Mostrando las entradas para la consulta puys ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta puys ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2020

LXXXVIII. Reg.n.1895, fol. 116. 25 nov. 1388.


LXXXVIII.
Reg.n.1895, fol. 116. 25 nov. 1388.

Pateat universis quod nos
Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.
Confirmacio feta per
lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIIl qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots Xll o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit proliom aximatcx en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.
- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.

jueves, 25 de marzo de 2021

MISSER RODRIGO FALCO.

MISSER
RODRIGO FALCO.


CAPITVLA
VVLGO
DICTA DE MISSER
RODRIGO FALCO DONANTS


FORMA,
E MANERA ALS PORTADOR DE


LLETRES
E COMMISSARIS.


LA
CRIDA


Ara
hoiats, que notifique lo molt Honor. Misser Rodrigo Falco,
Conseller Vicecanseller, y Lloctinent General del molt
alt Señor Rey en los Regne, e Islas de Mallorca, a tot hom
generalment, de qualseuol lley, condicio, o stament sia: que com per
donar orde, y manera deguda, als portados, de lletres,
e commissaris, en fer les excucions; e per esquiuar
despeses, salaris, e peatjes excessius, é per obuiar, e ocorrer a
molts abusos quis son fets, per prouehyr a tota indamnitat,
axi dels crehedors, com dels deutors, e per bon zel, profit, e
vtilitat de la cosa publica, a la present Ciutat, e Regne, de
Mallorca; e habitadors de aquella. Lo dit Magnifich Lloctinent
General a supplicacio dels Honorables 
Iurats
de la dita Ciutat e Regne e dels discrets Sindichs, de la part
forana, e
mitiensant determinacio, e approbacio del gran e
General Consell del dit Regne feta, haye fets, e ordenats: per e de
ma sua propria
eutorizats certs capitols e ordinations
per tant lo dit Magnifich Lloctinent General, ab veu de la present
publica Crida a
instansia, y requesta dels dits Honor.
Iurats, e Sindichs, mane a tot hom generalment é a tota persona, que
de aqui auant, los dits Capitols, é Ordinacions tenguen, e obseruen
segons llur serie, e tenor; e en alguna manera, contre aquells, o
algu de aquells, no fassen, ni vinguen: sots incorriment de les
penes, en los dits Capitols e Ordinacions contengudes e posades.
Certificant a tot hom generalment, que los dits Capitols, e
Ordinacions, attrobaran registrades en la Cort de la Gouernacio,
ahont podran pendre trellat e aquelles veure; per
ço
que de llur obseruancia algu excusat nos pugue. Dat en Mallorca a 12
de
Desembre Añy 1449.

Falco
Locumt.



PREAMBOL.
MANIFESTA, é
notoria cose sia a tots, que Diuenres, a 12. de
Desembre Añy M. CCCC. XXXX. VIIII. (1449) per donar orde, y
manera degude, als portedors de lletres é comissaris
en fer les execucions; e per esquiuar despeses, salaris, é peatges
excessius e p obuiar a molts abusos, qui en aço se son fets e per
prouehyr a tota indamnitat, axi dels creadors com dels
debitors: lo molt Magnifich Misser Rodrigo Falco Doctor en
quiscun dret
, Vice Canseller, e Lloctinent General en lo present
Regne, del Molt alt Señor Rey:
fa ordena, é mana esser
seruats sots las penas de ius atorgades, los
Capitols, é Ordinacions seguens a supplicacio dels Honors.
Iurats, é Sindichs de las parts foranes del dit Regne: vists
los priuilegis per aquells exhibits e hoyts los portadors, e
llur Procurador e Confrares vists los Capitols de llur compañia,
mitiansant determinacio 
del
Gran, é General Concell del dit
Regna feta Dijous a 27. de
Noembre proppassat, segons dauall es contengut.


I.


Primerament:
statuex, e ordena lo molt Magh.
Lochtinent Genetal, que tots los dits portadors de lletres e
commissions (cómissions); ço es los que vuy
son dins tres dies apres de la publicacio de las
presents Ordinacions, é los qui per hauant seran
creats, “ab n” que vsen, o sien admesos al vs, exercici del dit
offici hayen a iurar en poder del dit Magnifich Lloctinent General,
del dit Regne, ó de son Lloctinent; que be, é llealment se
hauran en lo vs del dit offici: e que esquiuaran tot frau é
berateria, e obseruaran los presents Capitols, e les coses en
aquell: e aço sots pena de priuacio perpetual de llur
offici; la qual incorreguen ipso facto si vsaran sens prestar
lo dit Iurament: e axi matex, si faran lo contrari, de las
coses en los dits de ius escrits Capitols contengudes.
Aquells empero portadors, qui seran en las parts
foranes e no sera de la Ciutat; hayen a prestar lo dit iurament,
enpoder dels Balles, ó Balle, de las Vilas, o llochs
ahont seran: e de aço hayen lletre, ó
escriptura testimonial, com hauran prestat lo dit iurament.


Falco
Loctinent.


II.


Item
statuex, e ordena; q si algu volia aportar lletres en son fet propri
ó de se muller, ó infans, o per algu ab qui
stigues ço es que
fos familiar ó comensal escuder o macip de aqll o
seruidor, o procurador, ó esclau; que ho pusca
fer; posar q no sia de la Confraria dels dits Portadors, ni
haye prestat lo dit iuramment, lo qual no
sia tingut prestar puys non fasse offici
de las dites coses: no obstant en aço los
Capitols de la dita Confraria.


Falco
Lloctinent.


III.


Item;
statuex e ordena que los dits portadors si portarán mes auant de vna
lletre ço es sin portarán duas ó tres hayen
un peatge e mitx tantsolament: e sin portaran quatre e
mes auant quantas que sien haien dos peatges tantsolament
entre totes que las aport en diuersos llochs en vn matex dia.
Empero los quals peatges sien pagats entre tots los deutors contre
los quals hauran portades (pottades) les lletres, cascu pro
sua virili portione. E per tal que aço sia tingut: statuex e ordena
que cascu dels dits portadors, quant presentarán algune lletre,
o comissio hayen a dir al Balle e Escriua dels llochs ahont las
portera, sin aporta altre o altres, é quantes seran: é
sin ha comenades, a altre, ó si las aporta per ell o per
altre portador o comissari que les (queles) haye comenades: a
la denunciatio, ço es quantes lletres aportara, é sin ha acomenades
a algu, ó altri a ell, sia continuada per los Escriuants de
las parts foranes: als peus de cascuna lletre en la
resposta que los dits Balle, ó Balles, feran a las
dites lletres, continuant en aquelles, si lo dit portador ha portade
vna lletre, o dues lletres, o commissions ó mes auant: en tal
manera, ques sapien quantes seran. E que los salaris é peatges sien
distribuyts entre tots los debitors. E axi matex los dits Balles, é
Escriuans sien tinguts interrogar de las dites coses los dits
portadors, é commissaris. E aximatex los interrogarán, en quin
altre lloch, ó Vila uan partintse de aquelles hont
seran, e quantes lletres, e commissions, hy porten, la
resposta, sia continuada axi matex al peu de cascuna lletre,
per esquiuar fraus: en la qual resposta, ço es en la fi de aquella,
sia continuada la iornada, é hore que lo dit comissari
sera desempatxat: e lo temps que haura estat.


Falco
Lloctinent.

IV.

Item
per tolre, é esquiuar tot frau, ques pogues fer per los dits
portadors, ó commissaris, qui per aço com no hauran mayor salari de
quatre, o sinch liures, o demes auant, q 
hauien
de dues, ó tres, nol volran portar (
portat), ni pendre. Mes
auant statuex, é ordena, que cascu dels dits portadors, e
commissaris, sia tingut pendre, é portar tantes lletres, com si
seran aportades, ó lliurades per crehedors, ó per part de aqlls: é
aço no pugue recusar en alguna manera lo portador, o comissari, puys
empero las dites lletres vagen en vn matex lloch Vila, ó Parrochia,
hon lo dit portador, ó commissari haura, o anar volrá: ó en altres
llochs
Vilas, ó Parrochias visinas, ó
propinques de aquell lloch, ó vila hont hira: o q no sien
lluñy de aquell, mes auant de tres lleguas, e aço
sots pena de deu lliures per cascuna vegade que fera contrafet, e
priuacio de offici del dit commissari, o portador ipso facto.
Falco Lloctinent.

V.

Item
que los portadors en vna matexa iornada, e hore, que seran aplegats
al lloch, o Vila hon hiran, hayen, é sien tinguts: totes, é
quantes lletres, é commissions aportaran per aquella Vila, o lloch:
en manera, que si no les presentassen en la dita iornada, dequi auant
no las pusquen presentar: ne hi sia fete
resposta, encareque los dits portadors, se partissen del dit
lloch, ó anassen en altre lloch, é apres tornassen en aquell dit
lloch primer per presentar les dites lletres: car volem, statuym, é
manam, que totes quantes lletres aportaran en vn viatge, hayen a
presentar ensemps en vn matex die.

Falco
Lloctinent.

VI.

Item:
que algun portador, p commissari, no pugue hauer algun salari, ó
peatge de lletre alguna, o commissio quis fasse, é es present en un
matex lloch, ó Vila, puys de aquella 
Vila,
ó lloch hont la dita lletre, o commissio se fara, ó de
terma
de aquella, lo dit commissari, ó portador no
hyxira (ixirá;
saldrá
) sino tantsolament aquell salari; o peatge que haura vn
faix, o altre ministre, per presentar, ó intimar la dite
lletre
, é aço per esquiuar
molts fraus, e abusos que de aço se son seguits e fets que en vna
matexa Vila
se feyen, es presentauen lletres; de vn
Escriua, o altre Real.

Falco
Llochtinent.

VII.

Item
que lo portador, ó commissari, qui hira en lloch, ó Vila; que tant
solament per vna lletre, o menys sie lluny del lloch, ó Vila de hont
partirá; no haye ni pugue hauer si no mitx salari, ó peatge
sis vol port vna lletre, sis vol moltes compartint lo dit mitg
salari, entre tots los debitors quant portara mes auant de vna
lletre. Empero; si volra esser pagat a raho de llegues,
(llegües; leguas) en la forma instituhyda que ho pugue fer
compertint la dita paga entre tots los deutors, contre los
quals sera anat. E aço matex sie entes, e seruat si lo 
dit
portador ó commissari, se
hera anat a algun lloch, hahont
haura presentada alguna lletre, ó commissio, é de aqll partira, é
hira en lloch que no sia mes de vna llegue lluñy
de aquell; que de las lletres, ó commissions, que aportaran en
aquell lloch, o Vila, qui no sera mes de vna llegua lluñy de aquell
lloch de hont partirá; no pugue hauer sino lo dit mitx salari, o
peatge, en la forma de sus dita.

Falco
Lloctinent.

VIII.

Item
que los portadors, o commissaris, o algu de aquells no gosen pendre
alguna cosa dels debitors, vltra llur salari, o peatge, encare que
aquell tal debitor, ó debitors voluntariament ley volguessen
donar; per difinir la execucio, ó suportar lo dit debitor, o
en altra manera: e aço sots pena irremissible de deu lliures per
cascune vegade, e de priuacio del offici la qual pena ipso
facto incorregue lo dit portador, ó comissari qui contrafara: é
haye restituhyr al doble, ço que rebut haura, e volra los dits
salaris, o peatges, a la portio del debitor, de qui rabut
haura.

Falco
Lloctinent.

IX.

Item:
que los dits portadors ó commissaris, hayen dir, e denunciar
vertaderament, las lletres, é commissions que portaran; si les
aporten per si propri; ó per altres portadors, 
ó
commissaris qui las hayen acomenades: é aço sia continuat per lo
Escriua en les respostes, que faran en les dites lletres; o
commissions, segons de sus es ya dit: é aço per esquiuar fraus é
barats quis son fets, es poden fer. Car
un portador, a quis serien lliurades diuerses (
diurses)
lletres, é commissions, per hauer molts salaris, é peatges faria de
aquellas moltes comandes; compartintles per diuersos portadors;
ço
es que fer no
puga puys ell matex hyra,
li seran
ensemps, ó en vn matex temps lliurades; ans sia
tingut ell matex totes aquelles portar, é comanar totes
ensemps;
e
aço per esquiuar moltiplicacio de salaris. Si donchs
las dites lletres, no anauen en diuersos llochs
separats é mes de tres llegues
distans, o lluñys, lo
hu
del altre, en lo qual cars puguen comanar
les lletres ó comissions totes quantes
hyran an un
lloch; ha un portador, o commissari: é les altres, ó
altre, ó ell matex portar
las que hyran totes en
vn lloch, e comenar les altres: no depertint; ni
disceptant
aquellas en molts portadors: ni puguen comanar sino
a un matex portador les lletres, o commissions, qui
hyran en
vn matex, ó en molts llochs, no distants, per mes de tres llegues
lo
hu del altre.

Falco
Lloctinent.

X.

Item;
que los dits portedors, é commissaris, sien tinguts presentar
totes les lletres que aportarán, lo die que arribaran
en les Vilas, ó llochs hon las portaran: e per
comportar los debitors no deguen cessar ni diffinir aquellas
presentar, é executar, é si lo contrari faran, sien ipso facto
priuats de llur offici: aço sie entes, quant arribaran de dia: Car
si de nit arribaran, sien tinguts los dits portadors, fer las
sobredites cosas lo die saguent, sots la
dita pena.

Falco
Lloctinent.

X.
(repetido el X)

Item
que los dits portadors, é commissaris hayen, e sien tinguts
presentar o fer llegir, e intimar per lo Notari, o Escriuá de
la Cort de la Vila, ó lloch ahont aportaran las dites lletres, ó
comissions als Balles de les dites Viles, o llochs ó als Lloctinents
de aquells las dites lletres, ó commissions é requirirlos,
que executen las dites lletres. E de la dita presentacio de la
prouisio, é resposte, que los dits Balles, e Lloctinents de
aquells si faran sia feta, é continuada scriptura al peu de las
dites lletres, per los dits Notaris, é escriuans. En altre manera,
si les dites lletres, no serán presentades, lletgides, é
intimades als dits Balles, e Lloctinents de aquells los dits Notaris,
e Escriuans noy fassen ni gozen fer respostes, ni continuar res en
aquelles: e aço sots pena de deu lliures per quiscuna vegade, que
sera contrafet, al Fisch del Señor Rey applicadors: e
priuacio de llurs officis, e escriuanias; E per sos traballs alla
hont lo dit Escriuá continuat haura los sobredits actes, haje
sis diners per quiscuna lletra.

Falco
Lloctinent.

XI.

Item
que si per la primera lletre, lo deutor no pagara nis fara la
execucio del deute contre aquell; e sera feta, o tremesa le segona
lletre; que aquella presentade al Balle ó Lloctinent de aquell sia
tingut lo dit Balle, ó Lloctinent de aquell, aquella executar, sens
triga: E si aquella no volia ó dilatará executar; lo portador de
dite lletre haia requirir lo dit Balle, o Llochtinent seu, é
protestar contre aquell: e de la dita protestacio, fasse acte lo dit
Notari é Escriua al peu de la dita lletre; en tal manera; que
aparegue, del carrech, ó culpa del dit Balle per ço
que la commissio la qual se haura a fer sia feta a despeses del dit
Balle.

Falco
Lloctinent.

XII.

Item;
que si en la execucio, lo deutor, o la Cort, per son offici assignara
peñora moble, o immoble; la qual segons los
Priuilegis, o estils del present Regne se haye a subhestar,
(subastar) o sperar mercats; lo portador no estiga per
axo, mes hauant: mas lo Notari o Escriua
de aquella Cort, hont la dita execucio sera feta; haye; é sia tingut
per son offici, é per potestat, la qual per los presents Capitols li
es donada fer e anantar, en la dita subhestacio, e
execucio, e tenir los encants mercats alla hont seran
allegats, e requets per lo deutor; lo qual haye aço a
requirir, e fer enentar, e fersa fer totes las
assignacionts necessaries fins al lliurament de la peñora
assignada no dexant passar lo dit Escriua los termes ni hores vacuas,
é sens ferhi lo degut. E si la peñora sera moble lo dit portador

torn
al dit lloch passats quinze dies, apres quen sera partit; dins los
quals quinse dies los procehiments, e subhestacio e
mercats (emercats) de la dite peñora moble, hayen esser fets
per lo dit Escriua, a instancia del deutor: é si lo dit portador
fara vendre la dite peñyora, e si aquella no abastara al
deute, é missions, lo Balle ó lloctinent seu, a requesta del dit
portador, sia tingut de continent procehyr a captio de altres peñores
bastants; las quals sien executades e subastades en la forma
de sus dita (de susdita): ó si ere algun immoble o
siti, encaraque tal assignament de immoble haye lloch
segons las Francheses del present Regne, é disposicio de dret; ço
es, com lo deutor no haurá bens bastants mobles al deute si lo dit
immoble sera assignat a quatre mesos, a xxx. dies, en cars que lo
deutor haura renunciat a quatre mesos, ó alias, los quatre mesos en
tal deute no hauran lloch: lo dit Notari é Escriua, haye e sia
tingut fer é continuar los actes de la subhestacio, é
exacucio del dit immoble a instancia (instantia) del
dit deutor. E passats los dits quatre mesos, ó 30. dies, a cars sie
estat assignat; lo dit Escriua sia tingut e haia fer las
dites assignacions necessaries e acostumades fer, en semblants
(sébláts) execucions

e
tenir los encants, é mercats acostumats: si lo deutor ho requerrá:
e aço se haie a fer dins altres vint dies apres; los quals passats
lo portador torn al dit lloch, e requerrá lo Balle, o son
Lloctinent, que procehyesque a lliurament, é vende del
dit immoble, é si no ho volra fer, proteste contre lo dit Balle é
fassen acte al peu de la lletre. E si lo Balle assignara die, é hora
de marcat, a fer lo dit lliurament, lo dit portador hi sia per
aquell die, é requerrá lo dit Balle, o son Lloctinent, e fassen
lleuar acte, é si lo dit Balle no fara lo dit lliurament, e no volra
debitament anantar en la dite execucio, é vendre; request per lo dit
portador a fer de aço acte en tal cars, sia feta comissio, a
despeses, é salaris del dit Balle. E si cars sera, que lo dit Notari
e Escriua; request per lo dit deutor no haye fetes las dites
assignacions.

Falco
Lloctinent.

jueves, 11 de febrero de 2021

25 DE JUNIO.

25 DE JUNIO.

Reunidos en consistorio los señores Diputados y Consejo, presentáronse los embajadores, y recordando el cumplimiento de los capítulos firmados, pidieron se nombrase la embajada que se había de enviar al Rey de Castilla, según se había ofrecido; a lo que contestaron los señores Diputados, que estaban prontos a cumplir lo que se pedía, y cuanto tuviesen obligación de hacer en virtud de dicha concordia.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends nobles magnifichs e savis senyors los diputats e consell de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends nobles magnifichs e savis senyors. Per vostra letra mostrau voluntat de la presencia mia en aqueix consell e ciutat lo que jo a molta honor e gracia stime jatsia proceesca de sola bondat e virtut vostres no ignorant lo que per mi se poria consellar ne fer es complit ab tota integritat per los presents e per aquesta seguretat e acomes apartar mi mateix scusant me de inproperis e annuigs per vostres magnificencies no ignorats ni provehits segons en lo meu juy se poguere e deguere e ja algunes voltes en suspensives paraules cuydave haver dit en temps delliberat compendria mi mateix a no hoir ni sentir coses de tanta molestia majorment que si mirar vostres reverencies volran no se altre cose en nengun temps me puixa esser imputada sino gran consideracio de la reverencia e honor de nostre Rey e Senyor molta advertencia del bon stat de la cosa publica de la terra. E si per les coses que a negu no es licencia necligir ne obmetre jo so stat indegudament contractat nous deveu admirar me sia consellat apartar me en ma sglesia que al parer meu res no podia fer ab menys injuria de nengu. E no se si tot altre sera tal delliberacio ans semblara en la prima fas no satisfer al que poguera en respecte de algu qui voluntariament apres de mi en aquests fets mes del degut. Si donchs per la professio mia en aquesta part he declinat cuydaria me degues esser aprovada no renunciant james a la honor ne servey de la cosa publica. Puys empero a vosaltres senyors molt reverends nobles e magnifichs es vist no fer bona eleccio. Per que en temps algu nos mostras fer jo sino tot lo dever incitat per lo Senyor Primogenit e per servey de la sua Altesa amor e complesencia de vostres magnificencies jo me transferre en alguna part convicina en aqueixa ciutat puys al dit Illustrissimo Senyor e vostres reverencies aquest pensament esser accepte e a qui jo stare per servir e consellar si axi es que tal suficiencia en mi se pugue trobar. Moltes vegades me recort en causes ardues haver fet primer de tots lo ques pertanya sens conexer que en la mia honor sia stat compensat ja per aço noy fallire james no desconfiant de Deu ne de la virtut vostra que sino ara en la fi conexereu qual en les opinions es la millor. E placiaus advertir la cumuna utilitat prevalesca que altrament tanta sera la perdua que james los vivents la poran compensar. Quantes e quantes coses tinch en fantasia de parlar sab Deu no per interes particular mas a honor e gloria de aquest insigne Principat que comensa si advertit noy sera de tal malaltia enfebrar que sera molt dificil de curar. Nom puch star pregar vos e suplicar e vigileu en vostres pensaments a preservar tal dan e mogueus aquell universal nom dels cathalans qui nunque en la fi ha sufert res fer que no sia stat de molta comendacio digne. Ja a Deu no placia res appassionat en lo meu enteniment sia concebut mas sola amor e voluntat extrema conservar lo que tanta noble gent sepulta a la honor de aquesta terra han sebut aplicar. Prech vos senyors no menyspreheu mon parlar que temps vendra si mirat noy es jo haure dit lo que negu no haura cuydat subseguir se pogues. Consolat stich per ques diu la regia Majestat declinat an concordia festinan ab gran reverencia e honor tal respecte si haver la poreu que nunqua tant gloriosa cosa vos vindra al devant. Deu e los sants ne sian loats e sis vol muyre jo pus en tal concordia haje merescut participar. Breu solia esser en parlar ara no men se lexar. Suplich me hajau scusat que ingestissima ardor de coratge me fa cridar. E manan me sempre vostres reverencies nobleses e magnificencies lo queus sia plasent. Feta en Terragona a XXII de juny.
Mossen Johan Sorts e En Sant Climent a major compliment vos diran totes coses. Sials donada fe e crehensa.
A complacencia e honor vostres prest P. archebisbe de Terragona.

Als molt reverend magnifichs honorables e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residens en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Avisam vostres reverencies com per bons respectes havem de present revocat Sancho Vallobar canonge e cabiscol de aquesta sglesia olim sindich nostre non entrevenga per aquella en los perlaments e consells que de present se celebren en vostre consistori sobre lo benavenir e repos de la republica del Principat de Cathalunya e havem constituit nostre sindich per entrevenir en aquells lo reverend mestre Johan Ferrando prior major nostre. Notificam per ço ab la present a vostres reverencies la dita revocacio suplicant aquelles hagen per recomenada aquesta sglesia. Pregants e suplicants la Majestat divina porte a efecte la bona concordia entre lo Senyor Rey e lo dit Principat. De Tortosa a XVI de juny any Mil CCCCLXI. - A honor e servey de vostres grans reverencies prests lo capitol de la Seu de Tortosa.

Als molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors los deputats e consell elet per comissio de la cort de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors. Vostra letra de XXX dies del prop passat mes de maig havem rebut per los nostres magnifichs embaixadors la qual vista e be entesa e encara oyda la relacio que aquells nos han feta de les coses que han comunicades ab les reverencies vostres vos responem queus regraciam les bones ofertes vostres en la dita vostra letra contengudes e de la part nostra oferim per semblant fer per aqueix insigne Principat lo que sia honor e benavenir de aquell. E considerat que nosaltres som a ple informats de tots los fets aqui occorrents en los quals per esser molt arduus e de gran inportancia es necesari madurament e digesta delliberar e aconselladament proceyr. Per tal vos significam que apres havem hauda noticia dels dits fets continuament entenem en aquells e speram en nostre Senyor Deus que farem tals apuntaments e conclusions que redundaran en lahor e gloria de nostre Senyor Deus honor e servici de la sacra Majestat del molt alt Senyor Rey e del Senyor Princep e primogenit e encara benefici e asssossech e repos de totes les terres sotsmeses a la real corona Darago. E tingaus molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat en la sua gracia recomanats. Scrita en Valencia a vint dies de juny del any Mil CCCCLXI. - A tota honor vostra be apparellats los justicia jurats e consell de la ciutat de Valencia.

Als molt reverends nobles magnifichs e savis senyors los diputats e consell de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors. Per vostra letra mostrau voluntat de la presencia mia en aqueix consell e ciutat lo que jo a molta honor e
gracia stime jatsie procehesca de sola bondat e virtut vostres no ignorant lo que per mi se poria consellar ne fer e complit ab tota integritat per los presents e ab aquesta seguretat e acomes apartar mi mateix scusant me de improperis e anuigs per vostres magnificencies no ignorats ni provehits segons en lo meu juy se poguere e deguere e ja algunes voltes en suspensives peraules cuydave haver dit en temps delliberat compendria mi mateix a no hoir ne sentir coses de tanta molestia majorment que si mirar vostres magnificencies volran no se altre cose en nengun temps me puixe esser imputade sino gran consideracio de la reverencia e honor de nostre Rey e Senyor molta advertencia del bon stat de la cosa publica de la terra. E si per les coses qui a nengu no es licencia eligir ne obmetre jo so stat indegudament contractat nous deveu admirar me sia consellat apartar me en mes terres que al parer meu res no podia fer ab menys injuria de nengu. E no se si tot altre fera tal delliberacio ans semblara en la primera fas no satisfer al que poguere en respecte de algu qui voluntariament apres de mi en aquests fets mes del degut. Si donchs per la professio mia en aquesta part e declinat cuydaria me degues esser aprovada no renunciant james a la honor ne servey de la cosa publica. Puys empero a vosaltres senyors molt reverends nobles e magnifichs es vist no fer bona eleccio per que en temps algu nos mostras fer jo sino tot lo dever incitat per lo Senyor Primogenit e per servey de la sua Altesa amor e complescencia de vostres magnificencies jo me transferre en alguna part convicina en aqueixa ciutat pus sapia al dit Illustrissimo Senyor e vostres reverencies aquest pensament esser accepta e aqui jo stare per si servir e consultar si axi es que tal suficiencia en mi se pugue trobar. Moltes vegades me recort en causes ardues haver fet lo ques pertanyia sens conexer que en la mia honor sia stat compensat ja per aço noy fallire james no desconfiant de Deu ne de la virtut vostra que si no ara en la fi conexereu qual en les oppinions es la millor. E placiaus advertir la comuna utilitat prevalesca que altrament tanta sera la perdua que james los vivents le poran compensar. Quantes e quantes coses tinch en fantasia de parlar. Sap Deu no per interes particular mas a honor e gloria de aquest insigne Principat qui comença si advertit noy sera de tal malaltia enfebrar que sera molt dificil de curar. Nom puch star pregar vos e suplicar e vigileu vostres pensaments a preservar tal dan e mogueus aquell universal nom dels cathalans qui nunque en la fi ha sufert res fer qui no sia stat de molta comendacio digne. Ja a Deu no placia res apesionat en lo meu enteniment sia concebut mas sola amor e voluntat extrema en conservar lo que tanta noble gent sepulta a la honor de aquesta terra han sabuda aplicar. Prech vos senyors no meynspreheu mon parlar que temps vendra si mirat noy es jo haver dit lo que nengu no haura cuydat subseguir se pogues. Consolat stich per ques diu la regia Majestat declinar en concordia festinan ab gran reverencia e honor tal resposta si haver la poreu que nunqua ten gloriosa cosa vos vendra al devan. Deu e los Sants ne sian loats e sis vol muyre jo pus en tal concordia haje merescut participar. Breu solia esser en perlar ara no men se laxar. Suplich vos me hajau scusat que ingestissima ardor de coratge me fa cridar e manentme sempre vostres reverencies nobleses e magnificencies lo queus sia plasent. Feta en Terragona a XXII de juny. - Mossenyors molt reverends nobles e magnifichs a totes altres coses dereu plena fe e crehensa a mossen Johan Sorts e G. Sent Climent portadors de les presents. A tota vostra ordinacio apparellat lo comte de Prades.

Al molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una vostra letra de vint del present havem rebuda per vostre correu ensemps ab altra del Senyor Primogenit la qual entesa vos regraciam molt lo avis de les coses en aquella contengudes axi del jurament del Senyor Primogenit com de les altres coses. Nosaltres en lo quens scriviu ferem tots temps lo degut e lo que be havem acustumat tocant lo benavenir e repos del Principat e aquesta ciutat acceptant vostres bones ofertes e regraciant vos aquelles confiants que per obra tota vegada que lo cas e necessitat occorrera haureu a memoria aquesta ciutat e per be recomenada. E sia molt reverend magnifichs senyors la Sancta Trinitat en proteccio e guarda dels tots. De Leyda a XXII de juny any Mil CCCCLXI. - Certificam vostres reverencies com lo dit correu es arribat huy diluns entre dotze e una apres mig jorn. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Dues vostres letres havem rebudes la primera continent avis solicitant nos fossem prevists en la custodia de aquesta vila e la liberacio feta en cas de ruptura del exercici e jurisdiccio que Primogenit deu e pot exercir en lo dit Principat la qual letra en continent metem en exequcio totes les coses en aquella contengudes. E apres a XXII del present mes rebem una altre vostra letra la data de la qual fonch en Barchinona a XXI de juny any present e dejus scrits en e ab la qual nos significau com la Senyora Reyna ha fermada la capitulacio sens mudar tolre ni anadir un mot ni una tilla de que senyors molt reverend e honorables havem referit gracies a nostre Senyor Deu Jhesuchrist de tanta consolacio tranquilitat e repos del dit Principat regraciant a vostres reverencies la dita significacio e a nosaltres consolacio la qual es tanta en nostres coratges que ab ploma scriure no poriem. Suplicant vos lo que podem e sabem vos sia plasent fer donar a nostre sindich un trelat de tots los capitols per vostres virtuts obtenguts a fi que per aquells siam certs dels benificis e repos de la terra e aquells comunicar puixan a nostre consell quels sia renunciacio e consolacio dels treballs qui axi de nits com de dia en consellar nos han sostenguts en les hores que appellats eren per les coses per vosaltres a nosaltres scrites e demanades. E sia lo Altissime proteccio e custodia de vosaltres. De Cervera a XXIII de juny del any Mil CCCCLXI. - Molt reverend honorables e molt savis senyors los pahers de la vila de Cervera a vostra honor apparellats.

miércoles, 24 de marzo de 2021

Capitols, Berenguer Uniz, 11-18

QVE
COMISSIONS, NO VSEN DINS LO PRESENT REGNE.


XI.


Item,
com per diuersos capitols de Cort de francheses: sia llargament
dispost, é ordenat; que Comissaris, no puguen vsar dins lo
present Regne; que placia als dits Honorables 
Embaxadors,
supplicar
lo Señor Rey, sia de sa gracia, é merçe
atorgar de nou, a mayor cautela: que los dits Comissaris no puguen
vsar en ninguna manera dins lo dit Regne. Placet
Domino Regi.


PER
LO MVDAMENT DELS CORREDORS.


XII.

Item, com lo Capitol dels Corredors toch principalment als
Mercaders, é lart mercantil, que supliquen lo molt alt
Señor Rey
, sia de sa gracia é merçe lo
mudament (se lee mudanent) dels Corredors, é compañons
de aquells: e facultat de remoure aquells sia remesa als Honorables
Iurats; é els Defenedors de la mercaderia. Placet Domino
Regi.


PER
LO CONSOLAT SO ES, QVE NINGVN IVRISTA


Procurador,
o causidic noy sia admes.


XIII.


Item,
que suppliquen al Señor Rey: que li placia de nou confirmar é
atorgar certa prouisio Real feta en la cort del Consolat: que ningun
Iurista, Procurador, ó causidich, noy sia admes. Placet
Domino Regi.



PER LO OFFICI DE LA
GOVERNACIO DE MALLORCA.


XIIII.


Item
per prouehyr a la Iusticia com sia principal cose per la conseruacio
del Regne de Mallorca: per tant com la dita Gouernacio del dit Regne,
es de las millors Gouernacions: 
attanent
lo gran salari, que ha lo Gouernador: vltra
grans emoluments, é
preheminencias; é per ço en temps
passat la dita Gouernacio
sia estade regida per Grans,
é dels
Mayors homens de Cataluñya: é en tal
manera, que los officis eren ben regits; é la Iusticia ben
administrade: e are de vn temps ençá, lo Gouernador
qui vuy te la Gouernacio sobredita, no haye aturar ni altre de
present en lo dit Regne:
ans de puys que es prouehit, la
Gouernacio
sie estade per absencia de aquell, regida per
diuersos
Lloctinens de Gouernador, é quascu de aquells puys
saben (
sabé) no han vtilitat en lo dit Regne; no curen
fer
lo degut en gran dan, é perdicio de la Iusticia, e
del dit Regne.

Per ço los dits Embaxadors suplicarán

(hay tildes sospechosas, otras puede que estén en el texto
original, aunque en la mayoría de textos antiguos que he transcrito,
no hay tildes. Para un estudio exhaustivo, hay que recurrir a los
originales, en los archivos donde se encuentren
)
al Señor
Rey
que sia de sa merçe, prouehyr; (este ; por
ejemplo está con un color flojo respecto a las otras letras
) en
Priuilegi perpetual, que lo Gouernador qui al present es, e qualseuol
qui sera Gouernador per auant, prouehyt de la dita Gouernacio; é
regir aquella: é si per fets tocants a fets dell, é serueys del
Señor Rey, haye dexar Lloctinent home del Regne. Placet
Domino Regi quod Gubernator tam praesens, quam futurus teneatur
personalem moram semper ac residentiam in dicto Regno Maioric.
facere, & si forté pro seruitijs vrgentib9
(vrgentibus, urgentibus) Domini Regis esset opus ei, extra
Regnum ire; eo casu habeat, & teneatur Locumtenentem sui
loco dimittere qui sit Maioricensis ad arbitrium Domini Regis.
Si vero pro negotijs suis extra Regnum ierit careat omnino Salario,
quod tunc Curiae Regiae seruetur.


QVE
LOS ASSESSORS HAYEN ENTREVENIR EN LAS


Enquestes
ó processos.


XV.


Item
com per abus; sia en pratica de algun temps en ça, que los
Procuradors fiscals de la Cort de la Gouernacio de Mallorca
indiferentment fan processos, contre alguns delats; de crims, é de
mors; é lo dit Fiscal, de la cort de la Gouernacio demunt dita, ab
Escriua sens Assessor, ó lusticia algu: reben los testimonis,
é fan lo proces a la vida vaga, en ma de aquell qui tal
proces fa: é no sia rahonable; que lo Procurador fiscal qui es
Perçona
llega lla hon va la vida, sol sens iurista fasse
proces algu, que sia de merçe del dit Señor Rey, que de aqui auant
los Assessors, axi del Gouernador, com del Veguer de la Ciutat, y
Balle é Veguer de fore, quiscu en sa iurisdictio:
sien tinguts fer los dits processos, e entreuenir en aquells;
com es acostumat fer: en altre manera, que tal proces fet per
lo Fiscal fos nulle. Placet Domino Regi.


SOBRE
LES ANADES DE FORA, PER REBRE


é
fer enquestes.


XVI.


Item,
com la part forana es vexade de un temps ença, per alguns
Gouernadors, é Lloctinens, é Vaguers de fora, é Escriuans llurs,
capdeguaytes, é fiscals: qui anant per la Isla de
Mallorca
, inquirint de alguns crims no esperant la execucio, é
sentencia del dit crim: fan fe pagar de selaris, e
missions per ells fetas, contra Ordinacions Reals, é
priuilegis del Regne de Mallorca, é contre dret comu; que per
la dita raho supliquen los dits Embaxadors lo dit Señor Rey, sia de
sa merçe, prouehyr que de aqui auant, ningun official, no gos pendre
en lo cars demuntdit, ninguns salaris ni missions per la raho
demuntdita; solament apendre las enquestes, é
adnotar los Bens si seran adnotadors, é esperar
si ningune composicio, ó remissio, é estar en aquella: fins
que per Iusticia hy sia prouehyt. E si sera conegut
ells deure hauer salaris; quels sien lliurats, segons que per
Iusticia sera trobat, seruades les franchezes (fráhcezes),
Ordinacions, é bons vsos del present Regne: Placet Domino Regi.

QVE
DELS ACTES PRESENTATS, NO


sia
dat Trallat.


XVII.


Item
com moltes vegades se esdeuengue, que los Iurats, é altres singulars
protesteran, ó instituyran alguns actes per llur
interesar, ó de la cosa publica, que lo Gouernador,
Lloctinent, ó Assessor no permetran de aquell acte esser donat
trallat, ni lleuat acte sino ab voluntat llur: per la qual
raho suppliquen los dits Embaxadors, que lo Señor Rey
provehesque, que de aqui auant, de tots actes que al
dit Governador, Lloctinent, ó Assessor sien presentats: Los
Escriuans de la Cort de la Gouernacio, los ne hayen a llur
carta o cartes: é dar trallat: é que lo contrari no pugue esser
fet, per los dits Gouernador, Lloctinent, e Assessor, e asso
ayen a iurar los dits Officials. Placet Domino Regi.


QVE
DEQVI AVANT, CAVALLS, NI ROCINS NO


puguen
esser tret del Regne.


XVIII.


Item
suplicaran los dits Honorables Embaxadors al dit Señor Rey, que sia
de sa merçe, atorgar en priuilegi perpetual als dits Iurats, que de
aqui anant no puguen esse trets fora del Regne de Mallorca,
Caualls ni Rosins: com ni haye molt pochs, é
aquells, de dia en dia sien trets. E com ve cars que inimichs
concorren en lo dit Regne, per mancament de 
Caualls;.
é Rosins; moltes vegades, no han aquella resistencia que si
merex
.
Placet Domino Regi.


Et
quoniam parum esset ac in publicam Regnorum nostrorum bene statuere
optimis prouisionibus; & moderari nisi prouisiones ipsae ad
vnguem obseuarentur: Ea ratione supra scripta: ipsa capitula (ses
capítols
), vna cum eorum, vniuscuiusque ipsorum 
responsionibus,
quas, & que salubres prouisionés, dictae Ciuitatis, & Regni
esse decreuimus: tenore praesentis, quam vim & vices priuilegij
gerere, & intra alia priuilegia & gratias dicto Maioric.
Regno
, per nostros Praedecessores diui recordij & Nos
indulta, & concessa, aggregari, & esse volumus: Gratis, de
nostra certa scientia, & expresse, consulte, & Sacri nostri
Consilij matura deliberatione praecedente, de verbo ad verbum ut
iacent. Quae ad beneplacitum sunt ad beneplacitum; & que ad
certum tempus; ad certum tempus; quae vero ad in perpetuum, nunc, &
omni futuro tempore obseruare; & per quoscúq; obseruari facere &
nullatenus reuocare, nec reuocari pati, nec eis contrafacere; aut
nullatenus contrauenire, aliqua ratione seu causa in nostra bona fide
Regia promittimus; & etiam per haec Sancta Dei quatuor Euangelia
manibus nostris corporaliter tacta, Iuramus. Illustrissimos propterea
Reginam Mariam consortem, ac Regem Nauarrae
fratres nostros charissimos, & Locumtenentes
Generales: per hanc eandem vicem Epistolae, & priuilegij, in hac
parte gerentem, effectuose hortamur; intentum nostrum aperiendo:
Gubernatori vero dicti Regni Maioric. eiusque Locumtenenti
Procuratori Regio, Baiulis, Vicarijs, Iuratis quoque ipsius
Ciuitatis, & Regni; nec non coeteris vniuersis, & singulis
officialibus (officia-alibus), & subditis nostris ad quos
spectet, eorúq; locatenentibus praesentibus, & futuris, de ipsa
nostra certa Scientia, & expresse dicimus; & districté
praecipiendo mandamus, sub ire & indignationis nostrae incursu,
poenaque trium millium florenorum auri Aragonum,
a quolibet contra faciente singulis vicibus, quibus contrafactum
fuerit irremissibiliter habendorum, nostroque Erario applicandorum:
quatenus, omnia & singula suprascripta Capitula eorumque
responsiones per nos factas, ac etiam in fine vniuscuiusque ipsorum
adiectas teneant firmiter, & obseruent, tenerique, &
obseruari faciant inuiolabiliter: per quoscunque iuxta sui seriem
pleniorem, & non contraueniant, nec contrafaciant, nec quemcunque
contravenire, aut contrafacere permittant, aliqua ratione, seu causa,
publice, palam, vel oculte, nec aliquo alio quovis 
quaesito
colore, si gratiam nostram charam habent, & iram, ac
indignationem nostram, ac poenam praedictam cupiunt euitare. Et vt
praedicta omnia, & singula quae praediximus, vim, efficaciam, &
effectum priuilegij obtineant, ac maiore robore fulciantur:
concedimus dicto Regno, & etiam indulgemus, quod si quae forte
prouisiones, per inaduertentiam, & importunitatem, scienter, &
alio quouis modo ex nostra Curia, de coetero emanabunt; quae in
totum, vel in partem praemissis, aut alicui praemissorum essent
contrariae: aut 
in
ali quo derogare viderentur. Eas nunc, pro tunc, & tunc pro ut ex
nunc anullamus, & euacuamus, efficacia, executione, viribus &
efectu; atque decernimus locum nullum habere; nec volumus vllá
obtinere posse roboris aut executionis firmitatem. Coeterum ad
abundatioré cautelam, dictis Gubernatori, eiusq; Locút.
(Locumtenentis) coeterisq; vniuerfis, & singulis
officialibus nostris ad quos spectet: eorumque Loca &c,
praesentibus, & futuris, dicimus, & mandamus quatenus ad
omnem minimam instantiam, & requisitionem Iuratorum Ciuitatis, &
Regni praedictorum, praesentium & futurorum; vel alicuius,
ipsorum; iurare teneantur: si, & quouis fuerint requisiti quod
predicta omnia, & singula, tenebunt firmiter, & obseruabunt
fideliter, legaliter, atq; bene, pro ut in dictis responsionibus &
vnaquaq: ipsarum continetur, & si forte requisiti statim iurare
nosse luerint, eos, & quemlibet ipsorum, praedicta aut aliquid
praedictorum recusante, nunch pro tunch, & tunc prout ex nunch ab
officijs suis suspendimus; itaque officijs suis nullatenus vti
possint, donech & quousque iurauerint, quod praedicta omnia &
tenebunt, & obseruabunt fideliter & legaliter, atque bene
iuxta continentiam, responsionum praedictarum: & nihilominus, si
illi fortassis, interim quo iurare noluerint aliquos actus
celebrabunt, eos in totum, serie cum praesenti eneruamus atque
tanquam non legitime celebratos, inualidamus, & eis, & eorum
vnicuique potestatem omnimodam contrarium agendi adimimus, &
totaliter abdicamus. Haec igitur omnia & singula praedicta
facimus, & paciscimur, conuenimus & promittimus, Nos dictus
Rex Oratoribus, & Ambaciatoribus nostris praedictis, nomine, &
parte dictae Ciuitatis, & Regni, in posse Notarij, &
Secretarij infrascripti, tamquam publicae personae; pro vobis, &
eis, ac alijs omnibus, etiam & singulis quorum interesse potest &
interest. quomodolibet in futurum recipientis, & legitime
stipulantis. Datum est & actum hoc, in nostris foelicibus
Castris, apud turrim de Carbonayra die 19.
mensis Maij, secundae indictionis Anno a Natiuitate Domini Millesimo,
quadringentesimo trigesimo nono: huiusque nostri Citra farum
Siciliae Regni Anno Quinto; aliorum vero Regnorum
nostrorum, anno vigesimo quarto.


Signum
+ Alfonsi Dei gratia Regis Aragonum, Siciliae, citra
farum & vltra, Valentiae, Vngariae, Hyerusalem, Maioricarum,
Sardiniae Corcicae, Comitis Barchinonae; Ducis
Athenarum (Athenarú) & Neopatriae: ac etiam Comitis
Rocilionis & Ceritaniae: qui praedicta laudamus,
firmamus, & concedimus, & iuramus; huicq; publico
instrumento, sigillum nostrum commune negotiorum. Siciliae vltra
Farum, cum alia in promptu nos habeamus, opponi iusimus impendentem.


REX
ALFONSVS.


Testes
fuerunt ad praedicta praesentes, Ioannes de Viginti millijs
Marchio Gari, Ioannes Dominus de Daypar, Lupus
Eximenis, de Vrrea
, Raymundus Buil, & Berengarius
de Aril
, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Signum (*+*) mei
Ioannis Sallent, dicti Illustrissimi Domini Regis Scriptoris:
eiusque authoritate Notarij publici, per totam terram & ditionem
suam, qui praedicta, loco, & vice honorabilis Gregorij Catala
dicti Domini Secretarij mandatum, propria manu apponentis, in cuius
posse dictus Dominus Rex firmauit, & iurauit, ut infra patet
alijs arduis dicti Domini Regis occupati negotijs scribi feci, &
clausi cum litteris rasis, & emendatis in lineis 9. dicta in
eadem, & 12. procehits per los remeys donats, en la dita vnio
emanats; q tots procehiments, bédetjemés (bendetjemens)
13. & nihilomin9 (nihilominus)
dictus Dominus Rex 36. & de authoritate ac 48. ordina. 54.
vigentibus 58. Embaxador lo dit Señor Rey sia 61. Scriuans de la
Gouernacio 63. praedecessores diui recordij: & nos in eadem
aggregari 71. & quaelibet 73, tanquam not. &c.


Dominus
Rex mandauit,
mihi Gregorio Catala, in cuius
posse
firmavit & iurauit.

Dominus Rex mandauit, mihi Gregorio Catala, in cuius posse firmavit & iurauit.