CXVII. Reg. n. 4879, fol. 119. 13 jul. 1599. Felipe II, mestres de sgrima, esgrima

CXVII.
Reg. n. 4879, fol. 119. 13 jul. 1599.

Nos Philipus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugalie Hungarie Dalmacie Croacie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon Indiarum orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Oceani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgii Flandrie Turolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et comes Goseani. Que per serenissimos reges Aragonum predecessores nostros subditis et vassallis suis merito concessa sunt libenti animo approbare et confirmare solemus. Hinc est quod cum per fidelem nostrum Thomam Salanova magistrum sgrime in civitate nostra Barchinone syndicum et procuratorem confratrie magistrorum armorum sive de mestres de sgrima sub protectione sancti Georgii de cujus potestate plene nobis constitit et constat fuerit coram nobis oblatum et presentatum quoddam originale privilegium per serenissimum Ferdinandum regem Aragonum alte recordationis predecessorem nostrum dicte confratrie magistrorum armorum sive de esgrima concessum cujus tenor sequitur sub his verbis.
- Nos Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Sicilie citra et ultra farum Hierusalem Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie comes Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et Goceani. Que justa sunt libenter exaudire reges et principes decet ea precipue que armorum exercicium concernunt: cumque per fidelem nostrum magistrum Gasparem de Rueda magistrum esgrime la civitate nostra Barchinone commorantem oblata fuerint capitula per viam capitulationis que per nos decretata fuerunt prout in fine cujuslibet capituli continetur que sunt seriei sequentis.

- Serenissimo y potentissimo senyor: En los dies passats per vostra magestat et per lo loctinent de aquella en lo principat de Cathalunya es estat donat privilegi als mestres de esgrima habitants en lo dit principat e signantment en la ciutat de Barcelona de vostra serenitat dels quals se fa ocular ostensio a la magestat vostra ut ecce. Es empero ver illustre senyor que segons experiencia ha mostrat no es estat complidament provehit a tot lo menester a be de la confraria per vostra gran excellencia atorgada als dits mestres de esgrima: e com la dita confraria senyor illustre sia molt bona e singular cosa axi per la utilitat quen reb la republica per la necessitat que han los homens en esser exercitats en las armas com altrament: per tant et alias mestre Gaspar de Rueda mestre de esgrima com a procurador eo sindich dels confrares de dita confraria recorrent a la excellencia vostra aquella humilment supplica li sia plasent atorgar havent per confirmats los dalt dit privilegis per vostra illustre senyoria a ells atorgats ço per son loctinent de anyadir e voler de nou en forsa de privilegi atorgar los capitols seguents majorment com vuy mes que may los homens se exerciten en *las ditas armas e lo temps hi convida aquells.
- Placet regie magestati prout dicta capitula et privilegia per suum locumtenentem generalem ut predicitur concessa fuerunt et sunt in possessione.
- E primerament lo dit mestre Gaspar e altres dits mestres de esgrima supplican la excellencia vostra li placia atorgarlos privilegi que de aqui avant qualsevol persona de qualsevol grau stament o condicio sie que vulle esser confrare de la llur confraria que aquella pugue rebrer hu o molts tants quants en aquella entrar volran: la qual recepcio facen los prohomens que lashoras se trobaran en dita confraria: los quals confrares se puguen alegrar de totes coses a be dels confrares ordenades per la dita confraria axi be com si eren mestres de esgrima no feta diferencia alguna.
- Placet regie magestati. (En el texto original está todo seguido. Yo inserto saltos).
- Item illustre senyor lo predit mestre Gaspar en dit nom e tots los mestres de esgrima residints en dita ciutat de Barcelona suppliquen la gran magestat vostra li placia atorgar en privilegi dels qui entraran en dita llur confraria com es dit de diversos officis e ans que de quiscun offici eo art sien tots anys en lo terme e dia ja statuit del glorios sant Jordi elets per tots los confrares dos promens de cada offici o art ultra los promens que elegir quiscun any se acostumen per dits mestres de esgrima a fi que la dita confraria reba augment la qual vuy sustentar nos pot per la paucitat dels mestres de sgrima que vuy hi son lo que redundara en gran benefici de aquella e encara de la republica.
- Placet regie magestati.
- Item illustre senyor placia a la magestat vostra atorgarlos privilegi que los prohomens axi mestres de esgrima com altres que seran segons los arts e officis elets tots plegats puguen ab imposicions de penes compellir que los qui excercitaran et exercitat hauran no sols la dita esgrima mes los altres officis e arts segons dalt es dit en lo temps degut ans que mostrar puguen les dites arts e officis se examinen ara en lo present temps per mestre Marti del Trigo mestre Gaspar Lleo e mestre Gaspar de Rueda e per avant en lo temps hi seran altres en llur lloch per aquells quant a la art de esgrima per ells e altres promens segons dalt es dit en los altres officis e arts: car vuy quant a la dita esgrima se veu que molts ignorants dientse mestres se atrevexen de voler mostrar a molts homens lo que ells mostrar no saben e se segueix que los qui de tals aprenen no saben la veritat del art y axi perillen molt e es fer gran prejudici als verdaders e aptes mestres.
- Placet regie majestati.
- Item illustre senyor suppliquen los predits a vostra real magestat los placia atorgar privilegi y gracia que en las exaccions de les penes imposadores segons dalt es dit en la exaccio de aquelles sia forçat qualsevol official request per los promens de dita confraria eo per la major part de aquells en fer degudament la dita instadora exequcio sens altre examen per dit official o officials faedor: altrament que contra dit official e officials se puga dar protest o protests e que de aquell o aquells se puga obtenir justicia devant vostra magestat eo lochtinent de aquella et altre official.
- Placet regia magestati quod dicti officiales dicta decreta exequantur et fiat ut mandat.
- Item illustre senyor com los mestres de esgrima sien vistes persones honrades perque lo llur exercici es molt noble e ja de temps antich sie vist esser cert acostumen dels reys passats predecessors de vostra excellencia esser honrats e stimats per la qual raho es estat en costum que en temps que per alguns respectes es provehit que ningu en alguna ciutat vila lloch castell no gos portar armes en tot temps sien vists esser exempts dits mestres e per causa dells los qui ab ells iran els acompanyaran: que sie plasent a la magestat vostra ordonar privilegi que de aqui avant en tot temps e en altres temps los dits mestres de esgrima cada hu per si e ab si ters tinguen les armes guiades e privilegiades e que aquells per temps algu a ells e a cada hu dells e a dos persones ab cadahu dells nols puguen esser llevades per official algu de qualsevol condicio ans aquelles no obstants cada hu de dits mestres de esgrima ab si ters aquelles aportar puguen sens empaig si donchs per causa de rixa o brega per ells feta eo de cert faedora no los fos prohibit: e aço illustre senyor perque los homens sien convidats a be exercitarse en las armas.
- Placet regie magestati.
- Item illustre senyor los predits supliquen la magestat vostra atorgarlos privilegi que los que seran aptes en la sgrima mes e en los altros officis e arts dels confrares que son e seran per sdevenidor en dita confraria a coneguda dels prohomens damunt dits eo de la major part de aquells puguen esser compellits axi per imposicions de penes com alias en examinarse a fi que mes salvament y segura la dita confraria reba augment e honor.
- Placet regie magestati.
- Item senyor illustre com algunes vegades se sie esdevingut que jugant bonament los mestres de esgrima eo mestre de esgrima ab algu altre axi dexeple com no dexeple eo los dexeples qui aprenen de esgrima eo ja son aptes ab altres persones per desastre se do algun colp o colps del qual o dels quals a vegades se porien seguir mort o mutilacio de membre que lo qui tal colp dara no sie tingut al qui aquell rebra eo a la justicia en res pus lo offici e art es tal que de necessitat se haje a jugar ab ferro e se hajen a batre los que aquella exerciten pus los qui juguen o jugaran no tinguen proposit o pensa de matar.
- Placet regie magestati. - Fuitque per eundem Gasparem de Rueda magestati nostre humiliter supplicatum ut preinserta capitula concedere et decretare de nostra solita benignitate dignaremur: atque nos volentes leto fronte dicte supplicationi benigne annuere volentes omne exercitium armorum debitis prossequi favoribus tenore presentis de nostra certa scientia deliberate et consulto preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta juxta decretationes per nos in quolibet dictorum capitulorum factas nostro regio beneplacito perdurante dicto magistro Gaspari et dicte confratrie concedimus et dicta capitula et unumquodque eorum juxta nostras decretationes observari volumus in omnibus et per omnia juxta illorum seriem et tenorem. Serenissime propterea Joanne regine Castelle Legionis Granate etc. principi Gerunde archiducisseque Austrie ducisseque Burgundie filie primogenite nostre charissime gubernatricique generali et post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et terris inmediate heredi et legitime successori intentum nostrum aperientes sub paterne benedictionis nostre obtentu dicimus futuroque locumtenenti generali nostro gerentibus propterea vices nostri generalis gubernatoris in nostro principatu Cathalonie constitutis dicimus et mandamus pena florennorum auri mille adjecta quatenus hujusmodi nostrum privilegium ceteraque omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari per quos deceat faciant et non contrafaciant vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant ratione aliqua sive rausa si preter ire et indignationis nostre incursum penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam.
Data in villa Montissoni die decimo octavo mensis madii anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo decimo regnorumque nostrorum videlicet Sicilie ultra farum anno quadragessimo tercio Aragonum vero et aliorum tricessimo secundo Sicilie autem citra farum et Hierusalem anno octavo.
- Yo el rey. - Vidit Augustinus vicecancelarius. - Vidit generalis thesaurarius. - Vidit conservator generalis. - Dominus rex mandavit michi Michaeli Velazquez visa per vicecancelarium thesaurarium et conservatorem generales. - In itinerum vicessimo septimo folio centessimo nonagesimo sexto. - Registrata. - Humiliter supplicando ut privilegium preinsertum et omnia et singula in eo contenta laudare approbare et confirmare et si opus est de novo concedere de nostra solita benignitate dignaremur: nos vero predecessorum nostrorum vestigia cupientes imitare thenore hujusmodi carte nostre de nostra certa scientia deliberate et consulto predictum et preinsertum regium privilegium et omnia et singula in eo contenta a prima linea usque ad ultimam ejusdem ac juxta seriem et tenorem illius laudamus approbamus ratificamus et confirmamus prout melius et plenius confratrie predicte magistrorum sgrime et confratribus ejusdem cum dicto regio privilegio sunt concessa si et quatenus sunt in usu et possessione approbationis ratificationis et nove concessionis munimine roboramus et validamus: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi confirmatio seu nova concesio ut prehabetur dicti privilegii regii desuper inserti sit dicte confratrie magistrorum de esgrima et confratribus ejusdem tam in judicio quam extra semper et ubique stabilis realis et firma nullum sentiens diminutionis incommodum impugnationis objectum aut noxe alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat supplentes de eadem certa sciencia regiaque auctoritate omnes et quoscumque deffectus et solemnitatum omissiones siqui vel que in premissis et eorum singulis intervenerint aut annotate fuerint et in similibus requirantur. Illustribus propterea spectabilibus venerabilibus et magnificis dilectis consiliariis nostris quibuscumque locumtenentibus et capitaneis generalibus in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellariis vicecancellariis regenti cancellariam doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis gubernatoris et gerenti vices ejusdem bajulis generalibus et procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis virgariis portariis ac ceteris quibuscumque officialibus nostris constitutis et constituendis et eorum locumtenentibus seu officia ipsa regentibus presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quod preinsertum privilegium ac omnia et singula in eo contenta dicte confratrie magistrorum de esgrima et ejus confratribus teneant firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant per quos decet cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione sive causa si dicti officiales et subditi preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur impendenti munitam quia in promtu non est sigillum regium comune nostrum.
Data in nostra civitate Barchinone die decimo tercio mensis julii anno a nativitate Domino millessimo quingentessimo nonagessimo nono regnorum autem nostrorum anno secundo.
- Yo el rey.
- Dominus rex mandavit michi domino Petro Franquesa viso per Covarrubias vicecancellarium Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali thesaurario et me conservatorem generalem.

- Confirma vuestra magestad y de nuevo concede a los maestros de armas ciertos capitulos.

ALFONSO V NACE ENTRE TERREMOTOS Y ESPANTO

131. ALFONSO V NACE ENTRE TERREMOTOS Y ESPANTO (SIGLO XIV. VALENCIA)

 

 

 

En casi todas las culturas y pueblos, se hayan desarrollado más o menos, es bastante habitual buscar
señales extraordinarias —generalmente de carácter sideral, sobrehumano o sobrenatural— para tratar de significar ante los demás mortales a determinadas personas.
El futuro Alfonso V el Magnánimo —hijo del Trastámara con el que se instauró esta dinastía en Aragón tras el Compromiso de Caspe— tuvo, sin duda, las suyas.

 

Un dietario redactado en Valencia, repleto de innumerables noticias de toda índole, nos describe de
manera sucinta cómo en el año de la Natividad de 1396, lunes, día 18 del mes de diciembre, conmemoración de la Expectación de la gloriosa Virgen María, a la hora en la que las campanas tocaban a
misa en la seo valenciana, tuvo lugar un impresionante terremoto y un gran espanto en todo el reino de Valencia.

 

Tal debió ser la intensidad del seísmo que se derrumbaron tanto iglesias de cimientos profundos como
pequeñas ermitas; se abatieron enormes castillos roqueros y se hundieron casas modestas hechas de adobe por doquier. Fue tanto y tan grande el daño producido por el terremoto en todo el reino que fue
causa de grandísimo dolor.

 

Luego se supo y se relacionaron ambos hechos que, a muchos kilómetros de distancia, en aquel año, en el mismo día y a idéntica hora, nacía en Castilla el infante don Alfonso, primogénito de don Fernando —hermano del rey de Castilla—, el cual don Fernando fue rey de Aragón, con el nombre de Fernando I de Antequera. Luego, a la muerte de este último, fue rey de Aragón el dicho don Alfonso —Alfonso V—, autor de grandes y maravillosos actos.

 

[Cabanes, Mª Desamparados, Dietari..., pág. 105.]

 

https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_V_de_Arag%C3%B3n

Alfonso V de Aragón (Medina del Campo, 1396 - Nápoles, 27 de junio de 1458), llamado también el Magnánimo y el Sabio,​ entre 1416 y 1458 fue rey de Aragón, de Sicilia, Valencia, Mallorca, Cerdeña y Córcega, conde de Barcelona, duque de Atenas y Neopatria, así como conde de Rosellón y Cerdaña; y entre 1442 - 1458 rey de Nápoles.

//

Nos Alphonsus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae, Valentiae, Maioricarum, Sardiniae et Corsicae, Comes Barchinonae, Dux Athenarum et Neopatriae, ac etiam Comes Rossilionis et Ceritaniae

//

Era el hijo primogénito del regente de Castilla Fernando de Antequera y posteriormente rey de Aragón con el nombre de Fernando I, y de la condesa Leonor de Alburquerque. Pertenecía, por tanto, a la Casa de Aragón por ser nieto de Leonor de Aragón (ya que la dignidad real aragonesa podía transmitirse por línea femenina)​ y al linaje Trastámara por ser nieto de Juan I de Castilla.

El 28 de junio de 1412 se convierte en heredero al trono de la Corona de Aragón cuando su padre fue proclamado rey tras el llamado Compromiso de Caspe y tres años más tarde, el 12 de junio de 1415, en la catedral de Valencia, contrae matrimonio con su prima la infanta María hija de Enrique III de Castilla y de Catalina de Lancáster.

El 2 de abril de 1416, tras el fallecimiento de su padre le sucede como rey de Aragón y de los demás reinos de los que era titular.

En las Cortes de 1419 tendrá un enfrentamiento cuando la nobleza catalana formó una liga de barones, villas y ciudades reclamando a Alfonso V que redujera el elevado número de miembros de la nobleza castellana elegidos para cargos de gobierno, lo que hizo que el monarca redujera y reorganizara la Casa Real.

En 1448, Alfonso V dicta desde Nápoles, donde había instalado la corte, una provisión que permitía a los payeses reunirse en un sindicato para tratar la supresión de los malos usos. Los propietarios de las tierras se oponen a la medida y la hacen fracasar. El tema volverá sin embargo en 1455 cuando Alfonso dicta la conocida como “Sentencia interlocutoria” en la que suspende las servidumbres y los malos usos, medida que en 1462, ya reinando Juan II de Aragón provocará la primera guerra remensa.

Juan II ocupaba el trono castellano desde 1406 tras la muerte de su padre Enrique III, quien en su testamento y debido a que al acceder al trono Juan sólo contaba con poco más de un año de edad, había dispuesto que la regencia del reino la desempeñaran su viuda Catalina de Lancaster y el infante Fernando de Trastámara.

Al ser coronado Fernando rey de Aragón en el Compromiso de Caspe (1412), dejó a sus hijos, los infantes de Aragón Juan II de Navarra y Enrique, como sus lugartenientes en Castilla para defender sus intereses.

En 1419, Juan II de Castilla alcanza la mayoría de edad y pretende librarse de la influencia de los Infantes. Tras el golpe de Tordesillas y el fracasado cerco del castillo de La Puebla de Montalbán a finales de 1420, delega todo el poder en el nuevo Condestable de Castilla Álvaro de Luna, lo que dará lugar a una larga e intermitente guerra civil entre dos bandos: el primero formado por don Álvaro y la pequeña nobleza, y el segundo formado por los infantes de Aragón y la alta nobleza, apoyados por Alfonso V desde Aragón.

 

Constitutio Alphonsi V Aragon. Regis (1423)


Sin embargo, el enfrentamiento que surge entre los propios infantes por el poder provoca que la influencia aragonesa en Castilla corra peligro, por lo que Alfonso V, que se encontraba en Nápoles, decide retornar a la Península. En 1425 tras acusar a Álvaro de Luna de usurpador del gobierno, logra reconciliar a sus hermanos los infantes y, aunque consigue en un primer momento, 1427, que el Condestable de Castilla sea desterrado a Cuéllar, no pudo evitar su retorno vencedor al año siguiente.

Alfonso V, entre 1429 y 1430, se enzarza en una guerra contra su primo Juan II de Castilla y la política del valido Álvaro de Luna para apoyar a sus hermanos los infantes pero, cuando ambos bandos se encontraban, cerca de Jadraque, frente a frente para entablar batalla, la intervención personal de la reina castellana María de Aragón, hermana de Alfonso V, la evitó.

En 1432 Alfonso retorna a Italia y, en 1436, se firma la paz con Castilla mediante un tratado en el que los infantes abandonaban el reino castellano a cambio de percibir rentas anuales.

 

Representación heráldica ecuestre del rey de Aragón («Le Roy d’Aragon») Alfonso V el Magnánimo con el señal real en sobreveste y gualdrapas del caballo en el Armorial ecuestre del Toison d'Or. París, Bibliothèque de l’Arsénal, ms. 4790, f. 108r, miniatura n.º 228.

 

Más en la wikipedia ...

Alberto Montaner Frutos, El señal del rey de Aragón: Historia y significado, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 1995, págs. 24-25; Ana Isabel Lapeña Paúl, Ramiro II de Aragón: el rey monje (1134-1137), Gijón, Trea, 2008, pág. 184; Ernest Belenguer, «Aproximación a la historia de la Corona de Aragón», en Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII), Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006, pág. 26; Adela Mora Cañada, «La sucesión al trono en la Corona de Aragón», en El territori i les seves institucions històriques. Actes de les Jornades d’Estudi. Ascó, 1997, vol. 2, Barcelona, Pagés (Estudis, 20), 1999, vol. 2, págs. 553-556 y Carlos Laliena Corbera y Cristina Monterde Albiac, En el sexto centenario de la Concordia de Alcañiz y del Compromiso de Caspe, coord. por José Ángel Sesma Muñoz, Zaragoza, Gobierno de Aragón, 2012, pág. 5.

Alberto Montaner, «La problemática del número de elementos en las armerías medievales: diseño frente a representación»,
Miguel Metelo de Seixas y Maria de Lurdes Rosa (coord.), Estudos de Heráldica Medieval, Lisboa, Instituto de Estudos Medievais; Centro Lusíada de Estudos Genealógicos e Heráldicos, 2012, págs. 125-142; cfr. esp. pág. 130, fig. 2. ISBN 978-989-97066-5-1

CAPITULACIO, Juan II Aragón, 16 oct. 1472.

CAPITULACIO. 

Reg. n. 3392, fol. 64. 16 oct. 1472.

 

Pateat universis quod nos Joannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie: exhibitis celsitudini nostre pro parte vestri dilectorum et fidelium nostrorum consiliariorum et proborum hominum civitatis nostre Barcinone super reductione vestra ad majestatem nostram nonnullis capitulis seriei sequentis:
- Molt alt e excellent senyor confiant e no duptant la vostra ciutat de Barchinona obtenir de vostra alta senyoria les coses concernents servici vostre benefici utilitat pau repos e tranquillitat de la cosa publica de la dita ciutat e del principat de Cathalunya demane la dita ciutat les coses per via dels capitols seguents tocades e deduhides supplicant vostra majestat com a senyor e rey virtuos aquelles voler loar approbar confirmar e atorgar. Primo demane e supplique la dita ciutat que attes e considerat que per causa de la dessensio quis segui de la persona del Illmo. don Carles primogenit Darago de gloriosa recordacio fill vostre per la ciutat de Barchinona e principat de Cathalunya per zel de bona amor e fidelitat entenent en la delliurança del dit primogenit per conservacio de la progenie e posteritat de vostra senyoria son stats fets los actes e enantaments fins açi subseguits: que placia a vostra majestat decernir e declarar los dits actes no esser stats prejudicials o derogants en alguna manera a la fidelitat ans los poblats en dita ciutat esser haguts per bons leyals e feels e que vostra senyoria per tals los ha els reputa e que placia a vostra senyoria ferho publicar ab veu de publica crida per los regnes de sa excellencia axi deça com della mar. Plau al senyor rey decernir e declarar los poblats en la dita ciutat e principat esser stats e esser bons leyals e feels e per tals los ha e reputa sa majestat e li plau encara ferho publicar ab veu de publica crida per los regnes de sa excellencia axi deça com della mar. - Item supplica la dita ciutat que per causa o occasio dels dits actes de qualsevol specie sien subseguits fins aci no pusque esser per vos senyor e per vostre primogenit o successors vostres e seus e per qualsevol officials presents o sdevenidors inquirit ne procehit o enantat civilment o criminalment o esser feta demanda alguna o admesa alguna accusacio o denunciacio a instancia de fisch o de part privada o per qualsevol altra manera directament o indirecta contra la dita ciutat o ciutadans o habitadors de aquella axi presents com absents ne contra lo dit principat ciutats viles castells o lochs de aquell e o los poblats e singulars de aquell de qualsevol stament grau o condicio sien ço es ecclesiastichs militars e reyals e bens de aquella o de algu de aquells generalment o particular. E si alguns processos enquestes o prisies eren stats contra los dessus dits o algu de aquells començats o fets o altres qualsevol procehiments o enantaments apprehensions de bens annotacions confiscacions sentencies e condemnacions axi en persones com en bandejaments o accuydaments o altres qualsevol enantaments e actes de qualsevol qualitat preheminencia e regalia sien encara que fos crim de lesa majestat en lo primer o segon cap o de qualsevol altre crim o delicte qui dir o cogitar se puxe que aquells e encara qualsevol crides que sien stades en qualsevol parts de vostres regnes e terres fetes sien hauts e haudes per nulles casses e abolits e aquells e aquelles vos senyor per merçe vostra vullau cassar e anullar e abolir e ara de present hajau aquells e aquelles per casses e nulles ab decret de nullitat: e a major cautela placia a vostra senyoria fer e atorgar a la dita ciutat ciutadans e habitadors de aquella axi presents com absents e a tot lo dit principat e als singulars habitadors e poblats en aquell axi ecclesiastichs militars e reyals com encara a qualsevol altres persones de qualsevol stament o condicio sien de qualsevol altres regnes e terres axi de vostra senyoria com daltres qui hajen seguida la oppinio dels dits principat e ciutat remissio absolucio relaxacio e diffinicio general larga e bastant ab solempne jurament e altres clausules necessaries francha e quitia de sagell e de totes altres missions e despeses. Plau al senyor rey fer e atorgar lo contengut en lo present capitol: e quant se sguarda a la franquesa de les despeses plau a sa majestat fer gracia del dret de sagell.
- Item demane e supplique la dita ciutat que lo illustre don Johan de Calabria ab lo capita de la guarda cavallers gentils homens e qualsevol altres persones de la casa e familia sua sen puxen anar salvament e segura per mar o per terra ab llurs cavalls armes e altres cavalcadures e adzembles or argent artelleria peccunies robes e altres bens lurs liberament e sens empaig o contradiccio alguna atorgant salconduyt o segurs e totes altres coses necessaries per seguretat de lurs persones e bens: e si per mar sen volran anar atorgar seguretat e licencia de anar e tornar a les fustes ab les quals anar sen volran e als patrons mariners e altres persones qui ab les dites fustes irien pagant primerament ells tots los credits en los quals sien obligats e tenguts a qualsevol persones per qualsevol raho titol o causa. Plau al senyor rey.
- Item supplique la dita ciutat que placia a vostra senyoria jurar loar approbar e confirmar tots los usatges de Barchinona constitucions capitols e actes de cort de Cathalunya privilegis libertats usos costums e consuetuts generals e particulars atorgats axi a la dita ciutat e stament mercantivol de aquella com encara a totes altres ciutats viles lochs e universitats de dit principat e als staments de aquell axi ecclesiastich militar com reyal tant en general com en particular e la observança dels contractes de censals que la dita ciutat reeb sobre la batlia general de Cathalunya volent que aquells romanguen en lur força e valor e que de aquells axi la dita ciutat e lo principat e universitats de aquell sien e romanguen en aquell plen dret e possesio seu quasi preheminencia libertat facultat e exercici en los quals eren o son stats abans e apres dels dits actes subseguits. Plau al senyor rey puis en aço no sien compresos privilegis alguns o libertats atorgats e atorgades per persones algunes en lo temps de la guerra.
- Item que placie a vostra senyoria de nou atorgar a la dita ciutat lo privilegi atorgat per la taula de la ciutat ab lo qual son guiats tots diners or argent robes e bens en la dita taula deposats e tots los censals que la dita ciutat fa. Plau al senyor rey.
- Item com per causa dels dits actes se hagen haudes haver diverses quantitats axi per vendes de censals com alias e per haver aquelles se son fets imposits de alguns drets axi per los diputats del general de Cathalunya e consell lur entrevenint e consentint la ciutat de Barchinona com encara per la dita ciutat en virtut de privilegis et alias: que placia a vostra senyoria loar e aprobar los imposits dels dits drets e los censals e totes obligacions de aquells e qualsevol altres contractes de censals e obligacions de aquells fetes axi per los diputats e lur consell com per la dita ciutat e encara qualsevol obligacions e seguretats fetes a qualsevol persones de qualsevol quantitats sobre la subvencio dels cavalls a fi que aquells a qui es degut sien pagats e satisfets. Plau al senyor rey.
- Item que placia a vostra senyoria de continent donar orde que la dita ciutat cobre e sia restituida en sa plena possessio e domini de les viles e lochs de Flig e de la Palma e de la vila de Tarrega Vilagrassa e de les baronies de Terraça de Sabadell de Muncada e de la postat e altres drets del castell de Cervello e baronia de Sent Vicents e de altres que la dita ciutat tingues en lo temps de la mort de don Carles ab aquella senyoria jurisdiccio e preheminencia prerogatives e drets que lavors tenia e possehia havent per revocades qualsevol donacions transportacions e obligacions de aquelles fetes. Plau al senyor rey fer restituhir a la dita ciutat les viles de Terraça e Sabadell e Muncada e la postat e altres drets del castell de Cervello e baronia de Sent Vicents en aquella forma e manera quels tenia e possehia abans de la guerra. Quant a les viles de Tarrega e Vilagrassa ja foren luides per sa majestat ans de les dites turbacions e de aquelles feta donacio e concessio a la illustrissima de bona memoria la reyna dona Joana sa muller qui Deus hage. Quant se sguarda a Flig e Palma que tenen lo illustre don Alfonso Darago fill de la prefata majestat e lo castella de Amposta es pretes per ells quels tenen ab certs justs titols: pero si algun dret sobre aquelles pretendra haverhi la dita ciutat sa majestat es molt contenta fer e administrarlos expedita justicia.
- Item que placie a vostra senyoria que tots e qualsevol ciutadans e habitadors de la dita ciutat axi presents com absents e los hereus e successors de aquells qui morts seran e encara totes e qualsevol persones de qualsevol stament grau o condicio sien de altres ciutats viles lochs parroquies e universitats e poblats en lo dit principat axi ecclesiastichs militars com reyals e altres qualsevol persones de qualsevols regnes e terres cobren e hagen a cobrar integrament e plena e pacifica sens contradiccio e despeses algunes tots e qualsevol castells viles lochs baronies termens jurisdiccions proprietats possessions cases e terres masies molins censals censos delmes e altres rendes drets e bens mobles e inmobles si empero dita mobles en esser seran o alienats no seran de qualsevol specie o natura sien qui sien os reben axi dins lo principat de Cathalunya Rossello e Sardanya e regnes de Arago e Valencia de Mallorcha Menorcha Iviça Sicilia Sardenya com en altres qualsevol parts de vostra senyoria e per lo semblant cobren qualsevol altres bens quils pertanyeran ols seran pervenguts axi per via de heretaments o donacions en qualsevol temps fets o fetes o per via de institucions substitucions vincles o lexes axi ab intestats com ab testament vel alias abans del temps del obit del illustrissimo princep don Carles com apres los quals los sien stats levats o empatxats per la cort o per qualsevol altra persona:
e que placie a vos senyor los hage fer restituhir aquells ab los fruyts de aquells quis trobaran en esser axi en poder dels deutors com dels cullidors: e si per vos senyor o per altre havent potestat de vostra senyoria ne haureu fetes algunes donacions o concessions o gracies o vendes o altres alienacions o empenyoraments per qualsevol causa titol o raho a qualsevol prelats comtes barons cavallers ciutat de Gerona o altres qualsevol universitats o persones de qualsevol condicio sien axi dels bens que posseeixen com de altres que totes sien casses nulles e invalides e revocades anullades e hagudes per no fetes ab decret de nullitat ara per llavors e llavors per ara e que aquelles en res no obstant los dessus dits cobren les dessus dites coses integrament e plena e sens despeses de salaris e cessants processos o litigis segons dessus es dit a sola ostensio del present capitol. E si provisions ne hauran a traure sien franques de sagell e si algun censal o censals o altres rendes seran stats luyts e los preus de aquells seran venguts en mans de vostra senyoria que placia a vostra senyoria pagar e satisfer a aquells los preus dels dits censals: e si sera cas que los dits censals seran stats luits per algunes universitats o singulars per menys quantitat del preu: que vos senyor siau tengut de pagar lo quen haureu rebut e la universitat o particular la resta a compliment del preu e si eren en mans de alguns singulars als quals vostra senyoria ne hagues feta alguna gracia venda o transportacio o de altres havent causa de aquells: que vostra senyoria faça restituhir los dits censals als creedors censalistes de qui eren e levarlos als quils possehirien: e per semblant sie fet de les altres proprietats e bens inmobles e altres drets. E si eren luyts als dits possehidors hagen a restituhir ço que rebut ne hauran per la dita luycio e que los qui tenen los damunt dits bens hagen e sien tenguts aquells restituhir no obstant qualsevol guiatges elongaments o sobreseiments atorgats o atorgadors per vostra majestat e officials vostres. Plau al senyor rey atorgar lo contengut en lo present capitol ab les excepcions e modificacions seguents: ço es en respecte dels castells viles lochs baronies termens jurisdiccions proprietats cases terres masies molins e altres possessions e bens inmobles que no sien compreses en lo dit capitol persones algunes sino solament los ciutadans stants e habitants en la ciutat de Barchinona e altres qui de present se troben axi dins com fora aquella que segueixcan de present lur opinio exceptada empero la baronia Darenos e heretage qui fou de don Jaime Darago quondam e la baronia de Bellpuig e altres lochs qui foren de don Hugo de Cardona e lo castell e loch de la Manresana que te lo bastart de Cardona e Castellnou e un lugaret que prop aquell te mossenyer Rodrigo de Bovadilla: exceptats aximateix los fruyts e rendes que en les dites terres e possessions seran caygudes e cullides fins a la present jornada per los qui aquelles hauran tengut e ab expressa condicio que primerament sia hagut sguart als qui hauran fetes obres milloraments e missions en castells e fortaleses les quals hagen esser tachades e judicades mediant jurament per quatre persones les dues elegidores per sa majestat e les altres dues per los consellers de Barchinona: les quals quatre persones e les tres concordes hagen sobre aço plena potestat de tachar e judicar les dites obres milloraments e missions y en cas de discordia de les dites persones la magestat prefata haja a declarar lo que li semblara esser de justicia e raho sobre la tal discordia e tachacions fahedores: entes empero que la dita magestat puga per repos del stat seu metre e tenir capita o capitans en los dits castells forçes viles torres o cases forts segons a sa majestat ben vist sera durant la dita guerra e turbacions. Tant com sesguarda als censos censals delmes e altres rendes e emoluments quis trobaran en esser: plau al senyor rey fer les revocacions de les donacions e gracies e restitucions dels dits censals delmes rendes e emoluments ques trobaran en esser axi en lo principat de Cathalunya comtats de Rossello y Cerdanya regnes Darago Valencia Mallorcha Sicilia Cerdenya Iviça e Menorcha e en qualsevol altres parts terres e senyories de sa majestat ço es als ciutadans vehins e habitadors de la dita ciutat de Barchinona e altres qualsevol persones qui de present se troben dins e fora aquella qui de present segueixen com dit es la opinio de Barchinona axi en proprietats com en pensions daci avant devedores segons que abans de la guerra los tenien e possehien: ab aço que qualsevol persones qui en virtut de llurs gracies e donacions axi en les dites parts com sobre los censals creats per lo mestre covent e trasorer de Rhodes en la castellania Damposta e priorat de Cathalunya hauran rebudes qualsevol pensions no sien tengudes fins a la present jornada restituhir aquelles ans los obligats als dits censals sien hauts per quitis axi com si als mateixos censalistes fossen stades pagades les dites pensions fins a la present jornada com dit es: ab tal pacte e condicio empero que los censals que fan les terres del illustre infant don Enrich e don Alfonso Darago patriarca alexandri arquebisbe de Tarragona maestrat de Muntesa la castellania Damposta comte de Cardona e de Prades vezcomdat e cases dels Rocabertins don Anton de Cardona mossenyer Rodrigo de Bovadilla don Matheu de Muncada mossenyer Dalmau de Queralt mossenyer Joan Çarriera Bertran Darmendariz mossenyer Bernat Margarit Pere Joan Ferrer mossenyer Andreu de Paguera mossenyer Arnau Guillem de Bellera e mossenyer Jacme March per causa de la gran dirrucio e guerra que han haguda se hagen reduhir daci avant a la terçera part ço es que de tres parts ne paguen les dues e la dita reduccio se entenga en respecte de les pensions e no dels preus. Tant com toca a certs censals que Ferrando de Rebolledo e mossenyer Rodrigo de Bovadilla com a donataris posseheixen en virtut de gracies e donacions fetes per lo senyor rey: hajen a restituhir aquells axi en proprietat com en pensions daciavant devedores exceptada la terça part de aquelles de la qual terça part axi en proprietat com en pensions puixen dispondre a totes ses voluntats: exceptat empero que los dits censals no sien de ciutadans o habitadors de Barchinona. Quant sesguarda a les altres coses contengudes en lo dit capitol plau al senyor rey atorgar e atorga aquelles: entes e declarat que un censal de pensio de docentes liures que fa lo egregi comte de Cardona e de Prades a don Elfo de Cardona e de Perellos no sia compres en la restitucio del present capitol. - Item que sie de merce vostra voler que tots los ecclesiastichs axi lo bisbe de Vich mensa episcopal de Barchinona capitols de Seus catedrals abadies priorats comanadors del orde de sent Joan e altres sglesies collegiades monestirs axi de homens com de dones de qualsevol orde o religio sien canonges constituits en dignitats personals pabordries e obtinents simples canonicats rectors vicaris e beneficiats hospitals e causes pies stiguen e cobren lurs dignitats e beneficis e per lo semblant cobren e hajen les viles castells e lochs censals rendes fruyts e emoluments e bens inmobles e obvencions de lurs dignitats bisbat abadiats priorats comandes menses e beneficis e que en lurs benifets e en la percepcio dels fruyts de aquells no sien conturbats ni empedits per comandes assignacions o altres qualsevol concessions per vos dit senyor o altre en nom vostre fetes e atorgades a qualsevol persones les quals per vostra senyoria sien revocades e per nulles hagudes: e si los dits fruyts e rendes dels dits benifets seran en esser ço es que no sien exhigits o seran en ma dels cullidors que sien restituhits ab tota integritat als dits beneficiats e altres damunt dits. Plau al senyor rey exceptat lo priorat de Cathalunya romanint los creedors e censalistes que han censals e rendes sobre lo dit priorat en sos drets en lo que toca als dits censals e rendes lurs axi en proprietat com en pensions daci avant devedores. Quant a les altres dignitats e beneficis e coses ecclesiastiques si sera altercacio o questio alguna sobre lo titol de aquells e aquelles la dita majestat es contenta remetre e remet la decisio e determinacio de aquells a la santitat de nostre senyor lo papa o al reverendisimo legat e vicecanceller apostolich.
- Item supplique la dita ciutat que placie a vostra senyoria que si algunes baronies castells viles lochs feus o jurisdiccions torres e cases o molins eren stades preses e confiscades per vostra senyoria e comanades e donades venudes o empenyorades o en altra manera alienades en ma de algunes persones qui vuy tinguen e possehesquen aquelles: que vos dit senyor hagudes per revocades e nulles les dites comandes vendes donacions empenyoraments o alienacions hajau tornar e restituhir e façau tornar e restituhir les dites baronies castells viles lochs feus jurisdiccions torres e cases ab tots drets e pertinencies de aquells als senyors de aquells e ab tots los fruyts e rendes que en esser se trobaran segons dessus es dit e que vostra senyoria ne los possehidors de aquells en los quals serien stats transpostats nols puixen retenir ni empachar per luysmes terços o foriscapis que pretenguessen esserlos deguts ne per reparacions o gornicions o guardes de gent darmes quey haguessen tengudes per defendre aquells ni per milloraments o despeses que haguessen fetes ni per res que per vos senyor los fos degut per sou o per altra manera o per deutes o credit que haguessen adquisits si donc no eren deutes o credits propris dels dits lochs en que fossen obligats los lochs o los senyors ans de la mort del dit princep don Carles. Ja es respost e satisfet al contengut en lo present capitol per la resposta e modificacio feta al VIII capitol.
- Item que placie a vostra senyoria que lo General del principat de Cathalunya e los deputats e oydors de comptes de aquell ara residents en Barchinona sien e romanguen ab tota aquella amplissima potestat jurisdiccio prerogatives e preheminencies les quals los son atorgades per constitucions capitols e actes de corts usos pratiques e costums de la casa del dit General. PIau al senyor rey que tots los sis diputats e tots los oydors dels comptes de la una part e de la altra regesquen e exercesquen ensemps lurs officis tro a tant per lo senyor rey e per la cort proximament celebradora sia altrament ordenat. E si sera cas que ans del terme de la eleccio lo senyor rey e la cort noy hauran provehit: que tots ensemps façen la eleccio en la forma acostumada. Sobrel procehir empero dels dits diputats e oydors de comptes sia fet lo que per lo senyor rey e consellers de Barchinona sera declarat.
- Item que placia a vostra senyoria haver per revocada e anullada e haguda per no feta la capitulacio feta per la serenisima senyora reyna dona Joana de bona memoria que Deus haje muller de vostra senyoria fermada a Vilafranca de Penades ab totes les coses en aquella contengudes. Plau al senyor rey.
- Item que tots los presoners christians axi de la present ciutat com encara de tota Cathalunya e axi cathalans com strangers qui sien stats presos per causa de la guerra e los qui son en les galeas com en altres parts sien encontinent soltats e delliures sens pagar rescat e altres despeses e messions: e si son rescatats e donat cartell o altri per ells sien absolts dels dits cartells o fe donada e altres obligacions sens pagar alguna cosa. Plau al senyor rey fer soltar e deslliurar liberament tots los presoners ques trobaran axi en les galeres com altres parts qui sien ciutadans domiciliats e habitants en Barchinona e de la casa de don Joan fill del duch Joan ab que los de la dita ciutat ciutadans habitants e domiciliats en aquella e los de la casa del dit don Joan qui tenen presoners alguns del temps passat de qualsevol servidors vassalls terres e parts del senyor rey hajen per semblant a delliurar liberament aquells ab restitucio de cascuna de les parts ad invicem de cartells soltament de fe o altres qualsevol seguretats. Quant sesguarda als altres cathalans ques trobaran presos axi en poder de la una part com de la altra plau a sa majestat que sien delliures tots de la una part e de la altra exceptats lo fill de mossenyer Guerau de Cervello e lo fill de mossenyer Cirera per tal que son en Castella en poder de persones que nos porien cobrar.
- Item que placie a vos senyor atorgar que si lo comte de Pallars o algun magnat baro cavaller o gentilhom ciutada o altra qualsevol persona de qualsevol stat o condicio sie ecclesiastich o laych qui fossen absents del principat o presents empero no reduhits fins en la present jornada sis volran reduhir e tornar a la obediencia de vos senyor aquells qui son dins lo principat dins un any primer vinent: que vos senyor los admetau en vostra gracia els restituhiscau lurs bens en la forma dessus dita. Plau al senyor rey exceptat lo quis diu comte de Pallars: e quant sesguarda als altres que seran presents en lo principat que hajen temps de un mes e los absents de un any comptadors del dia de la ferma dels presents capitols en anant e que la restitucio dels bens sie entesa en la manera e ab les excepcions e modificacions contengudes en la resposta feta al VIII capitol.
- Item que la vila e castell de Maho Citges Castell de la Roca Sent Marçal la casa den Sallers lo castell den Papiol lo castell de Gallifa Castellvi de Rosanes Castell Ciuro Muntmagastre (o Montmagastre, no se ve bien si es u-o) lo castell den Clariana lo Castell de Balcereny e baronia del Mujal e totes altres viles e castells quis tenen en la opinio de Barchinona e que sien propris del quils posseheixen e los senyors de aquells e bens lurs sien compresos en los presents capitols e de aquells se puixen alegrar en totes coses. Plau al senyor rey puix la vila de Maho dins tres mesos e les altres viles castells e lochs mencionats en lo dit capitol e altres qui persisteixen en la opinio de Barchinona dins temps de quinze jorns comptadors del dia de la ferma dels presents capitols en avant se sien reduhits e donats e reduhides a obediencia e fidelitat de sa majestat e que de fet solten e meten en libertat qualsevol presoners que tinguen o cartells o fe o seguretat de aquells e que qualsevol coses que no seran sues propries restituesquen als senyors de aquelles.
- Item que los embaxadors qui son en Proença e encara en Joan Mayans qui es anat en Burgunya e qualsevol altres persones de familia lur e bens lurs sien entesos e compresos en la present capitulacio e que puixen venir salvament e segura ab tota lur roba e bens. Plau al senyor rey.
- Item que de continent sie atorgat guiatge a la nau den Franci Anthoni Setanti la qual es a Maho e qualsevol forments vitualles robes e mercaderies e persones qui en aquella sien que segurament puixen venir en la present ciutat de Barchinona e per lo semblant puixe lo dit Setanti o altres persones per ell anar a Maho per conduhir aci la dita nau. Plau al senyor rey.
- Item que totes naus baleners e altres fustes carregades de forments vitualles e altres robes mercaderies e bens ensemps ab los mercaders peregrins e altres persones qui sien en dites fustes puixen venir de Proença e daltres parts en la present ciutat de Barchinona guiades e assegurades a fi que los mercaders cobren lurs bens e no perden aquells. Plau al senyor rey.
- Item que tots processos e actes fets judicialment tocants interesser de part a part axi en la audiencia reyal com de la governacio com de qualsevulla veguer e batle consolat e altres officials e sentencies sobre aquells donades e qualsevol execucions per vigor de aquelles fetes sien e romanguen fermes e valides e en lur força e valor. Plau al senyor rey tant com toca als processos actes enantements sentencies etc. que seran stades fetes donades e executades tocants qualsevol persones de sa condicio e adherencia ço es dells entre ells.
- Item que lo veguer e batle e altres officials triennals resten en lurs officis e complesquen lur trienni. Plau al senyor rey ab noves provisions empero de sa majestat. - Item que placia a vostra senyoria atorgar al egregi don Joan de Torrelles comte Discla que attes que la terra la passat per cathala que vostra senyoria lo haje per cathala e per lo semblant tornar e ferli restituhir los bens e heretats que tenia en Arago e en altres parts de vostra senyoria e per lo semblant donar de vida sua les siscentes liures les quals de gracia li haveu promeses donar sobre los emoluments de la seca de Barchinona e mes avant restituhir a fra Carles la comanda de Castellot en Arago. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra senyoria fer tornar e restituhir qualsevol diners robes e deutes que per part de la senyoria vostra son stades preses en los regnes de Sicilia Sardenya Mallorques e Valencia e de Tortosa e altres parts de Cathalunya de mercaders e de qualsevol altres persones de la present ciutat de Barchinona. E si aço senyor al present nous era avinent de fer restituhir los diners comptants e robes venudes e en poder de vostre fisch rebudes vos placie dar e provehir que los dits mercaders e altres qualsevol persones de les quals los dits diners e bens seran stats presos se puixen quitar e fer consignacio sobre drets e gabelles reyals e tretes de forments trahent cascu per si dels drets consignats en comte lo que muntaran les extraccions de les mercaderies per ells de vostres regnes trahedores. Plau al senyor rey de fer restituhir tots aquells bens e coses que en los dits regnes e terres de sa majestat se trobaran en esser e que als que aquells tenien ols devien sia remesa qualsevol pena.
- Item que placie a la senyoria vostra de pagar als creedors censalistes sobre vostres rendes reyals del regne de Mallorques e Menorques integrament les pensions dels censals que sobre dites rendes han e en son cas e loch los preus de aquells segons serie e tenor de lurs contractes. Plau al senyor rey exceptades Ies pensions corregudes fins al dia de la ferma dels presents capitols.
- Item que placie a vostra majestat restituhir e tornar e fer restituhir e tornar al General de Cathalunya los lochs de Roses e Cadaquers e altres viles castells e lochs que lo dit General e diputats tenien e possehien en lo comptat Dampuries revocant e havent per revocades qualsevol donacions concessions o alienacions daquells o algu daquells per vostra senyoria fetes. Ja la prefata majestat ha feta la dita restitucio al General.
- Item que qualsevol strangers qui hajen seguida la opinio del principat e ciutat es troben de present en la ciutat e comtat de Barchinona e volran habitar en la terra e senyoria vostra sien compresos en la present capitulacio: e si sen volran anar que ho puixen fer dins tres mesos primer vinents ab lurs cavalls e altres cavalcadures armes or argent robes e bens lurs salvament e segura. Plau al senyor rey dins temps de un mes comptador del dia de la ferma dels presents capitols.
- Item que Menant de Guerra e Gracia Daguerri ab tots lurs bens propris sien compresos en la present capitulacio. Plau al senyor rey puix dins temps de quinze jorns vinguen a obediencia de sa majestat e solten e meten en libertat tots los presoners que tenen axi en preso com ab cartells fe o seguretat e restitueixquen qualsevol coses que no seran sues propries als senyors de aquelles pagat e satisfet a aquells lo que sera judicat e taxat per les obres milloraments e messions fetes per los dits Menant e Gracia Daguerri en los castells que tenen per les quatre persones y en son cas per la majestat del senyor rey segons es decretat e respost al VIII capitol.
- Item que placia a vostra senyoria donar obra ab acabament dins un mes primer vinent que lo illustrissimo primogenit fill vostre e los altres fills vostres e los regnes de Arago e de Valencia e Mallorques e tots los ecclesiastichs e barons que per la ciutat seran demanats hajen a prometre e jurar de fer tenir e servar totes les coses en los presents capitols contengudes. Plau al senyor rey ço es en respecte dels que seran presents en cort dins temps de quinze jorns e dels altres dins temps de tres meses comptadors del dia de la ferma dels presents capitols.
- Item senyor per quant se diu que vostra senyoria hauria fetes algunes gracies donacions o concessions a singulars persones de bens de ciutadans de Barchinona o habitadors de aquella queus placie de present revocar e aquelles haver per revocades casses e nulles manant e decernint aquelles freturar de tota eficacia e valor. Plau al senyor rey fer la revocacio en lo dit capitol contenguda juxta serie e tenor de la resposta feta al VIII capitol.
- Item senyor com per los diputats e ciutadans de la present ciutat e altres habitants en lo dit principat sien stats venuts e alienats diverses bens mobles que tenien e han haguts e possehits per raho de confiscacions incorporacions et alias en qualsevol manera e aquells dits bens vuy en dia nos tropien en esser ans sien stats venuts e alienats com dit es: sie de vostra merce atorgar que los dits diputats ne altres ciutadans de la dita ciutat e habitants del dit principat en mans e poder dels quals de dits bens mobles seran pervenguts per qualsevol raho o causa e per ells seran venuts e alienats no pusquen esser per aquells convenguts ni obligats a restitucio de aquells pus que segons es dit no son en esser per aquells als quals los dits bens se pertanyen. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vestra senyoria atorgar a la dita ciutat que tota hora e quant volra en forma publica los presents capitols que aquells haje haver franchs de segell salaris e de altres despeses. Plau al senyor rey fer la gracia del dret de sagell.
- Item que placie a vostra senyoria donar licencia a qualsevol persones de qualsevol stament o condicio sien de podersen anar salvament e segura dins spay de un any en qualsevol part del mon si en la obediencia vostra restar no volran ab tots lurs bens diners or e argent e altres coses lurs propries e dins lo dit temps poder vendre e exaugar qualsevol proprietats censals e altres bens mobles e immobles que tinguen sens contradiccio alguna pagant e satisfahent primer lurs credits e altres qualsevol obligacions en que tenguts sien. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra senyoria provehir e ordenar que negun capita de ciutat castell vila o altre loch ne altra qualsevol persona que no pugue pendre alguna part dels censals e altres rendes de neguna comunitat de particulars persones axi ecclesiastiques persones com seculars qui sien propries de les damunt dites universitats e particulars persones axi ecclesiastiques com seculars o les tinguessen obligades e ypothecades axi per censals vel alias: e per vostra benignitat e clemencia prometau que provisions gracies ne concessions no atorgareu als damunt dits capitans o altres qualsevol persones de rebre alguna part dels dits censals per alguna causa o raho: e si per oblivio aut alias vostra senyoria tals concessions provisions o gracies ha atorgades aquells e aquellas que atorgades haveu hajau de continent per no fetes casses e nulles. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra magestat atorgar que axi la ciutat de Barchinona com qualsevol persones qui sien dins e fora Barchinona que de present segueixquen la opinio de Barchinona axi universitats com altres no sien tengudes pagar pensions algunes de censals a persones algunes que hajen seguit lo servey e obediencia del senyor rey fins al dia de la ferma dels presents capitols sino les pensions daci avant devedores. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra magestat por egualar tots los censalistes qui reben censals en Mallorques que les pensions que sauran a pagar als dits censalistes sien repartides en aquells per sou e per liura axi a aquells los censals dels quals seran luyts com als altres que no seran luyts en manera que egualment reben totes lurs pensions per sou e per liura com dit es no obstant Ies dites luycions dins temps de quatre anys comptadors de vuy en avant. Plau al senyor rey quant sesguarda als censalistes ciutadans e habitants en Barchinona e altres que fins vuy han seguida lur opinio.
- Item que placie a vostra majestat axi per satisfer als censalistes de Mallorques com altres del principat de Cathalunya e altres parts los censals dels quals son stats luyts com encara per fer altres smenes e satisfaccions fer e dar obra que en la cort proximament celebradora en lo dit principat sien asignades de deu en quinze mil liures sobre los drets del General de Cathalunya cascun any durant temps de quatre anys les quals deu o quinze mil liures serveixquen a satisfer e resarcir als dits censalistes axi de Mallorques com de altres parts les proprietats de lurs censals que son stats luyts singula singulis referendo e encara per fer altres smenes e satisfaccions a coneguda de la majestat del senyor rey: entes empero e declarat que la dita annua quantitat del General se haja a pendre dels drets del dit General deduhits e pagats primerament los salaris carrechs e pensions a que lo dit general es e sera obligat. Plau al senyor rey.
- Item que placia a vostra majestat atorgar que si dubtes alguns se moguessen per causa de la present capitulacio que sien eletes quatre persones les dues per la dita majestat e les altres dues per la dita ciutat les quals hajen poder de decidir e determenar les dites questions simplament sumaria e de pla sens algun strepit e figura de juhi solament attes lo fet de la veritat e justicia sens algun salari. Plau al senyor rey.
- Supplicatoque excellencie nostre humiliter ut capitula preinserta et omnia et singula etc. - In monasterio dePetris-albis territorii Barcinone fuerunt firmata et jurata hec capitula die veneris XVI octobris anno MCCCCLXXII nec non in pergameneo scripta.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_II_de_Arag%C3%B3n

Juan II de Aragón, el Grande, o Juan sin Fe según los rebeldes traidores catalanes que se alzaron contra él,​ (Medina del Campo, Castilla, 29 de junio de 1398-Barcelona; 20 de enero de 1479) fue duque de Peñafiel, rey de Navarra (1425-1479), rey de Sicilia (1458-1468) y rey de Aragón, de Mallorca, de Valencia, de Cerdeña (1458-1479) y conde de Barcelona, hijo de Fernando I de Antequera y de Leonor de Alburquerque, condesa de Alburquerque. Fue padre, entre otros, de Fernando el Católico.

Juan II fue uno de los monarcas más longevos del siglo XV —su enemigo Luis XI de Francia le llamó vieja «vulpeja»—​. Padeció de cataratas por lo que durante varios años estuvo ciego, hasta que el 12 de octubre de 1468, a la edad de 70 años, recuperó la vista gracias al judío catalán Cresques Abnarrabí que le operó los dos ojos.

Según su principal biógrafo, el historiador Jaume Vicens Vives, «Juan II de Aragón aparece como el personaje de mayor fuerza en un siglo ya lleno de singulares personalidades políticas» ya que «centró en su persona los más candentes problemas que afectaban a los distintos reinos peninsulares: subversivismo nobiliar en Castilla, divisionismo social en Navarra, activismo revolucionario en Cataluña; y en política exterior, hundimiento de la potencialidad de los Señoríos italianos y retorno agresivo de la hegemonía medieval francesa. Por si ello no fuera bastante, queda aún vinculado a su persona el hecho del planteamiento de la unidad monárquica hispánica».

 

 

N. 3. Notariorum 2. Joannis II. n. 3471, fól. 76. (Carbonell, Juan II)

N. 3.
Notariorum 2. Joannis II. n. 3471, fól. 76.

Petri Micaelis Carbonell.

Nos Joannes Dei gratia Rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Maioricarurn Sardinie et Corsice Comes Barchinone Dux Athenarum et Neopatrie ac etiam Comes Rossilionis et Ceritanie.
Attendentes Serenissimum Dominum Regem Alfonsum bone memorie fratrem nostrum eius carta suo sigillo inpendenti munita data in civitate Beneventi die tercio mensis Marcii anno a nativitate Domini millesimo CCCCLVIII constituisse et creasse vos fidelem Petrum Micaelem Carbonellum nunc scribam et Archivarium nostrum in notarium publicum per totam terram et dominationem regiam ita quod in universis et singulis terris locis dictioni et jurisdiccioni regie subiectis possetis recipere et conficere testamenta acta attestaciones sentencias et quelibet alia instrumenta quorumcumque contractuum essent et quaslibet alias scripturas auctenticas et publicas et eas scribere ac scribi facere per substitutum aut substitutos a vobis juratos tamen prout hec et alia in ipsa carta lacius exarantur. Attendentes etiam per vos fuisse nobis humiliter suplicatum ut auctoritatem et decretum huiusmodi vobis ut premittitur concessa quodammodo ampliare de benignitate regia dignaremur. Ideo supplicationi vestre benigne annuentes attentis et consideratis sufficiencia ydoneitate et fama vestris quas in conspectu nostro et alias pluries novimus comendabiles et expertas tenore presentis Carte nostre concedimus vobis dicto Petro Micaeli Carbonello ex nostra regia potestate et auctoritatem et licenciam plenissimam vobis conferimus cum eadem quod in universis et singulis terris et locis dicioni et jurisdiccioni nostre subjectis positis per vos aut substitutum vel substitutos aut substituendum seu substituendos a vobis juratos tamen recipere ac conficere ac scribere et recipi confici ac scribi facere acta attestaciones sententias et quelibet alia instrumenta quoruncunque contractuum fuerint et quaslibet alias scripturas publicas et auctenticas civiles judiciales videlicet et criminales exceptis testamentis codicillis et aliis ultimis voluntatibus in quibus vos habeatis personaliter interesse. Nos enim ipsa acta attestaciones sententias instrumenta et alias scripturas publicas et auctenticas per dictos juratos et substitutos per vos assumptos et imposterum assumendos recipiendas dictis testamentis codiciliis et aliis ultimis voluntatibus quibus vos interesse volumus ut preffertur valere volumus et tenere ac si per vos recepta essent personaliter seu confecta et eisdem auctoritatem nostram impendimus pariter et decretum ita quod eisdem in judicio et extra indicium fides plenaria adhibeatur et omnimodam obtineant roboris firmitatem dum tamen vos subscripcionem vestram et signum vestrum aposueritis in eisdem. Mandantes per hanc eandem Gubernatori nostro generali eiusque vicegerentibus vicariis baiulis curiis justiciis consiliariis paciariis procuratoribus juratis consulibus et universis aliis officialibus et subditis nostris ad quos spectet presentibus et futuris dictorumque officialium locatenentibus quatenus hanc nostram concessionem et auctoritatis ampliacionem firmam habeant et teneant ipsisque instrumentis et aliis vestris publicis et auctenticis scripturis adhibeant plenam fidem quibusvis ordinacionibus et statutis generalibus et specialibus in contrarium editis sive factis etiam si talia essent de quibus oporteret in presenti specialem fieri mencionem qua et que hic haberi volumus pro expressis de verbo ad verbum nullatenus obstituris. In cuius rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo inpendenti munitam.
Data Barchinone XIII die mensis octobris anno a nativitate Domini MCCCCLXX octavo Regnique nostri Navarre anno LIII aliorum vero Regnorum nostrorum anno XXI - Pages Vicecancellarius.

Joannes Peiro mandato Regio facto per Pages Vicecancellarium.
P.

Documento 4

DOCUMENTOS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA. (Pedro Miguel Carbonell)

DOCUMENTOS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA.

N. 1.

Varia 12. Notariorum 4. Alfonsi IV, n. 2931, fól. 62 v.

Petri Michaelis Carbonell.

Nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum Sicilie citra et ultra farum Valentie Hierusalem Hungarie Maioricarum Sardinie et Corsice Comes Barchinone Dux Athenarum et Neopatrie ac etiam Comes Rossilionis et Ceritanie. Attendentes vos fidelem nostrum Petrum Michaelis Carbonell oriundum Civitatis Barchinone esse ydoneum et sufficientem ad tabellionatus officium exercendum prestito prius per vos in Cancellaria nostra juramento quod bene et legaliter vos habebitis in exercendo officio memorato constituimus et creamus vos eundem Petrum Michaelis in notarium publicum per totam terram et dominationem nostram ita quod in universis et singulis locis et terris ditioni et jurisdictioni nostre subiectis possitis recipere et conficere testamenta acta attestationes sententias et quelibet instrumenta quorumcumque contractuum fuerint et quaslibet alias scripturas publicas et auctenticas et eas scribere et scribi facere per substitutuum aut substitutos a vobis juratos tamen de quibus quidem prothocola sive capibrevia faciatis notularum ut eterne memorie comendetur. Nos enim ipsis testamentis actis attestationibus sententiis instrumentis et aliis scripturis publicis et auctenticis per vos bene et legaliter conficiendis et scribendis aut scribi faciendis per juratos substitutos a vobis autoritatem nostram impendimus pariter et decretum ita quod eisdem in judicio et extra judicium fides plenaria adhibeatur et omnimodam obteneant roboris firmitatem tamquam publica manu facta dum tamen subscriptionem vestram et signum apposueritis in eisdem qua vos auctoritate regia notarium et ipsis contractibus interesse teneamini confiteri. Serenissimis igitur quibuscumque nostris locumtenentibus generalibus nostrum super his significamus intentum. Mandantes de certa scientia et expresse gubernatoribus nostris generalibus eorumque vices gerentibus vicariis baiulis justiciis curiis suprajunctariis çalmedinis merinis juratis et universis et singulis aliis officialibus et subditis nostris ubilibet constitutis presentibus et futuris dictorumque officialium locatenentibus ut vos dictum Petrum pro notario publico habeant et teneant per totam terram et dominationem nostram ac in testamentis et scripturis vestris publicis et auctenticis adhibeant plenam fidem, Adjicimus tamen quod testamenta codicillos instrumenta illorumque notas et transumpta acta attestationes testium et alias scripturas publicas et auctenticas quos quas et que receperitis confeceritis et scripseritis aut scribi feceritis intra Comitatus Rossilionis et Ceritanie ac terras Confluentis et Vallispirii vestris sumptibus facere et de medietate preciorum inde habendorum secundum ordinationes regias procuratori nostro Rossilionis aut quibus voluerimus teneamini respondere. In quorum testimonium presentem cartam fieri jussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam.
Datum in Civitate Beneventi die tercio mensis Marcii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLVIII Regnique nostri huius Sicilie citra farum anno vicesimo quarto aliorum vero Regnorum nostrorum anno quadragesimo tercio. Patriarcha et Cancellarius.

Petrus Puguriol mandato Regio facto per Patriarcham et Cancellarium qui eum habuit pro sufficienti.
P.

n-2-fol-63-eiusdem-comissio

24 DE NOVIEMBRE.

24 DE NOVIEMBRE.

Se celebró Consejo, para ver lo que sería conveniente hacer en vista de unas cartas del Señor Rey sobre las encomiendas de Miravet y de Ascó, y si los oficiales que se hubiesen de nombrar y los que existían en tiempo del príncipe Carlos, podrían continuar ejerciendo bajo la nueva lugartenencia; como también para tratar de los oficiales, ministros y consejeros que se hubieren de señalar al Primogénito; sobre lo que no recayó acuerdo alguno por la neutralidad de la votación.
Dióse cuenta, en la misma sesión, de la siguiente carta que había enviado el maestre del hospital.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres mossen Joan de Copons e En Galceran Çacirera S. de Moncortes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han explicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e crehença a abduys los sobre dits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

Molt alt e molt Excellent e virtuos Senyor.
Per quant havem per ferm que la Excellencia vostra segons per diverses vies ha significat es e sera tots temps attentissima a la observança de la capitulacio
fermada entre dita vostra Excellencia e aquest Principat per tant no duptam que si per inadvertencia o altrement contra aquella res sera fet la Majestat vostra sera prompta allo revocar e tornar al degut stament segons de vostra reyal fe e de la religio del jurament per aquella prestat es pertinent e degut. Daquen es Senyor molt excellent que com de vostra Majestat sia emanada letra dirigida als veguer e sotsveguer de Tortosa e altres oficials etc. manant los stretament prenguen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azcho ab lurs rendes e fruyts e no permeten per algu la possessio de les dites comandes esser presa sens licencia e manament de vostra dita Majestat ne usar de bulles o altres provisions de les dites comandes o alguna de aquelles disponents segons en la dita letra copia de la qual a nosaltres es devenguda e aquella a vostra Altesa ab la present remetem largament se conte. Mes hajam entes que vostra Illustrissima Senyoria haja otorgat certa remissio e guiatge En Miguell Davinyo donzell de Vilafrancha de Penedes e altre guiatge a mossen Gualbes cavaller domiciliat en aquesta ciutat les quals coses son vistes procehir contra forma e tenor de la dita capitulacio en la qual vostra lllustrissima Senyoria per sa gran clemencia e benignitat ha volgut fer e crear loctinent seu general e irrevocable en lo dit Principat ab plenissima potestat e exercici lo lllustrissimo Senyor don Carles de gloriosa recordacio fill primogenit de vostra Majestat lo qual del present segle passat axi com al divinal poder ha plagut lo lllustre Senyor don Ferrando fill vostre es e succeheix en aquell punt regiment loctinencia administracio e exercici que del dit lllustrissimo Senyor don Carles en lo primer loch ere provehit e ordenat. Adonchs vostra Majestat manar als dits oficials com en la dita provisio se conte e fer e atorgar los dits o altres semblants remissio e guiatges es usar de la jurisdiccio en lo dit Principat al dit loch en virtut de la dita capitulacio pertenyent e axi seria contravenir a aquella ço que no pensam en manera alguna fet o attemptat sia per la Majestat vostra consideradament. Per tant Senyor molt alt e molt virtuos a vostra solita justicia e virtut humilment suplicam e per la observança de la dita capitulacio e de la paraula e fe reyal e jurament per aquella prestat ab humil e subjecta devocio demanam sia de merce de aquella la dita letra remissio guiatges e actes de alguns altres semblants haura revocar cessar e anullar
remetent tota la dita administracio e exercici al dit lllustrissimo fill e loctinent de vostra Altesa per la qual en aquella es preficit a fi que la dita capitulacio sia servada e a aquella no sia en res derogat. La qual cosa jatsia de dret e justicia proceescha e sia deguda e pertinent a vostra reyal dignitat e succehira en servici de aquella e en repos e contentacio dels animos de tots los poblats en aquest Principat que per electes e obres vegen tota fe integritat e virtuosa constancia en la Majestat vostra segons de aquella han consebut encara nosaltres e tot aquest Principat vos ho reputarem a singular gracia e merce. Suplicants lo poder divinal conserve en tota prosperitat molt alta e molt excellent Senyora (Senyoria) la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en la ciutat de Barchinona a XXIIII del mes de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment se recomanan los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. (Dónde está Cataluña en estos títulos?)
Dilectis et fidelibus nostris vicario civitatis nostre Dertuse et subvicario civitatis ejusdem aliisque universis et singulis oficialibus nostris ad quos spectet et presentes pervenerint seu fuerint quomodolibet presentate in Principatu Cathalonie et signanter in vicaria Dertuse constitutis dictorumque oficialibus locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Cum in presenciarum vaccet castellania Emposte ordinis hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani promocione castellani dicte castellanie in majistrum dicti ordinis. Volumusque certis respectibus atque avisis quas in presenciarum exprimere non curamus ut preceptorie sive comande de Miraveto et de Azcho que sunt membra dicte castellanie in nostro Principatu ac vicario Dertuse cum eorum et cujuslibet eorum introitibus redditibus proventibus et juribus pro futuro successore conserventur ideo presencium serie ex certa nostra scientia et expresse vobis et eorum cuilibet dicimus et districte precipiendo mandamus sub obtentu nostre gratie ireque et indignacionis incursu ac pena trium mille florenorum auri Aragonum a bonis contrafacientibus irremissibilter exhigendorum nostroque erario aplicandorum quatenus illico visis presentibus dictas comandas sive preceptorias de Miraveto et de Azcho cum earum et cujuslibet earum introitibus redditibus proventibus et juribus ad manus nostre curie aprehendatis meo (?) patiamini aut permitatis possessionem earum aut alterius earum per quempiam capi absque expressis licencia et mandato nostris utendi bullis aut aliis provisionibus de eisdem comandis aut altera earum quoquomodo disponentibus. Et contrarium non faciatis aliqua ratione vol (vel) causa pro quanto graciam nostram caram habeatis iramque et indignationem nostras ac penam predictam evitare cupitis. Dattum Calatajubii die septima novembris anno LXI. (1461)

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Dues letres vostres havem reebudes per mans den Johan Ferrer per part vostra a nos trames. La una de les quals nos fou donada lo divendres prop passat e la altra hir dilluns aci en Calatayud e vistes les dites letres e entesa la creença que per lo dit En Johan Ferrer en virtut de la creença a ell acomanada som stats marevellats que per lo noble don Jofre de Castre vos sia stat donat entendre que per ell haver adherit als cathalans en la liberacio del Illustrissimo princep don Carles nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria qui Deus haja sien stats fets ninguns procehiments contra ell ne contra la sua terra vassalls e bens com sia notoria cosa que ha pus de XXV anys que comensaren los debats entre lo dit noble e mossen Johan Ximenez Cerda e valedors de cascun dells per occasio de la mort per lo dit mossen Johan perpetrada en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre e apres se es inmiscuit en aquella bandositat mossen Rebolledo per causa del matrimoni per ell fet ab la filla del dit mossen Cerda segons pus largament es contengut en les letres nostres a vosaltres trameses sots data de deeset de octobre prop passat a les quals no es stat satisfet e a confermar que lo dit don Jofre ha participat e encara es stat cap en la dita bandositat apar manifestament per que lo dit egregi comte de Prades ab mossen Çaportella durant la dita bandositat tramete certa gent darmes contra lo dit Jofre en valença del dit mossen Rebolledo e com per don Johan Dixer fos dit al dit comte ques maravellave que ell fes valença al dit mossen Rebolledo contra don Felip de Castre per lo dit comte li fou respost que ell no fahia valença a mossen Rebolledo contra don Felip de Castre mes contra lo dit don Jofre axi com ell en certa altra bandositat ne havia fet contra ell dit comte de Prades. Consta axi mateix e es manifest que per ço com En Johan Gilabert habitant en la vila de Cervera havia feta valença al dit mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre homens seus de manament seu segons se preten e diu lançajaren lo dit En Johan Gilabert en la dita vila de Cervera el jaquiren per mort a que per aquests actes o altres molts que sen trobarien apar evidentment que no solament lo dit don Jofre ha participat en la dita bandositat mes encara es stat cap de aquella. Haguda raho al origen don avalla ço es de la mort del dit mossen Pero Martinez de Muriello ne obstaria ço ques diu de les vanes e folles paraules que digueren alguns homens del dit mossen Cerda e mossen Rebolledo de ço que ere stat en Leyda car aci son venguts lo dit mossen Rebolledo e Palafolls son fill. Los quals dihen e aferman que james per homens lurs semblants paraules foren dites e com dites les haguessen homens axi facils e de tant pocha stimacio no recau en consideracio de persones de auctoritat que per aquella adhesio se degues empendre contra lo dit don Jofre que assats hi abastaven les altres notories inimicicies precedents. Tant com es a laltre cap ques diu que ses seguit en lo loch de Lescuarre que es del dit don Jofre es stat cas nou ço es per causa de certes egues que per alguns scuders del dit don Jofre eren stades preses e occupades de vassalls de mossen Johan de Villalpando per recuperacio de les quals a instancia de la part damnificada ere anat lo loctinent de sobrejuncter del comdat de Ribagorça segons ho ha acostumat per cobrar les e li fou feta resistencia e fer li jaquir lo basto e per aquella causa e encara per altres delictes comesos per Pedro de Antrames-augues scuder del dit don Jofre fon penjat segons apar per lo proces e per una letra a nos tramesa per lo loctinent de procurador general del dit comdat la qual en sa prima figura havem manat comunicar al dit En Johan Ferrer e de aquells vos trametem copia. Apar donchs clarissimament que res no es stat fet contra lo dit don Jofre per haver adherit als cathalans en la deliurança del dit lllustrissimo Princep don Charles nostre fill. Tota via empero per major justificacio nostra e contentament vostre vos havem provehit e manat que sobre aço sia reebuda verdadera informacio e si per aquella se demostrava esser stades dites semblants paraules com se preten que digueren aquells a qui es donat lo carrech per vos sera manat proceir contra ells per tal forma que seran severissimament punits e castigats.
Tant com es al altre cap ques diu que de part nostra fou tramesa al vaguer de Barchinona sobre la capcio e detencio de hun home per causa de certa mort ques dehia per ell era stada feta ne hauriem hagut plaher haver vista la dita letra o copia de aquella per que a nos no recorda haver manat tal letra ne se troba esser stada registrada en los registres de nostra cancelleria juxta la loable costum de aquella ab tot aço empero nos som stats molts contents manar revocar decontinent la dita letra com james sia stada ne sia la intencio nostra fer res que pogues derogar als usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de aqueix Principat. Les letres que per lo dit Johan Ferrer nos son stades demanades en virtud de la creença pera mossen Charles Dolius embaxador nostre trames al Illustrissimo Rey de França nostre molt car e molt amat cosi decontinent les havem manades desempatxar per satisfer a la suplicacio vostra e per donar tota ajuda e favor que puixam donar a nostres subdits e vassalls en tots lurs afers e comercis. Dada en Calatayut a deu dies de noembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

La siguiente es copia de la carta enviada al señor Rey por el procurador del condado de Ribagorza, sobre el asunto de don Jofre de Castro.

Molt excellent Princep e molt virtuos Senyor.
De vostra molt alta e molt Excellent Senyoria he reebut dues letres responsives a la instruccio e memorial per mi trames a vostra merce de les novitats fetes per los de don Felip de Castre e per los de mossen Rebolledo e arribant les dites letres acas fonch justat lo consell general del comdat e axi lis doni una de les dites letres les quals vostra Altesa trametia als prohomens del dit comdat. De la qual lo dit consell ha hagut sobirana consolacio de la bona provisio e orde que vostra merce ha provehit e trames als tots en lo reparo qui vostra Altesa mana esser fet per quant de continent yo fiu certes letres intimatories a quiscuna de les dites parts donasen orde de tornar e restituir lo que pres havian. E axi feren resposta que no (ho) farien pero no feren res. Yo veent que no fahian per major acusa los he fet altres dues letres requisitories requirint a don Felip e a Palafolls que restituissen les dites coses. En aquelles no feren ninguna resposta. Yo e tot lo consell justat veent que no se matian en tal orde deliberarem justar CCCC o D homens en donar reparo en lo qui per vostra merce es manat e ordonat. Esse (se es) seguit Senyor molt alt qui essent justada la gent part de les egues qui eren justades e pujades a la montanya les quals eren dels vassalls de mossen Vilalpando venian de la mantanya e quant foren en lo terme de la Scuare per lo cami reyal vengueren certs scuders de don Jofre de Castre e mananselos en ta (en algunas formas del aragonés, hacia, ejemplo enta arriba) Lescuare ab lo qui les manave yo sentint aço decontinent trameti lo sobrejuncter o son loctinent a la Scaure (Scuare, Scaure, Lescuare, hay otras versiones) per requerir tornassen les dites egues (yeguas, de equus) per quant Senyor lo sobrejuncter fonch dins lo loch vangueren X o XV ben armats e ab lançes e ab balestes dient que per que era aqui. Respos lo sobrejuncter e dix que per fer certs actes per manament meu. Respongueren los dits servidors de don Jofre dient que si ell no lexava lo basto que mala era vengut e ell dix que no ho faria. Tornarenli a dir que renegaven de Deus que si nol lexava quel matarian e lo dit sobrejuncter de temor donat lo basto a hu dels testimonis que manave e la hu de aquells veent que lo testimoni havia pres lo basto va e tiralli de la ma e lançal en terra. E axi li digueren que per que venia. Dix lo dit sobrejuncter per requirir li donassen certes egues que habian pres de Stopanya. Digueren que ja tenien voluntat de tornarles que si les sen volia manar que les sen menas pero que mester li era que no fes actes nenguns sino que mala hi era vengut e axi sen hague a tornar. Apres Senyor molt just dos dies apres los scuders e servidors de don Jofre anaren sen al loch de Quaxigar qui es de un pubil fill de Jorge Bardaxi lo qual stave en salvaguarda del lllustre mon Senyor lo Senyor Princep e manaren sen del dit loch sis bous e una mula e dos someres e cert bestiar menut e dos homens presos los quals eren vassalls propris del Senyor Princep e tota la dita presa e homens menaren a la vila de la Scaure e meteren los presos dins la torra. E yo vent tals dues novitats e decontinent que vengueren apellidar per la salvaguarda ab la dita gent ani al dit loch de Lascaure molt secret en la nit e vaig asenar los homens o mal faytors dins lo loch pero no tots que per secret que yo ho fes los acostumats donaren avis que yo anave alla e varen traure los presos de la torra e ab la pressa meterenho en una cova en lo terme e part dels malfaytors per
mes preu dihent que nols trobarien aturarense en lo loch e meterense dins una via molt secreta. E yo vingui a requerir me dassen los malfaytors e sobre aço se feu molts protest. A la fi me lexaren entrar pero negant que ells no sabien res de aquells ni tenian tal cosa. Yols dix que me obrissen lo castell e axi ho feren e tenint lo loch e castell yo fiu lo scorcoll de quem dura tot lo jorn que no podia trobar res pero en ans no entrassem en lo loch verem part dels malfeytors e yo stave torbat que yo tenia acercolat lo loch que no podien exir tots temps yo instave e cercave los dits presos. En tant que axi passa tota la nit en lo endema per alguns qui desigaven la honor del Senyor Princep dixme que yo poria haver part dels malfeytors pero que si yols volia quen havia a leixar dels qui havia ab aquell. Yo Senyor veent que no podia haver res ami (vaig amar; amé, quise, preferí) mes hu que no negu e axi de tres qui eren en una citia (citja, citjar, sitja, sitjar, Citges, Sitges; lo sechá a Vallchunquera) yols tragui e per la paraula donada al qui los me mostra que pres ab jurament quim lexaria los dos e axi ho fiu e prengui hun nomenat Pedro de Entramasauguas scuder de don Jofre lo qual yo havent pres hagui letra del governador qui era un capella quem pregave lo hi manas a capella que ell lo volia fer sentenciar e axi ho fiu lo qual es ja enforcat. E axi mateix Senyor per lo ultrage que feren al sobrejuncter e per los vassalls del Senyor Princep haver mes presos dins aquella corre yo he pres lo castell e loch a ma del Senyor Princep com lo balle e lo capita que don Jofre tenia han dit fet e hajen consentit en tots los dits casos e hajan comes bausia contra lo senyor directe per quant Senyor molt alt yo tinch lo dit castell e loch a ma del Senyor Princep e he mes batle en aquell e per semblant volie pendre los homenatges dels vassalls pero han me pregat poguessem consultar o demanar de consell com ho fariam per no donar en mal cas del homenatge qui tenen a don Jofre per quant Senyor molt Excellent he deliberat fer la present a vostra merce sobre aquest fet com me deig regir ni vostra Altesa que ordena se faça. Es ver Senyor que de aquest fet per no haver assessor me so consellat ab mossen Pertusa. E diu que li par que se deuen requerir les postats (potestats; potestades?) dels tres castells restants e que aquests son gunyats al Senyor Princep solament per lo cas de la resistencia del sobrejuncter en ferli lexar lo basto axi una vostra merce si ho fare axi car si del fet qui atany comete lo procurador de don Jofre de levar lo basto al sobrejuncter se hagues fet algun castich ja ara no la haguerem attemptada pero ha esser feta la voluntat de vostra Altesa. De la vostra vila de Sant Johan a III de noembre. - Senyor molt just.
- Lo qui besant les mans de vostra Altesa humilment se recomana en gracia de aquella Barthomeu Burro loctinent.