Núm. 25. Leg. de cartas reales. Núm. 95. 6 oct. 1340

Núm. 25.
Leg. de cartas reales. Núm. 95. 6 oct. 1340.

Molt alt et molt poderos senyor. Mon senyor sapia la vostra molt alta real magestat mi aver reebuda una carta vostra en la qual me manats queus degues trametre totes les galees que foren armades a Valencia: perque senyor sapia la vostra molt gran altea que yo ne ja enviades totes aquelles que aci eren ab mi: e com en Matheu Mercer noych sia heli tramesa una letra que decontinent sia aci per complir vostre manament. Pero senyor divendres prop passat com les galees daci de Barchelona fossen en la plaja et fossen acostades deça les tarasques malgrat mun fon desaventura ques mes gran fortuna en la mar per la qual diverses vexells ne vengren en terra et entre aquells vengrenne en terra V de les dites galees et I leyn mun: et hir que fon dissapte fiu levar I de les dites galees et metre en escaules et huy sen levara semblantment altra axi que aquestes II ab les altres V sespatxen de armar encontinent car les altres III que son en terra no creu ques puxen armar quant a ara. Semblantment senyor ab les dites VII galees ensemps entench armar I leny den Maestre que es de LXXX et ab los terçols que hi seran cresguts sera de C et axi mateix lo leny mun axi senyor que sien per tots VII galees et aquests II lenys et en veritat senyor seria ops que fossen mes: perqueus placia senyor que façats que aquestes altres que son ab en Matheu Mercer sia tramesa paga per aytant com a aquestes daci es feyta et que no vullats mes amar los affers estranys quels vostres propris o en altre cas queus placia senyor que almenys yo men puxa aturar daquelles III per tal que entre totes sien X et los dits dos lenys et que manets que aci sia feyta paga a aquelles: e aço senyor es cosa necessaria ques faça que tan poques galees noych romanguen majorment senyor que hom sap que entre Mallorcha et Copliure han XVIIII galees et VII galiotes les quals poden armar: e axi senyor placiaus queus vage el cor en la vostra honor axi que daquests affers hiscats segons que devets com sien los primers que havets començats. Senyor entes he que III naus partexen de Mallorcha et sen van a Oue: perque mes semblant senyor que volguessets manar a vostre tresorer quem liuras moneda ab que pugues armar una nau per tal senyor car si yo ab les galees solament les encontre seria ventura de haverles e haven la dita nau sia cert a la vostra altea que yo les aure perque en veritat senyor bon fer ne faria aquesta messio car cascuna de les dites naus val de L mille lliures a ensus. Encara senyor sapia la vostra altea quel rey de Mallorques es passat dia en esta terra et es vengut tro a Mont-roig et a Fornells ab alcunes gents de cavall et de peu et ha fet aqui algun dan empero no es molt et ha hi perduts VI homens sens que de vostres gents noy ha mort negun: beneyt sia Deu segons que daquests affers en Matheu Mercer me ha scrit. E altres ardits de present noych de que a vos senyor puxa scriure. E axi senyor placia a vos que de continent haje vostre manament sobre aço que en los damunt dits affers vos plaura ordinar. Apres senyor he sabut que les vostres gents ço es saber Narnau Derill et en G. de Bellera han pres un castell del rey de Mallorques que a nom Costeja sobre Arles. Esme semblant senyor que si volets enviar galees al estret que hi enviassets V et queus servissets de les altres. Empero placiaus senyor que noy enviets la mia galea ne en Rull comit daquella car la dita galea et comit fan molt pera vos senyor en aquests affers.
Data Barchelona VI dies de octubre. - P. de Monchada almirall vostre me coman senyor humilment en la vostra gracia ab quanta mes pusch reverencia et honor besan vostres mans et vostres peus.
- Al molt alt et molt poderos princep et senyor mon senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Cerdenya et de Corcega et compte de Barchelona - En P. de Munchada almirayll.

26

10 DE FEBRERO.

10 DE FEBRERO. 

El conde de Módica prestó el juramento como capitán general, y se le dieron las siguientes instrucciones:

Instruccions fetes per los molt reverend e honorables diputats del Principat de Cathalunya e consell per ells pres en virtut de la comissio a ells donada per la cort al molt egregi senyor lo comte de Modica per los dits reverent e honorables diputats e lur consell deputat e elet en capita general en lo exercit lo qual lo dit Principat ha fet per causa de la recuperacio e liberacio de la persona del Serenissimo don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera e Princep de Viana e per lo repos benefici e exaltacio de la corona real de Arago.
Primerament que sia recordant com mossen lo regent la vegueria de Barchinona es request per los dits reverent e honorables diputats en virtut del sagrament e homenatge per ell prestat de exequir totes requestes fetes a ell per mossenyors de diputats de exequir tot ço e quant per los dit egregi comte ab sos consellers li sera consellat o de que sera request.
E per ço tots temps que volra alguna cosa fer o exequir tant en lo conduhir e prosecucio del exercit com en punicions de alguns volentse desordenar e en totes altres coses tindra aquesta pratica ço es que quant volra fer alguna cosa haura sos consellers e ab aquells fara sa delliberacio e aquella feta dira al dit regent com ell ab sos consellers han delliberat tal cosa e per ço requer lo dit regent que aquella exequescha e axi sera donat orde en tots los actes fahentli assistencia lo dit egregi comte ab son consell e tot lo dit exercit a totes execucions fahedores.
Item que lo dit egregi comte ab aquella sollicitut vigilancia e continua virtut ques pertany se haje en tenir lo dit exercit pacifich e ben alleugat (alojado; alleujat, allotjat) en lochs e stancies pertinents tots temps attenent que dit exercit stigue ben previst avisat e informat de les parts circunvehines en les quals staran e per ço lo dit egregi comte quotidianament per los ministres a ell subordinats fara fer regoneximent de les squadres de gent de cavall e caps de cinquantenes de la gent de peu e an aquells fara provehir ço es a quiscu la sua gent de vitualles be complidament e de armes.
E mes fet regoneximent de la municio del dit exercit e de totes les coses en aquell necessaries per algunes jornades manara lo dit exercit metres en algun orde axi com si propriament se devia supposar a batalla e aço per tant que venint jornada de batalla pus prevists e concertats stiguen en tals fets.
E lo dit egregi comte ab son consell se aplegara quiscun dia per veure e tractar del stament del dit exercit e per provehir a totes coses necessaries tota via pensant principalment en la municio vitualles e orde del dit exercit.
E si cas sera que lo dit exercit tindra alguna via per causa de la recuperacio e liberacio damunt dites en tal cas haje de continent a consultar los dits reverent e honorables diputats e lur consell.
E haje star tots temps e en totes coses lo dit egregi capita general a delliberacio e ordinacio de son consell o de la major part de aquell no partintse en neguna manera de les delliberacions de aquell.
E com al noble vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu sia donat cert consell e es necessari en totes coses de importancia fahedores per lo dit egregi comte capita general ab son consell sia appellat lo dit noble vezcomte de Rochaberti capita damunt dit ab son consell a fi que pus virtuosament reposada e unida en totes coses se proceescha.
E com aquest Principat per la innada e integerrima fidelitat dels cathalans vulla en tota manera salvar lo honor e salut de la Majestat real es molt necessari que en tot cas que lo dit exercit hagues empatx per la dita real corona e altres qualsevol persones en la recuperacio e liberacio damunt dita en tal cas la dita real persona per totes forces sie preservada de tot dampnatge perill e o desonor. Tots los altres empero que a la dita recuperacio e liberacio se opposaran sien tractats com enemichs del Senyor Rey e de la cosa publica e de la salvacio de la persona del dit Senyor Rey sia incautat lo dit exercit ab veu de publica crida e encara quiscu particularment havent tots temps lo dit egregi capita e sos consellers a cor la salut e honor del dit Senyor Rey.
E si cas sera que alguna gent darmes o de Arago o de Valencia o de altres parts foranes se volia mezclar (mesclá; mesclar) en lo dit exercit no sia permes en alguna manera star ensemps sino per mitgans pertinents e necessaris los sia trames a dir se alleugen en alguna part propinqua e de continent sienne consultats los diputats e consell e de continent sera feta delliberacio del ques deu fer mirant tots temps lo dit capita e son consell tal gent si segura sera o no e stant ab lo dit exercit ben previst axi per tramesa de exploradors com en altra manera.
E sera lo crit del dit exercit Vischa lo Rey e lo Primogenit.
Capita general lo egregi Senyor comte de Modica.
(Consellers seus).
Frare Johan Despilles. - En Luis de Monsuar paher de Leyda. - Mossen Hivany de Sentmenat. - Mossen Galceran Durall. - Mossen Francesch Cescorts. - Mossen Francesch Andreu de Perpenya. Sellent.
Capita de la gent de peu lo vezcomte de Rochaberti.
(Consellers seus.)
Mossen Miquel de Boixadors. - Mossen Johan de Pallou cavaller. - Mossen Arnau Dez Volo de Perpenya. - Pere Luis de Vilafrancha donzell. - Andreu Bisbal donzell. - Johan Bernat donzell. - Bernat Johan Çacirera de Laberola. - Johan Mayans notari. - En Renart perayre. Barchinona Sellent.

Se adoptaron además varios acuerdos relativos a la organización del ejército, entre ellos el de comprar las armas cuyo estado se copia a continuación para remitirlas a Lérida, y últimamente se dio cuenta de los documentos que siguen.

Lo memorial de les armes que ha haver En Johan Ferrer per la comissio a ell feta e fer aportar a Leyda.
Primo. D llances largues.
Item L caxes de passadors.
Item CC paveses.
Item CCC lançes amenesques.
Item CC cuyraçes.
Item CC cervelleres.
Item C spingardes.
Item X serpentines grosses les millors e grosses ques tropien (trobin; encuentren; trobon) en la ciutat ab lur artificis.
Item polvora necessaria e pedres.
Als molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de cort residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors. Rebuda havem una letra vostra e al pus prest que posible nos es stat havem entes ab molta voluntat en expedicio de aquella ço es en metre en la supplicacio e de esser dada manera la Majestat del Senyor Rey aturas la qual cosa no es stada possible e aço per quant si diu per alguns li serie stat significat lo prest e cuytat de aci partir li fore spedient e necessari. E per nosaltres lo palau es stat molt ben guardat e cercat segons per En Johan Agullo sindich nostre e missatger vostre vos scriu pus larch lo qual ab molta diligencia ses hagut en lo dit fet a servici de Deu e util e honor del Principat. La bandera nostra es ja partida suficientment acompanyada axi de certa part de vostra embaxada com de cavallers e ciutadans nostres e fem infinits preparatoris ab los quals crehem alguna manera de gents nons porien impugnar ne torbar la fi de nostres bons proposits pero ab tot aço senyors es necessari tots temps vinguen exercits de gents disposts per alguns negocis que entre mans tenim.
E mes no tenim que dir a vostres reverencies e Deu sia ab tots. De Leyda a VIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostras honors e beneplacits prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverents magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e molt savis e de gran providencia senyors. Reebudes vostres letres a nit diumenge poch apres les oracions de continent ab tota diligencia havem entes e donat orde en deduir a efecte lo que per vostres reverencies nos es stat scrit. Veritat es que per quant hora per hora quel correu arriba lo Senyor Rey e tots los de sa casa hisqueren de ciutat que no sen hac sentiment fins foren fora. E vuy de mati a la punta del jorn es exida la bandera ab crit e repich acostumats per recuperacio de la persona del Illustre Senyor Primogenit. E segons per los embaxadors pus largament serets avisats occorrens a present dupte per quant lo veguer daquesta ciutat sia malalt e axi som sens oficial sis dara orde ell façe loctinent ho sis fara neguna novitat en aquests oficis. Placiaus molt prest certificarnos de vostra intencio. No pus per la present per la cuyta sino que nostre Senyor sia vostre protector. De Leyda a VIIII de febrer del any Mil CCCC LXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverent honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent honorables e molt savis senyors. Per quant nosaltres deduhint a deguda exequucio lo contengut en vostres letres per vostres reverencies a nosaltres trameses e per esser sollicits en los dits afers es necessari per vostres reverencies honorables savieses scriure e trametre a dir ab letra vostra al diputat local de aquesta vila manantli que tota hora e quant per nosaltres en nom e per part de aquesta universitat sera request sobre les coses en les dites vostres letres per vosaltres trameses e les provisions per nosaltres e per lo consell de aquesta vila fetes e fahedores sobre lo dit negoci lo dit diputat local haje fer al dit oficial reyal requirintlo que obtempere lo que per nosaltres sera request deduhint aquelles a deguda exequucio. E axi mateix molt reverent honorables e molt savis senyors vos haurem a singular gracia que attenent que crehem que per vosaltres es provehidor sobre la admissio dels oficials reyals de aquest Principal hajats a memoria com aquesta vila ha privilegi que home de la vila ne qui sia domiciliat en la vegueria de aquesta vila no pot exercir algun ofici real de aquesta vila e perque mils e pus sanament en lo dit fet e negoci per vosaltres sia provehit ab la present vos ne avisam. E sia la Sancta Trinitat vostra e continua guarda. De Cervera a VIIII de febrer del any Mil CCCCLXI. - Molt reverent honorables e de loable saviesa senyors a tota honor vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Noverint universi quod die martis de mane inter primam et secundam horas post mediam noctem intitulata decima mensis februarii anno a Nativitate Domini Millesimo CCCC° sexagesimo primo in presencia mei Mathei Senya notarii publici infrascripti et in presencia etiam venerabilis Petri Pellicer apothecarii Gabrielis Bruguers textoris et Laurencii Querol curritoris habitatorum Villefranche Penitensium testium ad hec vocatorum specialiter et assumptorum venerabilis Blasius Merles deputatus localis in villa et vicaria Villefranche Penitensium constitutus personaliter intus hospicium Johannis Çabater hostalerii dicte ville quod situm est extra muros dicte ville coram monasterio videlicet fratrum minorum ejusdem ville et intus quandam camaram ejusdem hospicii presentavit et per me dictum et infrascriptum notarium publicum legi requisivit et fecit nobili Galcerando de Requesens militi gerenti vices Gubernatoris generalis in Cathalonie principatu ibidem personaliter jacenti in quodam lecto constituto et reperto quandam papiri cedulam scriptam hujusmodi tenoris.
- Com per gran interes e de importancia grandissima lo General e dret de generalitats del Principat de Cathalunya concernent los reverend e honorables diputats del dit General del dit Principat hagen necessari a vos molt noble mossen Galceran de Requesens portant veus de Governador general del dit Principat per fer e exequir certs actes lo dit General e dret de generalitats directament tocants per tant En Blay Merles deputat local en nom e per part dels dits molt reverend e honorables diputats requer a vos dit noble portant veus de Governador en virtut del sagrament e homenatge per vos prestat de obtemperar les requestes dels dits reverend e honorables deputats no sperat consell consulta o altra qualsevol delliberacio que de continent sens divertir a altres qualsevol actes anets e siats en la ciutat de Barchinona com los dits reverend e honorables deputats del dit General per los dits sguarts e interes del dit dret de generalitats hajen a vos dit noble portantveus de Governador necessari dins la ciutat de Barchinona. En altra manera procehiran contra vos dit noble portantveus de Gobernador fahent vos publicar per tranquador de sagrament e homenatge e privat de vostre ofici. Requirint et cetera.
- Qua quidem papiri cedula lecta et ut predicitur presentata et per me dictum et infrascriptum notarium semel lecta et publicata idem nobilis Galcerandus de Requesens gerens vices Gubernatoris generalis prefati dixit quod iterum sibi eandem papiri cedulam legerem qua iterum lecta per me dictum et infrascriptum notarium dixit quod traderem sibi copiam de eadem papiri cedula que copia fuit sibi concessa per dictum deputatum localem sed non tradita cum pre manibus non haberetur. E illico ibidem in presencia predictorum omnium processi ad scribendum dictam copiam qua scripta ipsam tradidi dicto nobili Galcerando de Requesens gerenti vices Gubernatoris prefati ipsam recipienti qua per ipsum recepta idem nobilis vicesgerens Gubernatoris dixit ibidem in presencia predictorum testium dicto deputato locali et michi dicto et infrascripto notario quod ipse volebat respondere predicte requisicioni et quod ego dictus notarius ipsam responsionem in scriptis redigerem ipso eam suo ore proferente qua responsione dum ab ejus ore proferebatur in scriptis redacta per me dictum notarium dictus nobilis gerens vices Gubernatoris ipsam responsionem in scriptis redactam michi dicto notario tradidit pro resposione ad predicta presentibus predictis testibus que quidem responsio est hujusmodi tenoris.
- A la requesta feta per part dels molt reverend e honorables mossenyors de diputats respon lo dit portantveus de Gobernador que ell es prest e apparellat de obeyr e obeex la dita requesta en tot ço e quant per lo sagrament e homenatge sie tengut obeyr e ab aquelles condicions que los oficials requests son tenguts e ab totes aquelles claritats e proheminencies de les quals aquells se acostumen de alegrar e de partir de continent sens mudar altra via segons en la dita requesta es demanat pus sia hora tal lo dit portantveus de Gobernador pugue partir com al present sien segons diuen los requerints dues hores part mija nit e podeu veure axi lo dit requerint deputat local com altres testimonis presents lo temporal e mal temps que fa e lo dit Gobernador sia vengut la nit passada de la ciutat de Barchinona ab rocins grossos e tranuylant la nit e stigue discresiat e en tal punt que si li anava perdre la vida no poria fer pus del que fa e ha voluntat de fer en virtut de la dita requesta obehint aquella. E per ço requer lo dit deputat local que de sa intencio e voluntat e resposta e temps e hora scrigue de continent als dits reverend e honorables mossenyors de diputats. E la present dona per resposta com a llech retenintse que si algunes coses hi seran necessaries afegir o tolre ho puga fer a consell de son assessor com no sie aci o altre en loch de aquell tostemps ab intencio e voluntat de tenir e servar tot lo que en virtut de son jurament es tengut de servar per la requesta feta per lo dit deputat local requerint esser continuada a la fi de la dita requesta et cetera.
- Quam responsionem idem nobilis gerens vices gubernatoris petiit et requisivit inseri et continuari per me dictum et infrascriptum notarium ad finem dicte requisicionis presentibus predictis omnibus de quibus omnibus et singulis supra dictis videlicet dum singula agerentur et fierent dictus venerabilis Blasius Merles dicto nomine petiit et requisivit sibi eodem nomine et dictis reverendo et honorabilibus deputatis et aliis quorum intersit fieri et tradi unum et plura publica instrumenta per me dictum et infrascriptum notarium. Que fuerunt acta in Villafrancha Penitensium die mense anno et loco predictis presentibus me dicto et infrascripto notario et testibus antedictis ad premissa vocatis specialiter et
assumptis prout superius continentur.
Sig+num mei Mathei Senya notarii publici Villefranche Penitensium auctoritate honorabilis Bernardi de Thor archidiaconi Penitensium qui premissis omnibus vocatus et requisitus una cum prenominatis testibus interfui eaque scribi feci et clausi cum suprapositis in lineis XXII pro et in XXXI si et cum raso in linea XXIlI ell es.

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent nobles e magnifichs e de gran reverencia senyors. Huy diluns a VIIII del present a XII hores de mig jorn vos havem scrit com ir diumenge rebem certes letres vostres e de continent exequutam aquelles segons en dita letra a nosaltres tramesa ere contengut. Apres havem sentit quel Senyor Rey parti daci abans de nosaltres havem fet lo contengut en vostra letra. Apres som certs com lo dit Senyor ensemps ab la Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit e tots sos fils son a Fraga on se presumeix enfortir per quant la gent es exida de aquesta ciutat ab la bandera considerat aquesta ciutat esser pertinent e necessari romandre en salvetat e custodia e mes com los de Cervera ni daltres parts considerat lo promptissim degut efecte som de parer los qui son fora no bastar presentanse devan la vila de Fraga. Per ço es molt necessari e no sens maravellar com tant ses tardat considerats los perills e carrechs ques porien seguir.
Nosaltres fins aci havem mes per obra lo qui per vosaltres no es stat scrit sens dilacio. Derrerament havem sabut com lo dit Senyor ha scrit al archabisbe de Terragona lo qual per los embaxadors ab voluntat de tots es stat acordat anas al dit Senyor. Nosaltres e los tots no lunyarnos de vostres ordinacions los quals ensemps ab los tots (sic) en totes coses necessaries per lo negoci ab vigilia e ab prudencia tracten. De Leyda a VIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats de General de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverend e honorables. Ja a nit passada per home propri scrivi a vostres reverencies e honorables savieses com de continent fiu fer la crida sobre lo asoldejar de la gent e com unidament ab lo consell de aci trevallavem en haver los CCC homens demanats per vostres reverencia e honorable savieses. Apres vuy de mati dues hores apres mitja nit per lo correu a mi trames per vostres reverencia e honorables lo compliment quey havia donat. Ara que son vuyt ores de mati lo dit portantveus de Governador encara no es partit preparaves de ferrar rocins per partir de continent. Siu fara o no stare a la vista e si tant era faria segons la dita letra de vostres reverent e honorables savieses. Dels CCC homens ja dits stan en punt la universitat e yo que fem compte per vuy tot lo jorn star en cert de CC homens de continent haureu la nomina e juraran remetentlosvos aquí. Hani molts qui significan voler aci diners per metres algun tant en orde. Aço sis remes a vostres reverent e honorables savieses les quals siu delliberen trametre poden trametre per En Barthomeu Guilera portador de la present. Lorde en que metrem los dits homens la dita universitat e yo siens dita per vostres reverencia e honorables savieses e encara sils trametrem de continent ne tots plegats ne daqui 3 quant. En lendema se treballara que los homens se hagen e haguts si havem cobrada vostra resposta si no hiran tots plegats de continent los hajam e tants quants ne
porem haver encara no basten al nombre. Dada en Vilafrancha dimars a VIII hores de mati a X de febrer any Mil CCCCLXI. - Prest al manament de vostres reverent e honorables savieses lo diputat local en la vegueria e vila de Vilafrancha de Penades.
Apres hagui scrit perque hic ha molts qui stan en bandositats man demanat si ells estan en treua ne seguretat alguna ne si son guiats del guiatge. Los he dit no es dubte de la seguretat. Placia a vostres reverencies e honorables savieses scriuremen. Dada segons damunt.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostres letres de nou del present havem rebudes e sobre lo contengut en aquelles axi en gent disposta com encara en armes e en tot lo degut provehiu segons veureu promptament. Quant al veguer que dieu es malalt feu que ell en nom del Senyor Rey face loctinent car per vostre avis Senyors per gracia divina los cathalans tots temps son stats e seran fidelissimos a la reyal corona. Lo Deu omnipotent sia de tots direccio e guarda. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per quant crehem ya haureu provehit en lo negoci e tramesa la gent disposta e be a punt queus havem scrit no curam de pus solament la present sera per respondre a vostra letra de nou del present la qual vuy de mati entre cinch e sis havem rebuda. En lo quens dieu dels oficials avisamvos que la ciutat de Barchinona ne nosaltres no havem tocat a oficials ni placie a Deu com la honor e fidelitat tots temps los cathalans hajen hagut e han en la pensa. E axi pus ya teniu veguer aqui continue son ofici per la reyal Majestat com fins aci ha fet regintvos pacificament e ab molt repos pau e tranquillitat sperant en Deu que les coses succehiran a servey del Senyor Rey e liberacio del Senyor Primogenit e benefici de la cosa publica. Lo Deu omnipotent sia de tots direccio e guarda. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Luis de Vilaplana diputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Diputat local. Perque la gent qui ha anar daqui a Leyda se ha spetxar molt prestament vos dehim e manam que requirau los oficials de aqui en virtut de la seguretat que han prestada de obtemperar a nostres requestes e exequutar aquelles que donen tota ajuda endreç e favor als pahers de aqueixa vila per spaxar e aviar la dita gent e encara en fer provisions de vitualles e lo que hajen obs. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania de Amposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Jatsia per altra quius sera presentada vos hajam scrit que fesseu arrestar qualsevulla fustes (tipo de embarcación, barco; fusta : madera, leño : leny) que no partissen de aqui ara perque havem entes que al Alfach (puerto de los Alfaques, port del Alfach, Alfac, Alfacs) ha dues fustes ço es una nau den Miquel Prats que patronege En Johan Antich Carreres e hun balaner (ballenero?; ballaner : ballener?) den Barthomeu Rodriguez e hajam obs les dites fustes aci volem eus manam que encontinent provehiau si los patrons e scrivans de les dites fustes son aqui requirau los oficials de aqui en virtut de la seguretat que han prestada de obtemperar a nostres requestes e exequutar aquelles que prenguen seguretat de sagrament e homenatge e pena de X M. florins dels dits patrons e scrivans que pus sien de aqui spatxats e carregats vindran aci dreta via ab les dites nau e balaner es presentaran a nosaltres aci. E si los dits patrons e scrivans no eren aqui feuhi anar algun oficial reyal a despeses del dit General lla on sien per pendre la dita seguretat. E dau (dad; dar : dau; donar : doneu) al patro de la dita nau de Miquel Prats letra la qual ell li fa. Havenvoshi segons de vos confiam e los afers requiren. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCCLXI. A. P. abat de Montserrat. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania de Amposta e loch de Flix.
Molt honorable senyer. Segons veureu en una provisio nostra patent que sera presentada havem delliberat ab nostre consell per certs sguarts que no curam aci explicar que alguna fusta poca ni gran no partesca per alguna part. Per ço vos encarregam e manam que la dita provisio presenteu als oficials de aqui e encara los requirau de paraula facen e exequuten lo contengut en la dita provisio de continent e ministraulos despeses per anar al Alfach o lla hon sapian aguent fustes. E encara provehiu que a les taules del General no spatxen algunes fustes. Feuhi la diligencia ques pertany. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als honorables tots e sengles oficials axi reyals com eclesiastichs e de barons e altres qualsevol persones jurediccio exercints dins lo Principat de Cathalunya o altres lochs los diputats del General del dit Principat residents en Barchinona saluts.
Com per nosaltres e nostre consell elegit en virtut de la comissio per la general cort de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda sien delliberades esser fetes certes provisions concernents servici de nostre Senyor Deu e servey e honor de la reyal Majestat e benifici tranquillitat e repos del dit Principat de Cathalunya e per los dits sguarts e a la dita fi sia delliberat que tots navilis e fustes axi grans com petites e axi rodones con de rems qui de present son e se atrobaran en la costa del dit Principat e apres encara arribaran en la dita costa sien detengudes perque partir no puxen com si de present partien porien portar gran deservici a la reyal Majestat e dan al dit Principat de Cathalunya per tant a vosaltres e a quiscun de vosaltres als quals les presents seran presentades requirim en virtut dels sagrament e homenatges per vosaltres prestats o que prestar sots tenguts de obtemperar e exequir nostres requestes que encontinent vistes les presents donets (occitano; doneu; deis) obra en detenir totes e qualsevol dites fustes imposant grans manaments e penes levant les veles e timons de aquelles si necessari sera e fahent totes altres provisions queus seran vistes utils e expedients a fi que nostra dita delliberacio se complescha e res no sia fet en contrari fins que de nosaltres ne hajats (ne hagau : tingau; tengáis) altres letres haventsvoshi quiscuns de vosaltres segons lo negoci requer (requiere; requerix; requereix). Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables tots e qualsevol oficials reyals en lo Principat de Cathalunya constituits e a llurs loctinents los diputats del General del dit Principat residents en Barchinona salut e honor.
Com per los afers a nosaltres comesos per la cort general de Cathalunya en la ciutat de Leyda darrerament congregada enviem lo honorable En Johan Ferrer receptor de les pecunies procehints de les entrades e exides del dit General ab certs arnesos a la dita ciutat de Leyda vos pregam e requirim en virtut de la seguretat per vosaltres prestada de obtemperar a nostres requestes que al dit Johan Ferrer donets e prestets conçell favor e ajuda e tot endreç que obs haja tota vegada que per ell ne serets requests. Haventvos en aço segons de vosaltres comfiam. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Apres varies noves que havem hagudes del negoci que tots prosseguiu de la liberacio de la persona del Senyor Primogenit es a nosaltres aquesta hora venguda letra dels embaxadors de aquest Principat quins dien haver de cert que lo Senyor Rey secretament seria exit de Leyda e vengut a Fraga e de Fraga de continent partit ab la Senyora Reyna portantsen lo Senyor Primogenit e tirants la via de Arago. La host de Leyda era exida seguint lo cami per lo qual lo dit Senyor Primogenit de Arago es portat per delliurar la sua persona e per semblant segueix la host de Cervera. E vuy les banderes reyal e del General son exides de aquesta ciutat de molta gent acompanyades e per quant de gent de peu ne havem en assats nombre e la vostra per venir açi es molt remota e assenyaladament perquens es vist no deure traure gent de aqui per no buydar la frontera e nostre parer que si la dita gent de peu partida no sera que no partesca car com dit es no afretura. Al negoci es mes menester gent de cavall e de tal haurem plaer vinguen tots quants si tropien. E pregam a vosaltres que al de vosaltres en cap placia ensemps ab lo diputat local al qual ne scrivim fer acordament de quants homens a cavall haver se puguen juxta la forma al dit diputat local declarada.
E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyor. La present es per avisar les savieses vostres com en aquesta hora havem haguda letra dels embaxadors quins dien haver haguda certinitat que lo Senyor Rey e la Senyora Reyna serien partits de Fraga tirants la via de Arago e portantsen lo Senyor Primogenit. La host de Leyda es exida seguints la via del cami per hon lo dit Senyor Primogenit es portat per haver la sua persona. Axi mateix segueix la host de Cervera. Les banderes real e del General son exides anit de aquesta ciutat acompanyades de molta gent e dema e quiscun dia ne seguiran de tota la terra. Perque de les dites coses vos certificam eus pregam vos placia prestament desempatxar e fer venir la gent de la qual vos havem scrit. E aço sens dilacio ne falla. Dada en Barchinona a X de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.
Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local de la vila de Perpinya.
Honorable senyer. Ab la present vos cometem diem e manam que ab entreveniment del consol en cap de aqueixa vila acordeu tants homens darmes a cavall com haver porets per anar a proseguir la liberacio de la persona del Senyor Primogenit lla on anar ne convinga e que de aço façats fer crida prometent a home darmes portant pillart e patge XXXXV florins corrents per mes e a home de cavall util quinze florins corrents per mes ab bestreta a quiscuns per dos mesos. Attenent empero que no es nostre voler ne intencio rebats (rebre : rebats; recibir : recibáis: ressibí : ressibigáu) sino persones cathalanes e aquelles ben acavalcades e armades e que hajen a fer aqui mostra e hajen aci a passar per mostrarse altra vegada e que axi ho prometen sots virtut del sagrament e homenatge que prestaran de be servir en lo acordament. Nosaltres scrivim aqui al receptor de les entrades e exides que pague les quantitats que seran necessaries per lo dit acordament e per quant ha a respondre an Johan Ferrer li dehim les do a vos ab letra de cambi que fareu a nosaltres dreçada per complir al dit Johan Ferrer. E si lo dit receptor no tenia tanta quantitat scrivim al receptor de la vila que pague ab semblant letra vostra a nosaltres dreçada per complir an Rafael Rafart. Hajauvos en tot segons confiam de vos e donatshi presta expedicio com lo negoci dilacio no sostenga. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Johan Giginta receptor de les peccunies de les generalitats de entrades e exides en la vila de Perpinya.
Receptor. Per proseguir la liberacio de la persona del Senyor Primogenit a tot servey de nostre Senyor Deu e servey e honor de la Majestat del Senyor Rey son pare es delliberat per aquest Principat esser tramesa certa gent darmes lla on lo dit Senyor Primogenit sia detengut e scrivim aqui al diputat local que ab entreveniment del consol en cap acorde tanta gent a cavall util al dit mester com trobar se puscha ab lo sou e bestreta de que li scrivim. Dehim e manam a vos ab la present de les pecunies de vostra recepcio pagueu les quantitats tant quant seran necessaries al dit acordament e per quant juxta lorde a vos donat haveu a respondre an Johan Ferrer donareu les quantitats al diputat local ab letra de cambi (cambio; cambi; canvi) a nosaltres dreçada per complir al dit En Johan Ferrer. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Ramon Treguier receptor de les pecunies de la bolla del plom e segell de cera en la vila de Perpinya.
Receptor. Nosaltres scrivim aqui al diputat local donantli comissio e carrech que ab entreveniment del consol en cap de aqueixa vila acorde tanta gent darmes a cavall com haver se puscha juxta forma de la letra que li fem. Scrivim al receptor de les entrades e exides que de les pecunies de sa recepcio pague tant com muntara lo dit acordament e la bestreta de aquell.
Si empero lo dit receptor no haura tanta quantitat volem e dehim e manam a vos que de la vostra recepcio hi façats compliment en axi que donets al dit diputat local tant com sera necessari per al dit acordament ab letra de cambi que dell hajats a nosaltres dreçada per complir an Rafael Rafart a qui vos haveu a respondre. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Rebudes havem vuy tres letres totes fetes en Leyda a VIIII del present per les quals som certificats de totes les coses fins en aquella hora subseguides. Dolemnos molt e som en gran congoxa constituhits axi com scriviu sien los negocis aqui succehits. Som be certs que si lorde per nosaltres donat fos executat la Majestat del Senyor Rey fora encara en Leyda e ja les coses en tal orde de repos que la major part de les congoxes foren alleujades. Deuse empero creure per no podersi fer altre son les coses en tal punt pero no desistirem per ço ans ab aquella major diligencia que podem entenem espatxar la gent. E ya son fora lo veguer e lo comte de Modica capita e lo vezcomte de Rochaberti ab molta gent de caball e a peu qui ab les banderes reyal e del General fan lur via a vosaltres e continuament trametem gent seguint les banderes axi com millor expedir se poden. Pensau tant gran moviment quantes dificultats importa pero ab molta virtut e sforç sobram les dificultats e aquelles apartam quant podem e farem continuament ab molta vigilancia sens perdrer hun moment de temps e jatsia per vostra ultima letra nos aviseu que trametreu aci persona ab vostre parer lo que ab plaer speram. Ab la present responent al contengut en dita letra es nostre parer e intencio que puys a la Majestat del Senyor Rey plau axi anarse e lunyarse la bandera de Leyda qui aci es no pas (no pase; no passo) pus avant ne torn atras sino que se stiga Alcarraç ab aquell nombre de gent util queus semblara. E entretant los qui poran se provehesquen de cavalls perque arribant aqui les banderes e gent segurament se puxa en Arago entrar. Certificantvos com molt prest haureu aqui an Johan Ferrer ab gran copia de armadures e municions al mester necessaries e per semblant trametrem diners e lorde queus semblara deures observar. Entretant aqui placieus compendre la materia com pus accomodadament poreu empero nons semble degau anar a la Majestat del Senyor Rey ab la Senyora Infanta ne en altra manera car nostre parer e voler no es entrar en tractat algu sino restituhit primer en Cathalunya e
hagut a mans de la terra lo Senyor Primogenit. Ne volem per part de aquest Principat partit algu sia mogut. Pero no havem a displicencia mas a molta gracia a la Senyora Infanta e a qualsevol altres qui bons migancers sien e tractadors recobrat lo dit Senyor Primogenit tractar de repos en aquesta materia car lo desig nostre es obtenir lo repos pus degudament se haje. Pregamvos empero molt afectuosament a la Senyora lnfanta vullau molt stretament respondre e satisfer en aquella part queus ha reportat la Majestat del dit Senyor haverli dit que la major congoixa que ha es se puixa dir los cathalans en la fidelitat haver errat car aquesta tal forma de parlar es presa ab extrema molestia nes pot dir ab veritat ab humil reverencia de la sua Majestat parlant los cathalans en la fidelitat haver error comes. Pero los actes aço manifestament comproven als quals ab gran contristacio e tarditat som pervenguts forçantnos la sua Altesa sinistrament e iniqua informada seguint los consells perversos a dita Majestat donats los quals a la sua corona no poqua derogacio e tots sos subdits irreparables dans importen. E placiaus la dita Senyora informar e fer certa que lo Principat tal indeguda reprehensio ab humil reverencia de la dita Majestat parlant nos pot per los cathalans pacientment tollerar e que placia a la Altesa de la dita Senyora vulla dir a la Serenitat reyal no vulla culpa de altre al Principat impingir e majorment tal que ab paciencia nos pot pendre. E a la dita Senyora vos pregam regracieu sos treballs e bona voluntat que ha al repos e benifici desijat mostrantli aquest Principat haver a gracia la intervencio sua. Pero en res de tractats o expedients audiencia nons par donadora sino recobrant la persona del Senyor Primogenit. Ab tant molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haja en sa guarda e dirigesca en tot be nostres comuns negocis. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte II

Núm. 295. Tom. 18. fol. 1317.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo
parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends
nobles e honorables senyors: apres que partim daquexa
ciutat continuant nostre cami arribam e entram en
aquesta ciutat dissapte a XVI del present mes hora de vespres
et fora la vila isquerennos a rehebre tots los
ambaxadors de Castella e dins la vila en la entrada dues o tres
persones per part del parlament Darago: e hir digmenge
per lo mati alguns los majors e principals del
parlament vengueren a la nostra posada per visitarnos e per
scusarse com nons eren exits. E fetes per nosaltres a
ells dignes e pertinents respostes los pregam que volguessen
donar orde
loch e manera que huy per lo mati
lo parlament nos pogues hoyr e eliges
persones ab les quals poguessem comunicar de les coses que per
vosaltres nos eren comanades: e huy per lo
mati per part del dit parlament nos fonch tremes
missager que ells eren apparellats de hoyrnos. Et de
continent nosaltres anam a la sgleya major
daquesta vila e entrem en la secrestia daquesta vila ensemps
ab XII persones que per lo dit parlament son stades
eletes a hoyr e tractar ab nosaltres: e premeses
degudes salutacions los donam vostra letra de crehença
en virtud de la qual los explicam la sancta bona
et loable intencio que vosaltres e aqueix principat havets
en los affers de la successio de la reyal corona Darago:
la qual intencio vostra anava en conclusio a tres o quatre fins o
termens ço es que aqueix principat era de intencio et
affincava sobiranament haver rey e haver aquell prestament e
sens triga e en concordia de tots los regnes e terres
de la dita corona e haver aquell per pura e mera justicia qui
de si fos vera justicia e no ficta simulada ni colorada
et que universalment fos per aytal hauda et reputada
tant com en lo mon fos possible: e que a present per
introduccio dels affers sens altre general proposicio lexades
totes altres cerimonials observancies com no hic
fos lo honorable micer Guillem de Vallseca qui era
persona molt singular famosa e de gran providencia et qui devia esser
en semblants coses sperada voliem solament haver proposades les dites
coses: e que per tal que fos vist lo principat de
Cathalunya e lo regne Darago anavem tots a una fi e
terme abans que en altres species o particularitats dels affers
devallassem e entrassem voliem saber dells si era aytal
lur intencio cora aquella que nosaltres per part daqueix
parlament los haviem explicada. Per lo bisbe Doscha nos
fonch respost que havien plaer de nostra venguda ens
regraciaven les saluts e semblants cortesies. Sobre les altres
coses rement la resposta en Berenguer de Bardaxi nos
dix que lo parlament Darago per via de parer
havia posades algunes coses per venir als termens dessus dits
e que si nosaltres voliem dir res de nostre parer que ells ho
scoltarien: si voliem que diguessen ço que havien pensat que
ells ho dirien volenterosament. Per nosaltres los fonch
respost quens plahia hoyr e saber les coses que
ells havien pensades:
e de continent ell procehi en ses paraules dient
que al parlament Darago semblava expedient per abreviar los
affers de la noscio e conexença de la justicia de la
successio se devia fer per algunes persones elegidores per
tots los regnes et terres de la corona reyal Darago
e que era perillos que tots los parlaments se ajustassen
car grans dilacions destorps inconvenients sen
porien facilment seguir. Item que aquestes persones aytals
fossen persones de sancta vida sciencia bones et
notables. Item que la intimacio sia feta als competitors en
manera fort honesta e cortesa no per via de citacio ni
amonestacio que sapia o haja en si alguna cosa
jurisdiccional mas per via duna cortesa
notifficacio que los parlaments entenen en la noscio e
investigacio de la justicia de la successio e quells
placia donar en scrits lurs drets e rahons sens
preffinicio de algun terme. Apres de aquestes coses nos
dixeren la proposicio que los ambaxadors de França
havien feta e la resposta que dema per lo mati los
entenen a fer de la qual per tal com se fara publicament nons
curam particularment scriure. Per nosaltres fon sobre les
dites coses retenguda delliberacio: e per tant com era gran
dia e dema per lo mati deu esser respost als dits missatgers
de França romanguerem en appuntament que dema apres
dinar siam ensemps en lo loch matex e
continuarem e strenyarem los affers mijançant
la gracia de nostre Senyor en la millor manera que sabrem e porem.
Apres dinar nos es stat tremes a dir per los
ambaxadors de França e per los de Castella separadament que volien
venir a nostra posada per parlar ab nosaltres: la qual cosa
nosaltres no havem tollerada mas tremetemlos a
dir quels plagues esser a la sgleya major car
nosaltres hi seriem fort volenterosament per hoyrlos:
e axi es stat que tots ensemps som stats
a la dita sgleya e en presencia dels ambaxadors de
Castella los de França effectualment loant les bones
respostes per vosaltres a ells fetes nos han molt pregats
de la bona e breu expedicio de la justicia de aquests affers.
Per nosaltres los es stat respost que per ço hic erem
tremeses et en aço entendriem ab diligencia e gran
cura. Et apres romanguem ab los dits embaxadors
de Castella los quals nos dixeren affectuosament
quels perdonassem com nons eren venguts
vesitar a nostres posades: item se excusaren perque no eren
anats aqui: item com lo rey e infant de Castella
havien fet reguonexer e veure als mes e majors clergues
de Castella sobre lo dret de la successio e interrogats
aquells migançant sagrament li havien respost que la justicia de la
dita successio se pertanyia al dit infant: item que de
fet lo dit infant axi com podia e li era licit e permes
de dret se haguera presa la possessio mas que
havia stat per dues rahons: la una per ço com aquestes coses
nos podian fer sens alcuns greuges et
dampnatges daquesta terra los quals ell volia squivar
axi com aquell qui amava molt tots los poblats
en aquella: laltre per la gran confiança que ha de la
innada feheltat e naturalesa de tots los
sotsmesos de la corona Darago: pregantsnos
en conclusio que volguessem haver per recomanada la justicia del dit
infant e donar loch e orde en la breu expedicio de
aquella. E veus senyors molt reverends nobles e honorables com
havem despes lo temps desque partim daqui
e ço que havem fet. De les coses quis seguiran
successivament vos scriurem: solament vos pregam queus
placia instar la venguda del dit micer Guillem de Vallsecca si
sens dilacio o desolacio e dampnatge de sa
persona se pot fer car plaher hauriem tots que
fos aci e la sua presencia pora molt profitar et
la absencia noure. E sia lo sant Sperit vostra
guarda. Scripta en Alcanyiç a XVIII de janer
del any MCCCCXII. - Vostres missatgers en Arago
tramesos apparellats a vostra honor.

Fueron
también leídas dos cartas del baile y jurados de
Besalú, en que manifestaban las dificultades que se les
ofrecían para la defensa de aquel territorio; y otra de los cónsules
de Montblanch, en la que participaban al parlamento las
noticias que tenían de la entrada de tropas estranjeras en el
principado, y de que el conde de Urgel se dirigía a la
mencionada villa cabalgando con armas e insignias reales.
Acordóse por último el pago de algunas cantidades, y se levantó la
sesión.

Sesión del día 23.

Después de haberse dado
cuenta de una carta en que los embajadores en Aragón manifestaban
que no habían aun adelantado ningún paso en los negocios que tenían
encomendados; se precedió a la elección de Berenguer de Copons,
para que reemplazase a Juan de Miralles en las comisiones que
este tenía confiadas.
Volvióse a reunir el parlamento por la
tarde, y en él se trató de los asuntos de Valencia, pero sin que se
adoptase ninguna resolución definitiva.

Sesión del día 25.

Tratóse de resarcir a
la ciudad de Barcelona los gastos que había hecho para recobrar el
castillo de Palau Çaverdera, y se acordó la construcción de
seis galeras para aumentar los medios de defensa del principado.

Sesión del día 26.

No se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 28.

Comparecieron los embajadores de
Francia, instando nuevamente la pronta declaración del derecho que
tenían sus princi-les a la sucesión del reino; y se leyó
después una carta en que el parlamento valenciano daba noticia de
haber ya nombrado a los embajadores que debían pasar a representarlo
en Alcañiz.

Sesión del día 30.

Tratóse de la
pacificación y concordia del reino de Valencia y del viaje de
Guillermo de Vallseca a Alcañiz.

Sesión del día 1.° de
febrero.

Después de haberse discutido lo que debería
proveerse acerca de la captura de un embajador del rey de Navarra
verificada en Sicilia por el noble Bernardo de Cabrera, compareció
Bonanato Pere para dar cuenta de su embajada en Valencia, y
manifestar al mismo tiempo que la reina viuda doña Margarita deseaba
presentarse en el parlamento de Aragón para continuar la reclamación
de sus derechos. Leyóse finalmente una carta en que los embajadores
que el Principado tenía en Alcañiz daban razón del buen estado de
los negocios que tenían encomendados.
Reunida después la
comisión de los veinticuatro, eligió al noble Berenguer Arnaldo de
Cervellon, para que fuese de embajador a Alcañiz, en lugar de
Guillermo de Vallseca, que por sus achaques no podía emprender el
viaje.

Sesión del día 2.

En este día se reunió
solamente la comisión de los veinticuatro para oír la lectura de la
siguiente carta:

Núm. 296. Tom. 19. fol. 1367.

 

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo
parlament general del principal de Catalunya ajustat en la ciutat de
Tortosa. - Molt reverents nobles el honorables senyors: per dues
letres vos havem certificats en que teniem et tenim los
affers per que som stats aci
tramesos: et stam molt maravellats com no havem
cobrada de vosaltres una de les provisions queus demanam:
e segons havem haud sentiment
vosaltres senyors barons et nobles per squivar prejudici
lo qual pretenets si algun per part vostra no es en la
forma dubtats remetre lo poder de fermar a
nosaltres e ocorren a nosaltres tres rahons per les
quals ab vostra honor parlant nons es vijares
deguessets strebar en aço: et no
creegats per res que nosaltres per ultracuydament ne
per alguna ambicio o desordenat voler desigem haver aquest
poder car Deus sab que per bona intencio et per breu
expedicio dels affers et per squivar ruptures et
divisions qui stan apparellades per metre en
gens de dilacio aquells scrivim et diem aquestes coses. -
Primerament que nosaltres no veem aci prejudici de
alguns car per tot lo parlament hic som e per
cascu de aquells et cascu ha de tot lo parlament lo
poder. - Item que si molt enteniets que aquesta cosa fos tan
prejudicial podiets fer que com nosaltres fossem tornats aqui
micer Guillem de Vallsecca fermas axi com
nosaltres. - Item com les embaxades foren trameses
en Arago et en Valencia en la
embaxada de Valencia no havia baro algu mas axi
be hi erem per barons com per los altres e sabets be
que los quatre de la una embaxada et de la altre havia
poder de fer los affers pus ni hagues de cascuna
condicio. Aquestes e moltes altres rahons nos occorren
per les quals no veem parlant ab vostra honor vos sia
fet ni causat algun prejudici: et si los affers fossen en tal
disposicio que poguessen esser dilatats no creegats nosaltres
demanassem aquestes coses ni scrivissem ab
aquesta ardor mas com veem la qualitat et disposicio
dels affers et de la terra e de aquells ab que contractam no
poder tollerar spay de consultatories ni
dilacions de sperar lo dit micer Guillem ara majorment que es empaxat
segons nos es stat scrit ne de algun altre sino venia molt
cuytat e que per cuytat que vingues anvides veem
que temps li bastas attesa la gran celeritat e cuyta
que aquests affers requeren e vejam per aquesta raho
molts inconvenients et sinestres disposts et
apparellats a carrech perpetual de qui haura dilatat
finar et fermar aquells; per ço senyors molt reverents
nobles et honorables per nostre descarrech avisantsvos
de les dites vies vos pregam requerim et consellam quens
vullats trametre decontinent o lo consentiment
del dit micer Guillem o persona qui suplescha lo seu
loch o remetre lo poder a nosaltres: certificantsvos de
tot cert que si de açi a dimecres primer vinent que tindrem tres del
present mes per tot lo jorn no haurem hauda aci
provisio en alguna de les dites maneres lo dijous seguent
a cuatre del dit mes per lo mati axi com aquells
qui podem aço fer partirem daci per tornar aqui a
vosaltres e dolremnos molt et som certs queus dolrets
si aquests affers nos fermen en la manera que son concordats car
tal es quen deurets esser contents sens tot
dubte: e no vullats haver confiança de haver altra dilacio o
terme car nous ne cal fer compte. Et sia
molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit
vostra guarda. Scrita en Alcaniç lo primer dia de
febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Tarragona els altres
vostres missatgers en Arago tramesos
apparellats a vostra honor.

Y visto su contenido,
resolvióse escribir a Berenguer de Cervelló que apresurase su
partida.

Sesión del día 3.

Abrióse con la lectura
del documento que sigue:

Núm. 297. Tom. 19. fol. 1372.

Quibusdam requestis et oblationibus pridie et noviter his
diebus cuidam protestationibus seu contradictioni per dominos
ambassiatores dominorum regis et aliorum dominorum Francie
prenominatorum parlamento Cathalonie in civitate Dertuse
congregato factis respondet dictum parlamentum: quod ejus in ante
fidelitatis et naturalitatis fervor intactus totique orbi notissimus
ipsum impellit ut nedum quavis fraude sed etiam fraudis suspicione
seu efigie proculpulsis eum solicitum faciat ut hii qui ad
examinationem et disputationem vere justitie super debato juris
successionis regnorum et terrarum corone regie
Aragonie juridice fiendam debite deputabuntur seu eligentur
sint viri bone ac probate fame et oppinionis scientifice et in
judiciis experti nullique competitorum debite suspecti quorum numerus
felici cause expeditioni congruat et cognitionis vere justitie modus
ab his fiende exacto prius a quolibet ipsorum solemnissimo juramento
tam in concomitantiis quam in aliis a rito et recto non deviet
exulentque ab eadem omnia et singula que verum pervertere aut
differre verisimiliter possent judicium: et intendit dictum
parlamentum quod nullus ex competitoribus qui in hac patria suum
fovet domicilium cum vel sine armis ad aliquem locum loco in quo fiet
dicta recognitio per duas dietas vicinum aliqualiter accedat alii
vero competitores dicta regna et terras nullatenus subintrare
debeant quolibet tamen competitoris ambassiatoribus advocatis ct
procuratoribus cum rationabili inermi comitiva ad dictum
recognitionis locum liber pateat accessus ut ibidem de jure suorum
principalium allegare et docere valeant. Illud autem
saluberrimum et prudentissime a dictis dominis ambassiatoribus
cogitatum arbitratur dictum parlamentum videlicet quod dicti
procuratores cum potestate et speciali mandato suorum dominorum
habeant solenniter promittere vovere et jurare quod stabunt
declarationi et ordinationi debite fiendis per dictos ad hoc
deputandos nec directe aut indirecte per se vel alium ullis unquam
temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quovis modo
quodque ut hec fiant dictum parlamentum sumo studio procurabit. Ad id
autem quod dicti domini ambassiatores subiciunt in eorum sexta
conditione de duplo majori vel majori et saniori parte facta
comparatione personarum etc. respondet dictum parlamentum quod hic
articulus et articulus numeri dictarum personarum et nonnulli
alii sunt comissi reverentie prudentie et arbitrio suorum
ambassiatorum his diebus ad parlamentum Aragonie destinatorum
et est cordi dicto parlamento Cathalonie debite providere
circa id quod de coactione competitorum et de gentibus armigeris
exteris seu regnicolis dictum est per dictos dominos ambassiatores ut
sic justitie recognitio debite fieri possit. Oblationem vero factam
per dictos dominos ambassiatores pro parte dictorum principum
et regnorum de auxilio et juvamine pro expulsione gentium
armigerarum etiam ut caritativam et cordialem affectionem detegentem
multum regratiatur eis dictum parlamentum: sperat autem in Domino
quod alia remedia circa predicta sibi non deerunt et sic patienter
tollerare sustinerequr rationabiliter non posse predictorum principum
ex parte in his regnis et terris intrare aut morari valerent
armorum gentes quavis occasione vel causa: nec per hoc credit dictum
parlamentum honori dictorum principum fore aliquatenus detractum.
Demum ad illud quod de repulsione suspectorum novissime dictum est
per dictos dominos ambassiatores in eorum ultima protestatione
respondet predictum parlamentum quod si et ubi aliqui de dicto
parlamento vel de numero vigintiquatuor alicui vel aliquibus
ex competitoribus viderentur debite suspecti quod tamen arbitrandum
non est attenta eorum fidelitate ac naturalitate radice que etiam in
eorum progenitoribus usquequaque non marcuit et vinculis
religiosissimi juramenti quibus noviter astricti sunt recte in
consideratione deductis et librata justitia actuum a dicto parlamento
seu a dicto numero vigintiquatuor quotidie deffluentium ut puta
electionis ambassiate solemnis die sterna facte parlamento
Aragonum et similium circa predicta parlamentum predictum
Cathalonie salubriter provideret. Hec quippe in agendis et
circa agenda est dicti parlamenti sana et sincera intentio cui si et
quatenus dicte requeste oblationes protestatio et contradictio
reffragentur aut reffragari seu adversari quomodolibet videantur
dictum parlamentum eisdem nullatenus consentit immo contradicit
expresse requirens hanc in fine dictarum requestarum continuari
ac fieri publicum instrumentum.

Después de haberse adoptado
varios acuerdos sobre asuntos de poca importancia, fue aprobada la
siguiente contestación al titulado parlamento de Mequinenza.

Núm. 298. Tom. 19. fol. 1379.

Lo parlament
general del principal de Cathalunya vista una letra assats de longa
seria tramesa per los nobles e altres honorables senyors
ajustats en Mequinença diu et respon a aquella
que ell ha be a memoria la proposicio feta en lo dit parlament
per los noble e honorables don Artal Dalago
mossen Martin Lopez de Lanuça cavaller e en Johan Gallard
savi en dret com a missatgers dels dessus dits nobles e honorables
senyors e la resposta feta als dits missatgers per lo dit
parlament la qual fo la seguent en effecte. Que aquest
parlament de la mort de nostre senyor rey princep et senyor de
memoria recordable fins açi per ses letres et
missatgers ha manejat et tractat de et sobre los preambols et
antecedents necessaris a pervenir a conexença de nostre ver rey
princep et senyor
per justicia ab lo parlament general del regne de Aragon
tant com fo aplegat e residi en la ciutat de Calatayu
e apres ha continuat sos tractes per ses letres
e missatgers ab lo dit parlament apres que es stat
mudat et continuat a la vila de Alcaniç tenint aquell per ver
parlament com tal sia stat tengut et reputat comunament
fins açi et lo dit parlament no sab lo
contrari et ab aquell enten a continuar sos tractes e
deliberacions et altres actes necessaris a conexença de
nostre rey et senyor per justicia fins a deguda conclusio e
per tots desijada: e haura gran consolacio aquest parlament
que aquells que no son ne entrevenen en lo dit
parlament de Arago per denotar et mostrar bona unitat et
concordia tant com fos pertinent et degut hi entrevinguessen:
e en la dita resposta sta et persevera com al dit parlament no sia
propri disputar et menys declarar los duptes contra la
convocacio del dit parlament de Arago en la dita letra
mencionats. E satisfaent a la intimacio requesta en la
dita letra diu lo dit parlament que en et sobre les
dites coses ell fara ço que sia tengut per justicia et
sia a ell pertinent et degut. E dissent lo dit
parlament a les protestacions en la fi de la dita letra contengudes
tant com sien vistes esser contra lo dit parlament
privilegis libertat facultat de aquell et actes per ell fins
açi tractats et deliberats ab lo dit parlament
de Arago et daqui avant tractadors et deliberadors.

Asimismo fue aprobada una contestación al conde de Urgel,
concebida en estos términos:

Núm. 299. Tom. 19. fol. 1380.

Lo parlament general del principat de
Cathalunya hauda noticia de la resposta feta per lo molt
egregi senyor don Jayme Darago compte Durgell a
la requesta a ell feta per part et en veu del dit parlament per lo
reverent abbat del monestir de Sant Johan ces
Abadesses replica a la dita resposta dient: que lo dit
parlament ha dreta leyal et ferma intencio en
veure et regonexer ab los altres parlaments dels regnes
de Arago de Valencia et ab los sindichs et missatgers del
regne de Mallorques qual de tots los competitors es et
deura esser lur ver rey princep et senyor per justicia
e aquell com sera per justicia segons es dit conegut et manifestat
axi com leyals feels et naturals vassalls per
lur ignada naturalesa retran lo deute de
subjeccio: e ans de la dita regonexença la qual no han
hauda fins açi e deguda cognicio per justicia
no creu lo dit parlament esser propri a algu dels dits
competitors dels dits regnes et terres possessio demanar ne
algun dret de subjeccio en los regnicoles e sotsmeses
de la dita corona com seria preposterar degut orde e
seria als dits regnicoles et subjectes a la dita corona molt
reprehensible confusible et perillos ans de la dita conexença
trobament et manifestacio de la veritat de la justicia regonexer
e pendre algun dels dits competitors per senyor e liurar o
permetreli alguna possessio obediencia o subjeccio. E
satisfaent al segon cap de la replicacio diu lo dit
parlament que en extirpar los castellans los
quals son en los regnes Darago et de Valencia molt greu
que es al dit parlament ell ha retut son deute et ha
fet et fa en et per moltes maneres tot ço et quant ha pogut
et pot et fara per avant tant com a ell se pertanga et qui ab
missatgerias trameses al infant de Castella et al
parlament del dit regne sobre lo dit fet qui ab altres
remeys a aquest parlament pertinents et deguts si ha
degudament treballat et si treballara tant com al dit parlament se
pertanga. Dels dans scandols damnatges et
inconvenients en la dita resposta mencionats en los dits regnes
seguits apres e per la entrada dels dits castellans ne en los
qui precehiren la dita entrada no ha lo dit parlament
de Cathalunya ne merexera haver culpa ne carrech
algu: e com se diu en la dita replicacio que lo dit
molt egregi senyor don Jayme no ha meses gents
stranyes etc. diu lo dit parlament que ell fa ço
que deu et es presumidor que axiu fara et servara en
esdevenidor et no parria si era fet lo contrari que
procehis de tan egregia et axi gran et magnifica
persona com ell es e de tan alta sanch procehint: et
sobre lo dit cas es stada feta la
requisicio per lo
dit reverent abbat com a missatger del dit parlament al
dit egregi don Jayme en la qual axi com a justa et
fundada en gran equitat et raho concernent conservacio de la
cosa publica sta et persevera lo dit parlament
requirent lo dit egregi don Jayme que aquella dege
tenir et inviolablament observar. E no consent lo dit
parlament als remeys cominats en la dita responsio
ans dissent en aquells tant com sien desviants
a les coses en la requisicio et derogants al be repos e
tranquilitat dels dits regnes et terres et tant com porien
esser turbatius de la conexença tranquillament et ab
tot repos de la justicia de la successio fahedora. E
satisfaent al darrer cap en la dita responsiva letra
contengut diu lo dit parlament que lo dit molt
egregi senyor don Jayme et los altres competitors considerat
lo principi et prossequcio fins açi han pogut
ben conexer ab gran diligencia de aquest parlament lo
qual ha tots temps hauda no planyent treballs ni
despeses ha et
haura fins a la molt desijada conclusio
per la qual haja conexença de son ver et indubitat
rey princep et senyor per justicia e de la dita
negligencia (diligencia) et treballs no enten a
desistir ne cansar la gracia de nostre Senyor Deus mijançant
la qual vulla illuminar
e los dits competitors que
proseguesquen llur
justicia que pretenen planament et simpla segons es en la dita
requisicio contengut et tots los parlaments en veure regonexer
pensar et deliberar aquella et dins breu temps. La qual repplicacio
requer lo dit parlament per vos notari esser continuada
a la fi de la dita resposta e feta al dit parlament et los
residents en aquell carta publica com len vullen.

Sesión del día 5.

Tratóse de las desavenencias de
los valencianos.
Por la mañana del siguiente día 6, se reunió
la comisión de los veinticuatro, y en ella fueron leídas varias
cartas, a saber: una de Berenguer Arnaldo de Cervelló aceptando el
cargo de embajador, que se le había conferido en reemplazo de
Guillermo de Vallseca; y otra de los embajadores en Aragón, que dice
así:

Núm. 300. Tom. 19. fol. 1389.

Als molt
reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del
principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables
senyors: vostra letra havem rebuda per la qual e axi
mateix per altres de alguns particulars havem sabuda la
eleccio que feta havets del noble mossen Berenguer Arnau de
Cervello en loch de
micer Guillem de Vallseca et les provisions qui fetes
havets per fer
cuytar la sua venguda:
e puys axius ne ha plagut ordenar nosaltres som
stats decontinent rebuda vostra letra ab
aquests senyors daragonesos e apres moltes persuasions
et rahons ab gran difficultat et affany
havem dells obtengut que tolleraran et speraran
la sua venguda per alguns dies. Nosaltres per gracia de nostre
Senyor Deu axi com vos havem scrit tenim los
affers en bon apuntament si dilacio et allonch nols
afolla. Placiaus fer cuytar la venguda del dit
mossen Berenguer Arnau axi ivaçosament com porets.
E sia molt reverents nobles e honorables senyors
lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç
a IIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona
els altres vostres missatgers en Arago tramesos
apparellats a vostra honor.

Finalmente la misma
comisión recibió el juramento y espidió sus credenciales al
mencionado Berenguer Arnaldo de Cervelló.

Sesión del día
8.

Fueron leídos en esta sesión los siguientes escritos:

Núm. 301. Tom. 19. fol. 1396.

Lo parlament
general del principal de Cathalunya vista la resposta feta et
protestacio a una requesta feta al senyor infant de Castella per
mossen Macia Dezpuig cavaller en nom del dit parlament
denegades et no consentides les coses en la dita responsio
contengudes tant com sien desviants de les dites
requisicio et protestacio en justicia et raho molt fundades
sta et persevera en aquelles et encara les ha per
repetides altre vegada et tantes fins hajen effectual
compliment. Et parlant ab degudes reverencies et honor
del dit senyor infant no permeten raho ne justicia que
algu dels
competitors demanar ne prosseguir la justicia
que preten ab gent darmes ne apresonar los
sotsmesos de la corona reyal en la qual preten haver
dret ne pendre rescats ne bens ne aguaytar los camins
ne combatre ne occupar forçes ne ajudar a tals actes
segons appar que fassen la gent darmes castellana
et en regne Darago et de Valencia: et aço es clar e notori et
deu esser be cert lo dit senyor infant que los
regnes principat et terres a la reyal corona Darago
pertanyents no hagueren permes permetrien ne permetran que algun
dels competitors ab indegudes et desordonades maneres
assajas de demanar et menys haver et aconseguir sa
justicia ne per la dita gent darmes castellana ne com mes ni
hagues et que tots los competitors ni metessen noy
farian sino lo degut conservant tots temps lurs
ignades fidelitat et naturalesa: e ab aço cessa
lo fundament de la dita resposta parlant ab deguda
reverencia et honor. E com tal desordinacio don alguna dilacio
als dits affers de la successio no veu lo dit parlament que
altre be sen
seguesca: e deu considerar lo dit senyor infant et
cascu dels altres competitors qui fes semblant les
penes per dret contra aquells qui volen ab tals maneres
no juridicas ne rahonables occupar les heretats en les
quals pretenen succehir per justicia e mes deuen haver devant
los ulls que la discussio de justicia se deu fer
planament simple sens scrupol de alguna impressio en altra
manera la justicia violentada no es a Deus plasent ne a
dret et raho amigable ne bona legittima ne segura a aquell qui
ab tals migants la obte: ne lo desviament del un
dels competitors la on axi fos deu induhir lo
dit senyor infant ne qualsevol dels altres competitors a fer semblant
com tal attemptament sapia mes multiplicacio de
inconvenients que algun reglament ne benavenir dels affers
manejats. Et ha pogut star en ferm lo dit senyor
infant et tots los altres competitors que lur justicia
sera reposadament vista et ben entesa per manera que ell et cascu
rahonablament sen deuran tenir per contents: e de qualsevol
altre cap desordenat impressiu o indegut o illicit se pot
be aconortar cascu dels dits competitors perque lo dit
parlament segons dessus es dit sta et persevera en les
requesta e protestacio et geminacions dessus
dites: requirent vos notari que la dita replicacio continuets
apres la dita
resposta en levets e a ell e a tots los residents en
aquell liurets carta publica com len vullen.

Núm.
302. Tom. 19. fol. 1400.

Benedictus episcopus servus servorum
Dei venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis et dilectis
filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis necnon baronibus
nobilibus militibus domicellis sindicis quoque et procuratoribus
civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in
parlamento dicti principatus Dertuse congregatis
salutem et apostolicam benedictionem. In excelso trono celestis
altitudo consilii suaviter cuncta disponens juxta suam ordinatissimam
dispositionem adeo voluit subjectos populos regis freno
dirigere et illum taliter habenas gubernaculi possidere quod pacifice
possent subjecti consistere suoque discreto regimine votivis
successibus abundare: ad hoc siquidem votum boni regis
indesinenter aspirat ut sic respublica vigeat sic perseveret
et sic suis fiat serena temporibus ut presidat semitas vitiis et sua
providentia circunspecta florem cujuslibet virtutis inducat: timent
enim tunc crassati malefici tunc vaccant crimina et insatiabilis
compescitur appetitus tunc regis severitas acrimonia debita tam
publica crimina corripit quam privata: ac contra ubi respublica
regis solatio est destituta quodammodo justitie freno laxato
adduntur peccata peccatis vitia vitiis cumulantur et indessinenter
quampluribus criminibus et dissensionibus indulgetur. Ad vos itaque
fratres venerabiles filiique dilecti monita nostra dirigimus et
hortatus illo cordis affectu quo paterfamilias sepe natos utrumque
discordes pacientia tollerat utrumque redarguit neminem damnat pro
neutro judicat utriusque malum precavet uniuscujusque bonum promovet
et quavis partialitate semota equa lance dulcedinis uniformique
cordis amplexu ad vota conformia et paria pacis federa invitat. Hoc
pro posse nedum utique pastoralis officii nos angit cura diutina qua
cunctis mortalibus obligamur sed etiam merito nos constringit hoc
natale solum pro quo labores assumere gratum semper habuimus et
acceptum. Post obitum siquidem clare memorie Martini regis Aragonum jam non modicum temporis attendimus effluxisse et super
ejus regni successione legittima competitores
plures insistere prelatorum et nobilium ac populorunm affectus in
vota varia desidere literatorumque virorum judicia esse divisa ideo
non solum non possumus non dolere sed et graviora timentes imposterum
dubitamus. Oceurrite igitur dilectissimi recolentes quam felix
antiquorum nostrorum veneranda vetustas que tam amplo terrarum
margine soloque tam fertili deffensionis tam forti repagulo ac
tantorum clarissimorum virorum patronis commitens glorioso et
paccatissimo vos regno donavit. Animadvertite igitur
prudentissimi viri ne malorum omnium operante satore sensus vestros
terrene cupiditatis quivis error involvat ne qua sinistra fallat
oppinio nox in sue apetitus obtenebret seu trahat indevia privata
voluntas unde quod absit pacis et unionis debite dulcore fugato
discordie virus subintret miserandis populis proculdubio periturum:
quin potius vos viri notabiles in illum eternum judicem cuncta
cernentem vestram aciem dirigentes justititiam diligatis. Attendite
doctissimi viri vos hujus regni principalia fore membra
vestro capiti unienda sine quo invalida quevis compago subsistit.
Nonne corpus exanime sino capite truncum se offert intuentibus
indecorum? Quid ergo tardatis quid procrastinatis dilectissimi
formidanda vestri maxima corporis cum jactura? Omnis enim membrorum
decor et decus in ipsius capitis integritate consistit. Quid si
tandem ejusdem corporis membra discordent? Nil turpius nil vilius nil
tandem eque pestiferum esse potest ut quod abhominabiliter dici
potest contra naturam in eodem corpore sint simul et semel varie
voluntates: in vestra concordia carissimi pax et salus
in discordia vero extrema ruina. Beneficiorum itaque patrie vestre
memores esse vellitis in sue imo vestre salutis integritatem
intendite et per unionis pacis et concordie media quo nichil dulcius
nichil potius comuni et universali aspirate quieti. Externa vos
exempla perterreant. Quid atheniensium quid cartaginensium
quid romanorum nisi civile odium et privatum comodum
anichilavit imperia? Date ergo dextere dexteram pacis et unionis
federa jungite voluntates unitate paci intendite patrie discordes
unite instruite nescientes quod totum si quid vobis patrie amoris est
ejus caritas integrabit. Quis vestrum obstinatis animis non erumpat
in lacrimas quem non comoveant ob amorem et patrie caritatem viscera
pietatis quis ad tam infaustum casum si obviare negligitis non
pavescat? Ipse nempe rex pacificus Jhesuschristus
evangelitzans pacem dixit omne regnum in se divisum desolandum
et domum supra domum asseruit ruituram. Vulgare quidem est concordia
res excrescere parvas discordia vero dilabi maximas et dissolvi.
Guerrarum utique tristis eventus est et nil aliud quam fames
vincula carceres predas ferrum et ignem exitiumque minatur pax
vero solatium placidamque quietem. Vos igitur venerabiles fratres
filiique dilecti ad hec totis viribus invitamus quatenus sepositis
terrenis affectibus timorem Domini qui est initium
sapientie ejus primitus induentes rectum ut prediximus inquirere:
studeatis vos insuper regregii viri quos non imbuit litterarum
scientia juri et veritati redite patienter passiones deponite
affectusque terrenos quoniam pacem patrie civiumque salutem private
comoditati tan divinis quam humanis legibus quam etiam moralibus
exemplis illustrem esse non ambigitis preponenda: neque tandem vestra
prudentia patiatur rem tantam more dispendiis procellari nusquam enim
diuturna regnorum vacatio absque multorum dispendio esse
potest. Ad summam dilectissimi cum teste Scriptura impossibile
sit absque regali providentia pacem dari hortamur vos per viscera
misericordie Crucifixi quatenus sinceriter unanimiter et
alacriter super rege futuro destinetis inquirere veritatem ut
gaudium subsequatur omnium populorum: quod siquidem propiciante Deo
ut propensius obtinere possimus divinis obsequiis apud Altissimum
pias fundere preces nostra solicitudo totis viribus non cessabit.
Data Paniscole Dertusensis diocesis X kalendas
febroarii pontificatus nostri anno decimo octavo. -
Laurentius. - R.

Sesión del día 9.

Abrióse
con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 303. Tom. 19. fol. 1404.  

Als molt reverents nobles
et honorables senyors lo parlament general del principal de
Cathalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: axi
com ab nostra derrera letra vos scrivim ab
difficultad e affanys havem obtengut que aquests
senyors daragonesos tollerarien e sperarien la venguda
del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello per alguns dies:
e per ço com per alguns nos era stat scrit que lo dit
mossen Berenguer seria açi dissapte o digmenge prop
passats havem comportats aquests dies ab les
millors maneres que havem pogut. Mas com vehem ara que los
dits termens son passats e lo dit mossen Berenguer no es
vengut ne encara ne sabem res somne molt maravellats et
torbats: pregam molt affectuosament vostres reverencies
nobleses et honorables savieses que en totes aquelles maneres que
sien possibles vullats provehir que lo
dit mossen Berenguer Arnau sia açi lo pus prest
que fer se puscha car la triga qui ses dada
als affers som certs que no ha en res aprofitat: placia a Deu
que no haja nogut et que no noga mes si plus
avant de quens dolrem molt: pero nosaltres noy
podem altre fer: Deus y gents nos hagen per scusats.
Altres coses molt reverents nobles et honorables senyors a present
nous scrivim mas que sia lo sant Sperit
vostra guarda. Scrita en Alcaniç a VIII de febrer del any
MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres
missatgers en Arago trameses apparellats
a vostra honor.

Sesión del día 11.

Tratóse de algunas
reclamaciones particulares que se habían presentado contra el conde
de Urgel, y de los asuntos del reino de Valencia.

Sesión del día 13.

Fue leída la siguiente carta:

Núm 304. Tom. 19. fol. 1417.

Als molt reverents egregis nobles et
honorables senyors los del parlament del principat de
Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis
nobles et honorables senyors: digmenge a XX dies del mes de deembre
prop passat per gracia de nostre Senyor ab bon salvament arribam en
castell de Caller on fom molt be et notablament reebuts per lo molt
noble baro lo comte de Quirra et per tots los altres nobles cavallers
et gentils homens qui alli eren et no resmenys per los
honorables cavallers del dit castell als quals premeses cordials
salutacions havem donades les letres de creença per vosaltres
senyors a ells trameses e explicada als damunt nomenats la dita
creença los dits comte nobles cavallers gentils homens et consellers
respongueren queus regraciaven molt les coses en virtut de la dita
creença a ells dites et explicades et que si be havien servit en
temps passat axi be et mills entenien servir la corona Darago
et principat de Cathalunya en lesdevenidor et pugnar per la cosa
publica daquell regne tant com los fos possible: empero attes
que ells havien molt servit et despes lurs facultats et bens et no
havien haut gran temps havia passat soccors de Cathalunya et eren
molt esmeses no podien fer bonament sa honor ni pugnar contra los rebelles a la dita corona segons havien voler dients que sino
eren soccorreguts nou porien suportar ans sen haurien a jaquir et
tornar en Cathalunya la qual cosa los seria molt greu. Mes avant
senyors sapiats que dimarts a XXVIIII del dit mes en nom de Deu nos
recollim en les dites naus per navegar vers lo regne de Sicilia
et dilluns mati que comptavem IIII dies del mes de janer del any
MCCCCXII ab bon salvament fom navegats prop la illa de la Fonyana
que es davant la villa de Trapena on havie dues naus de
janovesos que staven surgides ço es una gran armada appellada
la nau imperial hon havem sabut que havia CLXXX combatents et laltra
poqua les quals aqui mateix temen una cota carregada de vi
en un leny que havien pres de cathalans: et decontinent
que hagueren vista de les nostres naus jaquida la presa tallats los
ormeigs et sfondrades barques de les naus feren vela prenent la via
de mig jorn et los dits capitans ab les sues naus donarenlos caça
aquell dia fins hora de mig jorn e mossen Bernat de Furcia qui
era en la nau den Vallocera lavos capita et pus avançat
de les altres veent que les naus se lunyaven daquesta illa
requerí et protesta al dit capita que giras et posas ell et tots los
altres en terra: et de fet lo dit capita gira faent la via de Trapena
et vent de la tramuntana donans al denant et arrabaçans
dins mar: e lo dimarts seguent mudas lo vent et fem la via de la
terra et ab un laut de Marçala sabem nova certa de la
terra que la senyora reyna
era en la ciutat de Palerm et mossen Bernat de Cabrera
en la vila de Xatha la qual ab certs tractes XX dies havia
passats sera reduhida a sa obediencia: e mes avant que mossen
Xanxo Roiç ab alguns barons daquest regne per via de
scalament de nit havia entrada la ciutat de Cathania X jorns
havia passats on se son seguides moltes morts et robaments de
cases. E sabuda aquesta nova los dits capitans a instancia de
nosaltres fahien la via de Palerm et quant fom devant
Marsala hagueren vista de tres naus de janovesos ço es
una gran et dues poques que eren al port de Trapena: les quals
aximatex havents vista de nosaltres feren vela et prengueren la via
de tramuntana et les dites nostres naus aquell dia et tota la
nit seguent donarenlos caça et com vench laltre dia per lo
mati les dues naus poques forense allargades que no
foren vistes al mon et la nau gran fonch a pich de les
nostres naus les quals carregaren veles et strenguerenla tant
fort que ella vench a venia et retes et fon
salvada vida et membres a la gent. Aquesta nau sapella la nau
Marta et era den Anthoni de Besofarga et be armada
de port de MCCCC botes on havia CLXV combatents et mes: et
sonsi trobats de VIII en VIIII milia ducats et
de XXXX en L bales de draps entre los quals ha algunes bales
de draps florentins et vervins et CC cuyrasses
el DC ballestes
sobergues
et moltes cotes de malla bacinets caps davant braços e
arnesos de cama et de cuxa et altres moltes coses axi que
entre tot val al pus de XX milia ducats. En apres
los dits capitans a requesta nostra faents la via de
Palerm lo dissapte seguent per lo mati se
trobaren be LX milles dins mar davant Capogallo et
hagueren vista de dues naus de janovesos una gran et altra
poca que eren exides de Palerm et fahien
la via de Trapena: et com les dites naus hagueren vista de
nosaltres giraren la via de Palerm et les nostres naus ampraren
veles et tot aquell dia fins hora de completa ab gran vent et
temps brut donaren caça a les dites naus et la poca anasen de
la vela et
la gran romas tant que la dita hora de completa
veentse al mig de les nostres naus vench a pactes et
salvada vida et membres a la gent retes et fonch presa
qualsque X milles davant Palerm. Aquesta nau es de port de M
botes appellada Batista Spindola: era be armada
de CLXXX combatents o pus pero no es de tan gran valor com la
primera mas es pus fort: e segons apres
havem entes com los dits capitans feren calar la prop
dita nau davant Palerm molta gent de la ciutat et entre los
altres la dita senyora reyna et veeren es prengueren
esment de les naus et presumiren que eren les naus on nosaltres erem
pujats de que hagueren gran plaer et decontinent la dita senyora feu
metre a punt la galea de mossen Ramon Torrelles et
trametia a les dites naus et de fet nosaltres la vehiem venir
et per un grop de pluja et de mal temps hacsen
a tornar et les nostres naus per son salvament meterense
en mar et squivaren la terra: et quant vench lo dilluns
seguent per lo mati ab gran affany acostarense
a la terra et surgiren davant Trapena vers la dita illa de la
Fonyana: et lo dimarts mati a XII del dit mes isquerem
en Trapena on fom be acullits et reebuts:
e apres que fom en Trapena axi la dita senyora
reyna com lo dit mossen Bernat de Cabrera
sabents que erem arribats alli nos han scrit
notifficantsnos com havien gran et singular plaer de nostra
venguda. Nosaltres senyors treballam ab diligencia que
al pus prest que porem siam a la dita
senyora et depuys lo dit mossen Bernat: aytant
com nos sera possible treballarem ferventment que los
fets per que som tramesos migançant la gracia divinal
vinguen a bona et deguda fi et conclusio. Als a present noych
ha de nou de queus pugam scriure mas com lo
cars ho requerra et haurem fusta rescriuremvos
de tot ço
quis seguira dels dits negocis et de totes
altres novelles et coses de que rahonablament vos degam
scriure. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables
senyors lo sant Sperit en sa guarda. Scrita en Trapena
a XIIII dies de janer del any de la nativitat de nostre Senyor
mil quatre cents dotze. - Los missatgers del principat de
Cathalunya qui son en lo regne de
Sicilia a vostre plaer et honor apparellats.

Procedióse
después al nombramiento del abad del Estany, para que pasase a
instar al conde de Urgel que se abstuviese de enviar tropas a
Valencia; y al de Francisco de Erill, para que fuese al encuentro de
dichas fuerzas y procurase disuadirlas de su proyectada empresa.

Sesión del día 15.

Acordóse el despacho de varias
cartas que fueron leídas mas adelante.

Sesión del día 18.

Se dió audiencia a un enviado de Raimundo de Perellós, que
manifestó que dicho jefe, el cual pasaba a Valencia con algunas
fuerzas por órden del conde de Urgel, estaba dispuesto a retirarse,
siempre y cuando se lo ordenase dicho conde, su señor, a quien podía
escribirlo el parlamento.

Sesión del día 20.

Los
embajadores que habían sido enviados a Alcañiz dieron cuenta de su
embajada, y presentaron la concordia que habían firmado con el
parlamento aragonés y algunos comisionados valencianos (1). En
virtud de dicho convenio tratóse de elegir desde luego las personas
de que en él se hacía mérito, pero nada pudo aun resolverse. 

(1)
Se insertará esta concordia más adelante, al principio de las actas del compromiso de Caspe.

 

Sesión del día 22.

Los representantes
de Mallorca presentaron los siguientes escritos:

Núm. 305. tom. 19. fol. 1442.

Molt reverent molt noble molt honorable e
savi parlament: con lo consell general del regne de
Mallorques representant tots los brasses e estaments
de aquell regne e son univers sollicitat avisat
instat e request per lo molt honorable en Luis
de Averso ciutada de Barchinona vostre missatger e
dels honorables consellers de Barchinona e ab letras
vostras e lurs que lo principat e regnes
de las parts deça a la corona reyal subjectes
eren disposts a prest comu e concordable aplech pera
venir a la regonexença vertadera e justa del que deu esser
ver princep rey e senyor de tots succehint en la alta
corona reyal al molt alt senyor rey en Marti
de gloriosa memoria rey deffunt derrer cert
senyor nostre perque deguessen elegir e tremetre lurs
missatgers e sindichs daça per esser e entrevenir e fer lo
degut de lur lealtat per lo dit regne en lo
comu e concordable aplech ab los altres regnes
e terras deliberas de present de trametre deça per lo
dit negoci nos en Berenguer de Taguamanent
cavaller Arnau de Mur doctor en decrets e Jacme Albarti
sindichs e missatgers ab legitima plena e bastant
potestat en via juridica e de justicia pera la dita
regonexença de la justicia declaracio publicacio e complida execucio
de aquella ab los altres diputadors per los

altres regnes e principat per lo dit tant
alt acte los quals fom junts en Barchinona
dissapte a XXI de juny prop passat e de present presentam
nostras letras de crehença al present reverent
parlament ladonchs resident en Barchinona e als honorables
consellers de la dita ciutat e sabuda la prorogacio feta pera la
present ciutat de Tortosa del present parlament requests e instats
per aquell que açi daguessem venir divenres a XX dies
del mes dagost fom junts assi en Tortosa
e a prechs vostres per diverses temps som
entrevengunts en lo present reverent parlament e a
prechs vostres con trametessets a Alcanis
al reverent parlament del regne de Arago lo molt
honorable misser Johan Dezpla doctor en leys missatger
del present principat de voluntat de nos dits Arnau e Jacme hi
ani yo
dit Berenguer de Taguamanent per lo dit regne
ensemps ab lo dit honorable vostre missatger e aqui
estiem abdos setanta jorns o aquen
entorn. E apres tornats açi con lo
present reverent parlament hagues acordat de trametre al dit reverent
parlament de Arago resident en Alcanis vostres reverents noble
honorables savis e sollempnes missatgers a prechs e
requesta vostra tots nosaltres dits missatgers e sindichs del
dit regne de present anam al dit loch de Alcanis
hon fom junts dissapte a XXIII del mes de gener
prop passat e de present presentantsnos al honorable
gobernador del regne de Arago requerim e instam que fossem
oits en proposar la intencio del dit regne e nostre en
lur reverent parlament e fo a nos dilatat fins
al dimecres a XXVII de gener: e
lo dit jorn
explicada nostra proposicio en lo dit reverent parlament
Darago ab oferta fraternal justa e juridica de
acompanyarlos e entrevenir ab ells e ab los
dits vostres missatgers reverents e altres a qui pertangues en tots
bons tractaments e acorts pera venir a la regonaxença
de la justicia segons lo deute de la feeltat del dit
regne e nostra e lo degut al dit regne de Mallorques
per lo dit reverent parlament de Arago fo
retenguda deliberacio e accord sobre respondre a
nos del dit article: e durant lur delliberacio
continuadament los diputats per lo dit reverent
parlament de Arago ab los vostres missatgers reverents
entrevenint lo reverent mossen Francesch Daranda
missatger de nostre sant pare han tractat e deliberat entre ells en
certa manera sobrels preparatoris e antecedents a la
regonaxença e examinacio de la justicia de nostre ver rey
e senyor sens alguna sabuda consentiment ne entreveniment
nostre. E lo dit reverent parlament de Arago nos
ha trigat de respondre per spay de XV jorns ço es fins
al dimecres que haguem X del mes present de fabrer quant sens
nos hagueren concordat sobrels dits preparatoris e antecedents
dientsnos que havian e reputaven a nos per regne
e que ensemps ab vostres reverents missatgers nos
comunicarien lurs tractaments e acorts en los dits
affers: e lo dit jorn hora de vespres present lo
dit reverent missatger de nostre sant pare lo molt honorable
en Berenguer de Bardaxi savi en dret present lo
senyor bisbe Dosca diputats per lo parlament de Arago e
los dits reverents missatgers del present reverent parlament
feu publicacio e denunciacio a nosaltres dits
missatgers dels acorts e managaments e conclusions e finaments
dels preparatoris en certa manera tractats servats conclosos
e acordats sens algun consentiment voluntat requesta ne entreveniment
nostre. E con sobre aquells nos haguessem
retengut acort lo dijous a vespres a XI del present mes
present lo dit reverent missatger de nostre sant pare e los
dits dos tractadors del parlament Darago e los
dits vostres reverents missatgers foren per nos offerts
certs capitols e articles tocants diverses vies en part
juridicas e en part flixants e condescendents a menys
del degut al regne de Mallorques demanantlos consell segons
Deu e lur consciencia sobre aquells e offerints segons lur
consell sil nos daven de present anar o trametre
al dit regne per haver pus ampla potestat si master la
haguessem: tenor dels quals capitols vos offerim açi de
present. Retengut per tots acord sobrels dits capitols e
partits dissapte a vespres nons fo donat consell sobre aquells
articles algu mes que haguessem altra potestat empero que per aquella
havernos trigaria la prossecucio e continuacio dels affers:
e con requerissem e pregassem quens fossen dadas
almenys per cascuns letras consolatorias al consell
general del regne e certificatorias de lur intencio
aquellas axi poch havem haudas. Per tant nos
dits missatgers presumints en cert e indubitadament que axi
com sens nostre entreveniment requesta ne sabuda consentiment
ne acord ses tractat finat e conclos en los dits
preparatoris contra lo degut segons forma de dret e de
justicia al dit regne de Mallorques axi poch serem
demanats ne admeses en entrevenir en nomenar ne
elegir personas activè ne passivè
jatsia en via de dret necessari per justicia sia nostre
entreveniment qui som ja elets constituhits e approvats
per lo dit regne de Mallorques qui de dret e justicia
no menor potestat e auctoritat ha e haber deu en los dits
affers que cascun dels dits altres regnes e principat e
que nostra aturada dequiavant es vana e sens algun
fruyt per lo dit regne de Mallorques: en lo dit
negoci a la prossecucio del qual segons lo deute de lealtat
fealtat e justicia lo dit regne e nos açi per
ell som e serem tostemps prests de fer lo que
degam ab los altres regnes e principat:
car pera testimoniagar los actes quis
faran si a Deu plaura be a la fi en tot sa enteniment no appar
segons intencio e obres dessus ditas sia
necessari nostra personal residencia o entreveniment com an
als fins açi no haja servit nes sper a servir
nostra venguda no per nostre defalliment ne de nostra
potestat mas per no admissio del dit regne de Arago
e del dit principat o dels dits reverents sos
missatgers segons dessus es recitat: pregam e requerim lo
present molt reverent molt noble e molt honorable parlament quens
haja per escusats si perque no som admeses per ells ne
lo dit parlament Darago en lo quens
pertany ens es degut per justicia que axi com ab
requesta e instancia vostra hic som venguts e hic
havem fins açi envastat ultra VIII meses eus havem
seguits e açi e Alcanis ab vostre beniplacit e
grat nos ne retornem de present al regne
de Mallorques: e queus placia fernos dar de present
translat dels capitols en scrits concordats entre vostres reverents
missatgers e lo dit reverent parlament Darago per
refferir al general consell del dit regne lo dit
proces los quals hi fassen per justicia lealtat e
naturalesa innada lo que deuran fer en tota bona
concordia e benavenir dels dits affers axi con continuadament
han e havem fet fins açi e per ells ne per nos no ha stat ne stara.
E de la present explicacio requerim per nostre descarrech
essernos feta carta publica per lo notari present.

Núm. 306. Tom. 19.
fol. 1444.

Primo: que sien eletes dotze
personas ço es per lo parlament de Arago tres e per lo
parlament de Valencia si concordar se poran altres tres e
per lo parlament del principat de Cathalunya altres tres e
nosaltres tres qui som elets per lo regne de
Mallorques e que en aquests XII fos remes la vera
conaxença e decisio a quis pertany los dits regnes
e principat per si hagues esser la major part concordant. - Item
attes que los valencians per elegir missatgeria per trametre
açi en Alcanis nos son puguts concordar de que
es opinio que en la eleccio del nombre de tres nos podrian
concordar parria que en aquell cas que de la dita eleccio nos
concordassen los de Vinalaros ne elegissen un a
lur voluntat e los de Trayguera altre e lo
terç fos remes a nostre sant pare o a altre persona de qui ells
se concordassen lo qual fos elet del dit
regne menys sospitos a las ditas parts. Pero los
dits missatgers aquest capitol e la substancia de aquell remeten a
concordia e disposicio dels reverents missatgers del sant pare e
parlament del regne de Arago e embaxadors del principat
de Cathalunya. - Item que los demunt dits XII diputats elegissen
a las mes veus quatre notables personas homens de bona
vida e bona consciencia e de aquests no fos fet negun dubte si
eren mes de un regne o principat que daltre e que aquests
haguessen esser per tots e que fossen ensemps ab los
XII e que hoissen los competitors o allegacions de
aquells e que presents los quatre dessus dits los dits
XII diputats tractassen e menajassen es concordassen si
fer se puria de la regonaxença dessus dita sens quels
dits quatre no diguessen res: e en cas que nos poguessen
concordar que de aquells competitors de que sera lo dabat
fos comes als dits quatre e aquells en absencia dels XII hoides
plenariament totas las rahons haguessen poder de veure
regonexer e dicisir a qual per justicia pertany la
successio. - Item en cas que la dita via o vias qui son
juridicas no fossen plasents als parlaments de Arago e del
principat que en aquell cas en lo nombre de las
personas a qui fos remesa la regonaxensa de la justicia ne
hagues haver alguns del regne de Mallorques de quin stat
se
volguessen los quals fossen anomenats per los tres
missatgers del regne de Mallorques ara residents en Alcanis
si plau als parlaments que fossen dells sino que fossen altres de la
illa e regne de Mallorques e quels approvassen los
parlaments del dit acte e que fossen elegits per ells e que
fossen
en nombre tants com serien los qui entrevendrien
del o per lo regne de Valencia en la dita regonaxença comuna
de la justicia. - Item en cas que las ditas cosas qui
son lexants del dret degut al regne de Mallorques segons lo
qual deuen esser per aquell regne nombre par als altres regnes
e principat cascun per si no fossen plasents al dit
regne de Arago ne al principat que almenys en tal cas hi
hagues entrevenir una persona per lo regne de Mallorques de
aquell regne natural en la examinacio de la justicia qui
hagues esser nomenada per los tres assi presents a lur
consciencia e approvada elegida per los altres parlaments fos
dels tres qui son ara missatgers o daltres del regne de
Mallorques fora ells tres. Empero en cas que del regne de Valencia hi
hagues major nombre que del regne de Mallorques ni hagues en semblant
nombre. - Item que en cas que aço nols plagues sie provehit
que la persona natural del regne de Mallorques enomenadora per
los tres fos altre persona del dit regne natural e no puxe
esser algun de ells tres qui son ara missatgers car per be
avenir e concordia dels affers plaura als missatgers del dit regne
quant es per ells salvadas tostemps totas
prerogativas drets e preheminencias del dit regne en tots
altres actes e en aquest matex si aquestas cosas no
eren approvadas per lo general consell del dit regne
con de aquellas los dits missatgers no hajan potestat
nes puxen plenir e aço sots la reservacio del regne de
Valencia dita en la fi del precedent capitol. - Aquestes coses se
dien tan solament monent e no renunciant a dret degut
perque vege lo reverent missatger de nostre sant pare e
lo reverent parlament del regne de Arago e reverents
missatgers del principat que los dits missatgers son de
intencio de tota concordia e de tot benavenir dels affers de aquelles
fehentsne jutges los dits reverents missatger
tractadors e missatgers del principat segons Deu justicia dret e bona
consciencia carragantlos que no prejudican en ço que
no deuen fer al dit regne de Mallorques ne li tolguen ço que
vegen que
per justicia li es degut con de sos drets
negu majorment universitat o regne no dege esser privat
o despullat sens culpa o gran causa e majorment en acte
semblant quis deu prosseguir per via de pura justicia. - Item
fo aqui mateix offert de paraula per nos que si lo regne de
Valencia dava loch que de las personas
eletes no ni hagues alguna qui fos de o per aquell regne que
quant es per nosaltres quens plauria e dariem loch que del
regne de Mallorques no ni hagues e creyem que plauria al
general consell del regne e hi daria loch per
bona concordia e ben avenir dels affers. - E ordonat per ells
en comuna concordia segons justicia e bona consciencia quels
appar degen fer los missatgers del regne
aquells de present ne consultaran lo general parlament del dit
regne per haver de present de aquell plenera e legitima
potestat.

Sesión del día 23.

Tratóse de proceder al
nombramiento de los nueve compromisarios que debían verificar la
elección de sucesor en el reino; pero no recayó sobre esto ninguna
resolución. Fueron discutidos además algunos otros asuntos, aunque
también sin resultado.

Sesión del día 24.

Después
de haberse dado audiencia a un enviado del conde de Urgel (1), fueron
leídas las siguientes cartas:

(1) Muy a menudo, al estractar
una sesión, nos vemos privados de detallar las materias de que en
ella se trató, porque el escribano secretario se contenta con decir
en el acta: et explicavit nonnulla verbo. quae ideo hic inseri
ommittuntur.

Núm. 307. Tom. 19. fol. 1452.

Al
reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb.
- Reverend pare en Christ: Com algunes notables persones havents
poder de aquestes coses dejen esser daci a XXVIIII de març
primer vinent en la vila o castell de Casp
ajustades per investigar instruir regonexer e publicar
a qui los vassalls e sotsmeses de la real
corona Darago deuen prestar lo deute de feeltat e
qui en lur ver rey e senyor per justicia segons Deu e
lurs consciencies haver dejen e sien tenguts:
per ço nosaltres exortam vostra reverend paternitat en custodia de
la qual lo egregi don Frederich comte de Luna es o esta
que lo pretes dret del dit don Frederich en la successio
dels regnes e terres de la dita
real corona Darago
prosseguiscats e prosseguir façats per sufficients
procuradors e advocats. E sia lo sant Sperit vostra
guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt
reverend arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del
any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de

Catalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 308.
Tom. 19. fol. 1452.

Als reverends nobles et honorables senyors
los deputats del general de Catalunya e
sis persones a ells adjunctes. - Reverends nobles et honorables
senyors: Per ço com les coses de queus scrivim seran dins fort
breus dies necessaries per informacio de aquells qui deuen fer la
noscio e publicacio de nostre ver rey e senyor: volem
eus pregam que façats fer trellats autentichs
en bona forma per notaris dignes de fe testificats
e ab decret de jutge decretats de tots los testaments
dels reys passats e de les unions dels regnes e
principat e de totes altres cartes qui sien en
larchiu real fahents per los drets de la
successio e aximateix sien e stiguen amanides
les croniques en manera autentica e que facen fe
e que si meta ma decontinent de guisa que quant sera necessari
qui sera fort prest pusque esser haut
sens dilacio o difficultat alguna. Aximateix volem queus
informets com despeses comunes se fan per tota la terra
com se partexen o quina part ne paga Arago e
quina Valencia e quina Catalunya e quina Mallorques
e de ço que trobareu nos scriviu: e en les dites coses vos
pregam sie donada gran cura com la disposicio dels affers no
require dilacions ne grans termes. E sia lo sant
Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret
del molt reverent arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer
del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día
29.

Fueron leídos varios papeles relativos a las disensiones
que aun continuaban en el reino de Valencia. 

Sesión del día 1.
de marzo.

Leyóse otro largo proyecto presentado por los
síndicos de Mallorca, relativo al modo con que debía procederse a
la elección del soberano, y encaminado principalmente a dar a aquel
reino la misma intervención en dicho nombramiento, que a los demás
de la corona.

Sesión del día 2.

Fue leído un
escrito de Dalmacio Çacirera, que versaba también sobre el mismo
asunto de la elección.

Sesión del día 3.

Se acordó
prorogar los veinte días, dentro de los cuales debía
verificarse la elección de los nueve compromisarios, según los
capítulos concordados en Alcañiz.

Sesión del día 4.

Los
embajadores de Francia presentaron un escrito en que pedían que la
elección hacedera de compromisarios recayese en personas que, á
mas de estar dotadas de la debida sabiduría y probidad, no
pudiesen ser sospechosas a ninguno de los pretendientes. Tratóse
además de los asuntos de Valencia y de las pretensiones de los
mallorquines.

Sesión del día 5.

Dióse audiencia a
Jorge de Caramany, enviado por el conde de Quirra para tratar de
algunos negocios interesantes del reino de Cerdeña.

Sesión del día 7.

Se presentó en esta sesión el siguiente escrito:

PARTE III