De la Almoyna.

De la Almoyna.

Esguardants e a nostra memoria comanants la paraula dominical la qual als seus dexebles dix:
Pobres ab vosaltres tots temps haurets e encara la paraula del propheta: Trenca lo pa al freturan e los freturans met en la tua casa: per moviment de pietat e de caritat som costrets que a sustentacio dels pobres nostre coratge girem e ab almoynes a ells e ab altres piadoses acorriments no axi com ne som tenguts mas axi con podem misericordialment succurram. Perque ordonam e establim que cascun any sien assignats per almoyna ultra aquella la qual en altra manera axi a religioses con a altres persones donam per altres officials mil libras barchelonesas per quatre partidas del any reebedores dels nostres batles generals e per los procuradors reyals e aministradors de nostres rendes de la nostra senyoria les quals quatre partides comencen lo jorn de la nativitat de nostre Senyor les quals reeba lalmoyner nostre et aquelles do e distribuesca segons nostra pia volentat e devocio. E encara mes a la dita almoyna ajustam que en cas que nostra voluntat no sera de tenir tinell als nostres domestichs per quascun jorn aytant con durara que nos no tindrem aquell deu solidos jaccenses en Aragon e quinse solidos barchelonesos en Cathalunya e en regne de Valencia e vint solidos de mallorquins en lo regne de Mallorches e altres vint solidos alfonsins en lo regne de Cerdenya e de Corcega per los dits almoyners dels nostres panicers cascun dia reebedors de pa assignam quant nos presents en les dites terres serem lo qual continuament devant la porta de nostre alberch reyal a sexanta pobres de Jesu-Christ ço es dos diners en Arago tres diners en regne de Valencia e en Catalunya e quatre diners en Mallorcha e en Cerdenya et en Corcega de pa a cascun dels dits pobres sera donador: los releus encara los quals sobren de la taula nostra e de nostres domestichs sien donats e distribuits a altres pobres a la porta de nostre alberch cascun dia per lo mati. Et ultra encara los damunt dits diners volem esser donats tots dicmenges als sexanta pobres damunt dits sinch solidos jaccenses en diners en Arago e deu solidos barchelonesos en Valencia e en Catalunya e quinse solidos mallorquins en Mallorcha e altres quinse dalfonsins en Cerdenya o en Corcega reebedors del nostre comprador ço es per aytal manera que un diner jaques e dos diners barchelonesos e quatre de mallorquins e altres quatre dalfonsins segons les terres on serem a cascu dels sexanta pobres damunt dits seran donadors: et ultra encara les coses damunt dites volem a la damunt dita almoyna en la porta de nostre alberch donadora los releus qui sobraran en la cuyna axi en carns con en altres menjars esser assignats. Mes avant pan e vin los quals en nostres boteylaria e paniceria sesdevendra a deteriorar en tal manera que devant los nostres domestichs a posar convinents no serien e encara fruytes e fromages que envers los rebosters romandrien los quals convinentment per ells no poguessen esser posats a la dita almoyna tota hora que aytals coses sesdevendran assignam. Encara assignam a la dita almoyna totes les besties retudes a la cort per afollades e aquelles lalmoyner reeba del cavalleriz. En apres assignam a la dita almoyna totes les condempnacions de nostres domestichs ques faran per los havents poder les quals condempnacions los dits almoyners del tresorer nostre haver procurar sien tenguts les quals condempnacions ensemps ab laltra moneda de la almoyna als pobres de Christ sien donades: e aço que per les bulles de plom o daur en los privilegis emposadors en nostra scrivania se reeb segons les coses per nos aordonades. E encara aquell dijous en lo qual lo Salvador nostre a nos exemple relaxan los peus dels apostols lava volem esser donat a tretse pobres als quals nos duyts per exempli lavam a cascun drap de lana per dos robes ab calces e capero e drap de li per una camisa complida e capell e cinch solidos de barçeloneses en Cathalunya e en regne de Valencia e sis de mallorquins en Mallorques e sis dalfonsins en Cerdenya o tres de jaqueses en Aragon per costures apres la ablucio: als quals dinar en la nostra cort sia donat e nos aquells servescam de donar lurs aygua en les mans axi en lo començament con en la fi del dinar jonolls ficats en terra e les viandes que ells deuran menjar en la forma damunt dita devant ells posem. En apres per tal que cascun dia nos siam remembrants del exempli de humilitat que nostre Senyor als seus dexebles e subseguentment a nosaltres lexa: ordonam oltra les dites coses cascun dia ordinariament a tretse pobres menjar continuament esser donat en la nostra cort real per tal que devocio real de lavar a ells les mans e besarlos aquelles oferent a cascun tres diners barcheloneses en Catalunya et en regne de Valencia et dos diners jaqueses en Arago et quatre diners mallorquins en Mallorques et quatre alfonsins en Sardenya a honor daquell en la man del qual los cors dels reys esser son demostrats exegir puscam axi con desijam. In Paresceve pero de nostre Senyor a tretse als quals ultra la ablucio de les mans a honor daquest Jesu-Christ qui per la sua passio de menjar no corruptible de gloria eternal aquest dia nos sadolla jonoyls plegats menjars posam. Volem encara als ordens de pobretat de la terra nostra almoynes esser donades per la manera ques segueix ultra aquelles almoynes les quals reeben en nostra absencia: ço es que con serem en ciutats o viles dins la nostra senyoria si nos presents erem sien donats cascun any davant la festa de Nadal de nostre Senyor als monastirs daquell loch per pietança vuit diners jacceses o dotse diners barcheloneses o setse diners mallorquins o setse alfonsins segons les terres on serem per cascun frare o sor daquells monastirs.

LXVIII. Reg. n° 479, fol. 173. 31 agosto 1329. Alfonso IV, almoyna

LXVIII. Reg. n° 479, fol. 173. 31 agosto 1329.

Noverint universi quod nos Alfonsus etc. sedula meditatione pensantes quod licet tempore illustrium principum domini Jacobi abavi et domini Petri avi et domini Alfonsi patrui nostrorum recordationis inclite regum Aragonum plures in civitate Valentie confratrie de eorum auctoritate atque consensu fuissent comuniter institute: verumtamen quia ex congregationibus et conventionibus hominum non numquam monopolia et illicita emergunt consilia que illicitis actibus ausum prebent: serenissimus dominus Jacobus recolende memorie rex Aragonum genitor noster confratrias omnes civitatis et regni Valentie excepta confratria quo dicitur sancti Jacobi reprobavit easque cassavit et irritavit ac perpetua sustulit sanccione inter quas confratriam olim per peyllerios dicte civitatis editam et multo tempore observatam noscitur sustulisse. Quia tamen nunc per vos proceres nunc peyllerios civitatis pretacte nobis extitit supplicatum ut cum ad laudem Dei et beati Francisci regalis corone servicium et eorum reipublice comodum intendatis super capitulis sub anexis confratriam statuere nostram auctoritatem atque decretum eidem imponere dignaremur nos visis ipsis capitulis nobis oblatis continencie subsequentis:

- Primerament que tot confrare cascun dissapte don mealla e la pecunia que daquen exira sia convertida a tenir una lantea ardent continuament de nit et de dia davant laltar del benaventurat sent Francesch e cascun any sien comprats II ciris de II libres cascun los quals sien posats en laltar lo dia de sent Francesch a reverencia del qual arden et cremen et si alcuna cosa de la peccunia sobrara aquella sia donada per amor de Deu a alcun confrare o a muller o a fills daquell qui sia vengut a fretura sens colpa sua et no sia convertida en alcunes altres coses. Item que si alcun confrare sera detengut de malaltia los majorals de la confraria per esguardament de pietat et per caritat de proisme visiten aquell et en la visitacio donen obra ab acabament que aquell reeba los sagraments de santa Esgleya a salut et remey de la sua anima: et si per aventura aquell molt de temps estara malalt et les companyes de casa no podien sostentar lo trabayll de dia et vetlar de nit o no haura companyes o parents quil trabayl reportassen quels majorals fassen manament a certs confrares que de nit vetlen et pensen del confrare: et si sesdevendra que aquell confrare de nit pas desta vida que X confrares vetlen lo cors: et si aquell no haura bens temporals de que sia feyta la sepultura quels majorals de la confraria compren et paguen de la almoyna de la confraria ço que costara la sepultura. Item cascun confrare tinga I ciri de mige llibre de cera lo qual port creman com lo cors portaran de son alberch o casa tro a lesgleya on deura esser soterrat e crem tro la absolucio sia feyta per lo prevera ans de la missa o de vespres: e feyta la dita absolucio apaguen los dits ciris e com la missa o vespres seran dites e lo prevera comensara les orations de la absolucio encenguen los dits ciris los quals porten creman tro lo cors sia soterrat: et cascun confrare diga per anima del confrare defunt C vegades la oratio del pater noster et do I diner als majorals et aquella pecunia sia convertida en la almoyna de la confraria axi per la sepultura feyta o faedora a confrares qui no hagen facultats temporals com encare a confrares qui sien venguts a inopia no per lur colpa. Item si algun confrare morra fora la ciutat dins espay de V legues quels majorals de la confraria vagen o trameten a aquell loch on lo confrare sera finat e aquell sia portat a son alberch e apres soterrat en la parrochia o esgleya on sera lexat e fassenli loffici segons que damunt es declarat: e si aquell no haura bens de que pach les messions del aportar e de la sepultura sia pagat de la almoyna de la confraria. Item si algun confrare per sos peccats o desastre cativara e aquell bonament la reenço pagar no pora cascun confrare per amor de Deu e esguardament de pietat do en ajuda de la reenço daquell II solidos. Item si algun demanara o requerra que sia reebut en la confraria los majorals ab alguns prohomens que a ells ben vist sera certifiquense bonament de la fama condicio e conversacio daquell: e si atrobaran aquell esser suficient no guardada ringa mas bon estament de sa persona sia reebut en confrare pagant V solidos a la almoyna en la entrada e V solidos a la fi si bens haura. E si algun confrare apres que sera reebut en la confraria en la qual algun temps haja estat e perseverat bonament e apres per sos peccats o folia caura en peccat publich que aquell sia amonestat per lo guardia dels frarers menors ques tolga daquell peccat: e si daço per la dita amonestacio correger nos volra quels majorals amonesten aquell privadament I o II o III vegades ques partescha del dit peccat: e si aquell axi amonestat corriger nos volra que en aytal cas sia posat en capitol et per tuyt sia remogut de la confraria a bon exempli daquells que be perseveraran et a terror daquells qui semblant peccat volrien assajar de fer. Item quels majorals manen capitol quels confrares sapleguen en la casa de sent Francesch e aqui ordonen lo dia que volran fer pietança als frarers de la dita casa o altres coses necessaries per la almoyna de la confraria faedores en lo qual capitol puxen ordonar e elegir cascun any majorals: e si per ventura algun sera rebel de no venir visitar los malalts o a soterrar los morts o altres bons ordonaments paguen I libre de cera pera laltar de sent Francesch. Item que tots los confrares qui en aquell any seran passats desta vida sien meses e posats en scrit a memoria: lo qual scrit los majorals mostren lo dia de la pietança al custodi del frares menors si present sera e en absencia daquell al guardia per tal quels frares fassen commemoracio per animas daquells: e en lo dia de la pitança sia feyt anniversari et commemoracio general per los confrares defunts en lo dit convent al qual sien tots los confrares ab lurs ciris axi com si fos cors de confrare per lo qual anniversari sia dat al convent dels frares a la taula de la sobredita almoyna X solidos. Item quels majorals del any passat reten compte e rao en presencia dalguns prohomens confrares als majorals qui elets seran per tal que sia cert que la pecunia per aquells reebuda sia convertida en les coses meritories en los damunt dits capitols contengudes e per tal que algun no haja opportunitat o avinentea de retenirse alguna cosa de la almoyna de la confraria: et si per compte sera atrobat que aquells hagen a tornar aquella peccunia sia convertida en les almoynes dessus declarades et no en negunes altres coses e axis seguescha de uns en altres.

- Idcirco vestris super hoc supplicationibus inclinati cum contenta la dictis capitulis videantur bona elemosine et opera caritatis inducere et ex eis nullum in posterum presumatur damnum malum aut dispendiosum periculum imminere cum presenti carta nostra gratis et ex certa scientia ac mera libera et spontanea voluntate dicte confratrie nostrum prestamus assensum et ei auctoritatem regiam impendimus et decretum. Mandantes procuratori ejusve vices gerenti justiciis bajulis et aliis officialibus nostris regni Valentie presentibus et futuris et eorum loca tenentibus quatenus hujusmodi confratriam per nos vobis ut est dictum concessam et approbatam per vos institui eamque permittant perpetuo et inviolabiliter observari. in cujus rei testimonium etc.
Data Valentie pridie calendas septembris anno Domini MCCCXXIX. - Berengarius Salvatoris mandato regis facto per dominum cancellarium.

LXIX 1330

De la Custurera et de la coadjutora.

De la Custurera et de la coadjutora.

Allo quen les vestidures nostres manam et volem observar ço es que nos facen sino per sartre cert en aço diputat et jurat dins lalberch nostre molt mes en les camises et semblants coses que mes que les altres vestedures a la nostra persona se aproismen servat esser volem: ordenants que una bona fembra custurera en nostra cort sia reebuda que dins nostre alberch les camises nostres et semblants coses tall et faça diligentment. E aquella encara con covinable sera los draps del nostre lit et de la taula en loch secret lau et nedeig ab acabament en tal manera que aquestes coses sien axi secretes que per alscuns no puguen esser vistes o manejades: et la moneda necessaria per les camises lançols tovalles et altres coses lavadores de nostre camerlench exigir et reebre no ometa. Als camarlenchs sia sotsmesa et a nos sagrament et homenatge faça axi con lo sartre. La coadjutora empero sua per nos elegidora en la sua absencia o en altra manera embargada aquelles coses que seran de nostra persona lavar sia tenguda et les altres coses faça segons que pora les quals la dita custurera era faedora: e encara en la sua presencia a aquella ajut et tovalles les quals en nostra taula se tenen et draps de lits daquells qui en nostre alberch jaen con necessari sera lau: e sia sots los camerlenchs e a la un dells faça homenatge ab sagrament axi con la costurera damunt dita.

Dels Camarlenchs.

ACI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI 

Dels Camarlenchs.

Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia de nostra persona con a servesis faedors los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment a continua asistencia a nostre costat e encara a domestica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e destament no minues deputem. Emperamor daço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals lacostament de nostre costat ennobleesca (en dos palabras, en nobleesca) e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la un laltre reparar pusca e soplir: e ells tots consellers nostres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre aço feta la qual en escrit tenguen: liurar especies confits e fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents los quals fora de la taula nos menjarem fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament fer se pora prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axi con se pertanyera: et aquell absent o occupat laltre son offici exercesca. E con nos empero al offerir algunes vegades bonament anar no porem lavors aquell qui fara loffici axi con dit es la oblacio al mayor noble baro qui present sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos a la oblacio offeridora vaja: la moneda empero que per nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustants que en festes damunt dites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present sera o en la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al offici del apothecari pertanyents portar e posar davant nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faça. Encara nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre dels escuders de la
cambra o dels uxers: e aquell qui haura regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que ço que Deu no vuyla per no cauta custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con se volran: lun empero dels si san o present
sera a aço per deute sia estret mayorment quant cascun dels jaer covendra davant nos. Empero
cascun dels qui dins la nostra cambra en qualque manera jaura per mellor segurtat de nostra persona
armes militars ab si e de prop tots temps appareylades haja e complides: e si en aço fer sera negligent de la quitacio sua de un dia per cascunes vegades les quals les dites armes appareylades haver segons que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser punidors. Sobre tot aço encara a qualque loch nos irem tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre costat davant nos anants o en altra manera segons que loch hi haura a nos de prop estan: e a ells injungim esguardar que davant nostre esguardament remoure facen aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. Aquestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram ço es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero que en la exhibicio daquests serveys prerogativa donor entre ells sia servada quel primer camerlench davant laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam los dits camarlenchs los quals per molt major familiar exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts haver poder en los hostals als quals nos declinar sesdevendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir les obres les quals en nostre alberch seran construydores. En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es faedor als ditz camarlenchs diligentment manam curar quen temps de guerres con a qualque host personalment nos anar sesdevendra engir les tendes nostres tots temps sia provehit e mayorment de nits a segurtat de nostra persona de totes coses necessaries mayorment de sufficient custodia domens armats. Hagen encara nos sollicitar que al fre de nostre cavall homens suficients per aptitut darmes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nulla manera no relexen. Aço mes avant ordonam quel primer camarlench enventari de totes les coses que son en la nostra cambra e ques tenen per larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals per servey tot dia als officials a ell sotsmeses son comeses axi con lo reboster e als altres diligencia en guardar ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de
les coses desus dites. E sertes ell absent relex la custodia ab inventari al altre camarlench: abdos empero absents al pus antiquit dels escuders de la cambra si es present la custodia en les coses damunt dites ab
enventari per ells sia comesa. Volem empero que aquell qualque sia qui per la major part del any les damunt dites coses totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional de la casa nostra present
laltre si pero en la cort nostra lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre sia tengut.
En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques coven lo merit regonega de son sobiran als dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra donam poder ço en los escuders de la cambra ajudans barber metges cirurgians secretaris escrivans uxers
posader porters armador real sastre costurer apothecari reboster guarda de les tendes e escombradors del palau: los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de quitacion privar per un mes o menys segons la manera de la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden donar exceptats als secretaris als quals per la nostra magestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments de les quals a les vegades usas tots temps con delles volrem usar
appareyllades sien segons conveniencia del nostre estament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la ordonacio per nos sobre aço feta per tal que per color de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho
de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vestidures e ornaments per defalliment trobats seran transgressors. E con per alcun cas embargats lavar los
peus dels pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en loffici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles vehen a devocion siam provocats. Sien encara los camarlenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual cosa Deu no vulla seriem agreviats que no poguessem de aytals coses remembrar que en loffici davant nos o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor no sia lexada: en apres con sabran nos voler per lanima dalcun deffunt sollenpna missa fer cantar manen als nostres rebosters que juxta
la ordinacio per nos feta sobre la lumenaria dels deffunts la qual en escrits tenguen appareylen brandons
per aquells encendre en la missa damunt dita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols daquesta nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e aquells ligen sovinerament o ells liger (legir) se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga: e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corregir Ies negligencies dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esdevendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun loch si donchs aqui no vesien la impressio de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camerlenchs et qui per temps seran en lo comensament de lur offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran e per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar seran estrets que ab tot lur poder e enginy dampnatge de nostra persona lo qual poder esdevenir sabran esquivaran e la salut nostra e estament aytant con a ells possibil sera conservaran e si dalcun qual que qual dampnatge de nostra persona o del estament nostre sabran o per semblant de veritat hauran oyt procurar aquell a nos al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna cosa no faran ne han feta perque no puguen plenerament totes aquestes coses complir. Ne es maraveyla si en aquest cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut homenatge prenam cor certes per custodia de un petit castell exegit es estat
homenatge tots temps sa entras de nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio dels consellers los camarlenchs consellers nostres sien enteses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio declarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab acabament: en apres encara injungim als dits camarlenchs que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats ço es dels ajudants de cambra et del sastre et sos coadjutors dels rebosters comuns et dels altres del rebost dels porters e sotsporters del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes es diputat e dels adjutors daquell que be et lealment en son offici se hauran et specialment engir la salut e conservacio de la persona et estament nostres los dampnatges per lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra nos per qualsque altres esser procurades o si a nos revelar no ho podien aço revelaran a alcu dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia pervenir.

 

Dels escuders de la cambra

Les reynes Darago se faran consegrar, los reys Darago les coronaran

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN.

Scrit es en la sancta Scriptura que apres totes les coses creades Deu omnipotent crea lom e veent quel hom tot sol no era profitos dix: No es bo hom esser sol façam a ell ajutori semblant a ell. Perque apar per la paraula demunt allegada e per les seguents en ço que diu façam a ell ajutori semblant a ell que Deu dona Eva a Adam per companyona majorment con fo formada de la costella del costat de Adam segons que en la sancta Scriptura es demostrat per les paraules seguents: E con hagues dormit pres una de les costelles daquell e umplila de carn e nostre Senyor Deu hedifica la costella que havia presa de Adam en fembra e amenala a Adam. E axi apar que Eva fon dada a Adam per companyona cor del mig loch del cors del hom fo presa e formada e no de les parts jusanes a dar entendra que no fos subdita al hom ne axi mateix fo presa o formada de les parts sobiranes per tal que no fos entes ella esser sobirana al hom. Donchs conve que axi con nostre Senyor Deu deputa e ordena per companyona Eva a Adam que les reynes Darago companyones sien dels reys Darago e daquelles gracies spirituals honors e prerogatives que sancta mara Esgleya los reys Darago ha insignits se alegren. On con entre les altres gracias spirituals de les quals sancta mara Esgleya ha ennobleits e exaltats los reys Darago si es lo sant sagrament de unccio en lo qual sancta mara Esgleya mana les reynes Darago esser participants: per ço ordonam que les reynes Darago sien consegrades per lo matropolita e per los reys Darago coronades segons que davall se conte car daço havem figura espressa del rey Assuer qui corona Hester on es scrit: Posa la corona del regne en lo cap daquella. Per ço ordonam quel dia avans de la vigilia de la festa que la reyna se deura coronar la reyna se bany en lo vespre e apres lo dia de la vigilia en lo mati seguent se confes e reebe ab aquella humilitat e devocio que puxa lo cors de Jesuchrist es mut de camisa e de totes vestedures novas: en lo qual dia de la vigilia a hora de completa la reyna partira del alberch del rey e ira vestida ab les vestedures blanches e ornaments de cap acustumats saul que no port garlanda ne corona en lo cap e cavalcara en cavall blanc sens que null hom no la men per les regnes del cavall e axi ab molts brandons e luminaries e altres sollempnitats de goig e de alegria ira tro a la Seu e fara oracio en la Seu e aquella oracio feta ira posar e dormir en aquell loch pus apte e pus covinent dins la Seu o defora pus prop daquella. E lo dia de la festa de mati levar sa e vestida ab les vestedures e en la forma quel vespre precedent hi sera anada irassen a la Seu e en la porta major de la esgleya seran larchabisbe o matropolita e altres bisbes e prelats vestits in pontificalibus e tots los altres clergues en la processio be ornats devant anant lo sant Evangeli ab dos creus e ab encenser e ab luminaries et en la dita porta de la esgleya lo pus honrat dels bisbes qui aqui seran diga la oracio quis segueix.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus fons et origo totius bonitatis qui feminei sexus fragilitatem nequaquam reprobando avertis sed dignanter comprobando potius elegisti et qui infirma mundi eligendo fortia queque confundere decrevisti quique etiam gloria virtutisque via triumphum in manu Judith femine olim judayce plebi de hoste sevissimo resignare voluisti: respice quesumus ad preces humilitatis nostre et super hanc famulam tuam N. reginam nostram que suplici devotione assumpta est in reginam bene+dictionum tuarum dona multiplica eamque dextera tue potentie semper et ubicumque circunda ut umbone tui muniminis undique firmiter protecta visibilis seu invisibilis hostis nequitias triunphaliter expugnare valeat et una cum Sara atque Rabecha Lia atque Racxele beatis reverendisque feminis fructu uteri sui fecundari seu gratulari mereatur ad decorem totius regni statumque Sancte Dei Ecclesie regendum necnon et protegendum: per Christum Dominum nostrum qui ex intemerate beate Marie virginis alvo nasci visitare et renovare hunc dignatus est mundum qui tecum vivit et gloriatur Deus in unitate Spiritus sancti per inmortalia secula seculorum.

E apres la reyna en mig de dos bisbes ira devant laltar major e aqui siali apparallat un siti reyal ornat de drap dor prop laltar en la part on se diu levangeli e lo matropolita dira la oracio seguent.

Oratio.

Deus qui solus habes inmortalitatem lucemque habitas inaccessibilem cujus providentia in sua dispositione non fallitur qui fecisti ea que futura sunt et vocas ea que non sunt tanquam ea que sunt qui superbos equo moderamine deicis atque humiles dignanter in sublime provehis inefabilem misericordiam tuam supplices exoramus ut sicut Ester reginam israhelitice causa salutis de captivitatis sue compede solutam ad regis Assueri talamum regnique sui consortium transire fecisti ita hanc famulam tuam N. reginam nostram humilitatis tue benedictione christiane plebis salutis gratia ad dignam sublimemque regis nostri copulam et regni sui participium misericorditer transire concedas et ut regalis federe conjugii semper permanens pudicam proximam virginitati palmam continere queat tibique Deo vivo et vero in omnibus et super omnia jugiter placere desideret et te inspirante que tibi placita sunt toto corde perficiat. Per Dominum.

E dita la dita oracio la reyna entrarsen ha en la sagrestia e despullar sa aquelles vestedures ab les quals hi sera entrada e vestes primerament una camisa romana de lenç fesa en lo cabeç devant e detras ab botons en quascuna fanadura ab los quals se cloguen les fanadures del cabeç de la dita camisa romana:
e sobre la dita camisa vestes lo camis de drap de seda blanch e sobre lo dit camis cinyes un cordo de seda blancha: e vestides aquestes vestedures vestes la dalmatica feta a forma de dalmatica de sotsdiacha con diu la epistola a la missa la qual sia de vallut blanch fresada e sembrada de obratges dor ab perles e pedres precioses: e apres pintenla la pus honrada donçella quiy sia: e aço fet sia comenat lo ceptre a una dona e lo pom a altra les quals isquen de la sagrestia primerament en un agual axi que la pus honrada daquestes dues port lo ceptre en la man e vaga a la part dreta e laltra lo pom en la man e vaga a la part esquerra: e apres daquestes isque altra dona qui port en les mans un baci dargent bell e xich en lo qual port la corona ab la qual la reyna deura esser coronada e aquesta dona sia pus honrada que totes les altres. En apres isqua la reyna e vaga ab los cabells solts e no port en lo cap vel ne ligat alcun ne garlanda ne cordo: e persona alcuna no vaga prop la reyna. E en aquesta manera la reyna e les dones demunt dites vagen tro a laltar major de la Seu: e quant seran devant laltar major un dels bisbes prena la corona del bacin e posla sobre laltar e altre bisbe prenga lo ceptre e altre lo pom e posenlos sobre laltar. E aqui a un pas devant laltar major la reyna romangue ab duas donçelles les pus honrades qui hi sien e ajonollse e prostrada en terra sobra un coxi ella estia e les donçelles desense della. E aço fet dos honrats clergues començen e diguen la latenia segons que demunt en la consagracio del rey es ja scrita e contenguda salvant que en aquell pas on diu: ut presentem famulum tuum N. benedicere et sanctificare digneris e apres la on diu: ut ipsum regem benedicere et conservare digneris sia dit:
Ut presentem famulam tuam N. reginam nostram bene+dicere et coronare digneris -
te rogamus audi nos.
E aquella latania acabada un dels bisbes diga ço quis segueix:
Pater noster qui es in celis. - Et ne nos inducas in temptationem. - Sed libera nos a malo.
- Salvam fac ancillam tuam. - Deus meus sperantem in te. - Esto ei Domine turris fortitudinis. - A facie inimici. - Nichil proficiat inimicus in ea. - Et filius iniquitatis non apponat nocere ei. - Domine exaudi orationem meam. - Et clamor meus ad te veniat. - Dominus vobiscum. - Et cum Spiritu tuo.

Oremus.

Protende quesumus Domine famule N. regine nostre dexteram celestis auxilii ut te toto corde perquirat et que digne postulat assequi mereatur. Per &c.

Oratio.

Actiones nostras quesumus Domine aspirando preveni et adjuvando prosequere ut omnis nostra oratio et operatio a te semper incipiat et per te cepta finiatur. Per &c.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus hanc famulam tuam N. reginam nostram celesti benedictione sancti+fica que in adjutorio regni regina extitit per te electa tuamque ubique sapientiam doceat atque confortet ut Ecclesia tua fidelem famulam semper agnoscat. Per eundem &c.

E dites aquestes oracions lo dit bisbe tenent les mans junctes als pits diga ab veu mijancera lo prefaci seguent:
Per omnia secula seculorum. - Amen. - Dominus vobiscum. - Et cum Spirituo tuo.
- Sursum corda. - Habemus ad Dominum. - Gratias agamus Domino Deo nostro.
- Dignum et justum est.

Prephatio.

Vere dignum et justum est equum et salutare nos tibi semper et ubique gratias agere Domine Sancte Pater omnipotens eterne Deus donorum cunctorum actor ac distributor benedictionumque omnium largus infusor. Tribue super hanc famulam tuam N. reginam nostram benedictionis tue copiam et quam humana sibi electio preesse gaudet tue superne electionis ac benedictionis infusio acumulet. Concede ei Domine auctoritatem regiminis consilii magnitudinem sapientie prudentie et intellectus abundantiam religionis ac pietatis custodiam quatenus mereatur benedici et augmentari in nomine ut Sara visitari et fecundari ut Rebeca contra omnium muniri vitiorum monstra ut Judith in regimine regni eligi ut Hester ut quam humana nititur fragilitas benedicere celestis potius intimi roris repleat infusio ac que a nobis benedicitur in reginam a te mereatur obtineri in premio eternitatis perpetue et sicut ab hominibus sublimatur in nomine ita a te sublimetur fide et operatione. Illo etiam sapientie tue eam rore perfunde quem beatus David in repromissione et filius eius Salomon percepit in locupletate. Sis ei Domine contra cunctorum ictus inimicorum lorica in adversis galea in prosperis sapientia in protectione clipeus sempiternus: sequatur pacem diligat caritatem abstineat se ab omni impietate loquatur justitiam custodiat veritatem sit cultrix justicie et pietatis amatrix religionis vigeatque presenti benedictione in hoc evo annis plurimis et in sempiterno sine fine eternis. Per omnia secula seculorum. Amen.

E aço fet lo matropolita proceesca a la sacra unccio segons ques seguex a la qual unccio sia apparallat lo li sanctificat ab lo qual lo matropolita li uncte lo cap dels pits e la sumitat de cascuna de les spatles e apres torchli los lochs unctats ab un bell drap de li. E dementre lo matropolita fara la dita unccio diga les oracions seguents.

Oratio.

Deus pater eterne glorie sit tibi adjutor et Omnipotens benedicat tibi preces tuas exaudiat vitam tuam longitudine dierum adimpleat benedictionem tuam jugiter confirmet te cum omni populo in eternum conservet inimicos tuos confusione induat et super te Christi sanctificatio ac hujus olei infusio floreat ut qui tibi in terris tribuit benedictionem ipse in celis conferat meritum angelorum ac bene+dicat te et custodiat in vitam eternam Jesus Christus Dominus noster qui vivit &c.

Oratio.

Spiritus sancti gratia nostre humilitatis in te copiosa descendat ut sicut manibus nostris licet indignis oleo materiali oblita pinguescis exterius ita ejus invisibili ungimine delibuta impingari merearis interius ejusque speciali unctione perfectissime semper imbuta et illicita declinare tota mente et spernere discas et valeas et utilla anime tue cogitare jugiter optare atque operari queas et operes auxiliante Domino nostro Jesuchristo qui cum Patre.

E aço fet lo rey que aqui sia present vestit ab les sues insignies reyals prenga la corona del altar e posla en lo cap de la reyna e dementre la li posara en lo cap lo matropolita diga les oracions seguents.

Oratio Corone.

Officio nostre dignitatis in reginam sollemniter benedicta accipe coronam regalis excellentie que a manibus regalibus capiti tuo imponitur unde sicut exterius auro et geminis redimita renites ita interius auro sapientie virtutumque geminis decoran concedas quatenus post occasum hujus seculi cum prudentibus virginibus Sponso perempni Domino nostro Jesus-Christo digne et laudabiliter occurrens regiam celestis aule merearis ingredi januam auxiliante eodem Domino nostro Jesu-Christo qui cum Deo patre.

E esplegades les dites oracions lo rey liure a la reyna lo ceptre en la ma dreta e dementre lo li liurara lo matropolita diga la oracio seguent.

Oratio Ceptri.

Accipe virgam virtutis et equitatis et esto pauperibus misericors et affabilis viduis pupillis et orphanis diligentissimam curam exhibeas ut omnipotens Deus augeat tibi gratiam suam. Qui vivit et regnat per &c.

E apres lo rey prenga lo pom dor de laltar e donlo en las mans de la reyna e tengalo en la man esquerra e dementre aços fara lo matropolita diga la oracio seguent.

Oratio Pomi.

Accipe dignitatis pomum et per id in te catholice fidei cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris regina et principissa regni et populi ita perseveres auctrix et stabilitrix christianitatis et fidei christiane ut felix in opere locuplex in fide cum Rege regum glorieris per evum cui est honor et gloria in secula seculorum. Amen.

E apres lo rey liure lanell a la reyna en lo quart dit de la man dreta qui es appellat medicus e lo matropolita diga la oracio seguent.

Nota: lo quart dit de la man dreta qui es appellat medicus : el cuarto dedo de la mano derecha que es llamado "medicus". El dedo anular, (anuli, anulum, etc), anell, anillo.

Oratio Anuli.

Accipe regie dignitatis anulum et in te catholice fidei cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris regina populi ita perseveres auctrix et stabilitrix christianitatis et christiane fidei ut felix in opere locuplex in fide cum Rege regum glorieris per evum cui est honor et gloria in secula seculorum.

E encontinent un dels bisbes començ a dir alta veu aquest ymne: Te Deum laudamus te Dominum confitemur segons que demunt es contengut en la consagracio del rey e per tot lo cor de la clerecia sia continuat sollempnialment e una de les oracions ques seguexen apres lo dit ymne qui comença: Benedicat tibi Dominus et custodiat.
Depuys sia proceit en la missa. E dit lo evangeli quant se cantara lo ofertori la reyna sia manada per los dos bisbes a la oferta e ofira aquell dia set diners dor en significança de les set virtuts cardinals contraries als set peccats mortals. E apres sia tornada en son siti reyal e sia proceit en la missa tro a la fin. E en la manera demunt dita sia feta e celebrada la unccio e coronacio de la reyna. Empero si per ventura sesdevenia quel rey e la reyna abdosos se consegrassen es coronassen en un dia la manera demunt dita en tot e per tot sia observada en cascun dells ensemps segons que demunt pus clarament es expressat: axi empero quel rey sia tota vegada primer en totes coses axi en cavalcar com en reebre benediccions e en la consagracio e en la coronacio e en reebre les altres insignies reyals demunt dites. E apres dita la missa la reyna vajassen cavalcant en lo dit cavall vestida ab la dalmatica e ab totes les altres insignies reyals e vestedures demunt dites ab les quals haura estat en la missa e la corona en lo cap al alberch del rey. E lo cavall port los sobresenyals blanchs e los pus nobles homens qui hi sien prenguen lo cavall per les regnes e vagen pus prop della: e apres los cavallers e en apres los ciutadans pus honrats e devant la reyna vage tot hom a peu. E apres derrera la reyna vagen totes les nobles donas e altres a peu. E en aquesta manera la reyna e tots los altres vagen al alberch del rey. E con la reyna sera al alberch del rey descavalch e entresen en la sua cambra e despullse la dalmatica e la camisa romana e lo camis e vestes cota e mantell de drap dor e isca de la cambra ab la corona en lo cap e ab lo ceptre en la man dreta e ab lo pom en la man esquerra e vajassen al palau on deura menjar lo qual sia ornat e apparellat aquell dia segons ques seguex. Primerament la sua taula sia en loch eminent posada en guisa que per tots los menjans en aquell sia vista. E en les espatles en la paret sia fermat un drap dor e de vellut vermell o daltre drap lo qual monstre en si senyal de la reyna e del rey: e sobre aquell sia posat un sobracel daquell senyal e obratge mateix. En apres tot lo romanent del palau sia encortinat per les parets tant solament de bells e preciosos draps. E anans que la reyna se assega a la taula lo matropolita qui laura consegrada o altre honrat prelat diga la benediccio qui es acostumada de dir al seent de la taula. E aquell dia sega la reyna sola a la taula. E apres pos lo ceptre en la taula a la part dreta e lo pom a la part esquerra: e sia apparallada una taula pus prop daquella de la reyna que neguna altra en que seguen les dones dels reyals e mullers daquells: e totes les altres dones e donçelles seguen en les altres segons que es acostumat. E con la reyna haura menjat leuse de la taula e lo dit matropolita o altre honrat prelat diga la benediccio la qual es acustumada de dir al levant de la taula. E la reyna prenga lo ceptre en la man dreta e lo pom en la man esquerra e ab la corona al cap vagessen al palau o sala la qual li sia apparallada per estar apres menjar ab les dones e donçelles lo qual sia apparallat e ornat en la forma seguent. Primerament li sia apparallat un siti reyal en alt en guisa que per tots estants en lo dit palau sia vista e en les espatles en la paret sia fermat un drap dor e de vellut vermell o daltra drap rich a senyal del rey e de la reyna pus rich que aquell del palau de menjar e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal e obratge mateix. E apres tot lo dit palau o sala sia encortinat per les parets de bells e preciosos draps e per lo sol del palau o sala sien esteses tapits e altres draps bells acustumats de stendra per terra. E la reyna coman lo ceptre e lo pom a les pus honrades dos dones quiy sien e tenga solament la corona en lo cap. E apres un poch sia dat del vin a la reyna e a tots los altres ab confits. E apres la reyna entressen en la sua cambra la qual sia ornada en la forma seguent. Primerament hi sia apparallat un lit ab cobertor e cortines acabades de bells e richs draps de un obratge tot. E en apres la dita cambra sia encortinada per les parets de pus bells e richs draps que la dita sala o palau. E axi mateix en lo sol de la cambra sien esteses tapits e draps pus bells e pus honrats que aquells de la sala e palau: e aqui pos la corona e no cavalch ne isca de casa aquell dia. E la reyna aquell dia e laltre seguent tenga tinell a tot hom: e aquests dos dies deuen servir los infants e nobles segons ques segueix. Car si hi ha dos infants fills de reys la un es assaber lo major o pus antich servesca aquells dos dies de offici de majordom et laltre de offici de camarlench.
E los altres nobles e barons exercesquen singularment los officis del palau devall scrits es assaber de coper sobrecoch de botaller de raboster de panicer de tallar devant la reyna e de portar lo tallador de la sua vianda e de ventall en qual temps vulla que sia.

BARTOMEU FERRÁ PERELLÓ. LA RONDALLA DELS TRES HOSTES. VENTADA. DEU CASTIGA. IGNORANCIA

BARTOMEU FERRA

(Ferrá, la à encara no la escribíen à).

Bartomeu Ferrá y Perelló (wikitroles cat)

Ans
que tot se doná a conexer per ses poesies satíriques y cuadros de
costums mallorquines, y mes per algunes comedies, com Els calsons de
mestre Lluch y Contes vells,
barallas noves. Aprés escrigué composicions séries y conseguí que
fos mencionada en los Jochs florals de Barcelona de 1869, la
titolada: Ensòmnis é remembrançes, y en los de 1870 y 1871,
obtingueren lo segon accéssit el romanç, Les minyonetes de Son
Cigala y La rondalla dels tres hostes. Ha publicat totes ses poesies
en un volúm in 4.° estampat p'en Felip Guasp l'any 1872. Naxqué lo
dia 3 d'octubre de 1843.

http://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0026585.xml

LA RONDALLA DELS TRES
HOSTES.

(A
na Marieta Rosselló y Zavaleta.)

Açò
era y no era,

Fa
temps enrera,

Una
donzella, filla

Del
rey d'un'illa.

Fada
ne fou sa mare,

Mas,
no viu ara.

Dins
lo castell tot' hora

Plora
que plora,

Broydant
prop de sa dida

Molt
esmarrida,

Que
'l rey no vol que surta

A
cullir murta.

Lo
rey les hores passa

Cassa
que cassa

Per
entre boschs d'alzines

Sonant
botzines.

LOS
TRES PEREGRINOS. (Huéspedes)

(A
María Rosselló y Zavaleta.)

Érase
que se era (28): allá en tiempos añejos hubo una doncella hija del
rey de una isla. Hada fue su madre, mas ya no existe: y la doncella
vive apenada y triste en el castillo, bordando con primor junto a su
nodriza, y llora que llora porque su padre no quiere que salga a
coger mirto.

Pasando
está el rey las horas caza que caza, con sus trompas ensordeciendo
las selvas y los

Sa filla 'l veya corre

De
dalt la torre,

Y
méntres que corria

La
nit venia;

Per
devallá a la sala

Baxa
l'escala,

Quant
òu lo cant en l'ayre

D'un
bon trobayre.

-
Dama de la finestra,

Per
un sol vespre

Vullau
darme posada;

Y
la vetlada

Vos
cantaré les gloses

De
les set roses.

-
Bé pot pujar sens triga;

Ben
vingut siga!

Mon
pare alberch no nega

A
qui me prega,

Si
bé no vol que surta

A
cullir murta. -

Lo
jovencell li parla

Jurant
aymarla;

L'escolta
la donzella

Tornant
vermella.

-
¿Quín present me fariau

Si
ab mí 'us uniau?

-
Mon arpa del sò lliure,

Que
fa reviure.

encinares. La hija sigue
al padre, desde el torreón más alto, con melancólica mirada, y así
ve adelantarse la noche. Mas, al bajar a la sala del castillo por el
caracol estrecho, oye resonar en el aire el canto de un trovador.

-
Niña, la mi niña, que al mirador te asomas, dice, dígnate
hospedarme por una sola noche en el castillo, y te cantaré en la
velada, si te place, el tierno romance de las siete rosas.

-
Seáis el bien venido! Entre sin tardanza el trovador: mi
padre no rehúsa el albergue a quien
de mí lo implora, aunque salir no me deja a coger mirto.

El
doncel la habla de amor, y amor la jura; la doncella le oye
poniéndose encarnada.

-
Dime, ¿qué presente me harías si te unieses a mí?

-
Mi laúd te diera de libres acordes, mi laúd que vuelve los
corazones a la vida.

- Trobayre, aquexa
hisenda

Trau
poca renda.

-
Dama, prou vos valdria

Esta
arpa mia. -

Lo
rey parteix sens patge

Al
hermitatge;

Cada
any hi va una volta

A
fer l' absolta,

Hont
s'esposa estimada

Es
soterrada.

Del
mirador, sa filla

Esguardant
l' illa,

Veu
que una nau lleugera

Vé
a la ribera,

Y
un mariner ne corre

Cap
a la torre.

-
Dama de la finestra,

Per
un sol vespre

Vullau
darme hospedatge;

Y
mon vïatge

Vos
contaré, si agrada,

Exa
vetlada.

-
Bé pot pujar sens triga;

Ben
vingut siga!

Mon
pare alberch no nega

A
qui me prega,

Si
bé no vol que surta

A
cullir murta. -

- Escaso es tu don: poco
produce, trovador, tu hacienda.

-
Mi laúd, niña, no tiene precio: con él tendrías un tesoro ! -

El
rey, sin paje que le acompañe, se dirige a la ermita. Va una vez
cada año a orar por su amada esposa sobre la misma tierra que la
cubre.

Contemplando
la tierna doncella desde la ventana su adorada isla, ve una ligera
nave que llega a la playa y un marinero que corre hacia el castillo.

-
Niña, la mi niña, que al mirador te asomas, dígnate hospedarme por
una sola noche en el castillo y te contaré, si te place, en la
velada mi viaje y mis aventuras.

-
Seáis el bien venido! Suba el marinero sin tardanza: mi padre no
rehúsa el albergue a quien de mí lo implora, aunque salir no me
deja a coger mirto.

Lo mariner li parla

Jurant
aymarla;

L'escolta
la donzella

Tornant
vermella.

-
¿Quín present me fariau

Si
ab mi 'us uniau?

-
Ma nau que 'l mar navega

'Xi
com llampega.

-
Mariner, exa hisenda

Trau
poca renda.

-
Dama, prou vos valdria

Exa
nau mia. -

Lo
rey parteix y als pobres

Fá
bones obres,

Que
sa vila ha esfondrada

La
torrentada.

De
lo castell dins l'horta

S'obri
una porta;

Un
mercader la passa

Y
entra a la plassa.

La
donzella cosia,

Dins
gelosía

De
daurades esquerdes,

Percintes
verdes.

-
Dama de la finestra

Per
un sol vespre,

De
que romanga 'us placia;

Jo
'us deman gracia

El marinero le habla de
amor, y amor la jura; la doncella le oye poniéndose encarnada.

-
Dime, ¿qué presente me harías si te unieses a mí?

-
Mi nave te diera, niña; mi nave que cruza el mar como el relámpago.

-
Escaso es tu don: poco produce, marinero, tu hacienda.

-
Mi nave no tiene precio: con ella tendrías un tesoro ! -

El
rey parte a dar amparo a los pobres cuyos hogares arrastraron las
avenidas. En el jardín ábrese una puerta y entra un mercader en el
patio del castillo. La doncella, detrás de una celosía de dorados
traveseros, bordando estaba un verde ceñidor.

-
Niña, la mi niña, que al mirador te asomas, dígnate hospedarme
por una sola noche en

Per mostrarvos alhaques
(alhajes)

Riques
y maques. (majes)

-
Bé pot pujar sens triga;

Ben
vingut siga!

Mon
pare alberch no nega

A
qui me prega,

Si
bé no vol que surta

A
cullir murta. -

Lo
mercader li parla

Jurant
aymarla;

L'escolta
la donzella

Tornant
vermella.

-
¿Quín present me fariau

Si
ab mi 'us uniau?

-
Lo mirall de l'ausencia

Que
fou ma herencia.

-
Oh! mercader, ta hisenda

Val
poca renda.

-
Dama, prou vos valdria

La
joya mia. -

Cada
hoste vá y s'afanya,

A
terra estranya,

Pensant
sempre en la filla

Del
rey de l'illa,

Quí
plena d'anyorança

N'ha
fet mudança.

Als
tres hostes somia

De
nit y dia.

el castillo y te enseñaré
las ricas y hermosas joyas que traigo.

-
Seáis el bien venido! Suba sin tardanza el mercader: mi padre no
rehúsa dar albergue a quien de mí lo implora, aunque no me deja
salir a coger mirto. -

El
mercader la habla de amor, y amor la jura; le oye la doncella
poniéndose encarnada.

Dime,
¿qué presente me harías si te unieses a mí?

-
Daríate todo cuanto heredé; daríate el espejo de la ausencia.

-
Escaso es tu don: poco produce, mercader, tu hacienda.

-
Niña, la alhaja no tiene precio, ella es un tesoro.

Los
tres siguiendo su destino, van a tierras extrañas; pero los tres
piensan siempre en la hija del rey, que palidece y se marchita en la
tristeza. Noche y dia suena en los viajeros, y alejada de su
semblante la sonrisa, vive doliente y llorosa; inútil es ya que la
permitan salir a coger mirto.

No va pus delitosa,

Sino
plorosa,

Y
es per demés que surta

A
cullir murta.

Qué
'n direm! que 'ls tres hostes,

Baix
d'unes costes,

Un
bell jorn comparexen

Y
se conexen.

Lo
mercader repara

Y
veu ben clara

Al
mirall, la donzella,

Per
maravella,

Del
tot esblanquehida

Que
pert sa vida.

Als
companys ho fá veure;

No
'l volen creure.

Qué
'n direm! que 'l paratje

N'era
una platje,

Y
'l mariner deslliga

Sa
nau, sens triga.

-
Anem! d'aquí a una estona,

Ona
per ona,

A
l' illa desitjada

N'haurá
arribada. -

Los
dos companys s'hi juntan

Y
a la nau muntan.

Y
ala, avant! sense teme'

Rema
que rema.

¡Quién lo creyera! En
un hermoso día se encontraron y conociéronse los tres caminantes al
pie de una montaña. El mercader reparó en el espejo de la ausencia
la imagen de la doncella, pálida y sin colores, como si fuese a
extinguírsele la vida: los compañeros la ven agonizar y no
quisieran creerlo.

¡Quién
lo creyera! aquel sitio era una playa; el marinero desató rápido la
nave: todos se unen y saltan al batel. - Partamos, y pronto de ola en
ola llegaremos a la isla deseada.- Y boga que boga avanzaron sin
temor.

Qué 'n direm! que a la
roca

De
l'illa toca.

Ja
pujan la dressera;

Mas,
¿qué 'ls espera?

Tantost
lo pont s'acala,

Van
a la sala,

Y
arribant a la porta

Senten:
- ¡Ja's morta!... -

Llavors,
de lo trobayre,

L'arpa
mou l'ayre;

Y
al punt, per maravella

Viu
la donzella.

___

Are,
els quí ohiu la glosa,

Digau:
¿quín sia

Dels
tres que merexia

Ferne
sa esposa?

Lo
mirall diu sens falta

Que
está malalta;.

La
nau s'hi ha tramesa

Per
'vinentesa,

Y
l' harpa del só lliure

La
fá reviure.

_____

Buena fortuna! ya abordan
a la ribera, suben por el atajo, se baja el puente del castillo,
llegan a la sala y oyen exclamar: - ¡Ha muerto! - Al instante el
trovador hace vibrar el aire con los acordes de su laúd y vuelve por
milagro a la vida la hermosa doncella.
____

Los
que habéis oído mi canto, decidme, ¿cuál de los tres peregrinos
merecía desposarse con la hija del rey? El espejo reveló que estaba
enferma y moribunda, rápida la nave hendió las aguas volando a su
socorro, y el arpa de las libres armonías devolvió los latidos al
yerto corazón de la doncella.

______

LA VENTADA.

¿D'hont
ix l'alé que sorollant oretja

Y
polsaguera mòu,

Y
ab seca fullaraca juguetetja

Y
'ls pedrolins remòu?

¿D'hont
ix l'alé que esfondra y arruina

Lo
crivellat casal,

Y
vincla, cruix y esqueixa de l'alzina

Lo
rebassut cimal?

De
mes en-llá les sèrres vé; s'afua,

Arruxa
los niguls;

Mes
quant ses íres ferm penyal agua,

Llavors
gita bramuls.

Tal
volta en arenals, monts y planures

N'ha
fet cent remolins,

Y
ha despullat arreu de ses verdures

Les
eures y los pins.

EL HURACÁN.

¿De
dónde viene ese aliento de gigante, que mugiendo pasa, y cubre el
espacio de una nube de polvo; ese aliento que arrebata la seca
hojarasca de los árboles y remueve hasta las piedras?

¿De
dónde viene esa desbocada furia, este soplo que hunde y arruina el
agrietado caserío, dobla, y hace crujir, y troncha el robusto ramaje
de las encinas?

De
más allá de las sierras partió, y arremete con indomable empuje
aventando los colosales nubarrones; mas si a su paso iracundo se
oponen los peñascos, lanza espantosos rugidos.

Tal
vez allá en lejanos arenales, o en los montes y llanuras,
arremolinóse cien veces, y despojó de su verde pompa las yedras y
los abetos.

Tal volta ha saludat la
caravana

Enmitx
d'ardent desert,

O
bé dels cims gelats de tramontana

Lo
vel n'ha descubert.

Tal
volta ha rebetjat les blaves ones,

Del
mar guaytant lo fons,

Que
ab escumera han engolit fellones

Cadávres
y timons.

Son
trafegar per llunyadanes platjes

No
res d'eix mon detén.....

Lo
breu y dilatat de sos viatjes,

D'enveja
l'pit m'encén.

D'enveja,
sí; per ço cuant la ventada

Rebufa
ab veu de trò,

Al
ras de la garriga, a s'alenada

Esment
hi poso jò.

Llavores
que m'alsás d'est sòl voldria,

Com
alsa lo pallús,

Y
dels humans los dòls y l'agonía

No
m'perseguissen pus.

Y
anar amunt, volant com les estrelles

Que
son l'etern esglay

D'setgles
y mes setgles, maravelles

Penjades
en l'espay.

Llavors
trascolaría ab reverencia

Dins
mon pur esperit,

Los
raigs que hi vessaria l'alta sciencia

Del
rey de l'infinit.

Tal vez saludó poco
hace, en medio del abrasado desierto, a la sedienta caravana, o viene
de rasgar el velo con que se envuelven las altísimas cumbres del
septentrión.

Tal
vez agitado ha con fuerza inconmensurable las olas del mar,
escudriñando sus profundidades; mientras se hundían en un abismo de
espuma cadáveres y timones.

Nada,
nada detiene su camino audaz sobre las playas mas apartadas...! ¡Ah!
lo raudo y dilatado de sus viajes me enciende el corazón de envidia.

De
envidia, sí; por eso cuando el huracán se desata, y con voz
atronadora muge, desde la pendiente de la desabrigada selva, sigo
atento su paso terrible.

Entonces
quisiera que me arrebatase del suelo, así como arrebata la seca
arista, y me trasportase allá lejos, donde no me persiguieran los
dolores ni las agonías de este mundo:

Que
me elevase a los infinitos espacios, volando al par de las estrellas,
eterna admiración de los siglos, maravillosas lámparas suspendidas
en la bóveda celeste.

Entonces,
poseído de la reverencia más alta, filtrarían en mí espíritu los
rayos que en él derramase la ciencia divina del rey del infinito.

DEU CASTIGA.

Seguint
d'eyma la dressera

S'en
anava un vell ceguet,

Y
d'enfora li cridaren:

-
¡Per l'esquerra, y no caureu! -

A
l'avís que l'enganyava,

¡Malanat
que l'obeeix!

Descals
vá per sobre aritjes,

Y
ningú corre a treure'l...!

Qui
'l burlá es aqueix bell jove

Que,
al portal de La Mercé,

Als
devots fa llum los vespres

Ab
un fanal qu'éll no veu.

_____

CASTIGO DE DIOS.

Caminando
a tientas por angosto sendero iba un anciano cieguecito, y - ¡A la
izquierda, que vais a caeros! - gritóle una voz lejana.

¡Infeliz
del que sigue traidores consejos! el pobre andaba descalzo por sobre
los zarzales y nadie acudía a socorrerle....!

Quien
le burló es el mancebo que todas las noches alumbra a los devotos en
la puerta de la Merced, con una lámpara cuya luz no verá jamás el
desdichado.

_____

IGNORANCIA.

Dins
lo camp de l'ignorancia

N'han
sembrat males llevors;

¡Ay
del poble que s'escolta

Losa pòstols del error!

De
paraules que afalagan

Han
begut lo verí dolç:

¡Trists
d' aquells quí esperan viure

Del
traball sense lo jòu!

¿No
devalla a la planura

Tot
quant sobra a n'els turons?...

Per
no veure richs y pobres

Es
mester esfondrá el mon.

____

IGNORANCIA.

Semilla de perdición sembraron en el campo de la ignorancia:
¡Ay del
pueblo que escucha a los apóstoles del error!

La
humanidad ha bebido el dulce veneno de halagadoras mentiras.

¡Infelices de los que sueñan andar su camino, libres del yugo del trabajo!

¿No
baja al llano todo lo que sobra a las alturas?....
Preciso es que
se hunda el mundo para no hallar en él ricos y pobres.

_____