De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

Per tal com empressio de segell a pus plenera fe havedora de la cosa ques fa majorment es trobada per tal que fe a la letra o a la carta se reform mayorment per lo segellar: digna cosa e laudable reputam que per majoritat et varietat de coses atorgadores per nos e encara per duracio pus longa sia induyta e estatuyda varietat de segells: per tal encara que aquestes coses les quals ordenar havem disposat engir la manera del segellar o del bullar sia coneguda la varietat o falsetat de les letres. Emperamor daço ordonam en la cancellaria nostra tres maneres de segellar ço es que a vegades ab bulla de plom o de aur: a vegades o ab gran segell havent dues empressions egualment de cascun costat emprements jacsia que la empressio sia no semblant e diversa lo qual segell vulgarment flahon es appellat o nomenat: alcunes vegades empero ab altre menor segell lo qual comun es dit ab lo qual les letres les quals de la nostra cancellaria ixen sien segellades segons la forma dejus annotada.
En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns altres ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanents. En lo flahon volem esser servat que de la una part sia ymatge reyal en la manera de la bulla e en torn letres qui diran axi: Diligite justitiam qui judicatis terram et occuli vestri videant equitatem. De laltra part cavaller ab corona en lo cap armat sobre cavall darmes de nostre senyal real espressada decentment e letres en torn qui contenen tots nostres titols de regnes e de comtats. E en lo sagell pero comun reyal ymage sia per la manera la qual en la primera part de la bulla havem dita: mas les letres les quals en torn seran no tan solament regnes mas tots nostres titols contenguen. En apres un poch contrasagell en lo qual sia escut de nostres armes decorat ab corona la qual sia sobre lo dit escut mas en torn letres no sien espressades. E donchs con letres de comuna justicia o comissions de causes o altres negocis havents encara alcunes clausules especials o altres quals que quals en paper escrites de nostra scrivania exiran closes o ubertes lavors ab sol sagell menor lo qual es dit comun sagell en lo dors o sobre la apertura de la letra quis tancara sia segellada. Si empero alcuna gracia per nos se fara per temps a vida o a beneplacit a alcuna persona o altra cosa semblant axi que les cartes sien en pergami scrividores lavors sien segellades aytals letres ab aquest mateix segell en pendent ab corda de seda segons la manera devall determenada. Mas el sagell aquell pendent en altre part del dors empressio haja de contrasegell lo qual a aço havem duyt ordonador. En apres la corda aquesta en la qual lo sagell penjara de diverses colors deura esser de seda ço es groga e vermeyla axi que sia lata e prima e sia tota en loch quaix de nostres armes reyals feta contenents ço es sinch faxes o vies en lonch perque les tres foranes ço es dos e una mijana sien de color groga les altres pero dos les quals seran ço es assaber entre cascuna forana e mijana seran de color vermeyla. Mas en cascuna de les dues foranes set fils de seda groga e no mes ne menys se contendra: les tres pero ço es assaber dos vermeyles e una groga contendran cascuna sinch fils e no mes ne menys. En apres si gracies per nos faedores seran perpetuals axi con si consintriem privilegis militars a alcuna persona o altre cosa semblant en privilegi e gracia perpetual a alcuna universitat o persona a la qual fer volrem per si e son succeidor gracia special o si alcun procurador per qualque causa constituirem: en aquell cas les cartes les quals sobre aço se faran en pergami sien segellades en pendent ab gran segell de cascuna part empressio egual havent jacsia no semblant lo qual segell flahon vulgarment es nomenat peyng per lo dit segell en corda de seda de la color e de la manera per totes coses daquella altre de la qual desus es ordonat. Si pero les dites concessions o privilegis serien de gran honor o de pes axi com de duchat marquesat comtat o vescomtat per nos creador ab bulla daur sien segellades. Empero si ley fur o constitucions promulgariem en cort general a alcun regne o regnes o comtats nostres o privilegis o concessions de atorgament de baronia o si a alcuna universitat alcun privilegi de gran pes consintriem per tots temps axi com inmunitat de talles o de contribucions o de declinacio de fur contra dret comu o altre cosa la qual se esgardaria universalment o encara particularment tots los ciutadans o altre cosa semblant de la qual nos arbitrariem: en aquell cas volem que cartes sobre aço faedores ab bulla de plom sien munides. En aquell encara cas appensio de bulla nostra no en corda mas en fils de seda divises e separats divisidament adhibem ço es vint fils de seda vermeyla e trenta fils de seda groga qui sajustaran en la part jusana de la letra e seran doblades dejus e seran en nombre cent fils e en aquella la bulla daur o de plom se penjara: lo qual nombre de fils res no ajustan ne diminuen per tots temps volem en semblants coses esser observat: la cera empero dels sagells faedors vermeyla statuim deure esser e si aytal no era en aquelles neguna fe no sia haguda.

Nota:
e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray:
y en la otra parte un escudo en el cual estén las armas de Aragón que son tales una cruz por el medio del escudo y en cada cuarto (cuadrante) una cabeza de sarraceno (moro).

taxacio cartes letres exiran nostra cort

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

E si de la provisio e subsignacio faedores en les cartes o letres e privilegis de la nostra cort real proceydores persones dignes letrades e sufficients ab cura diligent havem ordonades per tal que les continencies o tenors de aquelles degudament segons que a la nostra celsitut se pertayn en justicia per totes les sues parts sien fundades: no ab menor sollicitut es per nos perpensador que a custodia e guarda dels nostres segells en los quals la nostra real magestat es presentada e per impressio dels quals les dites letres e cartes son obeydes e segellades e encara a correccio e a esmena de aquelles si en bella retorica o bon lati e juxta lo nostre estil seran corregidores una bona persona de feeltat aprovada e almenys en sciencia gramatical be instruyda per nos volem esser aordonada. Perque volem e ordonam que en la nostra scrivania sia un escriva bo e sufficient qui tots los nostres segells e la bulla tenga salvant lo sagell sacret lo qual per los nostres camarlenchs tenir havem declarat qui protonotari tinent los nostres segells volem esser nomenat lo qual totes les letres que de casa del canceller o vicecanceller a la scrivania vendran signades per nos o nostre canceller o vicecanceller o altra persona a aço ordenada registrar per los ajudants de la scrivania faça e apres aquelles ab lo registre conprou e corregesca si a vertader lati seran esmenadores e trebayl e proveesca diligentment que ben e ornadament segons ques conve sien dictades e puys aquelles segellar faça e espeech als demanants aytant con ell pora effectualment e sens triga. Guartse empero que letres alcunes no segell salvant aquelles que on lo manament en lo dors de la letra veura per nos o alcun de nostre conseyl de part nostra o per los secretaris scrivans esser manades: encara aquelles que per los oydors nostres seran provises justicia tan solament contenents. E per tal que totes coses segons nostra volentat mils proceesquen al dit protonotari nostre manam que alscuns rescrits privilegis perpetuals confermacions de privilegis o donacions de coses no mobles o de jurediccio contenents segellar no presumesca si donchs de nostra boca a la sua manament daço no havia o ab lo segell de nostre anell closes e segellades no vehia. Volem encara e ordonam que de totes aquelles letres cartes e privilegis que de la nostra scrivania exiran reeba lo preu e salari lo qual sobre les taxacions de les letres havem ordonat: e per tal que aquell pusca mils inviolablement observar volem que copia de aquell en si tinga e de la moneda que daqui exira cascun ayn volem ell compte retre al maestre nostre racional. E si alcunes letres taxadores a arbitre seran qui en la dita taxacio declarades no sien lo dit protonotari nostre observada moderacio e taxacio congruent aquelles a arbitre seu taxar pusca cor la consciencia dell sobre aço de tot en tot carregam. Volem encara que als escrivans de manament en fer totes escriptures faents per la nostra cort e als ajudants de la scrivania en totes les coses que al offici de la scrivania se pertanyen manar pusca: e si en aço seran negligents que aquells en la quitacio de sinch dies o menys per cascuna vegada que en aço fallit hauran cascun dells punir puscha. Volem encara que tots los dits adjudants de la scrivania en totes aquelles coses que al offici se pertanyen lo dit protonotari nostre obeyr sien tenguts. Atorgam encara a ell que si los correus nostres engir lur offici exercidor negligents haura trobats pusca ells de la quitacio de quinse dies o meyns punir segons que a la sua discrecio haura vist faedor. E perque a ell gran fe li es comesa en tenir nostres segells e per rahon de son offici moltes vegades ab nos ha a contractar volem que lo sagrament a nos faça lo qual lo vicecanceller a nos prestar es tengut.

 

dels scrivans - manament

10, 11, 12 de agosto, 1461

10 DE AGOSTO.

No hubo sesión, con motivo de la festividad de San Lorenzo.
El mismo día, se recibió la siguiente carta.

Molt magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors.
Per letra de mossen Sampso sindich de aquesta ciutat som certificats que per mestre Marti Pere seria stada dada una creença e aquella explicada a vostre magnifich consistori per part dels jurats en efecte de clamors e per defensio de constitucions contra lo batle e sotsbatle de aquesta ciutat e causant admiracio de la eleccio feta de la persona de mossen Sampso com a sindich predit en aqueix insigne consell. Perque mossenyors havent no poca admiracio de tals fets ne sabent res en aquells havem volguda saber la veritat ab nostres conjurats e ab lo notari de nostre ofici havem trobat de veritat que dites crençes son stades fetes occultament de nos e sens intervencio del notari sino ab hun seu scrivent al qual minuta ne res no ha restat per alguns dels jurats e segellades ab altre segell e no ab aquell qui es acustumat qui no pot segellar sens sabuda de tots e desliberat per la major part en cars de diferencia e lo qui pigor es aquells jurats afermen que james mestre Marti Pere ha hauda comissio de ells de explicar tals fets. En lo batle concorden tots. En lo sotsbatle diferenciegen e en la admiracio de esser del consell mossen Sampso. Es veritat mossenyors que dels dits oficials nos pot pretendre tal interes per al present com se diu es stat explicat per lo dit mestre Marti de haver admiracio per esser elet en lo consell mossen Sampso fa poch al fet. La determinacio e voluntat de aquesta universitat se mostra ab los derrers poders dats a mossen Sampso per jurar lo Senyor Primogenit e per substituir en lo consell. E vostres grans providencies hajen per molt cert que si per vostres predecessors e per los consellers de aqueixa ciutat qui per diverses vies occorrent los fets foreu certificats e istats e pogues esser endreçat que en aquesta ciutat se fos tengut consell general com era necessitat ha portat la diferencia e dubte assats voluntari qius feya si mossen Sampso podia entrevenir en lo consell fora stada aclarida com ara es fet e no ha fallit que no sien stats molt certificats que aquesta universitat james no expellira mossen Sampso ne encara los altres sindichs de la cort qui entrevengut haguessen en la prossecucio del negoci per lexar aquells a sol carrech de mestre Marti Pere no derogant a sa bona disposicio e virtuts que la intervencio del hun no empachava laltre almenys en lo benavenir e voluntat de aquesta ciutat e Deus perdo a qui ha culpa de haver sostenguda tal diferencia tant temps. Vostres grans providencies e aqueix magnifich consistori acostuma esser principals endreçadors de tenir en pacificacio aquest Principat. No es dubte aquest juredesch quant ne fretura e ha freturat en tota la prossequcio del negoci ne la predita creença e desorde de scriure en ofici de juredesch quant es praparatiu a scandels e suscitar bandositats. E mes en aquesta ciutat tant inclinada a tals desastres lo batle es ciutada de honor la perdicio dels fets de aquesta ciutat per aquesta causa es mes que publica lo remey es facil. Si per lo Senyor hi volra esser provehit de que es scrit al Senyor Primogenit si a vostres grans providencies sera plasent fer hi cara e darhi alguna endreça per aquesta ciutat per tots los principals ciutadans e per nos seria haut a molta gracia. E no poria esser sino en plaer e benavenir de vosaltres e de tots. E sia la Trinitat Sancta vostra proteccio e guarda. Scrita en Gerona a cinch del mes de agost any Mil CCCCLXI. - Als molt magnifichs honorables e de molt gran providencia los diputats del Principat de Cathalunya. - Mossenyors a tota vostra ordinacio apparellats Francesch Raset e Berenguer Ferrer Sasala (ipsa Sala, Sa Sala, Çasala, Lasala, etc) dos dels jurats de Gerona.

En la misma sesión mandaron los señores Diputados expedir la siguiente carta, que, según advertencia del registro, se había redactado ya el día ocho.

Molt reverend egregi noble magnifichs e savis senyors.
Jatsia en vostres instruccions vos sia dat special carrech e comissio supplicar e instar a la Majestat del Senyor Rey li placia proveir dels oficis de canceler vicecanceler regent la cancellaria portant veus de governador e altres oficials necessaris en aquest Principat per que la justicia sia be e degudament administrada a laor e gloria de nostre Senyor Deus e del dit Senyor util e bon regiment de la cosa publica de aquest dit Principat e poblats en aquell. Per quant la dilacio inimica a tots los dits bens e causa dans e inconvenients irreparables qui cascun dia se segueixen per fretura dels dits oficials car la provisio feta per la lllustrissima Senyora Reyna de vicecanceller per interim attesa sa antiguitat es quasi per inutil. E no obstant siam certs de la vostra acustumada diligencia e sollicitut en les coses queus son acomanades vos pregam e encarregam molt e molt stretament façau molta diligencia e sollicitut en les coses queus son acomanadas. Vos pregam e encarregam molt e molta diligencia e instancia ab la dita Majestat li placia per los dits sguards prestament e sens dilacio provehir dels dits oficis en aquest Principat necessaris a tals persones que sia servey e honor sua. E jatsia aço sia degut e pertinent nosaltres e tot aquest Principat ho haurem a gracia e merce. E placiaus scriurens de les coses occorrents. E sia molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio. Dada en Barchinona a VIII de agost any Mil CCCCLXI. - Manuel de Montserat (Monsuar en otra carta más abajo del día 15) dega de Leyda. - Als molt reverends etc. los embaixadors del Principat de Cathalunya. - Los diputats e consell etc. a vostra honor prests.

11 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros asuntos.

12 DE AGOSTO.

Se hicieron varias proposiciones, y entre ellas una relativa a las remuneraciones, sobre la qual se acordó, que se siguiera en todo lo arreglado por las nueve personas comisionadas a este objeto, y habiéndose leído la lista de las mencionadas remuneraciones, mereció la aprobación general.

Considerants que per benavenir e utilitat de les viles castells e lochs del bisbat de Gerona

 

Los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Considerants que per benavenir e utilitat de les viles castells e lochs del bisbat de Gerona es molta necessitat la gent darmes sots capitania del noble baro de Cruylles sie socorreguda e o pagada a cert temps. E que quant lo tall fet per les dites viles castells e lochs per sosteniment de la dita gent darmes no es axi
facil de exhigir com master serie a les quals coses cove sie trobada via e manera per forma tanta utilitat no es. Per ço deliberacio precedent ab intervencio e consentiment de la ciutat de Barchinona ab tenor de la present donam e atorgam plena facultat e potestat a vosaltres honorables mossen Johan Colom cavaller e misser Johan de Bellafia en leys doctor domiciliats en la dita ciutat que per nosaltres e en nom nostre puixats sercar conduhir e haver de aquelles persona o persones ecclesiastiques o seculars de les dites viles castells e lochs e o altres que vist vos sera quantitats de peccunies en via de prestech o bastreta fins en quantitat de de lliures Barchinoneses per convertir aquelles en paga fahedora a la dita gent darmes assignant e consignant a les dites persones per tanta quantitat com prestaran o bestrauran altra tanta quantitat del dit tally procehidora de aquelles viles castells lochs o parts que volreu e concordar poreu e o dels bens rendes e fruyts dels enemichs acuydats del dit Principat qui son en les parts dessus dites ab algun reonable guany o interes si master sera. E per major seguretat de les dites persones puixats permetre a aquells que si del dit tayll o dels dits bens rendes e fruyts assignats pagades no seran nosaltres de peccunies del dit General los restituhirem aquelles dins dos mesos apres la dita bastreta o prestech continuament seguidors sens alguna dilacio e exequcio obligants per aço los bens e drets del dit General. Les dites empero quantitats de prestech o bastreta puixats reebre e fermar apoques e en lo dit pagament convertir e metre en compte recobrant suficients cauteles de la dita gent darmes. E per rao de les dites coses fer e fermar totes e qualsevol cartes e instruments de assignacions e consignacions e de promissions e obligacions ab aquells pactes paccions stipulacions obligacio dels bens del dit General e altres clausules e cauteles necessaries. Comattent vos sobre les dites coses plenament les veus nostres. En testimoni de la qual cosa les presents a vos manam esser fetes ab lo segell major de nostre ofici de deputacio en lo dors segellades. Provehints que en lacte de la paga per vosaltres a la dita gent darmes faedora prengau la nomina e mostra de aquelles distinctament e tingats compte e rao de les rabudes e dates a fi ne puixau dar bona raho. Data en Barchinona a XII de octubre lany de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda.
Domini diputati et cetera.

Dels Escrivans dels oydors. (actualizar)

Dels Escrivans dels oydors.

Per tal quel offici dels oydors per lo qual als clamants justicia promptament es e deu esser exhibida per injuria de ministres triga en lo seu spatxament no reeba: ordonam que dos escrivans aptes e sufficients e experts sien assignats qui per lo mati al loch diputat en lo nostre hostal per la audiencia tenir venguen e aqui presents los damunt dits oydors los dits scrivans un apres altre ligen les peticions que a la dita audiencia seran offertes e sobre aquelles scrisquen les coses per los oydors en aquelles manades e los noms daquells qui les hauran proveydes. Entre les altres coses atenen diligentment que si donchs dos almenys de dits oydors dels quals la un sia cavaller e laltre savi en dret en spatxar les dites supplicacions concordablement no consentien en aquelles coses en les quals serien discordants a negun dells no obeesquen en neguna manera: a ells pero obeyran e seguiran en e per aquelles coses que a la audiencia e al offici dells se esguarden: e les peticions proveydes ells o la un dells segellades pero ab lo sagell del offici dels oydors a la nostra scrivania aporten en la qual entrels scrivans de manament per fer letres de aquelles se deuen devesir. Mes encara scriuran los manaments penals altres los quals per los missatgers de laudiencia a manament dels oydors alcunes persones se faran per tal que si contra aquells fet sera los transgressors puguen segons letres degudament esser punits. E res no menys faran quaern e memorial dels enantaments dels encarcerats qui en la preson real o comuna del loch on nos present serem detenguts seran en quin estament seran lo dia quels oydors aquella segons nostra ordinacio visitada hauran e com e per quinya manera tro a laltra visitacion enantat hi sera: e quan los dits scrivans engir les damunt dites coses entendre no caldran volem e a ells expressament manam que ajuden a registrar e espeegar los affers de la nostra scrivania a la qual cosa si regonegan esser obligats: e obeescan e sian sotsmeses en totes coses e per totes al canceller et vicecanceller e prothonotari. E si los damunt dits scrivans seran en les dites coses desobedients o lo servey ab diligencia no faran los dits canceller vicecanceller o lo prothonotari o oydors pusquen aquells punir de la quitacio de un mes o de menys: e sagrament al canceller faran que be e leyalment les provisions escriuran e lur offici serviran.

porters sotsporters liurats oydors

Dels Escrivans secretaris.

Dels Escrivans secretaris.

Conseguens noms a les coses e estudiants esser congrua imposicio de nom del offici dels secretaris esser la qualitat del dit offici o testifica cor moltes coses secretes a la feel industria dels exercents lo dit offici son comeses. Perque en tal manera provehens disposam que dos notaris bons e sufficients al offici de secretaria sien deputats qui a nos letres secretes escriven e totes escriptures les quals ab nostre secret sagell deuen esser segellades: e a manament de cascun de nostre conseyl letres facen axi con aquelles veer e segellar hajam e aquelles coses que en conseyl nos presents axi sobre supplicacions con en altra manera se escriuen la un dells escriure sia tengut e dels fets que en nostre conseyl se determenaran o a memoria se reduran daquelles que lavors determenar nos poran memorial facen per tal quels determenats a execucio per aquell al qual pertanyen sien menats e los altres en loch e en temps oportuns sien discutits: e per aço un tots temps de necessitat con consell tendrem volem esser present jatsia que amdos esser y hagen. En apres con escriure letres van e sens fruyt seria si donchs les dites letres a aquells a qui se drecen nos trametien: volem que als correus en trameten ells ab nostres letres sien majors e si en negligencia ells troben a quitacio dun mes ells privar segons que a ells sera vist faedor pusquen. Ells empero secretaris sots los camarlenchs esser si estrets regoneguen exceptat que ne als camarlenchs ne a negun sens nostra licencia scrits secrets no mostren en nulla manera: e la un dells almeyns de necessitat dins nostre hostal en loch covinent per tal que si necessitat sesdevenia a escriure qualque sia hora haver puscam jaga. Cometre encara a scriure en cas en lo qual de moltes letres occupats bastar no porien a aquells de la scrivania pusquen: sol que no fossen coses molt secretes en lo qual cas no volem que sia fet sens nostra licencia special. Volem encara e sots pena de perdre la quitacio de dos meses a ells manam que totes letres les quals per ells fer sesdevendra registren: e encara aquelles les quals nos ab ma nostra propia escriurem si donchs de nostra volentat no les lexavem. Ells encara declaram de totes quantitats per ells reebedores daquelles letres que per preu espatxaran sien tenguts retre comte cascun any al nostre maestre racional. Volem encara que de nostra cort no sabsenten en nulla manera sino obtenguda de nos special licencia. En apres per tal con al pus antich per lo pus novell honor es deguda per tal que laltre qui primer sera estat en loffici damunt dit sia honrat manam e ordonam quen totes coses tocans loffici lo primer davant al altre de prerogativa gausesca: e sagramen a nos facen que be et lialment en loffici lur se hauran e que aquelles coses que de nostre secret son les quals ells axi per letres les quals escriuen con en consell sabran secret tendran. E encara per tal con per rahon de lur offici en diverses maneres ab nos han a participar e per nos letres escrites e altres coses per ells escrites son contratades discretament proveents manam que sagrament e homenatge a nos facen de esquivar aquelles coses les quals a nostra salut serien contraries e si les sabien a nos aquelles degen revelar. Ajustans que per ells no es feta nes fara cosa per que los damunt dits sagrament et homenatge no pusquen en lur fermetat estar.

Del Canceller.

ACI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE.

Del Canceller.

Per tal cor magestat real de grau molt gran es exalçada e moltes vegades en grans negocis se gira per ço les letres della proceents son per juhi de hom excellent corregidores e a forma congrua de dret e de raho tornadores. E axi manam per aquesta profitosa sanccio que en la nostra cancellaria haja un canceller lo qual volem esser arquebisbe o bisbe qui sia doctor en leys e en cas que arquebisbe o bisbe doctor en leys no fos volem que altre doctor en leys no contrastant que prelat no sia sia reebut qui les letres nostres liger e corregir a forma sufficient reduyr e de sa man propria en la fin de cascuna ab menys letres que pora son nom sotsescriure sie tengut e sotsescrites per un escriva de manament o de registre o per lo missatge de verga de la cancellaria o per altre porter trametre aquelles decontinent no oblit. Tota hora pero se guart que en lo manament de cascuna de aquelles sia contengut que son manades per nos o de part nostra als escrivans de manament de nostra escrivania per alcun de nostre conseyl o secretaris: e encara aquelles que per nostres oydors seran provehides o manades justicia tan solament contenents e comissions de aquella: pero sia diligent e attent que aquelles que gracia contendran qualque qual a la cancellaria venguen closes ab lo sagell daquell qui manades les haura segellades en la clausura: e en lo manament daquestes sia contengut con seran vistes per aquell qui les haura manades. Sia encara diligent de totes aquelles coses les quals a la cancellaria nostra pertanyer en alcuna cosa sien conegudes: volents pero que si per nos sens mijan o de part nostra per alcun de nostre conseyl o dels secretaris son manades o per los oydors axi con per lur offici ells poder manar havem ordonat no contrastant que de part nostra nos manariem al damunt dit canceller o vicecanceller o als escrivans de la dita escrivania o a alcun dells alcunes letres les quals injustes o per qualque manera no degudes a arbitre del canceller reputades recus aytals letres subsignar si donchs lo segon manament nostre de certa sciencia noy era subseguit. En apres per tal cor a aquell al qual ço que es mes satorga ço que menys es consentir enich no reputam letres justicia contenens encara summaria expedicio o sens plet per son propri moviment manar e subsignar pusca axi con les manades per los altres se esguarda poder corregir. Guartse pero de la present concessio en tal manera no abus quel offici dels oydors sen pogues anichilar o en qualque manera evidentment embargar. E per tal que oltra la nostra ordinacio alcuna cosa per nostre protonotary o per alscuns dels escrivans de la dita scrivania per cartes o letres en aquella faedores no sia atrobada o feta lo dit canceller transcrit de la dita ordinacio e de les coses faedores per los dits vicecanceller protonotary e altres scrivans de la nostra scrivania ab si tener no ometa. E per tal con en nostres conseyls per los nostres conseylers en les coses deidores per ells conseylan sia orde degut per raho observador: duem statuydor ab aquest edicte que tota hora que en nostres conseyls se discutiran alscunes coses sobre les quals cascun dels conseylers clergues tan solament o cascun dels conseylers quals que quals dir son conseyl convendra lo dit canceller injunga primerament als altres que no als majors que diguen ço que sabran conseylan car meylor es que los dits dels altres sien corregits per los dits subseguents dels majors que si los dits dels majors se corregien per los dits apres subseguits dels altres: e si els mayors primerament dehien aquelles coses que veurien esser conseyladores per aventura aytal occasion de mala absordidat se donaria quels altres no volents per favor o no gosans per temor partir daquelles lexarien a dir aquelles coses les quals cogitarien esser conseyladores lenteniment propri en ornament subvertens. En apres volem quel canceller ordon les altres coses les quals present nos en lo conseyl seran faedores manera de estar e de proposar e semblants coses esguardants aqui estaments de persones segons la nostra ordinacio sobre aço feta de la qual copia ab si haja: e encara espedicions de supplicacions escrividores en les foranes parts dicte e aordon segons que sera concordat e atorgat per nostra real magestat. En apres respostes faedores en lo dit conseyl de part nostra quals que quals si donchs a altre daquells espressament aquelles no cometiem de paraula fer sapia si esser obligat. Volem encara si alcun domestich nostre mostra a ell albara del panicer major nostre con la sua bestia sera morta en servey nostre o del cavalleriz nostre con sera retuda a la cort nostra per affoliada albaran sagellat ab son sagell manam ell sia tengut manar fer cartes debitories si es cavall de sinquanta libras barchelonesas e si es rocin de vint y sinch libras e si mul o palafre de quinse libras les quals al tresorer nostre sien endreçades. Ordenans encara e volents a son offici pertanyer que tots quals que quals als quals public offici de judicatura o de notaria sera atorgador de la sufficiencia e de les altres coses decents examin diligentment e aquells los quals sufficients veura esser espeech liuran a ells loffici destinat. Si empero sesdevenia lo dit canceller per alcun cas no poder seguir la nostra cancellaria lavors lo loch seu al nostre vicecanceller cometre no ometa. Declaram a ell esser sotsmeses prelats capellans clergues doctors savis en dret de conseyl o de casa nostra estants en los cases empero en los quals no contradien canoniques sanccions e los oydors e los promovedors cavallers scrivans nostres: los escrivans pero al maestre racional de nostra cort per raho de son offici sotsmeses tan solament foragitats: e a aquests licencia de partir de la nostra cort segons que a ell sera vist puscha donar exceptats aquells qui de nostre conseyl seran ennobleits cor als resplandents conseylers nostres e secretaris scrivans per nos tan solament es aytal licencia consentidora. E pusca lo dit canceller los sotsmeses a aquell si haura trobats ells negligents en lur offici corregir a quitacio de un mes o enjus segons que a ell sera vist faedor perdedora condempnan. E per tal que be e lialment les coses damunt dites sien perfetes per lo dit canceller lo dit canceller sagrament a nos fer sia estret que en totes les coses damunt dites lealment se haura e que res no ha fet per que al dit sagrament inviolablement observador pusca obviar. Encara no oblit dels escolans de la cappella e de la almoyna e dels infants qui de la almoyna son nodrits sagrament e homenatge reebre que per fet o conseyl dells dampnatge a nostra persona no venra mayorment per aquelles coses que ells contracten e que nos encara contractam e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no pusquen fermament observar. Encara que con de nostre conseyl segons nostra ordonacio dels conseylers esser sia sanccit volem quel sagrament damunt dit segons que en la dita ordonacio es ordonat a nos faça ab acabament.

(Unas líneas más arriba se interrumpe la página 112 y hay 3 páginas con tablas cronológicas.)

Tabla cronológica de los Reyes de España considerados como Condes Soberanos de Barcelona.

Wifredo el velloso, Wifredo II o Borrell I, Suniario o Suñer, Borrell II, Miron I, Ramon Borrell III, Berenguer Ramon I el curvo, Ramon Berenguer I el viejo, Ramon Berenguer II cap d'Estopa, Berenguer Ramon II el fratricida, Ramon Berenguer III el grande, Ramon Berenguer IV el santo, únese Barcelona con Aragón en 1150...
(Nota: la siguiente imagen no es de esta Ordinació. Observen que Próspero de Bofarull y Mascaró no sólo era un alucinado catalanista archivero del archivo de la Corona de Aragón, sino un tremendo idiota.)

 

 

 

 

 

 

 

del Vicecanceller

24 DE MAYO.

24 DE MAYO.

No hubo sesión, pero en este día los señores Diputados mandaron expedir las siguientes cartas.

Al honrat En Pere Gasso batle de la vila de Guialtruu.
Honorable senyer. Gran clamor nos es stat (feta) per Nesteve Renard perayre de aquesta ciutat lo qual per afers de aquest Principat per nosaltres que no obstant allegas anas per la dita raho vos levas al seu jove appellat Miquel Serra una ballesta de que stam no poch maravellats. E jatsia la seguida degues esser altra empero per deferir al ofici que vos regiu per lo Senyor Rey no desistints nos dels procehiments que contra vos entenem fer vos pregam e requerim decontinent restituischau la dita ballesta al dit Miquel o per ell an Francesch Pastor portador de aquesta. En altra manera siau cert hi farem provisio deguda. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la vila de Ulldecona.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda per lo honorable En Joan Manresa jurat de aqueixa vila per la qual e per la creença per ell explicada som certificats de la bona voluntat e intencio inconmutable que vosaltres e aqueixa universitat com a singular membre del Principat teniu en les fahenes concorrents e en la conservasio de les libertats de aquell. E jatsia de vosaltres alre nos pogues creure encara vos regraciam molt la ferma e sancera intencio vostres. Certificants vos que no menys nosaltres com a representants lo dit Principat havem voluntat e intencio de fer per vosaltres e aqueixa universitat tot lo possible. E no hajau admiracio alguna si nous havem scrit particularment de totes les coses subseguides car puys no eren assencials non havem haut cura. Mas darrerament per nostres letres son stats certificats de tot axi com les altres universitats del dit Principat. Venints al que per lo dit vostre jurat nos es stat dit del castell som de parer per vosaltres sia de continent pres a mans de la vila e guardat diligentment per homens fiables axi com ha fet e fara la ciutat de Tortosa attes que lo vostre comanador es absent del qual se poguera be fiar car la concurrencia del temps es tal que pendre lo dit castell porta comoditat e no inconvenient. Quant al que era demanat de polvora e passadors al present no sen pot fer conclusio mes per nosaltres sera posat en lo concell. E hajau a cert que aqueixa universitat sera axi be tractada com les altres del dit Principat. Si algunes noves occorreran en aqueixes parts dignes de avis haurem plaer nos ne aviseu remetent les letres al deputat local de Tortosa. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la Seu Durgell.
Molt honorables e savis senyors. Per lo honorable En Franci Dach consol e missatger vostre havem reebuda vostra letra e hoida la creença per ell explicada. Regraciam vos molt los avisos e la bona voluntat e afeccio vostres que haveu en les faenes concorrents e en la conservacio de les libertats. Venints a la resposta quant es al fet de la subvencio demanada de gents per custodia de aqueixa ciutat o dels passos vos certificam que lo exercit de aquest Principat es en camp apparellat de subvenir lla on la necessitat occorrera. E per ço vos pregam e encarregam que axi com fan les altres universitats de frontera trametau alguna spia fiable e de recapte vers les parts on dien se fan los moviments e del que sabreu e sentireu ab veritat si la necessitat ho requer avisaunos ne ab correu volant. Quant es al fet de la luycio dels censals nosaltres havem comunicat ab los creedors de aci e premeses moltes persuasions havem obtengut que per aquest any los cinch milia solidos que havien convertir en luycio per aquest any sien per vosaltres mesos en reparacio de murs e valls e no en altres usos. Ab aço empero queus hi hajau obligar ab sagrament e homenatge prestadors en poder del deputat local. Daqui avant vos pregam e encarregam siau vigils e attents en la conservacio de aqueixa ciutat per quen puixau donar bona raho. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representant lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer Naudreu (Nandreu, en Andreu) Dartado alias de Las deputat local en la Seu Durgell.
Honorable senyor. Nosaltres ab afany havem obtengut dels creedors censalistes de aci que los cinch milia solidos qui per aqueixa universitat se havien convertir aquest any en luycio de censals sien mesos en reparacio de murs e valls per custodia de aqueixa ciutat. Ab aço empero que los consols presten sagrament e homenatge en poder vostre de convertir los dits diners en la dita reparacio e no en altres usos. Dehim vos per ço e manam que siau ab los dits consols e façau que presten la seguretat dessus dita. E axi en fer se la dita reparacio de murs e vall com en altres coses qui sien a conservacio de aqueixa ciutat siauli propici. Dada en Barchinona a vint e quatre dies de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de XXVII de la vila de Perpinya. Molt honorables e savis senyors. Volents per nostre poder donar orde que totes sedicions tumults e concitacions sien extirpades e procurada bona unitat e repos en aquest Principat a lahor de nostre Senyor Deu servey de la reyal Majestat benefici conservacio e tranquillitat del dit Principat no solament adhibim nostra cura en la present ciutat mes encara en totes les parts de aquell per ço ab tenor de aquesta deliberacio precedent vos pregam e exortam que de continent vosaltres e lo consell general elegiau dos o tres homens los quals en nom veu e per part nostra com a representants lo dit Principat inquiren ab gran diligencia contra tots e sengles persones de qualsevol stament sien qui hagen contrafet o contrafaran a la capitulacio per lo Serenissimo Senyor lo Senyor Rey
atorgada fermada e jurada per via de sedicions tumults e concitacions tractades e tractadores en aqueixa vila com per paraules proferides en respecte nostre com a representants lo dit Principat tocants a la fidelitat com altres de blasme e o neclecte de nostres deliberacions e encara tirants a anichilar la dita capitulacio e deslibertar aquest Principat. E si juxta les inquisicions fahedores acabades o no los aparra fahedor volem prengueu sens intervencio de oficials sino solament de ministres a aço necessaries qualsevulle persones delades de les coses dessus dites o de alguna delles e aquelles meten en preso en la qual stiguen be custodites e guardades segons la qualitat del crim o delicte requerra e apres les dites informacions nos sien trameses closes e segellades per manera que aquelles vistes puixam judicar e sentenciar e rescriure del que sera fahedor. Les dites empero inquisicions fareu continuar a scriva fiabla qui aquelles rebra per lo scriva major de aquesta casa. Placieus haver vos en les dites coses cautament e ab aquella diligencia que de vosaltres se spere com sia molt necessari per los respectes dessus dits. Dada en Barchinona a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Iguales a la carta que precede se enviaron otras a todos los Rejidores y Concejos de las ciudades y villas de todas las Diputaciones locales del Principado, escepto Gerona.

Als molt honorables senyors los consols e prohomens de la Valla de Ribes.
Honorables senyors. Hoit havem lo honrat En Ramon de Serret per vostre sindich e per part a nosaltres trames per lo qual som certificats de les coses que en aqueixes montanyes ocorren encara de la bona e santa e constant voluntat que havets en adherir vos ab los actes que aquest concell e aquesta ciutat fan qui han sguart solament a la honor e gloria de nostro Senyor Deus servey de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e de lur Primogenit e al tranquille stat e repos de aquest Principat e conservacio de les libertats de aquell ab molts treballs e despeses com sabeu adquisides e per observacio de la capitulacio per lo dit Senyor Rey e aquest Principat fermada e jurada. Perque comendat vos de la dita vostra bona e virtuosa intencio vos significam que lo nostro exercit fet solament per lo servey del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e del dit Primogenit e defensio de les dites libertats de aquest dit Principat es exit ja de aci e lo capita general de aquell partira molt prest e speram ab la ajuda de nostre Senyor Deus qui per intercesio de la sua gloriosa mare e del glorios don Karles ha nostres actes fins aci favorits los favorira e endressara per avant e sera provehit que aquells qui vexacions fan e volran fet cessaran de llur mal proposit e vosaltres e los altres qui hauran bona intencio e faran lo que bons cathalans han acustumat fer seran deffesos e mantenguts de nostro poder. Vosaltres en les coses queus seran demanades feu segons haveu acustumat conservant e defenent vostros privilegis e libertats. E sia lo bon Jhesus vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Ara ojats queus fa assaber lo molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger comte de Pallas capita general del exercit fet per lo Principat de Cathalunya per servici de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e benefici del Principat de Cathalunya e de les libertats e cosa publica de aquell a tots los cavallers jentils homens ciutadans e altres qui per servir a cavall lo dit exercit son acordats en virtut de la seguretat per ells prestada que dijous primer vinent per lo mati ques comptara a XXVII del corrent mes de maig sien a cavall armats e a punt davant la posada del dit senyor comte la qual es a la plaça del vi de la present ciutat per partir ensemps ab lo dit capita e fer llur benaventurada via tota dilacio e excusacio cessants.

En el propio día, fue publicado el pregón que antecede, a son de trompeta, por todos los puntos acostumbrados de la ciudad de Barcelona.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors diputats del General de Cathalunya e lur concell.
Molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors. Per lo senyor En Pere Julia havem reebuda una vostra letra de creença e aquella vista e explicada per ell a nosaltres la dita creença vos regraciam tant que mes dir no podem la amor e benivolencia que mostrau ha ver a nosaltres e els poblats en aquesta terra. Placia a Deus Omnipotent queus vulla dar victoria en obrar virtuosament e be los fets de aquest Principat. Lo dit Pere Julia qui plenament es de nosaltres informat explicara a vostres reverencies algunes coses de part de aquesta vila resultants del negoci concorrent en lo dit Principat. Placiaus dar li fe com a les nostres persones e vullaus Laltisme conservar per lonch temps benaventuradament. De Hostalrich a XXIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Qui en vostra gracia se recomanen los jurats e prohomens de la vila de Hostalrich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Nosaltres scrivim al honorable mossen Joan Agullo compaher nostre sobre los fets occorrents al qual plenament havem informat. Per ço pregam vostres reverencies quant mes podem quels placia donar fe e creença al dit mossen Agullo en tot ço que per part vostra explicara a aquelles e dar la expedicio que los fets requeren sens dilacio. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat vostra proteccio e guarda. De Leyda a XXII de maig any M.CCCCLXII. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de Leyda.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs senyors los diputats e concell general representant lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt magnifichs er honorables senyors. De vostres magnificencies reebem a nit a les avemaries dues letres. Una de les quals es assats prolixa dada en la ciutat de Barchinona a IIII e laltra a XIIII del present mes de maig de les quals no poch fom aconsolats car admirats stavem com per vostres dominacions no erem de res certificats. E vistes e regonegudes per nosaltres e lo consell de aquesta universitat les dites letres e el (se encuentra el artículo lo, y después “e el”, e, et, y, pero no i; algunas veces también se encuentra “e lo”, justo unas líneas más abajo) contengut en aquelles encontinent sens triga e dilacio alguna es stat per lo consell de aquesta universitat delliberat e provehit fos trames a les dites vostres magnificencies hun missatger e prohom de aquesta universitat per denunciar e notificar a aquelles la sincera voluntat que aquesta universitat e los habitants en aquella han hauda e han vers aqueixa ciutat e lo Principat de Cathalunya. Per tant molt magnifichs senyors per les dites coses e per haver consell ordinacions favor e ajuda de vosaltres que representau tot lo Principat de Cathalunya del qual nosaltres som membre e per aquell e per defensio de les libertats de aquell som delliberats metres les persones e bens trametem a vostres grans magnificencies al dit e relacio de aquell vullats dar e atribuir plena fe e creença com si tota aquesta universitat presentralment hic era e ordonar de nosaltres e de aquesta universitat e singulars de aquella com de membre sancer del dit Principat havents ferma sperança que vostres magnificencies lo dit missatger reportara tot lo que de vosaltres fiablament speram. Suplicant la Sanctissima Trinitat sia en sa continua custodia de vosaltres e de tot lo dit Principat. Dada en la vila de Ulldecona a vint del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A totes vostres ordinacions e manaments prests los jurats e consell de la vila de Ulldecona.

20, 21, 22 de septiembre, 1461

20 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

21 DE SEPTIEMBRE.

Tomáronse, en este día, varias deliberaciones de interés secundario, siendo la principal, que se pasase la respuesta de los Embajadores a las ocho personas encargadas de contestar, para que calculasen lo que les pareciese más oportuno.
Reunidos otra vez por la tarde los señores Diputados y oidores, comparecieron los nobles don Juan de Ixar y don Francisco de Pinós, junto con los caballeros Bernardo Çapila y Bernardo Fivaller, quienes, de parte del Primogénito y de su consejo, manifestaron que dicho Señor se encontraba peor aun del accidente que había tenido y siguiendo con igual peligro; en vista de lo que, y contristados con tal nueva, después de haber conferenciado, tomaron las siguientes deliberaciones:

Que por todos los monasterios e iglesias se hiciesen rogativas y oraciones por la salud del Señor Primogénito, y por la bienandanza del Principado y toda la república;
Que se eligiesen nueve personas para visitar y cuidar continuamente al Señor Primogénito durante su enfermedad;
Que se facilitasen a dicho Señor, en razón de su enfermedad, mil florines de oro, y más si conviniere del tesoro de la Diputación;
Que se nombrasen otras nueve personas, para que, según lo que resultara de la enfermedad del señor Primogénito, se ocuparan de reconocer la capitulación, y ver lo que fuese más conveniente para su observancia;
Que se haga saber el estado del señor Primogénito al señor Rey, su padre.
Después de lo que, pasaron a la elección de las personas que debían componer las dos referidas novenas.
Signen varias cartas que se recibieron, y de que se dio cuenta en este día.

Als reverent venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres. Ja per altres vos havem scrit axi del fet de mossen Crespa alguazil nostre lo qual no essent hagut per odios ni per suspecte a aqueix Principat es stat empaxat en lo exercici del dit ofici de alguazil nostre e ço mateix es stat de En Pere de Santdionis en lo exercici del ofici de regent la vegueria de Gerona e de Besalu essent per nos creats debitament havem raho de massa grant admiracio como sian coses contrarias a la real preheminencia e superioritat nostra e contra forma e tenor de la capitulacio e molt major causa de admiracio havem haguda com havem sabut que mossen Burgues seria stat empatxat en lo exercici de la vegueria de Barchinona essent per nos debitament creat e no essent hagut per odios ni per suspecte al dit Principat e com havem sabut que a micer Francesch Ponz serie stat fet manament que exis (de exir, eixir; no sortís de sortir) de Barchinona e vegueria de aquella e tot aço serie contra la dita capitulacio no solament mes contrari a nostra preheminencia e superioritat e a les constitucions de Cathalunya. Quant sie de advertir en aquestes coses podeu pensar per ço reduint vos ho a memoria aquelles vos encarregam e manam quant podem que per rendre e fer vostre degut e per observacio de la dita capitulacio façau tot ço e quant a vosaltres se sguarda e fer deveu a fi que nostra reyal preheminencia e posterioritat sie conservada e en res no lesa e les constitucions de Cathalunya e la dita capitulacio sien conservades e res contra aquelles no sie fet ni attemptat avisant vos que nos no poriem tollerar ni comportar tals coses ab bona paciencia. Dada en Calatayut a XV de setembre del
any M.CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt honorable e de molt gran saviesa los senyors diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt honorables e de molt gran saviesa senyors. Dimecres prop passat rebi una vostra letra closa dada en Barchinona a tres del present ab la qual manau a mi sollicite los consellers de aquesta ciutat vos trameteu en forma publica doblada la loacio e aprovacio dels actes fets sobra la concordia de la terra ab lo Senyor Rey la qual letra per mi reebuda de continent volent deduir a degut efecte los vostres manaments volgui parlar ab lo conseller en cap quim respos ne comunicara ab los altres. En apres air que era digious vehent nom fahien resposta a mi personalment a la casa de la ciutat hon eren ajustats los consellers e lo notari de la casa e alguns prohomens e per mi los fonch comunicada la letra e finalment quels plagues donar compliment a la demanda. A la fi digueren que ja havien trameses les dites cartes e trobantse aqui lo notari dix que ja hi havia donat ell recapte e que Gabriel Vinet qui era stat sindich les havia rebudes per trametre les. E axi ells me haviaren. Vuy demati ha volgut saber ab lo dit Vinet si havie trameses les dites cartes respos que no ans ell les tenia fiu li lo maravellos pus les tenia com no les havia trameses dix que per certs sguarts e que los consellers ho sabien pero yo cavi tant per saber la causa de la triga e fui cert e que per tant com Leyda e Gerona no les havien trameses ni havien fermat o loat ell no les havie trameses. E axi sen ana sens pus per que molt honorables mossenyors de tot aço certifich vostres molt honorables savieses les quals manen e ordenen de mi tot ço que voldran ordenar offerint me prest complir vostres manaments. E conserveus la Sancta Trinitat en la sua proteccio. En Vich a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - De vostres molt honorables savieses servidor qui a vosaltres se recoman.
- Johan Molins.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles o magnifichs senyors. Alguns dies ha passats per lo diputat local de aquesta ciutat ho per son loctinent fou presentada a nosaltres una letra de vostres reverencies contenent que en certa informacio que per lo veguer de aci se havie a pendre sobre certa articulacio dada per don Joffre de Castro calla major de Cervera sobre certa novitat que alguns del regne Darago ab lurs complices e sequaces han feta en dos lochs seus que te en Arago deguessem fer aquella asistencia calor e favor que obs hi fos per saberne millor la veritat segons en dita letra dites coses e altres son pus stesament contengudes. La data de la qual fonch en Barchinona a XXVII dagost prop passat. E reebuda dita letra de continent entenguem en assestir en dita informacio e fer aquella calor que fonch necessaria al loctinent de cort e veguer de aquesta ciutat lo qual aquella ha reebuda e tremet a vostres reverencies per lo notari qui aquella ha continuat pregantvos afectadament vos placia attendre e provehir en dits fets que los mal feytors sien castigats car no tement ne sperant correccio se stenen ja a robar los qui porten formatges aci e altres viandants a dues legues de aci que algu no passe altrament si ja no ve ab bona companya per que es molt necessari provehir hi. E sie molt reverends senyors lo beneyt Jesus en custodia de vostres reverencies. De Leyda a XVI de septembre any Mil CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra ab certa plica closes e segellades de vostres reverencies havem reebut e a nos son stades presentades per lo honorable diputat local de la present ciutat e per son loctinent contenent dita letra en efecte que vostres R. escriuen al diputat local que en virtut del sagrament e homenage per nos prestats de obtemperar e executar vostres requestes reebessem bona e verdadera informacio sobre les coses contengudes en certa articulacio per part del dit don Jofre de Castro Calla major de Cervera presentada per certa novitat que el dit noble preten esserli feta en Arago per alguns aragonesos e lurs complices e sequaces per quant ell haurie pres sou en lo exercit de aquest Principat per la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit segons en dita letra pus stesament dites coses e altres son contengudes. La data de la qual fou en Barchinona a XXVII de agost prop passat. En apres hem una letra vostra tramesa al diputat local contenent en efecta inter alia que si per part del dit noble seran presentats altres articles sobre a aquells reebessem bona e verdadera informacio de totes aquelles persones que per part del dit noble fossen nomenades segons en dita letra pus stesament se conte e rebuda per nos dita letra ab la dita plica de consell del honorable micer Jaume Riquer doctor en leys assessor nostre ordinari nos oferim complir e exequir les coses en dita letra contengudes e de fet procehim a rebre la informacio damunt dita sobres los dits articles en dita plica contenguts e sobre altres articles davant nos donats per lo procurador del dit noble de la qual informacio e altres actes davant nos fets vos trametem copia corregida e examinada closa e segellada ab lo segell del ofici a nos comanat sots nombre de cent cinquanta quatre fulles de la forma menor en la present interclusa. Dada en Leyda a XVI de septembre del any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Steve Daso loctinent de cort e veguer de Leyda per lo molt alt Senyor Rey prest a vostres
ordinacions.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mos senyors molt reverends e magnifichs. Una letra he rebuda de vostres reverencies e magnificencies ab altres la data de la qual fonch en Barchinona a XXVII de agost prop passat contenent en efecte que yo vistas en virtut del sacrament e homenatge qui son tenguts la cort veguer e altres oficials a quis pertany reebessen les deposicions dels testimonis que foren administrats per lo noble don Jofre de Castro sobre certs articles qui foren tramesos apart closos e altres qui volgues donar lo dit noble e aquells reebuts closos e segellats vos trametes per persona fiable. E no res menys donas als dits oficials certa letra a ells a quiscu dells diligida e altra letra als honorables pahers de aquesta ciutat manant mi pregas e instas a aquells en lo dit negoci prestassen tot auxili favor e expedicio segons totes aquestes coses largament son vistes en la dita letra a la qual me refir la qual letra reebuda ab aquella honor e reverencia ques pertany de continent presenti la dita letra diligida al loctinent de cort y (y griega como nexo) veguer com encara noy hage veguer e migançant una cedula ordonada per mon advocat lo requiri que ab degut efecte e tota diligencia en virtut de liurament qui es tengut complis les coses en la dita letra e cedula contengudes e per semblant presenti la letra dirigida als dits paers ells pregui sobre lo contengut en aquella lo qual loctinent ab son assessor se oferia apparellat complir ab tot efecte les dites coses per semblant los dits pahers ab molta voluntat so oferiren prestar tota ajuda consell e favor possibles. E axi de fet lo dit loctinent ensemps ab son assessor an presos tots aquells testimonis qui la part del dit noble a nominats e volgut produhir e aquells examinats be e diligentment juxta los articles en lo primer e segon loch donats tostemps asistint hi e consellant los dits honorables pahers segons vostres reverencia e magnificencies per los actes de aquen rebuts poran veure. E com la part del dit noble no hage volgut pagar lo scriva e altres treballants ne yo hage manament que fes bestraure a les dites messions
quant per aquesta causa quant encara per que los actes reebuts vagen per persona fiapble yo ensemps ab mon advocat e semblants los dits honorables pahers havem deliberat que lo discret En Gaspar Palares qui es stat scriva per lo dit loctinent de cort dels dits actes aporte aquells a vostres reverencies e magnificencies sera ordenat e manat. Los dits testimonis e deposicions de aquells van closos e sagellats ab lo sagell del dit loctinent de cort e veus molt senyors reverents e magnifichs la expedicio qui e donada a vostres manaments. Sab Deus que yo e mon advocat no y som (y como hi, hic) haguts ab tota aquella diligencia quens es stat possible.
E tingueus nostre Senyor Deus en sa proteccio e guarda. De Leyda a XVI de setembre any Mil quatrecents sexanta hu. - Quis comana en gracia vostra Pere Arnau Segrera loctinent de diputat local de Leyda.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. No dubtam que lo nostre frequentat scriure de una matexa materia nous sia ja cosa enujosa e molesta com es a nosaltres oyr aquella pero mes stimariem fallir en callarnos res concernent interes vostre que no enujar vos en lo tal scriure del qual nos streny lo carrech a nosaltres donat per les reverencies e magnificencies vostres e lo que la Majestat del Senyor Rey aci nos imposa. Huy dada de la present som stats demanats per lo dit Senyor Rey e ab lo tema acustumat que nons podia dir sino enujoses coses nos ha significat com sa Excellencia havia provehit mossen Burgues de Viladecans del ofici de regent la vegueria de aqueixa ciutat lo qual admes per aqueix consistori enapres lo conçell de la ciutat per pregaries ordinacio e manament del Senyor Primogenit se era detengut en la dita admissio per la qual raho no era stada feta. Preten lo dit Senyor Rey aço procehir directament contra la capitulacio de la concordia car si los oficials per sa Majestat donats son al Principat odiosos o suspectes deuen per aqueix consistori esser donades les causes ço que no es stat fet abans lo dit consistori lo havia approvat mas es stat reppellit per lo dit Senyor Primogenit o per ell per la dita ciutat qui en aço diu no han tal participi. E semblant diu esser stat fet den Guillem de Biure en lo fet de la alguatziria. Mes nos ha significat lo dit Senyor Rey com lo dit Senyor Primogenit havia e ha foragitat de aqueixa ciutat micer Ponç no permetent aturas lo vespre que li fonch fet lo manament en la ciutat abans li convingue axir (exir, eixir; no sortir, surtir) ora per ora la qual cosa per semblant dir procehir contra forma de la dita capitulacio qui totes coses consellades o fetes per los consellers o altres persones en servey de una part o de altra cassa e aboleix e de aquelles nos pot haver raho alguna. E si de altra cosa lo dit micer Ponç es inculpat deviali esser fet proces abans de talment contra ell enantar ço que per semblant es stat fet a mossen Soler de Requesens e a hun seu frare. Adonchs preten lo dit Senyor Rey que lo tal praticar no es sino expellir sens alguna conexença totes aquelles persones qui al dit Senyor Primogenit e als qui tals coses li sucgereixen no seran exceptes ço que redunda en molta derogacio del dit Senyor Rey e contra lo tenor de la capitulacio dessus dita. Item mes nos ha dit lo Senyor Rey que lo Senyor Primogenit no devent ne podentse entrametre juxta forma de la dita capitulacio de la Serenissima Senyora Reyna e coses sues ha contrafet e contrafa car si ha expellits e fets fugir quants homens havia en lo loch seu de Vilagrassa de la baronia de Tarrega e mes ha provehit e manat estar fets certs enantaments contra los juheus de la dita vila de Tarrega contra les leys e libertats del Principat e la capitulacio dessus dita los quals e altres prejudicis e greuges si per una o dues vegades eren attemptats serien facil cosa de esser preterits o remesos pero la perseverancia e continuacio de tants de aquells. Diu lo dit Senyor Rey sobrepuja e venç tota pasiensia e ja la sua Majestat tollerar no ho poria. E com vosaltres e cascuns per qui la capitulacio es stada fermada diu que sian e siam tenguts no solament a la observacio de aquella mas en ajudar mantenir e defendre la dita capitulacio e la observancia de aquella per tant lo dit Senyor Rey nos ho ha volgut notificar ço que ha ja fet per tantes altres vegades encarregant e manant nos queus ne scrivam per esser fet per cascuns son deute o mes demanant nosaltres lo consellasem en ço que la sua Excellencia fer deja. A les quals coses donada per nosaltres breu resposta ab tota reverencia e humilitat que plagues a la Excellencia sua haver nos per scusats en aquella part del consell demanat si en allo no satisfahieu a sa peticio per la causa que ja en laltra vegada li haviem dita. E que de tot lo que per sa Majestat nos era stat significat en dies passats haviem scrit perque plagues a la sua Majestat no congoxarse car speravem de vosaltres tal resposta que pensavem succehiria a contentacio de la Excellencia sua. E encara volents nosaltres donar alguna raho en lo fet de Vilagrassa en quant ne haviem compres que era per instancia de creedors e per lo proces fet per lo veguer de Cervera lo dit Senyor a aço responent que may los dits creedors se foren moguts ne ara ni ha sino hu la instancia del qual no passara tant avant sino fos la voluntat dels qui empenyen la cosa. Ha manat lo dit Senyor Rey que en scriure e rescriure a vosaltres no falgam (la l quizás es una i en el original) perque tant avisats e asabentats no falgats en retre en tot e per tot lo deute vostre. E veus aci molt reverent egregis nobles magnifichs e honorables senyors la causa de la present consequtiva a les altres tantes que havieu trameses a les reverencies e magnificencies vostres les quals Deu guart e aquelles ordenen de nosaltres lo quels placia. De Calatayu a XII de setembre any Mil CCCCLXI. Apres feta la present en la vesprada del dit dia es entrat mossen de Poblet per lo qual havem rebuda vostra letra e hoyda la sua relacio conforme al memorial per vostres reverencies e magnificencies a ell fet lo qual havem vist e legit. Hir digmenge a XIII del present fom ab la Majestat del Senyor Rey e fonchli explicat lo dit mossen de Poblet ha portat. La Majestat sua nos ha demanada copia del dit memorial al dit mossen de Poblet fet e nosaltres vist que de les primeres instruccions juxta la ordinacio vostra li era stada dada que pertinentment li devia esser dada del dit memorial qui satisfa e dona raho a la composicio de les dites instruccions e al perseverar de aquelles havemli ofert la dita copia donar e huy (o buy, la h está muy cerrada o es una b) dia dejus scrit li es stada donada. Dels quens respondra o dira sereu en apres si convindra avisats e nous podem obmetre ço que lo dit Senyor Rey en lo dia de hir nos dix apres del dit parlament continuant ses acostumades exclamacions segons dix ço es que ara novellament son stades aqui preses ubertes e legides letres de sa Majestat la qual cosa diu no proceheix de assentiment vostre ne de la ciutat mas per atreviment e obra de algunes privades persones e aço ab lals que dessus ha manat lo dit Senyor vos signifiquem creent vosaltres no ho haureu per accepte e que attendreu a la sua honor e no permetreu sia axi praticat en letres de la Excellencia sua. Closa a XIIII del dit mes de setembre e any qui dessus. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.

El envío de esta carta se retardó por lo que se verá a continuación.

Per quant havem ja fets tants correus es stat deliberat trametre aquesta per lo present portador qui es fill den F. Pi notari de aqueixa ciutat e va per sos afers. Volents perdonar a tantes despeses.
En apres nos ha occorregut detenir la present fins haguessem del Senyor Rey la sua deliberacio e resposta per la qual som ab sa Majestat lo dia passat que comptavem XV del present. Suplicants aquella per la dita resposta induhints per aço rahons de la molta triga que fem aci infructuosament e no ab prou descencia perque plagues a la sua Altesa donar nos expedicio presta dix nos lo dit Senyor que ho havia molt a cor ab tot que per occupacions de la cort de aquest regne sa Senyoria no havia pogut encara deliberar mas que lo dia seguent indubitadament no haguera determenat ens responguera. Adonchs nosaltres supplicants que fos axi ab tot efecte e volents partir per aquella ora de sa Majestat encara nos feu de ses acostumades exclamacions per causa de una del Senyor Primogenit tramesa a sa Majestat sobre lo fet de mossen Nogueres. En la qual lo dit Senyor Primogenit mostra retenir indignacio contra aquell ço que preten lo Senyor Rey es en contra la concordia e capitulacio de aquella. La excusacio que poguem ne sabem per nosaltres fonch feta. Enapres huy a XVI del dessus e dejus scrit mes venguts nosaltres a la Majestat del dit Senyor nos ha dit haver vista e regoneguda la deliberacio e resposta vostra feta a la consulta per la qual es anat mossen de Poblet e contentarse la sua Altesa de la dita resposta car ab tot alguna diversitat haja en les paraules e en la composicio de aquelles o la forma e modo que adaptar eren demanades pero que lo efecte es hun mateix e assats es vist satisfer a la peticio del dit Senyor Rey e a la fidelitat e bon nom del Principat e honor de la sua reyal corona deduides per sa Majestat en aço algunes rahons e referintse a ordinacio en scrits que lo seu protonotari tenia aqui en les mans e la qual per manament del dit Senyor Rey nos fonch legida. Per les causes donchs en aquella contengudes nos ha dit lo dit Senyor Rey no afreturar per lo present la anada nostra en Castella. Regraciant a vosaltres e al Principat la bona voluntat e dient ab molta humanitat aquelles o semblants rahons que en la scriptura son contengudes la qual per manament del dit Senyor Rey nos fonch donada. E fet fi a son parlar fonch e es stat repplicat per nosaltres que al Principat era molta consolacio e gracia que la sua Altesa mostras haverne contentacio com la fidelitat de aquell e devocio envers la sua Majestat meritava. Enadim enapres ab humil supplicacio que per total repos dels animos dels poblats en lo dit Principat a sa Excellencia plagues provehir indiferentment de tots los oficis ço que era vist molt necessari a la cosa publica del dit Principat e concernent servey de sa Altesa. A la qual cosa lo dit Senyor nos ha respost que ja per sa Excellencia era provehit dels oficis dels quals recaure necessitat era vist e ab tot axo encara en los altres volia attendre e fer lo que benavenir de aqueix Principat sia. Es stat replicat per nosaltres de la necessitat de cascu dels dits oficis restants a provehir assignantment del ofici de portantveus de governador per manament del qual pren molt detriment la cosa publica. De totes les dites coses molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors vos fem lo present avis. E ab la present vos trametem copia de la dita cedula per lo dit Senyor Rey o manament seu donada daquiavant. Vegen vostres reverencies e magnificencies que pus som licenciats del dit Senyor Rey si ab vostra bona licencia donarem obra a la nostra tornada. E de la vostra deliberacio feunos presta resposta car daquiavant nosaltres aturar aci es vist esser cosa indecent e infructuosa. E certament som en molta admiracio que a tantes letres queus havem trameses e coses que per aquelles vos havem significades nons havets respost fins aci perqueus placia satisferhi com per la honor e interes del Principat sia molt necessari. La Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors vos tinga en guarda sua. - Closa derrerament a XVI de setembre any dessus dit.

Sigue la cédula inclusa en la contestación del Senyor Rey.

La Majestat del Senyor Rey satisfent a la resposta que li es stada feta per los molt reverend egregi noble e magnifichs embaxadors del Principat de Cathalunya per causa de la consulta per ells feta per medi del reverend abbat de Poblet sobre les coses que demanaven deure esser adaptades en les instruccions als dits embaxadors acomanades per respecte de ço que devia esser per ells explicat al rey de Castella per part del dit Principat respon e diu que aquella seria stada e es contenta de la intencio del Principat aportada per lo dit abbat de Poblet e per los dits embaxadors a la prefata Majestat comunicada sobre les coses en les dites instruccions contengudes. E no creu que james altra sia stada la voluntat del dit Principat attenent empero que apres se es seguit que totes les diferencies e controversies occorrents entre la prefata Majestat e lo dit Rey de Castella indistinctament e lo Illustrissimo Princep don Carlos fill primogenit de la prefata Majestat en ço ques sguarda als fets de Navarra per medi o intervencio de alguns magnats del dit regne de Castella ab voluntat de la prefata Majestat son stades meses en mans e poder de certes notables persones les quals dins cert temps profixit e statuit deuen dir e declarar en e sobre les dites diferencies e controversies. Per tant es vist a la prefata Majestat no deure anar de present la dita embaxada al dit Rey de Castella car avant aquella seria evidentment venir contra la concordia sobre aço feta e per la prefata Majestat fermada e jurada. Tota via agrahint la prefata Majestat al dit Principat la sua bona voluntat que ha demostrada e als dits embaxadors lo carrech pres de la dita embaxada e treballs que han supportats per causa de aquella.

El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes carlas.

Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.
Molt alt e molt Excellent Senyor.
No sens gran amaritud e contristacio feem la present a vostra Majestat certificant aquella com la malaltia de la qual dies ha es detenguda la persona del lllustrissimo don Carles Primogenit a pres augment e en pijor de ir en ça continuada. E ab tot aquella no es en tal disposicio que ab la ajuda de nostre Senyor Deu no sia per be revenir empero per satisfer al degut avisam vostra Serenissima Excellencia de les dites coses faent certa aquella que axi en esser e finides oracions e pregaries per la sua valitut e conservacio de vida en les sglesies monestirs e lochs religiosos de aquestes parts com en esser visitat e prop tengut com encara en totes coses a sa Illustrissima persona necessaries es stat per nosaltres al bon compliment provehit a laor de nostre Senyor Deu servici de vostra gran Altesa e seu e honor de aquest Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scripta en Barchinona a XXI del mes de setembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment. - Los diputats.

Venerables e devots religiosos. Per quant a nostre Senyor Deus ha plagut e plau visitar de imfirmitat la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit e loctinent general del Serenissimo Senyor Rey en la salut del qual no ignorau quant va al benefici e repos de aquest Principat e dels poblats en aquell vos pregam e encarregam molt stretament vullau fer pregaries e devotes oracions e comemoracions a nostre Senyor Deus e a la sua gloriosa mare li vullen retre la salut encara per lo repos e bon stament del dit Principat. Dada de Barchinona a XXI de septembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell representants lo Principat a vostra honor apparellats. - Als venerables e devots religiosos los prior e covent del monestir de Sant Jeronim prop la Vall de Bron. (Vall d´Hebron)

Bajo la misma forma se escribió también al monasterio de Montalegre y al de San Gerónimo de la Murta.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell e Principat de Cathalunya representants. Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Saluts e honor.
Alguns dies ha sobre la admissio del honorable En Barthomeu de Montagut donzell a la vegueria del qual es stat provehit per lo Senyor Rey per alguns de aqueixa singulars fou feta instancia que no fos admes e per quant no mostraven haver poder ni carrech de aquexa ciutat fer la dita instancia e afermaran per part de aqueixa ciutat si faria que no fos admes e hic vendria persona alguna per aço la qual fins aci no es venguda e axi lo dit en Barthomeu de Montagut sta empatxat sens alguna raho que nos hi allega. Volem eus pregam que si instancia alguna per part de aquexa ciutat se vol fer contra lo dit Barthomeu de Montagut avis quatre jorns apres que la present vos sera presentada continuament comptadors hic envieu qui la faça. En altra manera ell sera admes e haura de nosaltres tot lo spatxament que devem. Dada en Barchinona a XXI de septembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda.

22 DE SETIEMBRE.

Ocupáronse, en esta sesión, de diversos asuntos, y tomaron varias deliberaciones, pero que ninguna relación tenían con el negocio del Príncipe.

11 DE ENERO.

11 DE ENERO.

Se acordó el orden en que debían colocarse en el consistorio los individuos de los tres estamentos convocados para la sesión del día siguiente; y luego se dio cuenta de las cartas y documentos que siguen:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Dimarts prop passat entre les XII e unah ores de mig jorn stants ajustats per anar al Senyor Rey continuar nostres supplicacions rebem vostra letra per Auger de Casal correu la qual legida havem hagut gran plaer del contengut en aquella specialment del avis de la ampliacio del consell pera XII del present mes sperants en nostre Senyor Deu fareu tal delliberacio circa lo negoci que sera lahor sua servey al Senyor Rey consolacio al Senyor Princep e repos als regnes e terres. E sens divertir a altres coses anam al Senyor Rey e ab aquellas millors paraules quens ha paregut havem supplicat per la liberacio del dit Princep o tradicio al Principat a pena de carceller acompanyant nostre dit de paraules quel devien molt induhir a condescendre a les dites supplicacions e assenyaladament que haviem oyt dir a sa Majestat com nos feu lo gran rahonament primer de que vos scrivim recitant les culpes del dit Princep del temps passat que a supplicacio de don Johan Dixer e de mossen Guillem de Vich li havie perdonat de coses molt greus concloents que lo Principat de Cathalunya ere merexedor de obtenir de la sua clemencia una tal gracia com pesas mes sens comparacio que altra singular persona mesclant en aquest parlar que en pendre lo dit Princep dins lo dit Principat e traurel de aquell rebien lesio e interes usatges constitucions e leys de aqueix Principat les quals la sua Majestat solemnament ha jurades. Lo dit Senyor Rey ab paraules mansuetas e bones respos que ell no crehie feta lesio e interes als dits usatges constitucions e leys e que tota hora que li seria mostrat hagut sobre aço consell ell reintegrarie lo Principat degudament. Quant es al fet de les supplicacions dix que no li recordave haver dit que a supplicacio de alguna persona may hagues perdonat al dit Princep sino a intercessio del Senyor Rey mort frare seu de gloriosa memoria lo qual ell reverie e tenia com a pare e al qual no poguera contradir mas que nunque lo volgue en la sua paternal benivolencia acceptar per prechs de Papa Calixto ne de la Senyora Reyna morta ne del Rey de Castella e que ja nos havie dit que tal cosa no farie per tant com serie vist haverse dubte lo dit Princep no esser segur en poder seu e que seria gran carrech seu per esserli pare desenganatnos que no ho farie. Nosaltres vista sa resposta supplicam la sua Altesa nos lexas visitar lo dir Princep e obtenguda licencia anam al seu apartament e notificamli com insistim continuament ab lo Senyor Rey circa la sua liberacio confortantlo que virtuosament prengues la sua detencio e que confias en la virtut e amor paternal e en son bon dret. Ell respos que habia sabut que principalment per dos coses ere detengut la una perques diria ell tractaba e treballava (b y v) contra la persona del Senyor Rey son pare laltra per lo fet del matrimoni de Castella. A la primera dix que no plagues a Deu tal cosa fos e sis trobava no volie li fos feta gracia sino la justicia rasa. A la segona que nunque ell havia parlat ab los missatgers de Castella sino ab sabuda e voluntad (con d final) de la sua Majestat e que les letres que rebie de Castella totes les hi mostrave e que les letres que fahia al Rey de Castella totes les ordonava la Majestat del Senyor Rey son pare concloent que ell ere totalment net de aço e dient que si algun servidor seu se mostrave haver pensat e tractat res que fos contra la persona del dit Senyor son pare que la major gracia que li porie fer serie aquell tal lexas exequutar a ell per quant dix lo dit Senyor Rey esser misericordios e forse usaria de clemencia e ell dit Princep sens alguna merce farie la exequucio dient que en fer de aço castich no darie avantatge a la sua Altesa notificant que ell havia dada una suplicacio al Senyor Rey en scrits la qual volguera nosaltres veessem e la sua Majestat ne supplicassem pregantnos que continuament entenguessem en supplicar e fer per manera que lo Senyor Rey volgues entendre en la sua justicia e vista la sua ignocencia desempatxas com la tarda fos gran dan e detriment de la sua persona. Ir que ere dijous hora tarda a asso assignada tornam al Senyor Rey e parlam ab sa Majestat a soles molt amplament continuant nostres supplicacions e tornant reiterar lo interes e lesio de les constitucions usatges e leys dessus dites mesclanthi alguns retrets dels serveys e fidelitat que aqueix Principat ha fets e mostrada a la sua Altesa vivint lo Senyor Rey son frare e apres en lo qual rahonament ha haguts replicats triplicats e quadruplicats per part nostra ades uns ades altres molt stesament e ab grans rahons e motius per manera que res no ha restat a dir ne scrutar per sentir la ultima voluntat e intencio de la sua Clemencia comemorants a la sua Altesa que pus lo terme de la cort de Cathalunya es tant vehi e la sua Senyoria nons ha exaudits fos de sa merce per alguna contentacio del Principat anas a Leyda ab la Senyora Reyna e Illustre Princep per continuar la cort posantsli al devant que dels fets de Castella dels quals devall sera dit e de totes altres coses que toquen servey de la sua alta Corona alli se porie tractar e provehir a tot lo que fos servey e honor sua e repos e benefici de tots sos regnes. Los resposta e replicats de la sua alta Majestat concloen en aço. Quant es en lo fet del Princep e de les constitucions e leys del Principat que ja havem haguda dell per moltes vegades resposta en la qual sta e persevera. Quant es al fet de anar en Leyda que ell hi enten anar per prorogar la cort fins a XII de febrer pero nosaltres creem que solament entrara en la vegueria e prorogara e apres tornara aci per quant diu ha nova certa de les gents del Rey de Castella quis son acostades a la frontera daquest regne (regne de Aragó, desde Castella se pot entrá a Aragó y Valencia) e encara de Valencia e han ja presa en aquest regne una torre o logaret appellat Ponter qui es de hun gentilhome appellat Garcia de Vera dientnos que lo Rey de Castella es stat mogut per les noves qui hi son anades ço es que Cathalunya e part Darago e Valencia se son rebellats per causa de la preso del Princep mostrant lo dit Senyor Rey haver per cert que la representacio de aqueix consell e de vostre embaxada donen causa en aço. No que ell cregue vosaltres ne nosaltres peccar en intencio mas que per la nostra instancia fem aquella impressio en les orelles del Rey de Castella significant que cessant nostres instancies tot cessarie e per aquesta raho dix el volia star aci e provehir a les fronteras (no li dien encara franja -del meu cul-?) e si mester sera la sua voluntat es de anar a Calatahiu (Calatayud, Calataiub, Kalat Ayud, Katal Ayub, etc) o a Taraçona (Tarazona) dient que si ell anava en Cathalunya serie gran carrech a la sua reyal corona e que hans hirie X passos avant que no tornaria un arrera pero que si lo fet de Castella ere reposat la sua voluntat e delliberacio es de tenir e continuar la cort en Cathalunya per reformar la justicia e bon stament del Principat. E es ver mossenyors que apres de nostres replicats qui a tots satisfahien a nostre parer veents que la sua Majestat nos movie un punt del seu proposit fou dit per hu de nosaltres almenys fos de sa merce que en lo interim no innovas res sa Majestat en lo fet del Princep per quant se diu certament que ell lo portara encastellar a Morella. A que ha respost que de les coses sdevenidores ell no oferie res com aquellas stiguen en la ma de Deu. Per conclusio mossenyors vos certificam que cosa alguna qui contente nostre sperit no havem pogut traure ne sentir de la sua clemencia. De tot vos havem volguts avisar perque vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas millor puixen delliberar ço que plasent lus sera.
Ab la present e ab les altres letres que trameses vos havem les quals poreu si vist vos sera recensir veureu tot lo que ses fet en aquest negoci e en quin punt sta. Nosaltres complints vostra voluntat seguirem la Majestat del Senyor Rey lla hon ira e si prorogue la cort entrarem en Leyda aquell dia per veure que si fara. Apres tornarem ab sa Majestat on que sie e continuament vos avisarem del que occorrera. E per vostre avis e queus ne serviau (riau riau!) si mester sera vos trametem ab la present un traslat del acte fet per lo Senyor Rey e la cort Darago per traure lo dit Senyor Princep del Principat e altre translat de una carta de concordia feta per lo Rey En Jacme de alta recordacio ab don Alfonso fill e primogenit seu per gran discordia qui entre ells ere segons se mostre. Los deputats daci nons (no nos: no ens) han res dit nels (ni los : ni els : nels) podem fer ajustar (ajuntar, ayuntar) si be los ne havem tenguts aprop. Faremhi lo possible (sonaría el pussipla?). Lo Senyor Rey tramet mossen Johan de Madrigal al Rey de Castella per saber e requerirlo si los moviments que fins aci ha fets son cominacio de guerra o no.
E ordonen vostres reverencias noblesas magnificencies e honorables savieses lo que plasent lus sia. Scrita en Çaragoça a VIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

El Senyor Rey de voluntat de la cort general Daragon e quatro braços de aquella e de las LXXII personas representants la cort general. Attendendo e considerando quel muy Illustre don Karles Princep de Viana fijo suyo es seydo detenido por el dito Senyor Rey dentro del Principado de Cathalunya e de present sta en el Principado e que es seydo supplicado el dito Senyor por la Illustrissima Senyora Reyna e por el e por el dito llustre Principe e por el mesmo son seydos rogados los ditos LXXII que por beneficio del dito Illustre Principe por quanto quiere e desea seyer trahido del dito Principado al Regno de Arago e que el infrascripto acto se fisiesse. Por tanto considerando el gran beneficio e utilidat que de la dita venida e del infrascripto resultar puede al servicio del dito Senyor Rey e al beneficio del dito Principe e al reposo de la cosa publica de los reynos de su Senyoria e por otros muchos e buenos respectos por aquesta vegada tan solament statuesce e ordena que durant el tiempo infrascripto prefixo al present acto la persona del sobredito don Karles Principe no puede seyer manifestada por el Justicia de Aragon ni sus logares tenientes o alguno dellos ni por oficiales de aquellos e que no se pueda alegrar de beneficio de ferma de dretxo de alguna natura sia e que por Ios ditos oficiales ni por otro alguno oficial durant el present por el dito Principe no pueda seyer por via de appellido ni por otra via alguna por mero oficio o a instancia de part preso ni sacado de poder del dito Senyor Rey ni de aquellas personas que el dito Principe guardaran e el contrario fazient se pueda no obedecer. E quiere que el present acto nuncha pueda seyer trahido en consequencia en el sdevenidor prejudicio por aquell no sia fetxo ni causado agora ni en otro tiempo sdevenidor prejudicio o lezion alguna a los fueros privilegios libertades usos et costumbres del Reyno de Aragon ante quiere que aquellos romanguen sin lezion e prejudicio alguno e que el present acto dure por todo el mes de mayo primero vinient inclusive e no mas. E ordone e statuesce el dito Senyor Rey de voluntat de la dita cort ditos LXXII representants la dita cort que el dito Principe no puede seyer sacado del Reyno de Aragon a otra ninguna part sino por tornarlo al dito Principado de do deve venir o al Reyno de Valencia de Io qual haya a constar por carta publica la qual se haya a liurar al notario de la cort dentro de X dias apres que sera tornado al dito Principado o puesto en el Reyno de Valencia. E statuesce el dito Senyor Rey de voluntat de los ditos LXXII representants la dita cort que apres que el dito Principe sera tornado al dito Principado o puesto en el dito Reyno de Valencia el present acto e cosas en aquell contenidas sien extinctos. E place al dito Senyor Rey tener al dito Senyor Principe en la ciutat de Çaragoça en el palacio suyo reyal clamado la Aljafaria o en la dita ciudat e terminos de aquella o levarlo con su Majestat por el dito Regno de Aragon o lexarlo donde la muy Illustre Senyora Reyna stara dentro del dito Regno de Aragon con tanto empero que si la Majestat suya querra por tempo de diez o XV dies ir a caça o otro deport ensembla con la dita Illustrissima Senyora Reyna por el ditxo Regno de Aragon que sea en facultad del dito Senyor Rey poderlo fazer dexando al dito Illustre Princep fijo suyo en el dito palacio de la dita Aljafaria o en la dita ciutat de Çaragossa o terminos de aquella do a sa Senyoria plazera e visto le sera. Et jurara el Senyor Rey de tener e complir el sobreditxo acto e todos e cada unas cosas en aquel contenidas et contrellas no venir ne fazer venir directament ni indirecta.

Sepan todos quantos esta carta veran que Nos don Jayme per la gracia de Dios Rey de Aragon de Mallorques de Valencia comte de Barchinona e de Urgell e Senyor de Montpeller prometemos a vos don Alfonso Infante de Aragon primero fillo nuestro que de aquello que vos en esse dia de hoy en que esta carta vos femos devedes e havedes en els Regnos de Aragon e de Valencia per nos aci como las cartas nuestras que vos ende havedes dizen no vos baxaremos en todos nuestros dias ni res no vos en tocaremos ni vos en tolremos asi lo vos crexeremos vos levandovos a provecho de nos e de la tierra. E esto que sie entendido a buena fe e sin enganyo e a conexença de don Examen de Foçes (Gimeno, Ximeno de Foces, Focibus) e de don Bernat Guillem de Entença o de don Examen Perez de Aranoso (Arenós) assi que ellos conosquen entre nos e vos. E si de esto o de algo contendiesemos e nos e vos fagamos e segamos todo quanto ellos hi veran por bien. E demas prometemosvos que con el Rey de Castiella no nos adobaremos sin vuestra voluntat ni con el amor nenguno ni convinenças contra vos no faremos ni sen vos e de esto femos a vos homenage (homagium) de manos e de boca e juramos sobre los sanctos Evangelios tocados con nuestras manos e mandamos a don Eximen de Foces e a don Bernat Guillem de Entença e don Eximen Perez de Aranoso ricos homines nuestros que fagan a vos hominage de manos e de boca e que vos juren sobre sanctos Evangelios que esto fagan a nos tener e guardar e complir a vos assi como en esta carta vos lo prometemos e sino que vos aiuden a todo lur poder fasta que vos lo hayamos adobado. E nos sobreditos don Eximen de Foces e don Bernat Guillem Dantença e don Eximen Perez de Aranoso femos a vos don Alfonso homenage de manos e de boca assi como vassallos a Senyor e vos lo juramos sobre sanctos Evangelios que vos faremos tener cumplir e guardar todo esto que en esta carta vos promete vostro padre a todo nostre poder e buena fe e sin enganyo. E porque esta carta vos sea mas firme nos sobredito don Jayme Rey Daragon e Nos don Eximen de Foces e don Bernat Guillem Dantença e don Eximen Perez de Arenoso femosla sellar con nostros sellos. Datum apud Biar septimo decimo kalendas julii anno Domini Millesimo CC° Quinquagesimo Quarto. (1254) - Sig+num Jacobi Dei gracia Regis Aragonum Majoricarum et Valencie comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesullani. - Testes son desto frare Andreu Vispo de Valencia maestre Martin Artiacha de Valencia don Gonçalbo Perez Cabiscol de Valencia don Guillem Prior de Cornellan frare Pere de Lerida Prior de la casa de los Prehicadores de Valencia. - Sig+num Petri de Capellades domini Regis scriptoris qui mandato ipsius hec scripsit loco die et anno prefixis.

Als molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors. A cinch del present e dejus scrit mes de nits entre sis e set hores rebem una vostra letra dada en Barchinona a dos del dit mes en la qual nos narrau la comissio per les corts a vosaltres feta. Lo fi desijat no ses pogut obtenir. Nos pregau vullam elegir una persona e aquella a vosaltres tremetre ab suficient potestat per les dites coses. E rebuda aquella havem trobat anuig com lo desijat per vosaltres no ses pogut complir e havem deliberat de continent celebrar consell en modo la persona per vosaltres demanada sia eleta e aquella dins lo temps a vosaltres tramesa supplicant la inmensa Trinitat vos vulla aconsellar tal modo sia servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep. E si algunes coses molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors vos seran plasents per nosaltres fahedores fiablement nos scrivets. Scrita en Puigcerda a VI del mes de janer del any Mil CCCCLXI. - A vostres honors e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Rebuda havem una letra de les reverencies vostres e aquella legida perque ferventment desijam la utilitat sossech e repos de la cosa publica de aquest Principat e en lo benavenir de aquella tant com en nosaltres es no volem defallir de continent per los sguarts en aquella expressats havem constituhit sindich nostre lo honorable micer Pau Alamany doctor en decrets canonge e paborde daquesta Esglesia per esser aqui la jornada ab potestat suficient juxta lo expremit en la terra. E perque aquesta feyna par a nosaltres de molt gran importancia supplicam a nostre Senyor Deu la vulla endressar e obrir cami saludable per la liberacio de la persona del Illustre Senyor Princep en forma que sia a la sua lahor e servey e honor del Senyor Rey e de la cosa publica oferintsnos en tot lo que puxam fer a benavenir del negoci. E sia molt reverend honorables e molt savis senyors custodia vostra la Trinitat Sancta. Scrita en Vich a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich.

Als molt reverend e honorables senyors los senyors deputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt reverends e honorables senyors. Lo die de Ninou me fon presentada una letra de vostres reverencies ab la qual mes injunt presentas o fes donar hun plech de letres als quis dressaven les quals eren segellades ab sagell del reverend archabisbe de Tarregona. Perque molt reverend e honorables senyors les dites letres foren per mi presentades o fetes dreçar als quis dressaven del dia que per mi foren rebudes fins lo dissapte seguent per tot lo die que teniem tres del mes present e dejus scrit. E per ço com es veritat fasne la present letra. E sia la sancta Trinitat en continua proteccio de vostres reverencies. Scrita en Vilafrancha de Penades a VIII del mes de janer del any Mil CCCCLXI. - (Noy trobam sotscrit e fou per oblit.)

Als molt reverend e molt honorables e de gran saviesa senyors deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona
Molt reverend e molt honorables e de gran saviesa senyors. Diumenge proppassat que teniam quatre de janer reebem una letra vostra la dada de la qual era en Barchinona de dos del dit mes de janer e vist lo contengut en aquella havem congregat nostron consell en lo qual havem elegit en sindich lo honrat En Gabriel Puig conciutada nostre exhibidor de la present al qual havem donada ampla potestat segons per ell vos sera feta fe. E no pus per la present. Si negunes coses vos seran plasents infaliblament nos en vullau scriure. E sia molt reverend e honorables e savis senyors lo Sant Sperit en vostra continua proteccio. Dada en Manresa a VIIII de janer any Mil CCCC sexanta hu.
- A vostra honor e servey apparellats los consellers de Manresa.

Als molt reverend honorables e de gran saviesa senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Per los respectes expressats en una vostra letra per nos rebuda diumenge envers mig jorn IIII del corrent mes sots data de dos del ja dit mes e en altra manera trametem a les vostres molt gran reverencies lo venerable En Gabriel Viver notari ciutada sindich e missatger de aquesta ciutat de aquells e de nostra intencio per nos largament instruit e informat e al qual havem comenada creença a les vostres molt gran reverencies de part nostra per ell explicadora. Per tant molt reverend honorables e de gran saviesa senyors sia a vosaltres plasent vullats donar plena fe e creença al dit nostre sindich e missatger de les presents exhibidor en tot ço e quant de part nostra vos explicara axi com si nos personalment vos ho explicavem. E conserveus molt reverend honorables e de gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a VIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests quis recomanen en vostra gracia los consellers de Vich.

Reverendo in Christo patri et amico singularissimo domino abbati de Monserrat.
Reverendo in Christo pater et amice singularissime debita salute in Domino comendata. Litteras deputatorum recepi actis diebus quibus mea indispositione nec personaliter respondere potui ut jam V. R. per comissionem venerabili Priori nostro de Natzaret factam significavi. Quare bono comuni et ipsius utilitatibus quam maxime affectatus decrevi si meam in aliquo bonam habetis presenciam neglecta indispositione ad vos illico pervenire. Quapropter R. V. confidenter rogo ut meam litteram omnibus ipsis dominis presentetis et paratam voluntatem. Ego paratus ad omnia pro omnium honore et servicio vestram responsionem spero. Quod si talis non fuerit necessitas me feratis excusatum deprecor.
Et de omnibus per vestras litteras sim certificatus queque grata rescribendo. In monasterio Populeti X januarii. - A vostra voluntat presto el abat de Poblet.

Als reverend nobles e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend nobles e magnifichs senyors. Preposada tota deguda recomandacio en Nostre Senyor Jhesus non obstant per la indisposicio de ma persona haja respost per creença a vostres letres la qual porta lo venerable nostre Prior de Natzaret empero desijant sens nengun dubte cumplir totes coses a vostre servey e benefici del ben comu so deliberat postposada alguna necessitat de ma persona venir a vosaltres si tal necessitat occorre. Perqueus deman gracia si la necessitat de les fahenes ho requer per lo portador me rescrigau de continent car jo so prest de continent obseguir al que volreu. E si per ventura les fahenes no son axi ardues per jo esser axi no prou dispost me hajau per scusat. Manant de mi a vostra honor e servir ab tota confiança. Del monestir de Poblet a VIIII de janer. - A vostra ordinacio presto el abat de Poblet.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. A VI del present mes de janer havem rebuda una vostra letra en la qual afectuosament nos pregau que nosaltres volguessem elegir alguna persona de nostre capitol ab potestat suficient per entrevenir en lo parlament fahedor per utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep. E nosaltres de continent haguda vostra letra havem elegit lo honorable mossen Miquel Periç canonge nostre donantli aquella potestat que en semblants actes es acostumat de donar lo qual per los respectes en vostra letra contenguts sera la jornada contenguda en la dita vostra letra ab vosaltres en Barchinona. E sia lo Sant Sperit proteccio e guarda vostra. De Leyda a VI de janer del any Mil CCCCLXI. - Molt reverend e magnifichs senyors los qui son prests a ordinacio de vosaltres los dega (decano; decà) e capitol de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Diluns a V del present rebem una letra vostra dada en Barchinona a dos del present contenent en efecte per los fets de la detencio de la persona del Senyor Princep hi en aquella contenguts tramatessem aqui una persona ab potestat suficient per les coses en la letra contengudes. E per ço jatsia aqui sia lo honorable En Franci del Bosch ciutada de aquesta ciutat sens revocacio del altesa la arduitat dels negocis havem deliberat trametreus lo honorable En Johan Agullo ciutada de aquesta ciutat ab plen poder. Placia a nostre Senyor en los dits afers se provehescha a lahor e gloria de nostre Senyor e servey del Senyor Rey e utilitat e repos del Principat. Scrita en Leyda a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e
honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Hir poch apres XII hores tocades apres mig jorn rebi dues vostres letres en un plech la una mia laltra a la ciutat la qual de continent doni al honorable En Bernat Gralla hun dels pahers. Una altra ni havia fora lo dit plech peral Capitol daci la qual per semblant prestament fon dada a mossen Valterra vicari spiritual. Mossenyors dissapta proppassat vos scrivi per altra com havia presentat vostra letra patent al veguer daci sobre lo delliurament del scuder de mossen Cardona la qual letra e translat de la carta de la presentacio feta per mi e resposta del veguer daquen feta es interclus dins la mia letra la qual sen porta un correu. Lo sobre dit die dos hores apres mig jorn segons lo hoste de correu ma feta relacio e crech la devets haver rebuda e hon no lo efecte de la resposta del dit veguer es que ell nol havia pres ni per ell era detengut pres mas per lo Senyor Rey e per sos algutzirs e per lo dit Senyor era stat inhibit.
De Leyda a VI de janer any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.