Lo parlament general del principat de
Cathalunya hauda noticia de la resposta feta per lo molt
egregi senyor don Jayme Darago compte Durgell a
la requesta a ell feta per part et en veu del dit parlament per lo
reverent abbat del monestir de Sant Johan ces
Abadesses replica a la dita resposta dient: que lo dit
parlament ha dreta leyal et ferma intencio en
veure et regonexer ab los altres parlaments dels regnes
de Arago de Valencia et ab los sindichs et missatgers del
regne de Mallorques qual de tots los competitors es et
deura esser lur ver rey princep et senyor per justicia
e aquell com sera per justicia segons es dit conegut et manifestat
axi com leyals feels et naturals vassalls per
lur ignada naturalesa retran lo deute de
subjeccio: e ans de la dita regonexença la qual no han
hauda fins açi e deguda cognicio per justicia
no creu lo dit parlament esser propri a algu dels dits
competitors dels dits regnes et terres possessio demanar ne
algun dret de subjeccio en los regnicoles e sotsmeses
de la dita corona com seria preposterar degut orde e
seria als dits regnicoles et subjectes a la dita corona molt
reprehensible confusible et perillos ans de la dita conexença
trobament et manifestacio de la veritat de la justicia regonexer
e pendre algun dels dits competitors per senyor e liurar o
permetreli alguna possessio obediencia o subjeccio. E
satisfaent al segon cap de la replicacio diu lo dit
parlament que en extirpar los castellans los
quals son en los regnes Darago et de Valencia molt greu
que es al dit parlament ell ha retut son deute et ha
fet et fa en et per moltes maneres tot ço et quant ha pogut
et pot et fara per avant tant com a ell se pertanga et qui ab
missatgerias trameses al infant de Castella et al
parlament del dit regne sobre lo dit fet qui ab altres
remeys a aquest parlament pertinents et deguts si ha
degudament treballat et si treballara tant com al dit parlament se
pertanga. Dels dans scandols damnatges et
inconvenients en la dita resposta mencionats en los dits regnes
seguits apres e per la entrada dels dits castellans ne en los
qui precehiren la dita entrada no ha lo dit parlament
de Cathalunya ne merexera haver culpa ne carrech
algu: e com se diu en la dita replicacio que lo dit
molt egregi senyor don Jayme no ha meses gents
stranyes etc. diu lo dit parlament que ell fa ço
que deu et es presumidor que axiu fara et servara en
esdevenidor et no parria si era fet lo contrari que
procehis de tan egregia et axi gran et magnifica
persona com ell es e de tan alta sanch procehint: et
sobre lo dit cas es stada feta la
requisicio per lo
dit reverent abbat com a missatger del dit parlament al
dit egregi don Jayme en la qual axi com a justa et
fundada en gran equitat et raho concernent conservacio de la
cosa publica sta et persevera lo dit parlament
requirent lo dit egregi don Jayme que aquella dege
tenir et inviolablament observar. E no consent lo dit
parlament als remeys cominats en la dita responsio
ans dissent en aquells tant com sien desviants
a les coses en la requisicio et derogants al be repos e
tranquilitat dels dits regnes et terres et tant com porien
esser turbatius de la conexença tranquillament et ab
tot repos de la justicia de la successio fahedora. E
satisfaent al darrer cap en la dita responsiva letra
contengut diu lo dit parlament que lo dit molt
egregi senyor don Jayme et los altres competitors considerat
lo principi et prossequcio fins açi han pogut
ben conexer ab gran diligencia de aquest parlament lo
qual ha tots temps hauda no planyent treballs ni
despeses ha et
haura fins a la molt desijada conclusio
per la qual haja conexença de son ver et indubitat
rey princep et senyor per justicia e de la dita
negligencia (diligencia) et treballs no enten a
desistir ne cansar la gracia de nostre Senyor Deus mijançant
la qual vulla illuminar
e los dits competitors que
proseguesquen llur
justicia que pretenen planament et simpla segons es en la dita
requisicio contengut et tots los parlaments en veure regonexer
pensar et deliberar aquella et dins breu temps. La qual repplicacio
requer lo dit parlament per vos notari esser continuada
a la fi de la dita resposta e feta al dit parlament et los
residents en aquell carta publica com len vullen.
Sesión del día 5.
Tratóse de las desavenencias de
los valencianos.
Por la mañana del siguiente día 6, se reunió
la comisión de los veinticuatro, y en ella fueron leídas varias
cartas, a saber: una de Berenguer Arnaldo de Cervelló aceptando el
cargo de embajador, que se le había conferido en reemplazo de
Guillermo de Vallseca; y otra de los embajadores en Aragón, que dice
así:
Núm. 300. Tom. 19. fol. 1389.
Als molt
reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del
principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables
senyors: vostra letra havem rebuda per la qual e axi
mateix per altres de alguns particulars havem sabuda la
eleccio que feta havets del noble mossen Berenguer Arnau de
Cervello en loch de
micer Guillem de Vallseca et les provisions qui fetes
havets per fer
cuytar la sua venguda:
e puys axius ne ha plagut ordenar nosaltres som
stats decontinent rebuda vostra letra ab
aquests senyors daragonesos e apres moltes persuasions
et rahons ab gran difficultat et affany
havem dells obtengut que tolleraran et speraran
la sua venguda per alguns dies. Nosaltres per gracia de nostre
Senyor Deu axi com vos havem scrit tenim los
affers en bon apuntament si dilacio et allonch nols
afolla. Placiaus fer cuytar la venguda del dit
mossen Berenguer Arnau axi ivaçosament com porets.
E sia molt reverents nobles e honorables senyors
lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç
a IIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona
els altres vostres missatgers en Arago tramesos
apparellats a vostra honor.
Finalmente la misma
comisión recibió el juramento y espidió sus credenciales al
mencionado Berenguer Arnaldo de Cervelló.
Sesión del día
8.
Fueron leídos en esta sesión los siguientes escritos:
Núm. 301. Tom. 19. fol. 1396.
Lo parlament
general del principal de Cathalunya vista la resposta feta et
protestacio a una requesta feta al senyor infant de Castella per
mossen Macia Dezpuig cavaller en nom del dit parlament
denegades et no consentides les coses en la dita responsio
contengudes tant com sien desviants de les dites
requisicio et protestacio en justicia et raho molt fundades
sta et persevera en aquelles et encara les ha per
repetides altre vegada et tantes fins hajen effectual
compliment. Et parlant ab degudes reverencies et honor
del dit senyor infant no permeten raho ne justicia que
algu dels
competitors demanar ne prosseguir la justicia
que preten ab gent darmes ne apresonar los
sotsmesos de la corona reyal en la qual preten haver
dret ne pendre rescats ne bens ne aguaytar los camins
ne combatre ne occupar forçes ne ajudar a tals actes
segons appar que fassen la gent darmes castellana
et en regne Darago et de Valencia: et aço es clar e notori et
deu esser be cert lo dit senyor infant que los
regnes principat et terres a la reyal corona Darago
pertanyents no hagueren permes permetrien ne permetran que algun
dels competitors ab indegudes et desordonades maneres
assajas de demanar et menys haver et aconseguir sa
justicia ne per la dita gent darmes castellana ne com mes ni
hagues et que tots los competitors ni metessen noy
farian sino lo degut conservant tots temps lurs
ignades fidelitat et naturalesa: e ab aço cessa
lo fundament de la dita resposta parlant ab deguda
reverencia et honor. E com tal desordinacio don alguna dilacio
als dits affers de la successio no veu lo dit parlament que
altre be sen
seguesca: e deu considerar lo dit senyor infant et
cascu dels altres competitors qui fes semblant les
penes per dret contra aquells qui volen ab tals maneres
no juridicas ne rahonables occupar les heretats en les
quals pretenen succehir per justicia e mes deuen haver devant
los ulls que la discussio de justicia se deu fer
planament simple sens scrupol de alguna impressio en altra
manera la justicia violentada no es a Deus plasent ne a
dret et raho amigable ne bona legittima ne segura a aquell qui
ab tals migants la obte: ne lo desviament del un
dels competitors la on axi fos deu induhir lo
dit senyor infant ne qualsevol dels altres competitors a fer semblant
com tal attemptament sapia mes multiplicacio de
inconvenients que algun reglament ne benavenir dels affers
manejats. Et ha pogut star en ferm lo dit senyor
infant et tots los altres competitors que lur justicia
sera reposadament vista et ben entesa per manera que ell et cascu
rahonablament sen deuran tenir per contents: e de qualsevol
altre cap desordenat impressiu o indegut o illicit se pot
be aconortar cascu dels dits competitors perque lo dit
parlament segons dessus es dit sta et persevera en les
requesta e protestacio et geminacions dessus
dites: requirent vos notari que la dita replicacio continuets
apres la dita
resposta en levets e a ell e a tots los residents en
aquell liurets carta publica com len vullen.
Núm.
302. Tom. 19. fol. 1400.
Benedictus episcopus servus servorum
Dei venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis et dilectis
filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis necnon baronibus
nobilibus militibus domicellis sindicis quoque et procuratoribus
civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in
parlamento dicti principatus Dertuse congregatis
salutem et apostolicam benedictionem. In excelso trono celestis
altitudo consilii suaviter cuncta disponens juxta suam ordinatissimam
dispositionem adeo voluit subjectos populos regis freno
dirigere et illum taliter habenas gubernaculi possidere quod pacifice
possent subjecti consistere suoque discreto regimine votivis
successibus abundare: ad hoc siquidem votum boni regis
indesinenter aspirat ut sic respublica vigeat sic perseveret
et sic suis fiat serena temporibus ut presidat semitas vitiis et sua
providentia circunspecta florem cujuslibet virtutis inducat: timent
enim tunc crassati malefici tunc vaccant crimina et insatiabilis
compescitur appetitus tunc regis severitas acrimonia debita tam
publica crimina corripit quam privata: ac contra ubi respublica
regis solatio est destituta quodammodo justitie freno laxato
adduntur peccata peccatis vitia vitiis cumulantur et indessinenter
quampluribus criminibus et dissensionibus indulgetur. Ad vos itaque
fratres venerabiles filiique dilecti monita nostra dirigimus et
hortatus illo cordis affectu quo paterfamilias sepe natos utrumque
discordes pacientia tollerat utrumque redarguit neminem damnat pro
neutro judicat utriusque malum precavet uniuscujusque bonum promovet
et quavis partialitate semota equa lance dulcedinis uniformique
cordis amplexu ad vota conformia et paria pacis federa invitat. Hoc
pro posse nedum utique pastoralis officii nos angit cura diutina qua
cunctis mortalibus obligamur sed etiam merito nos constringit hoc
natale solum pro quo labores assumere gratum semper habuimus et
acceptum. Post obitum siquidem clare memorie Martini regis Aragonum jam non modicum temporis attendimus effluxisse et super
ejus regni successione legittima competitores
plures insistere prelatorum et nobilium ac populorunm affectus in
vota varia desidere literatorumque virorum judicia esse divisa ideo
non solum non possumus non dolere sed et graviora timentes imposterum
dubitamus. Oceurrite igitur dilectissimi recolentes quam felix
antiquorum nostrorum veneranda vetustas que tam amplo terrarum
margine soloque tam fertili deffensionis tam forti repagulo ac
tantorum clarissimorum virorum patronis commitens glorioso et
paccatissimo vos regno donavit. Animadvertite igitur
prudentissimi viri ne malorum omnium operante satore sensus vestros
terrene cupiditatis quivis error involvat ne qua sinistra fallat
oppinio nox in sue apetitus obtenebret seu trahat indevia privata
voluntas unde quod absit pacis et unionis debite dulcore fugato
discordie virus subintret miserandis populis proculdubio periturum:
quin potius vos viri notabiles in illum eternum judicem cuncta
cernentem vestram aciem dirigentes justititiam diligatis. Attendite
doctissimi viri vos hujus regni principalia fore membra
vestro capiti unienda sine quo invalida quevis compago subsistit.
Nonne corpus exanime sino capite truncum se offert intuentibus
indecorum? Quid ergo tardatis quid procrastinatis dilectissimi
formidanda vestri maxima corporis cum jactura? Omnis enim membrorum
decor et decus in ipsius capitis integritate consistit. Quid si
tandem ejusdem corporis membra discordent? Nil turpius nil vilius nil
tandem eque pestiferum esse potest ut quod abhominabiliter dici
potest contra naturam in eodem corpore sint simul et semel varie
voluntates: in vestra concordia carissimi pax et salus
in discordia vero extrema ruina. Beneficiorum itaque patrie vestre
memores esse vellitis in sue imo vestre salutis integritatem
intendite et per unionis pacis et concordie media quo nichil dulcius
nichil potius comuni et universali aspirate quieti. Externa vos
exempla perterreant. Quid atheniensium quid cartaginensium
quid romanorum nisi civile odium et privatum comodum
anichilavit imperia? Date ergo dextere dexteram pacis et unionis
federa jungite voluntates unitate paci intendite patrie discordes
unite instruite nescientes quod totum si quid vobis patrie amoris est
ejus caritas integrabit. Quis vestrum obstinatis animis non erumpat
in lacrimas quem non comoveant ob amorem et patrie caritatem viscera
pietatis quis ad tam infaustum casum si obviare negligitis non
pavescat? Ipse nempe rex pacificus Jhesuschristus
evangelitzans pacem dixit omne regnum in se divisum desolandum
et domum supra domum asseruit ruituram. Vulgare quidem est concordia
res excrescere parvas discordia vero dilabi maximas et dissolvi.
Guerrarum utique tristis eventus est et nil aliud quam fames
vincula carceres predas ferrum et ignem exitiumque minatur pax
vero solatium placidamque quietem. Vos igitur venerabiles fratres
filiique dilecti ad hec totis viribus invitamus quatenus sepositis
terrenis affectibus timorem Domini qui est initium
sapientie ejus primitus induentes rectum ut prediximus inquirere:
studeatis vos insuper regregii viri quos non imbuit litterarum
scientia juri et veritati redite patienter passiones deponite
affectusque terrenos quoniam pacem patrie civiumque salutem private
comoditati tan divinis quam humanis legibus quam etiam moralibus
exemplis illustrem esse non ambigitis preponenda: neque tandem vestra
prudentia patiatur rem tantam more dispendiis procellari nusquam enim
diuturna regnorum vacatio absque multorum dispendio esse
potest. Ad summam dilectissimi cum teste Scriptura impossibile
sit absque regali providentia pacem dari hortamur vos per viscera
misericordie Crucifixi quatenus sinceriter unanimiter et
alacriter super rege futuro destinetis inquirere veritatem ut
gaudium subsequatur omnium populorum: quod siquidem propiciante Deo
ut propensius obtinere possimus divinis obsequiis apud Altissimum
pias fundere preces nostra solicitudo totis viribus non cessabit.
Data Paniscole Dertusensis diocesis X kalendas
febroarii pontificatus nostri anno decimo octavo. -
Laurentius. - R.
Sesión del día 9.
Abrióse
con la lectura de la carta que sigue:
Núm. 303. Tom. 19. fol. 1404.
Als molt reverents nobles
et honorables senyors lo parlament general del principal de
Cathalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: axi
com ab nostra derrera letra vos scrivim ab
difficultad e affanys havem obtengut que aquests
senyors daragonesos tollerarien e sperarien la venguda
del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello per alguns dies:
e per ço com per alguns nos era stat scrit que lo dit
mossen Berenguer seria açi dissapte o digmenge prop
passats havem comportats aquests dies ab les
millors maneres que havem pogut. Mas com vehem ara que los
dits termens son passats e lo dit mossen Berenguer no es
vengut ne encara ne sabem res somne molt maravellats et
torbats: pregam molt affectuosament vostres reverencies
nobleses et honorables savieses que en totes aquelles maneres que
sien possibles vullats provehir que lo
dit mossen Berenguer Arnau sia açi lo pus prest
que fer se puscha car la triga qui ses dada
als affers som certs que no ha en res aprofitat: placia a Deu
que no haja nogut et que no noga mes si plus
avant de quens dolrem molt: pero nosaltres noy
podem altre fer: Deus y gents nos hagen per scusats.
Altres coses molt reverents nobles et honorables senyors a present
nous scrivim mas que sia lo sant Sperit
vostra guarda. Scrita en Alcaniç a VIII de febrer del any
MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres
missatgers en Arago trameses apparellats
a vostra honor.
Sesión del día 11.
Tratóse de algunas
reclamaciones particulares que se habían presentado contra el conde
de Urgel, y de los asuntos del reino de Valencia.
Sesión del día 13.
Fue leída la siguiente carta:
Núm 304. Tom. 19. fol. 1417.
Als molt reverents egregis nobles et
honorables senyors los del parlament del principat de
Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis
nobles et honorables senyors: digmenge a XX dies del mes de deembre
prop passat per gracia de nostre Senyor ab bon salvament arribam en
castell de Caller on fom molt be et notablament reebuts per lo molt
noble baro lo comte de Quirra et per tots los altres nobles cavallers
et gentils homens qui alli eren et no resmenys per los
honorables cavallers del dit castell als quals premeses cordials
salutacions havem donades les letres de creença per vosaltres
senyors a ells trameses e explicada als damunt nomenats la dita
creença los dits comte nobles cavallers gentils homens et consellers
respongueren queus regraciaven molt les coses en virtut de la dita
creença a ells dites et explicades et que si be havien servit en
temps passat axi be et mills entenien servir la corona Darago
et principat de Cathalunya en lesdevenidor et pugnar per la cosa
publica daquell regne tant com los fos possible: empero attes
que ells havien molt servit et despes lurs facultats et bens et no
havien haut gran temps havia passat soccors de Cathalunya et eren
molt esmeses no podien fer bonament sa honor ni pugnar contra los rebelles a la dita corona segons havien voler dients que sino
eren soccorreguts nou porien suportar ans sen haurien a jaquir et
tornar en Cathalunya la qual cosa los seria molt greu. Mes avant
senyors sapiats que dimarts a XXVIIII del dit mes en nom de Deu nos
recollim en les dites naus per navegar vers lo regne de Sicilia
et dilluns mati que comptavem IIII dies del mes de janer del any
MCCCCXII ab bon salvament fom navegats prop la illa de la Fonyana
que es davant la villa de Trapena on havie dues naus de
janovesos que staven surgides ço es una gran armada appellada
la nau imperial hon havem sabut que havia CLXXX combatents et laltra
poqua les quals aqui mateix temen una cota carregada de vi
en un leny que havien pres de cathalans: et decontinent
que hagueren vista de les nostres naus jaquida la presa tallats los
ormeigs et sfondrades barques de les naus feren vela prenent la via
de mig jorn et los dits capitans ab les sues naus donarenlos caça
aquell dia fins hora de mig jorn e mossen Bernat de Furcia qui
era en la nau den Vallocera lavos capita et pus avançat
de les altres veent que les naus se lunyaven daquesta illa
requerí et protesta al dit capita que giras et posas ell et tots los
altres en terra: et de fet lo dit capita gira faent la via de Trapena
et vent de la tramuntana donans al denant et arrabaçans
dins mar: e lo dimarts seguent mudas lo vent et fem la via de la
terra et ab un laut de Marçala sabem nova certa de la
terra que la senyora reyna
era en la ciutat de Palerm et mossen Bernat de Cabrera
en la vila de Xatha la qual ab certs tractes XX dies havia
passats sera reduhida a sa obediencia: e mes avant que mossen
Xanxo Roiç ab alguns barons daquest regne per via de
scalament de nit havia entrada la ciutat de Cathania X jorns
havia passats on se son seguides moltes morts et robaments de
cases. E sabuda aquesta nova los dits capitans a instancia de
nosaltres fahien la via de Palerm et quant fom devant
Marsala hagueren vista de tres naus de janovesos ço es
una gran et dues poques que eren al port de Trapena: les quals
aximatex havents vista de nosaltres feren vela et prengueren la via
de tramuntana et les dites nostres naus aquell dia et tota la
nit seguent donarenlos caça et com vench laltre dia per lo
mati les dues naus poques forense allargades que no
foren vistes al mon et la nau gran fonch a pich de les
nostres naus les quals carregaren veles et strenguerenla tant
fort que ella vench a venia et retes et fon
salvada vida et membres a la gent. Aquesta nau sapella la nau
Marta et era den Anthoni de Besofarga et be armada
de port de MCCCC botes on havia CLXV combatents et mes: et
sonsi trobats de VIII en VIIII milia ducats et
de XXXX en L bales de draps entre los quals ha algunes bales
de draps florentins et vervins et CC cuyrasses
el DC ballestes
sobergues
et moltes cotes de malla bacinets caps davant braços e
arnesos de cama et de cuxa et altres moltes coses axi que
entre tot val al pus de XX milia ducats. En apres
los dits capitans a requesta nostra faents la via de
Palerm lo dissapte seguent per lo mati se
trobaren be LX milles dins mar davant Capogallo et
hagueren vista de dues naus de janovesos una gran et altra
poca que eren exides de Palerm et fahien
la via de Trapena: et com les dites naus hagueren vista de
nosaltres giraren la via de Palerm et les nostres naus ampraren
veles et tot aquell dia fins hora de completa ab gran vent et
temps brut donaren caça a les dites naus et la poca anasen de
la vela et
la gran romas tant que la dita hora de completa
veentse al mig de les nostres naus vench a pactes et
salvada vida et membres a la gent retes et fonch presa
qualsque X milles davant Palerm. Aquesta nau es de port de M
botes appellada Batista Spindola: era be armada
de CLXXX combatents o pus pero no es de tan gran valor com la
primera mas es pus fort: e segons apres
havem entes com los dits capitans feren calar la prop
dita nau davant Palerm molta gent de la ciutat et entre los
altres la dita senyora reyna et veeren es prengueren
esment de les naus et presumiren que eren les naus on nosaltres erem
pujats de que hagueren gran plaer et decontinent la dita senyora feu
metre a punt la galea de mossen Ramon Torrelles et
trametia a les dites naus et de fet nosaltres la vehiem venir
et per un grop de pluja et de mal temps hacsen
a tornar et les nostres naus per son salvament meterense
en mar et squivaren la terra: et quant vench lo dilluns
seguent per lo mati ab gran affany acostarense
a la terra et surgiren davant Trapena vers la dita illa de la
Fonyana: et lo dimarts mati a XII del dit mes isquerem
en Trapena on fom be acullits et reebuts:
e apres que fom en Trapena axi la dita senyora
reyna com lo dit mossen Bernat de Cabrera
sabents que erem arribats alli nos han scrit
notifficantsnos com havien gran et singular plaer de nostra
venguda. Nosaltres senyors treballam ab diligencia que
al pus prest que porem siam a la dita
senyora et depuys lo dit mossen Bernat: aytant
com nos sera possible treballarem ferventment que los
fets per que som tramesos migançant la gracia divinal
vinguen a bona et deguda fi et conclusio. Als a present noych
ha de nou de queus pugam scriure mas com lo
cars ho requerra et haurem fusta rescriuremvos
de tot ço
quis seguira dels dits negocis et de totes
altres novelles et coses de que rahonablament vos degam
scriure. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables
senyors lo sant Sperit en sa guarda. Scrita en Trapena
a XIIII dies de janer del any de la nativitat de nostre Senyor
mil quatre cents dotze. - Los missatgers del principat de
Cathalunya qui son en lo regne de
Sicilia a vostre plaer et honor apparellats.
Procedióse
después al nombramiento del abad del Estany, para que pasase a
instar al conde de Urgel que se abstuviese de enviar tropas a
Valencia; y al de Francisco de Erill, para que fuese al encuentro de
dichas fuerzas y procurase disuadirlas de su proyectada empresa.
Sesión del día 15.
Acordóse el despacho de varias
cartas que fueron leídas mas adelante.
Sesión del día 18.
Se dió audiencia a un enviado de Raimundo de Perellós, que
manifestó que dicho jefe, el cual pasaba a Valencia con algunas
fuerzas por órden del conde de Urgel, estaba dispuesto a retirarse,
siempre y cuando se lo ordenase dicho conde, su señor, a quien podía
escribirlo el parlamento.
Sesión del día 20.
Los
embajadores que habían sido enviados a Alcañiz dieron cuenta de su
embajada, y presentaron la concordia que habían firmado con el
parlamento aragonés y algunos comisionados valencianos (1). En
virtud de dicho convenio tratóse de elegir desde luego las personas
de que en él se hacía mérito, pero nada pudo aun resolverse.
(1)
Se insertará esta concordia más adelante, al principio de las actas del compromiso de Caspe.
Sesión del día 22.
Los representantes
de Mallorca presentaron los siguientes escritos:
Núm. 305. tom. 19. fol. 1442.
Molt reverent molt noble molt honorable e
savi parlament: con lo consell general del regne de
Mallorques representant tots los brasses e estaments
de aquell regne e son univers sollicitat avisat
instat e request per lo molt honorable en Luis
de Averso ciutada de Barchinona vostre missatger e
dels honorables consellers de Barchinona e ab letras
vostras e lurs que lo principat e regnes
de las parts deça a la corona reyal subjectes
eren disposts a prest comu e concordable aplech pera
venir a la regonexença vertadera e justa del que deu esser
ver princep rey e senyor de tots succehint en la alta
corona reyal al molt alt senyor rey en Marti
de gloriosa memoria rey deffunt derrer cert
senyor nostre perque deguessen elegir e tremetre lurs
missatgers e sindichs daça per esser e entrevenir e fer lo
degut de lur lealtat per lo dit regne en lo
comu e concordable aplech ab los altres regnes
e terras deliberas de present de trametre deça per lo
dit negoci nos en Berenguer de Taguamanent
cavaller Arnau de Mur doctor en decrets e Jacme Albarti
sindichs e missatgers ab legitima plena e bastant
potestat en via juridica e de justicia pera la dita
regonexença de la justicia declaracio publicacio e complida execucio
de aquella ab los altres diputadors per los
altres regnes e principat per lo dit tant
alt acte los quals fom junts en Barchinona
dissapte a XXI de juny prop passat e de present presentam
nostras letras de crehença al present reverent
parlament ladonchs resident en Barchinona e als honorables
consellers de la dita ciutat e sabuda la prorogacio feta pera la
present ciutat de Tortosa del present parlament requests e instats
per aquell que açi daguessem venir divenres a XX dies
del mes dagost fom junts assi en Tortosa
e a prechs vostres per diverses temps som
entrevengunts en lo present reverent parlament e a
prechs vostres con trametessets a Alcanis
al reverent parlament del regne de Arago lo molt
honorable misser Johan Dezpla doctor en leys missatger
del present principat de voluntat de nos dits Arnau e Jacme hi
ani yo
dit Berenguer de Taguamanent per lo dit regne
ensemps ab lo dit honorable vostre missatger e aqui
estiem abdos setanta jorns o aquen
entorn. E apres tornats açi con lo
present reverent parlament hagues acordat de trametre al dit reverent
parlament de Arago resident en Alcanis vostres reverents noble
honorables savis e sollempnes missatgers a prechs e
requesta vostra tots nosaltres dits missatgers e sindichs del
dit regne de present anam al dit loch de Alcanis
hon fom junts dissapte a XXIII del mes de gener
prop passat e de present presentantsnos al honorable
gobernador del regne de Arago requerim e instam que fossem
oits en proposar la intencio del dit regne e nostre en
lur reverent parlament e fo a nos dilatat fins
al dimecres a XXVII de gener: e
lo dit jorn
explicada nostra proposicio en lo dit reverent parlament
Darago ab oferta fraternal justa e juridica de
acompanyarlos e entrevenir ab ells e ab los
dits vostres missatgers reverents e altres a qui pertangues en tots
bons tractaments e acorts pera venir a la regonaxença
de la justicia segons lo deute de la feeltat del dit
regne e nostra e lo degut al dit regne de Mallorques
per lo dit reverent parlament de Arago fo
retenguda deliberacio e accord sobre respondre a
nos del dit article: e durant lur delliberacio
continuadament los diputats per lo dit reverent
parlament de Arago ab los vostres missatgers reverents
entrevenint lo reverent mossen Francesch Daranda
missatger de nostre sant pare han tractat e deliberat entre ells en
certa manera sobrels preparatoris e antecedents a la
regonaxença e examinacio de la justicia de nostre ver rey
e senyor sens alguna sabuda consentiment ne entreveniment
nostre. E lo dit reverent parlament de Arago nos
ha trigat de respondre per spay de XV jorns ço es fins
al dimecres que haguem X del mes present de fabrer quant sens
nos hagueren concordat sobrels dits preparatoris e antecedents
dientsnos que havian e reputaven a nos per regne
e que ensemps ab vostres reverents missatgers nos
comunicarien lurs tractaments e acorts en los dits
affers: e lo dit jorn hora de vespres present lo
dit reverent missatger de nostre sant pare lo molt honorable
en Berenguer de Bardaxi savi en dret present lo
senyor bisbe Dosca diputats per lo parlament de Arago e
los dits reverents missatgers del present reverent parlament
feu publicacio e denunciacio a nosaltres dits
missatgers dels acorts e managaments e conclusions e finaments
dels preparatoris en certa manera tractats servats conclosos
e acordats sens algun consentiment voluntat requesta ne entreveniment
nostre. E con sobre aquells nos haguessem
retengut acort lo dijous a vespres a XI del present mes
present lo dit reverent missatger de nostre sant pare e los
dits dos tractadors del parlament Darago e los
dits vostres reverents missatgers foren per nos offerts
certs capitols e articles tocants diverses vies en part
juridicas e en part flixants e condescendents a menys
del degut al regne de Mallorques demanantlos consell segons
Deu e lur consciencia sobre aquells e offerints segons lur
consell sil nos daven de present anar o trametre
al dit regne per haver pus ampla potestat si master la
haguessem: tenor dels quals capitols vos offerim açi de
present. Retengut per tots acord sobrels dits capitols e
partits dissapte a vespres nons fo donat consell sobre aquells
articles algu mes que haguessem altra potestat empero que per aquella
havernos trigaria la prossecucio e continuacio dels affers:
e con requerissem e pregassem quens fossen dadas
almenys per cascuns letras consolatorias al consell
general del regne e certificatorias de lur intencio
aquellas axi poch havem haudas. Per tant nos
dits missatgers presumints en cert e indubitadament que axi
com sens nostre entreveniment requesta ne sabuda consentiment
ne acord ses tractat finat e conclos en los dits
preparatoris contra lo degut segons forma de dret e de
justicia al dit regne de Mallorques axi poch serem
demanats ne admeses en entrevenir en nomenar ne
elegir personas activè ne passivè
jatsia en via de dret necessari per justicia sia nostre
entreveniment qui som ja elets constituhits e approvats
per lo dit regne de Mallorques qui de dret e justicia
no menor potestat e auctoritat ha e haber deu en los dits
affers que cascun dels dits altres regnes e principat e
que nostra aturada dequiavant es vana e sens algun
fruyt per lo dit regne de Mallorques: en lo dit
negoci a la prossecucio del qual segons lo deute de lealtat
fealtat e justicia lo dit regne e nos açi per
ell som e serem tostemps prests de fer lo que
degam ab los altres regnes e principat:
car pera testimoniagar los actes quis
faran si a Deu plaura be a la fi en tot sa enteniment no appar
segons intencio e obres dessus ditas sia
necessari nostra personal residencia o entreveniment com an
als fins açi no haja servit nes sper a servir
nostra venguda no per nostre defalliment ne de nostra
potestat mas per no admissio del dit regne de Arago
e del dit principat o dels dits reverents sos
missatgers segons dessus es recitat: pregam e requerim lo
present molt reverent molt noble e molt honorable parlament quens
haja per escusats si perque no som admeses per ells ne
lo dit parlament Darago en lo quens
pertany ens es degut per justicia que axi com ab
requesta e instancia vostra hic som venguts e hic
havem fins açi envastat ultra VIII meses eus havem
seguits e açi e Alcanis ab vostre beniplacit e
grat nos ne retornem de present al regne
de Mallorques: e queus placia fernos dar de present
translat dels capitols en scrits concordats entre vostres reverents
missatgers e lo dit reverent parlament Darago per
refferir al general consell del dit regne lo dit
proces los quals hi fassen per justicia lealtat e
naturalesa innada lo que deuran fer en tota bona
concordia e benavenir dels dits affers axi con continuadament
han e havem fet fins açi e per ells ne per nos no ha stat ne stara.
E de la present explicacio requerim per nostre descarrech
essernos feta carta publica per lo notari present.
Núm. 306. Tom. 19.
fol. 1444.
Primo: que sien eletes dotze
personas ço es per lo parlament de Arago tres e per lo
parlament de Valencia si concordar se poran altres tres e
per lo parlament del principat de Cathalunya altres tres e
nosaltres tres qui som elets per lo regne de
Mallorques e que en aquests XII fos remes la vera
conaxença e decisio a quis pertany los dits regnes
e principat per si hagues esser la major part concordant. - Item
attes que los valencians per elegir missatgeria per trametre
açi en Alcanis nos son puguts concordar de que
es opinio que en la eleccio del nombre de tres nos podrian
concordar parria que en aquell cas que de la dita eleccio nos
concordassen los de Vinalaros ne elegissen un a
lur voluntat e los de Trayguera altre e lo
terç fos remes a nostre sant pare o a altre persona de qui ells
se concordassen lo qual fos elet del dit
regne menys sospitos a las ditas parts. Pero los
dits missatgers aquest capitol e la substancia de aquell remeten a
concordia e disposicio dels reverents missatgers del sant pare e
parlament del regne de Arago e embaxadors del principat
de Cathalunya. - Item que los demunt dits XII diputats elegissen
a las mes veus quatre notables personas homens de bona
vida e bona consciencia e de aquests no fos fet negun dubte si
eren mes de un regne o principat que daltre e que aquests
haguessen esser per tots e que fossen ensemps ab los
XII e que hoissen los competitors o allegacions de
aquells e que presents los quatre dessus dits los dits
XII diputats tractassen e menajassen es concordassen si
fer se puria de la regonaxença dessus dita sens quels
dits quatre no diguessen res: e en cas que nos poguessen
concordar que de aquells competitors de que sera lo dabat
fos comes als dits quatre e aquells en absencia dels XII hoides
plenariament totas las rahons haguessen poder de veure
regonexer e dicisir a qual per justicia pertany la
successio. - Item en cas que la dita via o vias qui son
juridicas no fossen plasents als parlaments de Arago e del
principat que en aquell cas en lo nombre de las
personas a qui fos remesa la regonaxensa de la justicia ne
hagues haver alguns del regne de Mallorques de quin stat
se
volguessen los quals fossen anomenats per los tres
missatgers del regne de Mallorques ara residents en Alcanis
si plau als parlaments que fossen dells sino que fossen altres de la
illa e regne de Mallorques e quels approvassen los
parlaments del dit acte e que fossen elegits per ells e que
fossen
en nombre tants com serien los qui entrevendrien
del o per lo regne de Valencia en la dita regonaxença comuna
de la justicia. - Item en cas que las ditas cosas qui
son lexants del dret degut al regne de Mallorques segons lo
qual deuen esser per aquell regne nombre par als altres regnes
e principat cascun per si no fossen plasents al dit
regne de Arago ne al principat que almenys en tal cas hi
hagues entrevenir una persona per lo regne de Mallorques de
aquell regne natural en la examinacio de la justicia qui
hagues esser nomenada per los tres assi presents a lur
consciencia e approvada elegida per los altres parlaments fos
dels tres qui son ara missatgers o daltres del regne de
Mallorques fora ells tres. Empero en cas que del regne de Valencia hi
hagues major nombre que del regne de Mallorques ni hagues en semblant
nombre. - Item que en cas que aço nols plagues sie provehit
que la persona natural del regne de Mallorques enomenadora per
los tres fos altre persona del dit regne natural e no puxe
esser algun de ells tres qui son ara missatgers car per be
avenir e concordia dels affers plaura als missatgers del dit regne
quant es per ells salvadas tostemps totas
prerogativas drets e preheminencias del dit regne en tots
altres actes e en aquest matex si aquestas cosas no
eren approvadas per lo general consell del dit regne
con de aquellas los dits missatgers no hajan potestat
nes puxen plenir e aço sots la reservacio del regne de
Valencia dita en la fi del precedent capitol. - Aquestes coses se
dien tan solament monent e no renunciant a dret degut
perque vege lo reverent missatger de nostre sant pare e
lo reverent parlament del regne de Arago e reverents
missatgers del principat que los dits missatgers son de
intencio de tota concordia e de tot benavenir dels affers de aquelles
fehentsne jutges los dits reverents missatger
tractadors e missatgers del principat segons Deu justicia dret e bona
consciencia carragantlos que no prejudican en ço que
no deuen fer al dit regne de Mallorques ne li tolguen ço que
vegen que
per justicia li es degut con de sos drets
negu majorment universitat o regne no dege esser privat
o despullat sens culpa o gran causa e majorment en acte
semblant quis deu prosseguir per via de pura justicia. - Item
fo aqui mateix offert de paraula per nos que si lo regne de
Valencia dava loch que de las personas
eletes no ni hagues alguna qui fos de o per aquell regne que
quant es per nosaltres quens plauria e dariem loch que del
regne de Mallorques no ni hagues e creyem que plauria al
general consell del regne e hi daria loch per
bona concordia e ben avenir dels affers. - E ordonat per ells
en comuna concordia segons justicia e bona consciencia quels
appar degen fer los missatgers del regne
aquells de present ne consultaran lo general parlament del dit
regne per haver de present de aquell plenera e legitima
potestat.
Sesión del día 23.
Tratóse de proceder al
nombramiento de los nueve compromisarios que debían verificar la
elección de sucesor en el reino; pero no recayó sobre esto ninguna
resolución. Fueron discutidos además algunos otros asuntos, aunque
también sin resultado.
Sesión del día 24.
Después
de haberse dado audiencia a un enviado del conde de Urgel (1), fueron
leídas las siguientes cartas:
(1) Muy a menudo, al estractar
una sesión, nos vemos privados de detallar las materias de que en
ella se trató, porque el escribano secretario se contenta con decir
en el acta: et explicavit nonnulla verbo. quae ideo hic inseri
ommittuntur.
Núm. 307. Tom. 19. fol. 1452.
Al
reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb.
- Reverend pare en Christ: Com algunes notables persones havents
poder de aquestes coses dejen esser daci a XXVIIII de març
primer vinent en la vila o castell de Casp
ajustades per investigar instruir regonexer e publicar
a qui los vassalls e sotsmeses de la real
corona Darago deuen prestar lo deute de feeltat e
qui en lur ver rey e senyor per justicia segons Deu e
lurs consciencies haver dejen e sien tenguts:
per ço nosaltres exortam vostra reverend paternitat en custodia de
la qual lo egregi don Frederich comte de Luna es o esta
que lo pretes dret del dit don Frederich en la successio
dels regnes e terres de la dita
real corona Darago
prosseguiscats e prosseguir façats per sufficients
procuradors e advocats. E sia lo sant Sperit vostra
guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt
reverend arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del
any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.
Núm. 308.
Tom. 19. fol. 1452.
Als reverends nobles et honorables senyors
los deputats del general de Catalunya e
sis persones a ells adjunctes. - Reverends nobles et honorables
senyors: Per ço com les coses de queus scrivim seran dins fort
breus dies necessaries per informacio de aquells qui deuen fer la
noscio e publicacio de nostre ver rey e senyor: volem
eus pregam que façats fer trellats autentichs
en bona forma per notaris dignes de fe testificats
e ab decret de jutge decretats de tots los testaments
dels reys passats e de les unions dels regnes e
principat e de totes altres cartes qui sien en
larchiu real fahents per los drets de la
successio e aximateix sien e stiguen amanides
les croniques en manera autentica e que facen fe
e que si meta ma decontinent de guisa que quant sera necessari
qui sera fort prest pusque esser haut
sens dilacio o difficultat alguna. Aximateix volem queus
informets com despeses comunes se fan per tota la terra
com se partexen o quina part ne paga Arago e
quina Valencia e quina Catalunya e quina Mallorques
e de ço que trobareu nos scriviu: e en les dites coses vos
pregam sie donada gran cura com la disposicio dels affers no
require dilacions ne grans termes. E sia lo sant
Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret
del molt reverent arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer
del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.
Sesión del día
29.
Fueron leídos varios papeles relativos a las disensiones
que aun continuaban en el reino de Valencia.
Sesión del día 1.
de marzo.
Leyóse otro largo proyecto presentado por los
síndicos de Mallorca, relativo al modo con que debía procederse a
la elección del soberano, y encaminado principalmente a dar a aquel
reino la misma intervención en dicho nombramiento, que a los demás
de la corona.
Sesión del día 2.
Fue leído un
escrito de Dalmacio Çacirera, que versaba también sobre el mismo
asunto de la elección.
Sesión del día 3.
Se acordó
prorogar los veinte días, dentro de los cuales debía
verificarse la elección de los nueve compromisarios, según los
capítulos concordados en Alcañiz.
Sesión del día 4.
Los
embajadores de Francia presentaron un escrito en que pedían que la
elección hacedera de compromisarios recayese en personas que, á
mas de estar dotadas de la debida sabiduría y probidad, no
pudiesen ser sospechosas a ninguno de los pretendientes. Tratóse
además de los asuntos de Valencia y de las pretensiones de los
mallorquines.
Sesión del día 5.
Dióse audiencia a
Jorge de Caramany, enviado por el conde de Quirra para tratar de
algunos negocios interesantes del reino de Cerdeña.
Sesión del día 7.
Se presentó en esta sesión el siguiente escrito:
PARTE III
