Mostrando las entradas para la consulta thesaurarius ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta thesaurarius ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 5 de junio de 2019

Tomo I, texto VIII, testamento Rey Martín el Humano, latín

VIII.

Pergaminos de don Martín, n.° 391. 2 de diciembre de 1407.

Hoc est translatum etc. In nomine domini Dei eterni et omnipotentis per quem reges regnant et principes dominantur. Nos Martinus Dei gratia rex Aragonum Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comesque
Barchinone Rossilionis et Ceritanie
considerantes quod si permissione divina dum sumus in hoc mortali corpore vivimus ad tempus
in terris longe magis debemus appetere et regnum in excelsis
perpetuum obtinere cum sanctis quodque tanto fortius debemus
repentinum introitum pertinere quanto inevitabilis mortis nos instat
ambigua certitudo ideo scientes ad regnum celeste predictum non posse
ascendere nisi prius corpus nostrum legem naturalem implendo morte
redigatur in terram de qua ipsum fore productum nullatenus ignoramus
resurrectionis gratia posita renovandum casum fragilitatis humane per
anticipatam cautelam dispositionis testamentarie disponimus
pervenire dum mentis tranquilitas rationis effectus et temporis
aptitudo se offerunt opportuna: igitur Pneumatis almi gratia invocata
et nostrorum peccaminum venia suppliciter implorata revocantes
expresse et de certa scientia anullantes penitus et cassantes omnia
alia quecumque testamenta et codicillos si que et qui
et ubicumque et quandocumque per nos facta vel facti usque nunc
reperientur salvo et salvis et inde exceptis inferius confirmatis hoc
nostrum facemus ordinamus et condimus testamentum in quo
voluntas nostra perfecta et completa et regnorum et terrarum
nostrarum ordinatio et dispositio valeat reperiri. - Rex Martinus. -
In primis enim Salvatori et redemptori nostro domino Jesuchristo
et gloriosissime virgini Marie matri ejus corpus nostrum et
animam devota mente et humiliter comendamus. - Rex Martinus. - Et
eligimus nostri corporis sepulturam in ecclesia Beate Marie
monasterii Populeti cisterciensis ordinis siti in Cathalonia
in diocesi Tarracone in qua ferri et construhi volumus per
heredem nostrum subscriptum videlicet in quo dicti arcu existente in
ecclesia supradicta in parte scilicet vacua dicti archi juxta seu
prope cumbam domini regis patris et serenissime domine Elionor
matris nostre memorie recolende honorificam tumbam pro nostri
corporis sepultura: volumus tamen quod corpus seu ossa nostra
sepeliantur juxta seu prope portale quo transitur de ecclesia dicti
monasterii Populeti ad claustrum ipsius monasterii videlicet in eodem
claustro juxta dictum portale ita quod exeuntes de dicta ecclesia ad
claustrum et intrantes de dicto claustro in ecclesiam faciant
transitum supra tumulum in quo sepelientur corpus seu ossa nostra
predicta in quo quidem tumulo apponi volumus et jubemus unum lapidem
sive losa. - Rex Martinus. -
Et etiam volumus et mandamus quod
si et quandocumque contigerit nos debitum solvere naturale si
decesserimus in diocesi elnensi gerundensi seu vicensi
vel barchinonensi si usque ad villam Martorelli
inclusive vel aliis locis dicte diocesis Barchinone versus
dictum monasterium in simili distantia dicte ville Martorelli corpus
nostrum defferatur ad dictam civitatem Barchinone: quod quidem
corpus casu predicto sepeliri volumus in sede ipsius civitatis juxta
seu prope portale quo transitur de ecclesia dicte sedis ad claustrum
ipsius videlicet in eodem claustro juxta seu prope dictum portale ita
quod exeuntes de dicta ecclesia ad claustrum et intrantes de dicto
claustro in ecclesiam faciant transitum supra tumulum in quo
sepelientur corpus seu ossa nostra predicta: in quo quidem tumulo
apponi volumus et jubemus unum lapidem sive losa. Si vero
decesserimus in civitate predicta volumus corpus nostrum sepeliri ut
supra et in utroque casu tradi sub comanda in sede jam dicta: et si
decesserimus extra dictam civitatem videlicet in civitate Ilerde
vel Dertuse vel in alia villa seu loco extra dictas civitates
volumus et ordinamus quod corpus seu ossa predicta defferantur
incontinenti ad monasterium supradictum: et si decesserimus in
regno Aragonum vel Valentie volumus et ordinamus quod
dictum corpus defferatur et tradatur sub comanda si in dicto regno
Aragonum ad et in sede civitatis Cesarauguste et si in
dicto regno Valentie ad civitatem Valentie in sede
videlicet ipsius civitatis: et si extra regna et terram
nostram mori nos contingat volumus et ordinamus quod corpus
nostrum tradatur ecclesiastice sepulture in ecclesia cathedrali
seu majori civitatis ville vel loci ubi nos decesserimus volentes
quod ubicumque nos mori contingat corpus nostrum sepeliatur ut est
dictum et inibi sub comanda tradatur: etiam volumus quod quanto
citius et comode fieri poterit quovismodo obstaculo heredis nostri
vel alterius penitus quiescente super quo manumissorum nostrorum
conscientias oneramus et nisi hoc fieri faciant cum effectu redundet
in suarum periculum animarum corpus nostrum defferatur ad dictum
monasterium et in dicta sepultura ut superius est
contentum
sepeliatur cum insigniis regalibus prout est fieri assuetum. - Rex
Martinus. -
Post hec facimus eligimus constituimus et ordinamus
certos et speciales manumissores et exequtores hujus
nostri testamenti seu ultime voluntatis scilicet primum
principalem et majorem manumissorem et exequtorem hujus
nostri testamenti serenissimum Martinum filium primogenitum
nostrum carissimum regem Sicilie et ducatuum Athenarum et
Neopatrie
ducem necnon reverendos in Christo patres
archiepiscopos Terracone et Cesarauguste
episcopos Barchinone Valentie et Majorice abbatem monasterii
Populeti
priorem
Vallis Jesuchristi et abbatem vel priorem Sanctarum
reliquiarum ordinis celestinorum capelle regie Barchinone ac
fratrem Johannem de Thaust episcopum oscensem
confessorem nostrum qui nunc sunt vel pro tempore fuerint nobilem
Geraldum Alamanni de Cervilione gubernatorem Cathalonie
Egidium Roderici de Lihori
gubernatorem regni Aragonum
Petrum Sancii de Catlatajub majordomum Petrum
Torrelles
Galcerandum de Sanctominato et Raymundum
Torrelles
milites camerlengos et Raymundum de Muro
bajulum generalem regni Aragonum
Sperantem in Deo Cardona vicecancelarium Petrum Darters
magistrum rationalem et Johannem de Plano thesaurarium
consiliarios nostros si tunc vixerint et si non vixerint alios qui
fuerint tunc vicecancellarius magister rationalis et thesaurarius
nostri. - Rex Martinus. - Quibus quidem manumissoribus et
exequtoribus plenariam conferimus potestatem quod omnes seu
major eorum vel tres ex ipsis quorum unus sit dictus rex si vixerit
et interesse potuerit et alius ille quem ipse rex elegerit et alius
archiepiscopus Terracone cum quibus sint semper dicti prior
Vallis Jesuchristi
et abbas seu prior Sanctarum
reliquiarum vel eorum substituti ac Petrus Torrelles et Johannes de
Plano thesaurarius casu quo alii interesse seu intendere non
potuerint seu nequiverint quibus certam conferimus potestatem ut
inferius continetur presens nostrum testamentum et ordinationem
nostram compleant et exequantur absque eorum damno de bonis nostris
prout supra et infra invenerint ordinatum. - Rex Martinus. - In
primis igitur ordinamus quod dicti nostri manumissores seu exequtores
vel tres ex ipsis casu quo alii ut superius continetur interesse seu
intendere non potuerint seu nequiverint exequtioni hujus nostri
testamenti in quibus sit semper dictus rex si vixerit et interesse
potuerit et dicti prior Vallis Jesuchristi abbas seu prior Sanctarum
reliquiarum et Petrus Torrelles ac Johannes de Plano incontinenti
post obitum nostrum petant et exhigant omnia jocalia res et
bona nostra quecumque mobilia et se moventia fructus redditus et
proventus et quelibet etiam alia bona nostra quecumque que in posse
nostro et aliorum quorumcumque tam domesticorum nostrorum quam
aliorum ac quarumlibet personarum secularium et religiosarum seu in
aliis quibusvis locis reppererint et de bonis omnibus mobilibus aut
se moventibus supradictis manu publica fieri faciant inventarium:
dictique Petrus Torrelles et Johannes de Plano thesaurarius noster si
vixerint petant colligant et recipiant aut peti colligi et recipi
faciant omnes et singulos fructus redditus et proventus civitatum
villarum castrorum terrarum et locorum ac aliorum quorumcumque
bonorum nostrorum immobilium predictorum tam in regnis Aragonum
Valentie Majoricarum
et Cathalonie principatu aut alibi
infra nostrum dominium consistentium tantum et tamdiu donec cum alia
peccunia que ex rebus mobilibus habebitur et haberi poterit
supradicta compleri possit et completa fuerit exequtio hujus nostri
testamenti: habeant etiam et recipiant dicti manumissores seu
exequtores ad manus suas omnia jocalia nostra predicta vassa aurea
et argentea
sive deaurata et omnia alia bona nostra
mobilia arnesia seu alia quecumque que sint ad usum nostri
corporis facta sive alia quecumque necnon vestes et alia quecumque
sive sint panni perretum sive lecti que omnia exceptis hiis que in
presenti nostro testamento dimittimus filio et heredi nostro
subscripto vendant incontinenti post nostrum obitum distrahant et
alienent ac tradant plus offerentibus et peccuniam eorum nobis
pertinentem infra nostrum dominium aut alibi ubicumque recipiant
dicti Petrus Torrelles et Johannes de Plano distribuendam per eos una
cum alia peccunia nostra si quam forsan in bonis nostris post nostri
obitum repererint ad ordinationem dictorum manumissorum seu
exequtorum nostrorum juxta formam eisdem manumissoribus seu
exequtoribus per nos in presenti testamento traditam in legatis et
aliis piis causis: casu vero quo dicti Petrus Torrelles et Johannes
de Plano die obitus nostri non vixerint aut vixerint et
obierint antequam hec nostra voluntas completa fuerit
cum effectu manumissores nostri predicti qui tunc
fuerint eligant
loco ipsorum seu alterius eorum qui obierit alium vel alios qui
premissa per nos eis comissa complere valeant cum effectu. Veruntamen
quare nobilis Geraldus Alamanni de Cervilione gubernator Cathalonie
et Egidius Roderici de Lihori gubernator regni Aragonum circa eorum
officia habeant necessario intendere se vaccare providemus ne ad
predicta aliquatenus eligantur. Si vero dictus rex ad opus sui
retinere velit jocalia arnesia et alia bona mobilia supradicta in
presenti ordinatione contenta hoc facere possit ipso tamen solvente
pretium seu extimationem eorum legittimam ad cognitionem dictorum
manumissorum seu exequtorum nostrorum. - Rex Martinus. -
Et ut hec nostra voluntas citius valeat percompleri volumus et ordinamus quod
si heres noster subscriptus infra unum annum post nostri obitum
continue sequturum omnia que supra et infra ordinamus compleri non
fecerit cum effectu manumissores nostri predicti vendant et
distrahant castra villas et loca nostra subscripta seu eorum
partem videlicet villana de Exerica cum tota sua tinentia
vallem de Uxo et serram Dislidia que per nos fuerunt
impignerata et villam de Liria cum eorum juribus
universis et totum jus et actionem quod nobis competit in eisdem
sicut eis videbitur expedire pro complendis omnibus que supra et
infra ordinamus ut superius continetur: quam quidem venditionem
faciant illi vel illis personis et pro illo pretio seu pretiis quibus
cum emptoribus melius potuerit convenire quarum pretia recipiant
dicti Petrus Torrelles et Johannes de Plano ut supra de aliis per nos
extitit ordinatum nos enim dictis nostris manumissoribus super
predictis omnibus et singulis plenam conferimus potestatem. -
Rex Martinus. - Insuper cupientes saluti anime nostre
salubriter providere volumus et mandamus quod omnia debita ad que nos
tenemur nomine nostro propio tam ratione donationum quitationum
debitorum et aliarum quarumlibet rationum sive causarum solvantur et
restituantur integre libere et expedite per dictos manumissores
nostros de bonis nostris mobilibus et immobilibus de
quibus citius solvi poterint et que apparuerint prout nos ad eas et
ea restituenda et exsolvenda teneri repererint per instrumenta cartas
sive albarana sigillis nostris seu officialium nostrorum aut
officiorum dictorum officialium sigillata vel per testes aut
alia legittima documenta simpliciter et de plano et sine figura
judicii prout forus anime hoc exposcit. - Rex Martinus. - Etiam
volumus mandamus et ordinamus quod debita et injurie illustrium
predecessorum nostrorum regum Aragonum persolvantur de bonis
et redditibus per eos assignatis ad predicta debita et injurias
persolvendas et quod solutiones hujusmodi fiant per deputatos ad ea
solvenda. - Rex Martinus. - Item volumus et ordinamus quod
incontinenti post obitum nostrum ex vassis seu vaxillis
nostris argenteis alba dumtaxat et etiam
deaurata
quecumque et sub quacumque figura existant ad usum et servicium
nostrum assidue deputata tradatur et detur dicto fratri Johanni de
Tahust
episcopo oscensi confessori nostro si
tunc vixerit et si non vixerit alteri tunc confessori nostro vendenda
et distribuenda per eum cum dicto rege si interesse potuerit qui in
isto et in aliis actibus tangentibus exequtionem hujusmodi testamenti
caput esse volumus et majorem et cum archiepiscopo vel
episcopo illius diocesis terre nostre in qua nos contingat
debitum exsolvere naturale et abbas monasterii Populeti usque
ad quantitatem et complementum viginti mille solidorum
barchinonensium
qui per eos dentur et exsolvantur clericis et
religiosis vel aliis capellanis qui infra duos menses post obitum
nostrum celebrent et teneantur celebrare missas cum obsequiis
et suffragiis in remedium anime nostre et animarum
predecessorum nostrorum. Si vero dictus noster primogenitus nollet
quod ex dictis vassis seu vaxellis argenteis fieret venditio ita cito
sicut per nos ordinatum est sed quod ipsa vaxella penes ipsum
remaneret tali casu ipso rege solvente illico dictos viginti mille
solidos tunc dicta vaxella remaneat penes eum: sed si forsan
dictos viginti mille solidos nollet solvere ad distribuendum
in dictis missis tali casu volumus et ordinamus quod dictus confessor
noster cum archiepiscopo vel episcopo diocesis terre nostre in qua
nos contingat ab humores abduci et cum abbate monasterii nostri
Populeti
usque ad dictam quantitatem viginti milium solidorum
vendere et distrahere valeant et quantitatem eandem distribuere
clericis et religiosis aut aliis capellanis ut supra clarius est
expressum. - Rex Martinus. - Ceterum recensentes nos a Domino
largitore bonorum omnium infinitas et largifluas gratias
accepisse ne sibi in gratias ipsas nobis missericorditer facere
dignatus est censeamur ingrati libenter ad ea per cultus augeatur
divinus ecclesiasticeque cerimonie solemniter fiant dirigimus mentem
nostram et ideo deliberavimus volumus et ordinamus quod in capella
palatii nostri majoris civitatis Barchinone ponantur et
conserventur preciose nostre reliquie subscripte: videlicet
certe forme Eucarestie que una cum corporalibus consistunt in
quodam auri reliquiario: item preciosissimus sanguis
Salvatoris Domini nostri Jesuchristi
qui miraculose propter
dubium cujusdam presbiteri consecrantis cum abo vivo effectus fuit
verus sanguis et etiam crux nostra major aurea in qua
major pecia quam habemus de ligno vivifice crucis Domini
nostri Jesuchristi est affixa quam beatissimus papa Benedictus
nobis existentibus in civitate Avinione ad quam dum veniebamus
de regno Sicilie quod divina gratia mediante
adquisivimus
pro adibendo eidem reverentiam filialem direximus gressus nostros
contulit liberaliter atque dedit. Ponantur etiam et conserventur in
ea quedam alia crux quam serenissima domina regina Costantia
regina Sicilie uxorque serenissimi domini Petri abavi nostri
jamdicte cappelle dimissit quamque serenissimus dominus rex Petrus
pater noster memorie recolende margaritis et preciosis gemmis
pulxerrime adornavit: item quedam alia crux quam serenissima domina
regina mater nostra adornavit margaritis et lapidibus preciosis
quamque jam dicte capelle dimissit et quedam pars tunice Domini
nostri Jesuchristi
qua per mulierem fluxu sanguinis
vexatam tacta fuit continuo ab ejus infirmitate curata sicut
in Evangelio legitur quamque serenissimus imperator
gregorum
nomine Emanuel consanguineus noster per suos
solemnes embaxatores nobis missit et contulit gratiose: item
camisia Domini nostri Jesuchristi et quatuor spine corone
que sacratissimo capiti suo fuerunt imposite tempore sue salutifere
passionis ac brachium etiam beati Georgii martiris
Christi et brachium etiam beati Luce Evangeliste et omnes alie
nostre reliquie quas hic volumus pro nominatis habere. - Rex
Martinus. - Et ut melius diligentius et solempnius in dicta capella
divina officia celebrentur et fiant ad honorem Dei ac beatissime
Marie semper virginis
matris sue totiusque curie celestis ac in
remedium animarum nostri ac parentum et predecessorum
nostrorum et eorum qui pro nostro servicio in regno Sicilie naturale
debitum exsolverunt et in emendam etiam damnorum tam in
personis quam bonis etiam ecclesiasticis per nos et servitores
nostros predictos in dicto regno Sicilie vigente guerra factorum et
illatorum instituimus et ordinamus in capella nostra predicta
tresdecim monachos de ordine celestinorum sub regula
beati Benedicti quorum quidem monachorum unus sit abbas
seu prior et eo mortuo ille ex monachis qui tunc fuerint vel
alius de ordine supradicto qui tunc canonice fuerit electus et
confirmatus ut est in aliis similibus monasteriis fieri consuetum sit
abbas vel prior monasterii prelibati: instituentes et ordinantes quod
dictus abbas vel prior quicumque fuerit nominetur abbas sen prior
Sanctarum reliquiarum capelle regie Barchinone. - Rex Martinus. -
Volentes firmiter et mandantes quod abbas seu prior et monachi
supradicti in capella predicta missas diebus singulis celebrent et
divina officia horis diurnis pariter et nocturnis solemniter recitent
et in eadem capella intersint personaliter dictis horis: quibusquidem
abbati seu priori et monachis septem mille solidos barchinonenses
pro eorum provisione annua concedimus atque damus promitentes quod
pro predictis septem mille solidis per dictos abbatem seu priorem et
monachos annis singulis imperpetuum habendis et percipiendis
assignabimus certos nostros redditus quos redimere proposuimus per
alodium liberum atque francum volentes quod si ad hec
complenda fuerimus modo aliquo impediti manumissores nostri predicti
emant in civitate Barchinone vel alibi si eis videbitur expedire
census redditus et tributa stabiles et indefectibiles atque certi per
alodium liberum atque francum que sufficiant ad septem mille solidos
supradictos eorum conscientias super hiis firmiter onerantes.
Concedimus etiam atque damus eidem abbati seu priori et monachis
partem nobis pertinentem in mensuratico sive cops que colligitur et
levatur de bladis que venduntur in civitate Barchinone quam quidem
partem Johannes de Junyent mercator Barchinone nostro nomine
et pro nobis emit a Michaele de Sena cive Barchinone sic quod
dictus abbas sive prior et monachi partem predictam habeant et
recipiant imperpetuum prout melius et plenius ad nos competit et
expectat. Damus etiam et concedimus dictis abbati seu priori et
monachis quemdam ortum nostrum cum ejus pertinentiis et juribus
universis situm prope menia civitatis Barchinone loco vocato Camp
de Sancta Anna
quem ibidem habemus et possidemus titulo emptionis
per nos inde facte. - Rex Martinus. - Item volumus et ordinamus quod
post obitum nostrum anno quolibet imperpetuum qualibet die jovis
sancta sive de la Cena fiat et detur tresdecim pauperibus per
succesorem nostrum regem Aragonum et suos eligendis elemosina similis
illi que per nos fuit dictis pauperibus dari anno quolibet consueta:
in hunc videlicet modum quod abbas vel prior predictus eo modo quo
nos facere consuevimus qualibet die jovis sancta abluat atque lavet
manus et pedes pauperum
predictorum quo facto ipse idem abbas vel
prior det cuilibet pauperum predictorum quatuor cannas de canna sive
mensura panni honesti coloris pro vestitu et tres palmos panni
albi pro caligis et duas cannas panni lini pro camisiis et
femoralibus et unum par sotularium necnon etiam cuilibet eorundem
medium florennum auri Aragonum pro custuris: volentes et
ordinantes quod per manumissores et exequtores predictos emantur
quadraginta sex libre tresdecim solidi Barchinone annuales et
perpetuales in loco seu locis tutis per alodium liberum atque francum
ad ipsorum manumissorum sen exequtorum cognitionem quas quidem
quadraginta sex libras et tresdecim solidos anuo quolibet imperpetuum
recipiat dictus abbas seu prior quicumque fuerit pro exsolvendis et
complendis omnibus supradictis nos enim dictas quadraginta sex libras
tresdecim solidos pro complendis predictis nunc pro tunc et tunc
pro nunc concedimus ac etiam assignamus abbati seu priori
et conventui supradictis. - Rex Martinus. - Insuper etiam ad
honorem ejusdem sancte et individue Trinitatis Patris Filii et
Spiritus sancti
volumus instituimus et ordinamus quod post obitum
nostrum die qualibet imperpetuum per abbatem vel priorem predictum et
successores suos reficiantur et provideantur tres pauperes in pane
vino et companagio ac aliis eis necessariis: quibus quidem pauperibus
dictus abbas vel prior aut alius monachus per eum deputandus
abluat manus et pedes qualibet die hora sibi melius opportuna:
pro predictis vero adimplendis faciendis et exsolvendis volumus et
ordinamus quod per nostros manumissores seu exequtores predictos
emantur quinquaginta quatuor libre barchinonenses in loco tuto
et securo per alodium liberum atque franchum quas nos pro
complendis predictis concedimus et assignamus per abbatem vel priorem
predictum et successores suos habendos et percipiendos et
distribuendos ut supra. - Rex
Martinus. - Item instituimus et
ordinamus fieri tria aniversaria solemnia quolibet anuo unum
videlicet pro anima nostra eadem die qua dies nostros finierimus et
aliud in ebdomada Omnium Sanctorum pro animabus parentum nostrorum
quo facto fiat in crastinum aliud pro anima nostra
celebranda in
dicta ecclesia monasterii Populeti ubi corpus nostrum
ut prefertur sepelietur per monachos fratres et
clericos in dicto monasterio residentes qui orent
Dominum Deum pro anima nostra et parentum nostrorum et omnium
fidelium deffunctorum: et ultra hoc teneantur perfecta missa
cujuslibet aniversarii supra tumulum domini regis et domine
regine
parentum nostrorum et postea supra tumulum nostrum
absolutiones facere cum orationibus consuetis: et volumus et
ordinamus quod per dictos manumissores seu exequtores emantur viginti
quinque libre barchinonenses monete censuales anuales et
perpetuales per alodium francum in loco sive locis tutis in nuda
tamen perceptione ad ipsorum manumissorum seu exequtorum cognitionem
qui eisdem monachis fratribus et clericis annuatim tradantur ad opus
pretextu aniversariorum predictorum. - Rex Martinus. - Item volumus
et jubemus quod centum Christi pauperes panno albo videlicet de
duabus vestibus ipsorum quilibet induantur qui portent singulos
brandonos cum corpus seu ossa nostra portabuntur ad sepeliendum in
ecclesia monasterii supradicti et quousque corpus seu ossa nostra
fuerint recondita in tumulo fiendo in ecclesia supradicta ut superius
continetur qui quidem pauperes reficiantur de bonis nostris donec
predicta completa fuerint cum effectu. - Rex Martinus. - Item
recomendamus dicto nostro primogenito et heredi ac successori
nostro
universali omnes et singulos officiales nostros et
specialiter illos qui pro nostro et ejus servicio in regno Sicilie
insudarunt tam illos
qui tenent pro nobis officia in domo nostra quam extra
exortantes eundem ut filium carissimum et succesorem nostrum quod si
officia que tenebunt tempore obitus nostri retinere poterunt comode
illos in eis remanere permittat alias quod eos collocet in officiis
congruis
unum post alium successive juxta eorum merita ut de
impensis nobis et sibi serviciis et que ipsi nostro primogenito
impendere poterunt remunerationem condignam reportent. - Rex
Martinus. - Ceterum pro sepultura nostra fienda et pro injuriis
nostris solvendis et pro aliis legatis per nos factis et ordinatis
tam in presenti testamento quam in codicillo vel
codicillis nostris ex nunc fiendis contentis et expressatis
quinquaginta mille libras barchinonenses monete de terno de
bonis nostris accipimus: ad que habenda et recipienda per
manumissores nostros predictos et pro complendis et exequendis
predictis assignamus de presenti omnia vasa nostra argenti albi
et etiam decorati que nostro sunt usui et servicio continue diputata
exceptis illis que necessaria fuerint pro viginti mille solidis
antedictis quos supra dari mandamus confessori nostro distribuendos
pro missis celebrandis ut superius continetur ea scilicet omnia que
tempore obitus nostri habebimus et nobis reperta fuerint et omnia
jocalia de quibus supra nos ordinamus cujuscumque sint generis vel
speciei subscriptis inde exceptis et omnia alia et singula bona
nostra mobilia et se moventia que nos habemus et tempore obitus
nostri habebimus seu penes nos reperta fuerint. Excipimus tamen
preciosas nostras reliquias supradictas quas poni et conservari
ordinavimus in dicta capella palatii nostri majoris civitatis
Barchinone
ut superius continetur. - Rex Martinus. - Si quid vero
ex dictis quinquaginta mille libris superfuerit completis
omnibus que ordinamus detur et distribuatur per manumissores nostros
predictos ob salutem animarum nostri et parentum nostrorum pro
captivis redimendis orphanis maritandis et aliis piis causis

specialiter in remunerandis servitoribus nostris: et de hoc nostrorum
manumissorum conscientias oneramus. Et si predicte quinquaginta libre
ad predicta et infrascripta ac alia in codicillis nostris contenta et
ad debita et injurias nostras solvendas et alia complenda et
persolvenda non sufficerent ad id quod et quantum deffuerit volumus
de dictis redditibus et juribus recipi et haberi quousque nostrum
testamentum hujusmodi completum fuerit ut superius et inferius ac
in nostro seu nostris codicillis ordinatum existat: dantes et
concedentes prefatis manumissoribus et exequtoribus nostris plenam et
liberam potestatem petendi exhigendi et recipiendi tot de bonis
nostris quod sufficiant ad predicta et ea distribuendi et erogandi
juxta traditam per nos eis formam pro remedio anime nostre et
animarum parentum nostrorum et omnium fidelium defunctorum. - Rex
Martinus. - Preterea confirmamus priori et conventui Vallis
Jesuchristi donationem per nos factam eisdem de locis de Altura
e de les Alcubles sicut et prout in dicta donatione et aliis
donationibus et concessionibus per nos dicto monasterio inde factis
plenius continetur. - Rex Martinus. - Ceterum assignamus operi dicti
monasterii ultra alias assignationes per nos jam factas operi
supradicto mille florennos auri de Aragonia de et super
redditibus nostris civitatis Xative et ejus termini habendos
et percipiendos per priorem monasterii predicti seu ejus procuratorem
anno quolibet per annos computandos a die obitus serenissime domine
regine Cipri cui duos mille florennos dum vitam duxerit in
humanis super dictis redditibus jam providerimus assignandos ita quod
infra dictum tempus dictum opus habere valeat … mille florennos non
ultra de redditibus supradictis. - Rex Martinus. - Et quia multum
cordi gerimus ut opus dicti monasterii perficiatur heredem nostrum
subscriptum monemus et in Domino exortamur quod ipsum opus mora
quacumque cessante si nobis viventibus perfici non poterit habeat
taliter recomendatum quod ipsum quam citius poterit perfici faciat
cum effectu ejus conscientiam super hiis quantum possumus onerantes.
- Rex Martinus - Item volumus et ordinamus quod dicti nostri
manumissores qui in hujusmodi nostra exequtione laboraverint et alii
habeant salarium quod per dictum regem taxatum et ordinatum
fuerit eorum cuilibet fore persolvendum. - Rex Martinus. - Item
dimittimus seu legamus egregio Frederico filio naturali dicti regis Sicilie nepoti nostro sive net villas castra et
loca nostra Dalcoy de Elxio e de Criullen et
vallem de Seta e de Tranadell sita in regno Valentie cum eorum redditibus et juribus universis ac mero et mixto imperio et
omnimoda jurisdictione alta et baxia et jus redimendi ea que
per nos impignerata fuerunt mediantibus gratie instrumentis. Predicta
autem ei legamus in feudum honoratum et sub conditione quod si dictus
Fredericus decesserit quandocumque sine liberis masculis
de legittimo et carnali matrimonio procreatis vel succedentes eidem
unus post alium obierint sine filiis masculis de legittimo et
carnali matrimonio procreatis predicta omnia heredi nostro universali
et suis successoribus revertantur: et sub conditione etiam quod non
possit gaudere aliquibus donationibus per nos ei factis sub
quacumque forma verborum sint comprehense quod si fecerit careat
omnino legato predicto. - Rex Martinus. - Ceterum dimittimus sive
legamus egregie Yolanti filie naturali dicti regis Sicilie
primogeniti nostri carissimi triginta mille florenos auri de
Aragonia
qui sibi dentur et exsolvantur per heredem nostrum
predictum cum fuerit in matrimonio collocanda. - Rex Martinus. -
Insuper si die obitus nostri dimisserimus filium masculum de
legittimo et carnalio matrimonio natum vel nasciturum ultra dictum
illustrem Martinum regem Sicilie primogenitum nostrum
dimittimus eidem jure institutionis et pro parte hereditatis et
legittima ac alio jure quocumque in bonis nostris sibi pertinentibus
comitatum Impuriarum cum suis redditibus juribus et
pertinentiis universis ac mero et mixto imperio et omnimoda
jurisdictione alta et baxia in feudum tamen honoratum et sub
conditione quod si dictus filius noster decesserit quandocumquc sine
liberis masculis de legittimo et carnali matrimonio procreatis vel
succedentes eidem unum post alium obierint sine filiis masculis de
legittimo et carnali matrimonio procreatis comitatum predictum heredi
nostro universali et suis successoribus integre revertatur: si vero
dimisserimus duos filios masculos dimittimus secundo natu in feudum
tamen honoratum et sub conditione predicta marchionatum
nostrum situm in diocesi urgellensi et villas nostras de
Tarrega et de Vilagrassa de Sabadello et de Tarracia
de Calidis de Montebovino
(Caldes de Mont boví : Montbui)
et de Granullariis (Granollers) cum eorum redditibus
juribus et pertinentiis universis ac mero et mixto imperio et omni
jurisdictione alta et baxia que omnia per nos vendita et impignerata
fuerunt mediantibus gratie instrumentis: et propterea volumus quod
dictus rex primogenitus noster subscriptus ea omnia que demittimus
secundo natu filio nostro quitare et desobligare habeat et
teneatur ab his quibus vendita seu impignerata fuerunt necnon
et ab oneribus quibuscumque per nos aut nostros predecessores
imposita super eis dictarum gratiarum intervenientibus instrumentis:
et si plures filios dimisserimus dimittimus cuilibet eorum jure
institutionis centum mille florenos auri de Aragonia: si vero
die obitus nostri dimisserimus filiam natam vel nascituram qui tunc
non fuerit in matrimonio vel in ordine religionis collocata
dimittimus eidem jure institutionis centum mille florenos dicti
auri
: si autem fuerint due filie in matrimonio vel ordine
religionis non collocate silicet ambe vel altera ipsarum tunc
dimittimus eisdem jure institutionis dictos centum mille florenos
inter ambas equaliter dividendos si uterque fuerit in matrimonio
collocanda alios dictos centum mille florenos dimittimus illi que
maritanda erit et jam maritate seu maritatis dimittimus jure
institutionis cuilibet ipsarum mille florennos auri de Aragonia
in quibus et in eo quod eis dederimus earum tempore matrimonii ipsas
nobis heredes instituimus. - Rex Martinus. - Item relinquimus liberos
et alforros seu francos et ab omni servitute quitos
et exemptos omnes et singulos servos seu sclavos et captivos
nostros quos habebimus tempore mortis nostre. - Rex Martinus. - Demum
instituimus heredem nostrum universalem in regnis et terris nostris
Aragonum Valentie Majoricarum Sardinie
et Corsice ac comitatibus Barchinone Rossilionis et
Ceritanie
et terris eis adjacentibus que nos hodie (ho + die: hoy, hui, huy, vui, vuy, avui) habemus seu que pro nobis
tenentur seu teneri debent nunc et in futurum necnon in regno
Sicilie
ac ducatu Athenarum et Neopatrie et in ducatu
etiam Tarantane et comitatu Turolii in
Alamannica cum militibus et dominabus et aliis hominibus et
feminis ac aliis universis bonis nostris juribus et actionibus nobis
nunc vel in futurum pertinentibus et spectantibus tam in predictis
quam alibi quocumque modo et forma serenissimum Martinum regem
Sicilie Athenarum et Neopatrie ducem primogenitum nostrum

carissimum predictum. - Rex Martinus. - Et si dictus rex Martinus
filius et primogenitus noster carissimus heres non erit vel erit et
decesserit quandocumque substituimus ei et nobis heredem instituimus
in dictis regnis et terris juribus et aliis superius expressatis
filium ejus primogenitum masculum legittimum et de legittimo et
carnali matrimonio procreatum: et si dictus ejus primogenitus heres
non erit vel erit et obierit quandocumque sino liberis masculis de
legittimo et carnali matrimonio procreatis eo casu substituimus
universalem illum ex liberis et nobis heredem instituimus universalem
illum ex liberis dicti nostri primogeniti masculum legittimum et
de carnali matrimonio procreatum qui tunc vixerit majorem natu et sic
per ordinem unum post alium secundum ordinem geniture. - Rex
Martinus. - Si vero dictus rex Martinus filius et primogenitus noster
carissimus obierit quandocumque sine liberis masculis de legittimo et
carnali matrimonio procreatis eo casu substituimus eidem et nobis
heredem instituimus universalem illum ex liberis nostris masculum
legittimum et de carnali matrimonio procreatum si et qui
immediate major natu erit post dictum illustrem regem Martinum filium
et primogenitum nostrum carissimum et sic successive unum post alium
ex liberis nostris si quos nos habere contingerit in futurum secundum
ordinem geniture. - Rex Martinus. - Hec est ultima voluntas nostra
quam valere volumus jure testamenti et si non valet jure
testamenti valere volumus jure codicillorum aut cujuslibet alterius ultime
voluntatis. - REX MARTINUS. - Actum est hoc in monasterio Vallis Jesuchristi secundo die decembris anno a nativitate Domini millessimo CCCCmo septimo. (2 de diciembre de 1407)

sábado, 29 de febrero de 2020

CXIII, reg, 1089, fol, 115, 20 julio 1373

CXIII.
Reg. N° 1089, fol. 115. 20 jul. 1373.

Nos Petrus etc. Sicut providencia regia in disposicione provida suorum officialium potissime comendatur: sic ex illorum culpis seu negligenciis vicio presidentis ascribitur et ejus expanditur gloria ex laudanda virtute ipsorum. Cum igitur totum reipublice bonum vel ejus bastitalis dispendium ab officialibus ad latera nostri constitutis procedere dinoscatur nam ab hiis tanquam superioribus officiales exteriores nostrarum terrarum regimini deputati exemplum exinde sumere dinoscuntur: experiencia enim que est omnium rerum magistra nos docuit et docet quod in culpa mora vel negligencia alguatzirii judicum procuratoris fischalis curie nostre et aliorum quibus in nostra curia super ministranda justicia regimen est comissum negocia fiscalia et alia que in virtute justicie sunt expedienda persepe dilatantur et subsequenter remanent indecisa ex quibus effectus rumpitur justicie dampnum non modicum et vexaciones ac superflue expense tam presoneriis qui squalore longi carceris sunt detenti quam aliis cum quibus noster fischus in agendo vel defendendo suas habet acciones quamplurime subsequntur. Quare super hiis cupientes ut convenit providere: tenore presentis ordinamus et sanccimus quod amodo qualibet die martis de mane thesaurarius et alguatzirius nostri doctores vel jurisperiti nostram sequentes curiam procurator fiscalis et alie persone domestice nostre quas dictus noster thesaurarius necessarias etiam in his duxerit evocandas habeant congregari et interesse certo loco per dictum thesaurarium eligendo in et de negociis fiscalibus in curia nostra ocurrentibus tractaturi ordinaturi et processuri prout ipsorum cujuslibet officio incumbet et dicta negotia id exposcent. Si vero illi tales qui ad hoc vocati fuerint ad locum designatum interesse non curaverint volumus talibus per scriptorem porcionis domus nostre habita prius certificacione inde a nostro thesaurario quitacionem ipsorum per unum mensem pro qualibet vice qua in dicto loco per modum predictum adesse omisserint realiter deduci. Et sic mandamus predictis thesaurario alguatzirio et aliis officialibus nostris predictis quod hujusmodi nostram ordinacionem et sanccionem ratam et firmam habeant teneant et observent observarique faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant quavis causa. In cujus rei testimonium hanc fieri jussimus nostro sigillo munitam.
- Data Barchinone XX die julii anno a nativitate Domini MCCCLXXIII. - Rex Petrus. - Fuit sumpta per dominum regentem et ideo expedita.


jueves, 20 de febrero de 2020

LXXII, perg. 220, fol 41, 28 junio 1321

LXXII.
Perg. n. 220. fol. 41. 28 jun. 1321.

Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum Valencie Sardinie et Corsice ac comes Barchinone attendentes dudum composicionem seu transaccionem factam fuisse inter illustrem dominum Petrum bone memorie regem Aragonum patrem nostrum ex una parte et illustrem Jacobum felicis recordacionis regem Majoricarum patrem vestri illustris Sancii regis Majoricarum comitis Rossilionis et Ceritanie ac domini Montispessulani karissimi consanguinei nostri ex altera super regno Majoricarum insulis Minorice et Evice et aliis insulis eidem regno adjacentibus et super comitatibus et aliis terris ipsius Majoricarum regis: in qua quidem composicione seu transaccione dictus rex Majoricarum inter alia convenit et promissit quod heredes et successores sui tenerentur eidem domino regi Petro et suis dare potestatem de civitate Majorice nomine et vice totius regni Majoricarum insularum Minorice et Eviçe et de villa Podiiceritani nomine et vice Ceritanie et Confluentis et de villa Perpiniani nomine comitatus Rossilionis et terrarum Vallispiri et Cauchiliberi et de castro de Omelacio nomine et vice vicecomitatus de Omeladesio et quod etiam omnes heredes vel successores dicti regis Majoricarum tenerentur semel quolibet anno cum essent requisiti ire ad curiam dicti domini regis Petri et suorum in Cathalonia nisi tunc quando requirerentur essent in regno Majoricarum: que composicio seu transaccio fuit postmodum inter nos et eundem Jacobum regem Majoricarum et subsequenter inter nos et vos dictum Sancium regem Majoricarum iterum renovata prout hec et alia in instrumentis de dictis composicione seu transaccione et ejus renovationibus confectis plenius continentur: et nunc vos dictus Sancius rex Majoricarum existendo nobiscum in curia quam cathalanis celebramus in civitate Gerunde ad quam per nos requisitus venistis juxta convenientias supradictas gratiam pecieritis per nos vobis fieri videlicet quod faceremus vos franchum in tota vita vestra a veniendo ad curiam nostram et nostrorum et de dandis potestatibus supradictis: idcirco pensatis vinculo sanguinis et mutue dilectionis sinceritate quibus vicissim annectimur per nos et nostros graciose concedimus vobis dicto Sancio regi Majoricarum presenti et recipienti quod in tota vita vestra sitis franchus exceptus pariter et immunis a veniendo ad curiam predictam nostri et nostrorum et a dandis potestatibus antedictis ita quod vos dum vixeritis non veniatis nec venire teneamini ad dictam curiam nostri et nostrorum nec dare nobis aut nostris potestates jamdictas in vita vestra ut superius est jamdictum: post obitum vero vestrum heredes seu successores vestri in dictis regno comitatibus et terris veniant et venire teneantur ad curiam nostram et nostrorum predictam et dare dictas potestates bene et complete secundum dictas composicionem seu transaccionem et renovaciones ejus que in hiis et aliis in omnibus et per omnia in suo robore remaneant et vigore. Et nos infans Alfonsus primogenitus et heres dicti domini regis Aragonum per nos et heredes ac successores nostros laudamus et approbamus omnia supradicta jurantes in anima nostra per Deum et ejus sancta quatuor evangelia manibus nostris corporaliter tacta quod ea omnia tenebimus et servabimus et non veniemus aliquo tempore contra ea. Ad hec nos Sancius Dei gratia rex Majoricarum comes Rossilionis et Ceritanie ac dominus Montispesulani predictus recipientes cum gratiarum actione a vobis serenissimo principe domino Jacobo rege Aragonum Valencie Sardinie et Corsice ac comite Barchinone predicto gratiam prenotatam quom nobis facitis de non veniendo ad dictam curiam et de non dandis dictis potestatibus dum vixerimus ut superius continetur promittimus per nos et heredes seu successores nostros in dictis regno Majoricarum comitatibus et terris vobis dicto domino regi Aragonum presenti et recipienti et vestris ac notario infrascripto tanquam publico persone stipulanti et recipienti pro illis quorum interest vel poterit interesse quod post obitum nostrum dicti heredes seu successores nostri venient et teneantur venire ad curiam vestram et vestrorum et dabunt ac dare teneantur vobis et vestris potestates predictas bene et complete secundum composicionem seu transaccionem predictam et ejus renovaciones superius expressatas sicut in predictis instrumentis ex composicione seu transaccione ac renovacionibus predictis confectis melius et plenius continetur: que composicio seu transaccio et renovaciones ejus predicte remaneant in hiis et aliis in omnibus et per omnia in suo robore et vigore. In quorum testimonium nos predicti reges et infans presens publicum instrumentum per litteras divisum inde fieri jussimus et sigillis nostris pendentibus comuniri.
Acta fuerunt hec in civitate Gerunde in domo predicatorum quarto kalendas julii anno Domini MCCCXX° primo. - Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum Valencie Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone qui hec concedimus et firmamus. - Signum + Sancii Dei gracia regis Majoricarum comitis Rossilionis et Ceritanie ac domini Montispesulani predicti qui hec concedimus et firmamus. - Signum + infantis Alfonsi predicti primogeniti et heredis antefati domini regis Aragonum qui hec concedimus firmamus et juramus. - Testes hujus rei sunt qui presentes fuerunt inclitus dominus infans Petrus filius dicti domini regis Aragonum inclitus dominus infans Raimundus Berengarii filius ejusdem domini regis Aragonum Raimundus Valencie episcopus dicti domini regis Aragonum cancellarius Raimundus Fulchonis vicecomes Cardone Berengarius de Vilariacuto Bernardus de Serriano Petrus de Fonolleto vicecomes de Insula (vizconde de Illa, Dilla) Guillelmus de Caneto senescalcus Berengarius Maynardi canonicus Narbone cancellarius Berengarius de Petrapertusa tenens locum in Montepesulano Petrus de Pulcrocastro majordomus Hugo de Tacione portarius major Nicholaus de Sancto-Justo thesaurarius et Jacobus Scuderii scriptor predicti domini regis Majoricarum Bernardus de Fonollario miles gerens vices procuratoris in Cathalonia pro predicto domino infante Alfonso Petrus Marti thesaurarius dicti domini regis Aragonum Guillelmus Oulomarii judex curie memorati domini infantis Alfonsi. - Fuerunt clausa per Bernardum de Aversone notarium domini regis et publicum per totam terram ipsius domini regis: et est certum quod de mandato dicti domini regis Aragonum dictus Bernardus de Aversone tradidit manualiter dicto regi Majoricarum intus domum fratrum minorum Gerunde ubi hospitabatur alterum ex dictis instrumentis perfectum et clausum et sigillatum sigillis pendentibus ipsius domini regis Aragonum et dicti regis Majoricarum et incliti infantis Alfonsi predicti consimili retento pro parte domini regis Aragonum.

Nota: Sancho I de Mallorca, hijo de Jaime II de Mallorca:

Sancho I Mallorca, perg. 220, fol 41, 28 junio 1321

lxxiii-reg-221-fol-149-20-diciembre-1321

jueves, 5 de marzo de 2020

CXXXVIII, reg. 1904, fol 170, 11 enero 1393, regni Valencie

CXXXVIII.
Reg. n. 1904, fól. 170. 11 ene. 1393.

In nomine Dei eterni. Pateat universis quod nos Johannes Dei gratia rex Aragonum et cetera quoniam per sindicos universitatum civitatum et villarum atque locorum regiorum regni Valencie coram nobis in nostro regali ipsius civitatis Valentie pro prestando nobis ut novo regi eorum ut est moris juramento fidelitatis personaliter constitutos fuit ante ipsam prestacionem juramenti fidelitatis nobis humiliter supplicatum ut privilegium infrascriptum quod in regalis corone conservationis augmentum et totius rei publice fulcimentum illustrissimus dominus Jacobus clare memorie rex Aragonum proavus noster ediderat laudare et confirmare juramento medio dignaremur: quia etiam nos cupimus dicti domini regis Jacobi proavi necnon serenissimorum dominorum Alfonsi avi et Petri genitoris nostrorum gloriose memorie regum Aragonum qui ipsum privilegium in curiis generalibus quas uterque ipsorum regnicolis dicti regni Valencie in principio sui novi dominii celebravit laudaverunt et interveniente juramento etiam confirmarunt vestigia laudabilia imitari: quia demum ad observationem privilegii memorati cum ipsum ad maximum comodum et utilitatem nostri regalis dominii cedat notorie Nos et nostri successores teneamur cujus privilegii series sic se habet:
- In nomine Domini amen. Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonis Valencie Sardinie et Corsice ac comes Barchinone considerantes quod juxta veritatis eloquium in evangelio recitatum omne regnum in se divisum desolabitur quodque quodlibet regnum debet esse unitum et indivisum ut virtus plurium unita sit forcior et validior ad tenendam justiciam sine qua omnis terra perit et habitatores ejus et plurium etiam viribus conflatis in unum majori potencia deffensio plenius agitur ac fulcitur et publica res adversus hostiles incursus fortifficatur uberius et salvatur et quod divisio regnorum Aragonie et Valencie ac comitatus Barchinone que Dei providencia obtinemus jam preteritis temporibus a nostris progenitoribus attemptata nimium paravit et induxit scandalum: volentes super hoc et dignitati regali et subditorum nostrorum utilitati ut regio bono congruit officio providere et indempnitati prospicere eorundem: per presentis provisionis nostre paginam perpetuo et inviolabili robore duraturam ex certa sciencia et spontanea voluntate statuimus ordinamus atque sanccimus quod predicta regna nostra Aragonis et Valentie ac comitatus Barchinone cum directo dominio et aliis quibuscumque universis juribus que ad nos spectant vel possunt ulterius spectare in regno Majorice et insulis ei adjacentibus et in comitatibus Rossilionis Ceritanie et Confluentis et Vallespirii et in vicecomitatibus Omeladesii et Carladesii sint et maneant perpetuo unita et unum ac sub uno solo eodemque domino atque dominio perseverent nec aliquid vel aliqua ex eis ab alio vel ab aliis separentur: ita quod quicumque sit rex Aragonis idem etiam sit rex regni Valencie et comes Barchinone sic quod nos vel aliquis heres seu successor noster vel nostrorum in testamento vel alia qualibet ultima voluntate aut donatione vel alia ordinatione inter vivos aut aliqua alia dispositione nunquam dividamus seu separemus nec dividi seu separari faciamus consenciamus aut permittamus regna predicta et comitatum in se aut a se vel etiam inter se videlicet regnum Aragonie non dividemus seu separabimus in se nec etiam a regno Valencie et comitatu Barchinone nec regnum Valencie dividemus vel separabimus in se nec etiam a regno Aragonis et comitatu Barchinone neque dictum comitatum Barchinone dividemus vel separabimus in se nec etiam a dictis regnis Aragonie et Valencie: et si quid contra predicta vel aliqua predictorum per nos vel nostros fuerit attemptatum illud ex nunc decernimus irritum et inane. Declarantes tamen quod nos et ipsi possimus donare seu dimittere castrum vel castra locum vel loca seu hereditamenta filiis nostris vel ipsorum aut aliis personis ut nobis et eis videbitur unitate predictorum regnorum et comitatus semper stabili et indivisa manente. Et affectantes hujusmodi statutum ordinationem et sanccionem ac provisionem nostram inconcusse et irrefragabiliter perpetuis temporibus observari juramus per nos et nostros solemniter per Deum et crucem domini nostri Jesu-Christi ac ejus sancta quatuor evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta omnia et singula ut superius dicta sunt et distincta tenere complere et inviolabiliter observare et observari facere ac teneri et nunquam in aliquo contravenire aliquo jure causa vel ratione: inhibentes expresse sub interminacione divini judicii ac divine maledictionis et nostre heredi nostro universali quicumque pro tempore fuerit et aliis subsequenter successuris in dictis regnis et comitatu ut observando incorruptibiliter omnia et singula supradicta contra ea vel aliquid eorum non veniant vel attemptent aut fieri consenciant vel permittant dicto verbo vel facto seu alio quovis modo. Et ut omnia predicta et singula tenacius observentur statuimus sanccimus et ordinamus quod quilibet heres et successor noster et nostrorum in predictis regnis et comitatu unus post alium successive tempore sui novi dominii seu nove successionis vel etiam si antea jurari haberent antequam prelati richi homines mesnaderii milites cives et burgenses et homines villarum seu aliqui alii de predictis regnis et comitatu sibi faciant seu prestent juramentum fidelitatis vel sibi in aliquo respondeant et antequam aliquis ex predictis requisitus expresse vel non requisitus sibi faciat vel facere teneatur homagium vel aliquam recognitionem ratione feudorum seu qualibet alia ratione ipse heres vel successor nostri et nostrorum in predictis regnis et comitatu quicumque pro tempore fuerit per se et suos laudet confirmet et approbet ac publice juret presens statutum ordinationem sanccionem et provisionem nostram et usquequo ipsam laudationem confirmacionem et approbacionem predictorum omnium et singulorum fecerit et juramentum pro ipsis observandis prestiterit cum publico instrumento prenominati vel aliqui ex eis non teneantur ei in aliquo respondere: et si per aliquem cujuscumque condicionis vel status existeret pro predictis vel aliquo predictorum sacramentum fidelitatis vel homagium seu alia quevis obligatio facta esset antequam predicta ut est dictum laudata approbata et jurata essent per novum quemvis dominum heredem et successorem ut premittitur non valerent et pro non factis penitus haberentur. Hec autem etiam predictis omnibus et singulis prelatis richis hominibus mesnaderiis militibus civibus burgensibus hominibus villarum et aliis quibuslibet subditis nostris dictorum regnorum et comitatus presentibus et futuris servanda tenenda atque complenda imponimus et injungimus sub debito naturalitatis et sub fide homagio et fidelitate ac juramento quibus nobis astricti existunt. In quorum omnium testimonium ad memoriam sempiternam presens scriptum nostrum fieri mandavimus bulle nostre plumbee munimine comunitum de quo quatuor consimilia scribi jussimus unum tenendum in archivo nostro aliud pro universitate regni Aragonie tenendum per juratos et probos homines civitatis Cesarauguste aliud pro universitate regni Valencie tenendum per juratos et probos homines civitatis Valencie et aliud pro universitate Catalonie tenendum per consiliarios et probos homines civitatis Barchinone.
Datum Terrachone nonodecimo kalendas januarii anno Domini M° CCC° XIX. - Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonis Valentie Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone predicti qui hec firmamus concedimus et juramus. - Testes sunt qui presentes fuerunt infans Johannes domini regis filius ac cancellarius ac electus toletanensis Eximinus Terrachone archiepiscopus Berengarius Vicensis episcopus frater Raymundus de Empuriis prior ordinis Hospitalis in Cathalonia frater Poncius abbas monasterii Populeti frater Bernardus abbas monasterii de Benifasano Johannes Burgundi sacrista Majorice consiliarius Vitalis de Villanova Bernardus de Fonollario Petrus de Boyll racionalis magister milites et consiliarii Gondisalvus Garcie miles Martinus Luppi de Rueda miles Dalmacius de Pontonibus judex curie et Guillelmus Aulomarii consiliarii domini regis.
- Sig+num mei Bernardi de Aversone dicti domini regis notarii qui de mandato ipsius domini regis hec scribi feci et clausi loco die et anno prefixis. - Tenore presentis privilegii seu rescripti cunctis temporibus valituri per nos et omnes heredes et successores nostros gratis et spontanea voluntate et etiam deliberatione consulta privilegium preinsertum et omnia et singula in eo contenta laudamus approbamus et ex certa scientia confirmamus: et ut cuncta predicta firmitate fulciantur majori et nunquam violentur de cetero promittimus in nostra regia bona fide per nos et successores nostros quoscumque predictis richis hominibus militibus civibus et hominibus villarum regni Valencie supradicti necnon omnibus et singulis aliis quorum sit interesse et notario infrascripto ut publice persone a nobis legitime stipulanti et recipienti pro omnibus illis quorum interest vel interesse poterit in futurum ac coram omnibus sindicis antedictis confestim nobis postea fidelitatem juraturis juramus solemniter per Deum et crucem ac sancta quatuor ejus evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta cuncta et singula firmiter tenere complere et inviolabiliter observare et nunquam in aliquo contravenire quovis jure causa vel etiam racione. Mandantes firmiter et districte universis et singulis post nos in regnis et comitatu predictis futuris temporibus successuris ut omnia et singula supradicta inviolabiliter observando contra ea vel aliquod eorundem non veniant faciant vel attentent aut consenciant fieri vel permittant dicto verbo vel facto aut alio quovismodo. In cujus rei testimonium presentem cartam nostram inde fieri et plumbea bulla nostra jussimus comuniri.
Quod est datum et actum in quadam aula regalis civitatis Valentie XI die januarii anno a nativitate Domini M° CCC° XC° III regnique nostri septimo. - Guillelmus de Vallesicca. - Signum + Johannis et cetera qui predicta concedimus et firmamus pariter et juramus. - Rex Johannes. - Testes sunt qui predictis presentes fuerunt religiosus frater Berengarius magister milicie beate Marie de Muntesia nobilis Raimundus Alamanni de Cervilione Eymericus de Scintillis Hugo de Cervilione et Olfus de Proxida milites necnon Petrus Dartesio miles magister rationalis ac Guillelmus de Vallesicca legum professor vicecancellarius Julianus Garrius thesaurarius et Sperans in Deo Cardona et Petrus de Berga jurisperiti promotores et consiliarii dicti domini regis et plures alii in multitudine copiosa. - Sig+num mei Jacobi Cavasthani locumtenentis prothonotarii dicti domini regis regiaque auctoritate notarii publici per totam terram et dominacionem ejusdem qui predictis interfui eaque scribi feci cum rasis in lineis XIIII enniter XXVI Luppi XXIX singulis aliis quorum sit in et ibidem poterit in futurum ac coram omnibus sindicis antedictis confestim nobis postea fidelitatem juraturis juramus solemniter per Deum et crucem clausi. - Dominus rex mandavit michi Jacobo Cavasthani in cujus posse firmavit etiam et juravit.

miércoles, 4 de marzo de 2020

CXXXIV, reg. 1900, fol 228, 6 marzo 1392

CXXXIV.

Reg. N° 1900, fól. 228. 6 mar. 1392.

Nos Johannes etc. quamquam illustrissimus dominus rex genitor noster memorie recolende subscriptis solerter cupiens providere ordinacionem ac provisionem fecerit cum ejus carta hujusmodi seriei:
- Nos Petrus Dei gratia rex Aragonum Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie quoniam plerumque contingit quod ad sugestionem et dolosos tractatus nonnullarum personarum contrahuntur in villa Perpiniani cum diversis puellis seu domicellabus matrimonia clandestine et secrete parentibus tutoribus vel curatoribus et amicis seu illis quorum regimini seu gubernacioni puelle seu domicelle ipse subsunt nolentibus ac ipsis penitus insciis et alias minus bene ex quibus multociens inter utriusque partis amicos disensiones et odia ac personarum et
bonorum exterminia subsequntur: propterea ad humilem supplicacionem per consules et probos homines dicte ville inde nobis factam volentes hujusmodi actibus detestabilibus viam percludere et provisionem adhibere per quam in villa ipsa dicta matrimonia ut convenit debite contrahantur et predicta mala et scandala penitus evitentur: tenore presentis statuimus providemus et ordinamus quod nullus cujusvis status seu condicionis existat amodo contrahat neve audeat vel presumat in villa predicta cum aliqua puella seu domicella contrahere matrimonium clandestine secrete vel alias nec matrimonium ipsum tractare prosequi nec ejus celebracioni interesse absque patris ipsius puelle vel domicelle si patrem habuerit sin autem matris ejus vel tutoris aut curatoris ipsius si matre caruerit sin autem duorum vel trium proximorum in gradu parentele voluntate ac speciali consensu: alioquin volumus quod ille qui contrafecerit matrimonium clandestine contrahendo absque voluntate ut dictum est patris vel aliorum superius contentorum fiat exul a terris et dominatione nostris et puella que dictum matrimonium contraxerit efficiatur non capax in bonis paternis vel maternis nec possit aliquid de quibuscumque bonis dare in dotem dicto marito. Verumtamen si dictus maritus dictum clandestinum matrimonium contrahens sub dicta forma fuerit domesticus comorans in domo cum dicta puella condempnetur ad mortem inspecta tamen condicione persone per bajulum Perpiniani cum consilio consulum dicte ville: tractatores vero dicti matrimonii ad perpetuum exilium condempnentur. Mandantes per hanc eandem expresse inclito ac magniffico infanti Johanni primogenito nostro carissimo duci Gerunde comitisque Cervarie ac in regnis et terris nostris generali gubernatori ejusque vices gerenti in comitatibus Rossilionis et Ceritanie ceterisque officialibus et subditis nostris ville predicte presentibus et futuris quatenus ordinacionem statutum et provisionem nostram hujusmodi firmam habeant teneant et observent tenerique et inviolabiliter observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant quavis causa. In cujus rei testimonium presentem fieri et nostro sigillo pendenti jussimus comuniri.
Data Barchinone XXVI die februarii anno a nativitate Domini MCCCLX nono regnique nostri XXXIIII.
Visa Romeus.
- Verumtamen prout multorum veridica relacione percepimus adhuc in villa memorata matrimoniorum clandestinorum abusus non est penitus resecatus: quare volentes supra his debite providere statuimus et ordinamus quod in dicta villa preinserta provisio perpetuo observetur et si quis contra formam vel mentem ipsius fecerit penis in eadem apositis affligatur: et ultra ipsas penas sic clandestine ut continetur in dicta littera contrahentes ac consencientes vel presentes ipsi matrimonio et quilibet in penam mille morabetinorum incidant ipso facto que pena tociens exigatur quociens fuerit contrafactum. Et ut in dicte pene execucione vel exaccione major diligencia habeatur pena ipsa in partes duas dividatur cujus medietas fisco nostro residua vero medietas consulibus et universitati dicte ville convertenda per ipsos in necessitalibus ipsius ville protinus cum exacta fuerit tribuatur: pene vero predicte cum vocatis partibus adjudicate fuerint cum effectu per officiales nostros exequi habeant statim cum per consules dicte ville fuerint requisiti sic quod ipsi contrahentes et presentes seu consencientes statim ipso facto per nostros officiales capiantur et capti tamdiu teneantur in comuni carcere ipsius ville donec penam pecuniariam tam fisco nostro quam dicte universitati exsolverint precontentam et a dicto carcere comuni extrahi seu liberari non valeant per manuleutam seu alias donec dictam penam exsolverint cum effectu. Et si officiali nostro ad quem spectet visum fuerit quod illi qui rationibus predictis capti erunt solvere non possent dictam penam peccuniariam propter paupertatem eorum seu inopiam: quod dicti tales capti rationibus predictis fustigentur per dictam villam condicione persone attenta et perpetuo exilio comitatus Rossilionis et Vallespirii condempnentur sine spe venie aliquali. Mandamus itaque per presentes gubernatori Rossilionis et Ceritanie vicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo dicte ville necnon aliis universis et singulis officialibus nostris et eorum locatenentibus presentibus et futuris sub pena duorum mille morabatinorum auri nostro erario applicandorum quod ordinacionem et provisionem nostras hujusmodi perpetuo teneant et observent et etiam exequantur tenerique et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium presentem fieri et pendenti nostro sigillo jussimus comuniri.
Data Barchinone VI die marcii anno a nativitate Domini millesimo CCCXCII regnique nostri VI. - Guillelmus de Vallesica. - Dominus rex mandavit michi Francisco Dalçamora ad relacionem thesaurarii. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Jacobus Quinta.

cxxxv-reg-1906-fol-131-10-septiembre

CXXXI, reg. 1901, fol 58, 10 agosto 1391

CXXXI.
Reg. n. 1901, fól. 59. 10 ag. 1391.

Nos Johannes etcetera. Visis in sui prima figura duabus cartis seu privilegiis vobis fidelibus capitulo et confratribus confratrie Sancte Marie predicatorum Cesarauguste vocate vulgariter de Los Mercaderos per illustres predecessores nostros Aragonum reges concessis et suis sigillis pendentibus sigillatis hujusmodi seriei.

CXXXI. Reg. n. 1901, fól. 59. 10 ag. 1391, lonja, Zaragoza, Mercaderos, Mercaderes, cofradía, azudes



- Nos Jacobus Dei gratia rex Aragonis Majoricarum et Valentie comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani laudamus concedimus et confirmamus vobis universis confratribus confratrie Sancte Marie predicatorum Cesarauguste dictam vestram confratriam ad honorem predicte gloriose beate Marie virginis matris Dei ita quod salva nostra fidelitate et salvo in omnibus jure nostro vos congregetis et congare (congregare) vos possitis in unum cum campaneta et sine campaneta ad concedendum dictam confratriam et ad sepelliendum defunctos confratres vestros et etiam super aliis negociis dicte confratrie expediendis et possitis facere constituciones et stabilimenta quas et que super facto dicte confratrie facere volueritis inter vos dum tamen ipsas vel ipsa cum consilio prioris fratrum predicatorum domus Cesarauguste faciatis: et nos ipsa vel ipsas rata habebimus atque firma. Mandantes çalmedine juratis et universis aliis hominibus Cesarauguste quod contra hanc gratiam quam vobis facimus non veniant nec aliquem venire permittant immo ipsam observent et faciant ab omnibus inviolabiliter observari. Data Calataiubi kalendas madii anno Domini millessimo ducentesimo sexagesimo quarto (1264).
- Jacobus Dei gratia rex Aragonum Sicilie Majoricarum et Valentie ac comes Barchinone dilectis suis suprajunctariis Aragonum et aliis officialibus nostris ad quos pervenerint salutem et gratiam. Mandamus vobis quatenus prohibeatis et prohibere faciatis ne cannaria seu açudes vel alia impedimenta fiant in flumine Iberi que impediant barchas seu navigantes ut pejus navigent et si qua facta sunt que impediant ea removeri faciatis ad cognicionem duorum mercatorum Cesarauguste et duorum araycorum ipsius fluminis prout dominus Petrus inclite recordacionis rex Aragonis pater noster hoc mandaverat cum carta sua ut continetur in ea data Osce V° kalendas marcii anno Domini millesimo ducentessimo nonagesimo secundo (1292). - Viso etiam translato autentico cujusdam litere illustris domini Jacobi felicis memoria regis Aragonis abavi nostri cujus litere tenor sequitur in his verbis.
- Jacobus Dei gratia rex Aragonis Valentie Sardinie et Corsice comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius et capitaneiis generalis dilectis et fidelibus suis suprajunctario Cesarauguste necnon et aliis suprajunctariis Aragonis vel eorum locatenentibus salutem et dileccionem. Olim universis et singulis habentibus açudes sive canaria in flumine Iberi de termino Navarre usque ad Dertusam scripsimus per aliam literam nostram et per eandem vobis mandamentum fecimus in hunc modum.
- Jacobus Dei gratia rex Aragonis et cetera dilectis et fidelibus suis universis et singulis habentibus açudes sive canaria in flumine Iberi de termino Navarre usque ad Dertusam salutem et dileccionem. Cum dicti açudes et canaria aptari debeant et meliorari ad benevistam duorum mercatorum Cesarauguste et duorum arraycorum ipsius aque taliter quod barche transeuntes nullum periculum in dictis açudes et canaribus vel occasione ipsorum incurrant alias si culpa predictorum açudorum vel canariorum barche malum aliquod reciperent vel incurrerent domini ipsorum açudorum et cannariorum pignorari debeant per çalmedinam et juratos Cesarauguste ac suprajunctarios pro enmendando illo dampno ut in privilegiis que ab antecessoribus nostris et a nobis inde habent plenius continetur: et ut ex parte proborum hominum sive mercatorum Cesarauguste intellexerimus quod açut de Quinto et quidam alii açudes et canaria sint in dicto flumine qui et que nimis indigeant reparacione et melioramento predictis: ideo ad eorum supplicacionem vobis dicimus et mandamus quatenus dictos açudes et canaria reparari et meliorari ad cognicionem predictorum duorum mercatorum et arraycorum Cesarauguste: necnon et aliis suprajunctariis Aragonis ad quos presentes pervenerint quod ad predictos açudes et cannaria reparandum seu meliorandum ut predicitur vos et bona vestra compellaet seu compelli faciant cum inde per probos homines sive mercatores dicte civitatis fuerint requisiti. Data Cesarauguste II° nonas julii anno Domini millesimo trecentesimo quarto (1304). - Verum cum nuper nobis recedentibus de civitate Cesarauguste et venientibus per flumen Iberi predictum apud Ilerdam viderimus ad occulum magnum periculum quod barchis transeuntibus per predictos açudes et cannaria iminere posset propter malos passus eorundem eo quia plurimum indigent aptacione: ideo vobis et cuilibet vestrum dicimus ac expresse mandamus quatenus quilibet in districtu suo compellatis visis presentibus dominos dictorum açudorum et canariorum et quemlibet eorum ad aptandum seu meliorandum ipsa ad cognicionem duorum mercatorum et duorum araycorum prout in dicta littera nostra continetur: alias significamus vobis quod si alicui barche seu barchis ibidem transeuntibus aut rebus seu mercibus que in eis aportantur ob culpam vel negligenciam vestri dampnum aliquod de cetero eveniet vobis imputabitur et de bonis vestris illud restitui mandabimus et faciemus. Data Ilerde XV kalendas septembris anno Domini MCCC decimo (1310).
- Tenore presentis carte nostre cunctis valiture temporibus ad humilem supplicacionem vestri dictorum capituli et confratrum dicte confratrie de certa sciencia nostra cartas et litteras preinsertas necnon quecumque alia privilegia concessiones et gracias per dictos dominos predecessores nostros Aragonis reges et nos vobis ac dicte confratrie usque in presentem diem concessas et concessa laudamus approbamus ratificamus et nostre confirmacionis patrocinio roboramus ac teneri et servari volumus juxta earum series et tenores: volentes disponentes ac etiam ordinantes cartas et litteras supradictas et quevis alia privilegia concessiones et gracias vobis et dicte confratrie ut predicitur concessas et concessa robur habere perpetue firmitatis. Et sic mandamus per eandem gubernatori et justicie Aragonis çalmedine et juratis dicte civitatis Cesarauguste ac universis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris ad quos spectet dictorumque officialium locatenentibus quatenus cartas et litteras supradictas et alia privilegia concessiones et gracias ac presentem nostram confirmacionem firmiter teneant et observent tenerique et observari faciant et non contraveniant quavis causa. Quicumque autem ausu ductus temerario contra premissa vel eorum aliqua venire presumpserit iram et indignacionem nostram se noverit incursurum dampno et injuria illatis penitus et plenarie restitutis. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus communiri.
Data Cesarauguste decimo die augusti anno a nativitate Domini MCCCLXXXX primo regnique nostri quinto. - Sig+num Johannis et cetera. Rex Johannes. - Testes sunt Garsias archiepiscopus Cesarauguste Guillelmus Raimundus de Montechateno comes de Agosta Raimundus vicecomes de Perilionibus et de Roda Raimundus Alamanni de Cervilione et Hugo de Angularia milites camerlengi. - Sig+num mei Bonanati Egidii predicti domini regis scriptoris qui de ejus mandato hec scribi feci et clausi cum raso et correcto in linea XIII Aragonis. - Dominus rex presente thesaurario mandavit mihi Bonanato Egidii. - Vidit eam thesaurarius. - Idem.

 

lunes, 1 de junio de 2020

XCVI. Reg. n.1898, fol. 183. 1 marzo 1391. Querol, Ceritanie

XCVI. Reg. n.1898, fol. 183. 1 marzo 1391.

Nos Joahannes etc. Ut vos fideles nostri consules et probi homines ac universitates locorum vallis de Querol terre Ceritanie onera vobis diversimode incumbencia supportare facilius absque vestri minori incomodo valeatis ad humilem supplicacionem pro vestri parte nobis factam tenore presentis concedimus vobis et licenciam impertimur quod amodo possitis et vobis liceat imponere et statuere in et super vino et carnibus rescentibus que in dicta valle aut locis ejusdem vendentur et fient annis singulis adjutam sive sisam prout vobis bene visum fuerit faciendum easdemque colligere seu colligi facere et exigere ac levare a quibuscumque personis degentibus in dicta valle et declinantibus ad eandem nec non eas vendere in encantu publico vel alias seu etiam arrendare illis personis et pro illis preciis quibus volueritis dictaque precia in predicta onera et necessitates dicte vallis convertere prout vobis melius videbitur expedire. Mandantes cum presenti de certa sciencia et expresse vicario Ceritanie ac castellano et bajulo et habitatoribus predicte vallis aliisque universis et singulis officialibus nostris et personis ad dictam vallem declinantibus quatenus graciam et concessionem nostras hujusmodi firmiter teneant et observent tenerique et observari faciant ac vos eisdem uti permittant per tempus videlicet quinque annorum a data hujusmodi in antea continue conputandorum tantummodo et non ultra nec contra veniant vel quemvis contravenire permittant alique racione. In cujus rei testimonium hanc vobis fieri jussimus sigillo nostro in pendenti munitam. Data Cesarauguste prima die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXXI regnique nostri quinto. - + Dominicus Mascho. - Guillelmus Gebellini mandato domini regis facto per thesaurarium. - Vidit eam thesaurarius. - Idem.

domingo, 12 de septiembre de 2021

16 DE NOVIEMBRE. (1463)

16 DE NOVIEMBRE.


Advierte
aquí el escribano Perelló que, en esta fecha, se concluyó el
parlamento que celebraba el Rey en Tarragona con las personas de los
tres estamentos, y que de él emanó la siguiente provisión firmada
por el mismo monarca.

Don Joan per la gracia de Deu Rey de
Darago Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de
Corcega
comte de Barcelona duch de Athenes e de
Neopatria
e encara comte de Rossello e de Cerdanya als
noble e magnifichs los veus portant de General governador capitans
veguers sotsveguers algutzirs batles sotsbatles e altres qualsevol
oficials nostres en lo Principat de Cathalunya constituits al qual o
als quals les presents pervendran e seran presentades e als
lochtinents de aquells saluts e dilectio.
Com la principal cura
del princep deja esser en la conservacio de son stat benefici
e repos de sos regnes e terres e subdits. E per ço la dita
cura inseguint la qual continuament nos insta entengam en les coses
majors havents sguart a nostre reyal stat e principal
cosa sia e mes necessaria per la conservacio de nostra reyal
corona
benefici e repos dels dits regnes e subdits nostres
entendre sollicitament en la recuperacio e reductio dels rebelles e
desobedients a nostra Magestat en lo dit Principat de Cathalunya. Per
ço per provehir a les incomoditats e actes necessaris per la dita
reductio havem convocat parlament en la present ciutat de
Terragona a la major part dels fidelissimos cathalans
en lo qual los convocats e entrevenints en lo dit parlament imitants
les virtut fidelitat e servicis que sempre lurs predecessors han fets
als reys de gloriosa memoria antecessors nostres e a nos.
Vista la proposicio per Nos a ells feta nos hagen feta oferta e
servey molt liberal de CCC homens de cavall per a temps de un any ço
es L homens darmes e CCL ginets. Los quals sien cathalans e
capitanejats per cathalans e servesquen a Nos e al manament
nostre en lo dit Principat en totes les coses que seran mes
necessaries per la recuperacio e reduccio damunt dites. E
semblantment Nos usant de aquella clemencia e humanitat que en tals e
tant fidelissims vassalls se deu usar e corresponent a lur servici
amor e devocio benignament los havem feta daquiavant restitucio de
totes les generalitats quis cullen en les terres lo dia
present obedients a nostra Excellencia fins a la fi de les terres del
vezcomtat Dilla en lla inclusive de e ab aquelles prerogatives
e preheminencies que les dites generalitats tenien de primer
perque aquelles convertesquen en pagament de sou dels dits CCC homens
de cavall. E son stades per nos revoquades cassades e annullades
qualsevol gracies e consignacions per nos fetes a qualsevol persones
de les peccunies e drets de les dites generalitats o part de
aquelles. E no resmenys per quant les dites generalitats no
abastarien al sou dels dits CCC homens de cavall es stada donada per
nos a les persones del dit parlament licencia e facultat de augmentar
e crexer per a temps del dit any los drets de les dites
generalitats
e de imposar ne novellament en les coses quels fos
vist faedor la qual cosa es stada per los del dit parlament feta e
realment mesa en obra. E mes los es stat per nos consentit e atorgat
que tots los dits drets se cullen es exhigesquen ab e
sots aquelles practiques disposicions maneres compulsions e forces
que los altres drets de generalitats se acostumaven exhigir e
cullir. Segons aquestes coses en los actes del proces del dit
parlament largament son contengudes. E per orde e disposicio de les
dites coses les generalitats e drets novellament imposats son
sots lo ofici jurisdiccio e preheminencia del magnifich e amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella en lo qual com a unich
deputat del dit Principat lo exercici de les dites coses per bons
respectes volem residir e star. Salvo la recepcio de les peccunies
la qual per lo dit any es acomanada per les persones del dit
parlament al amat e fael nostre En Joan Berenguer Thora.
Notificant donchs a vosaltres e a quiscu de vosaltres les dites coses
vos dehim e manam que sobre lo exercici de les dites coses e
exequucio de aquelles als dits mossen Çaportella e Joan Berenguer
Thora e als ministres lurs quant al ofici de quiscu dels se pertany
prestets tot auxili favor e ajuda a fi que les coses ofertes e
per nos atorgades hagen degut compliment e efecte. Al Illustrissimo
per ço don
Ferrando
nostre carissimo Primogenit
en lo dit Principat e altres regnes e terres nostres
general governador e apres nostres benaventurats dies
successor universal dehim sots obteniment de la nostra gracia
e benediccio paternal e als dits noble magnifichs amats e feels
nostres veus portant de governador e altres oficials damunt dits e
totes e sengles persones constituits en lo dit Principat dehim e
manam sots incorriment de la nostra indignacio e ira e pena de deu
milia florins dels bens dels contrafahents exhigidors e a nostres
cofrens aplicadors que la present nostra provisio e totes e sengles
coses en aquella contengudes tinguen e observen e contra aquella o
aquelles no facen o vinguen per alguna causa o raho. Dada en la
ciutat de Terragona a XVIII dies del mes de noembre en lany de la
Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
(1463)- Rey
Johannes.
Vidit G. de Peralta regius thesaurarius.
Vidit
Çaplana Conservator Cathalonie.
(In Curie VI.°) (Pone
parlamento, pero Curie : Corte
)

miércoles, 28 de enero de 2026

aragonés, lengua aragonesa, 1391, Zaragoza, teruelos, oficios

El siguiente largo texto es una más de las muestras de la lengua aragonesa, finales del s. XIV (siglo 14 para los catalanistas baturros), 1391.

Era rey Juan I de Aragón. Manera de elegir oficiales, usando teruelos, (redolins, rodolins).

La parte en latín va después del texto en aragonés.

1391, lengua aragonesa, aragonés, oficios, teruelo, teruelos

Muyt alto princep et poderoso senyor: a la vostra muyt grant excellencia con humil e subiectiva reverencia supplica la universidad de la ciudad de Saragosa que como en et sobre la declaracion feyta por el senyor rey don Jaime de memoria recordable rey de Aragon sobre la manera de esleyr officiales en cada un anyo en la dita ciudat en el dia et fiesta de Assumpcion de santa Maria de agosto hayan recrescido o nascido algunos dubdos e debates et por tirar et declarar los dichos dubdos et debates et que en el esdevenidor non puedan haver lugar la universidat de la dita ciudad haya puesto en scripto algunas cosas et feytas algunas adiciones en et cerca la dicha declaracion segunt que de la part de juso se contienen: por aquesto con aquella humildad et reverencia que se pertanye supplica la dita universidat por la vostra magnifficencia seyer las ditas cosas atorgadas et declaradas por la manera et forma et con las protestaciones et retenciones infrascriptas: e aquellas assi atorgadas et declaradas mandar seyer tenidas guardadas et servadas inviolablement a todos tiempos en la dita ciudat: et en aquesto senyor faredes justicia la cual la dita universidat vos tenra en senyalada gracia et merce. Nostro senyor Dios vos mantenga al su santo servicio luengament con salut augmento de honor et victoria de vostros enemigos. Las quales cosas et ajustamientos son segunt se siguen.
- Primerament que en la dita ciudat sean dotze jurados imperpetuo en cada un anyo esleydos en la dita fiesta en esta manera: yes assaber en cada una de las nueu parroquias siguientes de Santa Maria la mayor de Sant Paulo de Sant Felip de Sant Gil de Santa Cruz de Sant Jayme de Sant Johan del Puent de San Salvador de Santa Maria Magdalena.
- En el dicho dia et fiesta de Santa Maria en la manyana sia clamado por corredor publico el dia claro et aquesto quando prima tocara en Sant Salvador et no ante capitol general de los vezinos de las ditas parroquias en los lugares acostumbrados et el dicho capitol eslya de si hueyto prohombres en mayor numero o en menor segunt que les sera visto de los quales electos los nombres sean scriptos en sendas cedulas de paper las quals cedulas sian puestas en sendos teruelos de cera redondos de ygual peso forma et color et sean gitados siquiere puestos en un vaxiello pleno de aygua publicament no grant ni muyto chico el qual este escubierto en lugar alto en medio del dito capitol en tal manera que la dita aygua non se pueda veyer: et en aquella hora como seran puestos los dichos teruelos en el dicho vaxiello sia clamado algun passant por la carrera qui ponga si quiere dentro meta la mano scubierto el brazo entro al cobdo en el dicho vaxiello et revolvendo la dicha aygua saque dos de los dichos teruelos los quales de alli sacados sean encontinent abiertos et publicament en el dicho capitol leydos: et aquellos dos los nombres de los quales seran trobados scriptos en las ditas cedulas enclusas en los teruelos antedichos sian esleydores et juren en presencia del dicho capitol sobre la cruz et los santos evangelios de nuestro senyor Jesuchristo que ellos segunt su saber bien et lealment esleyran los mas sufficientes de aquella parroquia a seyer officiales de la dita ciudad. Et si por ventura el capitol de alguna de las ditas parroquias sera discort en esleir los ditos hueyto mas o menos de los quales los ditos dos esleydores han de sallir que el jurado de aquella parroquia con el procurador o procuradors de aquella mediant jura por ellos publicament prestada alli en la forma desusso dita esleyan los ditos hueyto sufficientes mas o menos de aquella parroquia et scrivan los nombres de aquellas en sendas cedulas las quales metan en sendos teruelos de cera en la forma que desuso se dize: feytos los quales sean puestos publicament en el dito vaxiello puesto en el dito lugar et sacados de aquell por el dito viandant dos de los ditos teruelos segunt et en la forma que desuso se contiene et sean abiertos et leydos publicament en el dito capitol et aquellos dos los nombres de los quales en ellos seran trobados sian esleydores de los ditos officiales.

Item la dita jura feyta hayan un notario publico los ditos dos electores qui jure en presencia del dito capitol screvir lealment et sines enganyo o imaginacion alguna los nombres de los mas sufficientes que por aquellos dos seran trobados et no revelar a alguna persona en algun tiempo quales seran aquellos electos por mas sufficientes et encontinent aquellos dos apartense de los otros con el dito notario et eslyan los mas sufficientes de la parroquia a seyer officiales de la dita ciudad: et si los ditos dos electores no podran concordar en la eleccion fazedera por ellos de los ditos mas sufficientes segunt desuso se contiene que el jurado de aquella parroquia do tal discordia sera o si jurado no hi haura o absent sera el procurador de aquella e en tal caso que sean dos o mas que se sortien con teruelos en la manera sobre dita feytos et aquell a qui cayera la suert sia con el uno de los ditos electores prestado por aquell jurament en presencia del capitol de aquella parroquia en poder del dito notario sobre la cruz e los santos evangelios de concordar hoydas las opiniones de los ditos dos electores con la opinion del uno de aquellos que vera seyer a su consciencia mas justa et rasonable et aquella opinion se siga.
- Apres de aquesto scrivan los nombres de aquellos et los suyos en sendas cedulas las quales sean includidas en sendos teruelos de cera redondos de ygual color forma et peso et puestos en el dito vaxiello publicament et escubierta segunt de part desuso en el primer capitol yes proveydo: et la hora los ditos prohombres clamen un moso passant por la carrera et aquell moso en presencia del dito capitol et en la forma desuso contenida meta la mano en el dito vaxiello do seran los ditos teruelos de cera et saque ende de aquellos dos et los teruelos otros luego et sines otro medio sian espetados o cremados assi que mas non puedan seyer leydos et incontinent los ditos dos teruelos de cera sian abiertos en presencia del capitol sobredito et leydos.
- Et leydos los ditos nombres en aquell instant los ditos electos si presentes seran et sino los electores ensemble con los otros vezinos de aquella parroquia o sines dellos vayan a las casas comunas de la dita ciudat et presienten los ditos electos et sus nombres a los jurados del anyo passado de la ciudat antedita qui en las ditas cosas comunas presentes seran en dos cedulas scriptos mediant el notario de los ditos jurados et publicament fagan leyr los ditos dos nombres: et aquellos leydos los ditos electos por si mismos si presentes seran et en su absencia los ditos electores fagan sendos teruelos de cera de una forma peso et color en los quales sean reclusas sendas cedulas en cada uno la suya et assi feytas el notario qui sera de los ditos jurados meta aquellos publicament en una balansa e gite aquellos en un bacin el cual publicament scubierto et con agua sia puesto en alto lugar segun dito yes en las ditas casas comunas: et assi puesto en aquell sia clamado un viandant de mandamiento de los ditos jurados et revolvida la mano en el agua por una o dos vegadas saque el uno de los ditos teruelos et aquel sia abierto por el dito notario publicament et la cedula publicada et el nombre de aquel leydo altament por el dito notario: et aquel qui assi saldra sia havido aquel anyo por jurado de la dita ciudat de aquella parroquia que sorteada sera: et en la forma et manera sobredita se faga la dita eleccion de las ditas parroquias que cabran aquell anyo en el dito officio.
- Et el teruelo restant en el dito bacin feyta publicacion del otro sia luego sacado del dito bacin por el dito viandant o mosso et dado al otro coelecto si present sera et sinon a los ditos electores por tal que si querran puedan abrir et leyr la cedula que dentro aquell hauran meso presents los ditos jurados viellos et notario por tal que suspeyta de frau no hi sia engendrada et sia apartado et guardado que pueda seyer puesto a gitar suertes por los otros officios ensemble con los otros teruelos romanientes de las nueu parroquias anteditas.
- En las seys parroquias de la dita ciudat yes assaber: de Sant Lorenz de Sant Nicholau de Sant Miquel de los Navarros de Sant Per de Sant Johan el Viello de Sant Andreu sia feyto et ordenado en la manera siguient: que el dia antedito de la fiesta de Assumpcion de Santa Maria del mes de Agosto en la manyana a hora de prima que tocara en Sant Salvador segunt desuso yes expressado en cada un anyo sia feyta la eleccion de los hueyto prohombres o mas o menos de los quales sian esleydos aquellos dos qui estian los mas sufficientes los nombres de los quales esleydos sian scriptos por scrivano publico et sian puestos en el dito vaxiello pleno de aygua et apres sian ende sacados et alli publicados et levados o enviados a las ditas casas comunes segunt que desuso et en la manera et forma declarada de part desuso faulant de las ditas nueu parroquias. Et si por ventura discordia haura o recrescera en las ditas seys parroquias o algunas dellas sobre la dita eleccion servese ab excripto la forma que desuso declarada yes sobre tal discordia en el capitol qui faula sobre aquesto de las nueu parroquias. Con las quales dos cedulas en la fiesta antedita de sancta Maria de agosto cada una parroquia de las seys anteditas lieve una cedula en la qual sia scripto el nombre de la parroquia et los jurados del anyo primero passado qui en las cosas comunas seran reciban primerament las cedulas sobreditas en las quales seran scriptos los nombres de las parroquias las quales cedulas por ellos en presencia de los alli estantes publicament en sendos teruelos de cera iguales sian encludidas.
- Et aquestos teruelos que seran seys sian puestos en un vaxiello pleno de agua puesto en la forma sobredita et aquella hora sia clamado algun mosso de los passantes por la carrera que ponga la mano suya en el dito vaxiello et saque ende tres teruelos de cera de los anteditos et aquellas parroquias los nombres de las cuales seran trobados en aquellas tres cedulas que seran sacadas hayan la suert de los ditos tres jurados aquell anyo.
- Et las otras dos cedulas las quales aquellas mismas tres parroquias hauran enviadas sian encludidas en sendos teruelos de cera semblantes a los sobreditos y giten suert en el officio de la jurada cada uno de ellos segunt que yes de las nueu parroquias desuso dito. Empero los otros tres teruelos romanientes de aquellas mismas parroquias sian destruytos ni sian reservados a gitar en suert con los otros en los otros officios.
- Et los otros tres teruelos en los quales seran scriptos los nombres de las otras tres parroquias romanientes sian puestos en el dito vaxiello pleno de aygua et algun moço segunt dito yes ponga la mano suya en aquell vaxiello et saque ende tres teruelos uno a uno et aquella parroquia el nombre de la qual sia scripto en el primer teruelo sacado haya aquell anyo el officio de portero et la otra la procuracion general de la dita ciudat et la otra que tercera sera haga el officio del obrero de los muros de la ciudat antedita et que el dito procurador finque procurador ultra aquell anyo que sera procurador constituido tanto entro a que sea legitimament revocado et la dita revocacion a el legitimament intimada.
- Et el dito obrero haya carga de visitar los muros talladas et barbacanas de la dita ciudat et de notifficar a los jurados conselleros et capitol de ciudat aquello que vera seyer necessario de obrar adobar siquiere reparar en los ditos muros valles et barbacanas et encara sia tenido de acusar et acuse las calonias que hi pervendran et aquellas intimar al mayordomo de la dita ciudat de las quales haya el dito obrero ultra su salario acustumbrado la tercera part et si no lo fara que el dito obrero pierda la pension a ell asignada la qual sia paral comun de la dita ciudat la qual se retienga el dito mayordomo et si pagada sera sia el dito obrero constreyto a restituyr aquella al dito mayordomo. Empero que el dito obrero no pueda fazer ni faga pacto o avinencia alguna por la dita tercera part ni por las otras por si ni por otri por evitar frau jus incursion de la dita pena.
Apres de lo sobredito las cedulas de aquellos dos de cada una de aquestas tres parroquias que seran embiadas a las ditas casas comunas como dito yes sean encludidas en sendos teruelos de cera de ygual peso forma et color et los teruelos de cada una parroquia servada la forma de sortiar desuso dita por si sian puestos en el dito vaxiello en la manera desuso dita estant et el dito moço viandant saque uno de los ditos teruelos et aquell el nombre del qual sera scripto en el dito teruelo que sera sacado haya aquell officio el qual por suert haura aquella parroquia et el otro teruelo de cada una de aquestas tres parroquias romanent en el agua sia destroydo et no sia reservado a gitar en suert de los otros officios.
- En el siguient anyo aquellas tres parroquias de las seis parroquias sobreditas que havieron el officio de la jurada no hayan aqueste officio de la jurada aquel anyo ni suert giten sobre aquell mas giten suert a los otros tres officios sobreditos que las otras tres parroquias havieron en el anyo primero passado et aquellas tres parroquias que havieron los officios sobreditos giten suert en el officio de la jurada por aquella misma manera por la qual las otras parroquias gitaren en el anyo primero passado.
- Et assi sia dalli adelant perpetuo que aquellas tres parroquias que gitaren suert por la jurada et hauran havido aquella en el anyo siguient continuant giten suert a los otros tres officios sobreditos: et e converso aquellas tres parroquias que havieron aquellos tres officios sobreditos giten suert por el officio de la jurada et de vegada en vegada adelant perpetuo assi sia feyto.
- Despues de aquesto encontinent los jurados anteditos prengan los ditos nueu teruelos que seran alçados de las nueu parroquias anteditas como dito yes desuso et expressado et sian puestos en el dito vaxiello pleno de aygua servada la forma de gitar et sortear los nueu teruelos desuso declarados sobre la eleccion de la jurada et algun moço viandant clamado segunt yes dito ponga la mano suya en aquell vaxiello et ensemble saque ende dos teruelos et aquellos los nombres de los quales seran trobados en aquellos teruelos abiertos et leydos segunt desuso yes declarado sian almutaçafes de aquel anyo en la dita ciudat.
- Et otra vegada el dito moço ponga la mano en el dito vaxiello et saque uno de los teruelos residuos en aquell et aquell el nombre del qual sera trobado en aquell teruelo sea mayordomo de la dita ciudat. Empero aquellas tres parroquias que hauran havido los tres officios anteditos non giten suert sobre aquellos mismos oficios entro que las otras seys parroquias de las ditas nueu haxan seydo ygualadas en haver aquellos officios dius la manera antedita.
- Et si alguna o algunas de las ditas parroquias entro que hora de nuena empeçara tocar en la ecclesia de sant Salvador de la dita ciudat no hauran enviado las ditas cedulas a las casas comunas anteditas como desuso yes contenido que de aquella hora avant aquella parroquia o parroquias no sian recebidas aquell anyo a suert de los officios: mas de los otros teruelos de cera sobreditos de las otras parroquias reservados a los officios sian esleidos jurado o jurados por suert a complimento de XII jurados et los otros officiales que romandran esleydores ultra los ditos jurados: la qual eleccion fazedera en el caso sobredito en la forma et manera desuso declarado se faga por los jurados viellos que sallien aquell anyo de la jurada ante que partan de las ditas casas comunas el dito dia: et si no lo faran sian privados ipso facto de oficio consello et pension de la dita ciudat a perpetuo: et do esto contezca los jurados nuevos usen de su officio por todo el anyo no contrastant que el numero dellos no sia complido.
- Et aquellos mismos jurados asi electos como dito yes ante que administren et usen de lur officio juren en poder de los jurados del anyo primero passado present el merino de Saragoça clamado en su casa si vendra a las casas sobreditas comunas do las ditas juras fazederas son en otra manera sino vendra sperado entro a hora de nuena ell absent juren tocados los sanctos quatro evangelios et la cruz de nuestro senyor Jesuchristo que bien et fielment en el dito officio se hauran et los dreytos et regalias del senyor rey et los dreytos de la dita ciudat fielment conservaran por todo su poder: et en absencia negligencia o discordia de los ditos jurados viellos los nuevament creados alli presentes fagan el dito jurament en la forma sobredita en poder del scrivano de los ditos jurados presentes qualesquiera de la dita ciudat qui alli seran plegados el dito dia: el qual scrivano sia tenido recebir luego el dito jurament jus pena de seyer privado a perpetuo del oficio de la notaria et scrivania de los ditos jurados. Et en caso que el dito scrivano no quisiese o recusas recebir el dito jurament en aquell caso los ditos jurados nuevament creados fagan et presten aquel alli luego publicament en presencia de los que alli seran presentes et usen de su officio segunt es dito.
- Et los otros officiales anteditos juren en poder de aquellos jurados solament se haver bien et fielment en los sobreditos officios et el proveyto de la dita ciudat fielment conservar.
- Et assi los ditos jurados esleydos sian presentados al senyor rey por letras de los jurados del anyo avant andant si sera en el regno de Aragon personalment constituydo et si del dito regno absent sera al merino suyo de la dita ciudat sian presentadas.
- Et aquellos qui officiales o jurados una vegada hauran seydo no puedan seyer electos en jurados o a los otros officios entro al quarto anyo despues que hauran dexado o desamparado el officio que governaran. Aquesto sia entendido no solament de los officios venideros mas encara de los passados.
- Et el present anyo el oficio de la almutaçafia del alieuz se sortie por las quinze parroquias de la dita ciudat el sobredito dia que la eleccion de los ditos jurados se fara et por aquella forma et manera que el oficio del çalmedinado se deve fazer et sortiar: et sortiado assi el dito oficio de almuloçafia del alieuz los vecinos de la parroquia do cayera sian tenidos de esleyr de si en capitol dos personas buenas per al dito oficio en la forma et manera que los jurados se eslien et aquesto el siguient dia o el segundo apres que la publicacion de los ditos jurados sera feyta et aquellos presienten el dito siguient dia o el segundo en la manyana a los jurados nuevos los quales sortien el dito officio en la manera que los jurados se sortien: et si no faran la dita eleccion los vezinos de la parroquia do cayera el dito officio ni la presentacion de aquellos personas daqui a que tocara hora de nuena en sant Salvador el dito segundo dia que eo ipso pierdan illa vice la dita eleccion et sia devolvida a las otras parroquias las quales hayan a sortiar et sortien el dito oficio el dia subsiguient segunt en la manera sobredita del çalmedinado. Et el dito almutaçaf sia tenido prestar jurament en poder de los jurados nuevos de haverse bien et lealment en el dito officio et publicar las calonias que en su tiempo esdevendran en el dito officio: et si el contrario fara pierda la pension de aquel anyo et sia ipso facto inhabil ad aquell oficio et a otro qualquiere de ciudat a perpetuo et con et dito officio vaque segunt los jurados et el dito almutaçaf sia tenido notificar con el notario de los jurados el qual sia tenido la dita notificacion screvir al mayordomo de la ciudat todas las calonias que si esdevendran en su tiempo el qual mayordomo tuelga aquellas per al comun de la dita ciudat et si no lo fazia que lo pague de lo suyo propio: et semblantment lo pague de lo suyo el dito almutaçaf si no lo notificara: el qual haya de pension trezentos sueldos por anyo et la tercera part de las calonias et esdevenimientos de su officio et las dos partes sian del dito comun: et no pueda fazer ni faga pacto o avinencia alguna por la dita tercera part ni por las otras por si ni por otri por evitar frau: et si lo faria sia privado a todos tiempos de officio beneficio et pension de la dita ciudat: et si los ditos jurados no faran la dita creacion del dito almutaçaf qui sian inhabiles ipso facto a officio beneficio consello et pension de la dita ciudat por tiempo de diez anyos apres que saldran de su jurada contaderos et daqui adelant sia sortiado en las otras parroquias restantes exceptada aquella do el dito officio cayera entro a que en el dito officio sian ygualadas.
- Et los ditos jurados et los otros oficiales dius la forma antedita electos despues que hauran jurado usen de sus officios bien et lealment et encara diligentment et sines de alguna maxinacion et corrupcion et no reciban por si o por otro servicio alguno o obligacion por fer o non fer en el governamiento de su oficio aquello que sian tenidos fer: et si alguno o algunos dellos hauran ministrado mal o no lealment o negligent por dampnosa necligencia o hauran recebido por si o por otro servicio alguno o obligacion por render o no render su deudo en su oficio puedan por aquesto seyer convenidos devant al çalmedin de Saragoça por procurador de la ciudat e por qualquiere singular persona de aquella misma ciudat el qual çalmedina enante sumariament et breument toda dilacion de fuero lexada: et si las ante ditas cosas o alguna de ellas servadas seran por procuracion legitima et suficient aquell o aquellos cuentra el qual et los quales provadas seran sian privados por sentencia del çalmedin a perpetuo o a tiempo que non puedan seyer en oficio alguno ni seyer en consello de la dita ciudat sguardadas sobre aquesto las quantidat et qualidat del delicto et encara la persona del delinquent et de todo en todo sian costreytos a restituir aquello que recebido hauran por las anteditas cosas et a restituir el danyo que hauran feyto et las expensas al qui haura sustenido el danyo semblantment sian constreytos. Et si dos hombres o mas fidedignos de la dita ciudat ensemble se querallaran de algunos de los oficiales anteditos que hauran recebido servicio o obligacion dellos por render o no render su deudo en el oficio suyo et aquesto provar non podran en aquest caso sian creydos por sus propias juras las quales fagan devant el çalmedin antedito cada uno dellos entro a quantidat de XXX sueldos: et feyta la dita jura el dito official sia condempnado por el dito çalmedin a restituir la dita quantitat la qual hauran recebida o defer la obligacion si alguna por la dita razon ende haura recebido.
- Item que los ditos jurados hayan conselleros de cada una parroquia esleydos yes assaber de las nueu parroquias sobreditas cada tres et de las seys cada dos por el capitol do cada una de las ditas parroquias concordablement las quales parroquias hayan et devan constituyr et constituezcan procuradores a los ditos conselleros pora fazer las cosas contenidas en la procuracion que se les fara: pero no haya nombre de procurador ni use de la procuracion sino uno de cada una de las ditas parroquias yes a saber aquell qui primero sera nombrado en la procuracion et en absencia de aquell el segundo en orden de la scriptura use de la procuracion et en absencia de los ditos dos el tercero et no se les de poder en la procuracion sino solament de requerir et protestar: la qual eleccion de los ditos conselleros se faga en cada una de las ditas parroquias de los sufficientes de aquella servada la forma de esleyr en el primer capitol contenida luego el dia siguient apres de santa Maria de agosto en la manyana: et aquellos qui nombrados et esleydos seran en conselleros et procuradores en qualquiere de las ditas parroquias en la dita forma sian tenidos acceptar encontinent la dita eleccion et nominacion et la carga de aquellas et si por ventura recusaran recebir la dita carga de procuracion et de consellar cessant legitimo impediment ipso facto encorran en pena de cada dozientos sueldos jaqueses levadera de sus bienes para el comun de la dita ciudat del qual impediment conoscan el jurado et procurador de aquella parroquia breument et sumaria encontinent et si legitimo sera el dito impediment slian otro o otros en la forma sobredita de los otros de la dita parroquia.
- Et assi los ditos conselleros en la dita forma sleydos el procurador o procuradores de aquella parroquia notiffiquen a los ditos jurados el siguient dia que esleydos seran: et feyta la dita notifficacion et prestado por ellos en poder de los ditos jurados jurament de guardar los dreytos et regalias del senyor rey et los dreytos de la ciudat et servar por su poder de bien et lealment consellarles por su poder a buen estamiento de la cosa publica todo odio et amor removidos: encontinent el scrivano de los ditos jurados sia tenido screvir en el libro o registro de las actas de la jurada de aquell anyo los nombres de los ditos concelleres et procuradores: la qual jura los ditos jurados sian tenidos recebir dius pena de perder sus pensiones aplicaderas al comun de la dita ciudat.
- Et por tal que los feytos de la dita ciudat se metan en devido orden et por evitar que personas no sufficientes et no expedientes venir a capitol a aquel venir ni seyer no puedan et los negocios que se han a despachar en capitol se puedan consellar el determinar liberalment et paciffica: que en cada un anyo con los conselleros sleydos et no con otros se tienga el dito capitol et se determinen los feytos de la ciudat.
- Et que todos et qualesquiere negocios que se hauran a fazer et desembargar por los ditos jurados o la mayor partida numero dellos se hayan de fazer desempachar et determinar de et con consello de los ditos conselleros o la mayor partida numero dellos et no sines dellos qui presentes seran clamados empero todos primerament al dito capitol de mandamiento de los ditos jurados o la mayor partida dellos numero de los que presentes seran en la dita ciudad por su andador: del qual clamamiento et relacion de aquell haya de constar por el juro et registro de las actas de aquell anyo de los ditos jurados et hayan firme efficacia et plenera valor et no en otra manera et si el contrario se fara sia nullo ipso facto: los quales conselleros clamados por el dito andador si no venran aconsellar cessant legitimo impediment encorran cada uno en pena de cinquo sueldos aplicaderos per al comun de la dita ciudat excepto que los ditos jurados puedan exercir su officio en qualesquiere questiones negocios et actos civiles puyantes a suma de dozientos sueldos et dalli ayuso o de equipolentes en qualidat o quantidat a las ditas questiones negocios et actos et aquellos hoyr et determinar breument sumaria et de plano en las ditas casas comunas de la dita ciudad et no en otro lugar segunt que entigament solian el dito officio en tales negocios et actos exercir: et a aquellas et aquellos hoyr et determinar salario alguno no se puedan taxar haver ni exhigir encara que las haviessen veyer a huello.
- Et que algun otro de qualquiere preheminencia et stamiento sia no ose ni atempte venir al dito capitol sino aquellos solament que electos et nombrados en conselleros seran: et si el contrario alguno presumira fazer que ipso facto sia privado de officio et beneficio de ciudat por tiempo de diez anyos continuos et assi matex sia expulso del dito capitol et si contendra aturar alli ipso facto encorra en pena ultra lo sobredito de quinientos sueldos uplicaderos al comun de la dita ciudat sines que gracia alguna no se le pueda fazer.
- Et aquellos qui seran conselleros vaquen un anyo contadero continuament apres finido el anyo que en conselleros sleydos seran.
- Et la congregacion de los jurados et conselleros de la dita ciudat sia feyta et se faga en todo tiempo en las casas comunas de la dita ciudat et no en otro lugar alguno: et si el contrario se fara que el acto que ali se fara sia ipso facto nullo et los jurados que se acercaran en aquell encorran ipso facto por cada una vegada cada uno de ellos en pena de dozientos sueldos aplicaderos per al comun de la dita ciudat los quales el mayordomo de aquella se haya a retener et retienga de las pensiones de los jurados et si preso las hauran que los tornen de lo propio.
- Et si en dito dia de Santa Maria de agosto en el qual la eleccion se ha de fazer de los jurados segunt desuso dito yes alguno se esforçara contrastar et impugnar aquella eleccion et protestara por aquella razon et ende fara fer carta publica et con aquella protestacion parescera ante los jurados: que tal como aquel non sia hoydo ni admeso a aquella protestacion si doncas por la dita protestacion et carta publica no parescia la dita eleccion seyer feyta contra el tenor de la present ordinacion et capitolos: el qual conoximiento hayan de fazer los jurados de et con consello de los conselleros que la hora alli presentes seran et no sines de ellos ni encara los ditos jurados impugnen ni repellescan los que electos en jurados seran pues por las parroquias les sian enviados significandoles haverlos esleydo en sus capitolos juxta la forma de la dita ordinacion si ya non constava del contrario segunt desuso yes dito: et semblant forma se serve en los conselleros de los quales desuso se faze mencion.
- Et por razon que los jurados han a sustener diversos treballos en vacar continuament cerca el bien de la cosa publica de la dita ciudat et en esto olvidan sus faziendas: por esto cada uno de los ditos XII jurados haya de pension de las rendas et emolumentos del universo de la ciudat cada mil sueldos jaqueses et que mas avant de la dita pension annual haver no puedan antes todos et qualesquiere dreytos calonias et esdevenimientos pertenescientes et que devan seyer de los ditos jurados et comun de la dita ciudat sian del dito comun de aquella: et que los ditos jurados del dito anyo non puedan haver aquell anyo otros officios ni benefficios de ciudat ni de aldeas ni de lugares de aquella excepto que puedan seyer mandaderos en esta manera que si quatro messageros seran sian los dos jurados et los dos prohombres et si seys tres jurados et tres prohombres et si dos un jurado et un prohombre la eleccion de los quales haya a seyer feyta por los ditos jurados et conselleros o la mayor partida numero dellos et no en otra manera: et que durant la dita mandaderia non puedan haver demandar obtenir ni recebir por si ni por otri officio beneficio pension dono gracia o salario alguno del senyor rey de la senyora reyna ni de su primogenito ni de algun otro en nombre et en voz de los ditos senyores ni de alguno dellos sino solament la pension et salario que por la dita ciudat por la dita razon les sera statuydo siquiere taxado ni advocar ni ordenar paladinament ni escondida cuentra la dita ciudat ni algun singular de aquella et que non puedan mandar prometer ni atorgar ni en alguna otra manera dar dono o donos quantidat o quantidades ni en otra cosa alguna al senyor rey ni a la senyora reyna ni a su primogenito ni a algun otro en nombre ni en voz de los ditos senyores o de alguno dellos sino yes de et con consello et voluntat expressa de los ditos jurados et conselleros de la dita ciudat: et si el contrario se trobara por alguno dellos seyer feyto havida informacion summaria de las cosas sobreditas por los ditos jurados et conselleros de la dita ciudat sian privados para todos tiempos de officio beneficio pension consello et honor de la dita ciudat ipso facto et no resmenos sia enantado et procedido cuentra aquellos tales juxta la forma et tenor del privilegio de los vint.
- Del qual salario dessuso taxado los ditos jurados reciban la meytat dentro XV dias despues que seran creados jurados et la otra meytat el dia de sant Johan Baptista: los quales el mayordomo de la dita ciudat en los ditos terminos de las rendas de aquella que recebra de et por la dita ciudat las de et pague sin otra dilacion alguna recebido dellos apoca sufficient.
- Item el mayordomo de la dita ciudat et no otro alguno reciba cada un anyo las rendas et emolumientos calonias arrendaciones quantias et otros qualesquiere esdevenimientos et dreytos pertenescientes et que deban seer al et del universo de la dita ciudat et que los jurados notario et andadores dellos solian recebir assi de ciudat aldeas el lugares de aquella como de qualesquiere otras partidas et sia tenido fazer entrada et sallida daquellos exceptuado las armas bedadas las quales seran de los jurados que las tiraran. Encara sia tenido pagar censales el qualesquiera cargas a las quales la dita ciudat yes et sera tenida havida primero assignacion de los ditos jurados et conselleros et capitol o la mayor partida numero dellos: et si quantias algunas dara el dito mayordomo sines assignacion feyta en la manera dessuso dita no le sea recebido en conto ante de lo proprio sea tenido pagar aquello que sines assignacion feyta en la manera sobredita pagado haura.
- El qual mayordomo en cada un anyo haya de pension de sus treballos mil solidos jaqueses los quales se pueda retener de aquellas quantias que recebra et administrara por la dita ciudat et que mes avant non pueda seer augment en la dita pension en quanta quiera summa o treballos puyasse la dita administracion del dito officio.
- Et que el notario el qual el mayordomo sobredito esleyra pora fazer los actos de su mayordomia haya de pension ordinaria trezientos solidos jaqueses del comun de la dita ciudat et de los alvaranes que fara no pueda haver de salario sino dotze dineros jaqueses por cada uno de quanta quiera quantia sea et si mas ende recebra sea suspenso ipso facto de su officio por tiempo de un anyo.
- Et el dito mayordomo sia tenido dar et de fianças en presencia et poder de los ditos jurados et conselleros o de la mayor partida numero dellos de quia en quantia de quaranta mil solidos jaqueses de dar bueno et leyal conto de lo que recebra et administrara por la dita mayordomia et de restituir a la dita ciudat que quiera que se le trobara por la dita administracion ell ser tenido dar a aquella et esto dentro espacio de hueyto dias apres que sera creado: et si non lo fazia que non le sea respuesto de quantias algunas antes los jurados et conselleros sobreditos o la mayor partida numero dellos comanden la administracion de las quantias de la dita ciudat dentro spacio de hueyto dias por aquell anyo a persona de aquella misma parroquia ydonea et sufficient esleyda por ellos en mayordomo la qual sea atal que aquell anyo cabe en el dito officio segunt la forma de la sobredita ordinacion et que haya a dar fianças et fazer las otras cosas quel dito mayordomo sera tenido fazer segunt dito yes: et haya aquell por su treballo la dita pension aquell anyo.
- Et como razonable cosa sia que de las administraciones et de las cosas cerca aquellas feytas se de conto et razon a aquellos a qui pertenecen et dupto no sea de XXX anyos aqua en la ciudat de Saragoça seyer feytas diversas getas et distribuidos compertimientos et cullidas et recebidas diversas quantias et peccunias et dreytos siquiera calonias emolumientos et bienes de la dita ciudat et de los que vivian et viven en ella que pertenecen al comun de la dita ciudat e puxen en grant numero siquiere razon no se ha dado et si dados son de aquellos no seran legitimament diffinidos et aquesto sia en gran danyo del dito comun romaniendo las ditas quantias dreytos rendas calonias esdevenimientos et bienes en poder de los administradores cullidores et recibidores de aquellas et aquellos:
- Por aquesto conviene et es necessario que del dito tiempo aqua de todos et qualesquiere dreytos ayudas compertimientos et esdevenimientos administraciones expensas et bienes comunes del universo de la dita ciudat recebidos exegidos et exercidos assi por mayordomos tresoreros et cullidores siquiere recebidores daquellos et aquellas como por otros qualesquiere ordenados siquiere diputados por los jurados consello siquiere capitol de la dita ciudat se de conto et razon por aquellos que los recebieron exegieron et exercieron o por sus herederos o detenedores de sus bienes dentro spacio de XX dias continuament siguientes et contaderos apres que requeridos seran en la forma et por los contadores infrascriptos a dos buenas personas de la dita ciudat en contadores esleydos por los jurados et conselleros et capitol de aquella o la mayor partida numero dellos concordablement: las quales dos personas no sean tales que hayan a dar conto por si et por otri al comun de la dita ciudat et los quales clamados uno o dos procuradores de cada una de las parroquias de la dita ciudat los qui ellos hi querran esleyr et diputar por el andador o andadores de los jurados de aquella del qual clamamiento et relacion de aquell haya de constar por scriptura: empero que los ditos procuradores no sian de aquellos que por si o por otri hayan a dar conto e razon a la dita ciudat o hayan assignaciones en el conto que recebir se haura: las quales dos personas en contadores esleyidos et diputados presentes los ditos procuradores o la mayor partida numero dellos clamados segunt dito yes et con ellos et non sines dellos e ellos con aquellos demanden reciban hoyan examinen e impugnen los ditos contos dados et ofrecederos por los sobreditos et cada uno dellos et apuren et affinen aquellos et las restas dellos: de las quales restas apuradas haya de constar et de parecer por carta publica la qual el notario de los contadores anteditos luego sia tenido fazer et livrar en forma publica a los ditos contadores et procuradores: los quales contadores et procuradores o la mayor partida numero dellos dentro tiempo de quatro dias apres que los ditos conto o contos et restas daquellos apurados et apuradas hauran fagan relacion de aquellos et aquellas et exhibicion de la dita carta publica a los jurados et conselleros e capitol de la dita ciudat los quales o la mayor part numero dellos hoyda la relacion et apuracion de los ditos conto o contos et restas daquellos et la carta publica de las restas dellos encontinent diffinezcan et sian tenidos diffinir a aquell o aquellos qui los ditos conto o contos en la forma e manera sobredita dado et ofrecido hauran feyta empero primerament restitucion et paga reyalment et de facto al mayordomo o mayordomos que en cada un anyo nuevament creados seran de las restas que satrobaran de los ditos conto o contos en poder de los ditos dadores daquell o aquellos no admesa sobre aquesto alguna compansacion: el qual mayordomo o mayordomos mediant su notario hayan a fazer entrada et exida en su livro de las restas sobreditas: et si dentro los ditos vint dias los sobreditos qui los ditos conto o contos dar hauran aquell o aquellos no daran e ofreceran segunt dessuso dito yes ser finidos siquiere appurados los ditos conto o contos et restas daquellos dentro spacio de XXX dias apres siguientes lo que satrobara por los ditos conto o contos et carta publica restar en ellos no restituiran et pagaran reyalment et de feyto sines alguna compensacion a los ditos mayordomo o mayordomos: si officiales seran sien ipso facto privados de sus officios et a aquellos e otros no puedan seyer admesos entro que los ditos conto o contos hayan ofrecido et dado et finido et las ditas restas restituido et pagado segunt dito yes et si officiales no seran en los ditos tiempos en la forma e manera dessuso dita ipso facto sian inhabiles a qualesquiere officios de la dita ciudat tanto et tant longament entro que los ditos conto o contos hayan ofrecido e dado et complido todo lo sobredito con efecto et ultra de aquesto pueda et deva seyer procedido et enantado contra los sobreditos et cada uno dellos assi por capcion de personas como por ocupacion de bienes e distraccion de aquellos et por otros remedios devidos a instancia del procurador de la dita ciudat et a simple requisicion et monition a ell facta por el mayordomo o mayordomos de la dita ciudat la qual en el dito caso el mayordomo sea tenido fazer: las quales capciones de personas et ocupaciones et distracciones de bienes se hayan de fazer por sola ostension e exhibicion de la dita carta publica por razon de las ditas resta o restas feyta toda monestacion citacion o otra via judicial cessant et que la dacion siquiera recepcion et reddicion de los ditos contos comiense en et del anyo present continuando aquellos orden retrogado servando entro a fin et complimiento de los ditos XXX anyos.
- Et por tal que daqui adelant el regimiento de las rendas dreytos ayudas e sdevenimientos pertenecientes al comun de la dita ciudat vaya como conviene et sean convertidos en proveyto de la cosa publica de aquella que qualquiere mayordomo o mayordomos que por tiempo seran de la dita ciudat e qualesquiere otros regidores recibidores et administradores de las rendas dreytos ayudas et esdevenimientos de aquella finido su officio et administracion dentro XX dias continuament siguientes sian tenidos dar conto et razon a dos buenas personas de la dita ciudat en contadores esleyidos por los jurados et conselleros et capitol de aquella concordablement o la major partida numero dellos: las quales dos personas no sean tales que hayan a dar conto por si o por otro al comun de la dita ciudat et hayan assignaciones en el conto que recibir se haura: los quales clamados uno o dos procuradores de cada una de las parroquias de la dita ciudat los que ellos hi querran esleyir et diputar por el andador o andadores de los ditos jurados del qual clamamiento et relacion de aquell haya de constar por scriptura publica empero que los ditos procuradores no sian de aquellos que por si o por otri conto o razon hayan a dar a la dita ciudat o hayan las ditas assignaciones las quales dos personas en contadores esleyidas et diputadas presentes los dos procuradores o la mayor partida numero de los clamados segund dito yes et con ellos et non sines dellos o ellos con aquellos demanden reciban hoyan examinen et impugnen los contos daderos et offrecederos por los sobreditos et cada uno dellos et appuren et afinen aquellos et las restas dellos: de las quales restas apuradas haya de constar et parecer por carta publica la cual el notario de los contadores anteditos luego sia tenido fazer et liurar en forma publica a los ditos contadores et procuradores: los quales contadores et procuradores o la major partida numero dellos dentro tiempo de IV dias apres que los ditos conto o contos et restas de aquellos apurados et apuradas hauran fagan relacion de aquellos et aquellas et exhibicion de la dita carta publica a los jurados et conselleros e capitol de la dita ciudat: los quales o la major partida numero dellos oyda la relacion et apuntamiento de los ditos conto et contos et restas de aquellos et la carta publica de las restas dellos encontinent deffenezcan et sean tenidos diffinir aquell o aquellos qui los ditos conto o contos en la forma et manera sobredita dado e offrecido los hauran feyta empero primerament restitucion et paga reyalment et de feyto al mayordomo o mayordomos que en cada un anyo nuevament creados seran de las restas que satrobaran de los ditos conto o contos en poder de los dadores de aquell o aquellos: el qual mayordomo o mayordomos mediant su notario hayan a fazer entrada et sallida en su libro de las restas sobreditos: et si dentro los ditos vint dias los sobreditos qui los ditos conto o contos dar hauran aquellos no daran e ofreceran segunt desuso yes dito et finidos siquiere apurados los ditos conto o contos o restas de aquellos dentro spacio de treinta dias apres siguientes lo que satrobara por los ditos conto o contos et carta publica restar en ellos no restituiran e pagaran reyalment et de feyto sines alguna compensacion a los ditos mayordomo o mayordoos: si officiales seran sian ipso facto privados de sus officios et a aquellos e otros no puedan seyer admesos entro que los ditos conto o contos hayan offrecido et dado et finido et las ditas restas restituido et pagado segunt dito yes: et si officiales no seran et los ditos conto o contos no daran et las ditas restas no restituiran o pagaran dentro los ditos tiempos en la forma et manera dessuso dita ipso facto sean inabiles a qualesquiere officios de la dita ciudat tanto et tant longament entro que los ditos conto et contos hayan ofrecido et dado e complido todo lo sobredito con effecto. Et ultra de aquesto pueda et deva seyer procedido e enantado cuentra los sobreditos et cada uno de ellos asi por capcion de personas como por occupacion de bienes et distraccion de aquellos et por otros remedios devidos a instancia del procurador de la dita ciudat a simple requisicion monicion a ell facta por el majordomo o majordomos de la dita ciudat la qual en el dito caso el dito majordomo sia tenido fazer: las quales capciones de personas et occupaciones et distracciones de bienes se hayan a fazer por sola ostension et exhibicion de la dita carta publica por razon de las ditas resta o restas feyta tota amonestacion citacion et otra via judicial cessant.
- Et los jurados conselleros et capitol de la ciudat en el principio de su regimiento dentro spacio de VIII dias sian tenidos de esleyir los ditos dos contadores assi en los contos del tiempo passado como del esdevenidero en su caso en cada un anyo et si no lo faran pierdan la pension de aquell anyo los ditos jurados et ansi ellos como los ditos conselleros aquesto fer contradizientes sian inabiles por diez anyos a officio et beneficio de ciudat: et semblant pena encorran los ditos contadores que las sobreditas cosas a ellos pertanescientes no faran reyalment et con effecto e en aquest caso los ditos jurados dentro hueyto dias apres que casu contecera esliyan otros contadores dius las penas sobreditas.
- Et que las ditas parroquias et cada una de ellas por tal que la reddicion de los ditos contos no reciba dilacion sian tenidas constituir et constituescan los ditos procuradores en cada un anyo dentro spacio de VI dias contadores continuament apres que los sera intimado siquiere notificado legitimament por las ditas dos personas en contadores esleydas segunt dito yes o por el andador o andadores de los jurados de part de ellos los quales ensemble con las ditas dos personas entiendan et vaquen cerca lo sobredito en la forma dejuso declarada: et si por ventura alguna o algunas de las parroquias de la dita ciudat dilataran o reusaran aquesto fazer que en aquell caso los jurados et conselleros de la dita ciudat o la major part numero dellos passados los ditos sex dias dentro tiempo de IIII dias apres que la dita parroquia haura recusado fazer la dita procuracion nunc pro tunc et e contra hayan poder de esleyir et diputar esleyan et diputen una o dos personas de aquella parroquia la qual o las quales hayan ipso facto poder una ensemble con los otros procuradores a lo sobredito assi como si por la dita parroquia fuessen a aquesto constituidos: et si no lo faran encorran en pena de perder et pierdan sus pensiones et de seyer et sean privados a perpetuo de officio beneficio pension et consello de la dita ciudat apres que seran exidos de la dita jurada.
- Et que los ditos contadores et los procuradores de las ditas parroquias o la recepcion del dito conto o contos esleydos sean tenidos jurar ante que vaquen cerca la recepcion del dito conto o contos sobra la cruç et los santos quatro evangelios en poder de los jurados presentes los conselleros et capitol de instar et demandar los ditos conto o contos et de haverse bien et deligentment et leyal en la recepcion et impugnacion et examinacion de aquellos et de fazer relacion verdadera de aquell o aquellos en la forma et manera dessuso dita et aquesto conste por carta publica.
- Los quales contadores e procuradores sian tenidos de començar vaccar et entender en et cerca lo sobredito con grant diligencia dentro tiempo de hueyto dias apres que todos seran esleydos et diputados segunt dito yes et si alguno o algunos de los ditos contadores et procuradores recusaran dilataran lo sobredito fazer cessant legittimo impediment encorra cada uno dellos ipso facto en pena de diez solidos jaqueses cada un dia que cessara en lo sobredito applicaderos al comun de la dita ciudat et en el dito casu los otros contadores et procuradores entiendan et vaquen en et cerca lo sobredito dius la dita pena.
- Et noresmenos que todos et qualesquiere procuradores regidores contadores cullidores et administradores de qualesquiere getas feytas en et cerca los çutes et cequias de los terminos de la dita ciudat daquiavant en fin de cada un anyo sien tenidos dar conto et razon de las ditas getas et cullidas dentro spacio de vint dias apres que amonestados et requeridos seran por los diputados por los capitolos de los …. de los ditos terminos a dos buenas personas por los ditos capitolos en contadores esleydos: las quales clamados por ellos uno o dos procuradores de los ditos capitolos los que ellos hi querran esleyr et presentes ellos et con aquellos e no sines dellos reciban hayan examinen et impugnen los ditos contos et appuren et affinen aquellos et las restas dellos del qual affinamiento conste por carta publica: et feyto esto sian tenidos fer relacion a los ditos capitolos luego que examinados seran et los ditos capitolos o la major partida numero dellos oyda la dita relacion et carta publica encontinent fenescan aquell o aquellos qui los ditos conto o contos hayan ofrecido et dado feyta primero restitucion reyalment et de feyto de las restas satrobaran de los ditos contos en poder de los dadores daquellos a los diputados por los capitolos de los ditos herederos no admesa alguna compensacion: et si por ventura los sobreditos que han a dar los sobreditos contos aquellos no daran o dar recusaran despues que requeridos seran sean compulsos por el çalmedina de la dita ciudat por capcion de bienes et personas o en otra forma segunt que los capitolos de los ditos herederos arbitraran.
- Et que los ditos contadores por los herederos de los ditos capitolos a las recepciones de los ditos contos esleydos siquiere diputados sian tenidos jurar ante que vacquen cerca las ditas recepciones et examinaciones en pleno capitol de los herederos et de cada uno de los ditos capitolos publicament sobre la cruz et los santos IV evangelios a instar et demandar los ditos contos et cada uno de aquellos et de bien et leyalment haverse en recibir et examinar et impugnar aquellos et cada uno dellos et de fazer de aquellos verdadera relacion segunt dito yes dessuso et declarado et aquesto conste por carta publica.
- Los quales contadores por el capitol de los ditos herederos diputados sian tenidos recebir examinar oyir et vaccar cerca la examinacion de los ditos contos segunt que de part dessuso yes ordenada apres de III dias que amonestados et requeridos seran: et si por ventura los ditos contadores requeridos cerca lo sobredito vaccar no querran recusaran t dilalaran los contrafazientcs encorran ipso facto cada uno dellos en pena de diez solidos jaqueses cada un dia que cessaran applicaderos al capitol de los herederos sobreditos.
- Et noresmenos los obedientes et cerca lo sobredito querientes vaccar puedan et devan hoyr recebir et examinar los ditos contos segunt dito yes.
- Et que semblantment todos et qualesquiere procuradores regidores cullidores e administradores de qualesquiere jetas fetas en et cerca las çudas et cequias de los terminos de la dita ciudat de XXX anyos aqua dentro del dito tiempo de XX dias segunt dito yes sean tenidos dar conto et razon a los diputados per los ditos capitolos si de aquellos no seran legitimament diffinidos segunt et por la forma depart desuso expresada et declarada que de los contos del tiempo venidero se deve servar et fazer: empero que los ditos oydores de los ditos contos no sean tales que por si ni por otri hayan a dar conto a los ditos capitolos.
- Et que qualquiera de los sobreditos que han de dar los ditos contos assi de la dita ciudat como a los ditos capitolos assi del tiempo passado commo del esdevenidero non se puedan allegrar de remission guiatge allarga sobreseimiento empetrada o empetradera por ellos o por alguno dellos o por propio motu del atorgant o en otra manera ni encara de firma de dreyto que en todo o en partida puedan empatxar o contrastar ni pueda haver recurso a beneficio de appellacion o de qualquiere inhibicion que por razon de las ditas firma de dreyto et appellacion podiesse obtener et que la dacion e reddicion de los ditos contos et solucion siquiere restitucion de las restas que satrobaran restar en poder de los qui los ditos contos hauran a dar ni la execucion que por aquellas es proveyda dessuso de haverse fazer turben o embarguen ni se ayuden ne puedan ayudar de aquellas ni de alguna de aquellas en judicio ni fuera de judicio antes en aquest caso sian havidas por nullas cassas et de ninguna valor.
- Et que si execuciones se hauran a fazer por las restas sobreditas que aquellas el çalmedin de la dita ciudat sia tenido fazer et faga dentro hueyto dias apres que sera requerido et como le sera feyta exhibicion de aquellas legitimament: et si la dita execucion el dito çalmedin recusara o dilatara fazer dentro el dito tiempo que aquella quentia por la qual sera requerido que se faga la dita execucion pague el dito çalmedin de lo suyo propio a qui demandera aquella con todos danyos et missiones que por aquella razon se faran et sosterran las que por los jutges de la taula del dit çalmedin seran conoscidas et declaradas.
- Et que si alguno que haura administrado de la dita ciudat o de los terminos et huertas de aquella sera official o consellero de la dita ciudat toda vegada que en el capitol o consello de aquella de la dita administracion se haura a faular o consello de aquella haver non pueda ni deva en los ditos capitol et consello entervenir demientres que de lo sobredito se faulara ante de aquell deve seyer repellido entro que por los herederos de los ditos terminos en su caso de la dita administracion sera diffinido.
- Et que los ditos jurados durant el tiempo de su jurada no puedan comprar ni arrendar por si ne por interposita persona part o quentia en las compras o arrendaciones de las ayudas imposiciones rendas e otros qualesquiere dreytos de la dita ciudat et ad aquella pertenescientes ne en los alfardes çutes et cequies principales de la dita ciudat: et si los ditos jurados el contrario faran que tal rendicion o arrendacion no tinga ne valga e el dito comprador o arrendador sia privado de que haura dexado de su officio por cinco anyos de officio beneficio et consello de la dita ciudat.
- Item si algun notario del numero de la ciudat sobredita morra que los jurados de la dita ciudat ensemble con los ditos conselleros o la major partida numero dellos provedescan del officio de la notaria de aquell ensemble con las notas que en poder de aquell seran trobadas en persona abta idonea et sufficient per aquell officio que sea vezino o fillo de vezino de la dita ciudat o domiciliado en aquella et si mas de uno seran el mas sufficient de aquellos: et que los sobreditos puedan prender de aquell mil solidos jaqueses et no mas los quales mil solidos reciba el mayordomo de la dita ciudat pora el comun de aquella: et haviendo hi persona sufficient de la dita ciudat demandant sea dada Ia dita notaria que vacara a aquell et no a otra persona alguna por el dito precio.
- Et si alguno de los notarios querra dar vender renunciar desexirse de su notaria que aquello pueda fazer en persona que sea abta idonea et sufficient et que sia vezino o fillo de vezino de la dita ciudat sinde haura et sino a otra qualquiere persona abta et sufficient de condicion de la dita ciudat: de la qual sufficiencia et abteza hayan a conocer et conozcan los jurados de la ciudat sobredita o la mayor partida numero dellos breument: los quales sian tenidos recebir en si qualquiere renunciacion o resignacion que por tal notario se fara et aquella en si recebida encontinent sian tenidos dar la dita notaria de nuevo a aquel a qui sera vendida o dada pues sia sufficient et crearlo ipso facto sines de alguna dilacion et fazerle gracia de aquella: et por la dita razon se paguen cient sueldos jaqueses et no mas et se den al dito mayordomo de la dita ciudat por al comun de aquella: et qualesquiere notas que tenra acomendadas el dito notario por los jurados de la dita ciudat sian livradas a aquel notario qui aquella notaria comprado haura o dada o renunciada le sera encontinent. Empero aquesto no embargant los notarios qui son huey en dia del numero de la dita ciudat puedan vender sus notarias por aquel precio que podran mas aquellos qui de ellos las compraran no las puedan vender mas sino por mil et cincientos sueldos jaqueses. - Item que los justiciados et alcaydios de las villas et lugares de la ciudat antedita viengan de anyo en anyo por parroquias por suertes de teruelos segunt la forma de la eleccion de los jurados et que en las aldeas de la dita ciudat se metan alcaydes en cada un anyo segunt que a los jurados et conselleros bien visto sera.
- Item como razonable cosa sia que los jurados que seran creados en la dita ciudat pues buen salario les yes constituydo siervan continuament la dita ciudat durant el anyo de su regimiento et porque podria seyer que algunos assi juristas como otros legos confiantes de la pension que les yes ordenada en la summa sobredita pues cierta yes non curarien vacar continuament en el dito regimiento antes sus pleytos e otros propios feytos olvidados los feytos comunes non lexarian proseguir segunt experiencia ha demostrado et aquello redundaria en grant deservicio del senyor rey et danyo de la cosa publica: por esto qualquiere persona que venra en el dito officio de jurada ansi letrada como otra qualquiere sia tenido el anyo que al dito officio por suert venra continuar et vacar cerca el regimiento de la ciudat et exercicio de su officio ensemble con los otros companyeros jurados postpuestos qualesquiere negocios assi propios como otros: et si seyendo present en la ciudat no continuara alguno de los ditos jurados cessant legitimo impediment a conexiença de los otros jurados conselleros o de la mayor partida numero dellos feyta sumariament et de palaura: que a tal como aquell non le sia respuesto de la dita pension ante contando prorata sia aquella adquerida ipso facto al comun de la dita ciudat et si recebida haura entregament la dita pension sia costreyto a restituyr aquella al dito mayordomo contando por rata.
- Item que el scrivano qui es o por tiempo sera de los jurados de la dita ciudat haya de pension en cada un anyo del comun de aquella los quales le pague el mayordomo de la dita ciudat mil sueldos jaqueses et que de contractos que testificara por arrendaciones et otros qualesquiere contractos de ciudat et terminos de aquella ni de otras actas a su officio pertenescientes por la part tocant al comun de la dita ciudat no pueda recebir otro salario et que haya de carta franqueza diez sueldos et no mas.
- Item que si algunas letras se hauran de enviar o de atorgar por qualesquiere razon por los ditos jurados de et con consello de los ditos conselleros menos de los quales aquellas non puedan enviar ni atorgar: el notario o scrivano de los ditos jurados scriva et sia tenido screvir en el libro de las actas dellos los nombres de aquellos jurados et conselleros que mandaran las ditas letras fazer et desembargar por tal que parezca del atorgamiento et mandamiento de aquellos por el dito livro.
- Et que por tal forma se faga de las otras actas que se faran et desembargaran por los ditos jurados et conselleros.
- Item que el notario siquiere scrivano de los ditos jurados qui es o por tiempo sera non pueda ni deva seyer star ni intervenir en los consellos de la dita ciudat ni tener los siellos de aquella.
- Item que los siellos sobreditos se tiengan cada un anyo por uno de los jurados de la ciudat sobredita el qual haya de siellar qualesquiere letras et cartas que por los ditos jurados de la dita ciudat de et con consiello de los ditos conselleros de aquella o la mayor partida numero dellos atorgadas et mandadas seran desempachar et esto sines precio alguno o dono el qual prender ni recebir non pueda ni deva: et por tala que sobre la manera del tener et comendar los ditos siellos non pueda naxer materia de discordia entre los ditos jurados los ditos jurados nuevament creados en la primera congregacion que faran en las casas comunas de la dita ciudat presentes los ditos conselleros o la mayor partida numero dellos clamados de mandamiento de los ditos jurados fagan XII teruelos de cera de un peso forma et color en los quales los nombres de los XII jurados de aquell anyo en sendas cedulas sian reclusos et escubiertament en presencia de los ditos jurados et conselleros o de la mayor partida numero dellos sean puestos en un vaxiello pleno de aygua et algun moço clamado por los ditos jurados meta la mano dentro en el vaxiello et revolvida la agua de aquell por una o dos vegadas saquende uno de los ditos teruelos e aquell el nombre del qual exira en el dito teruelo tinga aquell anyo los siellos de la dita ciudat ell bien et fielment haviendose en el seyelar e desempatxar de las ditas letras et cartas: esto empero entendido et declarado que los ditos siellos tener non pueda el jurado de una parroquia a la qual la suert de los ditos siellos haura una vegada cabido entro a tanto que todas las ditas parroquias sean assentadas en tener aquellos: el qual jurado los sobreditos siellos tinient lescrivano de los ditos jurados haya et sea tenido levar et fazer siellar las ditas letras et cartas e meterhi la cera que necessaria sera: et si aquell a qui los ditos siellos acomendados seran dilatara o siellar no querra eo ipso le sean tirados los ditos siellos
et acomendados en la dita forma a otro jurado et si aquesto los jurados no faran sian privados de officio de ciudat et beneficio a diez anyos.
- Item por tal que los jurados de la dita ciudat han necessarios vergueros siquiere andadores sian creados e se creen por los ditos jurados conselleros et capitol de la ciudat sobredita o por la mayor partida numero de ellos dos buenas personas en nuncios et andadores de los jurados los quales por si e non por otros substituidos algunos siervan continuament su officio: et los ditos andadores hayan de pension ordinaria cada un anyo del comun de la dita ciudat cinccientos solidos jaqueses cada uno dellos et las citaciones que faran.
- Et que el mayordomo de la dita ciudat dentro hueyto dias apres que sera feyta la creacion de los ditos jurados sea tenido dar et de a los ditos andadores cada dozientos et cinquanta solidos de la dita pension de los quales se hayan a vestir apres vuyt dias que recebidos los hauran de sendos pares de ropas de meytades: pero el panyo de que se vestiran sea de una natura color et precio: et si non la facian que pierdan la meytat de la dita pension daquell anyo et non res menos de la otra pension restant sean tenidos vestir dentro spacio dun mes subsiguient segunt dito yes dessuso.
- Et que los emolumientos todos et qualesquiere que el notario et andadores de los jurados en el tiempo passado solian recebir et que devian seyer de los ditos notarios andadores et del comun de la ciudat sian del dito comun et reciba aquellos el mayordomo de la dita ciudat cada un anyo pora el comun de aquella excepto los que dessuso les son dados et atribuidos.
- Los quales andadores sobreditos juren en el tiempo de su creacion en poder de los ditos jurados de haverse bien et legalment en sus officios et de tener secreto et de servir diligentment el dito officio et exseguir los mandamientos a ellos fazederos por los ditos jurados todo odio amor affeccion et voluntad desordenada postpuestos: et si los ditos andadores o alguno dellos seran negligentes en el dito officio o no continuaran aquell e a exsecucion devida no levaran los mandamientos de los jurados o inhonestament se hauran en el dito officio: que en aquell caso puedan seyer suspensos o privados del dito officio a arbitrio de los ditos jurados o conselleros o de la mayor parlida numero dellos et en lugar de aquell andador o andadores puedan crear otro o otros qui siervan el dito officio por aquell tiempo que visto les sera con las pensiones formas et maneras de part desuso specificadas.
- Et si los ditos andadores o alguno dellos enviados seran a las aldeas o lugares de la dita ciudat por mandamiento de los ditos jurados a fazer quelesquiere actos al dito officio convinientes que hayan de pension por cada un dia que vaccara el andador assi embiado quatro solidos juqueses (jaqueses) et no mes et que por cada una citacion mandamiento o penyora que dentro la dita ciudat faga haya quatro denarios e no mas dius pena de perder el officio.
- Et que los andadores sobreditos o alguno dellos no entren ne sean admesos en los capitols et capitol de la dita ciudat ante sian de part de fuera do el consello se tendra dius pena de perder su officio.
- Item que los almutaçafes de la dita ciudat hayan dos pesadores por que la ciudat es grant et han a discorrer aquella los quales almutaçafes vayan et discorren cada uno por si la dita ciudat con su pesador usando de su officio: los quales pesadores sian sortiados por todas las XV parroquias assaber yes un pesador en una parroquia e otro en otra entro a tanto que todas sean assendadas los quales hayan desleyr los jurados viellos de la dita ciudat o la mayor partida numero dellos de et con consello de los ditos conselleros o de la mayor partida numero de aquellos et crear en cada un anyo tales que sean abtos et sufficientes al regimiento del dito officio et que no tiengan ne usen de peso ne de mesura ne de semblantes a ellos aquell anyo ellos o otri por ellos XV dias o un mes antes de la fiesta de santa Maria de agosto et de aquellos reciban jurament de bien et leyalment haverse en el dito officio: los quales dos pesadores hayan a dar et den al mayordomo de la dita ciudat por el comun de aquella dentro spacio de VIII a XV dias que hauran jurado continuament contaderos cada dozientos solidos jaqueses et que los ditos pesadores hayan los dreytos acustumbrados.
- Et si los ditos pesadores o alguno dellos cometran en el dito officio frau o enganyo otro alguno constito de aquesto legitimament a los ditos jurados ipso facto sean et finquen infames et privados de officio et beneficio de la dita ciudat a perpetuo la qual privacion se haya de fazer por los ditos jurados con consello de los conselleros de la dita ciudat o la mayor partida numero dellos: la qual accusacion pueda fazer el procurador de la dita ciudat o qualquiere singular persona de aquella misma ciudat.
- Item como por falta de visor de las carreras assin de la dita ciutat como de los terminos et puentes de aquella las ditas carreras et puentes en diversas partidas sian afollados et derribados et mal apparellados et por aquella occasion algunos dampnatges sende han seguido et sesperan seguir si en et cerca de aquesto devidament no si providiesse: por aquesto sia esleydo un hombre bueno de la dita ciudat que sea veedor de las ditas carreras et puentes e entienda cerca el adobo et reparacion de aquellas et aquellos el qual sia esleydo et sortiado cada un anyo por todas las XV parroquias de la ciudat en la forma et manera que el officio de la almudaçafia del alyeuz se ha de esIeyir et sortiar.
- Et feyta su eleccion la qual se ha de fazer el dia et en la forma que el dito almutaçaf del alyeuz se ha de esleyr et sortiar los vezinos da aquella presenten a los jurados de la ciudat antedita en las casas comunas de aquella el dito veedor el qual en poder dellos jure de bien et leyalment haverse en el dito officio todo odio rancor affeccion et amor postpuestos et significar al mayordomo de la dita ciudat las calonias que en su conto esdevendran en et por razon de las ditas carreras et puentes.
- Et por tal quel dito veedor ha de treballar e sostener en el visitar las ditas carreras et puentes grant enueyo que sia satisfeyto de su treballo et por aquello que se le den de pension trezientos solidos jaqueses de los quales el dito mayordomo le pague la meytad dentro un mes continuament contadero apres de su eleccion de las pecunias de la dita ciudat et la otra meytat al medio del anyo de su creacion et ultra aquesto la tercera part de las calonias que si esdevendran durant su tiempo haya el dito veedor.
Et si por ventura a culpa del dito veedor negligencia o non cura algun vezino o habitador de la dita ciudat en su casa o heredat danyo recebra primero legitimament requerido por el dito vezino o habitador encorran pena de cinch solidos jaqueses por cada vegada que requerido sera los quales el dito mayordomo se retienga de su pension: o si cobrado haura la dita pension que aquellos pague el dito veedor de lo suyo propio: et quel dito veedor non pueda por si ne por otri fazer pacto ni avinencia alguna de su part de las calonias.
- Et si el dito veedor encobrira celara siquiere scusara o alguno que haya encorrido en alguna calonia por la dita razon o pacto o aviniencia de la dita su part fara: que aquesto provado legitimament ante los jurados haya a pagar et pague de lo suyo proprio el dito veedor de la dita ciudat la dita calonia o el dito mayordomo se la retenga de su pension et ultra aquesto sea privado por el frau que cometra de officio beneficio pension de la dita ciudat en perpetuo.
- Et que el dito veedor sia contento de la dita pension et tercera part de las calonias que mas salari part siquiere dreyto alguno haver non puede: e las dos partes de las calonias et otros dreytos al dito officio entigament pertenescientes sian et finquen al et del comun de la dita ciudat et aquell o aquellos reciba el dito mayordomo.
- Item porque en la feria de la dita ciudat se yes entroducto de algun tiempo aqua officio de juego et de tafuraria en el qual entervienen algunas personas de no buena vida siquiere fama et conversacion et por aquella razon muytos buenos et honorables qui solian entervenir en la dita feria la qual ende era muyt honrada e en ella muytos buenos alferes se fazian et si desembargaban se abstienen de entrevenir en aquella et por occasion de aquesto algunos fillos de buenos de ciudat et de otros fazen en la dita tafuraria e en los juegos que en ella se fazen mal de su pro et dissipan sus faziendas: por aquesto que la dita feria finque en su esse entigament usitado et los ditos juegos et tafuraria sian del todo tirados et removidos et alguno o algunos instriones fulbertos vagamundos alcahuetes raynadores tafures siquiere hombres difamados o de mala vida aquellos qui tendran la dita feria por la dita ciudat no cuelgan ni consientan en forma alguna ne de dia ne nuyt en la dita feria et si lo faran siales tirada la dita feria et encorran en pena de cinchcientos solidos jaqueses la qual sia por el comun de la dita ciudat: et si por ventura alguno de los sobreditos por fuerça o en otra manera querra seer o entrar en la dita feria sino per feriar tan salament tal como aquell o aquellos sian açotados por la dita ciudat por el çalmedina de aquella a requisicion de ell qui tendra la dita feria el qual sia tenido aquesto fazer dius incursion de la dita pena de cinccientos solidos applicadera al dito comun: la qual dita feria vaya por las parroquias segunt el çalmedin: la qual dita feria se de francha et que non se pueda dar ne se de licencia ne permision de tener tauleros ni juegos ni tafuraria en plaça ne en casa ni en lugar alguno de la dita ciudat sino en taviernas tan solamente: et aquell qui en su casa tendra taulero tafuraria o juegos sia privado de officio et beneficio de la dita ciudat a perpetuo et ultra esto encorra por cada vegada en pena de cinccientos solidos jaqueses applicaderos al comun de la dita ciudat. Empero de lo que se dice que en tavierna se pueda tener taulero o juego sentiende de aquellos qui tendran taviernas de su vino propio et no delos revendedores siquiere recardadores qui han acostumbrado et acostumbran de comprar o revender vino en la dita ciudat.
- Item que si manlieuta alguna se haura fazer por la dita ciudat e en nombre della por alguna necessidat que tal manleuta como aquella no se faga ni fazer se pueda menos que las parroquias de la dita ciudat no ende sian ante todas cosas de aquella certifficadas: las quales parroquias como hauran la dita certifficacion esliyan et deputen yes a saber las nueu parroquias cada un anyo los officios de jurados cada uno quatro personas dos de la mano mayor et dos de la mano mediana et las seix parroquias cada dos una de la mano mayor et otra de la mano mediana ultra los ditos conselleros a las quales personas se de poder por las ditas parroquias de entrevenir en la dita manleuta et en consello general de la dita ciudat menos del qual et de las ditas personas et sines expresso consentimiento daquellas o de la major partida numero dellas non se pueda fazer la dita manleuta.
- Item porque muytas et diversas vegadas se ha accahecido en la dita ciudat lo que yes publico et notorio que algunos nobles cavalleros et otros vinientes en aquella con armas por dissensiones que han unos con otros la dita ciudat ha cuydado venir en gran tribulacion scandalos et periglos porque algunos daquella fovoriavan a aquellos et por provehir que tales et semblantes cosas daqui adelant nos viengan en la dita ciudat mas que aquella finque en sosiego tranquillidat et paç: que qualquiere persona de qualquiere dignidad preheminencia grado stado o condicion sea que ste o habite en la dita ciudat o vendra en aquella que luego como con companyias armadas por la dita ciudat andara o aplegamiento de aquellas en aquella fara los jurados de la dita ciudat por si sines de alguna requisicion o dilacion sian tenidos monestar et requerir aquell o aquellos que no vayan con las ditas companyias armadas por la dita ciudat ne fagan applegamiento de aquellas ni muevan peleya bullicio ni brega en aquella antes luego de feyto fagan cessar a aquell o aquellos de los sobreditos plegamientos peleyas bregas bullicios: et si alguno o algunos de aquellos no querran obtemperar las ditas moniciones et requisiciones que encontinent los ditos jurados sian tenidos de repellir et fueragitar de la dita ciudat terminos villas aldeas et lugares de aquella a tales como aquellos por tal que la dita ciudat de los ditos periglos e scandalos finque preservada: et si los ditos jurados en aquesto seran tardios o negligentes que sian ipso facto privados a perpetuo de officio beneficio de la dita ciudat apres que hauran lexado los officios que tendran: et si alguna persona de la dita ciudat dentro la dita ciudat et terminos daquella dara favor o ajuda a los sobreditos o alguno dellos assi con armas vinientes andantes o fer querientes bandositat pelleya bullicion o brega en la dita ciudat que por el cercamiento que de de aquesto faran los ditos jurados de feyto los iten (los giten) de la dita ciudat villas aldeas et lugares daquella et si los ditos jurados aquesto no faran encorran en la pena sobredita.
- Item el privilegio atorgado por el rey don Jacme sobre el officio del çalmedin de la dita ciudat se serve segunt su forma et tenor con las addiciones et cosas depart diuso contenidas.
- Primo que el sortiar que se ha de fazer del dito çalmedin al dia contenido en el dito privilegio se faga en las casas comunas de la dita ciudat en las quales al dito dia los procuradores de las parroquias de aquella por el acto dejuso scripto specialment constituidos uno de cada una dellas prestado primerament por cada uno dellos jurament de bien et leyalment sines toda frau se haver en lo subsiguient fagan scrivir alli publicament en sendas cedulas de paper los nombres de sus parroquias et aquellas enclusas en sendos teruelos de cera los quales fagan alli los ditos procuradores de ygual peso color et forma et sian gitados con la balança do se pesaran en un vaxello pleno dagua puesto en alto en la forma contenida en la eleccion de jurados que se ha de fazer en cada un anyo en las ditas casas et sia sacado del dito vexello por un viandant segunt la forma de los teruelos de la dita jurada un teruelo et aquell sia abierto et leydo publicamente en la parroquia que hi salra sia aquell anyo el officio del dito çalmedina et los restantes teruelos sean destruidos: e assi se faga dalli adelant en cada un anyo entro a que todas las XV parroquias sean egualadas: e que la dita parroquia a la qual cahera la sort del dito officio sea tenida esleyir de si seix personas segunt que yes contenido en el dito privilegio e presentar aquellas a los ditos jurados dentro spacio de XV dias continuos et subsiquientes apres la fiesta de santa Maria mediant agosto et pague la dita parroquia las missiones a la prosecucion de la dita eleccion necessarias con la ajuda que a esto se acostumbre a fazer: et que el dito çalmedi el anyo subsiguient non pueda seyer assumpto a officio de jurado ne el jurado a officio de çalmedi.
- Et por tal que discordia no pueda caher en alguna de las ditas parroquias sobre la eleccion et nominacion de las personas de esleyir por el officio del dito çalmedin que sia ordenado que la parroquia do cayra la suert del dito çalmedin en esleyir et triar las ditas seix personas haya a servar la forma siguient: a saber yes que dos procuradores de la dita parroquia si tantos endi haura sino el uno dellos ensemble con un prohombre de la dita parroquia esleydero por el dito capitol o la major partida numero dellos prestado por ellos primerament en publico sagrament que bien et leyalment et sines toda ficcio esleyran los mas idoneos et sufficientes de la dita parroquia entro en numero de seix por el officio del dito çalmedin: et si por ventura los ditos dos procuradores o dos esleyidores no podran concordar en la dita eleccion que el jurado de la dita parroquia si ende haura et sino el jurado de aquella del anyo passado feyto sagrament por el segunt desuso haya a concordar con el uno de los ditos electores con aquell que a su veer millor sufficiencia esleyira.
- Et los ditos jurados feyta a ellos la dita presentacion sian tenidos apres diez dias siguientes et continuos de que la dita presentacion les sera feyta contaderos notifficar et intimar por sus letras al senyor rey si dentro en el regno sera e en su absencia al gobernador de Aragon los nombres de las ditas seys personas electas al ditto officio de manera que puedan sleyir la una de aquellas por exercir el officio del çalmedi de aquell anyo: et si los ditos jurados dentro los ditos X dias la dita notifficacion et intimacion no faran segunt dito yes que dalli adelant encorran por cada un dia que cessaran et no faran aquellas cada uno dellos en pena de cient sueldos jaqueses la qual pena les sia retenida por el mayordomo et reduzida de las pensiones que haver deven de la dita jurada: et si no la retendra quo el dito mayordomo la haya a pagar de lo suyo: et si las ditas pensiones no hi bastaran sia exhigida et levada la dita pena de sus bienes de aquella aplicadera per al comun de la ciudat: et assi por el transcurso de los ditos diez dias como por el cessamiento de la dita intimacion apres feyta no sia feyto causado ni engendrado perjudicio alguno ni lesion al privilegio del dito çalmedin a la dita ciudat et parroquia do la dita suert caydo haura ante la dita intimacion et notificacion se haya et deva fazer en todo caso.
- Et que los jurados et conselleros de la dita ciudat ni otro alguno en nombre de aquella ni los vezinos de la parroquia do la dita suert cayera en nombre de la parroquia no puedan ni devan por letra ni en otra manera scrivir ni rogar por alguna de las ditas seys personas en favor o en odio de aquellas o de alguna de aquellas: et si el contrario faran los contrafazientes encorran en pena de mil solidos aplicadora al comun de la dita ciudat.
- Et el dito çalmedi no haya carcelages algunos: pero el carcelero reciba de cada un preso que pernoctara en la carcel XllII denarios et si no hi pernoctara que haya de carcelage el dito carcelero VII denarios et no mas.
- Et porque adevegadas los sayones de la cort del çalmedi de la dita ciudat de las citaciones execuciones emparas et notificaciones de aquellas capciones de personas mandamientos et otros actos prenden salarios inmoderados que sia ordenado que daqui adelant reciban los salarios siguientes et no mas: es assaber de una citacion feyta cara a cara dos dineros et si por un acto haura mas a citar de una vegada que no pueda haver por las ditas citaciones sino un denario por cada una: ytem de execucion que fara sines de notario que haya IIII denarios: ytem de execucion onde notario sera necessario XII denarios: ytem de execucion citacion o empara que haura a fazer fuera la ciudat en alguna de las aldeas de aquella II solidos jaqueses por dia: et si en la huerta de la ciudat o en alguna de las almunias o casas de aquella ira por fazer citacion empara o exsecucion en manera que ante de mediodia pueda o deva seyer tornado que age XII denarios: et si de tanta distancia sera que en ir et tornar haves menester toto el dia o mas de medio dia que age II solidos de salario et no mas: ytem de capcion de muller XII denarios: ytem de las capciones de los hombres sia a arbitrio e tacxacion del çalmedin el salario de aquellos.
Et que el dito çalmedin a instancia et requisicion de los procuradores de qualesquiere terminos de las huertas de la ciudat et de los arrendadores de las çutes et cequias de aquellos sia tenido por las alfardas et scombras de cequias imposadas et devidas entro aqui et que se deuran daqui adelant fazer execuciones en los bienes de todas et qualesquiere personas que las ditas alfardas et scombras pagar deven o deuran et heredades tendran en los ditos terminos et que los procuradores de los terminos feyta por ellos la dita colecta et los arrendadores de aquellos sian tenidos por cada un anyo dar de pension ordinaria al dito çalmedin mil solidos jaqueses dividideros entre los ditos terminos et que mas pension o salario por la sobredita razon demandar ni haver non pueda el dito çalmedi excepta aquella que en los tiempos passados ha costumbrado recebir: empero en aquesto no se entienda la part que a el solia tocar de los carcelages la qual de part de suso le yes tirada: et si recusara fazer las ditas execuciones que pierda la pension que aquel termino por el qual sera requerido le hauria a dar et noresmenos de lo suyo propio pague aquello en que devia fazer la dita execucion.
- Item que apres IIII dias continuos et subsiguientes que el çalmedi sera publicado en cada un anyo por çalmedin los jurados et conselleros de la dita ciudat o la mayor partida numero dellos de aquell anyo puedan et sian tenidos nombrar un hombre bueno de la parroquia de do el dito çalmedin sera et aquell presienten dentro el dito tiempo al dito çalmedin et aquel presentado el dito çalmedin sia tenido encontinent crear qui conozca de qualesquiere feytos civiles puyantes entro a summa de cinquanta sueldos jaqueses inclusive et no mas avant et dalli ayuso et aquellos fenezca et determine sumariament et de plano et sines de escriptos solempnes: el qual como creado sera jure en poder del dito çalmedin en las casas comunas de la dita ciudat et presentes los ditos jurados o la mayor partida numero dellos e presentes los ditos conselleros o la mayor partida numero dellos de bien et lealment se haver toda affeccion apart posada en la dita judicatura: el qual jutge sia tenido cada un dia juridico començar de tener su judicio como prima començara a tocar en sant Salvador et aquell tener en la casa do el dito çalmedin tendra el suyo si tal lugar hi haura o en otra casa dentro la dita parroquia: et no contrastant la dita creacion del dito jutge el dito çalmedin pueda conocer de los ditos negocios de cinquanta sueldos et dalli ayuso si a ell recorso haura la part demandant al qual jutge el dito çalmedin non pueda fazer inhibicion alguna ni el dito jutge sia tenido obtemperar a aquella: et que la part de las calonias que jusgadas seran por el dito jutge sia del dito çalmedin segunt haver la solia.
- El qual dito jutge haya pension ordinaria del comun de la ciudat cincientos solidos jaqueses et no mas de los quales le de el mayordomo de la dita ciudat la meytat al principio del anyo apres XV dias que sera creado et la otra meytat a la meytat del anyo.
- Los quales çalmedina et su lugarteniente si lo haura et el jutge de cinquanta solidos hayan a tener taula en la forma dejuso contenida.
- Como el çalmedina de la ciudat de Çaragoça sia jutge ordinario de aquella et haya de conocer et determinar qualesquiere questiones et controversias assi civiles como criminales que ante el vienen et se mueven ha a fazer justicia a las partes litigantes et a las devegadas contece que algunos de los litigantes por falta culpa siquiere negligencia dampnosa del dito çalmedin vel alias non pueden alcançar ante el justicia et han cessar de proseguir aquella o son dampnificados vexados agreviados siquiere injuriados no devidament por ell et ell sia tenido segunt fuero fazer de si sobre tales o semblantes cosas a complimiento de justicia et si alguno de los ditos assi dampnificados vexados agreviados siquiere injuriados hauran proseguir et acusar el dito çalmedi segunt el dito fuero por impotencia o por otra causa hurian de lexar la dita prosecucion et acusacion desuso ditas et aquesto si non si subvenia de condecent remedio redundaria en grant danyo de aquellos et seria considerado esto perdimiento de justicia et podria crecer audacia al dito çalmedin de perseverar en las cosas desuso ditas pues si acusacion de aquellos por la manera antedita havies de cessar: por aquesto por evitar las sobreditas cosas et que culto de justicia no haviesse por aquella razon periclitar que el dito çalmedin haya de tener et tienga taula: yes assaber que en la entrada de su officio ante que use ni pueda usar de aquell segure bien et sufficientment dando fianças en poder de los jurados et concello de la dita ciudat plegado en el lugar acostumbrado assaber yes en el fossar de Santa Maria la Mayor de tener taula por tiempo de XXX dias apres que haura Iexado o desamparado el dito officio continuament contaderos en tal manera que los ditos jurados et concello se tiengan por contentos de la dita segurança et que durant el dito tiempo de XXX dias el dito çalmedin cada un dia de aquellos haya de parecer et continuar personalment ante los jutges qui ad aquesto seran ordenados siquiere diputados a dar razon de si et fazer complimiento de justicia de todas et qualesquiere querellas et accusaciones civiles las quales seran propuestas contra el por qualesquiere personas por razon del dito su officio: de las quales querellas siquiere acusaciones los ditos jutges hayan de conoscer et en aquellas enantar breument juxta la qualidat et quantidat de las ditas acusaciones et de cada una dellas sumariament et de plano todas malicias dilaciones et scusaciones apart posadas no servada en aquesto solempnidat alguna de fuero por tal que los ditos querellantes si quiere acusantes mas breument puedan alcançar sin vexacion de missiones justicia del dito çalmedi: et los quales jutges encontinent como el dito çalmedi haura lexado su officio fagan cridar publicament por la dita ciudat que qualesquiera persona o personas que clamo siquiere querella hauran civilment del dito çalmedi por razon del dito officio del çalmedin que aquell clamo siquiere querella dentro los ditos XXX dias propongan siquiere offrezcan delant los ditos jutges de la dita taula en otra manera que passados los ditos XXX dias no sean hoydos los ditos querellantes: et feyta la dita crida los ditos jutges los ditos clamos et querellas dentro el dito tiempo et apres dentro espacio de XX dias determinen et hayan de finir et determinar juxta el fuero que faula de los officiales delinquientes en sus officios.
- Por semblant forma el lugartenient del dito çalmedin si endi haura sia tenido tener taula segunt que del dito çalmedin desuso es ordenado que la tienga.
çenblantment el dito jutge de cinquanta sueldos por las razones de part desuso contenidas tienga la dita taula con la segurança en la forma de part desuso declaradas.
- Item para conoscer sumariament et de plano todas et qualesquiera querellas que se proposaran cuentra los sobreditos sian esleydas en cada un anyo quatro buenas personas las dos legas et las dos letradas las quales se slian por los ditos jurados et conselleros o la mayor partida numero dellos vint dias ante que la jurada finara: los nombres de las quales sian tenidos los jurados por sus letras presentar dentro diez dias apres que sleydos et nombrados seran al senyor rey si dentro el regno sera o al governador de Aragon en su absencia pora sleyir las dos de aquellas en jutges de la dita taula la una letrada et la otra lega sines difficultat alguna et confirmar la dita eleccion et nominacion: et que contra tales jutges de la taula inquisicion alguna non pueda seyer feyta por el senyor rey o sus officiales en ningun tiempo: et si dentro del dito tiempo los sobreditos jurados et conselleros non concordaran en fer las ditas eleccion et nominacion que los ditos jurados o la mayor partida numero dellos dentro quatro dias apres del dito termino continuos et siguientes puedan fazer et fagan menos de los ditos conselleros la dita eleccion et nominacion: el si no lo faran finido el anyo de su jurada a X anyos siguientes continuament sian privados los ditos jurados de officio beneficio et pension de la dita ciudat et los jurados et conselleros qui el anyo siguient nuevament creados seran o la mayor partida numero dellos fagan nominacion et eleccion de los ditos jutges et presentacion de aquellos dentro X dias continuament contaderos apres que en jurados et conselleros creados seran jus la pena sobredita: et que los jurados et conselleros et capitol en nombre de ciudat non puedan ni devan por letra ni en otra manera screvir ni rogar por alguna de las ditas quatro personas en favor o en odio de aquellas o de alguna dellas et si el contrario faran los cuentra fazientes encorran en pena de mil sueldos aplicadera al comun de la dita ciudat.
- Los quales ditos dos jutges conozcan de los ditos feytos et querellas civiles que contra los sobreditos se proposaran delant ellos et determinen aquellos segunt en la taula se contiene et juren en presencia del dito capitol de haverse bien et lealment en la dita taula cognicion et judicatura de aquella toda affeccion odio et amor pospuestos et de fazer justicia a las partes: et si contecera que alguna de las ditas partes appellaran de los ditos jutges el appellant sia tenido finir la dita appellacion cessant legitimo impediment dentro XXX dias apres que la dita appellacion haura feyta contadores continuament.
- Et que los ditos jutges hayan de pension ordinaria cada dozientos sueldos jaqueses pagaderos por et mayordomo de la dita ciudat a ellos del comun de la dita ciudat.
- Los quales ditos dos jutges de la taula de que el anyo de su conoximiento et judicatura finido sera no puedan otra vegada seyer electos ni assumptos a la dita judicatura entro al quarto anyo contadero apres que hauran dexado el dito officio continuament.
- Et si los ditos dos jutges de la dita taula se hauran mal o indevidament en su judicatura e contra justicia et razon hauran agreviado a alguna de las ditas partes que aquello legitimament provado pierdan las pensiones que recebido hauran et a restituir aquellas sian costreytos por capcion de penyoras et distraccion de aquellas: et no resmenos sian tenidos satisfer et emendar el danyo et menoscabo a la part damnificada in duplum et las missiones que la part lesa o agreviada por la dita razon feyto et sustenido haura in simplum.
- Et que quiera et expressament consienta el dito senyor rey por su merce que por las sobreditas cosas o algunas dellas en todo ni en partida no se pare ni engendre prejudicio alguno al dreyto que ha et pertenesce a la dita ciudat et a los singulares de aquella assi por fueros como por privilegios libertades usos et costumbres ante aquellas no contrastantes les finque salvo et illeso el dito dreyto a todos tiempos en todo et por todas cosas et aquesto a consequencia en el esdevenidor non pueda seyer adueyto.


// esto va al principio //

C.
Reg. n. 1980, fol. 82. 15 agosto 1391.

In Dei eterni ac ejus Matris gloriosissime nomine amen. Pateat universis quod nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. dum infra nostri pectoris claustra revolvimus grandeva et laude digna servicia nostris predecessoribus regibus Aragonum memorie celebris et nobis multimode et gratanter prestita per universitatem civitatis Cesarauguste que de principalioribus et insignibus nostri dominii civitatibus una est et totius regni Aragonum caput existit et in qua reges cuncti Aragonum coronacionis insignia recipere assuescunt et debent gestaque notabilia retroactis temporibus per universalem predictam ad executionem deducta: dignum profecto censemus ut civitatem ipsam a sinistris omnibus tueamur casibus et pro ejus statu paciffico ac felici regimine si necessitas exegerit vigilemus. Audito siquidem nuperrime relatibus fidedignis qualiter in die festi beate Marie mensis augusti anni proxime pretacti qua die ex privilegiis per nostros predecessores dicte civitati indultis et alias in predicta civitate fieri debebat et consueverat annis singulis electio juratorum propter discordiam ortam tunc satore zizanie procurante inter electores et alios cives et habitatores dicte civitatis predicta juratorum et per consequens aliorum officialium dicte civitatis electio non potuit celebrari ob quod dicta civitas et ejus res publica remansit omni gubernaculo et regimine destituta: anxii ex causis narratis superius et alias cogente nos debito nostri regalis officii provisionem circa hec debitam adhibere de civitate Barchinone ubi tunc personaliter aderamus ad dictam civitatem Cesarauguste gradu concito festinavimus iter nostrum. Et tandem constituti in ea cives honorabiles et plures alios ex vicinis et habitatoris ejusdem civitatis ad nostram presenciam evocavimus et cum eis ac sine eis vias et modos perquisivimus per quos civitas ipsa regeretur utiliter et poneretur ejus res publica in tranquillo. Cumque plures ex dictis honorabilibus civibus vicinis et habitatoribus ejusdem civitatis habitis primitus nobiscum et inter se diversis colloquiis maturoque et digesto previo consilio certas inter se ordinaverint et fecerint nobisque reverenter exhibuerint ac presentaverint ordinaciones seu capitula hujusmodi seriei.

// esto va después del texto //


Ordinationes seu capitula ipsa et protestacionem in fine ipsorum expressatam benigne suscepimus ac in nostro pleno consilio ea semel et pluries legi recognosci et discuti fecimus diligenter. Et quia ordinaciones et capitula supradicta post eorum longam et maturam discussionem honesta et decenter composita dicteque civitati Cesarauguste ac ejus regimini et gubernacioni utilia invenimus ipsa et dictam protestacionem ac alia omnia et singula in eis contenta quibus jam civitas predicta in eleccione facta noviter videlicet sextadecima die proxime preteriti mensis julii de juratis et aliis officialibus ejusdem quos ab illa die citra et deinde usque ad festum beate Marie mensis augusti anni millesimi trecentesimi nonagesimi secundi proxime venientis durare et regere voluimus usa est et utitur de nostri beneplacito et permissu laudamus approbamus ratifficamus firmamus admittimus et auctorizamos ac concedimus valereque et tenere cunctis temporibus singulis annis volumus et jubemus sic tamen quod per hujusmodi approbacionem admissionem auctorizacionem et concessionem aut alia supra scripta nullum nobis seu nostris successoribus aut regaliis seu juribus nostris et eorum prejudicium generetur: volentes disponentes sanccientes et statuentes ac etiam ordinantes prefatas ordinaciones et capitula superius inserta ac omnia et singula in eis contenta et especificata robur obtinere perpetue firmitatis. Et sic mandamus hujus serie gubernatori nostro generali nec non gubernatori et justicie Aragonum çalmedine merino et aliis officialibus dicte civitatis Cesarauguste presentibus et qui pro tempore fuerint quatenus ordinaciones seu capitula ipsa omniaque et singula in eis et quolibet contenta et specificata que per nos et nostros succesores tenere et observare in bona fide nostra regia promitimus firmiter teneant et observent prout ad unumquemque eorum spectet ac per quoscumque faciant ad literam observari. In quorum omnium et singulorum fidem et testimonium presens volumen seu quinternum pergameneum fieri et bulla nostra plumbea jussimus comuniri.
Datum et actum Cesarauguste quintadecima die augusti anno a nativitate domini MCCCLXXXXI regnique nostri quinto. - Sig+num Johannis Dei gracia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie qui hec concedimus firmamus et laudamus. - Rex Johannes. - Testes sunt qui ad predicta presentes fuerunt reverendus in Christo pater Garsias archiepiscopus cesaraugustanus frater Raymundus abbas monasterii Rivippulli nobilis Raymundus Alamany de Cervilione miles camerlengus et Julianus Garrius thesaurarius et consiliarii dicti domini regis. - Sig+num mei Bonanati Egidii predicti domini regis scriptoris et autoritate regia per totam terram et dominacionem suam notarii publici qui premissis interfui hecque in presenti pergameneo quinterno seu volumine viginti sex pecias a parte posteriori abrasas integre scriptas ultra presentem peciam continente de ipsius domini regis mandato scribi feci et clausi cum raso et correcto in X linea II pagine VI pecie etiam dia et in XII linea II pagine VIII pecie puyantes et in XIV linea prime pagine XI pecie de aquella o et in prima linea II pagine XII pecie es de los ditos et in XIX linea prime pagine XIV pecie affinamiento et in prima linea II pagine ejusdem pecie capitoles et in IV linea ejusdem pagine en pleno capitol et in VIII linea II pagine XV pecie et adaquella et in alia proxime sequenti linea pertenescientes et in ultima linea II pagine XVI pecie carta de franqueza et in XXII linea II pagine XVIII pecie tales que et in XXIIII linea ejusdem pagine sura et in penultima linea ejusdem pagine XV dias que hauran et in XII linea prime pagine XXII pecie ventura los ditos et in XI linea II pagine XXIIII pecie los ditos et in XXIII linea ejusdem pagine offrezcan delant los et in VII linea prime pagine XXV pecie et qualesquiera querellas et in XXII linea II pagine XXVI pecie et quolibet. - Dominus rex mandavit michi Bonanato Egidii in cujus posse firmavit. - Habuit hec thesaurarius pro visis. - Idem.