Offici dels Sagelladors de la scrivania.

Offici dels Sagelladors de la scrivania.

Experiencia demostra que les gents que Deu ha creades sien sufficients pero no a totes coses. E con nos hajam ja ordonat de tenir scrivans e sia necessari que per fer bulles de or e de plom e de segells de majestat e altres segells aptes persones hi sien deputades: per ço ordonam que dues persones dels pus sufficients del registre de la nostra scrivania sien per nos deputades los quals segelladors de la nostra scrivania sien nomenats los quals sien tenguts de fer les coses davall scrites: ço es que tots los dies con loffici del comprobar se fara la un de aquells ço es lo primer en lo dit offici reebut e en defalliment de aquell laltre apres reebut sia en la dita scrivania prop del nostre prothonotari o son lochtinent per segellar totes les letres o cartes de pergami que en la dita scrivania se hauran a espeegar segons que per lo nostre prothonotari o son lochtinent les sera manat: e si abdosos hi seran la un de aquells qui no segellara sie tengut de scriure les quantitats ques reebran o aquelles qui en deute necessariament se hauran a escriure en los libres ordonatas a aço en la dita nostra scrivania: e si menester sera de ajuda a comprobar. E encara sien tenguts la un almenys jaure en la dita scrivania en la cambra on estaran nostres registres ab lo escalfador de la cera per ço que si de nits sesdevenie cas opportu que letres o cartes si havian a segellar sien atrobats apparellats de exercir lur offici. No resmenys volem que sien tenguts de fer los comtes als correus de la nostra scrivania e de tots aquells qui en la nostra scrivania se quitaran segons veuran esser fahedor de veritat: e sien tenguts com necessari sera de procurar correus per trametre les nostres letres: e encara con se esdevendra cas necessari et que en lur offici non hauran a entendre sien tenguts de ajudar a registrar als scrivans de registre: e con nos caminarem sien tenguts de procurar aczembles ab un dels verguers de la nostra cancellaria per portar los registres e les altres coses necessaries a servey de la nostra scrivania los quals registres tinguen en scrit per inventari e aquells sien tenguts tenir encunç e de recosirarlos si hauran mester adob o reparacio e si reparacio hauran mester ço es aquells qui iran en la nostra scrivania aquells adoben e reparen o adobar e reparar facen de licencia del dit nostre prothonotari: e si lo dit nostre prothonotari aço dilatara fer a nos allo sien tenguts moltes vegades de notificarnosho queu façam fer tro atant quey hajam proveyt. E sien tenguts per cami anar ab los cofres e encarregues de la nostra scrivania e aquelles dar bon recapte: axi mateix sien tenguts de instar e fer son poder ab un dels verguers de la cancellaria de haver et procurar bisties si obs sera als vuit scrivans de registre dessus dits pera cavalcar e acompanyar la nostra scrivania e totes altres coses fer que al offici dessus dit se pertanyen. Empero en totes les dites coses haja prerogativa lo primer reebut en lo dit offici: e seran sots obediencia del nostre prothonotari et de son lochtinent los quals aquells segelladors puxen condempnar si en lur offici seran negligents en la quitacio de quinse dies o enjus segons la qualitat del fet: e sagrament en poder del canceller o vicecanceller faran que be e lealment en lo dit offici se hauran e si res sabran ques faça contra nos o lo dret de la nostra scrivania allo per son poder encontinent a nos lo notificaran o notificar faran.

Nota:
lo notificaran : ho notificaran, o notificaran, u notificarán

Dels promovedors

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

E si de la provisio e subsignacio faedores en les cartes o letres e privilegis de la nostra cort real proceydores persones dignes letrades e sufficients ab cura diligent havem ordonades per tal que les continencies o tenors de aquelles degudament segons que a la nostra celsitut se pertayn en justicia per totes les sues parts sien fundades: no ab menor sollicitut es per nos perpensador que a custodia e guarda dels nostres segells en los quals la nostra real magestat es presentada e per impressio dels quals les dites letres e cartes son obeydes e segellades e encara a correccio e a esmena de aquelles si en bella retorica o bon lati e juxta lo nostre estil seran corregidores una bona persona de feeltat aprovada e almenys en sciencia gramatical be instruyda per nos volem esser aordonada. Perque volem e ordonam que en la nostra scrivania sia un escriva bo e sufficient qui tots los nostres segells e la bulla tenga salvant lo sagell sacret lo qual per los nostres camarlenchs tenir havem declarat qui protonotari tinent los nostres segells volem esser nomenat lo qual totes les letres que de casa del canceller o vicecanceller a la scrivania vendran signades per nos o nostre canceller o vicecanceller o altra persona a aço ordenada registrar per los ajudants de la scrivania faça e apres aquelles ab lo registre conprou e corregesca si a vertader lati seran esmenadores e trebayl e proveesca diligentment que ben e ornadament segons ques conve sien dictades e puys aquelles segellar faça e espeech als demanants aytant con ell pora effectualment e sens triga. Guartse empero que letres alcunes no segell salvant aquelles que on lo manament en lo dors de la letra veura per nos o alcun de nostre conseyl de part nostra o per los secretaris scrivans esser manades: encara aquelles que per los oydors nostres seran provises justicia tan solament contenents. E per tal que totes coses segons nostra volentat mils proceesquen al dit protonotari nostre manam que alscuns rescrits privilegis perpetuals confermacions de privilegis o donacions de coses no mobles o de jurediccio contenents segellar no presumesca si donchs de nostra boca a la sua manament daço no havia o ab lo segell de nostre anell closes e segellades no vehia. Volem encara e ordonam que de totes aquelles letres cartes e privilegis que de la nostra scrivania exiran reeba lo preu e salari lo qual sobre les taxacions de les letres havem ordonat: e per tal que aquell pusca mils inviolablement observar volem que copia de aquell en si tinga e de la moneda que daqui exira cascun ayn volem ell compte retre al maestre nostre racional. E si alcunes letres taxadores a arbitre seran qui en la dita taxacio declarades no sien lo dit protonotari nostre observada moderacio e taxacio congruent aquelles a arbitre seu taxar pusca cor la consciencia dell sobre aço de tot en tot carregam. Volem encara que als escrivans de manament en fer totes escriptures faents per la nostra cort e als ajudants de la scrivania en totes les coses que al offici de la scrivania se pertanyen manar pusca: e si en aço seran negligents que aquells en la quitacio de sinch dies o menys per cascuna vegada que en aço fallit hauran cascun dells punir puscha. Volem encara que tots los dits adjudants de la scrivania en totes aquelles coses que al offici se pertanyen lo dit protonotari nostre obeyr sien tenguts. Atorgam encara a ell que si los correus nostres engir lur offici exercidor negligents haura trobats pusca ells de la quitacio de quinse dies o meyns punir segons que a la sua discrecio haura vist faedor. E perque a ell gran fe li es comesa en tenir nostres segells e per rahon de son offici moltes vegades ab nos ha a contractar volem que lo sagrament a nos faça lo qual lo vicecanceller a nos prestar es tengut.

dels-scrivans-manament-nostra-escrivania

Dels Ajudants de la nostra scrivania.

Dels Ajudants de la nostra scrivania.

Esguatdants ab dreta consideracio que axi per la nostra magnificencia privilegis cartas e letres gracies e provisions per diverses manaments son tot dia atorgadores e aquelles son per dreta justificacio abans que de la nostra cort isquen per certa persona veedores: norresmenys a tolre tota occasio de mudar la substancia o falsificar aquelles retinents transumpts a perdurable memoria en la nostra cort real de aquelles: provehir entenem que certes persones sien ordonades per nos e eletes per loffici dels quals sien les dites coses en los nostres registres scrites e meses. Perque volem que en la dita scrivania oltra los escrivans de manament per nos ja ordonats sien vuit scrivans los quals adjudants sien appellats los quals volem esser estrets de registrar privilegis cartes letres scriptures en nostra scrivania espeegadores e encara scriure e fer en bona forma cartes letres e altres scriptures de la nostra cort segons e per la manera que a aquells sera injunt per lo canceller o vicecanceller o protonotari. Manants als dits adjudants que assiduament dementre que seran en la cort servesquen e estien en la dita scrivania e obeesquen en totes coses e per totes als canceller e vicecanceller e protonotari. E si los dits adjudants seran en les dites coses desobedients o lo servey de la scrivania ab diligencia no faran los dits canceller vicecanceller ol protonotari en absencia dells pusca aquells punir de la quitacio de un mes o de menys. E res no menys volem los dits adjudants tenir secretes aquelles coses que escriuran transladaran o registraran si aquelles coses comanades lurs seran en secret per lur major: e facen sagrament en poder del canceller o en absencia dell al vicecanceller que en lur offici be e lialment se hauran e que res no han fet ne faran per que lo dit sagrament no puxen tenir e aquell fermament observar.

missatges verga cancellaria

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania. 

La escrivania nostra cobeejants en tal manera disposar que a tots per lurs negocis en aquella anants despatxada expedicio sia appareylada e per tal quel offici del escriure pus leugerament e pus perfeta sia complit: sanccim e ordonam que daqui avant en la dita nostra scrivania ordinariament sien dotse scrivans de manament bons e sufficients e feels qui letres escrisquen e totes altres escriptures a la scrivania pertanyents. Encara volem que en les letres les quals sobre supplicacions seran atorgades es faran lo fet en la supplicacio contengut breument dins meten en suma no que la supplicacio segons que jau hi encloesquen. Volem encara que en les letres escrividores deguda manera serven segons la nostra ordinacio sobre la dita manera de scriure ja feta la qual per los dits scrivans en escrit manam haver. Manam encara que a manament de tots de nostre conseyll encara del canceller e vicecanceller nostres fet de part nostra o per los oydors e secretaris escrivans sens nostre manament segons que al offici dells pertayn letres e altres scriptures a ells injunctes facen: mas los noms daquells qui les letres de paper fer hauran manades en aquelles posen so es en aquesta manera que on lo sagell deura esser posat meta son nom: Yo aytal per manament del senyor rey fet a mi per aytal. Encara que quan privilegi o carta de pergami nos a qualsque quals o de qualque atorgament farem ab sagell pendent manam que en la jusana part ço es en la partida on
se comença legir sots lo doblench de la dita carta o privilegi son nom per les paraules desus dites escrisqua ajustant que aquell qui la haura manada la ha vista e regoneguda, Volem empero que quant se manaran a ells privilegis o letres per alscuns de nostres conseylers de part nostra qualque gracia o justicia favorable contenents ans que aquelles letres sagelladores sien portades les mostren a aquells qui les hauran manades per tal que aquells manants vegen si segons nostre manament proceexen e en lo dit manament se contenga axi con damunt es dit qui aquelles han vistes e regonegudes. Ajustants en aço que en tots privilegis o cartes de donacio perpetuals per nos atorgadores qui ab sagell flaho o ab bulla seran segelladores sots la derrera linea del dit privilegi o carta sera escrit nostre senyal ab titols de tots nostres regnes e comtats segons que dejus appar: e apres sinch noms de testimonis de les pus nobles e assenyalades persones que ladonchs en nostra cort presents seran jatsia que al dit atorgament presents no seran estades: e subseguent lo senyal e clausura del scriva nostre qui lo manament del dit atorgament haura reebut e norresmeyns lo manament acostumat axi com se seguix: Senyal + den Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya e de Corcega e comte de Barsalona de Rossello e de Cerdanya. - Testimonios son. - Arnaldo archehisbe de Tarragona. - Infant en Pere comte etc. - Infant en Jacme etc. - Infant en Ramon Berenguer comte etc. - Sanxo bisbe de Taraçona. - Sen+yal den Mateu Adria protonotari et tinent los segells etc.
- Matheus Adriani mandato Domini regis qui eam vidit.
- Con empero los oydors daquelles coses les quals per rahon de lur offici usar per nostra potestat o no demanada nostra serenitat espeegar poden letres hauran manades per aquelles coses les quals en les supplicacions manat hauran escriure los noms daquells en lo loch damunt dit de la letra posar no ometen en aquesta manera ço es: Per los oydors. Escrisquen encara les letres les quals per la part dels dits oydors per raho de lur offici a qualsque persones sendreçaran. Els damunt dits pero escrivans volem esser sotsmeses al canceller e vicecanceller nostres et al protonotari e tenent los segells. En apres guardense los escrivans damunt dits que letres ni altres scriptures a lur offici pertanyents a alcun scriure no cometen sino tan solament als seus escrivans e dels secretaris nostres en aquell cas que a scriure les coses damundites bastar no porien. Guardense encara que les scriptures les quals ells faran per altres no puguen esser esguardades o vistes ne transcrit de letra alcuna prenedor dels registres o daltres scriptures de la scrivania sino de consentiment del canceller o vicecanceller o protonotari nostre a alcuna persona fer o liurar no gosen en alcuna manera. Manam encara quels damunt dits scrivans sagrament presten e facen al canceller nostre si lavors present sera con al offici seran reebuts o ell absent al vicecanceller que en lur offici be e feelment se hauran e res per letres o per altres scriptures les quals per lur offici scriure seran tenguts de les gens no reebran sino vuit diners de carta graciosa de la moneda que corra en la terra on som: encara que neguna favor desaordenada a alcun no daran sobre aquelles coses que pertanyen a lur offici e que neguna frau en lurs scriptures no faran o posaran ne a algun aquelles coses les quals dels secrets nostres per raho de lur offici ells saber sesdevendra no revelaran mas aquells secretament tenran. E si per aventura en nostre conseyl per raho de scriure o per altra manera ells enteresser sesdevendra aquelles coses que aqui oyran o percebran ab si secretes tenran a negun no revelans: e que per ells res no es fet nes fara per que lo sagrament no puga esser observat.

Dels ajudants de la nostra scrivania

Dels Oydors.

Dels Oydors.

Laudable es loffici dels oydors per lo qual les demandes dels supplicants acabaments covinables reeben e axi per ministeri daquell offici alcunes vegades les coses passades per adjutori de justicia son corregides e moltes vegades als dignes gracies son atribuydes. Emperamor daço disposam ab aquest edicte que en nostra cort sien tres cavaylers e dos savis esperts en dret civil e un altre en dret canonich erudit los quals oydors volem esser apellats e a ells sien liurades les supplicacions les quals a la nostra altesa sendreçaran: e tots ensemps daquests alscuns tres o dos ço es un cavaller e laltre clerch o savi en dret hajen espatxar les supplicacions axi con los sotscrits parlaments o testifiquen: e aquelles supplicacions per exercici de justicia dirimidores remeten a aquells qui han per lurs officis conexer de aquelles o cometen a aquells los quals volran axi con a delegats daquelles conexer. Pusquen encara quant que quant a ells sera vist opportu en remeten o cometen ajustar que sumariament o simplament e de pla e sens figura de juhi e cessant plet e escrits sia provehit: mas per un dels escrivans en aquest offici per nos ordenats en les foranes parts de les dites supplicacions scriure facen aquelles coses les quals remeten o cometen hauran ordonades: encara los noms dels dits oydors. En apres les damunt dites suplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors facen comunir. Sobre aquestes empero suplicacions closes segons que damunt es dit les quals se cometran a alcuns qui axi com delegats nauran a conexer escriure facen per aquesta manera: A la escrevania. En apres aquelles als supplicants liurar per lo dit escriva facen les quals daqui los dits supplicants als altres escrivans de la nostra escrivania porten per tal que letres de nostre comissio real conseguesquen. Sobre aquelles empero supplicacions closes axi com damunt es dit les quals se remeten a aquells estants en lo loch en lo qual nos lavors serem e en altres lochs no distants oltra tres legues aquells quin deuran per lurs officis conexer los noms daquells escriure manen: e apres aquelles als sopplegants liurar no obliden les quals los supplicants daqui porten als damunt dits los noms del quals veuran sobrescrits. E sobre les altres supplicacions closes axi con damunt es posat les quals seran remeses a alcuns estants en los lochs distants del loch en lo qual lavors nos serem oltre tres legues los quals ne deuran per lurs officis conexer aquesta paraula: A la escrevania escriure manam e daqui als soplegants aquelles liurar facen sens triga les quals daqui los supplicants als dits altres escrivans de la nostra scrivania porten letres de nostra comissio reyal obtenents. Les romanents pero supplicacions a nos cascun dels oydors aport axi que un apres laltre segons orde de seer en lo conseyl contingent sia tengut de fer relacion de una tan solament daquelles supplicacions que tendra: e ordonat per nos ço quey manarem allo escriure en les foranes parts de les dites supplicacions e encara aquestes paraules: Per lo rey sots escriven per alcun dels nostres secretaris o altre qui ajustar farem. En apres aquelles supplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors sanccim esser sagellades e sobre elles closes per un dels dits escrivans de la audiencia axi com damunt es dit aquesta paraula: A la escrivania: e si a la scrivania remetre no las calra los noms daquells als quals es remesa escrisquen e als sopplegants sien liurades les quals los dits supplicants als escrivans de la nostra scrivania porten per tal que letres nostres reals contenents les coses damunt dites per nos aordonades conseguesquen o altres als quals sendrecen porten per tal que expedicio segons les coses per nos aordonades breument conseguesquen. Pero si la scrivania o escrivans de la dita audiencia con hauran scrites les expedicions de les dites supplicacions segons la volentat dels dits oydors les letres les quals daqui seran faedores de dins o de fora la escrivania scriure o les dites supplicacions espatxades a la dita scrivania portar volran: aquelles lavors cloir e segellar no veem que cayla cor aquesta damunt dita clausura de les damunt dites supplicacions ab lo sagell del offici dels oydors per esquivar despeses dels offerents aquelles per portar la on eren portadores per certes persones no degudes despeses convenga segons que havem entes fer tan solament havem duyta proveedora. Disposam encara un esser sagell del offici dels oydors dels quals tres dits cavaylers oydors lo pus antich en loffici tenga e en absencia dell lo segon e axi del altre per aquest orde volem esser tenidor e aquell guarden diligentment. E cascun dells segellar deja segons que la ordinacio de les coses desus dites ho testifica. En apres un cavaller e un clerch o savi en dret oydors almeyns jaer sien tenguts en la ciutat o castell en la qual qualque nit se convendra nos jaer: si empero aqui jaer no poden per la poquea del loch o per fretura embargats lavors en loch dins distancia de una legua posat jaer hagen en qualque manera. En apres nos estants en alcun loch en lo qual exercici de jurediccional potestat hajam dos dels oydors damunt dits un dia de cascuna semana al carcer de la nostra cort anar sien estrets: e aqui presents los jutges e els altres presidents a la dita cort e procuradors fiscals e guardes del carcer vegen los encarcerats les querimonies dells ab pasciencia oents: e si deffalliment veen de alscunes coses aquells reprenen segons que es covinent totes les coses a estament degut reduents. E ells sabents tot quant tro en aquell dia sera estat proceit en les causes dels encarcerats diffugis judicials sesforcen de tot en tot esquivar per tal quels encarcerats convictes cascun sa pena sen port o els deliuradors longa custodia carceral no deprema iniquament e injusta. Observaran encara los oydors que sien prop nos estants en los lochs en los quals alscunes supplicacions lurs portants attes a nos haver no poran quant que volran: per tal que axi los dits oydors sien appareylats dels damunt dits les supplicacions reebre. Encara con sesdevendra absents lo canceller e vicecanceller en nostres conseyls supplicacions alscunes espeegar un dels oydors clerch o savi en dret sia tengut de dictar per quals paraulas en les foranes parts daquelles mesexes supplicacions seran escrites aquelles coses que espatxadores seran aordonades. E per tal que profit de nostres sotsmeses negligir no siam vists decernim esser observat que quant que quant a ciutat o castell o vila de Ies terres nostres caminar o en altre manera sesdevendra nos venir e aqui alscuns dies o alcun dia o alcuna part de dia romandrem dos dels oydors cavaylers e altre clerch o savi en dret alcuns prohomens aqui domicili havents jurats e conseylers o paers o consols si aqui nha degen appellar ajustants encara lo rector de la esgleya mayor daquell loch si per ventura util cosa sera de pensar e a ells dir no ometen que cogiten si alscunes coses son en aquell loch utils o nocives e si creximent en aquell loch ferse pot en qualque manera: e aquelles coses que per loffici dels oydors poran esser espatxades ells aquelles complesquen e Ies altres que provision requeren a la real magestat recontaran car som nos cobeejans de fer totes coses que en qualque manera seran opportunes. No resmenys aordonants que tots los damunt dits oydors e cascun dells si els officials nostres de la terra en la qual serem mayorment jurisdiccion exercents sien de sufficiencia premunits entrametense saber diligentment: e si alcun daquells menys sufficient hauran atrobat nos de continent entro que de sufficient ne hajam provehit sollicitar en nulla manera no ometen. En apres tots los oydors a nos per sagrament prometre sien tenguts que feelmenl son offici exerciran.

Dels escrivans dels oydors

Del Calfador de la cera per als segells pendents.

Del Calfador de la cera per als segells pendents.

Perque impressio de segells pendents ab cera calent deu esser feta: per tal al apparellament de aquella un hom bon e espert volem esser per nos ordenat qui calfador de cera sia nomenat lo qual calfara e apparellara cera a ops dels segells pendents qui en les cartes que en nostra scrivania sespatxaran son penjadors. Encara cubertes faça als segells qui en les letres de paper seran posadors. E con caminarem tots temps ab les azembles que los nostres segells e registres portaran vaga: e regonexara se esser sotsmes al nostre protonotari en totes coses tocants lo servey de la nostra scrivania lo qual lo dit protonotari pusca punir en la quitacio de deu dies o enjus segons la qualitat del exces si en son offici exercir aquell haura trobat negligent. E continuament en la scrivania estiga e daqui nos partesca sens licencia del dit protonotari: e al canceller sagrament faça lo qual al canceller los misatges de verga damunt dits prestar son tenguts.

offici sagelladors scrivania

Viles, castells, lochs, rendes, drets, senyor rey, comtats, Rossello, Cerdanya

INFORMACIO
DE TOTES LES VILES CASTELLS E LOCHS RENDES E DRETS QUEL SENYOR REY E
SOS PREDECESSORS ANTIGUAMENT HAN ACOSTUMAT DE HAVER E POSSEHIR EN LOS
COMTATS DE ROSSELLO E DE CERDANYA.

ROSSELLO. - PERPINYA.


Alienat.

E primerament ha lo dit senyor lo
castell e vila de Perpenya en los quals ha acustumat
de rebre antigament les rendes e drets seguents.
Primo la
leuda major.
Item la leuda del peix.
Item lo
terç del delma del
blat.
Item la leuda de la carn.
Item lo taulatge
del peix salat e fresch.

P. Blan.

Les
dites rendes foren assignades per lo senyor Rey En Johan ara
regnant a la paga daquells Xim CCCCV solidos III diners
annuals de censal mort los quals foren venuts an P.
Blan quondam e apres per lo dit En P. Blan ne
foren fetes diverses vendes e transportacions en altres persones les
cuals vuy posseexen les dites rendes per vigor
de la dita assignacio.

Es del senyor Rey.
Item los
agrers dels blats e dels rayms.
Aquesta renda
posseeix vuy lo senyor Rey.

Del senyor
Rey.

Item lo taulatge del masell del
Call.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.

Item los molins reyals del Vall de la vila de
Perpenya e de Canohes.
En los dits molins del Vall
de Perpenya qui son VII casals e un casal del loch de Canohes e altre
casal qui es dins la dita vila de Perpenya que son VIIII casals
acustumava lo senyor Rey de reebre cascun any per cens
a raho de XX lliures cascun …. CLXXX
lliuras.


Jacme, Johan, Ponç: de
Gualbes.
Les quals dites CLXXX lliuras foren assignades
per lo senyor Rey en P. an Jacme Johan e Ponç
de Gualbes ciutadans de Barchinona en paga pro rata de
Vlm. solidos annuals de censal mort quils foren venuts per lo dit
senyor Rey en P. e les romanents CXX lliures lus
foren assignades sobre la mena del ferre de Conflent.
(mina de ferro, fierro, hierro).

Del senyor Rey.
Item
lo cens de les taules de la plaça
den Bastit.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.


Alienat.
Item lo cens de les ciges
de la plaça del blat lo
qual es estat dat a acapte per en P. Vidal procurador
reyal per tal com alguns anys se seguie que no sen
havia profit algun e pagavensen diverses carrechs lo
qual acapte fo fet a raho cascun any de …. V
lliures.

Alienat.
Item la Escarçalaria
de Perpenya la qual lo senyor Rey En Johan ara regnant ha
donada an Perico Carreres de Besulun al qual lo
senyor Rey En P. ne havia ja feta donacio en sa
vida a cens (o çens)
cascun any de …. VIII lliures.
Perico Bertran.
Les dites
dues rendes ensemps ab altres son estades venudes e assignades
an Perico Bertran ciutada de Barchinona en paga de IIIIm.
solidos annuals de censal mort los quals li foren venuts per
lo senyor Rey ara regnant.

Alienat.
Item la
scrivania de la cort del veguer de Rossello.

Diverses
universitats de Rossello e de Conflent.
Los emoluments de la dita
serivania (scrivania) foren per lo senyor Rey en P.
assignats a la pagua de XIIm.X solidos annuals los
quals foren venuts per lo dit senyor Rey a diverses persones
de Barchinona sobre les rendes de diverses universitats de
Rossello e de Conflent.

Alienat.

Item les scrivanies
publiques de Perpenya.
P. dez Pla Bernat de Canslari de
Barchinona Bernat Luques de Perpinya.
Les dites scrivanies
ensemps ab les rendes Dargilers foren venudes per lo dit
senyor Rey En P. an P. dez Pla Bernat de Canslari ciutadans de
Barchinona e an Bernat Luques notari de Perpenya per preu de LIIIIm.
solidos.
E aquestes scrivanies valien uns anys ab altres CXX
lliures ultra I. lliures qui sen paguen als hereters de mossen
Roger de Rohanac.

Alienat.
Item Ia scrivania de la cort
del batle de Perpenya.
Barthomeu Sirvent.
La dita
scrivania la qual val uns anys ab altres CXX Iliures e mes
avant com en lany present se sie arrendada CL Iliures
fo donada per lo senyor Rey en P. an Barthomeu Servent
prothonotari del senyor Rey empero lo dit
Barthomeu ne ha cascun any a respondre an Bernat Pauquet maestre
de gins per concessio reyal quen ha de LIIII Iliures e lo
remanent roman al dit Barthomeu Servent.

Alienat.
Item la
scrivania de les apellacions.
Francesch Maçana.

La dita scrivania fo donada per lo senyor Rey En Johan
an Francesch Massana de ofici de scriva de racio ab
carrech de I. Iliures quey pren cascun any
mossen Ramon Limos per raho de venda qui lin fo feta en
satisfaccio de diverses robes qui en la islla de

Sardenya foren preses e ocupades de la dona Na
Alegrança
muller sua e acostumas de arrendar una anys ab altres …. CX lliures.

Del Senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor los censos del regatiu del reg de Tohir.

Aquestes censes posseeix vuy lo senyor Rey.


Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor diverses censes
quis paguen dins la vila de Perpenya.
Aquestes censes
posseeix vuy lo senyor Rey pero son assignats a les obres del castell
de Perpenya.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor los
forescapis quis reeben de les vendes de les propietats qui per
ell se tenen.
Aquests forescapis posseeix vuy lo
senyor Rey.

Alienat.
Item havia lo dit senyor prop lo dit
castell de Perpenya un camp lo qual era estat comprat per lo rey
de Mallorques qui aquell havia ordenat a assejar e correr
cavalls.

Gilabert de Cruilles.
Lo dit camp vene lo
senyor Rey en P. a mossen Gilabert de Cruilles ladonchs
governador per preu de …. LXXXXVIlll lliures.

Alienat.

Item havia lo senyor Rey prop lo dit castell de Perpenya un
alberch lo cual era stat confiscat a la
cort.

Thomas de Martza.
Lo dit alberch posseeixen vuy los
hereters de mossen Thomas de Martza per donacio del senyor Rey En P.


VERNET.

Del senyor Rey.

Item ha lo dit
Senyor en lo dit loch de Vernet lo qual loch
es antigament den Bertran de Verniola e de sos predecessors
les VII parts del delme de pan e de vin e de
altres coses quis leven en son territori.
Les
dites VII parts de delma posseeix vuy lo senyor Rey
empero son assignades als capellans de la capella del dit
castell de Perpenya e acustumense de arrendar cascun
any en torn …. C lliures.

ARGILERS.

Lo senyor Rey.

Item ha lo dit senyor e posseeix vuy lo dit loch de Argilers e la
jurediccio daquell.

P. dez Pla e altres.
Item
ha en lo dit loch lo dit senyor diverses rendes les quals segons que
atras es contengut en titol de les scrivanies publiques de Perpenya
son estades venudes ensemps ab les dites scrivanies an P. dez Pla e
an Bernat de Caslari ciutadans de Barchinona e an Bernat Luques
notari de Perpenya per preu de LIIIIm. solidos. E valen les dites
rendes uns anys ab altres .... CXX lliures.

COCHLIURE.
Alienat.

Item havia lo dit senyor lo castell e vila de Copliure.
(Colliure)

Senyora Reyna.
Lo dit castell e villa
ha venuts lo senyor Rey a la senyora Reina
muller sua en paga de diverses e grans quantitats que per lo
dit Senyor eren degudes a la dita Senyora e a la sua cort.

Alienat.
Item havia lo dit Senyor en lo dit castell e vila la
leuda de mar e de terra e diverses altres vendes.

Consols
de Cochliure.

La dita leuda e altres rendes son
estades venudes e meses entre mans per lo dit senyor Rey En
Johan als consols e prohomens de la dita vila en
satisfaccio de diverses censals los quals per lo
dit Senyor e per afers de la sua cort havien venuts
a diverses persones sobre la universitat de la dita vila e
singulars daquella los preus dels quals reebe lo
dit senyor ho son tresorer. E podien valer les dites
leuda e rendes uns anys ab altres …. M.DC lliures.

CASTELL
DE LA ROCHA.

Alienat.
Item habia lo dit
Senyor lo dit castell de la Rocha ab diverses rendes e drets
de aquell les quals ensemps ab los forescapis se
arrendaven uns anys ab altres.... LXV lliures.

Guillem Morey.


Lo dit castell ab totes les rendes e drets de aquell foren
venuts per lo senyor Rey En P. an Guillem Morey ciutada de Barchinona
per preu de XCm. solidos barchinonesos los quals paga en
diners comptants los quals foren convertits en afers de la
guerra. E de la dita venda fo feta carta publica per En
Guillem de Muntmany notari de Barchinona en lo mes dabril del
any M.CCC.LXIIII. (1364.)

CASTELL DE MONTESQUIU.


Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell e loch
de Muntesquiu.

Berenguer Dolms.
Los dits castell e
loch son estats venuts e meses entre mans per lo senyor Rey
En Johan an Berenguer Dolms ho a sos hereus en paga
de cert deute quils era degut en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia lo dit
senyor en lo dit castell e loch diverses rendes e drets.
Universitat
del dit loch.
Les dites rendes e drets entegrament son
estades venudes per lo dit senyor Rey En Johan e meses
entre mans a la universitat del dit loch en satisfaccio
de certa quantitat que li prestaren per la qual veneren
sobre si mateix certes quantitats de censals a certes
persones.

CASTELL DEL VOLO.
Alienat.
Item habia lo
dit senyor lo castell e loch del Volo.

Guillem
Jorda.
Lo dit castell e loch ab tota
la jurisdiccio daquell fo venut per lo senyor Rey En
Johan a miçer
Guillem Jorda en paga de certa quantitat de diners entre principal e
mogubbell la qual li era deguda en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia en
lo dit castell e loch diverses rendes e drets.

Universitat de
la dita vila.
Les dites rendes e drets foren per lo dit senyor
Rey En Johan a la universitat de la dita vila venudes ho
meses entre mans en satisfaccio dalguns censals
que veneren e carregaren sobre si mateixs per
afers del dit senyor lo preu dels quals reebe lo
dit senyor o son tresorer. E poden valer uns anys ab
altres.... CCCC Iliures.

CASTELL DE MAURELAS.

Alienat.

ltem havia lo dit senyor lo dit castell ab totes les rendes drets
e esdeveniments daquell.

Vescomte de Rocaberti.

Lo
dit castell ab la jurediccio rendes e drets a aquell
pertanyents vene lo senyor Rey en P. al vescomte de
Rocaberti e poden valer les dites rendes uns anys ab altres.... XV lliures.

CASTELL DE LAURO.

Alienat.
Item havia lo
dit senyor lo castell de Lauro ab son terme.


Senyora Reyna.
Lo dit castell e terme te vuy
la senyora Reyna per cert titol quen ha del dit senyor.

Alienat.
Item havia en lo dit castell algunes rendes e
drets.

Diverses universitats.
Les dites rendes e drets
qui poden valer uns anys ab altres VIIII lliures vene lo senyor Rey
en P. a algunes universitats de Rossello de Conflent e
de Capçir
per satisfaccio de XIIm.X solidos que veneren e carregaren
sobre si mateixs segons quen es feta mencio atras en
titol de la scrivania de la cort del veguer de Rossello.


LA VALL DE PRATS.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo
loch e vall de Prats.
Senyora Reyna.
Lo dit loch
e Vall de Prats te vuy la senyora Reyna per cambra sua
ab tota jurediccio rendes drets e esdeveniments daquell.
E poden valer cascun any XVIIm. solidos comptats los
forescapis.
CASTELLS DE CORSAVI DE CASTELL NOU DE BELLPUIG
DE MUNBAULO DE LA BASTIDA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor
los castells dessus dits de Corsavi de Castellnou de Bellpuig
de Muntbaulo e de la Bastida.
Senyora Reyna.
Los dits
castells son estats assignats per lo senyor Rey a la senyora
Reyna per cambra sua. E podien valer les rendes
daquells entorn.... CLXX Iliures.
Ramon de Bages.
Es
ver quel dit castell de la Bastida es estat transportat
per lo senyor Rey En Johan an mossen Ramon de Bages per
cert deute gracios que li era degut.
Es ver encara que en
lo dit castell posseeix vuy lo senyor Rey lo
delme lo qual es assignat als capellans de la capella
del castell de Perpenya.

TOHIR.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo castell e loch de Tohir.
Muller den Barthomeu
Gari.
Lo dit castell e loch ab la jurediccio daquell ha venut lo
senyor Rey En Johan a la muller den Barthomeu Gari cambiador
quondam en satisfaccio daço
que per la cort del dit senyor era degut al dit Barthomeu Gari
quondam.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit
castell e loch diverses rendes e altres drets les quals podien valer
uns anys ab altres.... CCC lliures.

Universitat del dit loch.

Les dites rendes e altres drets foren venuts per lo dit senyor
Rey En Johan a la universitat del dit loch per raho
de certa quantitat de diners que presta al dit senyor per la
qual veneren alguns censals sobre si mateix.

MOLINS
DE SANTA CILIA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
dits molins apellats de Santa Cilia qui poden valer uns anys
ab altres …. X lliures.

CASA FABRE E DE LOTTES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor la jurediccio de casa Fabre e de Lottes.

Francesch Ça
Garriga.
Los dits molins de Santa Cilia e jurediccio de Casa
Fabre e de Lottes ha venuts lo senyor Rey En Johan a
mossen Francesch Ça
Garriga.

LOCH DE NEFIACH.
Alienat.
Item habia lo dit
senyor lo loch de Nefiach ab totes rendes e drets de aquell qui
podien valer uns anys ab altres LX lliures ultra diverses feus
quel dit senyor hi havia.
Vescomte de Roda.
Lo dit
loch ab totes les rendes drets e feus damunt dits cambia
lo senyor Rey En P. ab lo vescomte de Roda
per certa part quel dit vescomte havia en los emoluments de la
cort del dit loch e per lo dret de les lengues
dels bous qui morien aqui e per altres drets quel dit
vescomte hi havia. (llengües; lenguas de bueyes o toros,
bovis).

TOLUGES.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor lo loch de Toluges.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell
posseeix vuy lo senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les rendes drets e esdeveniments del dit loch.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Les dites rendes drets e esdeveniments
foren per lo senyor Rey En P. venudes e meses entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio daquells XIIm.
X solidos censals que per afers de la cort veneren sobre si mateixs
segons que atras ne es feta mencio.
Del senyor Rey.
Item
havia lo dit senyor en lo terme de Toluges delma.

Bernat
Eybri.
Pertida del dit delma ha afranquit lo
senyor Rey En Johan an Bernat Eybri de Perpenya ço
es de las terras quel dit Bernat hi ha en lo
qual terme lo dit Bernat puxa tenir bestiar e pexer
en puxa
foragitar tot altre bestiar. (en : e ne : i en : y
ne)
Alienat.
Item havia lo dit senyor dret de senyoria en
algunes terres de I mas que En Guillem Amarell quondam havia dins los
termens de Toluges encara en lo dit mas.
G. Amarell.
Lo
dit dret de senyoria dona e afranqui lo senyor Rey En P. al dit G.
Amarell.

CASTELL DE SANT ESTEVE.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo dit castell ab totes rendes e drets daquell qui
podien valer uns anys ab altres …. C lliures.
Francesch Roma.

Lo dit castell fo venut per lo senyor Rey En P. ab totes les
dites rendes e drets a miçer
Francesch Roma per preu de M lliures.

LA LEUDA DE STAGELL
EMOLUMENTS DE LA CORT E MOLINS DEL DIT LOCH.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor en lo dit loch de Stagell la dita leuda
emoluments de la cort e molins qui podien valer uns anys ab altres ….
C lliures.

Bernat Senesterra.
Les dites rendes e totes
altres quel dit senyor hagues en lo dit loch vene lo dit senyor Rey
En P. a mossen Bernat Senesterra lo qual despuys ho ha
transportat en lo vescomte de Roda.

CASTELL DE TAUTAHULL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell de Tautahull
ab totes les rendes e drets daquell los quals podien uns anys ab
altres …. CCXXV Iliures.
Berenguer Dortafa.
Lo dit castell
es estat per lo senyor Rey En Johan venut ho donat en franch
alou a mossen Berenguer Dortafa.

CASTELL E LOCH DE
SALVATERRA O DE OPOL.
Item ha lo dit senyor lo dit castell e loch
de Salvaterra.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e loch ab
jurediccio daquell posseeix vuy lo dit senyor Rey.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
E les rendes daquell vene lo senyor Rey
En P. a algunes universitats de Rossello e de Conflent per raho de
certs censals que carregaren per lo dit senyor segons que atras nes
feyta mencio.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch lo
delme qui pot valer uns anys ab altres una lliura.
Del senyor
Rey.
Aquest delme posseeix vuy lo senyor Rey e es assignat als
capellans del castell.
Alienat.
Item havia lo dit senyor cascun
any de cens sobre la universitat del dit castell XVIII lliures per
raho del pesquer del erbatge del terme del dit loch.


Thomas de Martza.

Les dites XVIII lliures ensemps ab
altres rendes reyals tro a compliment de C lliures censals
vene lo senyor Rey En P. per preu de XXm solidos a mossen Thomas de
Martza.

CASTELL DE SALSES.
Item ha lo dit senyor lo
castell e loch de Salses.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e
loch ab la jurediccio posseeix lo senyor Rey.
Alienat.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch la font e estany.
Bernat Senesterra.

La dita font e estany vene lo senyor Rey En P. a mossen Bernat
Senesterra per remuneracio dalguns serveys que havia fets al dit
senyor.
Alienat.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch la
leuda.
Alienat.
Item hi ha XXVIII Iliures censals que li fa la
universitat per raho de la pastura pagadores cascun any
a Nadal.
Les dites universitats.
Les dites leuda e
censal vene lo senyor Rey En P. ho mes entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent per raho dels censals ques
carregaren segons que atras nes feta mencio.
Del senyor
Rey.
Item hi ha lo delme del estany.
Lo
dit delme posseeix vuy lo senyor Rey pero es assignat als capellans
del castell.
Alienat.
Item hi ha lo molin apellat
mija.
Berenguer dez Catllar.
Lo dit molin
fo establit per lo senyor Rey En Johan an Berenguer
dez Catllar lo qual ne ha a respondre a la dona sa
muller per raho de M.D florins quey te assignats per
raho de donacio quel dit senyor lin feu en ajuda de son
dot de LXX lliures lany. E daltra part ne ha a respondre al
dit senyor de XXX lliures lany. E ultra aço
ha a tenir en condret lo dit moli.
Alienat.
Item
hi ha I casal de molins apellats Estramers.

Francesch
Tellet.
Lo dit casal fo establit per En Guillem Miro an Francesch
Tellet de Salses a cens de XXI lliure lany pero foli
remes lo dit cens a VI anys.

Berenguer dez
Catllar.
E en apres de les dites XXI lliure
de cens foren venudes XX lliures per lo senyor Rey En Johan o
per son tresorer al dit Berenguer dez Catllar per preu de CC
florins.
Del senyor Rey.
E romanen hi vuy al
dit senyor los romanents XX solidos. E daltra part XXX
solidos qui fa de cens e obligat lo dit Castllar
a obres e altres coses.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo
forn.
Les rendes del dit forn posseeix vuy lo dit
senyor Rey pero aquellas reeb lo castella del
dit castell en paga de son salari.
Item hi ha la
scrivania.
La dita scrivania posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.
Item hi havia lo dit senyor los agrers qui
podien valer uns anys ab altres de LXXX en C lliures.

Ipolit
Garrius.
Los dits agrers son estats establits per
lo senyor Rey En Johan an Ipolit Garrius fill den Julia
Garrius a cens cascun any de un capo. E fo lo
preu o entrada del dit establiment dos perells de capons
del qual establiment fo feta carta publica en poder den Jacme
Quinta notari e scriva del senyor Rey a XXVI dabril
del any M.CCCXCI.

CASTELLS DE CLAYRA DE VINÇA
DE SENT LORENÇ.
Alienat.

Item havia lo dit senyor los dits castells de Clayra quals eren
pagadors a Nadal cascun any XX solidos.

TORDERES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Torderes los quals li
fahia cascun any de cens IIII eymines e IIII mesures
dordi venables les quals podien valer uns anys ab
altres II lliures X solidos. E daltre part los quals eren pagadors
cascun any a Nadal XX solidos.
Senyora Rena.
Los dits cençes
dels dits III lochs e tots altres drets quel dit senyor hi hagues ha
venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora Reyna muller sua la
qual los te els posseeix vuy.
(los te els
posseeix; els: e los: i los: et los : y los)

VILAMULACHA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de
Vilamulacha los quals li fahia cascun any de cens II eymines
VI mesures venables dordi les quals podien valer
uns anys ab altres XXVIII solidos. E daltre part los quals eren
pagadors a Nadal XV solidos.
Senyora Reyna.
Los dits censes
ha venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora muller sua
la qual los te e posseeix vuy.


POLLESTRES.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les quals lo dit loch de Pollestres li fahia cascun any de cens VI
aymines dordi raseres pagadores a Sent P. e Sent
Feliu. E daltra part los quals eren pagadors a Nadal XXX solidos.

Felip Roig.
Los dits censes ha venuts lo senyor Rey en P. an
Felip Roig ensemps ab la jurediccio del dit loch de Pollestres per
preu de D florins.

REGLELLA.
Del senyor Rey.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch de Reglella los quals li fa cascun any
lo dit looh pagadors a Nadal de cens XV solidos.
Lo dit cens
posseeix vuy lo dit senyor Rey.

BANYULS.
Alienat.
Item
ha lo dit senyor en lo dit loch de Banyuls les quals li fa cascun any
lo dit loch pagadores a Nadal de cens V lliures.
Perico Bertran.

Lo dit cens ha venut e assignat lo dit senyor Rey En Johan an
Perico Bertran ciutada de Barchinona en satisfaccio daquells IIIIm.
solidos censals que li foren venuts per lo dit senyor segons que
atras es contengut.

CORBERA.
Alienat.
Item havia lo
dit senyor en lo dit loch de Corbera les quals li fa cascun any lo
dit loch pagadores a Nadal de cens XV lliures.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Lo dit cens ha venut lo dit senyor Rey
En P. a certes universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio
de certs censals morts que veneren sobre si mateixs.


ALIAMA DELS JUEUS DE PERPINYA.
Alienat.
En la dita
aliama acustumave lo senyor Rey de haver e reebre cascun any
per trahut o demanda ordinaria …. X.m solidos.
Los
Gualbes G. dez Torrent e altres de Barchinona.
Los dits X mille
solidos cascun any vene lo senyor Rey En P. per necessitats de la sua
cort a censal mort cascun any. E comprarenlos los
Gualbes e En Guillem dez Torrent e altres ciutadans de Barchinona.

En en apres los tresorers del senyor Rey en P. e
del senyor Rey En Johan començaren
de fer demanda graciosa cascun any a la dita aliama. E primerament ne
hagueren un any II mille solidos. Apres altra
any IIII mille solidos. E axi poch a poch muntaren la
dita demanda graciosa a XIIII.m solidos lany.
Alienat.
E
aquests XIIII.m solidos o aytant com fos la dita demanda
distribuiren los dits senyors en la forma ques segueix.

Huc de Santa Pau.
Es assaber quen vene
lo senyor Rey En P. a mossen Valor de Lige los quals
apres compra lo noble mossen Huc de Santa Pau
IIII.m solidos censals.

Mestre Ramon Querol.
Item ne
assigna lo dit senyor cascun any a mestre Ramon Querol VI.m solidos.

P.Tequi.
Item lo senyor Rey En Johan hi ha venuts an P. Tequi
mercader de Perpenya cascun any M.D solidos censals.
Johan
Garrius.
Item ne posseeix En Johan Garrius per titol quen ha del
dit senyor Rey En Johan lo qual titol los juheus no son certs
quin es cascun any III mille solidos.

CONFLENT. -
VILAFRANCHA.
Item ha lo senyor Rey la vila de Vilafrancha
de Conflent en la qual acustumava de haver e reebre les rendes
e drets seguents.
Alienat.
Primo lo forn vell.
Item lo
forn nou.
Item los censes del masell e altres
censes.
Item la scrivania de la cort del veguer de
Conflent.
Item la leuda del pes e mercat de Vilafrancha.

Item la renda de la Saionia de Conflent.
Item lo
forestatje del bosch de Querença.

Item lo cens del moli serrador.
Item C lliures
annuals sobre lo dret de la treta de la mena del ferre
de Conflent.

Diverses universitats.
Totes les dites
rendes e altres drets daquellas ensemps ab les rendes
del forescapi de Lauro qui es en Rossello e ab
XXV lliures quel senyor Rey prenia de cens a Pontella sobre lo
estany Stanyer e ab XV lliures e III solidos quel dit senyor
reebia a Corbera e ab la renda de la leuda de Salses
e ab XXVIII Iliures quel dit senyor hi prenia de cens cascun
any per raho de pastura e ab la renda Dopol e ab la renda de Toluges
ab forescapis e altres drets daquellas e de la scrivania de
la cort del veguer de Rossello son estades meses entre mans
per lo senyor Rey en P. a les universitats de Vilafrancha
de Conflent de Roders de Cornella de Fulla
de Sahorra de Secdenya e de Conat
en Conflent de Puig Valedors e de Formiguera en
Capçir de
Maurellans de Tautahull Dopol de Salses e de
Argillers en Rossello en satisfaccio de aquells VII.m solidos
annuals que havien venuts e carregats sobre si mateixs per afers del
dit senyor entre censals morts venuts a raho de X.m solidos per
millenar e alguns violaris venuts a raho de VII.m
solidos per millenar.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
quals acustumave de reebre cascun any de cens sobre les scrivanies
publiques de Vilafrancha …. XXX lliures X solidos.

Thomas de
Martza.
Les dites XXX lliures X solidos ensemps ab altres rendes
reyals tro a cumpliment de C lliures censals vene lo
senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos a mossen Thomas de Martza.


SAHORRA. FULLA.
Alienat.
Item havia lo senyor los
dits lochs ab totes les rendes e drets de aquells.
Berenguer
Dolms.
Los dits lochs ab totes les rendas e drets
daquelles exceptades les menes dargent e de ferre e
daltre metall son estats venuts a mossen Berenguer
Dolms per lo senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos. E poden valer
uns anys ab altres …. I. Iliures.

FORMIGUERA.
Alienat.

Item havia lo sanyor Rey lo castell e loch de
Formigera.

Johan Garrius.
Lo dit castell de
Formigera ab les rendes de aquell e ab les rendes de la Mata
e ab lo delma del loch
/ Aquí salta la página 175 a la
178 /
de Johan CXX lliures cascun any an Johan e an Luis de
Gualbes a compliment de VI.m solidos censals qui foren venuts sobre
los molins reyals de Perpenya e de Canohes.


Universitats de Conflent e de Rossello.
Item hi son
estades assignades per lo senyor Rey en P. a les universitats de
Conflent e de Rossello en paga e satisfaccio del censals de
que atras es feta mencio C lliures anuals.
March Pujol.
Item
hi son estades assignades XXXX lliures annuals per lo senyor Rey En
Johan an March Pujol de la sua cambra e son de aquelles LXX
lliures annuals quel dit senyor li ha venudes sobre certes rendes
sues per satisfaccio de M.CCC florins que li dona en ajuda de
son matrimoni.

CASTELL DE RODERS.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell de Roders.
Vescomte de Roda.

Lo dit castell de Roders ensemps ab la jurediccio molins e rendes
de aquell e ab les rendes de Ropidera son estats venuts per lo senyor
Rey En Johan al vescomte de Roda e valen les dites rendes uns anys
ab altres …. LXXX lliures.

CASTELL E VALL DE CONAT.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell loch e vall
de Conat.
Senyora Reyna.
Lo dit castell loch e vall ab totes
les rendes e drets daquells te vuy la senyora Reyna.

CASTELL
E LOCH DE VINÇA.
Alienat.

Item havia lo senyor Rey lo dit castell e loch de Vinça.

Senyora infanta dona Johana.
Lo dit castell e loch
fo mes entre mans lonch temps ha per lo senyor
Rey En P. per certs titols a la senyora infanta dona Johana
filla sua ensemps al les rendes e drets daquell. E
poden valer uns anys ab altres …. XL lliures.

CASTELL
DARELEU.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell
Dareleu.
P. Blan quondam.
Lo dit castell ensemps ab les
rendes daquell qui poden valer uns anys ab altres LXX Iliures fo
venut per lo senyor Rey En P. an P. Blan quondam.


CERDANYA.
- PUIGCERDA.
Item ha lo dit senyor Rey en Cerdanya e en la vila
de Puigcerda les rendes e drets davall scrits.
Alienat.
Primo
los censes grosses e menuts en la dita vila
de Puigcerda e en alguns lochs esparçes
de Cerdanya poden valer cascun any …. XLII lliures XIIII solidos.

Item hi ha alcuns censes e loguers dalberchs
del call de Puigcerda qui poden valer cascun any .. XLII
lliures XVIIII solidos.
Perico Bertran.
Los dits censes e
loguers son estats venuts ensemps ab altres rendes an Perico Bertran
ciutada de Barchinona en satisfaccio de IIII.m solidos censals qui li
foren venuts per lo senyor Rey en Johan per preu de IIII.m florins.

Item hi ha lo dit senyor alguns censes quis reeben dins la vila
de Puigcerda los quals munten cascun any …. XXI lliures XVIIII
solidos VI diners.
Lo senyor Rey.
De les dites XXI lliures
XVIIII solidos VI diners reeb vuy lo senyor Rey VIII lliures
XVII solidos VIII diners.
Guillem Gibilli.
E les romanents
XIII lliures I solido X diners reeb En Guillem Gibilli scriva del dit
senyor per donacio quen ha per lo
senyor Rey En Johan.
Alienat.
Item hi ha les
rendes seguents.
Loguers dels taulers del masell de
Puigcerda.
Leuda pes e mercat.
Scrivania de la
cort.
Molins drapers e fariners reyals de
Puigcerda.
Francesch Bertran.
Les dites rendes reeb vuy
mossen Francesch Bertran tro en quantitat de VIIII.m DCXLVIII solidos
X diners de censal mort quey te assignat e lo romanent si res
hi sobre es del senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
los quals reebia cascun any de cens sobre lofici dels
sobreposats de mercers sabaters e altres de
Puigcerda Ll lliures X solidos.
Thomas de Martza.
Les dites
Ll lliures X solidos ensemps ab altres rendes reyals tro a
compliment de C lliures censals vene lo senyor Rey en P. preu de XX.m
solidos a mossen Thomas de Martza.

CASTELL DE QUEROL.
Item
hi ha lo dit castell de Querol.
Lo senyor Rey.
Lo dit castell
de Querol e la jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.
Francesch
Bertran.
E les rendes de aquell te vuy lo dit mossen Francesch
Bertran per lo titol dessus dit.

VALL DE
RIBES.
Alienat.
Item hi ha la dita vall de Ribes
ab la dita pastura de Coma de Vaques.
P. Galceran de
Pinos.
La dita vall de Ribes ensemps ab la dita pastura vene lo
senyor Rey en P. al noble mossen P. Galceran de Pinos per preu
de X.m florins. E vuy posseeixho lo noble En
Galceran de Pinos frare seu. E poden valer cascun any ….
D lliures.

CASTELL DE ARISTOT.
Item hi ha lo dit castell
e loch de Aristot.
Perico Bertran.
Lo dit castell e loch ab la
jurediccio tan solament te vuy lo senyor Rey. E les rendes
daquell te obligades lo dit En Perico Bertran per los IIII.m solidos
censals de que atras es feta mencio.

VALL DE MORANGES.
Item
hi ha la Vall de Moranges.
Del senyor Rey.
La dita Vall ab la
jurediccio daquella tan solament te vuy lo senyor Rey.
Promens
de Moranges.
E de les rendes de la dita vall se retenen
los prohomens daquella cascun any XX lliures en
satisfaccio daltres XX lliures censals a les quals per afers
de la cort son obligats an Francesch dez Puig savi en dret.

Perico Bertran.
E lo romanent de les dites rendes reeb
lo dit En Perico Bertran per raho del titol
atras contengut.

ISOGOL.
Alienat.
En lo castell e
loch de Isogol lo qual es de esgleya ha lo senyor Rey la VI.a part
del delma.
Perico Bertran.
La dita VIa part de delma te vuy
lo dit En Perico Bertran per lo titol dessus
dit.

CASTELL DE LA ROCHA DE VILLECH. (Roca de
Villec)
Alienat.
En lo dit castell e loch acustumava lo
senyor Rey de reebre certa part de les rendes qui podien valer uns
anys ab altres …. XXV lliures.
Perico Bertran.
Les dites
rendes quel dit senyor havia en lo dit castell e loch te vuy lo dit
En Perico Bertran per lo dit titol.

CASTELL DE LIVIA.
Del
senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo dit castell de Livia. Lo
dit castell ab lo loch e jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.

Ponç dez Catllar.
E
les rendes daquell reeb En Ponç
dez Catllar quin es castella perpetual per tal con no
bastan a C lliures quel dit castla ha cascun
any per salari ordinari de la dita castlania.
(castlania,
castla, castlà, castella, castellà, castellano, castellán,
Cathalonia, Catalunya, Chastelogne, castle, castell, castrum, calat,
catal, etc.)

LOCH DE ANGOSTRINA.
Item ha lo
dit senyor lo dit loch de Angostrina.
Del senyor Rey.
Lo dit
loch ab la jurediccio daquell te vuy lo dit senyor Rey.
Item ha
en lo dit loch rendes qui poden valer cascun any XXV lliures.


VILAR DE NIULA.
Item ha lo dit senyor lo dit Vilar de
Niula.
Del senyor Rey.
Lo dit Vilar ab la jurediccio daquell
te vuy lo dit senyor Rey.
Alienat.
Item hi ha rendes qui
poden valer una anys ab altres XII Iliures.
March Pujol.
Les
dites rendes de Angostrina e de Niula ensemps ab la renda de la treta
de la mena del ferre de Conflent de que atras es feta mencio
son estades assignades an March Pujol de la cambra del senyor
Rey En Johan en paga e satisfaccio de LXX lliuras annuals e
rendals quel dit senyor li ha venudes per preu de M.CCC
florins que li dona en ajuda de son matrimoni.


CASTELL DE BELLVER.
Item ha lo dit senyor lo dit castell
de Bellver.
Lo senyor Rey.
La proprietat del dit castell e
loch daquell ensemps ab la jurediccio te vuy lo senyor Rey.

Francesch Castello. E te ho vuy Ipolit Garrius.
E
les rendes ensemps ab la castellania del dit castell e
batlia de la vila de sotvegeria de Barida vene
lo senyor Rey En Johan a Miçer
Francesch Castello. E vuy te aquellas Ipolit Garrius fill den
Julia Garrius tresorer del senyor Rey. E poden valer uns anys ab
altres LXXXX lliuras ultra los forescapis
que lo dit Ipolit reeb aximateix.


SAJONIA DE CERDANYA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
la dita renda apellada Sajonia qui pot valer cascun any XVI lliures.
Perico Bertran.
La dita renda es estada assignada al dit En
Perico Bertran ensemps ab les altres rendes e per lo titol de que
atras es feta mencio.

VALLSEBOLLERA.
Del senyor
Rey.
Item ha lo dit senyor la dita Vallsebollera.
La
dita Vall ab la jurediccio daquella te vuy lo senyor Rey.
Item ha
en la dita vall rendes que valen cascun any …. XXXV lliures.


SALAGOSA.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo
dit loch de Salagosa.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell te vuy
lo senyor Rey.
Item ha en lo dit loch rendes qui valen cascun any
XXXV lliures.

PRATS.
Item ha lo dit senyor lo castell de
Prats.
Del senyor Rey.
Lo dit castell ab la jurediccio
daquell te vuy lo senyor Rey.

BOLVIR.
Item ha lo dit
senyor en lo castell de Bolvir lo qual es del abbat de Sent Miquell
alguns censes de rendes.
Del senyor Rey.
E munten cascun any
entre les rendes de Prats e de Bolvir …. XXX lliures.
Totes les
dites rendes de Vallsebollera de Salagosa de Prats e de Bolvir
ensemps ab XX lliures quels homens de Maranges se retenen
cascun any son estades assignades e meses entre mans a les
universitats dels dits lochs per satisfaccio de C lliures de censal
mort que veneren sobre si mateix per preu de II.m florins los quals
per lo senyor Rey En Johan quin fo enganat ab
gran malvestat foren donats an Asbert Ça
Trella del castell de Perpenya donant a entendre al dit senyor que
daqui avant lo salari del dit castella del dit castell
seria de quantitat de LX lliures e mes avant lo qual salari lo dit
Asbert reebia a raho de CL lliures. E aximateix donaren entenen
al dit senyor Rey que per los dits II.m florins seria quiti
del sou dels servents qui guarden lo dit castell e no fa axi
ans dins fort breu temps lo dit Asbert cobra lo dit
salari de CL lliures. E no res menys lo dit senyor *hac a
pagar los dits servents axi com se fa vuy. E lo
dit Asbert *hacsen portats los dits II.m florins e les dites C
lliures de censal mort se paguen vuy de les rendes del senyor
Rey an Francesch dez Puig savi en dret. Si maleyts sien
tots aquells qui ab semblants barataries enganen
lo senyor Rey.

CASTELLS DE BAR MUSSE E ALT.
Alienat.

Item ha lo dit senyor los dits castells.
Vescomte de
Castellbo.
Aquests castells ab totes les rendes e drets daquells
qui poden valer uns anys ab altres I. lliuras foren venuts per
lo senyor Rey En P. al vescomte de Castellbo.

SALTAGUELL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo loch de Santaguel.

Universitat de Puigcerda.
Lo dit loch ensemps ab totes les
rendes e drets daquell vene lo senyor Rey en P. al noble En Jacme de
Pallars per preu de XVIII.m solidos. E en apres fo venut per lo dit
Jacme An Johan de Lassana (o Lussana). E en apres per los
hereus del dit Johan es estat venut a la universitat de Puigcerda ab
luisme e ferma del senyor Rey e ab les amortitzacions per
preu de XXIIII.m solidos. E poden valer les dites rendes uns anys ab
altres …. LX lliuras.

ALLO.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell e loch de Allo.
Vescomte de
Roda.
Lo dit castell e loch te vuy lo
vescomte de Roda ensemps ab la jurediccio delmes
rendes e altres drets daquell qui poden valer cascun any pus
de CX lliuras sots lo titol quis segueix.
Es assaber quel senyor Rey En Johan vene
al dit vescomte lo castell de Roders per cert preu lo qual lo
dit vescomte pagua entre diners e cautelas. E en apres
lo dit senyor compra la castellania del dit castell de
Roders la qual era dels hereus de mossen Ramon de Perellos per
preu de XX.m solidos en paga e satisfaccio dels quals lo dit senyor
vene als dits hereus lo dit castell de Allo los quals hereus en apres
han trasportat lo dit castell en lo dit vescomte. E en apres
lo dit senyor ha donada la dita castellania de Roders al dit
vescomte de Roda ab retinença
de C lliuras. E aquesta donacio ha feta a el e als seus
perpetualment axi que en cas quel dit senyor volgues restituir
al dit vescomte lo preu del dit castell de Roders lo qual ha pagat
entre diners e cautelas segons que dit es encara lo dit
vescomte romangues castla daquell ab lo
dit salari o retinença
de C lliuras cascun any.

Índice, tomo V (5)

ÍNDICE de los documentos y demás materias que comprende este tomo.

Advertencia.

Ordonacions fetes per lo molt alt senyor en pere terç rey Darago (Pere IV de Aragó, terç com a Comte de Barchinona) sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort.

Dels Majordomens. 

Dels Copers. 

Dels Boteylers majors. 

Dels Boteylers comuns. 

Del Portant aygua a la boteylaria. 

Dels Panicers majors. 

Dels Panicers comuns. 

Del Pastador. 

Dels Escuders davant nos tallar ordonats. 

Dels Sobrecochs. 

Dels Coyners mayors. 

Del Argenter de la nostra cuyna. 

Dels Cochs comuns.

Del Moseu.

Del Manucier. 

Dels Argenters de la cuyna comuna. 

Del Portador daygua a la cuyna.

Dels Escuders portants le taylador real.

Del Comprador. 

Dels Cavalleriçes.

Del Menescal.

Dels Homens de la escuderia. 

Del Falconer major. 

Dels Falconers. 

Dels Caçadors o Guarda de cans. 

Del Sobreazembler e Sotsazembler. 

Dels Azemblers. 

Dels Juglars. 

AÇI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI

Dels Camarlenchs. 

Dels Escuders de la cambra. 

Dels Ajudants de la cambra. 

Del Barber. 

Dels Meges de phisica.

Dels Meges de Cirurgia. 

Dels Escrivans secretaris. 

Del Armador real. 

De la guarda de les tendes. 

Del Sartre et sos coadjutors. 

De la Custurera et de la coadjutora. 

Del Apothecari. 

Dels Rebosters majors. 

Dels Rebosters comuns. 

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Dels Uxers darmes. 

Dels Porter de massa.

Dels Porters de porta forana.

Del Posader.

Dels Algutzirs. 

Dels Homens del offici del Algotzir. 

AÇI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE. 

Del Canceller. 

Del Vicecanceller. 

Del offici del Prothonotari tinent los segells. 

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Ajudants de la nostra Scrivania.

Dels Missatges de verga de la cancellaria. 

Del Calfador de la cera perals segells pendents. 

Offici dels Sagelladors de la scrivania. 

Dels Promovedors.

Dels Endreçadors de la conciencia.

Dels Oydors.

Dels Escrivans dels Oydors. 

Dels Porters o sotsporters que son liurats als Oydors.

Del Confessor.

Del Abbat de Sanctas Creus.

Dels Monges de la cappella. 

Del Escolan de la cappella. 

Dels Almoyners. 

Del Escolan de la Almoyna. 

Del Servidor de la Almoyna. 

Dels Correus. 

AÇI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional. 

Del Lochtinent e Scrivans del Maestre racional.

Del Tesaurer. 

Del Lochtinent e Scrivans de Thesaurer. 

Del Escriva de Racio. 

Del Lochtinent et scrivans de Racio. 

Dels Convits. 

De les viandes. 

De la manera de dar racions. 

Dels frens e altres apparellaments de cavalls.

De les vestidures e altres ornaments.

De les oblacions. 

Dels honors a alcuns con se pertanyen faedors.. 

De les fruytes en la taula ministradores.

De la illuminacio de la Cort Real.

De la illuminaria quant per defunts se celebra.

Del argent de la cort nostra. 

Dels Consellers nostres.

De la manera del seer e proposar en consell nostre.

Dels serveys. 

Dels salaris dels Comissaris. 

De la manera de escriure letres a diverses persones. 

De la manera de sagellar ab sagell de cera e ab bulla.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Dels beneficis donadors. 

De la ordinacio de la cappella. 

De la vigilia e de la Nativitat de Nostre Senyor.

De la festa de sent Johan evangelista. 

De la festa de la Circuncision de nostre Senyor.

De la festa de la Epiphania. 

De la conversio de sent Paul.

De la cadira de sent Pere. 

De la festa de Ram e Palma. 

Del dijous de la Cena. 

In Parasceve de nostre Senyor. 

De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.

Del dilluns e del dimars seguents. 

De la festa de la Invencio de Sancta Creu. 

De la festa de la Ascencio de nostre Senyor. 

De la vigilia de Pentacosta e del dia e del diluns e del dimarts seguents. 

Del dicmenge de Trinitat. 

De la festa del Cors de nostre Senyor. 

De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista. 

De la festa de sent Pere. 

De la festa de sancta Anna. 

De la Transfiguracio de nostre Senyor.

De la festa de sent Lorenç. 

De la Corona de Jesuchrist. 

De la festa de la Exaltacio de Sancta Creu. 

De la Dedicacio de sent Michel. 

De la festa de sent Luch evangelista. 

Del dia de Tots Sants. 

De la Comemoracio dels defunts e tota hora que per defunts se faça. 

De la festa de la Passio de la ymage de Jesuchrist.

De la festa de sent Marti. 

De la festa de sancta Katarina. 

De la festa de sent Nicolau. 

De les quatre festivitats de la Mare de Deu. 

Dels Martirs. 

Dels Confessors. 

De les Verges. 

De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la verge Maria y de tots los altres sants. 

De les vigilies de les festes. 

Dels dies dominicals. 

Dels divendres. 

Dels dissaptes. 

Dels dies ferials. 

De les quatre tempores del any. 

De la Almoyna. 

De les Fayles e dels Missatges. 

De les loguers de les besties logades. 

Declaracio feta sobre totes les dites ordinacions. 

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN.

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN. 

Fin del índice.