritat e seduhint lo dit Senyor obsequir a ells e a tals informacions la qual cosa pervenguda a certitut de aquest Principat dona als poblats en aquell dolor e congoixa intollerables vehent lur Rey e Senyor lo qual ells tant revereixen e adoren esser aportat loch donar e via tant poch honrosa a la reyal corona e dampnosa a tota la cosa publica dels regnes e terres subdits a la dita corona reyal car no ha en oblit mes aquest Principat los irreparables dans e inconvenients que occorregneren (occorregueren) apres morts dels Reys En Johan e Marti qui abdosos germans sens fills moriren. E hagut gran consell sobre lo dit fet e recensits las actes dels Reys passats examinat lo que a la dignitat reyal se pertany e per semblant quant importa la dignitat de la primogenitura e drets de aquella en los regnes discutit molt attentament e diligent los Reys en aquests regnes a que son obligats a sos vassalls e los vassalls en quant son als Reys obligats e axi mateix los vassalls a que son al Primogenit tenguts haguda complida raho e examinacio de totes aquestes coses fou delliberat pus stretament la Majestat del dit Senyor fos per los dits embaxadors supplicada e instada de gracia e justicia. E jatsia per moltes vegades los dits embaxadors explicant solament los grans interessos que en aquest negoci concorrien al dit Principal per causa de lurs privilegis usos e constitucions *obmetent per bona causa subintrar en los merits de la successio e primogenitura los quals son eguals e comuns a vosaltres e nosaltres e a tots los regnes e terres subdits a la corona reyal supplicat hajen de justicia molt stretament james empero gracia han pogut obtenir e axi poch lo efecte de justicia. E continuament en aquest Principat incercar e tractar vies de molts inconvenients e dans en la cosa publica per oficials de la Majestat del dit Senyor james en lo dit temps e ans es stat desistit. Perque considerades e molt ruminades (rumiades; pensadas) e examinades totes les coses occorrents vist que per naturalesa e fidelitat tots los subdits a la reyal corona son tenguts salvar e defendre la persona del Primogenit qualsevol sia com aquell per Deus sia al poble donat e aquell apres lo genitor dege haver la administracio e govern reyal en los dits subdits e aquest dret essent nat primogenit ha en la terra sens esser necessaria disposicio del genitor o de algu altre vist que lo Rey qualsevol sia no pot dels regnes dispondre ans aquells han necessariament venir al Primogenit o succehint als drets de primogenitura e axi es stat inconcussament e inviolable usat e observat en aquests regnes e terres considerat los naturals subdits de la corona reyal lo dit us e singular libertat conservants quant delicadament e prima han acustumat satisfer al deute de la fidelitat a que son tenguts e per naturalesa innatament obligats a aquest Principat lo qual a present es de tanta virtut dotat quant en los temps passats stat sia vist que lo Senyor Rey qualsevol sia del primogenit no pot per si sols judicar ans per lo format interes de la patria deu ella e ha acustumat entrevenir lo que es precipuu dret e singular libertat de la terra segons clarament en los actes dels passats reys se mostra car si en altra manera los reys procehir e per si dels primogenits judicar podien seria en lur facultat dels regnes dispondre en quis volrien. Totes aquestes coses considerades e molt diligentment atteses e examinades es stat vist a nosaltres aquest Principat representants per tots nostres treballs e ingenis deure provehir en salvar la persona del dit Senyor Primogenit e conservarli los drets a ell pertinents per la primogenitura en que no solament lo deute de naturalesa e fidelitat a nosaltres obliga mas encara a tots los subdits de la corona reyal e specialment a vosaltres qui lo cap e nom de aquella portau e sou acustumats virtuosament obrar e en los temps passats per defensio de primogenits haveu fetes coses dignes de laor e gran memoria. E no havem dubtat james aquesta empresa de donar orde en salvar e conservar la persona del Senyor Primogenit e drets seus esser per aqueix regne abandonada car no seria correspondre a la virtut de que aqueix regne ha acustumat usar. E molt menys se deu dilatar prosseguir aquesta empresa tant justa digna pertinent e necessaria al be publich de tots los subdits de la reyal corona quant se veu manifestament lo dit lllustrissim Primogenit esser detengut per calumnioses perverses e iniques informacions fetes a la Majestat del Senyor Rey qui en tal edat com es constituhit de aquelles procehints de adversants al benefici publich es sobrat e detengut ab humil raverencia de la sua alta corona aço parlant no sens gran cruximent de nostres entramenes dolor e congoixa e per les dites calumpnioses informacions se proceheix es dona orde en condempnar e la successio levar al dit Senyor Primegenit humil e devot a Deus omnipotent just virtuos inmune de culpa e de gran consell e molta saviesa dotat humanissim e de la pus alta sanch de christians es ja en preso tant temps detengut sens legittima causa lo qui justament e recta deu succehir en lo domini e corona de Arago. O ignominia gran a la dita corona e a tots los subdits de aquella ques haja dir star apresonat sens causa lo qui lur Senyor se spera esser. E que sen dira en les parts de christians. Cert no coses honoroses a la corona reyal e axi poch als subdits de aquella. Per provehir donchs a evitar tantes ignominies e vergonyes e satisfer al deute que som tenguts dellibera aquest Principat trametre a la Majestat del dit Senyor altra embaxada de XXXXV persones qui unides ab les primeres XV son stades sexanta de molta industria e experiencia dotades les quals de totes dites coses han suplicat la dita Majestat a la qual axi poch ha plagut exaudir los dits sexanta embaxadors ne mourerse a atorgar les dites coses axi poch per lo particular de aquest Principat. Perque prevehent aquest Principat los grans inconvenients dans irreparables ignominies e altres congoxes ja suscitades e que se speraven si al dit negoci no era ab celeritat occorregut per donar repos a aquells e per satisfer al deute de la naturalesa e fidelitat delibera e provehi esser anat ab alguna potencia a Fraga hon lo dit Senyor Primogenit en preso detengut era per forma que fos hagut e portat en la ciutat de Leyda hon era la Majestat del dit Senyor e aqui fos entre ells de tal forma de concordia tractat que lo dit Senyor Primogenit hagues filial devocio reverencia e obediencia portar a la Majestat del dit Senyor lo qual en la sua gracia amor e benediccio paternal admetes e tengues al dit Senyor Primogenit. Empero lo enemich de concordia e pau dona tal orde que la Majestat del dit Senyor pressentint tal deliberacio consellada e importunada per los detractors del benifici comu e de la reyal corona hora insolita e incogitada en forma no pertinent a reyal altesa se parti de Leyda e fahent la via de Fraga trague de alli lo dit Senyor Primogenit el feu mes dintre aqueix regne transportar a gran deservey de la sua Serenitat e perill de molts dans a tots sos regnes e terres car per ço no desistira aquest Principat e axi poch crehem dilataran o desistiran los altres subdits a la reyal corona son deute retre en salvar la persona del dit Senyor Primogenit ans ha deliberat aquest Principat seguir lo dit Senyor Primogenit quietament e pacifica e anarlo trobar e desliurar hon se vulla sia. E per aço degudament e segura poder a execucio deduhir es stada alguna gent de cavall e a peu conduida per obviar als qui impertinentment consellen e seduheixen ia dita Majestat si en la salvacio del dit Senyor Primogenit e liberacio al dit Principat impediment prestar volien. E per quant aquestes coses seran variament reportades havem deliberat axi stesament e prolixa scriure a vostres magnificencies la veritat de tot lo negoci nu curant suadir pregar exhortar e considerar aquelles a la endreça o prosecucio del dit negoci lo qual per si vos hi ret convidats e obligats. E som certs per vostra integritat no oblidareu ço a que virtut vos obliga e satisfaccio de naturalesa e fídelitat e los vostros antecessors han be acustumat. E ab tot en aquesta materia per moltes promeses instancies cominacions pratiques e altres coses observades en prejudici del dit Senyor Primegonit se senten moltes passions e afeccions per interessos particulars apartant lo benefici comu per quant los tals son coneguts qual zel los porta havem ferma sperança dirigireu e ajudareu la dita empresa per lo honor e degut de aqueix regne qui james ha acustumat fallir al honor de la reyal corona. Som be certs no esser per vostres providencies ignorat los reys deure regir los pobles a ells comanats ab leys e molt mes aquells en qui paccionades son e de observar jurades. E si qualsevol rey acte algu digne de gran nota per la reyal corona e molt dampnos e prejudicial a sos regnes seduhit executar volia son obligats e tenguts sos subdits avisarlo en transgressio de tal acte a execucio passar no puixe car si permes o tollerat era succehiria en poch honor de la reyal corona grandissimo dan de la cosa publica e notori carrech dels qui la cosa publica regeixen los quals manifestament no satisfarien al deute lur e al que obligats son. E per ço degudament observar se mostren molts dignament e justa a efecte deduhits per aqueix regne aquest Principat e lo regne de Valencia comunament e molts actes particulars en cascuns regnes e aquest Principat virtuosatnent e digna exercits. E per quant prosseguint la restauracio de la persona del dit Senyor Primogenit e liberacio sua juxta la deliberacio daquest Principat conve seguirlo hon sera en tal forma que sia per defendres de qui impediment hi volra prestar per observar la fraterna unitat fins aci entre aqueix regne e aquest Principat observada desijant sentir vostre voler sobre la entrada per dita gent en aqueix regne fahedora la qual sens fer interes o dan algu satisfent planament a tot hom de tot ço que obs hauran e no en altra manera entrar enten. De queus pregam nos certifiqueu de vostra intencio e voler prestament avisantnos clarament de tot lo que en aquesta materia occorrera a vostres grans providencies al beneplacit de les quals som sempre apparellats. Tingaus molt magnifichs e honorables e de gran providencia senyor la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXl. 

De aço mateix e per semblant scrivim als magnifichs e honorables los jurats capitol e consell de la ciutat de Çaragoça. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Además se adoptaron en esta misma sesión los siguientes acuerdos:

Primo quod facerent boscare et scindere ligna necessaria pro dictis viginti quatuor galeis quas supra fieri ordinarunt et deiiberarunt.
Item que totes persones del regne de Arago e de Valencia que volran fer valença a aquest negoci sien abrassades e tractades e hagudes en speciai memoria en totes coses com los cathalans e que per los dits diputats los puga esser fet aquell socorriment de peccunies del dit General que a ells sera vist fahedor e que a les dites persones e totes altres que als dits diputats sera vist poder fer utilitat e benifici al negoci axi per via de tractes com en altra manera puga esser feta per los dits diputats ofert e per obra socorriment e passa de tot ço e quant als dits diputats sera vist.  

aquest Principat e axi poch crehem dilataran o desistiran los altres subdits a la reyal corona son deute retre en salvar la persona del dit Senyor Primogenit ans ha deliberat aquest Principat seguir lo dit Senyor Primogenit quietament e pacifica e anarlo trobar e desliurar hon se vulla sia. E per aço degudament e segura poder a execucio deduhir es stada alguna gent de cavall e a peu conduida per obviar als qui impertinentment consellen e seduheixen ia dita Majestat si en la salvacio del dit Senyor Primogenit e liberacio al dit Principat impediment prestar volien. E per quant aquestes coses seran variament reportades havem deliberat axi stesament e prolixa scriure a vostres magnificencies la veritat de tot lo negoci nu curant suadir pregar exhortar e considerar aquelles a la endreça o prosecucio del dit negoci lo qual per si vos hi ret convidats e obligats. E som certs per vostra integritat no oblidareu ço a que virtut vos obliga e satisfaccio de naturalesa e fídelitat e los vostros antecessors han be acustumat. E ab tot en aquesta materia per moltes promeses instancies cominacions pratiques e altres coses observades en prejudici del dit Senyor Primegonit se senten moltes passions e afeccions per interessos particulars apartant lo benefici comu per quant los tals son coneguts qual zel los porta havem ferma sperança dirigireu e ajudareu la dita empresa per lo honor e degut de aqueix regne qui james ha acustumat fallir al honor de la reyal corona. Som be certs no esser per vostres providencies ignorat los reys deure regir los pobles a ells comanats ab leys e molt mes aquells en qui paccionades son e de observar jurades. E si qualsevol rey acte algu digne de gran nota per la reyal corona e molt dampnos e prejudicial a sos regnes seduhit executar volia son obligats e tenguts sos subdits avisarlo en transgressio de tal acte a execucio passar no puixe car si permes o tollerat era succehiria en poch honor de la reyal corona grandissimo dan de la cosa publica e notori carrech dels qui la cosa publica regeixen los quals manifestament no satisfarien al deute lur e al que obligats son. E per ço degudament observar se mostren molts dignament e justa a efecte deduhits per aqueix regne aquest Principat e lo regne de Valencia comunament e molts actes particulars en cascuns regnes e aquest Principat virtuosatnent e digna exercits. E per quant prosseguint la restauracio de la persona del dit Senyor Primogenit e liberacio sua juxta la deliberacio daquest Principat conve seguirlo hon sera en tal forma que sia per defendres de qui impediment hi volra prestar per observar la fraterna unitat fins aci entre aqueix regne e aquest Principat observada desijant sentir vostre voler sobre la entrada per dita gent en aqueix regne fahedora la qual sens fer interes o dan algu satisfent planament a tot hom de tot ço que obs hauran e no en altra manera entrar enten. De queus pregam nos certifiqueu de vostra intencio e voler prestament avisantnos clarament de tot lo que en aquesta materia occorrera a vostres grans providencies al beneplacit de les quals som sempre apparellats. Tingaus molt magnifichs e honorables e de gran providencia senyor la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXl.
De aço mateix e per semblant scrivim als magnifichs e honorables los jurats capitol e consell de la ciutat de Çaragoça. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Además se adoptaron en esta misma sesión los siguientes acuerdos:

Primo quod facerent boscare et scindere ligna necessaria pro dictis viginti quatuor galeis quas supra fieri ordinarunt et deiiberarunt.
Item que totes persones del regne de Arago e de Valencia que volran fer valença a aquest negoci sien abrassades e tractades e hagudes en speciai memoria en totes coses com los cathalans e que per los dits diputats los puga esser fet aquell socorriment de peccunies del dit General que a ells sera vist fahedor e que a les dites persones e totes altres que als dits diputats sera vist poder fer utilitat e benifici al negoci axi per via de tractes com en altra manera puga esser feta per los dits diputats ofert e per obra socorriment e passa de tot ço e quant als dits diputats sera vist.