Dels Boteylers comuns

Dels Boteylers comuns.

Digna cosa e acordant a raho estimam que totes aquelles coses les quals dins lo palau nostre son faedores ab tal orde eximent reeben que neguna cosa inperfecta seguir no sen pusca ans mes segons que es possibil totes perfectament per lur orde sien dreçades. Emperamor daço ab aquesta present constitucio per tots temps valedora statuim que en la nostra sala o palau real dos boteylers comuns dels domestichs nostres assats jovens bons e homils sien reebuts per nos elegidors qui vin e aygua a posarse estudien perfecta e ordonadament. E per tal que nengun defallimen de les coses damunt dites noy sia preguarden diligentment e atesa per les taules discurrent e molt diligentment en les coses desus dites esguardant: los quals als boteylers e sotzboteller nostres engir lurs officis obeyr sien tenguts e sengles dies de dejunis a nostres domestichs en lo vespre volents beure en lo palau o en altre loch en nostre alberch ajustats vi e aygua appareylen e aministren abundantment e allo mateix facen tota hora que presents ab nostres domestichs sesdevendra demanar nos a beure. E si sesdeve nos de loch a loch anar un dells al loch al qual haurem ordonat danar de continent ivaçosament davant vaja per tal que per occasio de lur triga engir lur offici alguna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem encara que almenys la un dells dins la botellaria nostra o almenys prop aquella jaga si dins fer nos pot ab bona manera per tal que distancia de loch algun embargament donar no pusca a lur offici damunt dit perque liberament nos pusca complir: si empero los boteylers nostres e sotzboteyler nostre special absents esser sesdevenia aquelles coses que ells deurien fer sestudien diligentment de complir e aço per aquell volem que sia fet qui en loffici sera primerament reebut don en escrit aquelles coses que per nostres boteylers son faedores ab si tenguen e en lo cas aquest diligentment observen e als copers a donar a nos a beure deputats en les coses tocans lur offici apres los majordomes obeyr sien tenguts. E per tal con en lo present cas e en altres poden moltes vegades los vins nostres e altres coses de les quals la nostra celsitud usa pertractar e per tal que en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses les quals en los altres a nos aministrans havem davant esguardat: ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels majordomes nostres de fer sien estrets lo qual lo boteyler nostre special a nos fer es obligat axi que ocasio de rabia no deydora de les coses nocives ministra pugan tant con puscam esquivar.

del portant aygua boteylaria

Dels Boteylers majors

Dels Boteylers majors. 

Aquells per rahon officis pus perfectament per lur orden son regits qui a singulars e certes persones son comeses a regir: cor jatsia que un cors de diverses membres sia ornat empero a cascun dells cert e limittat offici es adoptat: e axi con desonor en cors huma es reputat que lun membre del offici del altre us axi massa nociu ensemps e molt leig es reputat si sengles officis de les cases en aytantes matexes persones no seran distribuits. E donchs cobeejans sengles officis en nostre palau real ab madur et digest consell esser instituits e per a avant segons que oportun sera faedor ab dret orde e cors regits e que negun constituit en loffici de nostra boteylaria ab vana en alguna manera cuberta que deja fer no puga ignorancia allegar: quals coses a la cura dell pertanyer sesgarden per la present constitucio o ordinacio volem que sia manifest. Emperamor daço per aquesta nostra general constitucio per totz temps duradera ordonam que dues bones generoses persones per honestat de bones costumes e per faeltat enclarides al damunt dit offici per nos sien deputades a nostre arbitre eligidores qui de la aygua e del vin de nostra bocca custodia hajen diligent e la dita aygua e vin nedeament e en posts e tovayles e tovayloles entires e nedees ministren a nostre coper destinat lo vin a nos ministrar. E cor en nos menysprear no devem salut conservar qui als sotzmeses nostres aytant con nostre Senyor permet en pau e en salut confovem: volem que tota hora quel dit boteller al desus dit coper nostre les damunt dites coses per beure a nos aministrara aytantes vegades dels desus dits aygua e vin separadament o ensemps no tart de tastar per tal que si aqui alguna cosa nociva la qual cosa Deu no vuylla hi havia pusca esquivar e la salut a profit de nostres sotzmeses conservar no oblit ans saviament e diligent se guart que negun al qual per son offici no pertanga e mayorment estrany al repositari o dreçador lo qual la taula del argent es nomenada de vin e daygua en la dita taula o en altre loch ministrada a trear e tastar no jaquesca e daqui en nenguna manera pertractar. Volents empero que tota vegada que vin en nostra boteylaria sesdevendra deteriorar axi que no sia convinent devant los nostres domestichs a posar lo dit boteller a la almoyna nostra decontinent cur ab diligencia liurar: cuant empero nos per cami anar se convendra e en loch en lo qual nos reebrem nostra refeccio vi en alguna manera romandra als almoyners aqui de continent per ells sia liurat e los dits almoyners als pobres de Christ encontinent distribuir aquell volem e manam. Ordonam encara que lo dit boteller de tot vi de la nostra cort real haja custodia diligent e per ell a la nostra cort segons loffici dell discretament esser dispensats lo piment e semblants coses que de vin se fan: ell esser present aytant con necessari per la nostra taula seran volem e manam: al us empero de la cort per los altres de la botellaria aço sens defalliment e nota de reprensio volem esser complit. Si empero sesdeve nos de loch a loch en los regnes comtats e terres nostres anar al loch lo qual haurem assignat lo boteller o lo sotzboteller nostre manant a aquell que les coses que a son offici pertanyen sien procurades e complides primer vage per tal que si pus tart anava algunes coses a ell incumbents no romasessen imperfectes la qual cosa molt cobejam esser esquivada: e de les coses aministrades e despeses per lo dit boteller segons que a son offici pertanyer sesguarda al majordom e scriva nostre de racio raho e comte ordonam esser retut tota vegada que al dit nostre majordom o scriva sera vist faedor. E per tal cor mol gran infeeltat dalguns ministres e negligencia dells la qual es de tot be enemiga a aquella aministrant son lexades les coses molt guardadores hajam oyt moltes vegades axi en reys con en princeps molts grans perils esser esdevenguts la qual cosa es molt sobiranament esquivadora e de la infaeltat desus dita de tot en tot atraedora volem e fermament estatuim que los desus dits botellers sagrament de faeltat e homenatge a nos facen ab boca e mans comendat que la persona nostra e la salut sana e salva per son poder conservaran e les coses contraries de tot extirparan e si algunes coses majorment per raho de son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet perque les damunt dites coses no pusquen e no deguen complir: e no resmenys sagrament faran a nostre majordom que totes aquelles coses que a son offici pertanyen per son poder feelment exerciran. E per tal que pus perfectament e pus liberal Ies coses desus dites cumplir se pusquen ells o el sotzboteller en la botellaria damunt dita continuament jaguen per tal que estranianse del dit offici alguna lesio no soffira. Los desus dits pero botellers a tots los altres de la botellaria volem mayors esser e manam que nostres copers ordonats en aquelles coses que tocaran lur offici apres los majordoms obeesquen fermament e entenen: ordonans encara a nostra botellaria esser deputada una abte e sufficient persona qui sotzboteller sia appellat e ajut als boteylers en aquelles coses que pora tocans son offici faelment e apte. E tota vegada quels botellers per malaltia o per absencia damdos o per altra necesitat a son offici faedor entendre no poran o absens seran los dits botellers lo sotzboteller lo dit ofici exercesca plenerament e entegra: salvant empero lexercici del pitxer lo qual per un dels officials dobles derrer reebut si lavors en la nostra cort present sera o en absencia daquell per un escuder de la cambra volem esser fet. E en apres lo sotzboteller aquelles coses que reebudes o despeses haura tota hora que degudament fer se pusca scrive diligentment: e per tal que de totes coses que son faedores per los ditz officis noticia plena hage translat ab si tinga daquelles e aquell sagrament et homenatge al maiordom faça et obediença serve quels botellers fer e servar son estretz a nos.

dels boteylers comuns

Índice, tomo V (5)

ÍNDICE de los documentos y demás materias que comprende este tomo.

Advertencia.

Ordonacions fetes per lo molt alt senyor en pere terç rey Darago (Pere IV de Aragó, terç com a Comte de Barchinona) sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort.

Dels Majordomens. 

Dels Copers. 

Dels Boteylers majors. 

Dels Boteylers comuns. 

Del Portant aygua a la boteylaria. 

Dels Panicers majors. 

Dels Panicers comuns. 

Del Pastador. 

Dels Escuders davant nos tallar ordonats. 

Dels Sobrecochs. 

Dels Coyners mayors. 

Del Argenter de la nostra cuyna. 

Dels Cochs comuns.

Del Moseu.

Del Manucier. 

Dels Argenters de la cuyna comuna. 

Del Portador daygua a la cuyna.

Dels Escuders portants le taylador real.

Del Comprador. 

Dels Cavalleriçes.

Del Menescal.

Dels Homens de la escuderia. 

Del Falconer major. 

Dels Falconers. 

Dels Caçadors o Guarda de cans. 

Del Sobreazembler e Sotsazembler. 

Dels Azemblers. 

Dels Juglars. 

AÇI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI

Dels Camarlenchs. 

Dels Escuders de la cambra. 

Dels Ajudants de la cambra. 

Del Barber. 

Dels Meges de phisica.

Dels Meges de Cirurgia. 

Dels Escrivans secretaris. 

Del Armador real. 

De la guarda de les tendes. 

Del Sartre et sos coadjutors. 

De la Custurera et de la coadjutora. 

Del Apothecari. 

Dels Rebosters majors. 

Dels Rebosters comuns. 

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Dels Uxers darmes. 

Dels Porter de massa.

Dels Porters de porta forana.

Del Posader.

Dels Algutzirs. 

Dels Homens del offici del Algotzir. 

AÇI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE. 

Del Canceller. 

Del Vicecanceller. 

Del offici del Prothonotari tinent los segells. 

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Ajudants de la nostra Scrivania.

Dels Missatges de verga de la cancellaria. 

Del Calfador de la cera perals segells pendents. 

Offici dels Sagelladors de la scrivania. 

Dels Promovedors.

Dels Endreçadors de la conciencia.

Dels Oydors.

Dels Escrivans dels Oydors. 

Dels Porters o sotsporters que son liurats als Oydors.

Del Confessor.

Del Abbat de Sanctas Creus.

Dels Monges de la cappella. 

Del Escolan de la cappella. 

Dels Almoyners. 

Del Escolan de la Almoyna. 

Del Servidor de la Almoyna. 

Dels Correus. 

AÇI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional. 

Del Lochtinent e Scrivans del Maestre racional.

Del Tesaurer. 

Del Lochtinent e Scrivans de Thesaurer. 

Del Escriva de Racio. 

Del Lochtinent et scrivans de Racio. 

Dels Convits. 

De les viandes. 

De la manera de dar racions. 

Dels frens e altres apparellaments de cavalls.

De les vestidures e altres ornaments.

De les oblacions. 

Dels honors a alcuns con se pertanyen faedors.. 

De les fruytes en la taula ministradores.

De la illuminacio de la Cort Real.

De la illuminaria quant per defunts se celebra.

Del argent de la cort nostra. 

Dels Consellers nostres.

De la manera del seer e proposar en consell nostre.

Dels serveys. 

Dels salaris dels Comissaris. 

De la manera de escriure letres a diverses persones. 

De la manera de sagellar ab sagell de cera e ab bulla.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Dels beneficis donadors. 

De la ordinacio de la cappella. 

De la vigilia e de la Nativitat de Nostre Senyor.

De la festa de sent Johan evangelista. 

De la festa de la Circuncision de nostre Senyor.

De la festa de la Epiphania. 

De la conversio de sent Paul.

De la cadira de sent Pere. 

De la festa de Ram e Palma. 

Del dijous de la Cena. 

In Parasceve de nostre Senyor. 

De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.

Del dilluns e del dimars seguents. 

De la festa de la Invencio de Sancta Creu. 

De la festa de la Ascencio de nostre Senyor. 

De la vigilia de Pentacosta e del dia e del diluns e del dimarts seguents. 

Del dicmenge de Trinitat. 

De la festa del Cors de nostre Senyor. 

De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista. 

De la festa de sent Pere. 

De la festa de sancta Anna. 

De la Transfiguracio de nostre Senyor.

De la festa de sent Lorenç. 

De la Corona de Jesuchrist. 

De la festa de la Exaltacio de Sancta Creu. 

De la Dedicacio de sent Michel. 

De la festa de sent Luch evangelista. 

Del dia de Tots Sants. 

De la Comemoracio dels defunts e tota hora que per defunts se faça. 

De la festa de la Passio de la ymage de Jesuchrist.

De la festa de sent Marti. 

De la festa de sancta Katarina. 

De la festa de sent Nicolau. 

De les quatre festivitats de la Mare de Deu. 

Dels Martirs. 

Dels Confessors. 

De les Verges. 

De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la verge Maria y de tots los altres sants. 

De les vigilies de les festes. 

Dels dies dominicals. 

Dels divendres. 

Dels dissaptes. 

Dels dies ferials. 

De les quatre tempores del any. 

De la Almoyna. 

De les Fayles e dels Missatges. 

De les loguers de les besties logades. 

Declaracio feta sobre totes les dites ordinacions. 

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN.

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN. 

Fin del índice.

Dels Majordomens.

Dels Majordomens.

Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom çaentras degudament sens constitucion real estants per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes de Valencia e de Mallorcha e laltre en Cathalunya e dos altres simples cavallers doffici del majordom sien ennobleits e entres aquests empero evidenment se pertanyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis pertanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia e mayors pus alt estament requeren daquell qui exercexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers decorats del offici dessus dit cor con soven per moltes coses esdevenir se pusqua un dells al qual continuament necessitat de servir es imposada per necessitat o per qualque altra manera esser absent per lo present e romanent los serveys se pusquen complir nel absent no haja a altre cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen per altre fer ne espatxar sino per hu daquests los quals per singular industria examinada la fe dells e la granea a la magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero cavallers al noble majordom de la terra on nos serem mentre nos hi serem ço es que si som en lo regne de Aragon al majordom noble daquell regne e per semblant manera si som en Cathalunya al noble majordom de Cathalunya e si som en lo regne de Valencia o de Mallorcha a cascun dels nobles majordomens estants nos en la majordomia de cascun obeyran en totes aquelles coses qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrem menjar e aquelles man apparellar. E sia curos ab acabament que les viandes e altres coses en nostre palau aministradores sien a hora deguda apareylades. Faça encara nos manans en nostre palau taules e altres coses aqui necessaries fer e con serem prop danar a taula no tart de pendre nostre manament per lo qual sia imposat quals persones ne per quin orde en nostra taula fara seer davant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en palau e daqui tornan sia tengut danar e vaja ab hun porter a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament per esgardament de feeltat aprovada los perils de nostra vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir no poch esguardants e per tal que si la desus dita mescla se fahia per qualque macula de legea de tan gran crim se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra presencia pervenguessen volem e manam que lo dit majordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e als portants lo taylador e als cochs de totes les viandes que a nos seran aportades diligentment tastar faça e daqui avant aquell mateix majordom daquelles matexes viandes faça tast: el dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecochs e los portants los tayladors als quals lo dit porter davant vaja. El dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula e apres faça lo tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells qui les ditas escudellas e talladors hauran portats e aquestes coses per ell volem que sien fetes en cascuna vianda la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant nos. E volem encara que al nostre boteller panicer e reboster del vin e del pan e de fruytes e de les altres coses que per sos officis davant la nostra taula hauran aportades per rahon daministrar a nos daqueles ans que a nos en la taula o en altre manera ne sien aministrades aja cura de donar tast e ell mateix pendre e de les aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula sie tengut e daquella pendre e donar tast a aquell qui la portara. E axi mateix ans quens levem de taula haja encara mentre que nos menjarem a anar per lo palau e provehir que haja bastament de viandes e daltres coses segons ques pertany a real magestat e que orde degut en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment hi veura en alcuna manera los deffalliments corregesca degudes maneres observades. El demunt dit majordom empero mentre servira port verga congruent en senyal de mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara per ell sia a nos ministrat lo pan e les fruytes e les altres viandes les quals no pertanguen al offici del appothecari. On si en alcuna manera sesdevendra nos menjar oltra la taula los serveys desus dlts per los camarlenchs disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara quant que quant solemne convit farem servesca lo majordom noble cavaller del regne on serem los altres majordomens a ell acompayants per tal que la solemnitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si empero sesdevendra algunes vegades en los dits dies lo noble majordom esser absent o esser present empedit per alcun accident lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damunt dits sobrecochs et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en los altres empero dies continuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers ço es aquell qui primerament haura pres loffici desus dit lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir laltre cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per aço observam cor de veus pars e dignitats per consideracio tan solament de temps devant anar. Si empero en los ditz altres dies no solemnes vol servir lo dit noble aço pusque fer quant que quant a ell plaura e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damunt dites convendra en altra manera servir. E nos pens aquell cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o presens empaxats de servir quant que quant al dit noble majordom present e no empaxat e encara en los dits altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam. E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem instruits per divinals fets e doctrines laygua e les altres coses en aço necessaries a nos degen esser aministrades per los majordomens. Prerogativa donor al noble majordom e apres ell a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desus dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit regonega de son sobiran als dits majordomens segons lo grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen lo nostre palau donam poder ço es en los copers boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobrecochs e los portants lo taylador comprador cavallerices sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de lur quitacion privar per un mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en apres manam que a aquells qui de nostra casa seran per lo majordom qui servira sien dades licencies de partir cor ell la qualitat e la quantitat dels serveys ab diligencia cogitan pora convinentmet arbitrar a quals les dites licencies sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licencies no pusque donar en neguna manera sino lo noble majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque donar appellat empero laltre qui servira per tal que per son consell sapia si son molt necessaris en los serveys de la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. No volem empero que als sotsmeses al regiment dels camarlenchs e dels algutsirs encara del canceller e del maestre racional per algun majordom sia donada licencia de partir ne a negun qui de nostre consell o doffici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit cor a nostra magestat aytal licencia de consellers e dels escrivans damunt dits degudament retenim. En apres per los dits majordomens licencies sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells sera vist rahonable e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministracio de nostres officials convinent cosa es per alguns officials de nostra cort ço es lo comprador boteller panicer reboster sobrazembler e museu de la aministracio lur raho retuda e per lo majordom ab lo escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom almenys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove present esser en aquest negoci per tal que la raho de la aministracio la qual en tantes varietats se posa per juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci lo majordom noble sia present aço cometem a sa volentat necessitat empero a ell en aço no posam deferents al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E encara tots los majordomens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria de la paniceria del rebost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals als serveys del palau sendrecen: e per tal quels dits majordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen translats de les ordinacions disponents les coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader que son als officis dels damunt dits imposades. E en apres ajustam cobeejans obviar a perils que de tots los servidors de la boteyleria e de la paniceria e de la cuyna e del menescal et de la escuderia e del sobrazembler e azemblers e dels falconers lo noble majordom de la terra on nos serem o ell absent o present empaxat lo majordom cavaller los serveys faen homenatge ab sagrament faelment reebra que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona son possibils esdevenir per aquelles coses les quals per els exercents lurs officis seran tengudes esquivaran: encara que els perils pervinents a noticia dells en qualque manera a nos no trigaran de manifestar o a nostres majordomens si a nos dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e falconer major qui per raho de lurs officis a nos sens miga de fer homenatge son constrets. En apres ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometer sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles esdevenir los quals encara perils a la noticia dels pervinents en qualque manera a nos cuytosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa per que a les coses desus promeses sens violacio observadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment loffici lur exerciran. E con segons la nostre reyal ordonacio dels consellers los mayordomens conseylers nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita ordonacio ordonat los desus dits mayordomens nostres a nos facen ab acabament.

Dels Copers

Del Portant aygua a la boteylaria.

Del Portant aygua a la boteylaria. 

Per orde de raho som estrets que diverses officis de nostre palau a diverses persones acabadors cometam per tal que per defalliment de ministres los officis no romanguen no complits et confusio la qual en nostre palau en los nostres temps aborrem aytant con porem esquivem. E emperamor daço per la present nostre perpetual ordenacio stablim que un o si mester es pus ministres bons e faels quil boteyler deputara sien elegits e deputats los quals aygua a la botellaria nostra hagen a portar e encara lo damunt dit palau de la damunt dita aygua abundat degen tenir e complit axi e tan copiosament que nengun defalliment en algun dels lochs damunt dits nos puga apparer. E no res menys sien curoses e atents quels vexells en los quals laygua sesdevendra ministrar nedeus estiguen e de coses inmundes sovinerament reentats: la qual cosa mayorment en estiu volem esser observat: ordenants quels dits ministres als copers nostres a nos lo beure ministrans e al boteyler e sotsboteyler nostres specials en aquelles coses que a ells pertanyen apres los majordomens obeyr no recusen los quals encara boteylers comuns del palau e dels domestichs nostres no recusen en lur offici ajudar per tal que aquells qui quaix companyons son de la consolacion sien fets companyons del trabayl. E per tal con sovinerament sesdeve nos de loch a loch per lo cami anar volem e noresmenys ordonam que un daquests davant vaja e loffici dells axi con mils pora ne sabra complesca. En apres con dupte no sia que moltes vegades los damunt dits ministres laygua de la qual la nostra serenitat es usadora primerament ells han a pertractar ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels majordomens prestar sien tenguts lo qual lo boteyler e sotsboteyler nostre special en la nostra constitucio desus es estat ordonat.

Dels panicers majors

Dels Copers

Dels Copers. 

Si aquels officis qui al nostre palau reyal se pertanyen a singulars e a certes persones cometem regidors per tal que ab pus dret acabament se puguen complir aytant mes se pertany de nostra real altea que ab estudi special en aquelles coses entendre cur que sesguarden pertanyer a nostra magestat e als estans en nostra presencia davant tots altres elegir que no tan solament per decorat esguardament se esclaresquen ans per bones costumes e prerogativa de linatge sien decorats e que la nostra pensa en la presencia dells alegrament se repos. E donchs ab aquesta nostra constitucio perpetual estatuim que dos nobles escuders per esguardament decoratz de bones costumes sien elegits per lo beure en la taula e en altre altre loch a la nostra celsitut ministrar los quals dos de linatge de noble o de baronia volem esser reebuts no empero de cint de cavalleria environats: dels quals lo primer reebut al offici desus pus prop contengut tota vegada que nos estants a taula o en altre loch beure volrem don si donchs en nostra cambra privadament no erem cor lavors per un dels escuders de la cambra volem sia fet e al dreçador on lo nostre vin sera appellat per ell lo boteller major e un porter per fer tirar la gent devant personalment vaja e abans que del dit vin en nostra copa reeba lo dit nostre coper del dit vin tast pendre faça al dit boteller e al sotzboteller e ell mateix tast semblantment reeba per ço cor com en la nostra salut la salut dels sozmeses cobejam conservar aquella de les coses nocives illesa puscam guardar: e apres lo dit coper ab lo vin en la copa e apres ell lo boteller ab lo pitxer del aygua vinguen devant nos e con seran aqui lo dit boteller aygua metre haja en la copa e lavors lo dit coper del vin tast faça devant nos: e nos havents begut encontinent en aquella matexa forma que seran venguts sen tornen. Axi mateix la copa nostra ab piment quant neules o coses que ab piment son costumades de menjar pos devant nos en la taula: lo primer empero desus dit absent o en altra manera lo dit servey no faent laltre cur diligentment complir aquelles coses quel desus dit primer era faedor: daquelles coses encara que a lur offici pertanyeran e en presencia e en absencia del dit primer res de fer no lexan. Si empero en algun cas sesdevenia que algu dels copers present no fos lavors volem quel majordom regonega tots los officis de nostra casa qui dobles son e triu un daquells qui sera derrer reebut al dit offici lo qual servesca a nos de la dita copa: e si no ni es trobat algu daquesta condicio en aquest cas sia comanat lo dit servey a un dels escuders de la nostra cambra. Los damunt ditz empero copers a tots aquells del rebost de la botelleria e de la paniceria en aquelles coses que a lur offici pertanyen volem esser majors e a ells obeyran: salvant empero que si de nostre hostal algunes coses traure volien en aço ells obeyr no sien tenguts. En les coses desus dites ells encara no tan solament en manament axi con los altres familiars nostres als majordomens son sotzmeses ans en la pensa per raho de lurs officis a ells obeyr son tenguts: sagrament empero de faeltat e homenatge de bocca e de mans comendat a nos façen que no tan solament la salut nostra illesa per lur poder conservaran ans aytant com poran les coses a ella contraries esquivaran et si a lur coneguda aytals coses esdevenien decontinent o intimaran e que res no han fet ne daqui avant faran que no o puguen observar.

Dels boteylers majors

Dels Coyners mayors.

Dels Coyners mayors.

Cuant mes los officis a servey de nostra persona son proismes aytant ab pus diligent cura a faels persones son comanadors per tal que aquell de tota frau trobador e de tots bens enemich lo diable ab son malignari enginy a molts ligams prefulsit a la salut dels homens aguayts per aposicio de coses nocives preparar no pusca la qual cosa a nos gardar molt digne e necessaria reputam. E per tal que les coses damunt dites pus leugerament esquivem ab aquesta nostra present ordinacio statuim que dos bons homens e faels cochs per la nostra special cuyna sien reebuts per nos elegidors qui en loffici damunt dit molt sabens sien e esperts los quals les viandes nostres per nos e per aquells los quals la nostra serenitat elegira reebedores hagen a coure e en altra manera ab molt gran diligencia saviament e nedea apareylar en tal manera que les coses damunt dites en loch secret e segur e en alguna manera separat sien appareylades axi que per ells a pochs entrament sia donat e occasio de mal aytant con es possible sia restreta. Con a nos les damunt dites viandes seran aportadores tastar no pretermeten e con de loch a loch nos deurem anar la un dels cochs damunt dits al loch al qual deurem anar devant vaja per tal que les coses que al offici dells se pertanyen hagen pogudes provehir: cor pus preable cosa es reputat prevenir que esser per temps prevengut. Los quals encara cochs apres los majordomens als sobrecochs nostres obeyr ordonam aytant con a lur offici pertanyera e que un dells en la cuyna damunt dita jaga o prop aquella duem ordonador. Semblantment empero sagrament e homenatge a nos facen lo qual los boteylers nostres specials a nos fer desus son estrets.

dels cochs comuns