15 DE MAYO.
Ocupáronse de la contención habida entre el síndico y el veguer de Gerona, y del castigo que se les había de aplicar; habiéndose antes leído la carta enviada por la Señora Reina.
En otra sesión del mismo día, por la tarde, se tomaron varios acuerdos, entre otros, que el arzobispo rogase a los embajadores de Valencia aguardasen la contestación de la reina a la que le enviaban los Diputados; y que se nombrasen ocho personas para responder al obispo de Elna.
Además, los señores Diputados mandaron escribir la carta que sigue.
Al molt e magnifich e de gran saviesa mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich e de gran saviesa. E mes havem que mossen Foixa hauria leixat lestandart de Sant Jordi de que havia carrech. E per quant havem bona relacio den Johan Bonet de Tortosa qui es cathala e per intercessio de alguns aqui no volem fallir volem eus encarregam que si axi es que lo
dit mossen Foixa hauria leixat lo dit standart aquell
acomaneu al dit Johan
Bonet en la manera que lo dit mossen Foixa lo tenia e
en aço no
haja falla com axi vullam se fassa per
los dits sguards. Dada en Barchinona a XV del mes de
maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. Abat de Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona
a vostra honor prests.
16 DE MAYO.
Se dio cuenta de
varias cartas que se habían recibido, a saber, de Francisco Lobets
enviado a Perpiñan, de los cónsules de esta villa, del diputado
local de Puigcerdá, del Señor Rey, de Juan Brujó, y de los
embajadores enviados a Cerdeña y Sicilia; se acordó escribir a la
referida villa de Perpiñan para que se prendiese a algunos
perturbadores, y hacer una carta a la Señora Reina, nombrando
embajadores para llevársela a mosen Vilademany, al prior de Cataluña
y a mossen Jaime Ros, con las instrucciones convenientes, cuya
última resolución fue aprobada por el Concejo de la ciudad; el
contenido de todo lo cual se halla a continuación.
Als molt
reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats
del General e consell lurs representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors. Vuy hora
tarda so entrat a Perpenya e los consols man
tremes hun home al Partus (puerto Pertús) ab
una letra
pregant me prestament jo entras que ells me speraven ab
lur consell tenien apleguat e nos desaplegarien fins jo
fos vengut e tentost entri e fuy ab ells a la
casa del consolat e lo perquem volien era En
Noves de Vola que tracta e maneja coses nocives
al benavenir de la terra e tals que mareix esser pres lo
qual es vuy en aquesta vila e per que han los oficials
qui no son prou fets a lur plaer volien que lo vostre
diputat local lo fes pendre e ell han recusat dient que lo seu
poder no basta a tant e pensaven ja hagues poder de fer lo
pendre e per lo semblant los he dit que no he aqueix
poder ne axi poch de consellar ho al dit diputat local e per ço han
acordat que passada la mitga nit lo honorable En Johan Ramon
partescha per anar aqui per informar largament les
reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres al qual men
refir queus placia provehir que lo dit diputat local haja poder de
pendre e totes coses necessaries a fi los afers segons occorreran se
puixen expidir. Jo no he po da dar als dits
consols vostra letra de creença
ne explicarlos res per lur occupacions mes dema
o tota hora quem doneran loch ho fare e apres
vos certificare del ques seguira. A nit passada fiu
aplegar a Figueres los jurats e consell lur els
doni vostra letra de creença els expliqui lo
contengut en vostres instruccions trobils molt mal contents
dient haveu hagut en la embaxada dels XXXXV Busalu e
ells no qui han tan bona voluntat en servir la gran
contentacio que vosaltres senyors haveu dells e que tots temps
hauran res mester los tractareu com a fills e son romasos ben
contents dient que no senten nengu qui contrarieix en
lo que manejam e entre ells noy ha sino pagesos
e son tots de bon voler a estar a la voluntat de vosaltres senyors.
Ir vos tremis per En Cauta de aquesta vila tot
lo que ses fet per mi a Gerona e es be mester
vos placia provehir e prests e remediar lur gran discordia. De
Perpenya dimecres a X hores de nit a XIII de maig any Mil CCCC
sexanta hu. - Mossenyors prest a tota ordinacio Francesch Lobet.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e
de molt gran providencia mossenyors los diputats del General
de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi
nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors.
Rebuda de vostres molt grans reverencies magnificencies nobleses e
honorables providencies una letra de creença
per lo honorable En Johan Ramon de nou del mes present e ell hoyt
a ple sobre lo contengut en dita letra lo havem stesament informat de
nostra intencio e del consell e a ell e altres sos conembaxadors
havem donat carrech per nostres instruccions aquella expliquen a
vostres molt grans providencies. Placieus darlos fe e creença
com a nosaltres si presents les explicavem a vostres molt grans
reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de les
quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpenya
a XIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de
Perpenya a vostra honor apparellats.
Als molt reverend
honorables e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del
General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors. Una vostra
letra he rebuda vuy que es dimecres a XII hores de mig jorn
per lo correu portador de la present en quem fets
mencio que si aço passava en G. Vola de Perpenya
fos detengut en que mossenyors vos avis que lo dit
G. fo aci diluns pus prop passat tirant
la via de Perpenya e parti deci ir que era
dimars. No pus per aquesta mas si de algunes
altres coses molt reverend honorables mossenyors vos seran plasents
que jo faça
manatsmen. Scrita en Puigcerda a VI de maig lany
Mil CCCCLXI. - Prest a tots vostres manaments quis comana en vostra
gracia Bernat Jover diputat local de la vila de Puigcerda.
Als reverend e venerables pares en Christ spectables
magnifichs nobles amats e feels nostres los diputats e
consell del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de
Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables
pares en Christ spectables magnifichs nobles amats e feels
nostres. Nous maravelleu si algun tant es stada
diferida tro aci la anada de la Illustrissima Reyna
nostra molt cara e molt amada muller car a
aquesta dilacio ha donada causa esser los afers de tanta
gravitat e importancia e encara per les varies fluctuacions que han
occorregut per la venguda del Rey de Castella a les
fronteres de aquests nostres regnes de Arago e de Navarra
e altres moltes occupacions que han sobrevengut en les quals la
presencia de la dita Illustrissima Reyna nostra muller era
molt necessaria e senyaladament perque haviem deliberat anar en
propia persona per resistir al dit Rey de Castella e lexar
lo carrech de aquest regne a la dita Illustrissima Reyna
nostra muller com hajam hauda nova certa que lo dit Rey de
Castella contra los capitols de la pau perpetua e de
altres pactes intelligencies e confederacions entre nosaltres
e nostres regnes e terres ferandes e ab molta solemnitat de
juraments vots homenatges e penes sperituals e temporals
roborades es ja arribat ab gran exercit de gent de cavall
e de peu a la ciutat de Santo Domingo de la Calçada
fent la via de Logronyo ens tenim per dits que a
la hora de ara sera junt camp e siti que les altres gents sues
tenen sobre la vila nostra de Viana. E daltra part
havem sabut com Carles Dartieda contra lo jurament e
homenatge de fidelitat que novament nos havia prestat e
oblidant ab molta ingratitut los beneficis e gracies
que de nos ha rebut no sens gran nota de la sua honor e fama
se es alçat e rebellat
ab la vila nostra de Lumbrera es ver que mossen Leon de
Garro e Johan de Garro son fill qui havien per nos
carrech de la custodia de aquella ab los altres feels
subdits nostres qui ab ell eren se son recollits e receptat en
certa fortalesa qui nos havien manada fer en la dita vila. Ab tot
aço empero per lo singular desig que havem
al repos de la cosa nostra assossech e tranquillitat
de tots nostres regnes e terres precipuament de aqueix
nostre Principat per nos es stat donat orde que leixats apart
los dits negocis e altres en los quals la intervencio
sua seria stada molt util e fructuosa la dita lllustrissima
Reyna nostra muller parta de aci vuy Deu ajudant
e continuara son cami ab la deliberacio que per nos es
stada feta sobre los negocis per ell ab vosaltres
practicats e per los quals era venguda a nos segons que
per ella mateixa amplament sereu informats. Es axi empero que per
quant les novitats per lo dit Rey de Castella voluntariament e
sens alguna legitima causa attentades sens molt gran carrech
de la nostra honor e reputacio comportar no tollerar
nos porien. Es la intencio nostra de resistir al dit Rey de
Castella per totes les forçes
e vies a nos possibles e perque en aquest cas de tanta e tan
urgent necessitat fem specíal compte de la ajuda e subvencio de
aqueix Principat com aquell que per la sua naturalesa e
innata fidelitat sempre ha entes ab molta virtut e animositat en la
conservacio de la honor de son Rey Princep e Senyor.
Pregamvos per tant e exortom axi afectuosament e estreta com
podem que per expellir lo dit rey de Castella del dit
nostre regne de Navarra e conservacio de la nostra honor e
reputacio com a feels subdits e naturals nostres nos vullau
subvenir e ajudar de aquell nombre de gent darmes e ballesters
que vist vos sera per modo e forma que tal carrech
nous sia donat per lo dit Rey de Castella
confiant en nostro Senyor Deu que mitjançant
la virtut ajuda e subvencio del dit Principat e dels altres subdits e
vassalls nostres per nos sera donat tal orde quel dit Rey de
Castella sen tornara ab gran confusio e vergonya de que
reportareu inmortal renom e fama e nos vos en restarem perpetualment
obligats. Dada en Çaragoça a XIII de maig del any Mil
CCCCLXI. - Rey Joannes.
Als molt reverends molt
honorables e molt savis senyors los diputats e consell
representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends
molt honorables e molt savis senyors. Lo dia present festa de
la Assensio a les vuyt hores avans de mig jorn
junt aci poch apres ço es avans de les
deu me son presentat a la Senyora Reyna la qual per sa
clemencia jatsia encara no fos abillada hoyt que
era demanada per home trames per vostres reverencies e
honorables savieses stant en gonella de carmesi ab
beatilla emborraçada
me dona entrada e prima fas trobantla ab
altres dones e donzelles no diferenciada ni ab apparat
reyal envides la conegui sino que ella per sa
clemencia apartansa de les altres me crida e jo
aginollantme li demani venia de no haverla coneguda. La
qual ab hun clement gest e rialles modestes dix que no
era maravella atesa la forma en que elles
trobave. Empero hoit per ella yo venir de part
vostra per molta consolacio sperança
en saber noves de vosaltres havia post posada tota triga jo aginollat
li spliqui com vosaltres e lo consell ab molta
reverencia e subjeccio besant ses mans les quals altra vegada
jo en persona de vosaltres li besi vos recomenavets en
sa gracia e merce. La dita Senyora al modo reyal
abrassant me dix havia molt per acceptes vostres
recomendacions e trobava singular consolacio en ma
venguda e yo procehint en mes (meues; meves; mis)
paraules li digui com vosaltres desijants summament la
conclusio e fi dels capitols entre la Excellencia sua e lo
Principat concordats fermadors per lo Senyor Rey com
aquells qui han sguard a molta lahor de nostre Senyor Deu al servey
del Senyor Rey e en gran repos de la persona e stament de sa
Majestat e del Senyor Rey Infant don Ferrando fill seu haviets
trames a mi jatsia indigna a sa Majestat sol a dos fins
que li presentas vostra. La qual besada li doni e per suplicar
la de la resposta per vosaltres tant desijada. Ajustant hi com
me era stat per vosaltres dat en carrech cascun jorn
presentarme a sa Majestat e reduir a sa reyal memoria les
dites coses fins de sa clemencia hagues obtenguda dita resposta
dihent de vostra part que jatsia de vosaltres e lo
Principat haguessets obtengudes de sa clemencia innumerables
gracies e beneficis en sperats haver en lo
sdevenidor molt majors empero que non podiets
obtenir alguna mes singular ni mes accepta de aquesta. E per semblant
doni a la dita Senyora la letra dels honorables consellers de
aqueixa ciutat precedents degudes recomendacions e suplicant la de
resposta (falta el punto) La dita Senyora acceptant les dites
letres ab clara fas e al parer meu molt contenta torna altra
vegada dir com ella havia gran consolacio de ma venguda ajustanthi
esser desijosa de tota endreça
e complacencia pusques dar aqueix Principat
vosaltres com aquells que coneixia erets promptes al
servey del Senyor Rey e aximateix per lo util e repos
que a ella e a les coses sues ab molta voluntat procuravets
dihent que ella summament desijava vosaltres poguessets
sentir com ella sent la bona opinio e molta voluntat que lo Senyor
Rey ha vers aqueix Principat e tots vosaltres car certament
dix coneixeriau que
es vana la opinio dels dients
lo contrari. Mes dix la Senyora que ella des que es
junta aci continuadament ha treballat en los afers de la
desijada concordia e segons dix jaus ha scrit
ella devia partir ir empero per fets del Senyor
Rey havia diferit fins vuy e que jatsia la festa sia
molt gran ella altres hores partira e dix sen porta
tals coses que vosaltres serets contents e axi ella mateixa
faria la resposta per mi demanada. Jo replicant digui a
sa Majestat com era cert vosaltres haurets gran consolacio de
sa venguda eus seria mes accepta que qualsevol altra cosa que a
present poguesseu hoir e que de aquestes coses encontinent
faria correu e si era plasent a sa Majestat
scriureusen seria anticipar la consolacio de sa
venguda ella respos ab algunes modestes rialles que no desempatxas
lo correu fins a la hora de ça
partida car ella vos havia fet hun correu sobre la sua
partida e nos era seguit segons vos havia certificats e per ço
li paria valer mes que lo meu correu parlas en ferm e de sa
partida ja feta que si parlava de la fasedora qui pot
pendre molts contraris e ella avans de la partida darmi e
ses letres ab les quals vos certificaria de les dites
coses. Per mi lifou respost quen staria als
manament e ordinacio seus en prengui sa licencia.
Lo
dia matex a tres hores apres mig jorn que la dita
Senyora hague dormit jo fiu davant sa Majestat
demanantli si la sua partida seria certa e que hagues a
memoria manar fer les letres responsives de aquelles que jo de
vostres reverencies e honorables savieses li havia portades ella
respos que jatsia ella stigues en congoixa per la partida que
lo Senyor Rey volia fer tirant la via de Navarra per
causa del Rey de Castella qui aquell se volia occupar e ja era
a les fronteres ab gran gent darmes e cert castell la qual me
anomena qui si secors no havia stava per retres
a les gent darmes qui ab certs capitants del dit Rey de
Castella lo tenien asitiat. Empero per les dites causes
ella no
staria de partir e tirar la via de Cathalunya e jas
matia a punt de les letres dix no les podia fer fins fos a
Vilamajor ahont aquella nit volia anar jaura
solament per dar principi a la partida. Quant seria en la dita
vila dix encontinent me desempatxaria. E jo per tant que no pardes
temps delliberi conduhir hun correu e manarlomen
en dita vila perque della en fora lo desempatxas.
E de fet a les sis hores del mateix dia la dita Senyora parti
e tira vers la dita vila qui es a dues leugues de Çaragoça e
jo ab lo correu en sa companyia per lo cami me attensi
a sa Excellencia reduhintli a memoria com jo la seguia per
quem desempatxas. Ella per sa clemencia dix que hi trobava singular
plaer e que encontinent que seria en dita vila me desempatxaria
e queus volia scriura de les congoixes en que
stava axi sobre los fets de Navarra e de la exida
del Senyor Rey com altres. Com fou a Vilamajor jom
presenti davant ella e encontinent me crida escusantse a mi
que encara lo seu secretari no era vengut e que no hi prengues
anug que encontinent seria vengut me desempatxaria.
Demanam de moltes coses tocants lo negoci quis maneja e
encara altres. A la qual fou respost a les mes coses per via de esser
ignorades de mi qui en res no havia cabut servant la ley a mi
donada de curta lengua e amples orelles. Essent de molt vespre
e lo secretari no arribant la dita Senyora dellibera fer scriura
al mestre de Montesa les letres les quals ab les presents vos
seran portades.
Los afers e la partida de la dita Senyora me han
tolt que no he pogut entendre en saber novitats de neguns afers sino
ab generalitats be so certificat que en los afers de
Cathalunya acompanyats ab los del Rey de Castella dels quals molts e
dels principals a pales dien tots surten de una
font hic donen moltes congoixes fins a no saber remeys.
Crech daquestes coses e altres son vostres gran reverencia e
honorables savieses ja certificades. Desempatxat lo present correu
aci en Vilamajor he a tornar en Çaragoça per certa
indisposicio. Parlare ab moltes persones qui mostren ne han
molt desig e sentire lo que pore callant lo
que coneixire fa a callar e tantost sere davant vostres
grans reverencies e favorables savieses.
Las letres
de la dita Senyora per esser absent lo dit secretari e sa Excelencia
no tenir segell son stades segellades ab lo segell de una de
ses donzelles e per error son stades meses sots plech
del lochtinent de tresorer. Per esser tant vespre e no
trigar en desfer lo plech lo mestre de Montesa dix
a mi scrisgues a vostres reverencies e honorables savieses
queus fesseu venir lo dit lochtinent e
que desclogues devant vosaltres lo plech e queus
donas vostres letres e aquelles dels consellers.
En Vilamajor
ab dues leugues de Çaragoça dijous a les dotze hores
de nit.
De vostres grans reverencies e honorables savieses humil
servidor. - Johan Brujo notari.
Als molt reverends
egregis nobles magnifichs honorables e de molta providencia
mossenyors los diputats de Cathalunya e consell lur en
virtut de la comissio de la cort assignat residents en Barchinona
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors.
A XXVIII del passat stant en Caller scrivim una de la tenor
seguent. Trobantnos demecres jorn de nostra
dona que comptavem XXV del present mes de març en vista de
Cerdenya al cap de Taulats ab vents prospero en nostra
via per tirar de punta la via de Sicilia nos fou fet senyal
per una nau de Andria Bacallar demanant socors per
causa de hun cosari corço per nom Vicentillo lo qual es soldat de
Genovesos e fa la guerra per ells qui ab una galea dues
galiotes e un ballaner tot molt en orde segons som
imformats donava caça a la
dita nau qui per temporal fou romasa en lo golf ab tot fos
partida dos jorns abans que nosaltres per la qual raho
vehent lo patro e
tots nosaltres que fora gran inhumanitat e carrech no subvenir la
dita nau aquella speram ens metem en armes en ajuda de aquella
e lo cossari se mes prop terra ab dites fustes
e perque aquesta nau no rebes dan en aquesta nit per lo cossari
attes que no podia entrar en lo port per la
indisposicio del temps la companya fins davant Caller hon
surgim per aquella nit. E apres lo dia seguent considerant nosaltres
que fora cosa molt impertinent e de admiracio en aquests illa
que fossem stats tant prop e que res nols haguessem dit requirim lo
patro que vulgues aturar lo qual ab tot li vingues mal per sguard del
contracte del forment que dins cert temps ha haver portat dins la
ciutat e metentli al davant lo benefici e servey de la terra fou
content aturar e per quant no sabiem en quina disposicio stava la
illa fou donat orde lo patro isque en terra e de
aqui cautelosament se segui a lur propi motiu
demanats ab letres del visrey e consellers fom pregats que
puix tant prop erem nos
fos plassent
primer venir en Caller que tirar en Sicilia. E
axi donam vostres letres e explicam lo carrech a nosaltres comes ab
tota aquella millor pertinença que havem pogut juxta la forma de les
instruccions axi al visrey com al governador e apres als consellers e
consell de Caller de la qual cosa jatsia lo visrey prima faç
se mostras molt congoxat pero hoides totes les coses que per orde
segons se son seguides com pus acomodament nostre ingeni ha pogut les
son stades recitades mostren esserromasos molt confortats e consolats
sperant ab molta afeccio veure la fi e lo derrer repos de aquesta
faena e lo benefici universal dels poblats en les terres del Senyor Rey lo qual per nosaltres migançant
lo divinal auxili de que aquesta illa mostra huy
star en molt repos sguart de la nostra venguda segons per lurs letres
a les vostres responsives pus largament segons crehem poreu veure car
per algunes vies havem sentit que en lo
consell se es dit que
aquest castell
se reputa
carrer de Barchinona
e membre de aquella. E que no seria degut los
membres se ssperassen
(seperassen, separassen; separasen) del cors.
No obmetent mossenyors para
nosaltres Deu havent permes siam
aci
primer arribats nos haja feta una singular gracia e molt benefici als
afers car
lo berganti o laut
qui aqui se dehie era per lo Senyor Rey desempachat a Valencia pera
les illes (punto alto) Poc apres
que fonc
exida
la bandera es arribat en aquestes mars poch apres de nosaltres. E
vist lu cosari
qui nos
parteix de aquesta costa dona la proa en terra e lo
patro ab les letres que
portava
del Senyor Rey
metes
en lo bosch
e axi fugitiu e destrossat es arribat al visrey la hora que nosaltres
creem
en
lo consell
per explicar nostra embaixada de que lo
visrey apres que nosaltres som fora lo consell segons hauriem
sentiment hauria dites algunes coses de part del Senyor Rey volent
molt justificar lu
seu proces dient que lo dit Senyor era molt content en lo
seu consell se vehes
la justicia e axi ho havia ofert e bons calans
(de castell de Caller; catalans : catlans : castellans de un castell)
nou han volgut sperar a la qual cosa ja per nostra relacio era stat
plenament satisfet e apres replicat. En manera crehem que sens algun
dupte la veritat es prou coneguda e les coses aqui fetes son hagudes
per tot los
ajuts tant justificades e sanctament fetes a tot repos de tots los
vassalls del Senyor Rey
que mes dir nos pot. Crehem
huy
esser desempachats Deu volent e del que sera per anant avisarem
vostres grans providencies e treslat de la present per moltes vies
trametrem a fi lo avis sia aqui lo pus prest que fer se pogue. Per
semblant ab nostres letres havem trames treslat de les instruccions
per part del Principat a Cater
e Alquer
(Alguer, Alguero)
e al marques de Oristany
al besconte
de Sant Luri
e aço per contentar e aconsolar tots los
poblats en aquesta illa juxta forma de nostres instruccions e carrech
a nosaltres donat e ordenen
vostres grans providencies de nosaltres a tota lur
voluntat a les quals tots temps nos
recomanam. E sia en proteccio de tots la Sancta Trinitat vostra
guardia. De Calleri
et cetera. Per la qual restaveu avisats de tot ço que fet
haviem fins a la jornada pero per quant duptam sia pervenguda a
nostra noticia per la incertitut dels passatges havem la volguda
repetir perque sen certes vostres grans providencies de tot quant
haurem procehit en los afers seguint tots temps vostres ordinacions.
Avisant vostres grans reverencies senyories e magnificencies com lo
dia seguent apres feta la demunt incerta (inserta;
insertada; insertar) que comptavem XXVIIII de dit mes de març
diumenge de rams hoida per nosaltres misa gran
mati e feta la benediccio del ram en nostra misa
per que Deus mills nos endreças
decontinent nos recullim e lo dilluns ab
la hajuda de Deu fom davant Palerm e per quant
era hora tarda e lo vent de terra nos era
contrari per aquella nit no poguem pendra terra mas
lo dimarts seguent ab prou dificultat en lora tarda
surgim davant Palerm haguda nova de la terra que stava ab tot repos
per lo patro qui fou exit primer lo qual
molt virilment e ab molta afeccio se es hagut a tota honor e servici
de aqueix Principat.
Lo dimecres apres dinar exim en terra hahon
fom rebuts axi per molts cathalans qui si
troben com per los de la terra ço es miser
Cristofol de Bendicto e lo egregi comte de
Calatabelota (Calata: catala, por metátesis) mossen
Sancta Pau e molts daltres. E axi a cavall anam a la
possada del visrey al qual donada la letra de creença
prenguerem hora per al jorn seguent apres dinar
per quant era digous sanct per explicar nostra creença
la qual lo dia seguent davant ell e son consell e hon
eren los reverents archebisbes de Palerm e de Monreal
mossen Bernat de Requesens micer Cristofol e miser
Geraldo Leta prothonotari e micer Jacobo de Bonanno mestre
racional micer Nicolo de Septimo loctinent de nostre justicier lo
compte de Calatabelota mossen Martorell mestre portola lo conservador mossen Perot
Mercader miser Federico Patela pretor de aquesta
ciutat micer Petro Speciali mestre
racional lo tresorer e alguns altres de consell appellats
per lo visrey e mossen Johan Lull mossen Ribelles
e alguns de la nacio qui entraren ab nosaltres fou explicada
la causa de nostra venguda e acompanyada de aquelles coses que a
semblant rahonament nos paregueren comodas e a major
cautela legides per nosaltres les instruccions per que paregue
molt esser condecent per lo visrey nos fou respost ere
molt content e contentissimo e aconsolatissimo de
havernos hoits e saber lo negoci com se ere
subseguit e tornant molt replicar de paraula ques vulla
tingues en lo seu animo que era molt aconsolat de
nostro rahonament nos dix haver rebuda una letra del
Senyor Rey feta a XII de febrer per la qual sua Majestat li
donava carrech confortas e reposas los poblats
en aquests regnes e justificant tant com podie lo seu proces
segons damunt es dit en la letra de Caller a les quals coses per
nosaltres es stada dada tanta raho attes que lo
Senyor Rey no here possible la hora que scrivi esser
informat de la veritat e de la justificacio del proces fet per la
terra que los homens romanen informats de la veritat. Apres
per major expedicio dels afers e per que pus prestament juxta
forma de vostres instruccions donassem compliment al carrech queus es
comes e sabuda la voluntat del visrey explicam nostre embaxada
al consell de la ciutat de Palerm disapte sanct apres
dinar hon foren legides per major lur contentacio les
instruccions de que romangueren molt aconsolats e publicaments apart
e a pales prehicant que les coses aqui fetes eren de
molta comendacio e laor e universalment per tot hom axi de poca
condicio com de gran molt comendats exceptat alguns dels oficials
reals los quals apart e no pas que a nosaltres
ne diguen res se sforçen
maldir la sancta e valerosa provisio feta per los
cathalans per deluirar (deliurar; delliurar; liberar)
la persona del dit Primogenit fill de la Majestat real mes la comuna
veu opinio e voluntat es que tots los actes son fets molt
justificadament e ab molta necessitat ab gran virtut e en molta honor
e renom eternal de la nacio catalana sens lesio alguna de la
acustumada e integra fidelitat. E per ço
seguint la ordinacio de vostres instruccions
les quals de presta tornada nos solliciten ab voluntat del
visrey deliberarien anar tantost passada la segona festa de
Pascua a Mecina (Messina) Cathania Çaragoça
Trapena segons per vosaltres fou ordenat pero apres lo
visrey tengut consell ab tots los dits descutida
la materia e possades moltes rahons
finalment han deliberat
convocar parlament a XX del present metentnos entre les altres
coses al devant que per fer major honor al Principat era pus
pertinent que lo parlament fos aci tot justat
que si haguessen particularment discorrer per la terra ab
tot que la openio nostra sie e de tots
los cathalans que no es aquexa la raho mas alguna
voluntaria suspicio causada erroneament en son coratge
pero qualsevulla sia
la cosa pus congregacio de parlament nos es ofert e
ja ab letres deduyda en execucio la convocacio
de aquell deliberam sperar lo dit parlament attes que
les instruccions nos donen forma que si parlament bonament se
pot ajustar que en aquell proposen nostra embaxada. E
axi ho entenem a fer Deus volent speram si axi prest es ajustat
lo parlament com per lo visrey nos es
ofert tornar ab la nau matexa den Melchior
sino per aquella sereu avisats del que fins en aquella jornada
haurem procehit. Aci es mossen Bernat de Requesens
lo qual segons som informats axi en lo consell del
visrey com en altres parts se fa martir e defenedor de
la nacio cathalana ab aquells pochs impugnadors
que la asagen de mor de los quals creu hom ho
fassen mes per escusar la inexcusable negligencia de lur
nacio adormida en tant benefici e tant universal que
per altra bona raho de aquestes coses e moltes daltres com a Deus
placia siam aqui hoireu les quals nous
poriem bonament totes scriure. Una sola cosa nous volem
obmetre que la tramesa en aquest regne era de molta necessitat
e per cert los animos de molts qui havien haguda la nova ab
confusio per una barchia qui era venguda dos jorns
ans de nosaltres staven molt turbats majorment que per
via de Napols se sabie que los cathalans
havien levada bandera del Princep e altres follies
les quals coses rotes han hagut silenci e repos per causa de
nostra venguda e confortar molt los animos del poble Sicilia
(Siciliano; sicilià, siciliá, la à en catalán inventado por Pompeyo podría ser á, pero entonces se parecería demasiado a la á castellana moderna.) e considerades les voluntats tots temps al
ben obrar en servici de Deu e de la real corona.
E ordenen vostres gracias de nosaltres a totes lurs
voluntat a les quals tots temps nos recornanam. E sia
en proteccio de tots la Sancta Trinitat. De Palerm a XXV de abril
any Mil CCCCLXI.
- Copia de la present havem trames per via de
Napols ab comissio que fos fet algun avantatge al correu per que
vostres grans providencies fossen prest avisades. Apres no ha
occorregut altre que fretur de avis sino que lo parlament se
comença ha
ajustar e ir ha ja venguts molts barons e prelats.
Alguns diuse que les universitats e senyaladament Mecina
per algunes diferencies que de lonch temps en ça
corren contra aquella ciutat e aquesta de Palerm no volen trametre
negu al dit parlament. Diluns o dimarts prop vinent ne
deuen saber la certenitat e segons que veurem adeherint
nos tots temps a nostres instruccions farem segons lo
temps e lo negoci requerra. E del que
sera farem
certes vostres grans providencies tots temps nos forçarem
puix les fahenes non valguen menys tornar molt
prest e si possible ab dita nau den Melchior la qual
creem quens sperara de deu en dotze
jorns. - Mossenyors molt reverends. - A tota vostra ordinacio
promptes los vostres embaixadors de Sicilia e
Cerdenya.
El mismo día, los señores Diputados
mandaron escribir las siguientes cartas.
Al molt honorable lo
senyer En Gabriel Giral (Girau en textos anteriores)
diputat local en la vila de Perpenya.
Molt honorable
senyer. Per certes causes utilitat e benavenir de la republica
de aquest Principat concernents precedents matura delliberacio del
consell en virtut de la comissio de la cort elegit vos dehim e manam
que vista la present requirau aquell oficial o oficials de aquexa
vila queus sera vist en virtut de la seguretat que han prestada o fer
e prestar son tenguts de obtemperar nostres requestes o deputat local
que encontinent tota dilacio e excusacio cessants prenguen e meten en
la preso comuna de aquexa vila En Guillem Vola burgues e En
Dalmau den Tixador (Tejedor; Teixidor, Teixidò, Teixidó)
e separats lo hun del altre e en forma que no hajen manera de
parlar ab micer Azamar e alli stiguen tant fins de nosaltres
hajau altra manament en contrari. Donau hi cauta e breu
expedicio segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XVI de maig any
Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Apres feta la letra ha occorregut esser necessari e axi volem se faça que presos los dessus dits tantost aneu a lurs cases e preneu los totes letres e scriptures que hi trobareu. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Al honorable senyer En Francesch de Sant Celoni diputat local en la ciutat e vegaria de Gerona.
Honorable senyer. Trematem vos una crida la qual volem
façau
fer en aqueixa ciutat lo primer dia de mercat.
Que sia vista la present trameteu les altres crides queus
enviam per los lochs en quiscuna de les dites crides
contengudes scrivint als batles dels dits lochs que
facen fer e publicar la dita crida lo primer dia de
mercat que vindra apres que la hauran rebuda. E axi lo
misatge (el mensajero; missatger) qui les portava
lexant la crida e hun
loch tirara ab les altres crides als altres lochs.
Feu hi la diligencia ques pertany. Dada en
Barchinona a XVI del mes de maig any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents
en Barchinona.
Bajo igual forma se escribió también a los Diputados locales de Camprodon, Vich, Perpiñan, Puigcerdá,
Castellon de Ampurias, Villafranca de Conflent y Manresa, incluyéndoles el pregón a que alude la carta que antecede y cuyo contenido es como sigue.
Ara hojats queus
fan a saber a tots los senyors dels pagesos qui volgarment
son dits de remençes axi
ecclesiastichs com seculars a requesta dels reverend e magnifichs
diputats del General del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona que com a ells e als de lur consell elegit en
virtut de la comissio a ells feta per la cort ultimament celebrada en
la ciutat de Leyda per insistir la liberacio de la persona del
Illustrissimo Senyor don Charles princep de Viana
e primogenit de Arago e de Sicilia la donchs detenguda
per lo Serenissimo Senyor Rey son pare e encara
per insistir lo repos e tranquille stat del Principat
de Cathalunya e poblats en aquell ara novament gran part dels
dits pagesos hagen tramesos certs sindichs per la questio qui
es entre ells e los dits senyors sobre los mals usos ab
poder e facultat bastant de contractar comunicar e finar sobre
la dita questio de mals usos per ço los dits diputats
e consell representants lo dit Principat segons es dit volent
ab summa diligencia entendre en lo repos e
tranquille stat del dit Principat lo qual gran part sta
en Ia concordia de la questio que es entre los dits senyors de
una part e los dits pagesos de la part altra e sedar e
tolre aquella. Per ço los dits senyors diputats
e consell qui representen lo dit Principat segons es dit
notificant als dits senyors les dites coses molt stretament los
preguen e encarreguen quels placia ajustarse a dos dies
del prop vinent mes de juny en la ciutat de Gerona hon
seran persona tramesa per los dits diputats e consell per
comunicar e parlar ab ells sobre los dits afers per
concordia tractadora sobre la dita questio en tal manera que sera
servey de Deu Omnipotent de la Majestat del Senyor Rey
e benavenir e repos pacifich e tranquille stat del dit
Principat e poblats en aquell.
