24 DE JUNIO.

24 DE JUNIO.

Constituido personalmente en la mañana de este día, y cerca hora de tercia, el Ilustre don Cárlos, príncipe de Viana, en la catedral de Barcelona, ante el altar mayor de la misma, presentes los señores Diputados y los Concelleres de la ciudad, junto con los prelados, barones, militares, generosos y demás personas que allí acudieron en copiosa multitud, teniendo delante la santa cruz del señor, y el misal donde había escritos los santos evangelios, puesta la mano sobre los mismos, juró lo que contiene la siguiente cédula, que fue leída por Bartolomé Sellent, notario y escribano mayor del General, como comisionado por la persona a quien tocase leerla, por haberse sucitado. en aquel acto, una cuestión de competencia entre el protonotario del señor Primogénito y el del Rey.

Lo lllustrissimo Senyor don Carles primogenit Darago e de Sicilia e Princep de Viana loctinent general del Illustrissimo Senyor Rey son pare jura per nostre Senyor Deu e la creu de Jesuchrist e los seus sants quatre evangelis ab les sues mans corporalment toquats tenir e inviolablament observar e fer observar e tenir als prelats religiosos clergues richs homens barons nobles cavallers homens de paratge e o ciutats viles e altres lochs de Cathalunya e a ciutadans burgesos e habitadors de les ciutats viles e lochs tots los usatges de Barchinona constitucions e capitols de les corts de Cathalunya libertats privilegis usos costums segons mills e pus plenament ne han usat del qual jurament mana lo dit Senyor esserne feta carta publica una e moltes liuradores als deputats de Cathalunya e al llur consell representants (se lee represeutants) lo dit Principat e a la ciutat de Barchinona e altres de qui sera interes e les volran.

Leída la cedula antedicha y prestado el juramento, el abad de Montserrat, junto con los otros Diputados, entregaron al propio Sellent otra cédula, requiriéndole que la leyese y continuase al pie del mencionado juramento, cuyo contenido es como sigue.

Los diputats de Cathalunya e consell lo dit Principat de Cathalunya representants accepten la jura per lo molt Excellent Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia loctinent general del molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey feta. Protesten empero per la present acceptacio no puixa esser treta consequencia en lo sdevenidor ans totes inmunitats libertats usatges constitucions capitols e actes de corts privilegis usances e altres drets al dit Principat e staments de aquell axi universalment com particular pertanyents romanguen salvos e illeses plenissimament e que en manera alguna no sia en aquells o algu de aquells derogat en lo sdevenidor tacitament o expressa directament o indirecta. Requerint la present esser inserta e continuada a la fi de la dita jura et alias esser ne feta carta publica una e moltes per vos notari etc.

Lo propio que los señores Diputados, hicieron, en seguida, los Concelleres de Barcelona, entregando, por el mismo estilo y con igual requirimiento, la siguiente cédula.

Los Consellers de la ciutat de Barchinona accepten la jura per lo molt Excellent Senyor don Carles primogenit Darago e de Sicilia etc. loctinent general del molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey a present feta e en quant per la dita ciutat e singulars de aquella e encara per les ciutats viles e lochs reyals del Principat de Cathalunya e per privilegis libertats inmunitats e usances lurs faça e no en altra manera. Ne entenen los dits consellers en comu o en singular als dits privilegis libertats inmunitats e usances per aquesta present acceptacio en alguna manera derogar ans protesten que les coses dessus dites totes e sengles e les altres disposades per constitucions als dessus dits axi en comu com en singular romanguen salves e illeses ab tots sos universals e particulars drets. E mes avant sie en quant la predita jura e privilegis dels prelats religiosos e altres ecclesiastiques persones magnats barons nobles cavallers e homens de peratge del dit Principat axi en comu com en singular deroguen o prejudiquen o seran vists o vistes prejudicar o derogar ara o en sdevenidor tacitament e expressa directament o indirecta a la dita ciutat de Barchinona e altres ciutats viles e lochs reyals del dit Principat e als ciutadans burgesos e habitadors de aquells axi en comu com en singular e als dessus dits lurs privilegis inmunitats e usances expressament contradien e discenten ab la present e protesten que la present acceptacio en algun temps no puixa esser treta a consequencia. E supliquen e requeren la present cedula esser inserta e continuada a la fi de la dita jura et alias esserne feta una e moltes cartes per vos notari etc.

Siguen los nombres de las personas que fueron testigos en todos los actos que anteceden.

Testimonis foren a les dites coses los reverends senyors En Johan bisbe de Barchinona En Guillem bisbe Dosca En Cosma bisbe de Vich.
Los nobles don Galceran de Pinos vezcomte de Illa e de Canet don Johan senyor Dixar.
Don Johan de Cardona camerlench del dit Senyor Primogenit don Jayme Darago senyor de la baronia de Arenos en regne de Valencia.
Frare Jacme de la Jaltruu (Geltrú, Geltru, etc ) prior de Cathalunya.
En Bernart Çapila en Bernart Fivaller ciutadans de Barchinona qui apres lo jurament foren fets cavallers.

E moltes altres de quiscun stament.
E En Johan Cinebret notari de la ciutat de Barchinona.

18 DE MARZO.

18 DE MARZO.

En la sesión de la mañana de este día, fueron presentadas las siguientes súplica y carta, que fueron remitidas al Consejo, de parte del universidad de Cervera, por su síndico Jaime Tallada.

Molt reverends egregis nobles magnifichs savis e honorables mossenyors.
A vostres grans reverencies e providencies es cert e notori com juxta la constitucio començant lo fruyt de les leys es observancia de aquelles etc. feta en la cort de Barchinona per la lllustrissima Senyora Reyna dona Maria de gloriosa memoria e encara juxta la capitulacio derrerament feta entre la patria e la sacre Majestat del Senyor Rey vuy benaventuradament regnant e signanment en lo vuyten capitol començant Item per quant experiencia ha mostrat etc. la principal instancia obra e factura de fer servar usatges constitucions privilegis libertats usos de la terra pertany a vosaltres e a vostre gran consell e en e per la forma extessament posada en aquell vuyte capitol lo qual dona pus ampla potestat e major a vosaltres que no la nomenada constitucio e vosaltres e cascu de vosaltres ab jurament solempne sots tenguts e obligats fer tenir e servar a la letra les dites constitucions leys e privilegis e per observancia de aquells exequutar la forma donada en lo dit capitol on com gran temps ha passat en virtut de privilegi reyal us e praticha de aquell inconcussament quieta continua e pacifica servats e de tant de temps que lo contrari no es memoria atorgas a la vila de Cervera e vehins de aquella e vassalls reyals fets de aquella jurats servar specificament que los Reys passats de gloriosa memoria e per la dita sacre Majestat e per lo Illustrissimo Primogenit felicissament ara regnants la dita vila de Cervera consolat e congregacio de aquella per defensio de certs vassalls reyals vehins de la dita vila los quals tenien certas heretats e bens en lo loch de Maçona Sobirana lo qual loch se diu esser del molt honorable En Johan Berenguer de Ragadell (parén de Luisico Rajadell) donzell los quals vassalls e vehints contra tot dret e raho eren notoriament de fet oppressos vexats e mal tractats axi en persones com bens per presons taylles concussions exaccions violentes per lo dit Johan Berenguer e sos ministres precehints acostumades letres e lorde e patrica (pratica) del proces de defensio hagen per reintegracio de tals oppresions vetxacions (vejaciones. En esta palabra, la tx, si se pronunciase como la ch de chiquet, sería vechacions, como ocurre en Vallchunquera, Valjunquera, en el Matarraña, Teruel, y en lugares de Valencia; el denominado apitxat, apichat.) e mal tractaments trobada fadiga de justicia manifesta contra lo dit Johan Berenguer e sos ministres fet e executat lo proces de la dita defensio contra aquell e son castell segons orde del dit privilegi e pratica de aquell lo qual vol que contra tal oprimint vexant e mal tractant lo dit consolat e congregacio puga dar e fer tot dan e deshonor havent sobre aquestes coses amplissima guirencia del Senyor Rey privilegiant en tant que sobre tal execucio no podem esser demanats o impetits com davall de privilegi. Ara lo dit Johan Berenguer e o lo fill de aquell volents fer fer proces de acte e fet devallant de privilegi us e pratica de aquell e quant en ells es portar ne causa e plet formal e ordinari contra forma de la constitucio començant com ad excellenciam feta per lo Rey En Pere segon en la cort de Barchinona alla on diu Idcirco nos etc. civibus et hominibus villarum etc. libertates franquitates et consuetudines et bonos usus et concessiones et omnia privilegia ita quod usus privilegiorum et concessionum etc. sine libelli dacione et cause ductione expediatur etc. trahen e han trets en lo juhi reyal lo sindich consolat e congregacio de la vila de Cervera auctenticat proces contra aquells per causa de la dita defensio davant micer Luis de Castellvi Thomas Mieres Johan Ferrer Johan May jutges reladors a suplicacio del dit Regadell (Rajadell, Raxadel según un notario de Valderrobres, que se llamó Vall de Roures cuando Barcelona era Barchinona.) per lo lllustrissimo Primogenit en aço comessos contra forma de la dita constitucio e encara contra forma de la constitucio començant Insuper statuimus etc. R. Jacobi in curia Barchinonense e contra moltes altres constitucions confermatories de aquestes en les corts apres subseguides en aquesta manera dampnegant e vexant la dita vila contra los privilegis usos libertats e constitucions fahents los dits reladors proces duccio de causa provisions e intimes al dit sindich e vila havent provehida tal comissio lo magnifich vicecanceller e axi ell com los dits reladors prometens tal proces ferse de causa portarse ordinariament contra la dita vila contra forma dels dits privilegis usos libertats e constitucions per que recorrent lo sindich de la vila de Cervera a vostres grans reverencia magnificencies e savieses e de vostre gran consell humilment suplique e inste que per observancia de les dites libertats privilegis usos pratiques de aquells e constitucions per vosaltres si necesari sera o per vostre sindich servada la forma del dit vuyten capitol vos opossets (occitano; os opongáis; us oposeu, tos oposéu) a la defensio de fer observar les dites libertats privilegis ussos e constitucions per los mitgans e remeys donats en lo dit vuyten capitol fahents cessar tals processos duccio de causa actes intimes citacions e enantaments en tal forma que los dits vicecanceller e reladors per la dita raho proces algu activar no permetent per let o duccio de causa fahent tornar al primer stat tot lo fins aci procehit actitat e enantat per los dits vicecancellers e reladors fahent lo dit sindich a cautela ocular ostensio del dit privilegi e del us observancia e pratica de aquell ab lo present instrument e encara ab la present informacio e fahent ocular ostensio de les concessions aprobacions e conformacions fetes per lo lllustrissimo Rey don Alfonso de inmortal memoria e per la sacra Majestat del Senyor Rey vuy benaventuradament regnant e per son lllustrissimo P. ab los presents instruments suplicant ab molta e gran instancia a observancia de totes aquestes libertats manades e provehides esser servades per las dites constitucions e per la dita capitulacio esser per vosaltres promptament provehit. E jatsia etc. - Altissimus etc.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors. Per alguns fets concernents lo benefici repos e tranquillitat del Principat de Cathalunya e per entrevenir en la diputacio e consell representants lo dit Principat ab vosaltres ensemps e per alguns altres fets concernents honor profit e benavenir de aquesta vila privilegis e provisions de aquella va aqui lo honorable En Jaume Tallada sindich actor e procurador de aquesta vila exhibidor de la present informat a ple dels dits fets dels quals haura a parlar e comunicar ab vosaltres. Placiaus donant fe e creença a tot ço e quant per lo dit Jaume Tallada sindich actor e procurador a vostres grans reverencia e magnificencia e honorable saviesa de part nostra sera explicat axi com si per nosaltres personalment era recitat e dit haver aquell e los fets de queus parlara e comunicara ab vosaltres per recomenats segons de vosaltres qui representats (occitano; representáis; representeu, representéu, representáu) tot lo Principat se pertany e nosaltres e tota aquesta vila havem gran confiança. E conserveus la Sancta Trinitat en sa continua amor e gracia. Scrita en Cervera a XIII dies del mes de març del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII - Molt reverents egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servir vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Leídos los documentes que anteceden, como también una cédula de la señora Reina sobre las doscientas mil libras, a la que se había de contestar, procedióse a la votación, después de la que tomaron los señores Diputados el siguiente acuerdo.

Per tant los dits diputats e consell conclogueren que en lo fet de Cervera sien deputades aquelles tres persones que son eletes per lo fet de mossen Copons les quals vegen si toca a la capitulacio e o referesquen (lo refieran; ho refereixin; u referixquen) al present consell. E si al dit consell sera vist tocar a la capitulacio que sia feta instancia per defensio. En lo fet de les CC mil lliures que sia respost de pensio de censal juxta forma de la capitulacio e que les nou persones ja en lo dit fet assignades vegen qual resposta deu esser feta a la Senyora Reyna e que la componen degudament.

Se deliberó, además, escribir al Padre Santo para la canonización del señor Primogénito.
Presentóse, en seguida, una comisión del Concejo de la ciudad, para comunicar a los señores Diputados la resolución de aquel aprobando el acuerdo de sacar en público la bandera, entregando a este objeto la cédula que sigue.

Es deliberat per lo consell de la ciutat havent per molt bona e saludable la deliberacio feta per los deputats e consell llur en traure la bandera que aquella sia treta per les causes e rahons ja per lo dit consell en dies passats deliberades.
E ha occorregut mes avant al dit consell de la ciutat per alguns bons e deguts respectes que no tant solament la dita bandera dauria esser treta per la dita raho mes encara contra tots aquelles qui en deservey de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e Senyor Primogenit e destruccio de la lur cosa publica tracten contra la capitulacio.

Pasado a votación, y aprobados mutuamente los acuerdos de ambas corporaciones, se hizo el nombramiento de las nueve personas, destinadas a meditar sobre lo que fuese más conveniente para llevar a cabo este asunto.

Estando reunido el Consejo, presentóse el venerable fray Oliver, Caballero de la orden de San Juan, comendador de Torres, acompañado de otros varios caballeros, quejándose notablemente, y exponiendo los perjuicios irrogados a su orden, para lo cual suplicaba al Consejo le prestase ayuda y defensa, de una carta emanada de la señora Reina, tutriz del Señor Primogénito, copia de la cual entregó al Consejo, y sigue a continuación.

Dona Johana per la gracia de Deu Reyna Darago de Navarra de Sicilia etc. Tudriu del Illustrissimo infant don Ferrando princep del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car e nostre fill primogenit impuber governador general Darago e de Sicilia duch de Montblanch comte de Ribagorça e Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als venerables religiosos e amats nostres los prior de Cathalunya comenadors cavallers e frares del orde del Spital de Sant Johan de Jherusalem axi aquells qui resideixen en servey e companyia del reverendissim mestre de Rodes com tots altres que sien subdits e vassalls del dit Senyor Rey Senyor e marit nostre e dins lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya trobats seran al qual e als quals les presents pervendran e seran presentades los quals havem aci per special e singularment nomenats. Salud e dilectio.
Com per causa e occasio dels sentiments que la prefata Majestat ha hagut que axi per lo Rey de França com per lo Rey de Castella son stats fets es fan continuament preparatoris de gent darmes ab proposit e intencio de fer novitats e moviments contra los seus regnes e terres subdits e vassalls e per aquesta causa la prefata Majestat haya mester a vosaltres e a cascu de vos en propries persones vostres en servey seu e defensio dels seus regnes e terres per tant ab les presents a vosaltres e a cascu de vos dehim exortam requerim e manam quant pus stretament podem sots lo deute de naturaleza e fidelitat que deveu e sou tenguts a la prefata Majestat com a Rey e Senyor natural vostre e occupacio dels fruyts rendes e temporalitats que vosaltres e cascu de vos ha e posseeix del dit orde de Sant Johan en los seus regnes e terres que no haveu ab lo dit mestre de Rodes ne al covent e illa de Rodes sens special permis e facultat expressa de la prefata Majestat o nostra com aquella vos haja mester en son servey e companyia per causa dels dits negocis de França e Castella qui son de tanta importancia e als quals com a feels vassalls e subdits seus no podeu ne deveu fallir no obstants qualsevol manaments a vosaltres o qualsevol de vos de paraula o en scrits en contrari fets o fehedors per part del reverendissimo mestre de Rodes com aquest cas mes sien strets e obligats obtemperar als manaments de la prefata Majestat e nostres que a la voluntat del dit mestre de Rodes en cas que per ell fossen appellats a per part sua vos sia stat fet tro aci o sera fet daci avant altre manament sots qualsevol expressio de paraules guardant vos attentament de fer o attemptar res en contrari sens expressa licencia o voluntat de la prefata Majestat o nostra axi com dit es car siu fessen ço que del dit mestre ne de vosaltres no se deu presumir ne pensar a la prefata Majestat e a nos convendria procehir contra vosaltres e bens vostres e de cascu de vos per deguts e oportuns remeys en casos semblants usats e costumats ço que redundaria en gran carrech de vostra honor e de la obligacio a la qual sou tenguts e obligats a la prefata Majestat com a Rey e Senyor natural vostre segons que dit es. E de la presentacio queus sera feta a vosaltres e a cascu de vos de la present personalment o en les coses de vostres habitacions per qualsevol notari havent auctoritat reyal com a publica e auctentica persona volem e manam esser fet per aquell dit notari qui laus presentara publich instrument per que a vosaltres o algu de vos no puixa esser pretesa o allegada ignorancia. Dada en la ciutat de Barchinona a XI dies del mes
de març del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - Le Reyna.

24 DE ENERO.

24 DE ENERO. 

En la sesión de este día se acordó expedir los despachos que a continuación se insertan.

Al reverendissimo Pare en Christ e senyor lo Patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del bisbat de Urgell.
Reverendissimo pare en Christ e Senyor. Per altres havem scrit a vostra molt reverend paternitat que per coses concernents gran servey de la corona reyal liberacio de la persona del Senyor Princep defensio de libertats e privilegis e benefici grandissimo de la cosa publica de aquest Principat plagues a la dita reverendissima P. V. esser aci certa jornada queus significavem la qual cosa crehem la dita V. R. P. no ha pogut cumplir de algun just impediment impedita. E com reverendissimo Senyor los afers prenguen quiscuns dies tal augment que es pertinent e necessari tots los poblats en aquest Principat homens de condicio desijants lo servey de la corona reyal liberacio de la persona del dit Senyor Princep defensio de libertats e privilegis e benefici de la cosa publica esser e trobarse aci en lo tractar dels dits negocis per tant Senyor ab la major afeccio que podem vos pregam e encarregam per quant V. reverendissima P. e la casa vostra james no acostuma fallir al servey e honor de la dita corona reyal e a defensio de libertats e benefici de la patria placia a la dita R. P. V. ab aquella major celeritat que pora venir e attenyer aci per la tanta necessitat que occorre. E aço Senyor molt reverend ultra que sera fer lo degut e lo a que la vostra condicio vos convida tots nosaltres que aci som vos ho haurem a singular complascencia. E si la dita V. P. encara era impedita per algun tal cars que bonament venir no pogues vos placia al menys trametre en nom vostre
persona qui per vostra Senyoria entrevingua en aquests afers a fi que algu represente vostre loch e aquell no sie vacuu lla hon entreve tota Cathalunya ab hun animo e voler en la prossequucio de aquest negoci. E tingaus reverendissimo pare en Christ e Senyor la Sancta Trinitat en sa guarda. Scrita en Barchinona a XXIII de janer del any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. En nostro consell son deliberades algunes coses concernents grantment servey de Deu e de la Majestat del Senyor Rey e gran repos e benefici de aquest Principat e conservacio dels privilegis e libertats atorgades als poblats en aquell en les quals coses es entrevengut lo vostre sindich lo honorable En Johan Agullo al qual com sia persona intelligent savia savia e disposta e en aquests afers conexem sa bona e gran afeccio a honor de aqueixa ciutat habenli dat carrech de aquelles vos scriva e informe largament. Pero vos pregam e encarregam molt stretament que aquelles coses de que lo dit vostre sindich vos scriura vos placia promptament deduir e metre en exequucio per los dits sguarts. E sia molt honorables e savis senyors vostra guarda la Sancta Trinitat . Dada en Barchinona a XXIII de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e molt savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e molt savis senyors. Apres que los embaxadors vostres son stats aci e ab ells ensemps e los altres per nosaltres convocats sobre los afers arduus de aquest Principat qui de present occorren havem comunicat de moltes coses havents sguart als dits afers es prevengut a noticia nostra tant per avis quen havem hagut dels embaxadors de aquest dit Principat qui son ab lo Senyor Rey quant encara per la experiencia que lo dit Senyor Rey havia scrit particularment a moltes persones del dit Principat encarregant e manantlos sien en Leyda a III del mes de febrer prop vinent hon sera la sua Altesa la qual cosa seria vista significar que lo dit Senyor Rey vulla prevenir aquests tals a fi que a la jornada de la cort per obra de aquests prevenguts fos revocada la comissio a nosaltres feta a prosseguir la liberacio del Senyor Princep la qual cosa si ço que Deus no vulla a fi venie poden veure les savieses vostres quants inconvenients portaria car primerament seria frustrada la liberacio del dit Senyor Princep en la qual tant e tant gran interes recau a aquest Principat e a tots los regnes e dominis de la corona reyal restaria les e prejudicat aquest dit Principat en ses libertats e privilegis e altres inconvenients ne serien apparellats qui no afreturen esser explicats a vosaltres qui aquells poden assats preveure ne la cosa redundarie a servici del dit Senyor Rey jatsia la sua Altesa informada per inichs consellers de present ne crega lo contrari. Per tant es sumament necessari a la jornada de la cort qui es a XIII del dit mes de febrer esser lla los sindichs de les universitats e stament reyal e entre les altres universitats de aquexa qui tant compren en lo dit Principat per fer sobre aço la part e instancia deguda. Sobre aço havem parlat als dits embaxadors vostres e volgut dells saber si han potestad per entrevenir en la dita cort e apres que havem dells sabut que no haurien tal poder havem deliberat scriure a les savieses vostres segons per semblant scrivim a les universitats altres. Pregamvos donchs molt honorables e molt savis senyors vullats de continent crear vostres sindichs per intervencio de la dita cort ab potestat e comissio qual lo benefici de aquests afers e la bona voluntad que fins aci mostrada hi havets (occitano; habéis; habéu o habeu) e de vosaltres tots temps se spera exhigexen e requiren. E per quant aquests senyors de embaxadors vostres aci tramesos son de molta saviesa dotats e per lo que aci han vist e comunicat en aquests afers son grantment de aquells abeurats seria vist a nosaltres salva vostra deliberacio que seria molt util cosa a ells esser dada la potestat dessus dita. Pero com que sia a vosaltres vist vos placia en totes maneres provehir que aquests o altres sindichs vostres a la dita jornada e apres tant quant sia necessari no fallesquen. E aço ultra que sera fer lo comu benefici de tot lo Principat al qual quiscuns devem esser convidats vos ho haurem a complascencia molta. Tingaus molt honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat en sa guarda rescrivintnos de ço queus placia. Scrita en Barchinona a XXIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostre honor.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los XV elets per lo stament militar del comdat de Rossello.
Molt nobles e magnifichs senyors. Nosaltres ab summa vigilancia dia e nit entenem circa los afers concernents servey de la corona reyal liberacio de la persona del Senyor Princep defensio de libertats e privilegis e repos e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E havem hagut singular plaer de vostra creacio de consell que a la matexa fi de vosaltres es aqui feta segons que daquestes coses ya vos havem scrit per altres. E com aquests afers fins aci no hagen lo repos que tots desijam ans quiscun dia prenguen tal augment que es mol necessari entendre en aquells ab sobiran studi hoc e que vosaltres e nosaltres tots ensemps fossem e siam en hun loch per fer unes matexes deliberacions en les coses que occorren les quals essents axi dispersos bonament fer no poriem per tant vos pregam e encarregam ab la major afeccio que podem que tots vosaltres si bonament se pora fer sino la major part vullau attenyer e venir aci per entrevinir en los dits afers e dir e consellar en aquells lo que a vosaltres vist sia. E aço sera molt benifici dels dits afers e gran plaer e consolacio a tots nosaltres per quant vehem e sabem que son tals o comprenen tant en aquest Principat que meritament deuen esser en aquest loch hon es al present tota Cathalunya. Placiaus senyors quiscuns ab bon animo dispondreus a aço per
quant e vosaltres e los vostres haveu acustumat tots temps sentirvos de la honor de la corona reyal e de la defensio e benefici de la cosa publica e de les libertats e privilegis de aquella la qual vuy sta en tanta necessitat e stretura que no es momoria de homens james fos en tal congoxa. Perque li vullau subvenir e occorrer degudament e en tals casos fallir en forma alguna no vullau ans molt prest vullau açi esser com dit es per pus promptament fer lo que honor e servey sia de la reyal corona liberacio de la persona del Senyor Princep observacio de privilegis e libertats repos e benefici de la dita cosa publica. E tingaus molt nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en sa guarda. Dada en Barchinona a XXIII de janer del any Mil CCCCLXI. A. P. abat de Montserrat. Los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a vostra honor.

24 DE ENERO. (duplicado el día?)

Se hizo lectura de las dos siguientes cartas:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors e de gran providencia. Vostra letra havem rebuda de XVIII del present ab la qual feu mencio que per la gran occupacio del afers que tots prosseguim nons haveu pogut plenament respondre als caps de una letra nostra de XIIII del mateix avisantnos de la resposta feta per vosaltres a mossen Luis de Vich e del incomutable proposit que vosaltres e vostre consell e aquexa ciutat e son consell havets e han en la prossequucio de dits afers hoc e com darrerament havets scrit als embaxadors strenyentlos et cetera. Lo qual avis vos regraciam molt crehents que vostres delliberacions e apuntaments procehint vostre madur consell son loablement fetes per los respectes e motius ja en altres precedents letres contenguts los
quals aquest Principat e vosaltres mouen. Placiaus com abans vos sera vist temps covinent e rahonable avisarnos dels motius contenguts en vostra dita letra tramesa als embaxadors per ço que lo nostre creure dessus mencionat sia roborat ab mes assentir e justificacio car per la gran afeccio que havem lo dit Principat e libertats de aquell sien conservats per los quals nos plau eus oferim tot traball comportar e per esserhi mes promptes nos som strets ara novament ab jurament no ixir (salir; exit, exitus, eixí, eixir, ixí; en catalán inventado: sortir, como en francés, sortie) de la present vila. Aci es stat mossen Guillem Ramon Darill lo qual ha parlat ab los consols e consell general de aquesta vila. Creem que per dits consols e consell serets (occitano; seréis; siréu, sireu, seréu, sereu) avisats de lur deguda resposta. Ab los del nostre stament no ha parlat generalment es ver que ab alguns del dit stament e ab la mes part de nosaltres quinze elegits ha parlat en particular avisantvos que ha sentida la voluntat nostra no esser separada de la vostra. Als caps de dita nostra letra a que per le gran occupacio no haveu pogut plenament respondre vos placia rescriurens e fer tota delliberacio que fer se puga que nostro embaxador lo magnifich mossen Dalmau dez Volo sia en la memoria de queus havem scrit. E per semblant en les altres coses contengudes en lo memorial interclus en nostra dita letra. Nosaltres prosseguint nostro proposit scrivim al dit nostre embaxador que tostemps se aderesqua en les supplicacions e actes que per dits embaxadors seran fets. E ordonen vostres grans reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses so que plasent los sera. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors vostra proteccio e guarda. Dada en Perpinya a XVII de janer del any
Mil CCCCLXI. - Lo viscomte de Roda. - Los elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpinya prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat en Barchinona.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Dues letres vostres havem rebudes la una de vosaltres senyors de deputats de VII del present ab copia interclusa de una letra dels embaxadors de aquest Principat sobre les coses per aquells fetes per la liberacio e delliurament del Senyor Princep e laltra de vosaltres e del consell elegit en virtut de la comissio de la cort feta a VIIII del dit e present mes per les quals largament restam informats de tot lo que es stat fet per los dits embaxadors del Principat en instar e suplicar la Majestat del Senyor Rey de la liberacio del dit Senyor Princep e de la resposta e respostes quels son stades fetes per lo dit Senyor Rey e de les coses que per aquell los son stades dites e allegades e de les satisfaccions e replicacions per aquells fetes e del gran treball cura e sollicitut que fan e del punt en que son los dits fets e desijavem molt saber les dites coses regraciantvos com nos ne haveu informats suplicants nostre Senyor Deu vulla lo cor del Senyor Rey inclinar a tota clemencia sobre los dits fets e metigar e induhir a fer en aquells lo que es suplicat e supliquen los dits embaxadors per manera los privilegis e libertats del dit Principat sien conservats e se obtinga liberacio e delliurament del dit Senyor Princep e reintegracio e reparacio dels greuges e prejuhis que en aço son stats fets segons vosaltres e totes les universitats e altres del dit Principat tots concordes desijen. Certificantsvos com som e romanim molt aconsolats de les coses quens haveu scrites en la dita letra de VIIII del present e del virtuos sforç que per vosaltres se fa a reparacio sosteniment e conservacio dels privilegis e libertats de aquest Principat e de la unitat e concordia de tot lo Principat ab la qual
aquesta causa ab hun animo es prosseguida supplicants nostre Senyor Deu vos done tal consell e tanta virtut que provehescau e façau en les dites lo que sia a lahor e gloria sua e servey del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica de aquest Principat e Iiberacio e delliurament (liberacio con una l, delliurament con dos) de la persona del dit Senyor Princep. Certificantsvos mes com en aquesta ciutat per gracia divina tots som de hun animo de hun cor e de una voluntat que sia prosseguida e continuada la instancia ques fa a reparacio sosteniment e conservacio dels dits privilegis e libertats e liberacio del dit Senyor Princep en les quals coses aquesta ciutat no ha deliberat fallir com veja aquellas esser de tan gran importancia com puxen esser segons per vosaltres nos es scrit ne ha entre nosaltres diferencies algunes en fer la dita prossequucio e voler que aquellas faça ans tots ab gran voluntat desijam sia en les dites coses per vosaltres fet e provehit tot lo que sia necessari a obtenir debita reparacio dels dits greuges e prejuhis per res menys deguts e pertinents havents ferma confiança que les coses que per vosaltres se fan es faran (se fan e se faran: se fan – se omite et, e, y, i- es faran) en los dits fets son e seran a total benefici e repos de aquest Principat. E jatsia en aquesta ciutat sia stat trames per lo dit Senyor Rey En Pau Rossell scriva de racio ab letra de creença suplicantnos per moltes causes com al dit Senyor Rey es cosa molesta les missatgeries que per la dita raho li son fetes significant que son e poden esser occasio de mes mal e a fer creure als circumvehins que Cathalunya seria contraria al Senyor Rey e incitarlos a guerra contra sa Senyoria e contra ses terres e regnes exortant amonestant e encarregantnos volguessem cessar de fer les dites missatgeries e ferne tornar los missatgers que per la dita raho eren stats tramesos. Empero aquesta ciutat ha deliberat tornar trametre a vosaltres lo honorable En Francesch Burgues ciutada de aquella axi com per vosaltres nos era stat scrit ab poder e instruccio de entrevenir ensemps ab vosaltres e los altres convocats en les coses que sien necessaries fer sobre los dits fets e no fem dupte que per vosaltres nos puxa fer e esser feta la dita convocacio per les causes dessus dites e altres per vosaltres scrites. Certificantvos com som e serem prests tots temps esser unanimes e concordes ensemps ab vosaltres a entendre en lo benefici de la cosa publica a reparacio sosteniment e conservacio dels privilegis e libertats de aquest Principat segons havem dit. E no diem pus per la present sino que vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ordonen ens rescriuen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a quinze de janer del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio molt promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.

Sumari, F

Firmes
de Privilegis Reals que no sien admesos los Privilegis Reals haont
faltara la firma del Vici-Canciller, en libre den Sant Pera en
cartes 208. comensa ferdinandus.

FERMANSA.

La
Fermansa no sia tingude per lo principal essent
aquel present e pagador, apar en la primera franquesa en la
primera carta en libre den Sanct Pera en la segona columna circa
lo medi.

FERMANSA
DE STAR A DRET.

Que
no sia feta forsa en la parcona e bens de negu puys do
fermansa de star a dret si donchs no era enorme crim, es en la
primera franquesa en libre den Sant Pera an la fi de aquella.

Asso
matex dispon la franquesa en dit libre, comensa. Noverint Vniversi en
la 6. carta en la segona columna.

Asso
matex dispon la franquesa en libra den Rossello en cartes 49, en la
segona pagina, comensa. Encara atorgam.

FRANQVESES.

Confirmacio
de las Franqueses fete per lo Rey en Iaume es en libre den Sant Pera
en la 5° carta en la primera columna, lo matex dispon en dit
libre en dita carta en la segona columna, comensa la franquesa.
Quoniam vniverse libertates. Idem est en dit libre la setena carta en
la primera columna, comensa. Noverint Vniversi Quod Nos Iacobus.

Asso
matex es en dit libre en la setena carta en la quarta collumna,
comensa. Sit omnibus manifestum.

Asso
matex es en dit libre en la 8, carte en la primera columna, comensa.
In Dei Nomine.

Asso
matex en dite carte 8. en la segona columna, comensa. In Dei Nomine.

Asso
matex en la 9. carte de dit libre en la tercera collumna, comensa.
Nouerint Vniversi.

Asso
matex es en dit libre en la 10. carta del dit libre en la segona
columna, comensa. Noverint Vniversi, en lo dit libre en cartes 18. en
la segona columna confirmacio de aquelles. In Nomine Iesuchristi.

Asso
matex es en dit libre en las 19. cartes en la tersera columna,
comensa. Sancius Dei gratia.

Si
algu manament del Señor Rey sera fet a qualsevol official contra
franqueses e algu sera agraviat puxa haver racos (recors, racors,
recurs; recurso, salta página) recos al dit Señor e sia
sobresegut a tal execucio de tal manament, es en dit libre en la
sisena carta en la tercera columna, comensa la franquesa. Noverint
Vniversi.

Que
les franqueses hagen esser enteses a bo, sa e sincer enteniment de
aquelles a vtilitat del Regne, es en dit libre den Sant Pera en la
setena carte en la tersera columna comensa. Noverint Vniversi la
primera.
E asso matex se prova en unes paraules posades en dit
libre en cartes 100. en lo principi de la pagina primera, comensa la
franquesa. Pateat Vniversis.
E lo matex se prova en dit libre en
cartes 139. comensa. Encareus Atorgam en la segona pagina.

Franqueses
atorgades al principat de Cathaluñya, y
capitols e concessions de corts generals son enteses per lo
present Regne de Mallorques en libre den Sant Pera car. 162.

Confirmacio
de Franqueses ab servici de 10. lliures fet al Rey Sanxo,
consta en libre den Sant Pera a 23. cartes e la primera columna,
comensa. Noverint vniversi la segona.

Asso
matex ab servici de 25. lis consta en la franquesa apres seguent en
dita carta a on posa la potestat de Imposar Collectes.
Asso matex
en lo dit libre en 25. cartes en la segona columna, comensa. Noverint
Vniversi, a en la tercera columna a la fi de aquella e en 26. cartes
del matex libre en la tercera collumna, comensa Pateat
Vniversis.
Provisions Reals. o letres contra franqueses Privilegis
consuetuts, e bons vsos no sien obeides ne de alguna valor asso
dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 82. cartes en la primera
columna, comensa. Ioannes Dei gratia.

Si
Provisions son contra Franqueses es conexedor lo Governador, mireu en
la dictio Governador.
Que les Franqueses sieny enteses
favorablement segons llur tenor e no sian enterpetrades a sen
contrari, es en dit libre en 22. capitols de Leyda en 96. cartes en
la 4. columna.
Que los pledetiants o impratrans
provisions contra Franqueses hagen a donar farmansa (farmausa)
sobre les despeses, es en dit libre en 22. capitols de Leyda en 96.
cartes en la 4. columna.

Que
los pledegans, o impretrants provisions contra
Franqueses hagen a donar farmansa sobre les despeses, es en dit libre
en cartes 104 en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Confirmacio
de Franqueses es en libre den Sant Pera en cartes 115. en la primera,
y segona pagina en la quatre franqueses en aquella continuades,
comensa cadavna, Noverint Vniversi.

Sien
servades les franqueses en les puestions, es en dit libre en
cartes 130. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Que
no sia periudicat a Franqueses, es en lo dit libre en cartes
cartes 136. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Si
alguna cosa es feta contra Franqueses nos pot treura en consequencia,
es en libre den Sant Pera en la dita carta en dita franquesa,
comensa. Petrus, &c. circa les paraules finals de aquella.

Confirmacio
de Franqueses en dit libre en cartes 137 en la primera pagina,
comensa. Sapien Tuyt.

Que
no sia res fet contra Franqueses a les quals no puga periudicar res
en contrari fet, es en libre den Sant Pera en cartes 141. en la
primera pagina, comensa. Namfos per la Gracia de Deu.

Que
tots actes, e atorgamens contra Franqueses (Franpueses) sien
nulles, es en libre den Sant Pera en cartes 142. en la primera
pagina, comensa. Namfos &c.

Confirmacio
de Franqueses de la Reyna Dona Ioana, y del Rei Don Carles
son Fill, y Emperador primogenit, y legint confirma
bons vsos appar en libre den Abello fol. 152.

Confirmacio
de Franqueses, es en dit libre en cartes 143. en la primera pagina,
comensa. Sapien Tuyt.

Asso
matex es en dit libre en cartes 145. en la primera pagina, comensa.
Pateat Vniversis.

Asso
matex en la Franquesa seguent en la matexa carta en la segona pagina,
comensa. Pateat Vniversis.

Confirmacio
de Franqueses, Privilegis e rescrits feta per lo Rey Alfonso
en dit libre en 149. cartes en la segona pagina, comensa. Pateat
Vniversis.

Confirmacio
de Franqueses, Privilegis é bons vsos, es en dit libre en cartes
151. en la segona pagina, comensa Nos Alfonsus.

Confirmacio
de Franqueses, Privilegis e bons vsos del present Regna, es en lo dit
libre en cartes 160. en la primera pagina, comensa. In Dei Nomine.

Cartes,
o letres contra Privilegis, Franqueses, Libertats e bons vsos no sien
admeses ne los officials qui admetre no les voldran Incorregan en les
penas en aquels contingudes, es en lo dit libre en
cartes 165. en la primera pagine, comensa. Nos Ioannes.

Confirmacio
de les Franqueses del Rey Nostron Señor are
prosperament Regnant es en dit libre en 198. cartes en la segona
pagina, comensa. In Dei Nomine.

Confirmacio
de Franqueses, es en libre den Rossello en cartes 54. en la segona
pagina, comensa Sapien Tuyt.

Asso
matex, es en dit libre en cartes 58. en la primera pagina, comensa.
En Nom de N. S. Deu.

Asso
matex en dit libre en cartes 58. en la segona pagina, comensa. Encara
atorgam.

Asso
matex en dit libre en 59. cartas en la segona pagina, comensa. En Nom
de Deu.

Asso
matex, es en dit libre en cartes 60. en la segona pagina, comensa.
Sapien Tuyt.

Asso
matex en dit libre den Rossello en cartes 92. comensa. En Nom de N.
S.

Asso
matex en dit libre en cartes 105. en la primera pagina, comensa. En
Nom de N. S. Iesu-Christ.

Asso
matex es en lo dit libre den Rossello en cartes 127. en la segona
pagina, comensa. Sia a tots cosa manifesta.

Asso
mateix en dit libre den Rossello en cartes 127. en la segona pagina,
comensa Sapien tots.

Asso
matex en dit libre den Rossello en cartes 154. en la primera pagina,
comensa. Sapien Tuyt.

Altra
confirmacio en dit libre en cartes 157. en la primera pagina, mira
aquesta materia en dit libra en cartes 166. comensa. Sapien Tuyt
segona pagina.

Asso
matex en dit libre en cartes 172. en la primera pagina, comensa.
Namfos.

Asso
matex en libre den Rossello en 102. cartes en la primera pagina,
comensa Pateat Vniversis.

Asso
matex es en dit libre den Rossello en cartes 232. en la primera
pagina, comensa. In Dei Nomine.

E
de confirmacio de Franqueses e de bons vsos parla la franquesa en lo
dit libre en cartes 235: comensa. Petrus Dei gracia.

Que
si sera fet contra Franqueses que nos puxa allegar possessio, es en
libre den Rossello en cartes 168. en la segona pagina comensa Nam
Fos, y en libre den Rossello nou en cartes 119.

Res
fet quontra Franqueses, Privilegis consuetud, e bons vsos de
Mallorques sia tot Revocat e reduit al primer estat no obstant
qualsevol manament en contrari Real provehit, es en libre den
Rossello en cartes 236. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
gracia, & novo pargameneo in cartis 191.

Comissions
fetes contar Franqueses son nulles e de negun moment,
es en libre den Rossello en cartes 239. en la primera pagina,
comensa. Nos Petrus.

Letres
o cartes Impretrades, o Impetradores contra Franqueses no sien
obeides, es en libre den Rossello en cartes 249. en la primera
pagina, comensa. En Pera per la gracia de
Deu.

Si
algu Impetrara letres, o provisions contra Franqueses, tal Impetrant
hage a donar caucio de les despeses que la Vniversitat per Revocar
aquelles fara, es en libre den Rossello en cartes 268. en la primera
pagina, comensa. Nos Petrus.

Que
los Officials Reals qui han Iurat servar alguns capitols: no son
tinguts servar aquells, si son contra franqueses, es en libre den
Rossello en cartes 278. en la primera pagina, comensa. Petrus.

Que
les Lletres Impetrades, e Impetradores del Señor Rey, conegut per lo
governador que son contra Franqueses no sien servades, es en libre
den Rossello en cartes 278. en la
segona pagina, comensa. Petrus.

Que
no sia fet perjuy a les Franqueses per lo exces fet per los
habitadors de Mallorques per la obsidio feta al Castell de
Pollensa per manament Real, es en libre den Rossello en
cartes 201. primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Revocatoria
de vna Letra Real obtesa contra Franqueses es en libre den Rossello
en cartes 370. la primera pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.

Lletres,
Cartes, o Scriptures Reals, les quals son vistes esser contra
Franqueses no sian servades, es en libre en cartes 367. en la segona
pagine, comensa. Ioannes Dei gratia;

y
les despeses de revocarho se pagan de bens dels qui tals
letres e provisions Impetraran contra Franqueses.

Confirmacio
de Franqueses, es en dit libre en cartes 385. la primera pagina,
camensa. Pateat Vniversis.

Per
los capitols de corts Generals, no sia periudicat en cosa alguna a
Ies Franqueses, Consuetuds, e bons vsos del Regne de Mallorques, ans
aquelles estigan en se forsa e valor, es en libre de
capitols de Corts Generals en 88. capitols en cartes 54. la segona
pagina.

FRVYTA.

De
Fruyta verde nos paga dret, de la seca,
emparo lo acustumat: parla la Franquesa en libre den Sant Pera
en la sisena carta en la segona columna.

De
la Fruyta uerde dispon la Franquesa lo contengut de dalt en
libre den Rossello en cartes 49. en la segona pagina, comensa encara
donam.

FADIGA.

Qui
ha lo basto ha la Fadiga, en Alous Reals, es en libre
den Sant Pera en la 16. carta en la primera columna en 70. cartes,
comensa la franquesa Noverint Vniversi en la quarta columna.

Asso
matex es en dit libre en 126. cartes en la segona pagina. Noverint
Vniversi.

Asso
matex es en dit libre en cartes. 140. en la segona pagina, comensa
encara comja.

Asso
es en libre den Rossello en cartes 103. segona pagina, comensa.
Sapien Tuyt.

FILLS
DIFFININT LOS PARES QVAL EDAD

Deusen
Haver.

Es
continuat devall en la letra L. en la dictio Legitima, mireu alli de
diffinicions dels dits Fills, en dictio diffinicions.

Lo
Fill en tractant de Matrimoni, es haut per mancipat in libro den Sant
Pera in cartes 31. Vers. Primer Filius familias.

FORMENTS.

Licencia
de Forments, mireu devall en la dictio habitadors on hi ha algunes
licencies continuades sots la dita dictio.

Si
algu compra Forment a tres deu pesar a quatra lliures e deu dar 20.
vnses de Pa blanch e 22. vnces de Pa ros
e 30. vnces de Pa ab tot de aquelles, e altres capitulacions
fent en asso parlen vns capitols posats en libre den Rossello en
cartes 90. en le primera carta, comensa. Si compra Forment e
proceguex fins a cartes 92. en dictio Blat mita tot lo
qui parla de Forments.

FRVYTS
O SPLETS.

Los
Fruyts ço es Blats, Vins, Olis, Llana, Forments e altres
fruyts, ans que sien nats nos poden comprar ans de temps apreu
cert, e los conttactes son nulles e lo Venedor, es tingut
tornar lo preu ab lo interesser que es quatra sous per
lliure, es en libre den Sant Pera en cartes 35. en la segona
columna, comensa. Iacobus Dei gracia.

De
Fruyts comprats arrancats e dats a renovellar
parla la franquesa en dit libre en cartes 85. en la segona columna,
comensa. Martinus dei gracia, e en la quarta columna, es moguda vna
questio sobre dits contractes ab respostas de Doctors
en lo dit lloch continuats.

FLORINS.

De
Florins mira la dictio monedes dauall continuada.

FISCH.

Sentencia
donada contra lo Fisch mireu en dictio. Advocat Fiscal.

Lo
Procurador Fiscal no puxa negos sots privacio de son offici
menar ne procurar plets de qualsevols singulars altres, sino
solament, les causes Fiscals, es en libres den Sant Pera
folio 33. columna tercera cap. Item per Tolre vexacions.

FRAVS.

Si
Fraus seran comesos per los compradors del delma del bestiar e
altres dispon la franquesa en lo libre den Sant Pera en la primera
pagina en cartes 122. comensa. Nos Ioannes Dei gratia.

FRANCHS.

Persones
Franques no poden esser assotades, mireu en la dictio,
correr la vila ab assots.

FOSSAR
DELS IVEVS.

Com
lo Rey doná lo fossar dels Iueus a la
Vniversitat, es en libre den Rossello en cartes 112. en la segona
pagina, comensa. Sapien Tuyt.

FITTES.
(fita, fites; hitos, piedra hita o fita; lindes; separación de
términos o pastos)

Totes
questions per occasio de Fittes se hagen a determinar sens
strepit summariament, es en libre den Rossello en cartes 138. en la
segona pagina, comensa. Enfant en Iaume

e
mireu dalt en la dictio, termens, e de fittes, mira en
la dictio termens de Possessions e pastures.

FAMILIARS
REALS.

Quison
entesos Familiars Reals, mira la decleratio en libre den
Rossello en cartes 175. en la primera pagina, comensa Iacobus.

FIRIES
DE MESSES.

De
Firias de messes parla la franquese en libre den
Rossello en cartes 234. comensa. Petrus Dei gracia en la primera
pagina.

FAMILIARS
DE GOVERNADOR.

Si
los Familiars de Governador poden haver officis en lo Regne, mireu en
la dictio Domestichs.

FERRERS.

Negun
Ferrer, o altre no gos fer o posar en alguna ferrussa, coltell
o daga algun señyal, sino aquells que aquell tal
Ferrer, o la sua familia hauran fets, es en libre den Rossello en
cartes 371. segona pagina, comensa. Ioannes.

FORNERS.

Dels
forners parla lo Privilegi en libre den Rossello en cartes 456. la
primera pagina, comensa. Nos ferdinandus.

Forners
no poden tenir carrec ningu vniversal folio 69. pagina segona del
llibre den Abello.

Franchs
son en totes les terras de Arago, los homens de
Mallorque. en Rossello nou folio 22. 119. y 166.

Contra
Franqueses nos pot allegar possessio en dit libre folio 119.

Filiacio
se ha de fer per lo Gran, y General Consell nemine discrepante se
resolgue ab determinacio del Concell Gran a 21. Maig 1609. decretada
per lo Señar Vittey als.

Fadiga
es del qui ha lo basto o hasta en libre den S. Pera
folio 140. pagina segona.

Fill
contractant matrimoni es hagut per
emensipat en dit libre folio 31 Versiculo primo filius
familias.

Familiars
no anant a guarda los dies quels toca, pugan esser compellits per los
Ministres Reals libre vert folio 117.

Inquisidors
no poden conexer de camins Reals, y publichs libre folio 117.

Franqueses
que sien observades en la administracio de Iusticia, vide
administracio.

Franqueses
sien servades, y no sien interpretades capitol 45. de les Corts de
1380. en libre de Corts Generals.

Familiars
del Sant Ofici, no gozen de immunidad per rao de deuta
Real ni fiscal, ni de administracio de bens Vniversals: carta Real
dat, en Valladolid a 29. Mars 1555. folio 16.
del libre de Cartes Reals de cuberta de fust.

Familiars
del Sant Ofici estan subiectes al Mostasaf en coses de se
lurisdictio: Carta Real dade en Madrid a 19. laner 1609. folio 17.
del libre de Cartes Reals de cuberta de fust, & folio 64. del
libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Familiars
ni Ministras del Sant Ofici, no poden sortear carrechs
Vniversals: Carta Real dat en Madrid a 20. fabrer 1637. folio
96. pagina segona del libre de Cartes Reals ab cuberta
de fust.

Familiars
del Sant Ofici poden tenir carrechs Vniversals, mentres no hagen de
donar vot ni aconcellar Carta Real dat en Çaragosa a
10. 8bre. 1643. folio. 98. pagina segona del libre de Cartas Reals
cuberta de fust.

Familiars
del Sant Ofici estan subjectes al Execudor Carta Real dat en Aranives
(Aranjuez) a 29. Abril 1651. folio 112. del libre de Cartes
Reals ab cuberta de fust.

Franchs
no poden tenir Oficis Vniversals: Carta Real dat en Madrid a 14. Mars
1646, folio 122. del libre de cartes Reals ab cubertes de fust.

Familiars
Franchs del Sant Ofici no poden ser Morbers, ni altre Oficis
Vniversals Carta Real dad en Madrid a 15. Setembre 1660. folio 172
del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Familiars
del Sant Ofici na poden Regir Oficis sens q primer, y
antes de la Extractio no hagen renunciat a son for Carta Real
dat en madrid a 11 Ianer 1662. folio 181. del libre de Cartes Reals
ab cuberta de fust.

Fiscal
de Mostasaf toca nomenarlo a los Iurats Carta Real dat
en Manrid a 2. Febrer 1620. folio 152. del libre de Cartes
Reals ab cuberta de plegami.

9 DE ENERO.

9 DE ENERO. 

Se resolvió expedir a las universidades de Gerona, Perpiñan, Tortosa, Lérida, Cervera y Vich una circular concebida en estos términos.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Nosaltres continuament ab grandissima diligencia e vigilancia pensam entenem e treballam donar orde de repos e tranquillitat a la grandissima turbacio la qual es en aquest Principat per causa de la detencio de la persona del Illustre Senyor Princep la qual detencio no solament done inquietacio a la cosa publica del dit Principat mas encara vos fem certs que exprimentam la negociacio e mercaderia la qual es sustentacio dels poblats en lo Principat es tant deteriorada que ve quasi a total anichilacio. E mes havem per indubitat com ab deliberacio de gran consell de juristes e homens doctes sia axi trobat que en la detencio e extraccio fora lo Principat feta de la persona del dit Princep ab humil reverencia de la Majestat reyal parlant sostenen lesio interes e violacio moltes libertats usatges constitucions e privilegis de aquest Principat en pactes deduhits o per la Serenitat del Senyor Rey jurats per reintegracio dels quals prejudicis e lesions continuament los embaxadors de aquest Principat fan humil e continua instancia e supplicacions a la Majestat del Senyor Rey lo qual fins açi ab humil clemencia de la sua Altesa parlant no solament no ha volgut gracia fer al dit Principat que com a carcellers nos donas la persona del Senyor Princep mas axi poch li ha plagut reintegrar tants prejudicis e violacions fets a les libertats constitucions e privilegis de Cathalunya ans segons haureu vist per la copia de la letra a nosaltres derrerament tramesa per los dits embaxadors la qual copia per correu tramesa vos havem lo dit Senyor allegant ley de Castella e en lo govern dels cathalans en exemplar trahent se mostra molt enujat e congoxat de les supplicacions per part de aquest Principat fetes e moltes paraules la sua Majestat ha proferides les quals no pocha admiracio e congoxa deuen portar a tots los poblats en aquest Principat als quals es molt necessari treballen en reparacio e conservacio de lurs libertats e privilegis car aquells interessats o perduts serie tota la terra en gran prostracio redigida. E aquesta tal reparacio e conservacio es gran servey e benefici de la reyal corona e repos e tranquillitat de la cosa publica de tot lo Principat lo qual si les libertats no eren no serie tant popular ne opulent com es per causa de la gran sterelitat de la terra. Les libertats donchs son aquelles qui de poch lo han fet gran e lo fan esser en la reputacio que es e los nostres passats les dites libertats ab scampament de sanch han adquisides e apres ab molta virtut fins aci conservades. E si en lo present cars lo qual es major que james occorregues en aquest Principat les dites libertats no son conservades seria causa dels majors inconvenients que james en aquesta terra se seguissen. E vuy los poblats en lo Principat no deuen esser tant de virtut e bon sforç destituhits que no abasten a reparacio sosteniment e conservacio dels dits privilegis e libertats qui ab tanta virtut per nostres predecessors son stats adquisits. E no duptam los qui aci som presents obtenir la dita reparacio per tals medis deguts e pertinents son stades les coses introduides e majorment per la singular e virtuosa unitat per obra divina en aquest Principat inspirada sobre aquesta materia la qual es tanta que fins aci ab un cor voler e parlar aquesta materia unicament es prosseguida per los embaxadors de aquest Principat de les ciutats de Barchinona comdat de Rossello de Leyda de Tortosa qui ab lo Senyor Rey son. Empero som certificats que alguns seminadors de zizania (sembradores de cizaña) enemichs de la cosa publica de aquest Principat han sinistrament informada la Majestat del Senyor Rey donantli entendre en aquexa ciutat per algunes causes e passions particulars haver diferencies tals que podrien procurar separacio e apartament de la prossequucio de aquest negoci e defensio de les dites libertats e per ço va a aqui mossen Guillem Ramon Darill (de Erill) o altre trames per la dita Majestat. De que havem deliberat avisarvos e pregar afectuosament que com fins açi virtuosament aquexa ciutat ha acostumat no fallir al benefici publich de aquest Principat en lo present cars de tant gran importancia fallir no vulla e si diferencies algunes ha entre vosaltres vullau de tanta virtut usar que de continent aquelles reposeu e a unio reduhiscau per manera que sie conegut per tot lo mon planament aquest Principat totes passions part posar per ses libertats defendre. E per quant en aquesta materia fins aci per nosaltres es insistit se deu mostrar los qui no hic son loar approbar e haver ferms nostros procehiments e en aquells remetresen com sien tals que reportaran grandissimo benefici e total repos a aquest Principat. Lo dit mossen Erill o altre deu esser aci ab nosaltres de la resposta que feta li sera vos certificarem. E placieus trametre aci persona que represente aquexa ciutat qui hic sia a XII del present segons ja havem scrit relexant tot dubte qui mogut sia de poder haver scrit e demanada aquexa e Ies altres ciutats com fet havem car indubitadament axi ses pogut e degut fer. E qui tals duptes promou vol e procura lo Principat romandre violat e interessat en ses libertats e privilegis. Placieus donchs en les sobredites coses provehir virtuosament com de costres savieses indubitadament confiam e speram. E sia molt honorables e savis senyors la sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VIIII de janer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abbat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostre honor promptes.

CXIV. Reg. n. 4314, fol. 104. 4 dic. 1585.

CXIV.
Reg. n. 4314, fol. 104. 4 dic. 1585.

Nos Philippus etc. Dum subditorum et fidelium nostrorum suplices peticiones ad gratiam exauditionis benigne admitimus eos ad observantiam fidelitatis nostre validioribus nexibus adaugemus. Sane per dilectos nostros Ludovicum Ferrera Hieronimum Baldo et Antonium Joli sindicos per consules probos homines et universitatem nostre fidelissime ville Perpiniani ad nos missos ad interessendum curiis generalibus quas in presentiarum vasallis horum nostrorum regnorum corone Aragonis celebramus exhibita et presentata fuerunt quedum capitula bonum dicte ville et habitatorum in ea regimen tranquilumque statum respicientia que sunt tenoris sequentis.
- Sacra catolica regia magestat: Los sindichs de la vila de Perpinya que al present intervenen en las corts que vostra magestat celebra als catalans en esta vila confiats que vostra magestat considerada la innata y molt gran fidelitat que tots temps los poblats en dita vila han guardat no sols a vostra magestat pero encara a tots sos predecessors de inmortal memoria los fara tota merce majorment vista la molta necessitat que al present aquella vila passa y lo molt que es agraviada axi per tenir tan prop de si los herejes del regne de França que molt la molesten fins a capturar los poblats en dita vila y aportarlos en Fransa y ferlos rescatar com si fossen detinguts per catius en terra de moros com per las bandositats que hian en aquelles parts les quals son causa que molts lladres delats y altres criminosos tenen tot aquell comptat de Rossello oprimit com es notori: supliquen humilment a vostra magestat que continuant les merces que sempre han haut de vostra magestat y dels altres reys de Arago de gloriosa memoria los concedesca per lo bon gobern y augment de la dita vila per via de privilegi o com a vostra magestat mes servey li sia las cosas seguents: com no sols moltas sien utils mes encara necessaries pera que aquella vila fidelissima a la corona real y a tot lo comptat de Rossello stiga ab lorde y bon govern que conve. Primerament jatsia que per la constitucio del rey en Pere segon començan: Item atorgam ctc. confirmada y ampliada ab altra constitucio del rey en Jacme segon començan: Item statuhim que lo capitol de la dita cort etc. posades en lo titol de vectigals y per altres moltes constitucions sia prohibida tota novedat y totes exaccions de lleudas y se hajen y deuen deduhir al stament primer antich y axi be sia prohibida exaccio de lleuda de blat ab la constitucio del rey en Jaume segon començant: Item que al capitol etc. collocada en lo mateix titol: no res manco lo procurador real dels comptats de Rossello y Cerdanya de poch temps ensa ha introduyda eo los arrendadors de la lleuda real en los portals de la vila de Perpinya sens permissio della han introduyda nova exaccio de dret de lleuda del blat que pagesos y altres de fora Perpinya que forsats per guerres o per temor de ellas y altres vegades per edictes y crides reals posen dins la vila de Perpinya los dits blats y apres los ne trauen per la lur sustentacio: cosa verament contraria a ditas constitucions y a altres drets de la patria y al dret comu per quant les coses que deuen de dret de ixida si per compulsio forzosa entren en lo lleudari segons bona justicia no sien tingudes al dit dret de exida: per tant suplica la dita vila de Perpinya li sia de gracia y merce concedirlos per via de privilegi o com millor parega que de forments o altres grans o vitualles que seran posades dins la vila de Perpinya lo procurador real o altre official ni arrendador algu no exigesca ne pugue exigir en ninguna manera dret de lleuda de les persones habitants en lo comptat de Rossello. Plau a sa magestat. Item suppliquen a vostra magestat nos fassa merce de concedir a dita vila de Perpinya que fill de frances que no sia nat dins de la dita vila de Perpinya o comptat de Rossello no puga esser consol mostassaf ni altre offici del regiment de dita vila. Plau a sa magestat. Item per quant de la taula comuna y assegurada de la dita vila de Perpinya la qual se te quiscun dia no feriat ne resultara molt gran be als poblats en dita vila y a tots los habitants en lo comptat de Rossello y a altres moltes persones universitats collegis y assenyaladament a les isglesies a les viudes pupills e altres com tinguen alli lurs pecunies y joyes secures: per tant supplica dita vila a vostra magestat sia de son real servey confirmar tots y qualsevol privilegis reals usos y consuetuts fins assi per vostra magestat y sos predecessors per lo comte de Modena llur loctinent general en lo principat de Cathalunya y comptats de Rosello y Cerdanya en favor de dita taula atorgats y de nou sens perjudici dels concedits provehir y concedir a dita vila que les partides ques fan y faran en dita taula sien hagudes per verdaderes y real paga y solucio intimades sien a la part en favor de la qual se faran dites partides y asso sens prejudici dels privilegis a dita vila y taula concedits. Plau a sa magestat per als habitants de Rossello y Cerdanya. Item diuen que ab providencia molt singular y ab gran raho los reys de Arago dignes de inmortal recordacio y la Santa Sede apostolica illuminada del Sperit sant presidins en ella los sants pares Clement y Nicolau quart fundaren en la vila de Perpinya universitat de studi general en lo qual se interpretessen is legissen publicament canons leys theologia medicina y tots arts liberals y totes bones divines y humanes lletres començant dels primers rudiments de la gramatica per lo que dita vila es insigne y es situada en lo principi y en lo cap de Spanya la qual desde el imperi de los godos competeix a França en armas y en ciencies de lliberals disciplines y senyaladament en les divines lletres per les quals lo nom de la vera llum es iluminat en les tenebres e ignorancies y los erros son esclusos: y la dita universitat dits princeps ecclesiastichs y seculars dotaren y decoraren de moltes gracies y prerogatives y de molts grans privilegis a la par e igualment del estudi general de la ciutat de Lleyda y del studi general de la antiquisima universitat que llavors floria de Mompeller en lo regne de Fransa: y per los inmensos traballs y multiplicats infortunis de guerres y de altres coses adversaries sobrevingudes de molts anys ensa a la dita vila se sien tant atenuades les facultats de aquella que no han bastat ni basten per pagar los salaris condignes als catedratics professors mestres doctors y rectors en dits studis de que se es seguit que los lectors de les dites ciencies han cessat en la terra en la qual son mes necessaris que no en tot lo restant de Spanya so es en Perpinya frontera de França poblada de molts hereges polluta ab diversitat de heregies contaminada de varietat de sectes: y jatsia que per instaurar dits studis per la gran e inestimable utilitat que en tota Spanya resultara de la restauracio y reformacio de aquells de poc temps ensa se son fundades en dits studis dues lectures o cathedres de theologia empero ab dotacio tan exigua ço es de vint y cinc ducats per quiscuna que no se oferexen doctors ni lectors tan celebres quant importa al benefici de la republica christiana: y com en lo sant concili tridenti sia statuit y ordenat ab special decret que en cada hu dels bisbats per suppresio de dignitats o beneficis ecclesiastichs y per applicacio de les rendes de aquells sia erigit y fundat seminari qui sia planter de persones utils e de servey de les esglesies y per exaltacio de la Santa Fe catholica y dit studi general en dita vila de Perpinya sia lo propri y verdader seminari ordenat per la Santa Sede apostolica y per dit decret statuit: per tant la dita vila de Perpinya supplica a vostra magestat sia de son real servey manar a son embaxador residint en la cort romana que sien per sa Santitat applicades rendes ecclesiastiches fins en soma (suma, summa) y cantitat de mil ducats per la sustentacio del dit studi general de Perpinya per suppresions y aplicacions de rendas de las dignitats y beneficis regulars y seculars que a sa Santitat seran nominats y designats que no sien de patronat real. Sa magestat manara scriurer en son cas a son embaxador sobre asso explicat e que haja respostes de que asso se podra fer. Item per quant lo offici de sindic y procurador de la universitat de Perpinya es necessari y util a la republica y segons los molts negocis de dita universitat conve que sia persona apta habil y suficient y de bons costums y havent vacat lo dit offici fou feta per los consols y consell general de dita universitat als vint y set de febrer de mil cincents vuytanta y quatre eleccio de la persona de Antoni Joli notari publich y collegiat de Perpinya en lo qual concorren les qualitats necessaries pera dit offici lo qual accepta y ha servit y serviria aquell ab tota fidelitat y utilitat de dita universitat y per quant lo salari ordinari de aquell era molt pobre ço es de trenta lliures ha paregut convenient a dita universitat augmentarli lo dit salari fins en sexanta liures moneda de Perpinya quiscun any pagadores de pecunies de dita universitat del compte de salaris: supplica per tant dita universitat a vostra magestat li placia aprobar dita eleccio ab la taxacio de dit salari de sixanta lliures quiscun any feta y com a cosa convenient y util a dita universitat statuir y ordonar que la creacio y constitucio de dit syndic tots temps que vagara sayge de fer per eleccio secreta fahedora per los consols y consell general de Perpinya com esta apuntat en la eleccio de scriva major y no per extraccio de bolsas com antiguament se feya. Plau a sa magestat que la extraccio se fassa de assi al devant tots temps que vagara per mort com fins assi se esta costumat. Item per quant lo offici de secretari y scriva major de la casa del consolat de Perpinya es lo mes principal trevallos y ponderos y al bon regiment de dita universitat conve que tal carrec estiga en persona habil y suficient y de bonas practicas y costums lo qual tinga inteligencia de tots los privilegis y ordinacions de dita casa a fi que puga instruir los nous officials que de quiscun dia entran en aquella lo qual offici fins al present sera donat per extraccio de bolsa y no per eleccio del que podrian venir alguns inconvenients a la republica y que havent vacat lo dit offici en lo any mil cincents setanta vuyt fonc feta la eleccio per los consols de Perpinya que a les hores eren de la persona de Juan Francesch Arles y Carrera notari publich collegiat de Perpinya en lo qual concorren las qualitats requisides per dit offici lo qual de les hores ensa ha servit y serveix ab tota fidelitat y utilitat de dita universitat: per tant suplica dita universitat que placia a vostra magestat aprobar la eleccio de dit Carrera en secretari y scriva major predita feta y estatuir y ordenar per al devant que la creacio del dit offici de escriva major tot temps que vacara se hage de fer no per extraccio de bolsa com antigament se feya sino per eleccio dels consols y general de Perpinya ab vots secrets ço es escrivint quiscun en un villet lo nom del notari public y collegiat al qual volra donar la veu y apres de posats tots los villets en una bolsa y trets de aquella e llegits en lo consell general lo notari qui tindra mes veus sia lo secretari y escriva major de dit consolat pus empero tinga veus que excedexen al nombre de la major part de les persones del consell general de dita vila y desta manera quiscu purgara sa conciencia en fer eleccio de persona tal qual conve peral dit offici. Plau a sa magestat ab que la extraccio se fassa de assi al devant tots temps que vagara per mort com fins assi es acostumat. Item suppliquen a vostra magestat sia de son real servey statuyr y ordenar que los provincials com son sastres calceters fusters ferrers revenedors pagesos y altres qualsevols artesans que se assenten y es fan soldats en Perpinya y comptats de Rossello sien en totes coses de la policia y concernents lo govern politich de la dita vila de Perpinya sumesos al for ordinacions y estatuts dels consols de dita vila y dels mostasafs de aquella. Plau a sa magestat en lo que toca a sos officis. Item essent prohibit per constitucions de Cathalunya que los officials reals no puguen tenir remades de bestiar sino los alcayds dels castells fins en cincuanta moltons de poch ensa alguns officials y llochtinents de capitans generals en Perpinya y frontera han tingut bestiar en gran numero arruinant los fruits dels habitants de Perpinya y del comptat de Rossello y per no pagar los danys y malifetes moltes vegades amenassan de maltractar los sobreposats de la orta de Perpinya al offici dels quals per reals privilegis specta estimar executar y fer pagar les estimes y danys: per tant supplica la dita vila a vostra magestat sia de son real servey ordenar y manar ab gravissimes penes que de aqui al devant no puguen dits alcayds del castell de Perpinya ni altres qualsevol officials reals tenir per si ni per altres interposades persones major numero que cincuanta moltons y que si tales o danys alguns faran hagen de pagar aquells conforme per dits sobreposats de la orta seran sobreposades y estimades y axi be sia de son real servey manar servar lo que tan justament y sanctament fou provehit per lo senyor rey en Pere y concedit a dita vila de Perpinya ab son real privilegi dat en Barcelona als tres de abril mil trecents sexanta vuyt copia autentica del qual se presenta a vostra magestat. Plau a sa magestat que sia guardat y confirmat dit privilegi y mana a son lloctinent de la capitania general de Cathalunya que per observança de dit privilegi fassa justicia a la vila y sindichs de Perpinya en cas de contrafaccio de dit privilegi. Item ab la constitucio del any mil cincents sexanta y quatre capitol trenta nou es estada donada forma de fer les intimes certes e indubitades: y per quant per descuyt dels missatges opportuns als quals son comanades les dites intimes a effecte de intimar aquelles se son fets mols abusos y sen poden fer si no hi es provehit lo que redunda en irreparable dany de les parts llitigants per no estar continuada en la intima la jornada die y any de la provisio o sentencia de la qual insurgeix dita intima: per tant supplica la vila de Perpinya a vostra magestat sia de son real servey statuir y ordenar que en dita vila de Perpinya y comptats de Rossello y Cerdanya en totes les intimes sia posat y scrit per los notaris en poder dels quals se portaran les lites lo dia y any de qualsevol provisio o sentencies sots pena de cinc lliures moneda de Perpinya per quiscuna vegada que sera trobat fet lo contrari per dits notaris aplicadora per la tercera part al official real que fara dita execucio y per laltra terça part a la obra dels murs de Perpinya y ultra que sera benefici publich de dita vila ho tindra a particular merce. Plau a sa magestat. Item per evitar molt grans danys ques son seguits en la vila de Perpinya fent los jutges o comissaris de causes depositar en llur poder los salaris abans de la prolacio de les sentencies y puix tenien rebut y embolsat lo salari nos curaven de decidir ni declarar en les causes: supplica per tant la vila de Perpinya a vostra magestat sia de son real servey statuhir y ordenar que los jutges als quals competira salari de sentencies diffinitives o interlocutories no puguen rebre salari algu fins a tant hagen proferida o proferides llurs sentencies ans be dits salaris hagen de ser deposats en la taula comuna y assegurada de dita vila y de aquella no sien trets per dits jutges comissaris sino primer feta fe a los taulers de dita taula de la prolacio de la tal sentencia o sentencies: y en cas que los dits jutges o comissaris fessan lo contrari incorregan en pena de perdrer dits salaris y de cent ducats de or applicadors per la mitat als reals cofres y patrimoni de vostra magestat y per la restant mitat a les obres dels murs de dita vila. Plau a sa magestat. Item per quant los prohomens de Perpinya igualment ab los ciutadans de Barcelona per reals privilegis son franchs de drets de lleudes y en tal possessio son de temps inmemorial en sa no res manco los collectors de la lleuda nomenada de Mediona y de Cadaques y de un dret de Mallorca nomenat dret fort lo qual se exigeix dins de Barcelona contravenint als reals privilegis y a diverses constitucions de Cathalunya exigexen de fet eo mes verament extorquexen dels prohomens de Perpinya per llurs mercaderies lo dit dret de Mediona y altres abusant del dit dret: per tant supplica la dita vila de Perpinya a vostra magestat sia de son real servey revocats dits abusos statuir y ordenar que los dits privilegis reals importants franqueses de lleudes (lezda, leuda, lezdas) pera los homens de Perpinya sien igualment servats en la ciutat de Barcelona y en la dita lleuda de Mediona com foren servats als ciutadans de Barcelona en la vila de Perpinya y que altrament en Perpinya nols competescan als ciutadans de Barcelona franquesa de lleudes puix que abusan dels privilegis reals ab desigualtat. Plau a sa magestat ques fassa la confirmacio de dits privilegis segons estan en possessio.
- Et inde fuerit magestati nostre per supranominatos Ludovicum Terrena (en la parte superior de este texto se lee Ferrera) Hieronimum Baldo et Antonium Joli syndicos nomine dicte universitatis ville Perpiniani humiliter supplicatum ut pro utilitate et observantia commodo ac bono regimine predicte nostre ville Perpiniani preinserta capitula et unumquodque eorum confirmare et seu concedere de nostra solita clementia dignaremur. Nos itaque ejusdem ville merita et innatam fidelitatem erga nos attendentes ipsorum votis tanquam justis benigne ut infra annuendum esse decrevimus. Tenore igitur presentis deque nostris certa scientia et auctoritate deliberate et consulto dicta et preinserta capitula que in dicto nostro S. S. R. consilio prius visa et perlecta fuere necnon omnia et singula in eis contenta juxta decretationes positas in fine uniuscujusque ipsorum predicte universitati dicte ville Perpiniani et singularibus ejusdem presentibus et futuris perpetuo concedimus confirmamus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi confirmationis et concessionis munimine seu presidio roboramus et validamus auctoritatemque nostram eisdem et eorum cuilibet interponimus pariter et decretum: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debeat stabilis realis valida atque firma nulliusque in judicio aut extra sentiat diminutionis objectum defectus incomodum aut noxe cujuslibet alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippo etc. futuro vero locumtenenti et capitaneo generali cancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie audientie gerentibus vices nostri generalis gubernatoris magistro rationali domus et curie nostre et ejus locumtenenti bajulo generali procuratoribus regiis vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguaziriis virgariis portariis ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus in dictis principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie constitutis et constituendis dictorumque officialium locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris regiis inferendorum erariis quod preinserta capitula et unumquodque eorum et omnia et singula in eis contenta juxta formam seriem et tenorem decretationum et responsionum nostrarum in fine cujuslibet predictorum appositarum dicte universitati Perpiniani et singularibus ejusdem ad unguem ut inviolabiliter teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant per quoscumque juxta ipsarum seriem et tenorem pleniores contrariam nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri autem officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in pendenti munitam. Data in loco de Vinofar die quarta mensis decembris anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo octuagessimo quinto regnorumque nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem anno trigessimo secundo Castelle Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigessimo Portugallie tamen sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Joanni Marie Serra visa per Frigola vicecancellarium Varaona pro generali thesaurario Sapena Campi Marzilla et Quintana regentes cancellariam.