Dels Majordomens.

Dels Majordomens.

Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom çaentras degudament sens constitucion real estants per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes de Valencia e de Mallorcha e laltre en Cathalunya e dos altres simples cavallers doffici del majordom sien ennobleits e entres aquests empero evidenment se pertanyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis pertanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia e mayors pus alt estament requeren daquell qui exercexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers decorats del offici dessus dit cor con soven per moltes coses esdevenir se pusqua un dells al qual continuament necessitat de servir es imposada per necessitat o per qualque altra manera esser absent per lo present e romanent los serveys se pusquen complir nel absent no haja a altre cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen per altre fer ne espatxar sino per hu daquests los quals per singular industria examinada la fe dells e la granea a la magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero cavallers al noble majordom de la terra on nos serem mentre nos hi serem ço es que si som en lo regne de Aragon al majordom noble daquell regne e per semblant manera si som en Cathalunya al noble majordom de Cathalunya e si som en lo regne de Valencia o de Mallorcha a cascun dels nobles majordomens estants nos en la majordomia de cascun obeyran en totes aquelles coses qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrem menjar e aquelles man apparellar. E sia curos ab acabament que les viandes e altres coses en nostre palau aministradores sien a hora deguda apareylades. Faça encara nos manans en nostre palau taules e altres coses aqui necessaries fer e con serem prop danar a taula no tart de pendre nostre manament per lo qual sia imposat quals persones ne per quin orde en nostra taula fara seer davant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en palau e daqui tornan sia tengut danar e vaja ab hun porter a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament per esgardament de feeltat aprovada los perils de nostra vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir no poch esguardants e per tal que si la desus dita mescla se fahia per qualque macula de legea de tan gran crim se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra presencia pervenguessen volem e manam que lo dit majordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e als portants lo taylador e als cochs de totes les viandes que a nos seran aportades diligentment tastar faça e daqui avant aquell mateix majordom daquelles matexes viandes faça tast: el dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecochs e los portants los tayladors als quals lo dit porter davant vaja. El dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula e apres faça lo tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells qui les ditas escudellas e talladors hauran portats e aquestes coses per ell volem que sien fetes en cascuna vianda la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant nos. E volem encara que al nostre boteller panicer e reboster del vin e del pan e de fruytes e de les altres coses que per sos officis davant la nostra taula hauran aportades per rahon daministrar a nos daqueles ans que a nos en la taula o en altre manera ne sien aministrades aja cura de donar tast e ell mateix pendre e de les aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula sie tengut e daquella pendre e donar tast a aquell qui la portara. E axi mateix ans quens levem de taula haja encara mentre que nos menjarem a anar per lo palau e provehir que haja bastament de viandes e daltres coses segons ques pertany a real magestat e que orde degut en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment hi veura en alcuna manera los deffalliments corregesca degudes maneres observades. El demunt dit majordom empero mentre servira port verga congruent en senyal de mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara per ell sia a nos ministrat lo pan e les fruytes e les altres viandes les quals no pertanguen al offici del appothecari. On si en alcuna manera sesdevendra nos menjar oltra la taula los serveys desus dits per los camarlenchs disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara quant que quant solemne convit farem servesca lo majordom noble cavaller del regne on serem los altres majordomens a ell acompayants per tal que la solemnitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si empero sesdevendra algunes vegades en los dits dies lo noble majordom esser absent o esser present empedit per alcun accident lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damunt dits sobrecochs et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en los altres empero dies continuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers ço es aquell qui primerament haura pres loffici desus dit lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir laltre cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per aço observam cor de veus pars e dignitats per consideracio tan solament de temps devant anar. Si empero en los ditz altres dies no solemnes vol servir lo dit noble aço pusque fer quant que quant a ell plaura e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damunt dites convendra en altra manera servir. E nos pens aquell cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o presens empaxats de servir quant que quant al dit noble majordom present e no empaxat e encara en los dits altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam. E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem instruits per divinals fets e doctrines laygua e les altres coses en aço necessaries a nos degen esser aministrades per los majordomens. Prerogativa donor al noble majordom e apres ell a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desus dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit regonega de son sobiran als dits majordomens segons lo grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen lo nostre palau donam poder ço es en los copers boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobrecochs e los portants lo taylador comprador cavallerices sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de lur quitacion privar per un mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en apres manam que a aquells qui de nostra casa seran per lo majordom qui servira sien dades licencies de partir cor ell la qualitat e la quantitat dels serveys ab diligencia cogitan pora convinentment arbitrar a quals les dites licencies sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licencies no pusque donar en neguna manera sino lo noble majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque donar appellat empero laltre qui servira per tal que per son consell sapia si son molt necessaris en los serveys de la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. No volem empero que als sotsmeses al regiment dels camarlenchs e dels algutsirs encara del canceller e del maestre racional per algun majordom sia donada licencia de partir ne a negun qui de nostre consell o doffici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit cor a nostra magestat aytal licencia de consellers e dels escrivans damunt dits degudament retenim. En apres per los dits majordomens licencies sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells sera vist rahonable e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministracio de nostres officials convinent cosa es per alguns officials de nostra cort ço es lo comprador boteller panicer reboster sobrazembler e museu de la aministracio lur raho retuda e per lo majordom ab lo escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom almenys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove present esser en aquest negoci per tal que la raho de la aministracio la qual en tantes varietats se posa per juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci lo majordom noble sia present aço cometem a sa volentat necessitat empero a ell en aço no posam deferents al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E encara tots los majordomens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria de la paniceria del rebost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals als serveys del palau sendrecen: e per tal quels dits majordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen translats de les ordinacions disponents les coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader que son als officis dels damunt dits imposades. E en apres ajustam cobeejans obviar a perils que de tots los servidors de la boteyleria e de la paniceria e de la cuyna e del menescal et de la escuderia e del sobrazembler e azemblers e dels falconers lo noble majordom de la terra on nos serem o ell absent o present empaxat lo majordom cavaller los serveys faen homenatge ab sagrament faelment reebra que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona son possibils esdevenir per aquelles coses les quals per els exercents lurs officis seran tengudes esquivaran: encara que els perils pervinents a noticia dells en qualque manera a nos no trigaran de manifestar o a nostres majordomens si a nos dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e falconer major qui per raho de lurs officis a nos sens miga de fer homenatge son constrets. En apres ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometer sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles esdevenir los quals encara perils a la noticia dels pervinents en qualque manera a nos cuytosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa per que a les coses desus promeses sens violacio observadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment loffici lur exerciran. E con segons la nostre reyal ordonacio dels consellers los mayordomens conseylers nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita ordonacio ordonat los desus dits mayordomens nostres a nos facen ab acabament.

Dels Copers

Dels Escuders de la cambra.

Dels Escuders de la cambra. 

A domestich servey de la nostra persona en lo qual los escuders de la cambra dins los secrets de
nostre colgament a nos familiarment obsegueixen sis en nombre volem esser deputats lo primer dels quals reebut en la cambra deura Ies vestidures et los calciaments de nostra persona nedeament guardar et les joyes de les quals tots dies usam ab inventari sots nostres camarlenchs tenir. Los dits escuders de la cambra seran sotsmeses et obeiran als camarlenchs en aquelles coses ço es ques pertanyeran al offici dells. En apres per tal quel offici a ells injunct pusquen sens greuge pus leu supportar statuim dos dells los pus antichs en loffici de necessitat jaer en nostra reecambra cascuna nit e ab licencia nostra o de nostre camarlench dos dels altres per divisides nits o setmanes per tal que nos es saber calcen et descalcen et altres serveys semblants facen los quals a nos familiarment fer se cove et privada. E con nos cascuna nit sesdevendra en lo lit entrar lo dit primer reebut deura comoure et demanar a nos quals vestedures lendema ordenarem de portar per tal que aquelles lo vespre apparell les quals mes durem elegidores. En apres encara a ells injungim et manam que en qual que loch que ells dins la casa nostra pernoctar se convendra tots temps prop si hagen les armes a lurs persones covinents et complides per tal que si alcun cas de necessitat sesdevenia no fossen trobats de tot en tot inprevists: e si a aço fer negligencia hauran de la quitacio dun dia cascuna vegada sien punits. En apres al offici dells dits scuders pertany disposam lespasa nostra a nos con cavalcar volrem ministrar o aquella davant nos portar si aço haurem manat faedor. Portaran encara lo capell de sol o de pluja e encara les vestidures quals que quals portar farem devant nos: e ells en aquests et en semblants serveys tots temps volem esser apparellats. Ajustants encara que aytant con ells bonament poran apres los camarlenchs vagen prop de nos davant anants o en altra manera axi con mils sera covinent et opportu. En apres manam encara dos dells per nos esser elegits a portar lelm lescut et la lança ab la pocha senyera les quals coses continuament costa de nos per costuma portar fem axi en temps de guerra con en altre et en lochs et temps opportuns. E aquell ço es lo primer elegit a aquest ministeri faedor et en absencia dell laltre et en absencia dabdos un dels dessus dits escuders per nos elegidor en temps de guerra en la host et en altra manera volents caminar de nos saber no oblit per tal si per ell volrem o per altre les coses damunt dites esser portades per ço que nos esguardada la qualitat del loch et del temps daço mils ordonar puscam. En apres per tal con a raho es consonant diverses officis sots un mateix duch o cap con cas per ventura sesdevendra deure los uns als altres ajudar et el defalliment dun laltre companyo sia tengut per egualtat regir et supplir: emperamor daço statuim que si los copers botellers panicers ols qui tallen devant nos o rebosters o sobrecochs o los portants lo tallador sesdevendra absents esser o en altra manera occupats en aquell cas los escuders de la cambra lo portar vi et lo pitxer de laygua que beure volrem et del pa a la nostra taula e axi mateix los bacins pera nos donar aygua et portar la fruyta et la vianda et les altres coses que son a servey de nostra persona per los officis damunt dits volem esser fet et manam si per lo majordom los sera comanat. Encara cura ells volem haver diligent que totes coses que a nostra persona son apropinquadores et per nos en qualque manera contractadores en tal manera sien procurades que de totes coses nocives a nostra persona de tot en tot sien alienes: e aço majorment per ells sia observat en les çabates et en altres coses que per alcun de la cort nostra o casa nos faran les quals çabates reebuda primerament moneda dels camarlenchs fer manam per aquells. E encara en absencia de tots los nostres camarlenchs o ells axi en altra manera empatxats que no poguessen en lur offici servir volem que aquell qui primer sera appellat en loffici exhibesca a nos totes aquelles coses que al offici dels camarlenchs havem ordenat pertanyer. Degen encara los dits escuders los lits nostres fer et apparellar et guardar que la nostra cambra sia convinentment ornada et guardar encara aquelles coses que hi son degudament ornades et semblants serveys a aquells comeses ells en la cambra exercir manam. A llur sollicitud encara se pertanga que cascuna nit se prenen guarda que alcun defalliment en la cambra nostra no sia daquelles coses que aqui son acostumades de metre ço es que sia aqui vi et aygua suficient a beure et aço per cases qui a vegades de nit sesdevenen inprevisament candeles et tortices a illuminar especies et confits a menjar et armes encara covinents a la nostra persona complides dun cavaller les quals deuen cascuna nit prop de nos posar per los perills qui alscunes vegades de nit se porien esdevenir preguardar no obliden. Les quals coses totes et sengles reeben dels altres officials de la casa nostra als quals pertany sengles coses daquestes singularment ministrar. Aygua encara beneyta a satisfer a la nostra devocio manam ells cascuna nit posar en lo cap del nostre lit: e daquestes coses et semblants cura hagen diligent. E per tal que en los dits serveys no sien negligents volem que cascu dels dits escuders de la ordinacio nostra feta del offici dels camarlenchs et encara daquesta present translat en escrits hagen et tenguen per tal ço es que mils en les coses faedores pusquen esser savis et diligents. Statuim encara quels escuders de la cambra damunt dits sagrament et homenatge a nos facen con primerament a aquest offici seran reebuts sots la forma per la qual los camarlenchs lo deuen fer segons aquelles coses que per nos son en altre loch dels camarlenchs specialment ordenades.

Dels ajudants de la cambra

Dels Serveys.

Dels Serveys.

Jassia que tres sien acceptacions de dons per los quals la humana natura contre justicia militar es coneguda favor damistats ço es saber adulacio de laor e acceptacio corporal de don: pus laugerament empero se gira lo coratge per don de la cosa corporal que per favor de gracia e de laor. Hon volents esquivar quels conseylers postres qui son estimats part del nostre cors no facen algunes coses per les quals en donar a nos ço que Deu no vulla consell pusquen esser torbats: volem e ordonam quels dits nostres conseylers de dons e de serveys qui los huyls dels jutges ençeguen si doncz no era de parent o de conseyler se abstenguen ab acabament cor oblacio e molt pus fort recepcio de don corch es de regiment: pero per tal que massa no siam vist ells estrenyer e per tal que als dits conseylers ço que per nostra prohibicio farien no pusque esser per los ignorants o estranys en altra cosa esser notat que segons la forma ques segueix pusquen tan solament pendre per la present laudable sanccio a ells licencia atribuim ço es totes coses menjadores sol pero que una persona oltra vint solidos de la moneda corrent en lany en la terra hon serem summa no subrepuig ço que haura reebut. E per tal con condicions de persones son molt esguardadores la on les coses damunt dites menjadores se darien per prelats o barons o universitats de viles o daltres corses de clergues o de lechs o de juheus o daltres colegis approvat o no approvat sol que no sia reprovat la damunt dita summa de vint solidos entro a sinquanta solidos en lany estenem oltra encara les coses menjadores joyes valents deu solidos e no pus a ells tribuim facultat de pendre. En lo cas empero en lo qual alcun princep o altre al qual per nos fossen trameses alcun don a els o vestedures fer volien pusquen aquell o aquelles reebre aquesta sanccio o constitucio reyal no contrastan a honor del princep o del altre dessus dit: cor si missatges per princep o grans senyors a nos trameses don a ells de part nostra exhibit reebre recusaven aço a nostres volers desagradable per raho occorreria e a nos no tornaria a honor. Empero cor libertat de arguir es vist perdre e pert qui daquell pren qui per aço dona que no sia corregit: la damunt dita licencia loch haver no volem en aquelles persones les quals en nostra cort en aquell temps pleyt menarien o breument sesperarien de menar si empero a sabuda dells sera pervengut jacsia que fossen cosins o conseylers ans expressament ho vedam e si alcun en alcuna cosa sens nostra expressa licencia la qual en escrits letra ab nostre segell segellada haja contra o oltra la forma damunt dita haura reebut de nombre de nostres conseylers sera delit e oltra aço a nostre arbitre sera punit.

Dels Camarlenchs.

ACI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI 

Dels Camarlenchs.

Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia de nostra persona con a servesis faedors los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment a continua asistencia a nostre costat e encara a domestica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e destament no minues deputem. Emperamor daço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals lacostament de nostre costat ennobleesca (en dos palabras, en nobleesca) e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la un laltre reparar pusca e soplir: e ells tots consellers nostres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre aço feta la qual en escrit tenguen: liurar especies confits e fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents los quals fora de la taula nos menjarem fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament fer se pora prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axi con se pertanyera: et aquell absent o occupat laltre son offici exercesca. E con nos empero al offerir algunes vegades bonament anar no porem lavors aquell qui fara loffici axi con dit es la oblacio al mayor noble baro qui present sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos a la oblacio offeridora vaja: la moneda empero que per nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustants que en festes damunt dites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present sera o en la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al offici del apothecari pertanyents portar e posar davant nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faça. Encara nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre dels escuders de la
cambra o dels uxers: e aquell qui haura regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que ço que Deu no vuyla per no cauta custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con se volran: lun empero dels si san o present
sera a aço per deute sia estret mayorment quant cascun dels jaer covendra davant nos. Empero
cascun dels qui dins la nostra cambra en qualque manera jaura per mellor segurtat de nostra persona
armes militars ab si e de prop tots temps appareylades haja e complides: e si en aço fer sera negligent de la quitacio sua de un dia per cascunes vegades les quals les dites armes appareylades haver segons que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser punidors. Sobre tot aço encara a qualque loch nos irem tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre costat davant nos anants o en altra manera segons que loch hi haura a nos de prop estan: e a ells injungim esguardar que davant nostre esguardament remoure facen aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. Aquestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram ço es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero que en la exhibicio daquests serveys prerogativa donor entre ells sia servada quel primer camerlench davant laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam los dits camarlenchs los quals per molt major familiar exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts haver poder en los hostals als quals nos declinar sesdevendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir les obres les quals en nostre alberch seran construydores. En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es faedor als ditz camarlenchs diligentment manam curar quen temps de guerres con a qualque host personalment nos anar sesdevendra engir les tendes nostres tots temps sia provehit e mayorment de nits a segurtat de nostra persona de totes coses necessaries mayorment de sufficient custodia domens armats. Hagen encara nos sollicitar que al fre de nostre cavall homens suficients per aptitut darmes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nulla manera no relexen. Aço mes avant ordonam quel primer camarlench enventari de totes les coses que son en la nostra cambra e ques tenen per larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals per servey tot dia als officials a ell sotsmeses son comeses axi con lo reboster e als altres diligencia en guardar ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de
les coses desus dites. E sertes ell absent relex la custodia ab inventari al altre camarlench: abdos empero absents al pus antiquit dels escuders de la cambra si es present la custodia en les coses damunt dites ab
enventari per ells sia comesa. Volem empero que aquell qualque sia qui per la major part del any les damunt dites coses totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional de la casa nostra present
laltre si pero en la cort nostra lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre sia tengut.
En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques coven lo merit regonega de son sobiran als dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra donam poder ço en los escuders de la cambra ajudans barber metges cirurgians secretaris escrivans uxers
posader porters armador real sastre costurer apothecari reboster guarda de les tendes e escombradors del palau: los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de quitacion privar per un mes o menys segons la manera de la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden donar exceptats als secretaris als quals per la nostra magestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments de les quals a les vegades usas tots temps con delles volrem usar
appareyllades sien segons conveniencia del nostre estament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la ordonacio per nos sobre aço feta per tal que per color de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho
de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vestidures e ornaments per defalliment trobats seran transgressors. E con per alcun cas embargats lavar los
peus dels pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en loffici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles vehen a devocion siam provocats. Sien encara los camarlenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual cosa Deu no vulla seriem agreviats que no poguessem de aytals coses remembrar que en loffici davant nos o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor no sia lexada: en apres con sabran nos voler per lanima dalcun deffunt sollenpna missa fer cantar manen als nostres rebosters que juxta
la ordinacio per nos feta sobre la lumenaria dels deffunts la qual en escrits tenguen appareylen brandons
per aquells encendre en la missa damunt dita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols daquesta nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e aquells ligen sovinerament o ells liger (legir) se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga: e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corregir Ies negligencies dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esdevendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun loch si donchs aqui no vesien la impressio de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camerlenchs et qui per temps seran en lo comensament de lur offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran e per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar seran estrets que ab tot lur poder e enginy dampnatge de nostra persona lo qual poder esdevenir sabran esquivaran e la salut nostra e estament aytant con a ells possibil sera conservaran e si dalcun qual que qual dampnatge de nostra persona o del estament nostre sabran o per semblant de veritat hauran oyt procurar aquell a nos al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna cosa no faran ne han feta perque no puguen plenerament totes aquestes coses complir. Ne es maraveyla si en aquest cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut homenatge prenam cor certes per custodia de un petit castell exegit es estat
homenatge tots temps sa entras de nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio dels consellers los camarlenchs consellers nostres sien enteses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio declarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab acabament: en apres encara injungim als dits camarlenchs que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats ço es dels ajudants de cambra et del sastre et sos coadjutors dels rebosters comuns et dels altres del rebost dels porters e sotsporters del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes es diputat e dels adjutors daquell que be et lealment en son offici se hauran et specialment engir la salut e conservacio de la persona et estament nostres los dampnatges per lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra nos per qualsque altres esser procurades o si a nos revelar no ho podien aço revelaran a alcu dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia pervenir.

 

Dels escuders de la cambra

Del Barber.

Del Barber.

Per humanals necessitats de les quals natura alcun hom munit de quantas vulla potencia no ha fet exempt nos de offici de barbers freturam: lo qual un esser volem en nostre servey diputat qui certament als camarlenchs sotsmes sera e obeyra. E aquest engir aquelles coses que sesgarden lur offici deu esser diligent engir lo servey de nostra persona ço es aquell lo cap nostre pinten e en temps degut lau con a nos sera vist expedient primerament fet tast: e semblants coses faça a les quals es specialment deputat. Deu encara tenir nedeamen e decent lo baci els altres estruments dels quals ha usar son offici excercen. En apres lo barber sera en loffici de la cambra ajudant als ajudants en la preparacio e ordinacio del lit nostre e daltre qual que qual ornament de cambra: e con sesdevendra los ajudants absents esser tots los serveys que a aquells pertanyen en la cambra aquest barber fara e supplira: e dins nostre alberch ab los escuders de la cambra e no alloure lo dit barber jaer sera estret: e con nos en alcun loch transmudar sesdevendra lo dit barber segons ques covendra portara ab si la maleta ab les vestidures de nostre cors les quals manarem portar de la qual cosa demanar nos primerament deura. En apres si en fer les coses damunt dites e en altres incumbents als dits serveys fallira per cascuna vegada en la quitacio dun dia sera punit. En apres per tal con exigent loffici lo qual ha a fer lo barber sovinerament a la persona nostra mes quels altres se apropinca: ordonam que en la novitat de la receptio del servey lo dit barber aytal sagrament faça e homenatge loqual havem disposat los camarlenchs de prestar.

dels meges de phisica

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.

Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car huncha fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.

6, 7, noviembre

6 DE NOVIEMBRE.

Aunque se tuvo sesión en este día, y se ocuparon de varios negocios, no tomaron los señores Diputados acuerdo alguno.

7 DE NOVIEMBRE.

Acordóse, en esta sesión, que la carta redactada por los nueve comisionados, para el señor Rey, fuese expedida junto con otra, dirigida a Juan Ferrer, en la qual se mandase a este, que entregase la primera al mencionado señor Rey.
Leyóse, además, una carta dirigida a los paheres de Lérida, sobre el aviso que estos dieron de la entrada de la Reina, y aprobada por todos, mandóse que fuese expedida desde luego.
Sobre la contestación que se había de hacer a los Embajadores, nada acordaron, pues aun cuando lo propusieron los señores Diputados, prefirieron ocuparse de ello más detenidamente.
En otra sesión del mismo día, por la tarde, se dio lectura a la respuesta que se había de enviar al rey de Francia, y aprobada que fue, deliberóse que ya podía ser expedida.
Al propio tiempo se dio cuenta de varias cartas que se habían recibido, y que se hallan a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs senyors los deputats del General del Principat de CathaIunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Sobre certs negocis tocants la entrada dels Illustrissims Senyora Reyna e Senyor Infant don Ferrando primogenit scrivim al sindich de aquesta ciutat la qual a ple informara vostres nobleses e magnificencies. Placieus ab tota integritat e celeritat respondrens e dir lo parer vostre a fi unidament totes coses e ab consell se pusquen fer al qual vos placie dar fe e crehensa en tot ço e quant de nostra part vos dira e explicara sobre aquest feyt. E sie molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat proteccio vostra. De Leyda a V de noembre any Mil CCCCLXl. - Los pahers de la ciutat en Leyda a vostres beneplacits e honor prests.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per lo correu que derrerament vos havem trames vos significam la venguda del Senyor Primogenit en Cathalunya e ab sa Senyoria anar la Illustrissima Senyora Reyna e nosaltres haver delliverat acompanyar lo dit Senyor Primogenit per los motius causes e rahons en nostra letra contenguts e fins a tant vostres reverencies nobleses e magnificencies nos fos significat lo contrari. E per tant vos scriviem queus plagues certificar nos de vostra voluntat la qual per nosaltres tots temps fora enseguida. Fins aci de vostres dites reverencies nobleses e magnificencies no havem haguda resposta alguna ço que a nosaltres es no pocha maravella car nos apar vostra reverencia salva la cosa esser digna de altra existimacio e no esser axi preterida. Com se vulla sia no volents nosaltres en res a nostre deute fallir significam ab la present a vostres dites reverencias nobleses e magnificencies com los dits Serenissima Senyora Reyna e Senyor Primogenit lo vespre passat pleguaren en aquesta vila de Fraga e nosaltres en companyia lur. Lo dia present apres dinar deuen de aci partir per intrar en la ciutat de Leyda e apres de aqui partint deuen fer per lurs jornades cami vers aqueixa ciutat. La companyia dels quals seguirem segons vos havem scrit si donchs per vosaltres non es notificat lo contrari car tot lo que per vosaltres ordenat sera e a nosaltres significat complirem sens algun fallir segons vos havem ja scrit e per la present vos tornam scriure altra veguada. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus lo Sant Sperit en guarda sua. Feta en Fraga a VI de noembre any Mil CCCCLXl. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
En aquesta hora apres feta la present abans de sa expedicio es aci sabut que per la ciutat de Leyda se tramet aci embaixada a la Senyora Reyna e Senyor
Primogenit la qual deu intrar decontinent. Creuse que per significar los algun preparatori de festa que en la dita ciutat se fa per la entrada e recepcio de lurs Senyories.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Yo he encontrat aci en Pina la Senyora Reyna ab lo Primogenit a la qual he donada vostra letra e he explicada la crehença en aquell dels fets de don Jofre de Castro car en los altres caps nom semblava freturas dirli res suplicant sa Altesa que encara que fos absent del Senyor Rey li plagues scriureli en manera tal que la sua Majestat donas obra ab acabament en executar ço de que per vosaltres mossenyors la dita Majestat era suplicada ço es en esser satisfets al noble don Jofre de Castro los robatoris e dans donats en la sua terra per aquells qui dats los hi havien ab moltes altres circunstancies pur en conclusio la sua Senyoria me respos que ja de aquest fet lo Senyor Rey diverses voltes havia dat raho als embaixadors vostres fentlos certs que tots aquests dans eren provenguts per la guerra que es entre la casa de Castro e de mossen Rebolledo e no gens per nenguna altre causa he on lo Senyor Rey e lo Princep dient ho del primogenit don Ferrando volguessen mal tractar negu dels que seguiren la empresa del Principat que ells ho podien millor fer en bens daltri que del dit don Jofre com los fos molt facil de fer pero que Deus no vulla que james per ells en tal cosa se haje pensat. Jo li repliqui que fins aci jo no havia entes que vosaltres mossenyors vos tenguesseu per dit que los dits dans se fossen fets de voluntat del Senyor Rey ni del Senyor Primogenit mas que la vostra congoixa era que los dans se mostraven clarament quils havia fets e los malfactors eren dins Arago e no eren castigats e los bens presos e robats eren en viles de Arago receptats e negu nols fahia restituir e no solament los primers dans no eren stats restituhits ne los qui aquells havien dats no eren stats castigats mas que encare are derrerament se eren mes continuats lus eren afegits mals a mals e senyaladament per los oficials de Ribagorça. E en aço sa Senyoria me respos que be ere ver que aquestes cosas havien mester adop e que per ço lo Senyor Rey hi havia trames lo governador per dar hi recapte car mes dan ne venia a son fill que a negu car ço ques robava his destrohia per una part hi per altre eren castells quis tenen en feu per lo comte de Ribagorça e que certament lo governador hi provehira. Yo pogera be dir algunes coses a sa Excellencia pero am semblat fos spedihent callar les e sperar mo a dir al Senyor Rey. Yo sper solament la dita letra de la Senyora Reyna la qual encara no es levada. Tantost que la hage tirare mon cami.
La Senyora Reyna crech sera divendres en Leyda e cuyt haver sentiment que stara aqui alguns pochs dies. Va molt desacompanyada de servidors de stat crech per que en Cathalunya puixa millor triar.
Si yo so ab lo Senyor Rey lo proces del fet de don Jofre me fara gran fretura. Sia de vostra merce si trames no es fer lom prest tremetre car molt sera mester al fet. Scrita en Pina a IIII de noembre de mati. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies nobleses e magnificencies prest al servey de aquelles Johan Ferrer. (Pina de Ebro)

Sigue la carta dirigida al señor Rey de Francia, y otras que se expidieron en este día.

Al Rey de França.
Molt excellent e christianissimo Senyor. De vostra Altesa havem rebuda una letra feta en Tours a XIII del mes prop passat per la qual e per la crehensa en virtut de aquella explicada per lo magnifich mossen Aymar de Puizen dit Capdaurat cavaller conseller e mestre dostal e mestre Joan Reilhac notari e secretari de vostra Celsitud embaixador per aquella a nosaltres trames som avisats entre les altres coses del gran enug que vostra Serenitat ha hagut de la mort del lllustrissimo Senyor don Carlos de gloriosa memoria fill primogenit del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de la comendacio que vostra Excellencia fa dels actes e serveys fets per los cathalans en liberacio de la persona sua stant detenguda e apres e de les ofertes a nosaltres e aquest Principat fetes de part de vostra dignitat reyal e del interes que vostra Senyoria preten haver en lo regne de Navarra e finalment de la gran puxança e bon stament en que vostra Altesa se trobe. A les quals coses Excellentissimo Senyor responents creem fermament la mort del dit lllustrissimo Senyor don Carles esser stada en molt enug a vostra real persona per quant les virtuts sues e la consanguinitat e amor que entre vostra Serenitat e ell eren aquella hi acompanyen. La vida del qual es stada virtuosissima e singularissima e ha pres la malaltia de la qual naturalment es mort ab grandissima paciencia e apres la recepcio dels sagraments ecclesiastichs molt devotament e religiosissima com a catholich christia ha retuda la anima al universal Creador lo qual per sa infinida omnipotencia decontinent per merits de aquell obra e obre continuament innumerables e evidentissimos miracles com es contrets manchos geperuts e debils fer adrets illuminar sechs sorts e muts a natura fer oyr e parlar paralitichs sanar e de cranchs polipus trenchadures e infladures de coll de cames de ventre e de porcellanes e altres diverses malalties perfetament guarir los quals miracles per la virtut divina ab molt major eficacia son imprimits e obrats en aquells qui confessats e combregats devotament lo reclamen. Les ofertes Senyor christianissimo summament regraciam a vostra Excellencia e per lo semblant nosaltres e aquest Principat nos dispondriem a aquella fer tots serveys possibles. Salva empero tots temps la fidelitat honor e reverencia degudes a nostre Rey e Senyor del qual alre que humanitats virtuts gracies e benignitats en los cathalans e en tots los vassalls dels altres regnes e terres de sa reyal corona no proceexen ne procehir se speren segons sempre ha loablament acustumat. Al fet del pretes interes del realme de Navarra Senyor molt Excellent no cove a nosaltres la resposta e per ço remetem aquella a la Majestat del dit Serenissimo Senyor Rey.
E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra Excellencia la qual nostre Senyor Deu mantingue. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXI. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt Excellent e christianissimo Senyor lo Rey de França.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra de V del present havem rebuda e hoida la creença en virtut de aquella explicada per lo honorable En Johan Agullo conpaher vostre havem compres voleu consell sobre lo dubte queus occorre del jurament prestador per lo Senyor Primogenit e loctinent de la Majestat del Senyor Rey ara en lo introit del seu benaventurat regiment. A que de continent havem entes e be pensat. E per ço recahem en comuna opinio eus consellam per vosaltres sie suplicada la Excellencia del dit Senyor Primogenit per merce sua li placia deferir la prestacio del jurament e abstenirse de usar de jurediccio alguna fins a tant la sua presencia sia en aquesta ciutat on som certificats deu venir via dreta notificant a la sua Senyoria que per bons respectes vosaltres sou moguts en fer dita suplicacio la qual admesa succehira a lahor de nostre Senyor Deu servey de sa Excellencia repos e benavenir de aquest Principat. Certificants vos nostre parer esser que per vosaltres lo dit Illustrissimo Primogenit deu esser rebut ab pali dor e totes altres serimonies acustumades fer a semblants primogenits. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXl. - Los diputats del General de Cathalunya e consell llur residents en Barchinona.

Al molt honorable lo senyer En Johan Ferrer misatger a la Majestat del Senyor Rey trames per part del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres scrivim a la Majestat del Senyor Rey avisant sa Altesa de les proposicions a nosaltres fetes per dos embaxadors hu del Rey de França e altre del Rey de Castella. E de les respostes a aquells liurades per les quals havem stat en pensament si aquelles ferem ab intelligencia del dit Senyor Rey. Mas per quant la sua Altesa es tant luny de aci e los dits embaixadors significaven voler sen anar de continent ab o sens resposta considerat que lo lur star aci no podia portar fruyt de be e lo partir sens resposta no ere expedient havem delliberat spatxarlos e axi es stat fet en manera que es satisfet al honor de la Celsitut reyal e integritat de aquest Principat. Donau adonchs de continent la letra al dit Serenissimo Senyor Rey e saplicau de part nostra la sua Altesa per merce sua vulla compondre que aço ses fet per servici seu. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXl. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathaluya a vostra honor apparellats.

Molt alt e molt Excellent Senyor.
En aquests dies no luny passats son junts aci dos embaixadors per los Reys de França e de Castella a nosaltres tramesos ab letres de creença les quals per cascu en sa jornada explicades sobre les respostes som stats en pensament si faerem aquelles ab intelligencia de vostra Majestat. Mas per quant ells ab molta vigilancia e solicitud volien partir ab o sens resposta vist que ab vostra serenissima Excellencia constituida en aqueixa ciutat de Calatayu sens discurs de dies nos
poguera fer conclusio lo que per ells no fore sperat e per altres bons respectes es stat vist per servici de vostra Celsitut deure desempatxar los de aci e axi ho havem fet. E per que vostra clemencia sente lurs proposicions e vege nostres respostes tramettem copia de aquelles a vostra Altesa intercluses dins aquesta. Creem Senyor molt alt havem be e degudament a honor de vostra reyal corona e integritat de aquest Principat satisfet a tot lo necessari. E axi humilment e devota suplicam ho comprengue vostra benignissima Altesa la qual nostre Senyor Deu conserve e prospere votivament ab tota felicitat segons desige. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los deputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya.

11 DE MAYO.

11 DE MAYO.

Se hicieron, en este día, las siguientes proposiciones por el señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que li plau sien soldejats cinccents homents de peu mes dels mil que eren stat deliberats soldejar.
Item que les ordinacions de les lanes sien publicades en Tortosa. Exceptat lo que parle de les naus strangeres.
Item que sien dats al porter qui ha carrech de scombrar la casa de la Diputacio quinque lliuras quascun any mes del que li es stat acustumat dar per los diputats e que aquestes cinch lliures haja lo dit porter tant com durara lo consell dels diputats e conçell e a beneplacit llur.

Pasadas a votación las referidas proposiciones, se acordó respecto de la primera, conforme al mismo voto del señor obispo, y en lo tocante a la segunda, se hizo nueva proposición por los señores Diputados, que fue aprobada, y en consecuencia, deliberóse bajo la forma que sigue.

Que sien acordats cinch cents homens de peu ultra los mil ya deliberats. Aço empero entes e declarat que axi gent de cavall com a peu nos puixe mes avant acordar sens que per lo concell general no sia deliberat.

En la propia sesión, recibieron los señores Diputados y Consejo las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda de quatre del present mes de maig ab la qual largament e stesa nos son stats scrits e reduhits a memoria tots los actes virtuosos e coses que son stades fetes per lo Principat de Cathalunya del temps de la detencio feta per la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Charles fill primogenit seu axi en la liberacio de aquell com apres del seu deliurament e en la capitulacio e concordia per la Majestat del dit Senyor Rey atorgada fermada e jurada. E apres mort del dit glorios Charles per la innata e intacta fidelitat dels cathalans de la tramesa feta per part del Principat a suplicar la Altesa del dit Senyor Rey que per merce sua volgues trametra lo lllustrissimo don Ferrando primogenit ab la Serenissima Senyora Reyna la qual per la poqua edat del dit lllustrissimo Primogenit fonch admesa com a tudriu sua e dels grans actes e serveys que los cathalans han fet e moltes conquestes per augmentar la corona reyal e dels grans donatius fets a la prefata Majestat. E totes aquestes coses per demostrar a nosaltres a quina fi tiren aquells qui les letres per la Excellencia de la Senyora Reyna trameses en vostra letra mencionades consellen a la dita Senyora Reyna e encara perque puixam sentir e veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest Principat en totes les dites coses e altres apres subseguides axi en lo fet de mossen Johan de Copons com en los apresonaments de molts en vostra letra mencionats e de les gravissimes causes de la preso de aquells e del deliurament de la preso fet dels dits presoners per mossen Galceran Burgues e del reapresoment dels dits presos e de altres de major condicio ciutadans de aqueixa ciutat e dels molt enormes crims per aquells comesos e perpetrats a subvertir no solament aqueixa ciutat mas tot lo Principat e de la conclusio e deliberacio feta sobre la facultat de inquirir contra los dessus dits com pertany a vosaltres ab intervencio de aqueixa ciutat per virtut de la dita capitulacio e de la justificacio de les coses dessus dites per satisfactio a les letres de la Serenissima Senyora Reyna en vostra letra mencionades e de la extractio de les banderes de les molt urgents e necessaries causes per les quals es stat fet e de la gran conformitat que es en aqueix espectable concell ab lo concell de aquella ciutat pregant e encarregant a nosaltres vullam esser attents e vigilants en la custodia e conservacio de la cosa publica axi de aquesta ciutat com encara de tot lo Principat significant e scrivint nos lo firmissimo proposit e voluntat que vosaltres haveu ab aqueixa ciutat de exposar les persones e bens per conservacio de tot lo Principat universitats e singulars e de la dita capitulacio e altres leys e libertats. De les quals coses mossenyors romanim molt aconsolats e regraciam a vostres grans reverencies com largament e ab tota veritat nos haveu scrit e certificat de aquelles creents fermament que per tant grans providencies com son les vostres e de aqueix expectable concell e del concell de aqueixa insigna ciutat en totes les dites coses es stat procehit e en les fahedores daqui avant se procehira virtuosament justa e deguda a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica del dit Principat e conservacio de aquell e dels dits privilegis e libertats. Certificants vos com en la custodia de aquesta ciutat som e serem attents e vigilants quant porem a conservacio de la cosa publica de aquella e de tot lo Principat e totes coses quens parran esser necessaries. E per mils aço fer vos suplicam vullau scriure al diputat local de aquesta ciutat que faça als oficials reyals totes aquelles requestes que requests sera per part de aquesta ciutat e axi mateix que requira an Johan Curco (Corco en texto anterior) regent la batlia e alcaydia de aquesta ciutat que com a alcayt del castell de aquella prest sagrament e homenatge de inseguir totes requestes que li seran fetes de part del General com lo dit En Curco pretenga que com a alcayt del dit castell no es tengut prestar la dita seguretat e es molt necessari per esser segura a aquesta ciutat del dit castell e per poder haver aquell per custodia sua. Suplicants vos me vullen vostres reverencies provehir e fer quels castells de aquesta ciutat e de Emposta sien tenguts e custodits per lo Principat com cregam esser molt necessari a la custodia no solament de aquesta ciutat mas encara de tot lo dit Principat. E aquestes reputarem a gracia singular a vostres grans reverencies les quals nostre Senyor Deu conserve en tota honor e tinga continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors e concell general de la ciutat de Tortosa.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats del General e consell llur del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes senyors. Lo dia present havem rebuda una letra vostra sotz data de quatre del corrent mes per la qual som stats molt difusament informats de tots los afers qui han concorregut y (y griega nexo) concorren en aquest Principat e de les santissimes virtuoses e de loables comendacions e memoria operacions e provisions per vosaltres e aqueixa insigna ciutat fetes a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e a gran servici e conservacio de la reyal corona e del dit Principat regraciant vos molt e molt los dits avisos en vostra letra expresats suplicant vos de tots altres los quals vos sera vist aquesta ciutat deure esser avisada ab vostres letres sian informats a fi e en tal manera que aquesta ciutat de aquells encautada sera presta de star ne a tots vostres e de aqueixa insigne ciutat ordonaments e ha feta e fa provisions e preparacions a tota custodia e conservacio de aquella e dels seus ciutadans. Suplicant lo sobira Creador vosaltres e tota aqueixa ciutat vulla conservar en tota unitat ab tot los seus membres a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e servici del Senyor Rey e benavenir de tot lo Principat e libertats e gracias de aquell e dels seus vertaders amadors e iluminacio dels repugnants. Scrita en Vich a VI de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments e servici prests los consellers e concell de Vich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Premesa deguda recomendacio algunes letres vostres he rebudes una ab una cedula o crida interclusa per vigor de la qual son stats aci publicats micer Francesch Marquilles e altres en aquella nomenats. Decontinent la hagui rebuda segons tenor de la vostra letra altra continent que requeris los oficials de aquesta ciutat revocassen certa crida ques diu esser stada açi tramesa per la Senyora Reyna la qual requesta per mi decontinent fonch feta al sotzveguer e jutge com dies ha aci no haja veguer. Es stat respost que en res no han procehit ni entenen a procehir una resposta curta no ha curat de fer fer la carta en forma sens vostra sabuda. Apres rebi una altra letra dreçada als consellers de aquesta ciutat per resposta de aquella e per altres afers me han donades letres les quals vos tramet. Yous he trameses algunes letres per correus segons me dix mossenyor Splugues dich ho a fi que yo he pagats los correus e faç ne compte. Aci ses dit que la crida de la dita Senyora Reyna se publica a Torello del comte de Modica o Cabrera e no sab hom en altra part se sia publicada mes dien que ja venia ordenada que no han fet sino publicar axi com stava. Vostres reverencies ordenen e manen a mi tot ço que plasent vos sia. Sich ara son stat certificat e es veritat que hun vassall del senyor bisbe de Vich a nit passada on havia gran ajust de
pagesos en una sglesia vench als dits pagesos dient los veus aci una letra que he rebuda e legida alli als pagesos diuse contenia com lo Papa havia tramesa una butla que los pagesos no hajen a pagar res dels mals usos ni censos ni censals e animantlos que no paguen res. Aquestes induccions han fet molt de mal pus romanen impunides. Non volia scriure al dit senyor bisbe mes pus ell es de consell segons se diu be ho sabra per vosaltres. En Luch a VIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Molt R. N. e magnifichs senyors a vosaltres se recomana com a servidor. - Juan Molins.

Als molt reverends egregis magnifichs e molt savis mossenyors los diputats e consell lur lo insigne Principal de Cathalunya representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis magnifichs e molt savis senyors. Una letra closa he rebuda de vostres reverencies scrivint e manant a mi que en nom e part vostra com a representants lo Principat fahent aquestes coses en virtut de la capitulacio et alias requira als oficials de aquesta ciutat e de la diputacio local on certa crida en la dita letra mencionada seria stada manada publicar per la Senyora Reyna que en virtut de la seguretat per ells prestada de obtemperar totes requestes etc. la dita crida on pervenguda sia a lurs mans o si per avant pervendra no facen ne exequten e si ja la hauran fete e en res hauran procehit allo tornen decontinent al primer stament ab les cominacions en aquelle contengudes e axi mossenyors ho he fet que encontinent rebuda la dita letra he requests los veguer e sotsveguer de aquesta ciutat de les coses en aquella contengudes ab requesta en scrits ordenada per mon assessor faent ne fer carta publica per lo notari de la diputacio local e lo dit veguer qui dilluns prop passat havia feta fer e publicar la dita crida ha respost que es prest e apparellat de fer les coses requestes en vostra letra contengudes ha provehit e manat esser feta crida com torne e ha per tornade la dita crida e tot lo que per ell es stat procehit al primer stament. Manant aço esser publicat en la forma e manera que la dita crida era stada feta. E lo sotsveguer aximateix ha respost que es prest e aparellat es ofir exseguir les coses requestes en la dita letra contengudes. E tot aço consta per actes rebuts per lo notari de la diputacio local e axi lo dit veguer huy que es dissabte per lo mati ha feta fer la dita crida per los lochs acostumats de la ciutat com torna e ha per tornada la dita crida e totes coses per ell publicades per manament de la Senyora Reyna al primer stament. E es stada continuada la relacio del qui ha feta la dita crida per lo notari de la diputacio los quals actes tramet a vostres reverencies e nos sab fins aci que la dita crida manada publicar per la Senyora Reyna sia stada publicada en altres lochs de aquesta diputacio local sino en la present ciutat si sabia que en altres lochs sia stada publicada fare semblants requestes de aquells lochs per fer tornar les coses al primer stament. E en aquestes coses e en totes altres que deliberaran o scriuran vostres grans reverencies so tots temps prest aquelles exequtar axi com me sera manat sens triga e dilacio alguna sobre les altres coses a mi scrites e manades. Ab altra letra vos suplich mossenyors no vullau creure algunes senistres ne males informacions de mi per alguns malevols dites e explicades car com a Deu placia que yo sia aqui donare tal raho a vostres reverencies que aquelles me hauran per scusat quiti e deliure de tot carrech. Les quals conserve nostre Senyor Deu en tota honor e tinga continuament en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest Barthomeu Feriza diputat local en Tortosa.

Acompaña a esta carta la copia, certificada por el escribano Juan Sunyol, del requirimiento a que se hace referencia en aquella, hallándose, en seguida, otra carta dirigida a los señores Diputados.

Com a oyda dels reverends egregis magnifichs diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya sia pervengut que la Senyora Reyna hauria scrit o deu scriure a nosaltres honorables En Guillem Comi veguer e En Guillem Marti sotsveguer de la present ciutat de Tortosa que publiqueu certa crida ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit del dit Principat no prenguen sou ans si pres ne han lo restituesquen absolventlos del sagrament e homenatge que prestat hauran e aquestes coses sien de directo contra la capitulacio atorgada per la Majestat del Senyor Rey e per la sua Excellencia. E encara per part del dit Principat fermada e jurada e axi ne sia stat scrit per los dits diputats e concell lur an Bartomeu Feriza diputat local en la ciutat e vegueria de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix ab letra de dos del present dient e manant li que rebuda aquella tota dilacio apart posada faça a vosaltres dits oficials la requesta dejus scrita e contenguda. Pertant lo dit diputat local en nom e per part dels dits diputats e lur conçell com a representants lo dit Principat aço faents per virtut de la dita capitulacio et alias requir a vosaltres honorables veguer e sotsveguer de la present ciutat en virtut de la seguretat per vosaltres prestada de obtemperar totes requestes que per part dels dits diputats vos seran fetes que si tals letres o crides son pervengudes a vostres mans o per avant pervindran no procehischau a acte algu exequtiu de aquelles et signanter a vos dit honorable veguer qui en aquests dies prop passats ço es dilluns a tres del present mes de maig haveu procehit a fer publicar la dita crida que aquella a tot lo que haveu fet publicar torneu de continent al primer stament ab crida publica en la forma e manera que la dita crida es stada per vos feta tota dilacio e scusacio cessants. Certificant vos que si les dites coses per lo dit diputat local en nom dels dits diputats e lur consell requestes no obtemperareu e fareu en res lo contrari de aquelles ara per lavors lo Principat de Cathalunya vos ha per enemich o enemichs e acuydats de la cosa publica. E sera procehit de fet e de dret contra vosaltres e vostres bens segons per la dita capitulacio es permes requerint de les dites coses esser feta carta publicha per vos notari dels presents actes.

Sigue aquí un pregón revocatorio de otro que había mandado hacer el veguer, y del que fue entregada copia al antedicho escribano que certificó el requirimiento que precede.

Ara ojats queus fa hom assaber per manament del honorable En Guillem Comi veguer de la ciutat de Tortosa e de la ribera de Ebre (hasta aquí, se encontraba solo Ebro) per lo molt alt Senyor Rey que com dilluns prop passat que comptavem tres del present mes de maig lo dit veguer per manament de la molt alta Senyora Reyna tudriu etc. haja fet publicar en la present ciutat per los lochs acostumats una crida que per sa Majestat era stada tramesa ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit del dit Principat ne prenguen sou ans si pres nan lo restituheixquen absolent los del sagrament e homenatge que prestat han segons en aquell es largament contengut. E apres divendres que comptavem set del present mes de maig lo dit veguer sia stat request per lo honorable En Bartomeu Feriza diputat local en la dita ciutat e vegueria de Tortosa en nom e per part dels reverend e magnifichs diputats e lur conçell com a representants lo Principat de Cathalunya aço fahents en virtut de la capitulacio atorgada per la Majestat del dit Senyor Rey e per la sua Excellencia e encara per part del dit Principat fermada e jurada et alias que en virtut de la seguretat per ell prestada de obtemperar totes requestes que per part dels dits diputats li seran fetes la dita crida e lo que ha fet publicar torne al primer stament ab crida publica en la forma e manera que aquella dita crida es stada per ell feta e publicada tota dilacio e scusacio cessants en altra manera que dit Principat de Cathalunya lo ha per enemich e acuydat de la cosa publica. Cominantlo que sera procehit de fet e de dret contra ell e sos bens segons en la dita requesta es largament contengut. E com lo dit veguer sia molt stret e obligat a fer e exequir totes requestes que li sien fetes per part dels dits diputats majorment les dessus dits ab tant grans penes e comunicacions a ells fetes. Per tant ab veu de la present publica crida notifica lo dit veguer a tot hom generalment com torna e ha per tornada la dita crida lo dilluns prop passat cridada e publicada e tot lo que en aquella es stat publicat al primer stament en lo qual les coses eren ans que aquella se publicas axi com e segons que per part dels dits diputats e lur concell es stat request. Notificant les dites coses a tot hom generalment perque algu ignorancia no puixa allegar. - Sig+num Joannis Sunyol notarii publicii Dertuse regiaque auctoritate scribeque diputacionis localis dicte civitatis qui hunc transumptum in precedentibus duabus cartis una cum presente manu propria scripsit ex mandato sibi facto per honorabilem diputatum localem en in fides adhibeatur suum impressit signum.


Als molt honorables e molt magnifichs los senyors de diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona sia dada.
Molt honorables e molt magnifichs senyors. Ab permesa e deguda recomendacio certificam a vostres honorables savieses com divendres pus prop passat que teniem VII dies del present mes rebem una letra vostra per part de vostres honorables savieses a nosaltres tramesa la qual nos fou liurada per lo Senyor En Johan Fabrega de aquesta vila al qual fou dada dita letra per lo honorable En Pere Sagui diputat local en la ciutat e vegueria de Manresa la qual letra fou dada en aqueixa insigna ciutat de Barchinona a IIII del present mes e any davall scrit la qual ciutat Deus per sa gran clemencia mijançant la gloriosa verge madona Santa Maria e lo beneyt Carles vullau guardar de traçio e los qui aquella governan e aconsellan la qual letra era closa e segellada segons apparia ab cera vermella ab lo segell de la casa del General del Principat de Cathalunya la qual letra honorables senyors es sots scrita de M. de Monsuar dega de Leyda la qual honorables senyors havem feta legir mot a mot en consell e present moltes gents on largament se mostra la oppresio e mala tractacio (els pluramicas al any 1462) que es feta contra aqueixa dita insigna ciutat de Barchinona e contra tot lo Principat a les quals coses Deus per sa gran bondat done a vostres honorables savieses modo de provisions ab les quals mijançant lo divinal adjutori provany com es mester. De les quals coses honorables senyors per lo que ne oyim e ja ne haviem oyt ans de vostra letra stavem ab enug de congoxa gran on per la vista e oyda de les coses contengudes en dita vostra letra som stats molt aconsolats com veem per gracia de Deu e de la Verge Maria e del sobre dits madona Sancta Aularia (Eulalia) e lo beneyt Carles vostres savieses hi provehiran en tal manera que creem que Deus ne sera lohat e lo Senyor Rey content e la cosa publica conservada. Certificant vos honorables senyors que nosaltres vos regraciam molt lavis hoc e com nosaltres desijam molt bona concordia a fi que vostres savieses fossen fora de treballs e perills e per semblant tot lo Principat qui appares com sta vuy en traspos lo beneyt Senyor hi guast. Notificant a vostres savieses a aquesta vila jatsia sia miserable e de poch sforç e pot poch resistir a la mala e prava e iniqua voluntat
dels qui mal tractan aqueixa dita insigna ciutat de lo Principat e membres de aquell empero de nostro poder ja en temps passat vos feem certs de nostra voluntat e ara ab la present nous ne fem menys certs que en totes aquelles coses que porem ni sabrem no valem fugir ni mancar en totes cuses que sian honor de la Majestat de mossenyor lo Senyor Rey e ben avenir de aqueixa dita insigna ciutat de Barchinona com a membre de carrer que som de aquella e benavenir de la cosa publica e conservacio del Principat de Cathalunya e per tant honorables senyors que milor saveya la hobra segons la voluntat havem deliberat trametre aqui lo portador de la present qui es lo senyor En Valenti Puig sindich e conseller de aquesta vila en lany present lo qual a ple es informat de nostra intensio sobre lo dit negoci. Placiaus darli fe e creença en lo queus dira e si de nostra vila voleu gent de la que hic sera serem contents vos serviam en lo que sera
necesari ans tot no fassa a dir a nosaltres sera gent que la posarem la on los plaura e de aquells viura ab repos e per la present honorables senyors als no havem avis sino queus placia en lo modo de nostron viure axi per guarda de la vila com en altres coses dar nos via ab vostres letres com nos regirem e si negunes coses honorables senyors vos son plasents manar ordonau e sera fet e la Trinitat Sancta queus tinga a tots en sa bona guarda Amen. De San Pedor a VIII de maig de Mil CCCCLXII. - Senyors. - Los jurats
e prohomens de la vila de Sant Pedor qui molt a vostres honorables savieses se recomanen.

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs.

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

Dels homens del offici del algotzir