De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

Per tal com empressio de segell a pus plenera fe havedora de la cosa ques fa majorment es trobada per tal que fe a la letra o a la carta se reform mayorment per lo segellar: digna cosa e laudable reputam que per majoritat et varietat de coses atorgadores per nos e encara per duracio pus longa sia induyta e estatuyda varietat de segells: per tal encara que aquestes coses les quals ordenar havem disposat engir la manera del segellar o del bullar sia coneguda la varietat o falsetat de les letres. Emperamor daço ordonam en la cancellaria nostra tres maneres de segellar ço es que a vegades ab bulla de plom o de aur: a vegades o ab gran segell havent dues empressions egualment de cascun costat emprements jacsia que la empressio sia no semblant e diversa lo qual segell vulgarment flahon es appellat o nomenat: alcunes vegades empero ab altre menor segell lo qual comun es dit ab lo qual les letres les quals de la nostra cancellaria ixen sien segellades segons la forma dejus annotada.
En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns altres ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanents. En lo flahon volem esser servat que de la una part sia ymatge reyal en la manera de la bulla e en torn letres qui diran axi: Diligite justitiam qui judicatis terram et occuli vestri videant equitatem. De laltra part cavaller ab corona en lo cap armat sobre cavall darmes de nostre senyal real espressada decentment e letres en torn qui contenen tots nostres titols de regnes e de comtats. E en lo sagell pero comun reyal ymage sia per la manera la qual en la primera part de la bulla havem dita: mas les letres les quals en torn seran no tan solament regnes mas tots nostres titols contenguen. En apres un poch contrasagell en lo qual sia escut de nostres armes decorat ab corona la qual sia sobre lo dit escut mas en torn letres no sien espressades. E donchs con letres de comuna justicia o comissions de causes o altres negocis havents encara alcunes clausules especials o altres quals que quals en paper escrites de nostra scrivania exiran closes o ubertes lavors ab sol sagell menor lo qual es dit comun sagell en lo dors o sobre la apertura de la letra quis tancara sia segellada. Si empero alcuna gracia per nos se fara per temps a vida o a beneplacit a alcuna persona o altra cosa semblant axi que les cartes sien en pergami scrividores lavors sien segellades aytals letres ab aquest mateix segell en pendent ab corda de seda segons la manera devall determenada. Mas el sagell aquell pendent en altre part del dors empressio haja de contrasegell lo qual a aço havem duyt ordonador. En apres la corda aquesta en la qual lo sagell penjara de diverses colors deura esser de seda ço es groga e vermeyla axi que sia lata e prima e sia tota en loch quaix de nostres armes reyals feta contenents ço es sinch faxes o vies en lonch perque les tres foranes ço es dos e una mijana sien de color groga les altres pero dos les quals seran ço es assaber entre cascuna forana e mijana seran de color vermeyla. Mas en cascuna de les dues foranes set fils de seda groga e no mes ne menys se contendra: les tres pero ço es assaber dos vermeyles e una groga contendran cascuna sinch fils e no mes ne menys. En apres si gracies per nos faedores seran perpetuals axi con si consintriem privilegis militars a alcuna persona o altre cosa semblant en privilegi e gracia perpetual a alcuna universitat o persona a la qual fer volrem per si e son succeidor gracia special o si alcun procurador per qualque causa constituirem: en aquell cas les cartes les quals sobre aço se faran en pergami sien segellades en pendent ab gran segell de cascuna part empressio egual havent jacsia no semblant lo qual segell flahon vulgarment es nomenat peyng per lo dit segell en corda de seda de la color e de la manera per totes coses daquella altre de la qual desus es ordonat. Si pero les dites concessions o privilegis serien de gran honor o de pes axi com de duchat marquesat comtat o vescomtat per nos creador ab bulla daur sien segellades. Empero si ley fur o constitucions promulgariem en cort general a alcun regne o regnes o comtats nostres o privilegis o concessions de atorgament de baronia o si a alcuna universitat alcun privilegi de gran pes consintriem per tots temps axi com inmunitat de talles o de contribucions o de declinacio de fur contra dret comu o altre cosa la qual se esgardaria universalment o encara particularment tots los ciutadans o altre cosa semblant de la qual nos arbitrariem: en aquell cas volem que cartes sobre aço faedores ab bulla de plom sien munides. En aquell encara cas appensio de bulla nostra no en corda mas en fils de seda divises e separats divisidament adhibem ço es vint fils de seda vermeyla e trenta fils de seda groga qui sajustaran en la part jusana de la letra e seran doblades dejus e seran en nombre cent fils e en aquella la bulla daur o de plom se penjara: lo qual nombre de fils res no ajustan ne diminuen per tots temps volem en semblants coses esser observat: la cera empero dels sagells faedors vermeyla statuim deure esser e si aytal no era en aquelles neguna fe no sia haguda.

Nota:
e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray:
y en la otra parte un escudo en el cual estén las armas de Aragón que son tales una cruz por el medio del escudo y en cada cuarto (cuadrante) una cabeza de sarraceno (moro).

taxacio-cartes-letres-exiran-nostra-cort

Offici dels Sagelladors de la scrivania.

Offici dels Sagelladors de la scrivania.

Experiencia demostra que les gents que Deu ha creades sien sufficients pero no a totes coses. E con nos hajam ja ordonat de tenir scrivans e sia necessari que per fer bulles de or e de plom e de segells de majestat e altres segells aptes persones hi sien deputades: per ço ordonam que dues persones dels pus sufficients del registre de la nostra scrivania sien per nos deputades los quals segelladors de la nostra scrivania sien nomenats los quals sien tenguts de fer les coses davall scrites: ço es que tots los dies con loffici del comprobar se fara la un de aquells ço es lo primer en lo dit offici reebut e en defalliment de aquell laltre apres reebut sia en la dita scrivania prop del nostre prothonotari o son lochtinent per segellar totes les letres o cartes de pergami que en la dita scrivania se hauran a espeegar segons que per lo nostre prothonotari o son lochtinent les sera manat: e si abdosos hi seran la un de aquells qui no segellara sie tengut de scriure les quantitats ques reebran o aquelles qui en deute necessariament se hauran a escriure en los libres ordonatas a aço en la dita nostra scrivania: e si menester sera de ajuda a comprobar. E encara sien tenguts la un almenys jaure en la dita scrivania en la cambra on estaran nostres registres ab lo escalfador de la cera per ço que si de nits sesdevenie cas opportu que letres o cartes si havian a segellar sien atrobats apparellats de exercir lur offici. No resmenys volem que sien tenguts de fer los comtes als correus de la nostra scrivania e de tots aquells qui en la nostra scrivania se quitaran segons veuran esser fahedor de veritat: e sien tenguts com necessari sera de procurar correus per trametre les nostres letres: e encara con se esdevendra cas necessari et que en lur offici non hauran a entendre sien tenguts de ajudar a registrar als scrivans de registre: e con nos caminarem sien tenguts de procurar aczembles ab un dels verguers de la nostra cancellaria per portar los registres e les altres coses necessaries a servey de la nostra scrivania los quals registres tinguen en scrit per inventari e aquells sien tenguts tenir encunç e de recosirarlos si hauran mester adob o reparacio e si reparacio hauran mester ço es aquells qui iran en la nostra scrivania aquells adoben e reparen o adobar e reparar facen de licencia del dit nostre prothonotari: e si lo dit nostre prothonotari aço dilatara fer a nos allo sien tenguts moltes vegades de notificarnosho queu façam fer tro atant quey hajam proveyt. E sien tenguts per cami anar ab los cofres e encarregues de la nostra scrivania e aquelles dar bon recapte: axi mateix sien tenguts de instar e fer son poder ab un dels verguers de la cancellaria de haver et procurar bisties si obs sera als vuit scrivans de registre dessus dits pera cavalcar e acompanyar la nostra scrivania e totes altres coses fer que al offici dessus dit se pertanyen. Empero en totes les dites coses haja prerogativa lo primer reebut en lo dit offici: e seran sots obediencia del nostre prothonotari et de son lochtinent los quals aquells segelladors puxen condempnar si en lur offici seran negligents en la quitacio de quinse dies o enjus segons la qualitat del fet: e sagrament en poder del canceller o vicecanceller faran que be e lealment en lo dit offici se hauran e si res sabran ques faça contra nos o lo dret de la nostra scrivania allo per son poder encontinent a nos lo notificaran o notificar faran.

Nota:
lo notificaran : ho notificaran, o notificaran, u notificarán

Dels promovedors

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

E si de la provisio e subsignacio faedores en les cartes o letres e privilegis de la nostra cort real proceydores persones dignes letrades e sufficients ab cura diligent havem ordonades per tal que les continencies o tenors de aquelles degudament segons que a la nostra celsitut se pertayn en justicia per totes les sues parts sien fundades: no ab menor sollicitut es per nos perpensador que a custodia e guarda dels nostres segells en los quals la nostra real magestat es presentada e per impressio dels quals les dites letres e cartes son obeydes e segellades e encara a correccio e a esmena de aquelles si en bella retorica o bon lati e juxta lo nostre estil seran corregidores una bona persona de feeltat aprovada e almenys en sciencia gramatical be instruyda per nos volem esser aordonada. Perque volem e ordonam que en la nostra scrivania sia un escriva bo e sufficient qui tots los nostres segells e la bulla tenga salvant lo sagell sacret lo qual per los nostres camarlenchs tenir havem declarat qui protonotari tinent los nostres segells volem esser nomenat lo qual totes les letres que de casa del canceller o vicecanceller a la scrivania vendran signades per nos o nostre canceller o vicecanceller o altra persona a aço ordenada registrar per los ajudants de la scrivania faça e apres aquelles ab lo registre conprou e corregesca si a vertader lati seran esmenadores e trebayl e proveesca diligentment que ben e ornadament segons ques conve sien dictades e puys aquelles segellar faça e espeech als demanants aytant con ell pora effectualment e sens triga. Guartse empero que letres alcunes no segell salvant aquelles que on lo manament en lo dors de la letra veura per nos o alcun de nostre conseyl de part nostra o per los secretaris scrivans esser manades: encara aquelles que per los oydors nostres seran provises justicia tan solament contenents. E per tal que totes coses segons nostra volentat mils proceesquen al dit protonotari nostre manam que alscuns rescrits privilegis perpetuals confermacions de privilegis o donacions de coses no mobles o de jurediccio contenents segellar no presumesca si donchs de nostra boca a la sua manament daço no havia o ab lo segell de nostre anell closes e segellades no vehia. Volem encara e ordonam que de totes aquelles letres cartes e privilegis que de la nostra scrivania exiran reeba lo preu e salari lo qual sobre les taxacions de les letres havem ordonat: e per tal que aquell pusca mils inviolablement observar volem que copia de aquell en si tinga e de la moneda que daqui exira cascun ayn volem ell compte retre al maestre nostre racional. E si alcunes letres taxadores a arbitre seran qui en la dita taxacio declarades no sien lo dit protonotari nostre observada moderacio e taxacio congruent aquelles a arbitre seu taxar pusca cor la consciencia dell sobre aço de tot en tot carregam. Volem encara que als escrivans de manament en fer totes escriptures faents per la nostra cort e als ajudants de la scrivania en totes les coses que al offici de la scrivania se pertanyen manar pusca: e si en aço seran negligents que aquells en la quitacio de sinch dies o menys per cascuna vegada que en aço fallit hauran cascun dells punir puscha. Volem encara que tots los dits adjudants de la scrivania en totes aquelles coses que al offici se pertanyen lo dit protonotari nostre obeyr sien tenguts. Atorgam encara a ell que si los correus nostres engir lur offici exercidor negligents haura trobats pusca ells de la quitacio de quinse dies o meyns punir segons que a la sua discrecio haura vist faedor. E perque a ell gran fe li es comesa en tenir nostres segells e per rahon de son offici moltes vegades ab nos ha a contractar volem que lo sagrament a nos faça lo qual lo vicecanceller a nos prestar es tengut.

dels-scrivans-manament-nostra-escrivania

Dels Oydors.

Dels Oydors.

Laudable es loffici dels oydors per lo qual les demandes dels supplicants acabaments covinables reeben e axi per ministeri daquell offici alcunes vegades les coses passades per adjutori de justicia son corregides e moltes vegades als dignes gracies son atribuydes. Emperamor daço disposam ab aquest edicte que en nostra cort sien tres cavaylers e dos savis esperts en dret civil e un altre en dret canonich erudit los quals oydors volem esser apellats e a ells sien liurades les supplicacions les quals a la nostra altesa sendreçaran: e tots ensemps daquests alscuns tres o dos ço es un cavaller e laltre clerch o savi en dret hajen espatxar les supplicacions axi con los sotscrits parlaments o testifiquen: e aquelles supplicacions per exercici de justicia dirimidores remeten a aquells qui han per lurs officis conexer de aquelles o cometen a aquells los quals volran axi con a delegats daquelles conexer. Pusquen encara quant que quant a ells sera vist opportu en remeten o cometen ajustar que sumariament o simplament e de pla e sens figura de juhi e cessant plet e escrits sia provehit: mas per un dels escrivans en aquest offici per nos ordenats en les foranes parts de les dites supplicacions scriure facen aquelles coses les quals remeten o cometen hauran ordonades: encara los noms dels dits oydors. En apres les damunt dites suplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors facen comunir. Sobre aquestes empero suplicacions closes segons que damunt es dit les quals se cometran a alcuns qui axi com delegats nauran a conexer escriure facen per aquesta manera: A la escrevania. En apres aquelles als supplicants liurar per lo dit escriva facen les quals daqui los dits supplicants als altres escrivans de la nostra escrivania porten per tal que letres de nostre comissio real conseguesquen. Sobre aquelles empero supplicacions closes axi com damunt es dit les quals se remeten a aquells estants en lo loch en lo qual nos lavors serem e en altres lochs no distants oltra tres legues aquells quin deuran per lurs officis conexer los noms daquells escriure manen: e apres aquelles als sopplegants liurar no obliden les quals los supplicants daqui porten als damunt dits los noms del quals veuran sobrescrits. E sobre les altres supplicacions closes axi con damunt es posat les quals seran remeses a alcuns estants en los lochs distants del loch en lo qual lavors nos serem oltre tres legues los quals ne deuran per lurs officis conexer aquesta paraula: A la escrevania escriure manam e daqui als soplegants aquelles liurar facen sens triga les quals daqui los supplicants als dits altres escrivans de la nostra scrivania porten letres de nostra comissio reyal obtenents. Les romanents pero supplicacions a nos cascun dels oydors aport axi que un apres laltre segons orde de seer en lo conseyl contingent sia tengut de fer relacion de una tan solament daquelles supplicacions que tendra: e ordonat per nos ço quey manarem allo escriure en les foranes parts de les dites supplicacions e encara aquestes paraules: Per lo rey sots escriven per alcun dels nostres secretaris o altre qui ajustar farem. En apres aquelles supplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors sanccim esser sagellades e sobre elles closes per un dels dits escrivans de la audiencia axi com damunt es dit aquesta paraula: A la escrivania: e si a la scrivania remetre no las calra los noms daquells als quals es remesa escrisquen e als sopplegants sien liurades les quals los dits supplicants als escrivans de la nostra scrivania porten per tal que letres nostres reals contenents les coses damunt dites per nos aordonades conseguesquen o altres als quals sendrecen porten per tal que expedicio segons les coses per nos aordonades breument conseguesquen. Pero si la scrivania o escrivans de la dita audiencia con hauran scrites les expedicions de les dites supplicacions segons la volentat dels dits oydors les letres les quals daqui seran faedores de dins o de fora la escrivania scriure o les dites supplicacions espatxades a la dita scrivania portar volran: aquelles lavors cloir e segellar no veem que cayla cor aquesta damunt dita clausura de les damunt dites supplicacions ab lo sagell del offici dels oydors per esquivar despeses dels offerents aquelles per portar la on eren portadores per certes persones no degudes despeses convenga segons que havem entes fer tan solament havem duyta proveedora. Disposam encara un esser sagell del offici dels oydors dels quals tres dits cavaylers oydors lo pus antich en loffici tenga e en absencia dell lo segon e axi del altre per aquest orde volem esser tenidor e aquell guarden diligentment. E cascun dells segellar deja segons que la ordinacio de les coses desus dites ho testifica. En apres un cavaller e un clerch o savi en dret oydors almeyns jaer sien tenguts en la ciutat o castell en la qual qualque nit se convendra nos jaer: si empero aqui jaer no poden per la poquea del loch o per fretura embargats lavors en loch dins distancia de una legua posat jaer hagen en qualque manera. En apres nos estants en alcun loch en lo qual exercici de jurediccional potestat hajam dos dels oydors damunt dits un dia de cascuna semana al carcer de la nostra cort anar sien estrets: e aqui presents los jutges e els altres presidents a la dita cort e procuradors fiscals e guardes del carcer vegen los encarcerats les querimonies dells ab pasciencia oents: e si deffalliment veen de alscunes coses aquells reprenen segons que es covinent totes les coses a estament degut reduents. E ells sabents tot quant tro en aquell dia sera estat proceit en les causes dels encarcerats diffugis judicials sesforcen de tot en tot esquivar per tal quels encarcerats convictes cascun sa pena sen port o els deliuradors longa custodia carceral no deprema iniquament e injusta. Observaran encara los oydors que sien prop nos estants en los lochs en los quals alscunes supplicacions lurs portants attes a nos haver no poran quant que volran: per tal que axi los dits oydors sien appareylats dels damunt dits les supplicacions reebre. Encara con sesdevendra absents lo canceller e vicecanceller en nostres conseyls supplicacions alscunes espeegar un dels oydors clerch o savi en dret sia tengut de dictar per quals paraulas en les foranes parts daquelles mesexes supplicacions seran escrites aquelles coses que espatxadores seran aordonades. E per tal que profit de nostres sotsmeses negligir no siam vists decernim esser observat que quant que quant a ciutat o castell o vila de Ies terres nostres caminar o en altre manera sesdevendra nos venir e aqui alscuns dies o alcun dia o alcuna part de dia romandrem dos dels oydors cavaylers e altre clerch o savi en dret alcuns prohomens aqui domicili havents jurats e conseylers o paers o consols si aqui nha degen appellar ajustants encara lo rector de la esgleya mayor daquell loch si per ventura util cosa sera de pensar e a ells dir no ometen que cogiten si alscunes coses son en aquell loch utils o nocives e si creximent en aquell loch ferse pot en qualque manera: e aquelles coses que per loffici dels oydors poran esser espatxades ells aquelles complesquen e Ies altres que provision requeren a la real magestat recontaran car som nos cobeejans de fer totes coses que en qualque manera seran opportunes. No resmenys aordonants que tots los damunt dits oydors e cascun dells si els officials nostres de la terra en la qual serem mayorment jurisdiccion exercents sien de sufficiencia premunits entrametense saber diligentment: e si alcun daquells menys sufficient hauran atrobat nos de continent entro que de sufficient ne hajam provehit sollicitar en nulla manera no ometen. En apres tots los oydors a nos per sagrament prometre sien tenguts que feelmenl son offici exerciran.

Dels escrivans dels oydors

10, 11, 12 de agosto, 1461

10 DE AGOSTO.

No hubo sesión, con motivo de la festividad de San Lorenzo.
El mismo día, se recibió la siguiente carta.

Molt magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors.
Per letra de mossen Sampso sindich de aquesta ciutat som certificats que per mestre Marti Pere seria stada dada una creença e aquella explicada a vostre magnifich consistori per part dels jurats en efecte de clamors e per defensio de constitucions contra lo batle e sotsbatle de aquesta ciutat e causant admiracio de la eleccio feta de la persona de mossen Sampso com a sindich predit en aqueix insigne consell. Perque mossenyors havent no poca admiracio de tals fets ne sabent res en aquells havem volguda saber la veritat ab nostres conjurats e ab lo notari de nostre ofici havem trobat de veritat que dites crençes son stades fetes occultament de nos e sens intervencio del notari sino ab hun seu scrivent al qual minuta ne res no ha restat per alguns dels jurats e segellades ab altre segell e no ab aquell qui es acustumat qui no pot segellar sens sabuda de tots e desliberat per la major part en cars de diferencia e lo qui pigor es aquells jurats afermen que james mestre Marti Pere ha hauda comissio de ells de explicar tals fets. En lo batle concorden tots. En lo sotsbatle diferenciegen e en la admiracio de esser del consell mossen Sampso. Es veritat mossenyors que dels dits oficials nos pot pretendre tal interes per al present com se diu es stat explicat per lo dit mestre Marti de haver admiracio per esser elet en lo consell mossen Sampso fa poch al fet. La determinacio e voluntat de aquesta universitat se mostra ab los derrers poders dats a mossen Sampso per jurar lo Senyor Primogenit e per substituir en lo consell. E vostres grans providencies hajen per molt cert que si per vostres predecessors e per los consellers de aqueixa ciutat qui per diverses vies occorrent los fets foreu certificats e istats e pogues esser endreçat que en aquesta ciutat se fos tengut consell general com era necessitat ha portat la diferencia e dubte assats voluntari qius feya si mossen Sampso podia entrevenir en lo consell fora stada aclarida com ara es fet e no ha fallit que no sien stats molt certificats que aquesta universitat james no expellira mossen Sampso ne encara los altres sindichs de la cort qui entrevengut haguessen en la prossecucio del negoci per lexar aquells a sol carrech de mestre Marti Pere no derogant a sa bona disposicio e virtuts que la intervencio del hun no empachava laltre almenys en lo benavenir e voluntat de aquesta ciutat e Deus perdo a qui ha culpa de haver sostenguda tal diferencia tant temps. Vostres grans providencies e aqueix magnifich consistori acostuma esser principals endreçadors de tenir en pacificacio aquest Principat. No es dubte aquest juredesch quant ne fretura e ha freturat en tota la prossequcio del negoci ne la predita creença e desorde de scriure en ofici de juredesch quant es praparatiu a scandels e suscitar bandositats. E mes en aquesta ciutat tant inclinada a tals desastres lo batle es ciutada de honor la perdicio dels fets de aquesta ciutat per aquesta causa es mes que publica lo remey es facil. Si per lo Senyor hi volra esser provehit de que es scrit al Senyor Primogenit si a vostres grans providencies sera plasent fer hi cara e darhi alguna endreça per aquesta ciutat per tots los principals ciutadans e per nos seria haut a molta gracia. E no poria esser sino en plaer e benavenir de vosaltres e de tots. E sia la Trinitat Sancta vostra proteccio e guarda. Scrita en Gerona a cinch del mes de agost any Mil CCCCLXI. - Als molt magnifichs honorables e de molt gran providencia los diputats del Principat de Cathalunya. - Mossenyors a tota vostra ordinacio apparellats Francesch Raset e Berenguer Ferrer Sasala (ipsa Sala, Sa Sala, Çasala, Lasala, etc) dos dels jurats de Gerona.

En la misma sesión mandaron los señores Diputados expedir la siguiente carta, que, según advertencia del registro, se había redactado ya el día ocho.

Molt reverend egregi noble magnifichs e savis senyors.
Jatsia en vostres instruccions vos sia dat special carrech e comissio supplicar e instar a la Majestat del Senyor Rey li placia proveir dels oficis de canceler vicecanceler regent la cancellaria portant veus de governador e altres oficials necessaris en aquest Principat per que la justicia sia be e degudament administrada a laor e gloria de nostre Senyor Deus e del dit Senyor util e bon regiment de la cosa publica de aquest dit Principat e poblats en aquell. Per quant la dilacio inimica a tots los dits bens e causa dans e inconvenients irreparables qui cascun dia se segueixen per fretura dels dits oficials car la provisio feta per la lllustrissima Senyora Reyna de vicecanceller per interim attesa sa antiguitat es quasi per inutil. E no obstant siam certs de la vostra acustumada diligencia e sollicitut en les coses queus son acomanades vos pregam e encarregam molt e molt stretament façau molta diligencia e sollicitut en les coses queus son acomanadas. Vos pregam e encarregam molt e molta diligencia e instancia ab la dita Majestat li placia per los dits sguards prestament e sens dilacio provehir dels dits oficis en aquest Principat necessaris a tals persones que sia servey e honor sua. E jatsia aço sia degut e pertinent nosaltres e tot aquest Principat ho haurem a gracia e merce. E placiaus scriurens de les coses occorrents. E sia molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio. Dada en Barchinona a VIII de agost any Mil CCCCLXI. - Manuel de Montserat (Monsuar en otra carta más abajo del día 15) dega de Leyda. - Als molt reverends etc. los embaixadors del Principat de Cathalunya. - Los diputats e consell etc. a vostra honor prests.

11 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros asuntos.

12 DE AGOSTO.

Se hicieron varias proposiciones, y entre ellas una relativa a las remuneraciones, sobre la qual se acordó, que se siguiera en todo lo arreglado por las nueve personas comisionadas a este objeto, y habiéndose leído la lista de las mencionadas remuneraciones, mereció la aprobación general.

LXXXIV. Reg. n° 1893, fol. 54. 4 nov. 1387.

LXXXIV.
Reg. n° 1893, fol. 54. 4 nov. 1387.

Pateat universis quod nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes vos consules et probos homines ac singulares officiorum paratorum textorum et tintoriorum
civitatis Barchinone qui nunc estis et fuistis temporibus preteritis fuisse coram nobis delatos et denunciatos per procuratorem fiscalem curie nostre de diversis criminibus et delictis videlicet quod absque nostri et nostrorum officialium licenda et permissu constituistis in civitate predicta quondam domum inibi judicium quasi pretorium faciendo
ibidemque sigilla ordinastis et vectigalia imposuistis et alia capitula et ordinaciones fecistis et factas per consiliarios dicte civitatis non servastis ignoscentes afligendo et culpabiles relexando ac officio jurisdiccionis quam minime habebatis utendo quodque in dictis officiis plures et diversos fraudes fecistis et comissistis de quibus quidem criminibus et delictis et aliis predictis decentes inquisiciones fieri fecimus per fidelem consiliarium et auditorem curie nostre Petrum Mercerii jurisperitum cui comissionem fecimus de predictis prout predicta omnia et singula in ipsis inquisicionibus plenius continentur: verum quia in dictis inquisicionibus et deposicionibus testium ac processibus super predictis habitis non videntur judicia que reddant vos seu aliquem ex vobis quoad presens culpabiles de predictis presertim quia dicte domus et vectigal facte seu ordinate extiterant nostra auctoritate precunte et alius quia volumus in hac parte pocius misereri quam ulcisci: idcirco cum presenti carta nostra perpetuo valitura vos dictos consules et probos homines ac singulares dictorum officiorum et cujuslibet eorum presentes et preteritos et quemlibet vestrum et ipsorum in solidum absolvimus ac vobis et eis diffinimus remittimus et totaliter relaxamus omnem actionem questionem peticionem et demandam et omnem penam civilem et criminalem et aliam quamcumque quam contra vos et bona vestra et cujuslibet vestrum possemus facere infligere vel movere ratione predictorum vel alicujus ipsorum nec minus aliorum quorumcumque criminum seu delictorum pretextu dictorum officiorum vel ipsorum alicujus in genere vel specie per vos vel aliquem vestrum usque in presentem diem comissorum: ita quod sive in eisdem culpabiles fueritis sive non et sive de eisdem inquisitum fuerit vel non inquisitum nunquam possitis per nos seu officiales nostros occasione predictorum seu alicujus ipsorum capi detineri impeti demandari nec conveniri in judicio vel extra vel pena aliqua condempnari immo sitis vos et quilibet vestrum in solidum in generali et in speciali ab omni pena civili et criminali ac pecuniaria perpetuo absoluti vobis tamen facientibus de vobis querelantibus justicie complementum. Et nichilominus volentes vos predictos consules et singulares officiorum predictorum ampliori gratia prossequi adhoc ut litigia et dissensiones que a magnis citra temporibus pacis inimico instigante suscitate extiterant inter singulares dictorum officiorum et quod fraudes et plura alia inhonesta et illicita que comittebantur in dictis officiis et unoquoque ipsorum per nonnullos eisdem officiis temere abutentes cessent in posterum et etiam ut status et condicio vestrum in melius reformetur capitula et ordinaciones subdistincta per consiliarios et probos homines dicte civitatis nunc et solemniler ac cum magno consilio et acervo perpendimus factas et ordinatas in quo quidem consilio fuerunt nedum ipsi consiliarii sed etiam quamplures doctores proceres et mercatores ipsius civitatis non modicum notabiles et experti in exercicio dictorum officiorum et unoquoque ipsorum fecimus ad cautelam iterum in nostro consilio legi nedum semel sed pluries ibidemque presentibus sindicis et procuratoribus singularium dictorum officiorum solemniter examinari et discuti: quorum quidem capitulorum et ordinationum tenores dicuntur esse continende subsequentis.

- Ara hojats. Per manament del veguer ordonaren los consellers e prohomens de la ciutat de Barchinona que tota persona de qualque ley o condicio sia que vena lana levada en la plaça ne en altra part de Barchinona si aquella lana sera filada en Barchinona haja a dir veritat a aquell o a aquella que la dita lana comprara o la volra comprar si aquella es de blanqueria o de anyins o de tesora sots pena de XX sous per cascuna vegada. Item que tota filanera o cardedora de stam o de lana qui per males filadures o per mal cardar haura consumad o gastat lestam o la lana qui dat Ii sera a filar o cardar haja a satifer e esmenar a aquell de qui sera ço quen valra menys a coneguda dels consols dels parayrers tintorers e texidors. E que no gos mesclar una lana ab altra ans haja a tornar a cascun la lana que tendra daquell diligentment sots ban daço quen deu haver del filar o cardar e que Ii haja esmenar lo dan. Item que tota persona que vendra lana levada en la ciutat de Barchinona o en les places o fore les places daquela ciutat que la haja a vendre ben levada e axuta e ascardeçada ço es que aquell que la comprara ne pusca ascardaçar una quantitat o sort de la dita lana que comprara e que segons aquella quantitat o sort de lana minvara se haja abatra de la romanent lana levada qui sera comprada segons que minvat haura sots ban de deu sous. Item que alguna persona de qualque ley o condicio sia qui pentin lana e qui cart o fara cardar lana no gos untar ne fer untar la lana ni les pintes ni les cardes ab oli sino ab lart e ab mantega axi com antigament era acostumat si donchs no era lana tinta o masclats o de cadius o de burells sots ban de VI diners per liura de lana: empero que perço ques pusca fer provisio dels dits lart e mantega es ordonat que les dites coses se puxen fer ab bon oli daci a la festa de sant Johan de juny prop vinent e no daqui avant. Item que tot hom e tota dona que pintenara lana o cardara haja aquella a pintenar o cardar be e leyalment: et si contra fara haja esmenar la lana e pagar ço quels consols dels dits officis diran. Item que tot batador daqui avant haja be a batra e mesclar les lanes que batra e seguentment en tal manera que sia be clara e mesclada per tal que los draps sien pus eguals e millors e frau no shi puxe fer sots ban de deu sous per cascun jornal. Item que tota persona de qualque condicio o stament sia qui ordesca teles per si o per altre per fer draps de lana haje a tenir los ordidors de XII rams justs e en cascun ram haje haver XIII palms de cana justs per ço que la tela haja en los dits ordidors XIX canes e mija en guisa que con lo drap sera texit haje XVIII canes e mija e no menys e qui contra fara pach per ban XX sous. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no no gos ordir en negun cap de drap negun scapolo gran ni poch sots ban de deu sous e que perde lascapolo. Item que alguna persona qui ordesca axi com dit es no gos ordir negun scapolo qui haja mes avant de XIIII canes e aço per squivar molta frau qui fer si poria sots ban de XX sous per cascuna vegada que contra faça. Item que negun corredor o corredora no gos vendre alguna lana ne stams seus propris ne comprarne per revendre ne per ferne draps e aço per squivar frau qui si pot fer ne gos fer frau en aquelles vendes que fara e que ans que hajan licencia de vendre lana hajan a jurar en poder del veguer que be e leyalment se hauran en vendre les dites lanes sots ban de X sous per cascuna vegada que contra fara. Item que sia entes que tot hom e tota dona de qualque condicio sia haja a donar com vendra lana a pes de quintar en Barchinona dues liures de tara per cascun quintar de lana sutze don que sia e semblant haja a fer del menor pes. Item que drap XVIII senyal no gos haver mes avant de XI palms e III quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVIII terner no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item que lo XVI senyal no gos haver mes avant de XI palms e mig sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVI terner no gos haver mes avant de X palms e tres quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XIIII terner no gos haver mes avant de deu palms e al quart sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item quel XIIII senyal no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item que alguna persona de qualque stament e condicio sie no gos fer ni fer fer negun drap ni draps ni scapolons en Barchinona termens ni territori de aquells de meyns nombre de XIIII ligadures sots ban de L sous e de perdre lo drap o draps o scapolons. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haje a texir cascun drap be e egualment axi be aquells qui no seran seus com los seus sots ban de V sous e que no gos levar de teles que tixira neguna ligadura o via sots ban de L sous e sie privat det offici. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haja a fer en lo començament del drap que tixira en lo cap primer e aço con començara a tixir en la faxa un senyal de B per ço que sia conegut en tot loch que es stat tixit en Barchinona e en lo cap derrer haje o fer son senyal per ço que sia conegut qui lhaura tixit sots ban de X sous per cascuna vegada. Item que neguna persona de qualque ley o condicio sie no gos fer ne contrafer en neguna manera lo senyal del altre texidor sino lo seu ni tixent ni ab agulla ni ab altra cosa e qui contra fara pach per ban cascuna vegada XXV sous per cascun drap. Item que tot drap qui exira de tixidor o del taler haje haver de larch XIIII canes e mige e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra. E si alcun drap sera trobat pus curt quen sien fets trosors per les tres persones ordonades destar en la casa ab consell de prohomens dels officis si conexeran que sia fet per frau e que aytal drap fraudos perde les capçonades a dempnatge del tixidor o daquell dequi seria la colpa e pach per ban V sous per cascun drap. Item que tot tixidor qui tixira drap setze haja afer en cascun drap setze un listo de lana burella o de coto lo qual listo sia fet en la fi de cascun drap ço es de travers de vora a vora e que haje a pesar XLIII liures o de aqui en sus sots ban de V sous: e qui contrafara del dit drap sia levada la B ab un trocet de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones qui stan en la dita casa dels dits consols ab consell dels dits prohomens dels officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap no gos res sarcir affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui tixira drap XVIII haje a fer en cascun drap XXIII dos listons los quals sien fets en la fin de cascun drap XXIII de travers de vora a vora: e aço per tal que tot hom conega de quin compte seran e que haje a pesar XLIIII lliures o daqui en sus sots ban de X sous. E qui contra fara del dit drap sie levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit cap no gos res sarcir ne affegir ne innovar sots pena de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui contra fara senyal de XIX ni de XXI axi que contra faça per frau un compte per altre pac per ban cascuna vegada L sous. Item que tot drap XIIII terner e tot XIIII senyal quis fara en la dita ciutat haja a pesar XLII lliures e daqui en sus sots ban de X sous qui contra fara e del drap sia levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites tres persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap nos gos res sarcir ni affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap: e quel dit drap haja haver al cap primer e al cap derrer un listo qui pas tro al mig loch e no mes avant per ço que sie conegut que es XIIII sots ban de X sous per cascun drap. Empero si per ventura alcun drap per raho de les filadures quey hauria molt primes no podie recollir tanta lana com dessus es ordonat que aytal drap pus sie be e leyalment e complida texit a coneguda de les dites tres persones ab consell dels dits prohomens dels officis no sie punit ans puxe passar sens pena del texidor que texit lo haura. Item que negun texidor ne altre persona no gos mesclar en draps de lana en lordim o en lo texim lana que sia stada de peçols ni de borra sino en los draps qui son appellats de miga lana o de cadius strets sots ban de L sous: e encara si aytal drap sera trobat axi o en altra manera fraudos que aytal drap sia perdut a aquell de qui sera e que sia feta punicio e execucio del dit drap per aquells qui seran ordonats a la casa del pes dels draps ab consell de prohomens dels dits officis de parayres e texidors segons los fraus daquells draps: empero que cascun pusca fer dels dits pessols scapolons que no sien de VIII canes en sus e quels dits scapolons no hajen ne puxen haver sino IIII palms dample axi que daquells scapolons que seran fets contra la present ordinacio sien punits segons demunt es dit. Item que neguna persona stranya o privada de qualque stament o condicio sia no gos texir ne fer texir fora la ciutat de Barchinona algun drap en que faça o faça fer senyal de B: e si aytal drap sera atrobat axi com a fals sia per los dits consols trocejat en IIII parts e donat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels officis et pach per ban per cascun drap XX sous. E aquesta pena o ban mateix encorrega tot drap qui sera texit en Barchinona ab senyal daltre loch. Item que neguna persona stranya o privada no gos texir ne fer texir dins VI legues entorn de Barchinona algun drap qui sie menys de les dites XIV ligadures sots ban de XX sous per cascun drap: e si lo dit drap sera atrobat dins Barchinona quen sien fets III troçes. Item que negun tixidor ni altre persona no gos texir ni fer texir algun drap en la dita ciutat qui no haje compliment del compte de que sera e que haja a esser del pes e sisa dessus dits: e si alguna via o fils ne faliran que pach per ban per cascuna puada quin fallira VI diners si donchs no venia per culpa de ordidura o daquell qui hauria ordit: e en aquell cas si per colpa daquell qui lhaura ordit la dita falta sera que la dita persona qui Ihaura ordit haja a dar compliment al dit drap e que haje a pagar lo tixidor pel temps que per aquella raho haura laguiat a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens. Item que negun tixidor ni altre persona no gos tenir draps en Barchinona si donchs no es tot de una lana: e si cas es que la puxan sia de dues lanes que hajen a duycar les dites lanes axi com es acustumat per ço que tot sia persiguent. E si per ventura a la fi del dit drap mancava alguna quantitat de lana que aquell dequi sera la puxe fer metre daltra lana axi bona o millor poch mes o menys: e si lo contrari sera fet pach per ban lo tixidor X sous per aytal drap qui no sera trobat perseguent ço es qui no sie axi de bona lana en lo mig com en la fi o en altra partida com en lo cap primer exceptada la forma prop dita que sia trocejat lavol del bo e que de lavol sien fets III troces e tornat a aquell de qui sera lo drap e lo bo sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens dels dits officis. Item que tot mestre e scola de tixidor qui prengue soldada ne tixe a jornals deje texir be e leyalment lo drap o draps qui comenats li seran axi un com altre e si axo no feyen hagen a star a talio del dempnatge que hauran dat al draps o drap a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens del dit offici: e encara que tot macip o scola hajen a complir la setmana e lo temps a qui paraula hauran donada e si contra faran hajen a satisfer lo dempnatge que dat hauran a aquells a qui hauran promes a coneguda de les dites persones. Item que negun texidor ne texidora de lana no gos texir de nits sino de la festa de Sant Miguel fins a Carnestoltes e aço en la matinada de la esquela de la seu e qui contra fara pach per ban cascuna vegada V sous e la meytat sia del veguer e laltre meytat dels consols dels tixidors. Item que negun tixidor de drap de lana ne altre persona no gos texir draps de lana en algun loch amagadament ans hajen a fer star uberts los alberes on texiran o faran texir a die faener del sol exit tro al sol post en manera quels consols del dit offici hi puxen entrar aytantes vegades com se volran sens embarch e contrast per veer e regonexer los draps que si faran en manera que no si puscha fer frau e que negu no gos vedar la entrada als dits consols: e qui contra les dites coses o alguna daquelles fara pagara per ban cascuna vegada V sous qui sien la meytat del veguer e laltra dels consols del dit offici de tixidors. Encare que tot tixidor o altre persona qui faça o façe fer draps en la dita ciutat dins son alberch en les cases o casa jusana qui obre en la carrera publica que si volen obrar o fer obrar del dit offici que ho dega denanciar als consols del dit offici e quels diga lalberch e lo loch on volra fer fer los dits draps: e qui contra fara pagara per ban cascuna vegada C sous partidors axi com demunt. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que negun tixidor ne tixidora de lana o de cadius no gos obrar ne fer obrar en les festes que seran manades de colre: e qui contra fara que pach per ban cascuna vegada V sous partidors entre lo dit veguer e los dits consols dels tixidors. Item que negun parayre ne tixidor ne tintorer no gos emprar Ium doli obrant de lur offici a obs daquell offici exceptats draps de cadius e qui contra fara pagara cascuna vegada XII diners partidors entre lo dit veguer e consols. Item que neguna persona no gos prestar diners sobre lana filada o a filar a alguna persona si donchs no Ii era cert que fos daquella persona sots ban de V sous partidor axi com demunt e que perde ço que prestat hi haura. Item que negun tixidor ni altre persona qui tixira draps no gos ruxar ne banyar ab aygue ni ab altres coses encamerar per mes pesar ni lana ni stam que tendra a texir ne lo drap quant lo texira e lo haura texit sia que sia seu o daltre e pach per cascun drap XX sous. Item quels draps mesclats burels tints en negre hajen a esser de XXVI ligadures e no de menys e hajen a pesar LII lliures de taula e no menys sots ban de V sous: e si los draps no havien lo dit compte e pes que del dit drap o draps sia levada tota la faxa e sil drap era be posat e be fet a coneguda de les dites tres persones ordonades a veure sobre los draps en la casa del pes que aytal drap sie haut per bo ab consell de prohomens de parayres e de tixidors e quel dit drap haja haver listo al cap derrer qui pas de ora a ora de coto o de lana daltra color e lo texidor o altre qui haje la colpa pach la menys valença dels dits draps a coneguda dels dessus dits. Item que tot drap hage aver lo senyal de la B al cap primer en la faxa sots ban de V sous. Item que tots los prop dits draps mesclats con exiran de texidor o del taler hajen haver de larch vint canes e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra: e si algun drap sera trobat pus curt que sia ascapçat a cap primer e a cap derrer e qui mal hi marra que stiga a la menys valença a coneguda de les III persones de la dita casa e ab consell de prohomens parayrers e de tixidors e que aquell qui haura la colpa que pach per ban X sous per cascun drap. Item quels dits burells no puxen esser tints ne algun los gos dar tinta de negunes colors qui sien prohibides per capitols de corts generals ço es de aygua de roudor ni ab violada ni ab vedriol sots lo ban contengut en los dits capitols de les dites corts: e que aço hajen a conexer los dits III prohomens de la casa ab consell dels dits obrers qui tinyen dels dits burells si hi havia neguna frau de tintes. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que millor les dites ordinacions se tenguen e sobserven que cascun tixidor o altra persona qui texira draps en Barchinona vules que sien seus o daltres persones que de present que sien levats dels talers per spay de un jorn hajen aquell o aquells a portar en lo loch a aço assignat ço es en lo pont den Campdera en la casa qui hi es assignada per regonexer los dits draps per los tres prohomens elets en aquest fet axi com devall se conte sots ban de V sous per cascun drap e que los dits draps sien regoneguts per los dits prohomens si son aquells que esser deuen segons los capitols ordonats e pesats e canats segons es ordonat e si lo drap o draps han compliment daço que haver deuen que li sia posada en lo cap primer una bolla de plom (bula, bulla plumbea) pocha ab lo senyal quils es stat liurat per los consellers e que aquell de qui sera lo drap haje a pagar per la dita bolla un diner e de les dites coses ha ja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta: e si es cas que en lo dit drap o draps haja falta de algunes de les coses ordonades en los capitols demunt ordonats que no puscha passar a coneguda dels dits tres prohomens elets quel tixidor pach lo ban en que sera cahut e que del dit drap sie fet ço que per los dits prohomens sera conegut segons los capitols ordonats e que noy sie posada alguna bolla. Part aço ordonaren los dits consellers e prohomens de la dita ciutat que tot perayre haja apparellar be e leyalment tots los draps axi be los qui Ii seran donats apparellar com los propris seus: e si y ha defaliment de be apparellar que li sia levada per los dits consols un troç de la faxa e pach per ban X sous e ultra aço sie tengut de pagar lo parayre la menys valença a aquell daqui sera lo dit drap a coneguda dels dits consols dels dits officis: e en aytal drap a qui sera levada la B ab un troç de la faxa no si gos res sarcir affegir ni innovar sots pena de perdre lo drap. Item que en la ciutat de Barchinona nos gos apparellar algun drap fet o texit en les terres o senyoria del senyor rey que sia de menys de compte de XIIII ligadures e si lo contrari sera fet que lo parayre quil apparellaria pach per ban per cascun drap XX sous e no res menys lo dit drap sie trencat en tres troces si era apparellat o començat de apparallar e que la meytat del dit drap sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab prohomens e laltra meytat sia tornada a aquel dequi sera lo drap. Item que negun parayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tirar ni fer tirar negun drap strany ni mes avant en lo tirador de XVII canes e II palms sots ban de XX sous per cascun drap. Item que negun parayre no gos comprar draps que ell haja apparellat vulles drap entegra vulles scapolo sots ban de L sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer de ample a tiradors a negun drap XIIII senyal ni terner mes avant de VII palms e III quarts sots ban de X sous. Item que negun parayre ne altre persona no do dample a tirador a negun drap seyal ne terner XVI mes avant de una cana e un quart de palm sots ban de deu sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer dample a tiradors a negun drap XVIII sayal ni terner mes avant de VIII palms e mig sots ban de X sous. Item que negun macip parayre qui prenga soldada ni vaja a jornals que haura guastat o consumit alcun drap o draps sia tengut de esmenar lo dampnatge a coneguda dels consols del dit offici: e si lo macip no basta al ban haja a pagar lo ban lo senyor.
Item que negun parayre ne mercader ni altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tolre ni scapçar dalgun drap ni daquell res levar: e si lo contrari haura fet que aquell qui aço fara si lo drap sera seu propri que perde lo drap e que aytal drap sia donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols dels dits officis e si lo drap no sera seu que pac (pach hasta ahora) aquell de qui sera lo preu del dit drap segons que Ii sera stimat et que sia privat del offici en per tots temps et que aquest aytal drap sia confiscat e donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos bollar ne fer bollar negun drap strany a bolla de Barchinona sots ban de C sous: empero aquell de qui sera lo drap ol fara bollar sia tengut de denunciarho als dits bolladors si lo drap es stranger o no sots lodit ban. Item que tot perayre no gos tornar a casa ne cosir ne fer cosir algun drap que trench a tiradors tro sie regonegut per les dites tres persones eletes e aço per squivar frau sots ban de deu solidos. Item que tot drap qui sera trobat canonat o ab collades que aytal drap sie trencat per les dites tres persones ab consell de prohomens daquells officis en tants lochs com seran les dites canonades o collades e que sia tornat a aquell de qui sera lo dit drap e pach aquell de qui sera lo dit drap III sous un per lo saig del veguer e dos a les dites tres persones eletes per lur trebayll. Item que nenguna persona de qualque ley o condicio sie no gos metre en la ciutat de Barchinona negun drap en que sia contrafet lo dit senyal de B ne algunes de les bules dessus dejus contengudes sots ban de perdre lo drap o draps. Item ordonaren que tots draps qui vendran de moli se hajen a tirar de calçir abans quel carden ni Ii donen altre apparell sots ban de V sous per cascun drap: empero que sia dada conexensa als prohomens ordonats a la casa del pes dels draps si pora passar sens lo dit tirar. Item que negun perayre no gos apparallar negun drap vulles que sie seu o daltre quis sie texit en Barchinona si donchs noy es posada la bolleta de plom per los dits III prohomens segons que es ordonat sots pena de V sous per cascun drap. Item que negun perayre ne altre hom no gos alargar cap de drap a tirador per pendra la barra o la corda ab que lo drap sera estacat si donchs la un o laltre no era seu o lo tirador e qui contra fara pach lo dempnatge a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels consols dels parayres e pach per ban XII diners e aytant mateix pach si prenia la yna del tirador que fossen sots clau si donchs la clau no Ii era prestada per aquell de qui sera en altre manera si res hi fallirie que ho pagas a coneguda dels dits consols. Item que negun perayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos traure ni fer traure dels camps dels tiradors negun drap entegra o trencat tro que sie vist e regonegut per les III persones dessus dites qui stan en la dita casa si lo dit drap ha son compliment segons la forma ordonada e fins que sia bollat segons devall se conte sots ban de V sous: e si lo dit drap sera ben apparellat de parayre e de moli e de tint e ha son lonch complidament e no li falga res sino les passades de la perxa o de la taula que sia bollat a cap primer per los dit III prohomens apres la faxa de una bolla del plom en tal manera que tot hom conega que per la bolla posada en lo dit loch lo dit drap ha son compliment. E si en lo dit drap haura alguna falta de perayre e de moliner o de tintorer o daltre cosa que aquell dempnatge sia satisfet per aquell o per aquells de qui sera la colpa a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels III prohomens elets: e si en lo dit drap haura tara de I sou que la dita bolla se hage a posar e metre apres la faxa luny un quart de palm: e que si haura de tara mes axi per mal apparellar com per tiratge com per altra raho que per cascun sou que haje de tara dejen posar e metre la dita bolla luny de la faxa un quart de palm: e si en una peça de drap haura de mes de XX sous que en aquella nos deja posar bolla ans dejen lavar daquella un troç de la faxa del cap primer que sie un palm e tornar a aquell de qui sera lo dit drap e ho pach aquell de qui sera la colpa per tal que sia conegut que aytal drap no ha son compliment. Empero si algun drap haura falta de X sous o de mes de X sous que sie eleccio daquell qui haura a pagar la dita falta si volra pagar la falta o si volra pagar lo preu del drap que aquell drap sie estimat per los dits prohomens elets et pach aquell preu qui sera stimat e lo drap sia seu e que cascuna vegada haja a pagar I diner per posar la bolla del plom: e daço haja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta. Empero si al tixidor exia dupte sobre lo jutgement dels dits draps en alguna cosa que fos scura e que ab aquells qui hi serien nos pogues declarar quels dits prohomens puxen segellar de lur propri segell lo drap on seria lo dit dupte e ferlo venir a la dita casa per appellar major consell e juy de les dites coses. Item ordonaren los dits consellers e prohomens quels dits III prohomens los quals sien consols dels dits officis elets hajen star en la dita casa e hajen per salari lur e per lurs treballs los demunt dits II diners per drap los quals sien tenguts pagar aquells de qui seran los draps per bollarlos de plom: empero que los dits III hajen a pagar del propri les boles del dit plom. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que nengun tintorer no gos donar roja ne urxella en negun drap blau si donchs alumenat no es o no era drap blau clar sots ban de X sous. Item que negun tintorer no gos metre roudor ne ayga de roudor en naguna tinta que faça sots ban de XX sous. Item que negun tintorer ne neguna altra persona qui tinye no gos tinyer ne emprar en negunes coses que tinyen desmolada ne de vedriol ne daltres tintes cauteloses sots ban de CC sous sino en vestedures e robes velles. Item que negun tintorer o altre persona qui tinyira draps no gos mesclar en lo pastell indi ni en tinta que meta e aço per squivar tota frau sots ban de C sous. Item que tot tintorer qui tinye o que face tinyer alguns draps qui sien engaçats en calç ne en recalç sie acabat en tinta nova sots ban de X sous per cascun drap. Item que tot tintorer e altre persona qui tinyira draps que haja aquells a lavar o fer lavar en layga del rech apres que sera tint ço es los escurament passar per ma e los forts passar e batre be e diligentment a tot profit del drap en tant que romangue bell e net de roya e de pastellada sots ban per quascun drap de un sou lo qual ban paguen aquells qui lo dit drap hauran lavat del qual ban lo terç sia del veguer e lo terç dels consols e lo terç del acusador. Item ordonaren los dits consellers et prohomens que sobre la dita art de tintoria coneguen los dits tres prohomens ordonats a la dita casa del pes ab los dits consols dels dits officis: e si lo drap es tachat si es colpa del tintorer o daltre e per aquell quin haura colpa sie esmenat a aquell de qui sera lo drap ço que conexeran los dits tres prohomens ab consell dels dits consols dels dits tres officis. Item ordonaren quel maestre moliner degue be guardar que son moli que no puscha picar ne affollar los draps e quey dega donar lo greix que li sera donat feelment et emprada: e siy havia menys falliment per sa colpa quey hagues a fer esmena a aquell qui lo dan haura pres a coneguda dels tres prohomens de la dita casa e dels dits consols: e que lo parayre li dega donar una liura de greix per cascun drap complit e segons aço per aquella raho matexa aytant com pertenyaran als altres no complits e quel moliner no gos adobar los draps o lo drap de negun sens greix. Et que cascun maestre moliner façe sagrament cascun any en poder del veguer que facen be et leyalment les coses demunt dites: et si lo dit moliner adobara drap o draps sens greix aytant com dessus se determene ques conegues que noy faes compliment que pach per ban cascuna vegada II sous e lo parayre qui lo drap fara adobar sens lo dit greix altres dos sous los quals sien partits segons que demunt prop es dit. Item que si sesdevenia alguna cosa qui fos frau o mal esser dels dits officis o de la dreperia a que demunt en les presents ordinacions no fos provehit vulles de draps de la ciutat vulles de draps fets en la senyoria del senyor rey que allo sie regonegut e punit e esquivat per los dits tres prohomens ab sabuda e consentiment dels consellers de la dita ciutat et lo veguer hi faça aquella execucio quels consellers li conselleran. Item los prohomens dels dits officis cascun segons que han de custum ab volentat dels consellers elegesquen sinch consols es assaber dos parayres e dos tixidos e un tintorer qui ab diligencia esquiven tots los fraus dels dits officis e en lo començament de lur consolat juren en poder del dit veguer segons que han acustumat que seran feels e leyals envers les dites coses guardar e servar e per aquell sagrament ells sien creeguts que en altra guisa nols puxa esser feta questio o demanda quant al offici de consolat e quels consols dessus dits facen lurs cerques acustumades e reconeguen los peses de les lanes e ponesquen per aquells peses axi amplament com han guanyat al mostaçaf per sentencia. Item que negun parayre no gos liurar drap tint a aquell de qui sera lo drap tro sien pagades les tinyedures a aquell a qui sien degudes e si ho fahia que ho faes ab licencia: e atresi quel dit parayre no gos pendre lo preu de les tinyidories mes aquell qui les deura pagar les vaja pagar a aquell qui sera degut: e si ell noy podia esser que fos defora esta ciutat e havia comanats los diners a algun son amich que aquell atresi deje pagar presencialment les dites tinyidories a aquell a qui seran degudes e qui fara contra lo dit ordonament pach per ban per cascuna vegada V sous. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que totes les dites ordinacions mills sien servades e tengudes que cascun any ço es lo dia de sant March con los dits officis elegen consols

sien elets tres prohomens ço es un mercader qui sia acustumat de fer draps o faça draps en casa sua per los consellers e consols de la mar e per los mercaders e un parayre qui sie elet per los prohomens del offici dels parayrers ab voler e sabuda dels consellers e un tixidor qui sie elet per loffici dels tixidors ab voler e sabuda dels dits consellers e quels dits tres prohomens stiguen continuament en la dita casa on se deuen bollar e regonexer los dits draps. E que abans que usen de lur offici degen fer sagrament en poder del dit veguer presents los consellers de Barchinona o alscuns dells que ells be e leyalment faran tot lur poder que totes les dites ordinacions sien servades segons demunt son posades e que en los juys que daran sobre aço se hauran be e leyalment: pero es intencio dels dits consellers e prohomens dels dits officis de parayres e de tixidors puxen elegir per la dita forma a les dites coses los dos consols de lur offici qui axi mateix hajen a jurar: declarat que un dels dits consols de cascun offici tan solament en lo dit cas stiga a la dita casa e faça les dites coses quis dejen fer per aquells de la casa ensemps ab lo dit mercader axi que V persones puxen servir a la dita casa mudant ades un ades altre pus que lo mercader hi sia continuament e lo nombre no sia sino de tres persones de les quals lo dit mercader sia una e quel salari o emolument que deurian haber los dits dos prohomens dels dits officis sie partit entre tots aquells consols qui en los affers de la dita casa entendrien segons que savendran los dits consols. Item cascun dels dits officis qui sera demanat per los elets a la dita casa e per un dells haja decontinent anar e esser la on Ii sera dit per exercir les coses dessus dites sots ban de V sous qui sien dels dits prohomens de la dita casa: e dels dits bans contenguts en les presents ordinacions puxen fer lexe aquells a quis pertanyeran. Item los dits consellers e prohomens per ço quels dits consols e persones eletes a la dita casa vagen pus clarament en ço que hauran a fer expressament revoquen totes e sengles ordinacions axi antigues com novelles fetes sobre les dites coses sino aytant com han conformitat ab aquestes car entencio es lur que aquestes e no altres passades se tenguen e que un bon translat de les presents ordinacions stiga en la dita casa del pes ab que se regesquen aquells qui daço hauran affer. Retenense empero los dits consellers e prohomens que si en les dites coses exien o apparien alcunes coses escures o duptoses que aquelles puxen corregir e declarar e enterpretar una vegada e moltes a lur coneguda.
- Cumque in preinsertis capitulis multa salubria contineri noscantur per que vitabuntur imposterum fraudes et alia illicita et plura utilia subsequentur actore Domino non solum vobis sed etiam rei publice dicte civitatis et habitantibus in eadem: eapropter predictis inducti cum hac eadem capitula et ordinaciones preinsertas et earum quamlibet et omnia et singula in eis contenta et specificata tanquam utilia et omnino necessaria statui et condicioni vestrum et dictorum officiorum ac rei publice predicte civitatis laudamus approbamus et nostre confirmacionis presidio roboramus. Nos enim mandamus presentis serie vobis dictis paratoribus et textoribus ac tintoreriis et cuilibet singularium ex vobis presentibus et futuris et aliis quos predicta tangere modo aliquo videantur quod de cetero predicta capitula et ordinationes et contenta in eisdem sub penis in eisdem appositis et contentis teneatis et teneant firmiter et observetis et contra non veniatis nec veniant quavis causa: et nichilominus generali gubernatori ejusque vicesgerenti in Catalonia ac vicario Barchinone ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus tradimus firmiter in mandatis quatenus predicta omnia et singula grata et rata habeant eaque teneri et observari faciant juxta eorum seriem pleniorem. Est tamen certum quod pro predicta remissione et capitulorum confirmacione dedistis nobis seu nomine nostro fideli consiliario et thesaurario nostro Petro Marrades quadringentos octuaginta florenos auri de Aragone quitios: in cujus rei testimonium presentem cartam nostram fieri jussimus sigillo pendenti munitam. Data Barchinone quarta die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXX septimo regnique nostri anno primo. - Franciscus ça Costa. - Mateus Ferrandelli mandato regis facto per thesaurarium.