Tomo I, texto XIX, Alcami, Gualterio de Patermone

XIX.

Legajo de cartas reales n.° 107. 7 de mayo de 1409.

In Christi nomine amen. - Anno Dominice Incarnationis millesimo quatringentesimo nono decimoseptimo madii secunde indictionis in castro terre Alcami presentibus domino Gualterio de Patermone legum doctore judice magistro curie dopno Petro Delendris archipresbitero domino
Angelo de Sarreyra Bernardo Rabaus Aloysio de Asta phisico lumussu Antonio de Michaele Ricio Matheo Desalem et Anthonio Dilugelfu existente judice predicte terre Anthonio Deraya. - Li capituli liquali fu facti intra la serenissima signura regina de Sicilia per nomu dilu serenissimu signuri re de Aragona intervenienti per li parti di don Friderico figlu dilu serenissimu signuri re de Sichilia et la egregia signura donna Elienora relicta dilu inclitu quondam don Jaime de Prades interveniente per le parti dila nobili donna Violanti lor figla supra lu matrimoniu luquali permittente Deo si permetri et divi fari intru li predicti don Frederico et donna Violanti ad futuram memoriam per manu de mi nothariu Anthoni de Riera regio pupblicu nothariu per tuttu lu regnu si aturganu promettinu et juranu per lu magnificu misser Aloysi de Rayatellis habenti supra zo speziali mandatu seu commandamentu de la predicta serenissima signura regina ex una parti et li predicta signura donna Elienora comu matri balea et tutrichi dila predicta nobili donna Violanti sua figla ex altera. - Imprimis la predicta serenissima signura regina de Sicilia nomine et pro parte de lu serenissimu signuri re Daragona intervenienti utras per la parti de don Friderico predictu prometti a la dicta inclita donna Elienora nomine quo supra sub pena de florini chinquanta milia ki lu predictu don Fridericu farra et firmara lu matrimoniu cun la predicta donna Violanti et acceptira et aturguira li infrascripti capituli ne tractira interim autru matrimoniu. - Item la predicta signura regina prometti a la predicta egregia donna Elienora ki lu predictu signuri re de Aragona havi donatu et conchessu oy darra et conchedira a lu predictu don Friderico li infrascripti contati baronii et beni. Lu contatu di Lutoy li valli di Septa et di Stravacel Elchi et Triviley di liquali contati baroni et beni lu prefatu signuri re de Aragona fichi en farra a lu predictu don Friderico privilegii contracti insinuacioni et omni expedic acti scripturi: et e converso la dicta inclita donna Elienora prometti et sollepniter si oblica a la prefata serenissima signura regina similiter sub pena de florini chinquanta milia ki tractira et curira cun effectu ki la dicta nobili donna Violanti sua figla in lu tempu de perfeta etati zo e in lu duodecimu annu conplitu fermira et farra de presenti lu predictu matrimoniu cun lu predictu inclitu don Fridericu et interim ne tractira ne farra altru matrimoniu alcunu. - Item promitti la dita donna Elienora a la predicta serenissima signura regina ki a lu tempu de celebrari lu dictu matrimoniu dotira et donira a la dita sua figla florini de oru de Aragona trenta milia li quali la ditta donna Elienora divi rehaviri supra li beni di lu inclitu quondam don Jaymu per rayzoni de dota data et assignata pro ipsa donna Elienora mugleri a lu prefatu inclitu don Jaymu. - Item florini de oru de Aragona trenta chinque millie liquali la dicta donna Elienora divi richipiri dali nobili signuri soy matri et fratri poy de la morti dilu signuri duca deGandia so patri secundum ki preteriti promissioni et contracti dichi appariri. - Item prometi ki faran donacioni a la predicta magnifica sua figla de tutti altri beni et diriti ki havisi eu haviri putissi oy assi pertinisseru per alcuna maynera oy per successioni de patri oy matri oy fratri oy soru oy qualsivogla altra maynera. - Et de zo farra scripturi sollepni contracti cun insinuacioni et omni altra expedienti cautiza: tamen cun tali condicioni reservacioni vinculu et retempcioni videlicet ki la dicta donna Elienora in temptu de su vita naturali tanctu sia usufructuaria et tegua et posseya comu usufructuaria la metati dili suprascripti cosi liquali si conteniranu in la dotacioni et donacioni predicti di laquali metati li fructi sianu soy ki inde poza disponiri per libitum voluntatis ita quod finitu lu usufructu predictu si consolidi a la propietati et sia integraliter di la dicta donna Violanti sua figla. - Item la predicta donacioni et dotacioni serra sub tali pacto et condicione videlicet ki si la dicta donna Violanti sua figla quod absit murissi quandocumque senza figli vel cum figli liquali quod etiam absit non pervenissiru ad etati perfecta zo e de anni dechioctu in quillu casu la predicta donacioni et dotacioni si reverta et torna a la dictu donna Elienora oy ad sua hereda oy a quillu a cui illa li darra oy lassira in qual manera vogla exceptuando chinquanta milia soldi di liqualli la dicta donna Violanti poza testari et fari tutta sua volontati. - Item la predicta donna Elienora si ritini et reserva de la predicta donacioni et dotacioni liqualli fari divi a la dita nobili sua figla florini de oru de Aragona tri milia di liquali poza testari et in altra maynera fari tutta sua voluntati: reservato tamen ki tutto zo sia in voluntati de lu serenissimu signuri re de Sicilia ita quod si a lu predictu signuri re pari voli ki minu sia deli dicta florini tri milia de Aragona tantu sia quantu ad ipsum plachira. - Item promitti la dicta inclita donna Elienora a la predicta serenissima signura regina ki in lu tempu de fari Deo duce de presenti lu predictu matrimoniu infra lu prefatu inclitu don Fridericu et la nobili donna Violanti sua figla tucti li predicti quantitati et rayzoni et beni cun conditionibus et reservationibus predictis ac etiam tutti altri beni ki pertinissiru oy putissiru spectari a la predicta nobili donna Violanti der hereditati de patri oy per qualsivogla altra rayzoni la ditta nobili donna Violanti dotira a lu dictu inclitu don Fridericu. - Item li predicti parti zo e la predicta serenissima signura regina nomine quo supra et la prefata inclita donna Elienora tam nomine propio comu matri quam nomine tutricio promittinu invicem ki si lu dictu matrimoniu de jure prohibentte consanguinitatis non si putissi perficeri senza apostolica dispensione curari cun lu sanctu patri de obtiniri et haviri la dispenzacioni sollepni ut decet. - Item promettinu li prefati parti invicem sub pena predicta ki li predicti don Fredericu et donna Violanti firmiranu li presenti sponsali sollepniter ut decet da iza ad dui anni quo tempore serranu mayuri dila infanttili etati et habili ad contrayri li presenti sponsali. - Li qual casi suprascripti et chasquedun di loro zo e la predicta signura donna Elienora et lu prefatu magnificu misser Aloysi de speciali mandato serenissime domine nostre regine invicem promisserunt et sollepniter se obligarunt anterdiri et observari sub obligacioni et ypotheca di tutti loru beni burgensatichi et pheudali: renunciando expresse a lu auxilio de bellianu senatuconsultu et ad omni altru beneficiu et rayzoni per li quali contraveniri potissiru. - Et juraverunt prefata domna Elienora et dominus Lodovicus nomine quo supra corporaliter tacto libro in manibus mei predicti notarii. - Pacto adjecto quod presens contractus substantia non mutata possit ampliari clausulari sollepnizari refici et emendari semel et pluries ad consilium sapientis. - Salva collatione. - Capitula supradicta et unumquodque ipsorum in quantum dictum serenissimum dominum regem Sicilie tangunt quovismodo juxta mentem seriem et tenorem capitulorum ipsorum fuerunt firmata laudata et jurata largomodo cum extensione et appositione omnium illarum clausularum necessariarum et opportunarum ad sensum jurisperitorum predictorum inde apponi substantia tamen eorum capitulorum ut distinguitur superius non mutata per ipsum dominum regem: fueruntque ipsa capitula etiam firmata laudata et jurata in modum hujusmodi jam expressum per honorabilem Petrum Torrelles consiliarium et camarlengum serenissimi domini regis Aragonis ut curatorem nobilis Frederici jamdicti in posse mei Petri Companyoni de Staguerlo predicti domini regis Sicilie secretarii et per totam terram et dominationem dicti domini regis Aragonis regia auctoritate notarii publici in loco de Selluri sito in regno Sardinie die nona julii anno a nativitate Domini millesimo CCCC° nono presentibus testibus nobili Giraudo de Malleo et Egidio Roderici de Lihori consiliariis et camarlengiis ac Garcia de Latras et Andrea Aguilo militibus armorum uxeriis domini regis Sicilie supradicti et ut ab omnibus fides plenior firmis hujusmodi et aliis receptis per me ut supra distinguitur impendatur meum notariatus hic appono sig+num.

XCIV. Reg.n.1538, fol. 7. 21 ene. 1351.

XCIV. 

Reg.n.1538, fol. 7. 21 ene. 1351.

In Dei nomine et ejus divina gratia. Si generaliter parentes in erudicione et custodia filiorum soliciti debent esse potissime reges et principes circa suorum filiorum primogenitorum erudicionem et custodiam debent solerti diligencia vigilare cum negligencia parentum circa custodiam et erudicionem ipsam tanquam reprehensibilis debeat totaliter evitari. Hac itaque consideratione commoniti pateat universis quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie prospicientes ab illustri Alionora regina Aragonum conjuge nostra carissima ex Dei insigni dono prolem desideratam diu a nobis et nostris fidelibus subditis suscepisse scilicet inclitum infantem Johannem carissimum primogenitum nostrum ducem Gerunde quem intimis visceribus cordis nostri dileccionis amore et benediccionis paterne dulcedine amplectimur toto corde: animadvertentes insuper utile et opportunum fore ut provideatur dicto infanti primogenito nostro potissime in puerili etate que opportunior est eruditioni et morum informationi de alumpno et educatore idoneo provido et modesto qui mente ingeniosa honestate vite ac bonis moribus et experta erudicione et doctrina multipliciter sit edoctus et qui sic ad curam doctrinam et erudicionem ipsius intendat quod de dicto infante et duce dum in tenera etate fuerit in providendo sibi de nutrice profiqua et aliis que sibi necessaria et opportuna fuerint curam habeat specialem et eundem etiam infantem et ducem cum hoc requisierit ejus etas in bonis instruat moribus et informet quique inter ea que doceri possunt Deo propicio sciat eligere meliora nec totum ex alienis studiis accipiat sed aliqua et multa bona inveniat de se ipso ut eundem infantem possit instruere moribus sapientia et doctrina que in ipso infante quem speramus prestante Domino post cursum nostre presentis vite regnaturum feliciter in regnis nostris comitatibus atque terris necessaria sint et pluribus esse poterunt utilia in regimine populorum: idcirco ad vestri nobilis et dilecti consiliarii nostri Bernardi de Capraria constantem expertam et approbatam industriam ac scienciam et nobilitatem et fidelitatem precipuam quam preteritis temporibus in nostris maximis et nostro regio nostroque reipublice statui periculosis negotiis que inter alia industria ac ingenioso consilio et opera vestris finem optimum habuerunt nobis utilem ostendistis et quam in dicto filio nostra et ejus utili erudicione custodia et doctrina speramus utile et proficuum afferre annuente Altissimo incrementum mentis nostre aciem dirigentes: vos dictum nobilem in alumpnum et educatorem dicti infantis et ducis eligimus constituimus decernimus et etiam ordinamus. Statuentes et decernentes hujus instrumenti publici serie et etiam ordinantes quod idem infans et dux apud vos et sub vestri solerti custodia atque cum felici usquequo idem infans et dux etatis sue quintum decimum annum compleverit custodiatur alatur et nutriatur: ita videlicet quod viventibus nobis et illustri regina predicta genitrice infantis et ducis jamdicti vel eadem regina ab hac luce substracta superviventibus nobis ante tamen quam aliam uxorem ducamus in utroque istorum casuum idem infans et dux alatur et nutriatur et moretur in villa civitate vel loco in quo nos duxerimus ordinandum. Nobis autem de medio sublatis supervivente nobis regina prefata infans idem et dux alatur nutriatur et moretur in illa civitate vel loco in quo ipsa regina tenens tamen viduitatem et in regnis et terris nostris tunc habitans duxerit ordinandum. Nobis vero et dicta regina rebus humanis exemptis vel dicta regina dumtaxat nobis aliam uxorem ducentibus in utroque istorum casuum infans idem et dux alatur nutriatur et moretur in illa civitate vel loco quo vos dictus nobilis alumpnus et educator infanti et ducis ejusdem provideretis ordinandum. Nobis autem et dicta regina et vobis dicto nobili ab hoc seculo transmigratis post decessum nostri et dicte regina et vestri nobilis antefati duo nobiles seu milites aut generosi vicarie Gerunde et Bisulduni eligendi per nobiles milites et generosos ipsius vicarie aut majorem partem ipsorum et duo cives civitatis Gerunde eligendi per universitatem civitatis ejusdem aut majorem partem ipsius et duo etiam nobiles seu milites aut generosi vicarie Bagiarum Berge et Berguitani eligendi per nobiles milites et generosos ejusdem vicarie vel majorem ipsorum partem et duo cives civitatis Minorise per ipsius civitatis universitatem aut ipsius majorem partem eligendi necnon etiam duo nobiles seu milites aut generosi vicarie Ausonie Vici Rivipulli et Rivipullensis Campirotundi et de Regali eligendi per nobiles milites et generosos ejusdem vicarie vel majorem ipsorum partem et duo cives civitatis Vici per ipsius civitatis universitatem vel ejus majorem partem eligendi: omnes predicti duodecim sicut premittitur electi seu eligendi vel major pars eorum omnibus vero ad hec vocatis possint disponere et ordinare de persona seu personis et loco seu locis apud quam vel quas seu in quo dictus infans et dux alatur nutriatur et moretur usquequo dictam etatem quindecim annorum compleverit ut est dictum. Intendimus tamen quod si vos dictus nobilis nobis predecederetis possimus constituere dicto infanti in alumpnum et educatorem illam personam de qua nobis visum fuerit expedire. Statuimus insuper concedimus decernimus ordinamus et volumus quod in casu in quo nos et dicta regina predecederemus ipso infanti et duci vel dicta regina dumtaxat nobis aliam uxorem ducentibus confestim in utroque istorum casuum absque aliqua tarditate seu mora vos dictus nobilis vel alius seu alii eligendus seu eligendi per nos aut duodecim supradictos vel majorem partem ipsorum percipiatis et percipere possitis vestra auctoritate propria per vos vel ipsos illos quos vos seu ipse eligendus seu eligendi inde constitueritis pro provisione dicti infantis et familie sue omnes redditus proventus et jura ducatus predicti et etiam quod illo casu dictus ducatus cum omnibus suis juribus sit sub vestri seu dicti aut dictorum electi seu electorum administratione et regimine pleno jure: sic videlicet quod vos aut electus seu electi predicti teneatis pro dicto infante et duce potenter ducatum predictum administracionem et regimen ejusdem et in eo et in quibuscumque etiam vicariis bajuliis procurationibus civitatibus villis et locis quibuscumque ponatis et ponere possitis pro vestro et dicti electi seu electorum libito voluntatis procuratores vicarios bajulos collectores reddituum et peytarum seu exaccionum judeorum et aliorum quorumcumque et alios officiales judices seu comissarios statuere seu etiam ordinare et destituere seu exerceri facere per vos seu dictum electum seu electos et officiales quos vos aut ipse seu ipsi eligeritis merum et mixtum imperium et omnem aliam jurisdiccionem altam et baxiam paces et treugas et cognicionem earum ac recipere et recipi facere potestates honorum et castrorum que infra dictum ducatum pro dicto infante et duce tenentur seu tenebuntur et homagia etiam et sacramenta fidelitatis a baronibus mililibus civibus et burgensibus et hominibus villarum et locorum et quibuscumque aliis personis que ratione naturalitalis vel feudorum dicto infanti et duci teneantur facere et prestare: necnon etiam omnes alias regalias et jura dicti ducatus vel ad ipsum ducatum quavis causa pertinentia et que dictus infans et dux si major esset per se facere et exercere posset possitis possit aut possint libere exercere et que etiam nos poteramus ante donacionem dicto duci per nos factam etiamsi essent majora et excellenciora superius nominatis. Et pro majori premissorum securitate sanccimus statuimus et ordinamus et volumus quod comites vicecomites comitores barones vervessores milites et generosi cives burgenses et homines villarum et locorum dicti ducatus nunc de presenti faciant et prestent et prestare teneantur vobis aut alii seu aliis quos nos ut princeps pater et legitimus administrator dicti infantis et ducis statuendum seu statuendos in actores et procuratores dicti ducis duxerimus aut jam statuimus seu ordinavimus ipsius infantis et ducis nomine recipienti seu recipientibus homagium et fidelitatis juramentum quorum virtute et religione per firmam et sollempnem stipulationem promittant quod omnia predicta et infrascripta attendent et complebunt et quod etiam juvabunt toto eorum posse quod premissa et subscripta omnia prout superius et inferius scripta sunt omnino et inconcusse serventur attendantur compleantur
exequantur et ad effectum deducantur et contra ea non facient nec venient nec aliquem contrafacere vel venire permittent palam vel oculte de facto vel consilio seu quovis alio ingenio sive arte et quod vobis seu electo aut electis predictis per nos aut dictos duodecim vel ipsorum majorem partem ut predicitur suo casu nomine et vice dicti infantis et ducis et ipsi etiam infanti et duci erunt boni fideles et legales ipsumque infantem et ducem et vos dictum nobilem seu electum aut electos predictos defendent contra omnem hominem mundi: et nichilominus quod vos aut electum seu electos predictos in tenendo tute personam dicti infantis et ducis et regendo bene et libere per vos vel dictum electum seu electos et alios quos vos aut ipse vel ipsi suo casu volueritis dictum ducatum pro toto eorum posse adjuvabunt et nullum impedimentum per se vel interpositam personam palam vel oculte de facto vel cum consilio aut quovis alio ingenio sive arte apponent seu prestabunt aut apponi seu prestari facient per quoscumque. Injungentes cum hoc publico instrumento publico vicem epistole in se gerenti comitibus vicecomitibus comitoribus baronibus militibus civibus burgensibus et aliis supradictis quod vobis dicto nobili seu dictis procuratori seu procuratoribus sacramentum et homagium faciant antedicta sub forma proxime superius expressata: quoniam nos cum presenti omnes et singulos comites vicecomites comitores barones vervessores milites cives burgenses et alios predictos absolvimus ab omni homagio dominio et fidelitate quibus nobis astricti sunt pro predictis vel modo aliquo obligati. Et ut predicta majori gaudeant firmitate tactis per nos sacrosanctis quatuor evangeliis juramus per Deum et dicta sancta quatuor evangelia et ipsius virtute juramenti promittimus vobis dicto nobili presenti et recipienti et notario subscripto tanquam publico persone hec a vobis dicti infantis ac electi seu electorum aliorum quorum interest intererit aut interesse poterit et potest in futurum nomine stipulanti et recipienti quod non mutabimus nec mutare possimus inter vivos aut in nostra ultima voluntate quovis modo quominus vos dictus nobilis aut electus seu electi predicti regimen persone dicti infantis et ducis et etiam dicti ducatus in dicto casu habeatis et libere habere et exercere possitis aut possint per vos vel ipsum aut ipsos vel alios ut superius dictum est: sic videlicet quod per ordinacionem seu dacionem tutoris vel cujusvis alterius ordinacionis seu administracionis quovis nomine possit seu valeat nuncupari per nos dicto infanti et duci jamdicti vel imposterum dandi inter vivos vel alia ultima voluntate sub quacumque verborum forma ipsa dacio processerit semper sit et intelligatur esse exclusa ab ipsa dacione potestas regendi personam dicti infantis et ducis et ducatum in dicto casu vobis dicto nobili vel alii electo seu electis superius atributa quibuscumque verbis derogatoriis etiam de hiis expressam mencionem facientibus in ipsa dacione appositis vel apponendis obsistentibus nullo modo: in tantum quod vos aut alius in dicto casu ut superius continetur electus seu electi dicta dacione aut quavis alia ordinatione per nos facta vel fienda minime obsistente possitis regimen persone dicti infantis et dicti etiam ducatus in dicto casu libere exercere et vobis aut alii seu aliis ut predicitur electo seu electis tutor datus vel dandus nullam possit facere inhibitionem monicionem vel mandatum super non utendo libere infantis et ducis ac ducatus jamdictorum regimine sepefato nec etiam idem tutor pro aliquo crimine seu aliqua accione vel ratione possit citare vel quemvis alium processum facere contra vos dictum nobilem aut alium seu alios in dicto casu electum seu electos: quoniam nos nunc ut ex tunc eximimus prorsus vos dictum nobilem et alium seu alios ut dictum est electum seu electos a jurisdiccione districtu et quavis superioritate tutoris dati vel dandi jamdicti. Et de predictis omnibus de certa sciencia et consulte legem facimus hujus serie specialem quam dicti juramenti virtute promittimus et firmam et solemnem stipulationem hic appositam in posse dicti infrascripti notarii nunquam revocare nec contra eam aliquas provisiones facere quovis modo. Quinimo tollentes quascumque leges et jura comunia municipalia et alia et quoscumque deffectus qui et que predictis in totum vel in partem possent quomodolibet obviare dicti juramenti vigore promittimus vobis dicto nobili et dicto notario stipulanti ut supra predicta omnia et singula tenere firmiter et observare et teneri et observari facere et contra ipsa vel eorum singula non facere vel venire per nos vel interpositam personam quavis ratione jure seu causa sub bonorum nostrorum omnium ypotheca. Ad hec nos Alionora Dei gratia regina Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitissaque Barchinone Rossilionis et Ceritanie antedicta vestri dilecti nobilis serenitate et matura circunspeccione prospectis habentes gratam multipliciter et acceptam ordinationem regiam antedictam ac de certa sciencia et consulte eidem adherentes in quantum in nobis est pro predictis dicto domino regi viro et domino nostro carissimo presenti gratiarum referimus et non immerito acciones necnon omnibus et singulis per eundem dominum regem constitutis decretis ordinatis et concessis consentimus et ea omnia et singula tanquam rite juste et utiliter facta firmamus laudamus et approbamus:. Et pro ipsorum meliore observatione juramus per Deum et hec sancta quatuor evangelia manibus nostris corporaliter tacta et dicti juramenti virtute promittimus vobis dicto nobili presenti et dicto notario dicti carissimi filii nostri infantis et ducis et dicti seu dictorum electi seu electorum et aliorum quorum potest seu poterit interesse nomine recipienti quod per nos seu alium circa regimen persone dicti infantis et ducis et ducatus predicti vobis dicto nobili et suo casu electo seu electis predictis per nos vel dictos duodecim vel eorum majorem partem ut predicitur comissum non prestabimus seu apponemus aut prestari seu apponi faciemus seu permittemus impedimentum seu obstaculum aliquod per nos seu alium palam vel occulte de facto vel consilio aut quovis alio ingenio aut aliqua ratione vel occasione aut jure aliquo sive causa etiamsi nos ejusdem infantis et ducis contingerit esse nutricem. Ego vero Bernardus de Capraria supradictus quamvis ad tantum portandum onus et honorem me insuficientem reputem et indignum tamen volendo vestri dicti domini regis et vestri dicte domine regine precibus imo verius jussionibus et mandatis expressis in omnibus obedire ac specialiter annuere in hac parte spiritus virtute resumpta in illo qui assurgit in occursum timentium et implorantium humiliter nomen suum quique clementer in semitis suis gressus hominis perficit fingo ancoram spei mee et huic tanto oneri imbeciles humeros humiliter submittendo de presenti regimen persone dicti domini infantis et ducis et dicti etiam ducatus in casibus superius et sepius declaratis recipio ac firma et solemni stipulatione promitto vobis dicto domino regi presenti et principi patri et legitimo administratori domini infantis et ducis predicti et notario supra et infrascripto tanquam publice persone ipsius domini infantis nomine stipulanti et recipienti et tactis per me corporaliter sacrosanctis quatuor evangeliis juro et homagium facio vobis dicto domino regi ore et manibus comendatum quod circa regimen persone dicti infantis et ducis ac ducatus jamdicti me habebo legaliter atque bene et quod nunquam scienter ero in consilio vel auxilio vel in facto quod dictus dominus infans et dux amitat vitam vel membrum aliquod vel quod recipiat in persona aliquam lesionem vel injuriam vel contumeliam vel quod idem dominus infans et dux amitat aliquem honorem quem nunc habet vel in antea possidebit: et si sciero vel audiero de aliquo qui velit aliquid istorum contra dictum dominum infantem et ducem facere pro posse ut non fiat impedimentum prestabo et si impedimentum prestare nequivero dicto domino infanti et duci quam scito potero nunciabo et contra eum ut potero dicto domino infanti et duci auxilium prestabo. Et si contigerit cetera aliqua que dictus dominus infans et dux habet vel habebit injuste vel fortuitu casu amittere ea recuperare juvabo et recuperata omni tempore juvabo retinere. Et si scivero ipsum dominum infantem et ducem velle juste etiam offendere aliquem et inde generaliter vel specialiter fuero requisitus meum sicut potero prestabo auxilium. Et si aliquid michi de secreto manifestaverit idem dominus infans et dux illud sine sui licencia nemini pandam vel quod pandatur faciam. Et si consilium michi super aliquo pacto postulaverit illud eidem dabo consilium quod michi videbitur magis expedire eidem et nunquam ex mea persona aliquid faciam scienter quod ad suam injuriam vel contumeliam possit quomodolibet pertinere. Nos etiam rex predictus presentis tenore sanccimus decernimus et etiam ordinamus quod idem homagium et fidelitatis sacramentum faciat seu faciant et facere teneatur sen teneantur ille vel illi qui per nos aut dictos duodecim vel eorum majorem partem in casu jamdicto electus seu electi fuerit seu fuerint ad regimen persone dicti infantis et ducis ac ducatus predicti illis videlicet persone seu personis que per eosdem duodecim vel eorum majorem partem electa fuerit seu electe. In quorum testimonium nos rex predictus nostre majestatis sigillo et nos regina predicta sigillo nostro hoc instrumentum publicum jussimus in pendenti muniri. Quod est actum et datum in castro Perpiniani die vicesima prima januarii anno a nativitate Domini millessimo CCCL primo. - Vidit Jaspertus. - Sig+num Petri Dei gratia etc. qui predicta firmamus convalidamus laudamus et juramus et ex nostre regie potestatis plenitudine eisdem nostram regiam prestamus auctoritatem pariter et decretum. - Sig+num Alionore Dei gratie regine Aragonum etc. que predicta firmamus laudamus approbamus concedimus et juramus. - Sig+num Bernardi de Capraria predicti qui hec laudo firmo concedo et juro et homagium facio. - Testes hujus rei sunt nobilis Petrus de Fenolleto vicecomes de Caneto et de Insula Berengarius de Apilia et Matheus Mercerii majordomus dicte domine regine milites Jacobus de Faro Berengarius de Codinachs magister racionalis et Jaspertus de Tregurano consiliarii dicti domini regis. - Sig+num Mathei Adriani dicti domini regis scriptoris secretarii et regia auctoritate notarii publici per totam terram et dominacionem ejusdem qui predictis interfuit et hec scribi fecit et clausit. - Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

xcv-reg-1538-fol-8-16-feb-1351

Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau. LO PALAU ENCANTAT.

PERE PENYA.

Palma
lo viu naxer el dia 19 d'octubre de 1823. De molt jove se dedicá a
la literatura, y
los periódichs insertaren ses primeres composicions, que escrigué
en castellá.

Cursá
la jurisprudencia en l'Universitat de Barcelona; y aprés, per sos
conexements especials,
fou nombrat p'el Govern mestre de fortificacions y edificis militars
de l'illa.

Ha
pres bona part en lo renaxement de les lletres catalanes, y
obtengut dos accéssits en los Jochs florals de 1867, el premi
extraordinari d'un brot de taronger florit
d'argent en los de 1868 per son romanç Lo Palau encantat, y mes tart
altres accéssits.

LO PALAU ENCANTAT.

Fugint
s'en va la regina

Per
garrigues e pinars,

Contristada
e consirosa,

La
nuyt derrera de l'any.

La
nuyt que n'es fosca e neyra

Com
lo temps qu'esdevindrá,

Car
de l'argentada luna

N'ha
finit lo veyl minvant.

No
mostra lo cel esteles,

Qu'enterbolides
les han

Les
núus de pols que levaven

De
irades hosts mantz cavayls.

EL
PALACIO ENCANTADO.

Acongojada
y pensativa va huyendo la reina por selvas y pinares la noche última
de diciembre.

Y
fue aquella noche lóbrega y triste, símbolo del tiempo que
sobrevendrá, pues hubo fin el viejo menguante de la plateada luna de
Mahoma.

No
brillaron en la bóveda celeste las estrellas, ocultó su resplandor
la polvareda que levantó la caballería aragonesa.

Del cor de la beyla
n'ixen

D'angoxa
sospirs amarchs;

Perles
de sos uyls ne cauhen,

De
sos uyls de viu esguart.

N'ha
motiu d'aytal tristança,

N'ha
rahó de dol aytal;

Jorns
de joy hagué, mas ara

Los
vinents jorns son de plant.

Que
n'ha estat fort trist per eyla

Açeyl
jorn malavirat,

Que
n'ha perduda Maylorques

Ab
lo xech e son infant;

E
ha vist feresta matança

De
sarrhins e chrestians

Dins
sa maysó que guardaven

Los
guerrers pus esforçats.

Per
ço futx sense pus companya

Que
ses esclaues leyals,

E
los pochs esclaus que pogren

Escapar
d'un greu trespás.

___

-
¿Perqué tant ploratz, regina? -

L'
hi claman tuyt los esclaus,

Esvahida
es l'illa vostra,

Obs
n'es ja qu'el briu eus salv.

Amargos suspiros se
exhalan del pecho de la hermosa agarena, perlas destilan sus ojos,
lágrimas que anublan su ardiente mirada.

No
es sin razón su tristeza, justo es por demás su dolor: sí gozó
días de ventura, de duelo serán los que le restan;

Que
ha sido bien triste para ella aquel en que perdiera a un tiempo el
reino de Mallorca, el Jeque su esposo y el hijo de sus entrañas.

Y
desde su mansión, guardada por los más valientes guerreros, ha
presenciado la horrible matanza de sarracenos y cristianos.

Por
eso huye sin mas compañía que la de sus leales esclavos, los pocos
leales que lograron escapar a una muerte cruel.

____

-
¿Por qué así lloráis, o reina? le preguntan sus esclavos.
Conquistada la isla, sólo puede salvaros vuestro brío.

- Ay! no plor, no, mon
reyalme

N'el
captiuatje d'en Sayd,

Que
plor la mort que li espera

A
mon fiyl, lo douç infant;

Tramés
l'han de l'Almudayna,

Pres
a mans d'un rey estrany:

¡Mal
verí que occís en Jacme!

¡Sa
corona fongue un lamp! -

¡Trista!
la mora camina

Per
vinyes e oliverás,

Ab
lo pit las que respira

De
greu dol ultrapassat.

Es
ja l'alba y no 's detura;

Luny
de la ciutat s'en va;

Perdudes
ha ses armilles,

Trossetjat
son manteyl blanch.

Vola
al vent sa cabeylera,

N'
ha los peus ensanchnentats,

Y
en la terra ses petjades

Hi
lexan sagell de sanch.

Corren
los chrestians tras eyla,

Via
dreta a haverla van,

Que
saben que la regina

N'es
rica e gentil de faç;

- No lloro, no, mi reino
perdido, ni el cautiverio de Said; lloro la muerte que amenaza a mi
hijo, al dulce hijo de mi amor.

Arrancado le han de la
Almudayna; preso queda en manos de un rey extranjero:
¡Mal veneno
hubiese muerto a Jaime! ¡Derrita el rayo su corona! -

Triste
avanza la mora por viñedos y olivares, con pena respira su pecho,
traspasado por el dolor.

Despunta
ya el alba, y sin detenerse, huye alejándose siempre de la ciudad.
Perdió ya sus almillas, hecho jirones lleva el blanco velo.

Ondea
al viento su cabellera, y el delicado pie, fijándose perezoso en las
guijas del sendero, deja en ellas rastro de sangre.

Persíguenla
sus enemigos, vía recta corren tras ella; demasiado saben que es
rica y que es hermosa.

E lá al Capdepeyra dien

Qu'eyla
n'ha encantat palau,

Tot
ple d'aur e de riquea,

Abscondut
enfre penyals. (entre)

Debades
corretz, debades;

Gents
d'Aragó, cathalans;

No
hauretz aur, de la regina

No
veuretz, no, lo palau.

Que
es fada la noble fembra,

E
sols la via eyla sap

Del
palau, e per aubrirlho

Les
paraules del encant.

Bataylers,
liuratzvos d'eyla,

Liuratzvos
de sos mals arts,

Qu'iratjós
son cor respira

Venjament
de los chrestians.

_____

Ja
s'acosta la regina,

A
la mes lunyana vall;

Ja
del albor la lum rotja

Guarneix
les núus de levant:

Enfre
los pins qu'escomouen

Les
ones è lo mestral

Appar
lo viarany que mena

A
son palau encantat.

Y dicen que escondido
entre altísimas peñas, posee más allá de Capdepera un palacio
encantado, en donde por todas partes brillan el oro y los diamantes.

En
vano corréis, los de Aragón; en vano corréis los catalanes: no os
será dado arrebatarle su oro, ni alcanzaréis siquiera ver su
palacio.

Es
hada la noble mora; sólo ella conoce la senda de su morada, sólo
ella sabe las palabras misteriosas a cuyo sonido se abren sus
puertas.

Guárdaos
de ella, guerreros; guardaos de sus malas artes, que su corazón
herido respira sediento de venganza.

__

Ya
se aproxima la reina al valle más apartado, ya esmalta las nubes de
oriente la luz rojiza del alba.

Por
entre los pinos que se conmueven al bramido de las olas y del viento,
serpentea el sendero que conduce al encantado albergue.

Los árbres semblan
fantasmes

Que
's levan dels arenals,

E
'l xeloch que los enclina

Dona
'ls formes de gegant.

Enfre
un badaluch de roques

Veuse
lo pregon portal

De
'l palau, e les arpeyles

A
esbarts hi volan denant.

¡Oh,
qué beyla arquitectura!

¡Oh,
qué richs filigranats!

¡Qué
n'está de ben guarnida

La
porta de lo palau!

Barons,
que de la montanya

Anatz
baxant vers lo pla,

Corretz
tuyt, passatz cuytosos

Les
fredes aygues del prat.

Si
voletz soptar riquees

Al
som tenitzles ja lá;

N'es
lassa ades la regina

Si
d' haverla ne sotz gays.

La
regina clama y s'obre

Lo
gentil, lo beyl portal.

Torna
clamar la regina

E
s'enlumina lo ermás.

Los árboles semejan
fantasmas que se elevan en medio de los arenales; doblega el huracán
sus ramas y les da formas gigantescas.

Ábrese
el profundo dintel entre escabrosos peñascos; entorno vuelan a
bandadas los milanos que tienen su nido en las rocas.

Oh!
¡qué bella arquitectura! ¡Cuánta riqueza de filigranas! ¡Cuán
delicadas esculturas en las puertas del palacio!

Barones
que de la montaña vais bajando hacia la llanura, corred, pasad
presurosos las frías aguas del prado.

En
vuestras manos están estas riquezas si de ellas tenéis deseo;
abatida está la reina si es que anheláis alcanzarla.

Llama
la reina y se abren las cinceladas puertas; vuelve a llamar y se
ilumina el palacio misteriosamente.

Per les roques ja
s'endreçan

A
ferfoylons los chrestians,

Donant
clams de gran follia,

Vesent
maraveyla aytal;

Tras
de la regina corren;

Nengú
d'eyls l'atenyerá,

Car
de lo sol a l'exida

Ha
arribat a son palau.
___

Fora
los esclaus ne restan

Ab
açagayes armats,

Les
esclaues dins les sales

Cuydan
los tresors que hi ha.

A
mils de pilars maçisos

D'aur,
d'argent e de crestayl,

E
ganfanons e senyeres,

Armes,
escuts e turbants.

A
betsef joyels e robes,

Paveylons,
coxins broidats

Ab
margarides e peyres

De
gran preu dessus sendat.

Mantz
drap-rasos, alcatifes,

Taules
d'ivori e corayl,

Safilis
e belles perles,

E
caramulls de diamants.

A centenares los
cristianos van trepando por las rocas y exhalan frenéticos clamores
al descubrir tal prodigio de belleza.

Todos
corren tras de la reina; ninguno de ellos logrará alcanzarla, porque
llegó ya a su alcázar a la salida del sol.

Fuera
quedan los siervos armados de azagayas; las siervas en las salas
cuidan de los encantados tesoros.

Millares
de columnas de oro macizo, de plata y de cristal, y banderas y
pendones, armas, escudos y turbantes.

Alhajas
de valor inestimable, pabellones de telas magníficas y cojines
bordados de margaritas y piedras preciosas sobre finísimo cendal.

Cortinas
de raso, alfombras, mesas de coral y de marfil, perlas y zafiros y
montones de diamantes.

Ja hi arriban, ja hi
arriban

Los
chrestians agosarats:

Los
esclaus volen occiure,

Les
espahes van brandant.

Esvahir
la porta volen

Com
a barons esforçats,

Mas
fortment lluytan e feren

De
la regina 'ls esclaus.

Ja
es levada la cortina

De
la gran cambra reyal,

Ont
s'hi ouen sons melodiosos

E
d'oçells estranys lo cant.

Ja
'n va a passar la regina

A
darlot son rich lindau,

Quant
òu lo brugit de lançes

E
de colteyls guerretjant.

Sos
esclaus veu que cedexen

P'els
chrestians environats.

¡Ay!
¡còm sent la gentil fada

No
poder fadar chrestians!

No
'l' cal intentarho ab ira,

No
n'ha força ton esguart:

Oli
sant senyá lurs testes,

E
crotz roijes lurs pits han.

Ya se acercan animosos
los cristianos; ya esgrimen sus espadas amenazando de muerte a los
esclavos.

Intentan
forzar la puerta como buenos y valientes, mas los siervos de la reina
resisten con fiereza.

Álzase
ya la cortina de la cámara real; óyese en sus salones el melodioso
canto de aves mil traídas de extrañas regiones.

A
pasar va ya la reina el magnífico dintel, cuando se oye el crujir de
los hierros y el clamor de los combatientes.

Conoce
que ceden por fin sus servidores estrechados por los de Aragón; y
¡cómo siente la gentil hada que no puedan sus artes contra los
cristianos!

No
vale que lo intente en su enojo, no tiene fuerza contra ellos su
mirada; óleo sagrado ungió sus frentes y cruces rojas defienden sus
pechos.

Mas tost clama la
smarrida

Regina
- “Per fat e fat

Que
me encomaná ma mare

Que
ver diga e veritats,

E
un punt mes. Que 's torn de màrbre

Tot
mon encantat palau,

De
màrbre 'ls tresors que acluca,

De
màrbre tuyt mos esclaus.” -

Dix,
e dessots la cortina,

Que
cau feta màrbre ja,

Despareix
la noble fembra

De
tristança sanglotant.

Encercantla
van cuytosos

Los
chrestians desperançats;

Peyres
e mes peyres troban

Dins
totes les sales grans;

Son
de guix les alcatifes,

Les
senyeres son de sal,

Codols
son perles e joyes,

E
los coxins son de fanch.

Los
mil pilars d'aur son roques,

Munts
de grava los brillants,

Mes
tot ha forma e semblança

De
lo que fonch pauch temps ans.

Mas luego prorrumpe la
afligida mora: - En virtud del poder que me legó mi madre, y mayor
aún si fuere necesario, dispongan los hados que resulte verdadero y
se cumpla lo que voy a decir:

“Conviértase
en mármol mi encantado alcázar, de mármol sean los tesoros que
encierra, y séanlo también mis siervos todos (9).” -

Dijo,
y detrás de la cortina, que cae convertida en piedra, desaparece la
noble dama, sollozando llena de mortal angustia.

Buscándola
van sus enemigos, afanosos y desesperanzados; en todas las salas
encuentran solamente piedras y más piedras.

Son
de yeso las alfombras, las señeras son de sal, guijas son perlas y
joyas, y de arcilla los ricos almohadones.

Los
pilares de oro son rocas, montones de greda los diamantes, mas todo
conserva la figura misma de lo que fue antes.

Lo pavelló de la cambra

De
la fada es màrbre blanch,

E
'ls chrestians qu'entrar hi volen

Ja
no lo poden levar.

Absconduda
la regina

No
's lexa de planyer may,

Cobejant
lo jorn que a moros

Maylorques
regne retrá.

Sis
setgles n'ha fet que plora.

¡Qué
n'es de trist lo seu plant!

Jo
l'he sentit e 's levaren

Mos
cabeyls dessus lo cap.

Per
los murs e les arcades

Del
palau vessantne están

Les
lágremes de la fada

Qu'anyora
son fill aymat.

E
enquer huy los que penetren

Entro
ceyl loch de trespás,

Aytanta
beylea esguardan

Dins
son encantat palau.

Los
esclaus e esclaues toquen

E
les perles e diamants

Convertits
en peyra viva

Que
's diu la cova d'Artá.

El camarín de la reina
es de níveo mármol; no pueden siquiera alzar las cortinas los
cristianos que intentan penetrar en él.

Retirada
allí la reina, nunca deja de llorar, anhelando que llegue el día en
que el reino de Mallorca se restituya a los sarracenos.

Seis
siglos hace que llora su desconsuelo y ¡cuán triste es su llanto!
erizáronse al oírle mis cabellos.

Por
los muros y las bóvedas van destilando las lágrimas de la infeliz
princesa, que suspira por su hijo amado.

Y
Todavía los que hoy penetran en aquel albergue de delicias, admiran
los portentos de belleza del encantado palacio.

Tocar
pueden los esclavos y las esclavas, las perlas y los diamantes, que
convertidos en peña viva, vénse agrupados en el maravilloso asilo
que llaman la Cueva de Artá.

//

REDOBLE I MARXA DELS TAMBORERS DE LA SALA

 (Un)

Llàtzer, Tòfol, Nofre, Bruno,
Tano, Gori. Venga, hala!
Batle és ara dalt la Sala
don Jeroni Sanceloni.
Toca Toni, toca Toni.
Da-li, Pere, toca, sona,
sona, sona enhorabona.
Trota, apreta la maceta,
la maceta i pesseteta,
pesseteta te daran.

 (Tots)

 -D'on són? -D'on!
de la Sala. -Bons sons són.
 -Tambors
que fan honors als senyors Regidors.

 -Soldats fats
dins l'entrada estan formats,
 pintats
i desfressats de rat-penats.

 Manteu blau.
Vius de grana en trena i trau
 mostrant,
i mentrestant pregonant van clamant.

 Elet net
per decret de dret estret,
 que em mat
si per Ciutat no ha estat nombrat.

 Cada any guany,
sense dany ni afany estrany,
 el floc
color de foc, retxat de groc.

 La gent sent
que és valent, i el gran talent,
 ja ho sap,
i no l'alab, que el treu del drap.

 Ja el blat nat
veu ventat, porgat, pastat;
 i el pa
per noltros va prou car, si n'hi ha.

 Tenim prim
el saïm, patim de llim;
 beguem
i si porem tornarem, tocarem.

 Son frac pag.
Dins un sac, tabac; i un mac
 valent
mos dón rabent d'aiguardent ben ardent.

 Tot groc roc
per Sant Roc un poc de lloc
 al foc
perquè tampoc el xaloc no me toc.

 Passam fam
i aquí entram, tocam i estam...
 Gros mos
vos gos que pos a un tros sense os.

 Don Hug Lluc
ja no puc, poruc, fer truc;
 som ruc
i el duc retruc i l'esbuc sense suc.

 Gran clam dam
son corbam goitam cercam.
 Bum bum,
aquest perfum, que l'ensum que no és fum.

 Tocau, dau
lo que en pau guardant estau.
 Tirau
part d'aquell mau que amb clau tancau.

 Renou nou
s'ou d'un sou que plou. No és prou.
 És poc;
que mos tir groc, que no em moc que no et toc.

 Bon so! D'or.
Vaja un cor més bo. Ah, idò!
 Meiam com
mos ho partim. Tant perhom per tothom.

//

WIKItroles en catalá:

Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau (Palma,1823-1906) va ser un home polifacètic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matemàtiques, músic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astrònom, cartògraf i escriptor, entre d'altres dedicacions, resultat dels seus múltiples interessos.

Després d'estudiar Dret a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1849, tornà a Mallorca, on desplegà una intensa activitat professional, intel·lectual i artística.

Intervingué al llarg de molts anys en la vida pública i cultural de Mallorca: El 1856 ingressà a l'Acadèmia Provincial de Belles Arts, on impartí classes. El 1862, fundà l'Ateneu Industrial, per difondre l'ensenyament tècnic entre el sector obrer. El 1869 l'Ajuntament de Palma el nomenà cronista general de Mallorca. Col·laborà en tota mena de publicacions, com la Revista Balear, el Museo Balear, El Palmesano, La Roqueta i L'Ignorància, que dirigí entre 1881 i 1883.[2] Col·laborà amb Antoni M. Alcover, a qui donà suport en el projecte i gestació del Diccionari.[3] Fou membre de la Societat Astronòmica de París i establí relació amb l'astrònom francès Camille Flammarion, a qui transmetia les observacions fetes des de l'observatori instal·lat al colomar de casa seva.[4] Formà part de la Societat Arqueològica Lul·liana, que contribuí a fundar i que actualment conserva el seu llegat.

En la vessant tècnica, dissenyà un pla d'eixample de Palma, que s'executà parcialment a la barriada de Santa Catalina, un projecte de ferrocarril de Felanitx a Portocolom, elaborà un bon nombre de plànols topogràfics de Palma i parcel·laris cadastrals d'alguns municipis de Mallorca -com Artà, Manacor, Montuïri i Petra-, projectà i dirigí per a l'exèrcit la construcció a Palma del Quarter d'Intendència al solar de l'antic Convent dels Agustins, del Quarter del Carme (1885) i de l'Hospital militar de Santa Margalida (1878), així com l'Hospital de Felanitx (1900) o les esglésies de Sant Alfons de Felanitx (1878) i Sant Felip Neri de Porreres (1886).

Pel que fa a la literatura, fou el millor dramaturg mallorquí de la Renaixença: El cordó de la vila i La pesta groga són les seves obres més conegudes. En poesia conreà generalment el costumisme dialectal, però també la lírica intimista i també el floralisme romàntic en una llengua més arcaïtzant: la seva obra més coneguda i divulgada és el poema Sa Colcada, amb què obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona (1862), certamen en què fou premiat també els anys 1867, 1868, 1871 i 1872. En l'àmbit de la narrativa, els seus Cuentos mallorquins són considerats un precedent de les Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó. La seva és una literatura popular feta d'ingenuïtat i senzillesa, amb un instint còmic apacible, que recull la llengua del país i la dignifica. I és capaç de superar una visió de la llengua inicialment localista, pròpia del seu temps.

El 31 de desembre de 1910 és declarat fill il·lustre de Palma, en un acte en què Joan Alcover pronuncia el discurs de lloança.

El març de 1928, el cicle «El Teatre dels poetes», organitzat a l'Ateneu Barcelonès, dedicà la seva 21a sessió a Pere d'Alcàntara Penya Nicolau. Miquel Ferrà en feu la dissertació en una conferència, que s'acompanyà de la lectura de la seva poesia.

Els mesos de març i abril del 2007, el Centre d'Estudis i Documentació Contemporània [CEDOC] i el Centre d'Estudis Baleàrics, en col·laboració amb Sa Nostra, organitzaren unes jornades d'estudi i homenatge a Pere d'Alcàntara Penya, en què participaren historiadors i filòlegs.

Vària

Consideraciones sobre el levantamiento de los comuneros de Mallorca llamados agermanats (1870)

Antiguos recintos fortificados de la ciudad de Palma (1882)

Guía manual de las Baleares (1891)

La industria mallorquina (1884)

La cuina mallorquina (1886)

Obra literària

Poesia

Records i esperances (1885)

Poesies en mallorquí popular (1892)

Teatre

El cordó de la vila (1866). Estrenada el 21 d'abril de 1866 al Teatre Principal de Palma. Companyia Miquel Sabater.

Por no entenderse (1881). Estrenada el 12 de desembre de 1869 al Teatre de La Tertulia de Palma.

La pesta groga (1890). Estrenada el 30 maig de 1886 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.

Catalina Tomàs (1890)

La mort i glorificació de Sant Vicenç de Paül (1890)

Un criat nou (1892). Estrenada el gener de 1894 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.

Mestre Fornari (redactada el 1892; publicada el 1900). Estrenada la temporada 1896-1897 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.[11]

Narrativa

Cuentos mallorquins (1884)

La gota d'aigo (1893) [novel·la]

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemes-solts/penya.html

1.  «Pere d'Alcàntara Peña i Nicolau». enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana..
2. «PEÑA I NICOLAU, PERE D'ALCÀNTARA». Visat. PEN Català. [Consulta: març 2019].
3. Josep, Massot i Muntaner. «Pere d'Alcàntara Penya i la llengua catalana». A: Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, Volum 1. L'Abadia de Montserrat, 1984, p. 139-160. ISBN 9788472026803.
4.  «Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau». poesia.cat. [Consulta: març 2019].
5. Ferrà, Miquel «En Pere d'A. Penya». La Nostra Terra, núm. 3, març 1928, pàg. 78-82.
6.  «Cronologia de les Illes Balears del segle xx. La restauració borbònica 1901-1923». UIB. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: març 2019].
7.  Alcover i Maspons, Joan. Don Pedro de Alcántara Peña, hijo ilustre de Mallorca: discurso leído en la sala de sesiones del Excmo. Ayuntamiento de Palma el 31 de diciembre de 1910. Palma: Impr. de J. Tous, 1911.
8.  «Sessió del "Teatre dels Poetes" a l'Ateneu Barcelonès, dedicada a En Pere d'Alcàntara Penya». La Publicitat, 02-03-1928, pàg. 6.
9.  Lladó i Rotger, Francesc «Pere d'Alcàntara Penya al Teatre dels Poetes». S'esclop. Quadern cultural, núm 25, 2006, pàg. 30-33.
10.  «Memòria Activitats 2007». UIB. Universitat de les Illes Balears, 31-12-2007. [Consulta: març 2019].
11. Mas i Vives, Joan. Diccionari del teatre a les Illes Balears, Volum 2. L'Abadia de Montserrat, 2003. ISBN 9788484158325.
12. «Pere d'Alcàntara Peña Nicolau». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 44-46. ISBN 84-8661702-2.
13. Miralles i Monserrat, Joan. Antologia de textos de les Illes Balears: Segle XIX. L'Abadia de Montserrat, 2007.
14. Font Poquet, Miquel dels Sants. Pere d'Alcàntara Penya (1823-1906): vida i obra. Palma: Miquel Font Editor, 2006 (Evast e Aloma, 26). ISBN 9788479671143.
15. Serra I Busquets, Sebastià; Pujals I Mas, Margalida. L'obra de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau. Edicions Cort, 2001 (Els ullals). ISBN 9788475355016.
16. PONS PASTOR, Antoni. Don Pere d'Alcàntara Penya. Palma: Documenta Balear, 2009. ISBN 9788492703005
17.  Mas i Vives, Joan. «Pere d'Alcàntara Penya». Institut del Teatre. Diputació de Barcelona. [Consulta: març 2019].