Mostrando las entradas para la consulta menester ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta menester ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 26 de marzo de 2021

CAPITOLS DE EXAVIMENTS E DE VENDES A TEMPS.

CAPITOLS


DE
EXAVIMENTS


E
DE VENDES A


TEMPS,
FETS PER MOSSEN BLANES


GOVERNADOR
DE MALLORCA.



LA CRIDA


Ara
hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal,
Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General
del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de
Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo
offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit
Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses
devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor.
Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é
los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi
matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonas
del present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols
seguents.


LO
NOM DE IESVCHRIST HVMILMENT INVOCAT.


LO
Molt Magnifich Mossen Vidal Castella Doris, de Blanes, Caualler,
Conseller, e Cambrer del molt alt, é molt Excellent Señor Rey,
e Lloctinent General del dit Señor Rey en lo dit Regne de
Mallorca; é Regent la Gouernacio del dit Regne: vista la prouisio,
impetrada del dit molt alt Señor Rey per part de la Vniuersitat del
dit Regne, sobre los contractes de exeuiments, e uendes
a temps, ab sobremesa de fer la qual prouisio, es estade
dada en la Vila
Fraga
á xx. de Setembre Añy M. CCCC xxxx (1440).
propassat, e vista la commissio, per la Maiestat del dit Señor Rey a
ell donada en la dite prouisio: hagut, en e sobre las dites
deuall escritas ple e digest consell, e colloqui ab lo Honor.
Misser Miquel Zaburgade, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor
seu, e ab los Honor.


Mossen
Saluador Sureda Caualler, Misser Gabriel de Veri Dr. en Lleys, Mossen
Bartho. Dezcos, Mossen Ramon de Moya, e Mossen Iuan Esteua;
Sindich dels Iurats del dit Regne: e com lo Honor: Mossen Arnau
Mestre coniurat llur sie malalt, e agut
aximatex colloqui, e ple consell, de alguns notables homens
del dit Regne de diuersos estaments, en aço appellats; e conuocats,
fa e ordena los Capitols, statuts, e Ordinacions seguents: tant en
virtut de la dite commissio, per lo dit Señor Rey feta á ell, com
aliás per authoritat de son offici, tant sobre los dits contractes
de exauiments, e vendes a temps com sobre altres contractes, e
coses deuall escritas, segons en los dits Capitols, statuts, e
Ordinacions, es mes llarch contingut: las quals son del
tenor, e continencia seguent.


PRIMO:
que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes
mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams,
ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per
mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e
menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del
comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar,
ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e
que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui
pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En
altra manera, tal contracte no valega, nen sia
fet


dret;
ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran
totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les
cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de llus officis e
per semblant los Corredors, qui entreuindran, e vltre aço,
correrán los dits Corredors ab açots, e las dites
coses, hayen lloch encaraque los contrahens, ó algu
dells, fossen Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.


M.
Çaburgada.


II.


ITEM:
que los dits Notaris, sots la dite pena; no puguen posar en tals
contractes, renuncio al for seglar, ni renuncio alguna
als presents statuts, é Ordinacions, encareque fos iurade,
sots la pena demunt dita, e que tal renunciacio encareque fos posada,
no valega: ans sia ipso iure nulla, é inualida
(iuualida); com als presents estatuts fets en odi dels
crehadors, (acreedores) o venedors. nos pusquen
renunciar.
M. Çaburgada.


III.


Item
que aquells qui en temps passat, fins lo die de vuy hauran
venudes robes, o mercaderies a temps, en la forma de sus
prohybida: no pusquen demanar, ni hauer dels
compradors, qui fins asi no hauran pagats, los preus, sino
tantsolament lo preu vertader, que valien las dites robes, al
comprant en lo temps de las dites vendes, ab
interesser
a raho de vuit per cent; deltemps de
triga fins a la Real paga.


M.
Çaburgada.


IIII.


Item
que de aqui auant, sien inhibits, e aguts per nulles, é
inualidos, tots contractes de exauiments, é vendes, é
revendes de qualseuol robes, ó mercaderies: quis fassen en vn 
matex
temps. Axi com V. G. si lo comprador, apres de la
compre per
aquell feta a temps,
reuendrá de continent, al venedor la
cosa per ell
comprade, é los Notaris, é Corredors qui
intrauindran incorreguen ipso facto
las penas de sus
dites, sens alguna gracia, é merçe.


M.
Çaburgada.


V.


ITEM
es statuyt e ordenat, que los contrahens, no puguen renunciar al
Priuilegi Real, parlant de contractes de compres de llanes, olis, e
altres explets anticipadament, e dels quatra sous per lliure;
que los venedors, son tinguts tantsolament pagar als compradors: ans
tals renunciacions, no puguen posar en los contractes; e posades, no
valeguen; com sien atorgades en odi de compradors. Los Notaris
empero, é Corredors, qui hi entreuindran, incorreguen las
desus dites penas.


M.
Çaburgada.


VI.


ITEM,
es estatuhyt, e ordenat; que aquells, qui compraran, o han ya
comprades, olis, llanas, é altres coses, robes, fruits o
explets: ni los venedors sien tinguts lliurar los aquells, si donchs
no suplexen lo iust preu, que aquellas valran
en lo temps del lliurament. Si empero hauran pagat lo preu, o part de
aquell en tot lo temps de la vende, siels pagat interesser, de
ço que pagat hauran: comptat del die de la paga que fet hauran fins
al die q hauran rabuda, o rabudes las dites
robes, é coses comprades.
M. Çaburgada.


VII.


Item:
que algu qui de ça Cullita, o rendes, o de delmes;
haura blat, ó prouisio sua, e de la familia: non pusque en la
present Isla, comprar de algu per son menyar, e per
reuendre aquell; que ya tindra vell, E contra: e aço,
sots pena de perdre aquell que comprara. Pero, sino tindra vna
lley
de blat, ço es xexa, ó roig:
sia licit comprarne de aquell que no tindra; per prouisio sua,
ó de la familia tansolament, é per semblant, sie licit e permes als
ceditors censalistes; de diners, o de blats; encare
que yan tenguessen per llur prouisio pendre de llurs
deutors blats, en pague de llur Censal.


M.
Çaburgada.
VIII.


Item
que als presents Capitols, statuts, é Ordinacions; no pugue esser
fet algun frau directament, ó indirectament: é que alguna (se
lee ! pegado a alguna
) perçona no pugue per interposade
persona comprar, ni vendre, en frau ni periudici de las
presents Ordinacions: ni prestar hy son nom per altres:
sots pena, tant al venedor, com al comprador; e al qui terça
perçona
hi fara interposant, de cent lliures per: quiscuna
vergada: aplicadors, per la tersa (salta página, la terça)
part al Fisch del Señor Rey: e per la terça, a la obre dels
murs, e per laltre terça ad denunciador o Acusador é no res meñys (nihilominus, nichilominus) tals contractes
fets en frau, e sien ipso facto iure nulles, é inualidos; e
no sie fet dret. E los Notaris, e Corredors, quiy entreuindran
incorreguen las dites penes.


M.
Çaburgada.

IX.


Item
que los Capsers, e los Tenders, ó altres
reuenadors de teles, pexos, llagums,
ó altres coses; e arrossos, puguen las dites coses comptar a
temps, e vendre aqlles a manut en llurs cafes, e
botigues: empero q aqllas, no puguen vendre, ó
reuendre, a temps, sots las dites penes. Entes empero,
que per ço no es derogat a la Ordinacio de vendre las dites
coses per aqll matex preu dins tres dias apres que
aquellas hauran comprades.


M.
Çaburgada.


X.


Item:
es statuyt, é ordenat, que de 15. del mes de Abril primer vinent, en
auant, sien tinguts inuiolablement sots las penes en aquells
contingudes, los Capitols é statuts qui en lo passat foren fets, é
ordenats, ab authoritat del Magh. lleuors Lloctinent General sobre la
vende, que fan los drapers dels draps, a tall: ço es que los dits draps, nos pusquen vendre sino bañyats,
segons q en los dits Capitols, es mes llargament contengut.


M.
Çaburgada.


XI.


Per
ço lo Magnifich Lloctinent General salua a ell facultat de corretgir
declerar, interpretar, é esmenar ab consell dels Honor.
Iurats los dits statuts, é Ordinacions, e coses en aqlles
contengudes, en tot, é en per tot: mane ab la present a tot
hom


generalment,
de qualseuol lley, ó estament sie: que tots los dits Capitols,
statuts, e Ordinacions tenguen, é obseruen a la lletre, sots
penes en aquell contengudas, com del die present auant
aquells hauran, é obtindran llur força e valor.


M.
Çaburgada.


Per
tant lo Spectable, e Magnifich Llochtinent General, ab tenor de la
present mane a tot hom generalment, de qualseuol lley, y condicio, o
stament sie: que de aqui auant, las dites Ordinacions, e Capitols
segons llurs series e tenors tenguen e obseruen, e noy
contrauenguen sots las penes en aquells contengudes. Dat. en
Mallorca a xxiiij. de Mars, Añy de la Natiuitat de nostre
Señor M. CCCC. LXXI. (1471)

lunes, 3 de junio de 2019

Tomo I, texto IV, rey don Martín, conde de Urgel

IV. 8 de junio. 

El rey don Martín escribe al conde de Urgel, diciéndole que su hermana la infanta doña Isabel no había podido partir de Barcelona hasta el sábado último, por haber de menester algunas cosas necesarias a su partida; y que no habiéndose podido por lo mismo verificar la solemnización del matrimonio de dicha infanta con don Jaime, hijo de dicho conde; le suplicaba que lo prorogase hasta por todo el mes de junio, dentro de cuyo término, con la gracia de Dios, se podría solemnizar

IV.

Reg. 2251, fol. 44. 8 de junio de 1407.

Lo Rey. — Comte molt car cosi. Entes havem sus ara que nostra molt cara sor linfanta dona Isabel no ha pogut partir de Barchinona fins lo dissapte prop passat e aço per algunes coses que havia necessaries a la sua partença: e com ella haja menester X o XII jorns en lo cami tro açi dubtamnos que dins lo terme de la prorogacio que deu esser feta per vos tro al XX jorn del present mes puxa esser feta la solempnizació del matrimoni de la dita infanta ab nostre molt car nebot don Jaime fill vostre. Perqueus pregam afectuosament que a major cautela vullats encara prorogar tro per tot lo mes de juny dins lo qual ab la gracia de nostre senyor Deus sera lo dit matrimoni solempnizat honorablement segons ques pertany. Dada en Valencia sots nostre segell secret a VIII dies de Juny del any MCCCCVII. — REX MARTINUS. — Dominus Rex mandavit michi. — Johannes de Tudela. — Dirigitur Comiti Urgelli.

martes, 2 de junio de 2020

CXVIII. Reg. n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618. cofradía tejedores Balaguer

CXVIII.
Reg. n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618.

Nos Philippus etc. fuit nobis nuper pro parte majoralium confratrie textorum lane et lini civitatis Balagarii in nostro principatu Cathalonie exhibita et presentata supplicatio quedam una cum scriptura capitulorum per eos et confratres ejusdem confratrie factorum bonum regimen augmentum conservationem et administrationem concernentia que omnia decretari jussimus prout in eorum calce continetur quorum tenor sequitur et est talis.

- Senyor los mayorales de la cofradia de los texedores del lino y lana de la ciudad de Balaguer dizen que para el buen govierno augmento y conservacion della han hecho los capitulos y ordinaciones que presentan supplicando a vuestra magestad que para observancia dellas mande despacharles su real privilegio confirmandoselas y en quanto menester sea concediendoselas de nuevo y poniendo en ellas su real auctoridad y decreto que lo recibiran en singular bien y merced.

- Noverint universi quod anno a nativitate Domini millessimo sexcentesimo decimo septimo die vero lune nona mensis januarii intitulata presente et ad infrascripta vocato rogato et requisito me Vincentio Arias regia auctoritate notario publico cive Balagarii infrascripto scriba ordinario infrascripte confratrie textorum lini et lane dicte civitatis presentibusque Gaspare Padellas et Petro Mosat civibus Balagarii pro testibus etiam ad infrascripta vocatis specialiter et asumptis in intrata domus patiarie prelibate civitatis constituti personaliter honorabiles Antonius Soler et Joannes Garos textorum lini majorales Joannes Rossell barreterius Guillermus Soler Damianus Ros Bertrandus Fullerach Raimundus Vilamur Bertrandus Balasch et Martinus Casanoves textores lini nominibus propriis ac nomine aliorum magistrorum dictorum officiorum ac confratrum dicte confratrie coram magnificis Joanne Portella bajulo civitatis et termini Balagarii pro sacra catholica et regia majestate Francisco Batalla et Bartholomeo Salvany patiariis in ordine primus tertius et quartus ejusdem civitatis Balagarii Joanne Folquer notario sindico ordinario prelibate civitatis in intrata domus patiarie ibidem ad effectum infrascriptum congregatorum una cum probis hominibus predictis majorales et alii confratres desuper nominati exposuerunt seu dixerunt sequentia verba in effectu.

- Magnifichs senyors balle pahers: ja saben com a honor y gloria de nostre senyor Deu Jesuchrist y de la humil y sempre verge Maria mare sua y de la gloriosa y benaventurada sancta Anna mare de aquella per la utilitat y be publich dels poblats en la present ciutat y encara circumvehins haja tant temps que eccedeix la memoria dels homens que per los mestres texidors de lli y de llana de la dita ciutat ab consentiment auctoritat approbacio y decret dels serenissims reys y senyors de la dita ciutat y axi tambe dels reverendissims bisbes de Urgell y de sos officials y ministres en la iglesia de sent Salvador y vuy en la de santa Maria de la matexa ciutat fonch y es estada fundada una germandat y confraria sots invocacio y nom de la dita gloriosa y benaventurada sancta Anna en la capella de la dita sancta: y com per incuria y negligencia dels mestres majorals anteposats y altres confrares la dita institucio y les ordinacions y bons statuts en be de dita confraria fets se sian perduts per lo que y altres causes y rahons ha vingut dita confraria a molt gran ruyna y casi del tot cayguda y destruyda y del tot sespera dins breu spay de temps ha de venir a total destruycio si per aquells a qui incumbeix y se especte no si proveia degudament de remey congruent: per tant nosaltres los majorals y confrares de dita confraria qui al present som Antoni Soler y Juan Garos majorals texidors de lli Juan Rossell barreter Guillem Soler Damia Ros Beltran Fullerach Ramon Vilamur Bertran Balasch y Marti Casanoves tambe texidors de Ili moguts y instigats per lo divino Spirit desitjant summament lo reparo de la dita confraria y restituirla en son pristino estat convocats y congregats en la entrada de la paheria y casa de la dita ciutat de Balaguer ab auctoritat y voler dels officials ecclesiastichs y de vostres merces senyors balle y pahers de la matexa ciutat per al dit effecte ab intervencio y consentiment de vostres merces sobrenominats balle y pahers que vuy son y se troben per lo be y utilitat de dita confraria avem ordenat y fet les delliberacions capitols statuts y ordinacions seguents les quals tenim asi y a voses merces presentam y al notari y scriba de dita confraria present donam pera que de paraula a paraula a voses merces lige y aquelles oydes y corregides sien voses merces servits prestar llur consentiment a fi y effecte de representarles a la magestat del rey nostre senyor y a quant al spiritual al reverendissim bisbe de Urgell o son vicari official y obtenir de sa magestat y de dit senyor bisbe en lo spiritual approbacio confirmacio ratificacio auctorizacio y decretacio y en quant sia menester nova concessio de la instruccio y fundacio de dita confraria y de les ordinacions delliberacions y capitols davall scrits y fahedors per lo bon redres augment y conservacio de dita confraria: - que quidem ordinationes sive capitula materno sermone sunt hujusmodi tenoris.
- Primerament delliberaren statuiren y ordenaren que a la dita germandat y confraria sien agregats acullits y associats barreters sombrerers abaxadors y perayres de forma y manera que aquells tots axi com dits texidors de Ili y de llana axi mestres com jovens y aprenents de aquells estiguen compresos en la dita confraria y gaudesquen de les gracies y prerrogatives de aquella y a la observança de les ordinacions regles estatuts y capitols privilegis y concessions de aquella sien tinguts y obnoxis de la mateixa manera y modo que dits mestres texidors de lli y de llana per los quals de nou es estada eregida y fundada. Item que ningu puga tenir botiga ni obrador parat ni altrament dels dits officis o de algu de aquells per son compte ni treballar en la dita ciutat ni son terme que primer no sia examinat y passat mestre per los majorals y examinadors y qui lo contrari fara incorrega en pena de seixanta sous ço es deu per al acusador deu per al official (qui o que) fara la execucio y los restants per augment de dita confraria: entes empero que lo jove o altre se voldra examinar pague per lo dit examen a la dita confraria cinch lliures barceloneses y un dinar lo qual no excedesca a mes de quatre lliures: si empero lo dit jove examinat sera fill de mestre dels dits officis per lo dit examen pague tan solament a dita confraria dos lliures barceloneses y lo dinar fins en cuatre lliures com esta dit. Item que ningu puga esser en los dits officis ni sigue de aquells examinat y passat mestre sens presencia y intervencio del balle y un dels pahers de dita ciutat los quals hi hajen de esser cridats y ab voluntat y consentiment de la major part dels mestres y confrares de dita confraria y juntament ab los majorals examinadors elegits: y si dits balle o paher cridats no volien o no podien assistir al dit examen que en tal cas baste la intervencio y presencia de la major part dels majorals examinadors y confrares de dita confraria y lo qui sera examinat sens la forma referida sie hagut per no examinat y lo examen com si no fos fet. Item que pera dit effecte y altrament per al regiment y govern de las cosas de dita confraria quiscun any en lo dia de la vigilia de la festivitat de la gloriosa sancta Ana pusquen fer eleccio y anomenar dos majorals la major y mes sana part dels mestres y confrares que per dit effecte seran congregats los quals majorals elegits lo sendema ço es lo dia de la festivitat de dita sancta Ana puguen aixi (creo que es la primera vez que sale aixi en esta colección, la mayoría de veces se lee axi) com esta dit congregats los mestres y confrares de dita confraria approbar y ratificar despres dinar la eleccio y nominacio lo dia ans feta dels majorals y aixi tambe fer nominacio de dos veedors un banderado y dos examinadors. Item que los majorals seran elegits y anomenats veedors banderado examinadors ni altre carrech de dita confraria per la major part dels mestres y confrares de aquella sien tinguts y obligats a aceptar lo carrech y offici al qual seran elegits: y si no voldran acceptar y renunciaran paguen de pena sexanta sous los deu al official fara exaccio y los restants pera dita confraria y al augment de aquella aplicadors. Item que si ningun pinte de ningun mestre texidor de Ili o de llana o altrament en qualsevol botiga y obrador ubert en dita ciutat y terme sera trobat fals de pues es asaber menys de les que solen esser en poder de ningun mestre de dit offici o altrament com esta dit que per la primera pua lo mestre o amo on sera trobat pague dos diners per la segona quatre diners per la tercera sis diners y de aqui avant fins en vint sous aplicadors la tercera part al acusador la altra tercera part al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item que la medida sia de la amplaria y sisa de la de Barcelona que es de tres pams y mig ab la qual los majorals de dit offici puguen anar cada semana en lo dia de dissapte o altre per les botigues y obradors de dit offici en dita ciutat y terme a effecte de visurar ab ella los pintes y regonexer si son falsos com esta dit. Item pera que millor dita confraria puga suportar los carrechs y obligacions y pera augment de aquella que quiscun jove sera dels dits officis de nou arribat en la present ciutat y terme sia obligat de donar y pagar a la dita confraria y per ella als majorals de entrada una vegada tant solament dos sous y cada dissapte de aqui avant dos diners sien cobrats y pagats a dita confraria: los majorals de aquella sien obligats y tinguts quiscun dissapte anar a cobrarlos dels jovens dels dits officis per les cases y obradors dels mestres y que dits majorals no puguen differir lo cobrar dits dos diners de dits jovens que estan obligats a pagar de un dissapte en altre y si lo contrari faran dits majorals hajan de pagar de sos bens propis. Item que ningun mestre texidor o altre dels sobredits foraster no gose trevallar ni pendre ninguna faena en dita ciutat y terme que no sia primer examinat per los examinadors y mestre del dit offici o no tingues licencia de dita confraria y si lo contrari fara pague per quiscuna vegada sexanta sous ço es deu al acusador deu al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item per ço que la dita ciutat de Balaguer ha donada y concedida la medida de la cana a la dita confraria que qualsevol persona que comprara mercantivolment dins dita ciutat o fora della en son terme drap de Ilana a pessas a saber es de tinguda de dotse canes quiscuna pague y sien tinguts a donar a la dita confraria y per ella a sos majorals ço es lo comprador un sou y lo venedor altre sou per quiscuna peça de la tinguda de dites dotse canes. Item que qualsevol viuda dexada de algun mestre dels dits officis y de algu de aquells puga y li sia licit y permes sens incorriment de la pena dalt en laltre capitol ordenada ni altres per tot lo temps que estara y permanexera en nom de son marit tenir botiga y obrador ubert y jovens del offici y fer treballar de aquell y sia tinguda y tractada com si son marit fos viu y de la manera ell fora tractat per los confrares de dita confraria acudin dita viuda en contribuyr y pagar en dit temps tot lo que los demes confrares seran obligats y los joves tindra del offici tambe en lo que han de pagar de entrada y los dos diners cada dissapte conforme esta ja ordenat ab altre capitol. Item que qualsevol mestre dels sobredits que pendra aprenent nol puga tenir sino per temps de quatre anys y lo dit aprenent cumplits los quatre anys haja de pagar a la dita confraria eo per ella a sos majorals cinch sous. Item que qualsevol majoral de dita confraria que sera trobat y convençut haver mal administrat son offici defraudant algunes coses a la dita confraria que puguen y los sia licit als confrares de aquella eo lo capitol o major part de aquell privar al tal majoral pera temps de concorrer a ningun carrech ni offici de aquella y ferli restituyr y pagar encontinent allo que degudament constara haber defraudat y que lo balle de dita ciutat request quen sia per la dita confraria o majorals haje de fer de ço que aura constat a la dita confraria lo tal majoral haver fraudat prompta y rigida execucio en llurs bens si cas era que interpellat de be a be nou volia pagar. Item per conservacio dels emoluments de la dita confraria que si solian perdrer per diferir los majorals donar comptes del que hauran administrat en son temps y passar de un any en altre per ço ordenam que los majorals de Ia dita confraria quiscun any lo diumenge primer despues de la festivitat de la nativitat de nostra Senyora sien tinguts y obligats en donar bons ferms y lleals comptes als qui per dita confraria pera axo seran deputats y altrament sens difiriro en altre dia sino que per algun just empediment a la dita confraria no paragues lo contrari. Item que sia licit y permes als mestres y confrares de la dita confraria congregarse y ajuntarse sempre sera menester en un lloch tantes vegades quantes apparra esser convenient per les coses de la dita confraria y alli poder ordenar delliberar estatuyr y fer qualsevols ordinacions regles estatuts y capitols convenients y tocants a la conservacio y augment de la dita confraria y per lo be de aquella y per observansa de aquells poder imposar pena y molestar als contrafahents per quiscuna vegada fins en sexanta sous barcelonesos o mes segons la cosa requirira a conexensa dels confrares y capitol de dita confraria ab consentiment del balle de dita ciutat o de algun paer de aquella no essent dites ordinacions statuts regles y capitols contraris a constitucions usatges ni altres leys de Catalunya: de la qual pena lo ters sia del official fara la execucio y lo restant de dita confraria. Item per quant moltes vegades sesdeve algun mestre del offici sostraure y sobornar algun jove del mateix offici estant en casa del altre mestre y portarlosen contra voluntat de son amo a son obrador y botiga y se haja seguit y se segueixen entre los mestres y confrares molts odis rancors y inquietut gastant la germandat y confraternitat antigua: perço pera remediar semblant dany ordenen que ningun mestre puga sostraure ni sobornar ningun jove de altre mestre pera portarlosen a sa casa en pena de vint sous per quiscuna vegada aplicadors lo ters al acusador y lo altre ters al official fara la execucio y lo restant a la confraria: y lo tal jove que se exira de la casa de un mestre per soborns de altre mestre y no donara justes causes y rahons a coneixensa dels confrares y capitol de la dita confraria no puga traballar en ninguna botiga de la dita ciutat de quinze dias y ningun mestre del dit offici li puga en sa casa donar durant dit temps fahena del offici ni en altra part dins dita ciutat y terme sots la mateixa pena. Si empero donava causes que apareguessen justes al dit capitol y confrares puga liberament mudarse de un obrador en altres y qualsevol mestre lo puga pendrer y donar fahena en continent sens vagar un dia y sens incorriment per al tal mestre quel pendra o donara fahena del offici de ninguna pena. Item que si per ventura algun mestre o mestres dels dits officis estava en extrema necessitat malalt o altrament que los majorals de la dita confraria en nom y de diners de aquella lo puguen subvenir (subvenir, subvenció, subvencionar, subvención) y valer en fins en vint sous o mes a coneixensa dels mestres de dita confraria o major part de aquells ab que sempre que tingan ho ajen de restituyr y tornar a la dita confraria lo qual aja a prometrer ans de donarli dita cantitat y almoyna. Item que si ningun mestre dels dits officis que sia pobre y no tinga fahena y voldra treballar lo mestre quen tindra lin haja de donar peraque treballe y se puga remediar. Item ordenen que a honor y gloria del santissim Sagrament y de la benaventurada sancta Anna en la iglesia de Sancta Maria y en la capella de dita sancta a gastos de dita confraria haja de cremar una llantia la octava del santissim Sacrament y de tots los diumenjes y dies de festa la qual vinga a carrech dels majorals de dita confraria. Item que quiscun any en lo dia y festa de tots los Sants en la dita capella se haja a dir y celebrar un aniversari ab nocturno de mortuis per be y repos de les animes dels mestres y confrares difunts y vinga a carrech dels majorals lo ferlo celebrar y aixi mateix demanar y cridar los mestres y confrares de dita confraria los quals manats que sien hajen de acudir a la celebracio del dit aniversari en pena de una lliura de cera per dita confraria si ja no tenien algun just impediment. Item que si algun mestre dels dits officis y confrare de la dita confraria estant malalt se li portara y lliurara lo santissim Sacrament tots los demes mestres dels dits officis y confrares manats que sien per los majorals hajen de assistir pera acompanyar lo santissim Sacrament y si no ho faran paguen quiscuna vegada a dita confraria una lliura de cera si ja no tenian algun legitim impediment. Item que si ningun mestre del dit offici y confrare volentho nostre Senyor sera mort los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats a acompanyarlo a la sepultura y si no ho faran per quiscuna vegada pague quiscu a dita confraria una liura de cera si ja no provaba estaba justament impedit. Item que si a algun mestre dels dits officis confrare de dita confraria malalt li sera liurat lo sacrament de la Extrema unccio los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats de vellarlo y aconsolarlo fins a tant Deu vulla portarlosen al seu sant regne sots la mateixa pena de una lliura de cera per quiscuna vegada hi sera per ningun contrafet si ja no estaba degudament impedit. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrare de dita confraria manat que sia per los majorals o altre dells y no estant impedit tinga obligacio de assistir als enterros dels cossos y albats se enterraran tan de dits mestres y confrares com de altres se moriran en dita ciutat en pena de una lliura de cera exigidora del qui lo contrari fara aplicadora a dita confraria. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrares de dita confraria no res meyns (a veces se encuentra meyns, ayns, la mayoría de veces es menys, anys) manat que sia per los majorals y no estara impedit tinga obligacio en pena de una lliura de cera pera dita confraria de assistir als capitols y ajuntaments dels demes confrares alla ahont seran ajuntats tenintne facultat com esperen obtenir ab la confirmacio y en quant sie menester nova fundacio de dita confraria y capitols desobre nomenats de la magestat del rey nostre senyor vuy felisment regnant. - En dites ordinacions y capitols dits batlle (primera vez que sale batlle, con tll, en este texto sale balle y en anteriores batle) y pahers consenten y presten son consentiment y suppliquen dit senyor rey sia de sa clemencia vulla consentir y otorgar dit privilegi als texidors de lli y de llana barreters y altres sobrenomenats avuy son y per temps seran.

- Que quidem capitula per me pre et infrascriptum notarium de verbo ad verbum lecta in dicta intrata domus patiarie et per dictos bajulum et patiarios syndicum et alios probos homines correcta illico predicti ac desuper nominati textores line et lane promissis omnibus verbo petierunt et requisiverunt de predictis instrumentum et infrascriptum notarium. Que fuerunt acta in dicta domo patiarie prelibate civitatis Balagarii die mense et anno predictis me dicto notario presente presentibus testibus supradictis ad suprascripta vocatis specialiter et assumptis prout superius continetur.

- Plau a vostra magestat ab que la tercera part de les penes que en virtud dels sobredits capitols y qualsevol dells se executara sia per el jutge que fara la execucio.

- Quibus supplicatione et capitulis exibitis et presentatis et per nos supra expeditis et decretalis fuit nobis pro parte dictorum majoralium et confratrum humiliter supplicatum ut pro ipsorum observantia de eis privilegium in forma expediri mandare dignaremur. Nos vero habita prius informacione ab illustri duce de Alburquerque locumtenente et capitaneo generali nostro et regia audientia in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie per quam nobis legitime constitit prefata capitula ut supra decretata utilia fore et esse ad gubernium augmentum conservationem et bonam administrationem jamdicte confratrie et preter privatam utilitatem ejusdem confratrie publicam etiam respicere votis eorum benigne duximus annuendum. Tenore igitur presentis de nostra certa scientia regiaque auctoritate deliberate et consulto preinserta capitula et unumquodque eorum juxta decretationis et responsionis nostre in fine eorum apposite tenorem majoralibus et confratribus confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii concedimus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboramus et validamus auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum: volentes et decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debent majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini dicte civitatis Balagarii stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra sentiat dubietatis objectum defectus incommodum aut noxe cujuslibet alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi ac legitimo successori intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustrisimis vero venerabilibus nobilibus magnificis dilectisque consiliariis et fidelibus nostris locumtenenti et capitaneo generali nostro in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellarium et doctoribus nostre regie audientie gerentibus quo vices nostri generalis gubernatoris magistro racionali bajulo generali regenti regiam thesaurariam advocatis et procuratoribus fiscalibus et patrimonialibus vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguaziriis quoque virgariis et portariis ceteiisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus ejusdem principatus et comitatuum constitutis et constituendis eorumque locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis quovis modo presentibus et futuris dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille a bonis secus agentis irremisibiliter exigendorum et nostris regiis inferendorum erariis quatenus preinserta capitula et unumquodque ipsorum ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta juxta formam et tenorem decretationis et responsionis nostro in fine ipsorum apposite dictis majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii ad unguem et inviolabiliter teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari faciant per quoscumque juxta ipsorum seriem et tenorem pleniores contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio communi sigillo pendenti munitam.
Data in oppido nostro Madriti die decimo quinto mensis julii anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo decimo octavo regonorumque nostrum vigesimo primo.
- Yo el rey.
- Vidit Roig vicecancelarius. - Vidit Comes thesaurarius generalis. - Vidit Perez Manrrique (con rr) regens. - Vidit Villar regens. - Vidit D. Salvador Fontanet regens. - Vidit Sentis regens. - Vidit D. Franciscus de Castellvi regens. - Vidit Orlandi conservator generalis. - Dominus rex mandavit mihi don Francisco Gassol visa per Roig vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Fontanet Manrique (con una r) Sentis Villar et Castellvi regentes cancellariam et Orlandi conservatorem generalem.
- Confirma vuestra magestad y en quanto menester sea de nuevo concede a la cofradia de los texedores de la ciudad de Balaguer los capitulos aqui insertos tocantes a su buen gobierno y administracion.

FIN DEL TOMO OCTAVO DE LA COLECCIÓN.


TOMO OCTAVO COLECCIÓN ARCHIVO CORONA ARAGON

Libro disponible en Amazon

lunes, 3 de junio de 2019

Tomo I, texto II, Mafomat, Martín Aragón, Martín Sicilia (christianisco)

AÑO DE 1405.
II. 4 de mayo.
Capítulos de paz y alianza ajustados por los reyes don Martín de Aragón y don Martín de Sicilia, padre e hijo, con el rey moro de Granada don Mafomat, hijo del rey Abolageig, en que estipularon el mutuo comercio, la ayuda que debían darse, la devolución de cautivos y otras cosas que resultan de este tratado.

II.
Reg. 2345 (o 2315), fol. 79. 4 de mayo de 1403.

En el nombre de Nuestro Senyor Dios sea a todos manifiesto quantos esta carta veran que nos don Martin por la gracia de Dios rey Daragon de Valencia de Mallorquas de Cerdenya e de Corcega e comte de Barchinona de Rossellon e de Cerdanya e nos don Martin por aquella mesma gracia rey de Sicilia e duch de Athenas e de Neopatria e del dito muyt excellent princep et senyor don Martin rey Daragon primogenito et en todos sus regnos et tierras governador general: Considerantes que vos muyt alto princep don Mafomat filio del rey Abolageig filio del rey Abiabdile Abolageig filio del rey Abilhualit Abenatany rey de Granada de Malica de Codeix Dalmaria de Ronda de Basca e de Gibaltar havedes enviado a nos dito rey Daragon por mandadero vuestro Albucacim filio del alcayde de Malica cavallero et consellero vuestro por tractar et fazer que entre nos ditos reyes et los vassallos e subditos nuestros e de cada uno de nos e vos dito rey don Mafomat e los vassallos et subditos vuestros haya buena paz e amistanza: por aquesto querientes pues vos lo queredes haver paz e amistat con vos por tenor de la present carta femos e firmamos paz e amistat con vos dito rey de Granada segund en la forma e manera concordada entre nos e vos en ciertos capitoles del tenor siguient:
- Primerament que entre nos ditos reyes Daragon e de Sicilia e vos dito rey de Granada e districtuales e sotsmesos de cadauno de nos se faga buena et firme paz e amistanza duradera a beneplacito de nos ditos reyes el qual beneplacito dure tanto e tan luengament entro a que sia revocado por nos ditos reyes qui el dito beneplacito querra revocar al otro rey con letra signada de nuestra mano e con nuestro siello segellada. E la dita intimacion se haya fazer por part de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia en la ciudat de Barchinona: e por part de vos dito rey de Granada en la ciudat de Granada con voz de crida publica fazedera en los lugares acostumbrados de cada una de las ditas ciudades (1). — Item que todos e cadaunos mercaderos et otros sotsmesos de nosotros rey Daragon e rey de Sicilia puedan por todo el tiempo de la dita paz et aquella durant entrar et star comprando vendiendo et mercadiando et en otra manera franchament e segura et salva sines contraste o embargo toda vegada que bien visto les sera con todos et cadaunas fustas mercaderias monedas ropas et otras cosas et bienes en et por todos et cadaunos castiellos ciudades villas et lugares et senyoria de vos dito rey de Granada por tierra e por mar e por agua dolz: e daquellos exir et sacarne oro et todas et cadaunas mercaderias cosas e bienes suyos et tornar en la senyoria de cadauno de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia e en aquellas otras partidas ques querran a su francha e libera voluntat. 

(1) El tratado de paz que aquí transcribimos está también continuado a fol. 89 y sig. del mismo registro, pero allí este artículo 1.° se halla redactado en los siguientes términos:
«Primerament que entre nos ditos reyes Daragon et de Sicilia et vos dito rey de Granada et districtuales et sotsmesos de cada uno de nos se faga buena paz et firme amistança duradera por cinquo anyos primero vinientes contaderos del dia adelant que vos dito rey de Granada havredes feyta et firmada semblant paz et amistança de aquesta. » Por lo demás en todo el contesto del documento no se observa ninguna otra variante digna de notarse, y llevan ambos la misma fecha de 4 de mayo. Parece sin embargo que de ninguno de los dos modos tuvo por entonces lugar el tratado, sino más adelante; pues a fol. 82 y. del propio registro se halla el poder que a 8 de junio del mismo año 1405 dio don Martín al baile de Valencia, para que fuese a firmar por cincho anyos ó á beneplacito las paces con aquel rey, que antes no habian podido firmarse en Barcelona por tal quel dito su missatgero no havia del dito rey de Granada aquella potestat que devia ...

E semblantment puedan fer aquello mismo los subditos de vos dito rey de Granada en e por los castiellos ciudades villas lugares et senyoria de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia. - Item que si vos dito rey de Granada demandaredes a nos ditos reyes Daragon e de Sicilia ayuda ni socorro de gentes que nos siamos tenidos durant la dita paz ayudar por mar a vos dito rey de Granada cuentra vuestros enemigos empero que no sian amigos de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia de quatro en cinquo galeras armadas et exerciadas en cadauna de las quales haja XXXta ballesteros e con aquellos complimiento a dozientos vint hombres pagando empero adaquellos vos dito rey de Granada su sueldo complidament a razon de DCCCC doblas doro por cada mes a cadauna galera de tanto tiempo como servira. E assin mismo vos dito rey de Granada siades tenido fer ayuda a nos ditos reyes Daragon e de Sicilia si la demandaremos cuentra enemigos nuestros empero que no sian vuestros amigos de CCCCtos o de Dtos hombres de cavallo pagando adaquellos su sueldo integrament yes a saber al capitan XXXXta doblas doro et a cadaun hombre de cavallo VII doblas por cada mes de tanto tiempo como serviran: entendido et declarado empero que la dita ayuda fagamos nos ditos reyes Daragon e de Sicilia de las ditas galeras nos no haviendolas menester por razon de guerra o de otra necesidat: e vos dito rey de Granada la fagades de los ditos hombres de cavallo no haviendolos menester por guerra o por otra razon necesaria o urgent. - Item que durant la dita paz nos ditos reyes Daragon e de Sicilia o algunos vassallos o sotsmesos nuestros no fagamos valença o ayuda a algun rey o princep cuentra vos dito rey de Granada en alguna manera. E semblantment vos dito rey de Granada no podades fazer valença o ayuda a algun rey o princep en alguna manera cuentra nos ditos reyes Daragon e de Sicilia.
- Item que todas fustas de cossarios vassallos de nos qui arribaran en las mares puertos o playas de vos dito rey de Granada sian bien acullidas en aquellos e no les sia vedado en alguna manera allí arribar et star antes puedan prenderhi aguas et comprar todas vituallas et otras cosas e sian alli emparados mantenidos et defendidos cuentra todos enemigos nuestros: et aquesto mismo sia servado a los vassallos et sotsmesos de vos dito rey de Granada en las mares puertos et playas de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia.
- Item que algunas fustas maritimas de nos ditos reyes e de nostros vassallos o sotsmesos no dampnifiquen algunas fustas en algunos puertos playas o maritimas de vos dito rey de Granada. E semblantment sia feyto e servado en los puertos playas e maritimas de la senyoria de nos ditos
reyes Daragon e de Sicilia de las fustas de vos dito rey de Granada e de vasallos vuestros.
- Item que en caso que por encalç de enemigos o por fortuna de tiempo algunas fustas de nos ditos reyes Daragon e rey de Sicilia o de cadauno de nos o de vasallos o sotsmesos nuestros en qualquiere manera ferissen o crebassen en qualquiere playa o puerto o maritima de la senyoria de vos dito rey de Granada sian las ditas fustas con las personas et bienes quey seran salvas et segurament guardades et conservadas et puedan si querran alli vender sus mercaderias e cosas et los de aquella tierra sian tenidos darles toda favor a cobrar aquello que perdido havran por crebamiento de las fustas e los precios de las cosas vendidas e dalli se puedan partir et yr con todo lo suyo salvament et segura, sines pagar algun dreyto por la dita razon, e sines otra vexacion et no res menos puedan alli comprar por precios razonables e levarsen arboles antenas goviernos ancoras velas ruxones et
otras cosas necessarias adaquellas fustas e las mercaderias et otras cosas que bien visto les sera franchas et quitias de todos dreytos. E aquestas mismas cosas sian servadas a las fustas de vos dito rey de Granada et de vassallos et sotsmesos vuestros en las playas puertos e maritimas de la
senyoria de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia.
- Item que si enemigos de vos dito rey de Granada havran apresonados et querran vender algunos vassallos vuestros en algunos puertos playas o maritimas de nuestra senyoria que nos o algunos vassallos nuestros no podamos comprar ne fer comprar en alguna manera los ditos cativos robas o mercaderias o cosas algunas de aquellos. E aquesto mismo sia servado en vassallos de nos ditos reyes por vos dito rey de Granada e vassallos vuestros.
- Item que si durant la dita paz se esdevendra que nos o vassallos nuestros conquistemos alguna ciudat castiello villa o lugar o prengamos alguna fusta de rimos o otro de qualquiere nacion de gentes et en aquella preson o conquesta seran trobadas algunas personas de vos dito rey de
Granada o bienes de aquellos que aquellas todas personas et bienes sian et finquen assegurados et sueltos et deliurados et sen puedan hir las personas e seyer levados los bienes en qualquiere lugar salvament et segura. E aquesto mismo sia feyto e servado en las personas de la senyoria de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia en caso de semblant conquesta o presion por vos dito rey de Granada.
- Item que por mayor tranquilitat de la dita paz et esquivar toda ocasion de lesion de aquella todos los cativos de la tierra et senyoria de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia de qualquiera ley o secta que entro al dia que la dita paz sera firmada con todo acabamiento seran estados presos o encativados por quisquiere en qualsiquiere partidas et en qualquiere manera assin en tiempo de guerra como de paz et sian e esten presos en qualsequiere manera en poder de vos dito rey de Granada sian incontinent et de feyto que demandados seran restituidos et liurados a los amigos de aquellos yes a saber cadauno de los ditos cativos por cient doblas. E los que seran presos en poder
de vassallos de vos dito rey de Granada sian encontinent et de feyto que demandados seran restituhidos et liurados a los amigos de cada uno de los ditos cativos por el precio que costado havran a sus senyores sines toda dilacion cessantes toda frau e ficcion. E aquesto mismo en semblant manera sia feyto e servado per nos ditos reyes Daragon et de Sicilia et nuestros vassallos et sotsmesos en los cativos suyos vassallos de vos dito rey de Granada. E a fueragitar toda frau collusion e calumpnia que fer o seguir se podiessen sobre la manifestacion fazedera de cadauno de los ditos cativos et sobre los verdaderos precios de aquellos sia estreytament provehido por nos ditos reyes e vos dito rey de Granada yes a saber por cadauno en su cierta senyoria que alguno de los ditos cativos en alguna manera directa o indirecta ficta o verdadera manifiesta o escondida
no sia sacado fuera del regno en el qual yes de present ni encara vendido o trasportado por nos ditos reyes Daragon e de Sicilia o vassallos o subditos nuestros ne por vos dito rey de Granada o vassallos o subditos vuestros ad alguna persona dentro o fuera los regnos por tal que firmada la
dita paz sian trobados todos e cadauno dellos ditos cativos en la manera que son de present en poder de aquellos qui los possedescen e tienen.
- Item que si durant la dita paz algunos almogavares o collarados de la senyoria de vos dito rey de Granada entraran en la senyoria de nos ditos reyes e cativaran algunas personas et aquellos sen levaran en Granada o en otro qualquiere lugar de vuestra senyoria que vos dito rey de Granada siades tenido mandar a los vuestros alcaydes de Bera e de Beliz el Mayor e a sus lugares tenientes e a cadauno de ellos que prengan e hayan a su mano e poder aquellos ditos collerados o almogavares e liuren aquellos de continent a muert corporal e restituescan al gobernador Doriola o lugartenient de aquell o a aquellos qui deputados hi seran por el consello de aquella villa realment et de feyto encontinent que requeridos ne seran todos los ditos christianos que sian estados cativados con todos sus bienes e cosas. E semblantment sia feyto e servado por nos ditos
reyes Daragon e de Sicilia en los vassallos de vos dito rey de Granada mandando al dito gobernador nuestro de Oriola o lugartenient de aquell et a los deputaderos a aquesto por el consello de Oriola la punicion de los ditos malfeytores vassallos nuestros e restitución de los cativos e bienes
dellos a los ditos alcaides de Beliz el Mayor e de Bera.
- E por tal que la dita paz segund los capitoles preinsertos valga tenga et haya toda firmeza efficacia e valor por todo el tiempo del dito beneplacito (1) con la present carta nuestra nos ditos reyes en quanto a cadauno de nos sesguarda loamos e firmamos la dita paz segund que desuso se contiene e prometemos en nuestra fe reyal en mano e poder del notario e secretario nuestro dius escripto recibient aquestas cosas por vos et por cualesquiere otros daqui sea o pueda seyer interes que la dita paz e la dita ayuda con todas e cadaunas cosas en los ditos capitoles contenidas tenremos e observaremos tener e observar faremos e no cuentravenremos ne alguno contravenir lexaremos por alguna causa o razon. En testimonio de la qual cosa mandamos seyer feyta la present carta nuestra publica sellada con el siello de la magestat de nos dito rey Daragon e con el siello comun de nos dito rey de Sicilia en pendient e signada de nuestras manos: e no res menos mandamos
seyerne feyta una otra carta semblant de aquesta por tal que nos tengamos la una e vos la otra e es tal la una como la otra en christianisco et en morisco.

(1) Véase la nota puesta al capítulo primero de este tratado, pues se observa aquí la misma variante. El original que se conserva también en este archivo, y está escrito a dos colunas, una en castellano y otra en árabe (Número 292 de la colección de pergaminos del rey don Martín) dice asimismo
por cinco años, y es enteramente tal como se halla registrado a fol. 89.

Feyto fue aquesto en la ciudad de Barchinona a quatro dies del mes de mayo en el anyo de la natividat de Nuestro Senyor MCCCCV (1405) e del regno de nos dito rey Daragon dezeno, e de nos dito rey de Sicilia quatorzeno. - Signo + de don Martin por la gracia de Dios rey Daragon de Valencia de Mallorquas de Serdenya e de Corcega et comta de Barchinona de Rossellon e de Cerdanya qui aquesto otorgamos e firmamos. REX MARTINUS. - Signo de don Martin por aquella misma gracia rey de Sicilia et duch de Athenas e de Neopatria e del dito muyt excellent princep e senyor don Martin rey Daragon primogenito e en todos sus regnos e tierres governador general qui assin mismo aquesto otorgamos. REX MARTINUS. - Testimonios qui fueron presentes a la firma de dito senyor rey Daragon son legregio don Jaime fillo del comte Durgell e don Jaime de Prades e mossen Guerau Alamany de Cervello gobernador de Catalunya conselleros del
senyor rey Daragon. - Testimonios qui fueron presentes a la firma del dito senyor rey de Sicilia son legregio don Jayme de Prades e mossen Johan Ferrandez Deredia e mossen Sancho Roiz de Liori conselleros e camarlenques del dito senyor rey de Sicilia. - Sig + no de mi Johan de Tudela
de los ditos muyt excellentes principes et senyores rey Daragon et rey de Sicilia secretario et por auctoritat reyal notario publico por todas las tierras et senyorias suyas qui de mandamiento de los ditos senyores a las cosas sobreditas present fue et aquellas escrivir fiz con razos et enmendados en la IXa linea do se dize amistad con vos con tenor de la present carta femos et firmamos paz et amistat con vos dito rey de Granada segunt en la forma concordada et en la XVa linea do se dize rey e cerre. - Dominus rex Aragonum et dominus rex Sicilie mandaverunt michi Johanni de Tudela in cujus posse firmarunt.

domingo, 28 de junio de 2020

CAPÍTULO XXIV.

CAPÍTULO XXIV. 

De las incomodidades que tuvo César, lluvias y hambre que hubo mientras sobre Lérida, barcos que mandó labrar para pasar el Segre, y asedio que puso a la ciudad.

Quedó la campaña por los cesarianos, y tenían como a cercados los de Pompeyo que se habían recogido en Lérida; pero como eran señores de la puente, lo pasaban bien, pues podían tomar las provisiones y refrescos que era menester por ella, lo que no podían hacer los de César, porque estaban cercados por todas partes de ríos: al mediodía tenían el Segre, al oriente el Noguera, a poniente el Cinca, y por la parte de tramontana era poco el bastimento que les podía venir, por ser tierra áspera, y los dueños de los ganados los habían metido tierra adentro, huyendo de la guerra y peligros de ella. Todas estas incomodidades sentía mucho César; pero aumentáronse con las crecientes de los ríos Segre y Cinca. Esto era ya en el verano, y las nieves se derretían (has estado alguna vez en verano en Lérida? Se derrite hasta el asfalto, tontolaba!), y fueron tan terribles las crecientes, que en un día se llevó Segre las dos puentes que Fabio había hecho: y este fue un notable daño para César, porque de esta otra parte quedaron algunos ganados que habían salido a repastar, y los de Pompeyo los tomaron; y menos fue posible a las ciudades amigas suyas poderle enviar mantenimientos y socorros, como habían hecho hasta entonces, porque no podían pasar el río, ni los socorros que habían venido de Italia y Francia podían llegar a él. Sentía gran falta de pan, porque era en el verano y los trigos aún no eran sazonados ni estaban para cogerse, y todo lo que había en aquella comarca los pompeyanos lo habían tomado, y lo que había quedado, que era poco, ya la gente de César lo había consumido. Salían algunos soldados de César y corrían la campaña, y buscaban de esta manera el sustento; cuando podían atrapar alguna liebre, no la mataban, la ordeñaban y la volvían a soltar, pero tenía Pompeyo unos andaluces y portugueses tan diestros, que luego les daban encima, pasando el río sobre unos odres llenos de viento; y era costumbre de ellos siempre que iban a la guerra de llevarlos consigo, para nadar sobre ellos en todo tiempo; y según eso, es verosímil que estarían o de esta parte del río, pues para molestar a los de César, que estaban a la otra, habían de pasar el río, o que los de César le pasarían con barcas y ellos con sus odres, en seguimiento de los que salían a buscar la comida; porque era forzoso la buscasen de esta otra parte del río, que estaba por los de Pompeyo y abundaba de lo necesario para el sustento de la vida; y es verosímil que no les dejaban pasar la puente de Lérida, pues habían de nadar con sus odres.
Mientras estaba César con estas aflicciones y cuidados, vinieron unas lluvias tan grandes, que no había memoria de hombres haber jamás visto tales inundaciones. César, por pasar a esta otra parte, trabajó en hacer las puentes, y no le fue posible, porque el río venía muy crecido y rápido, como suele siempre, y los de Pompeyo, que estaban a esta otra parte, tiraban tantos dardos y saetas a los que trabajaban en las puentes, que les era imposible trabajar, ni defenderse del daño que recibían de los ballesteros, con que la obra hubo de parar. Crecía entretanto en el campo de César la hambre (Pomponio Flato registra en su libro De Profunditas Segrae et Cincae, que decían los soldados: per Tutatis, quína fam mes gran!), y no solo fatigaba con la falta presente, sino con el miedo grande de lo que sería después.
Nada de estas incomodidades se sentía en la ciudad, porque señores de la puente, y pasando por ella, daban sobre gentes de César que estaban de esta otra parte del río, y no podían pasarle, porque no tenían con qué.
Estos aprietos en que César se veía eran grandes; pero Petreyo y Afranio los hacían mayores, escribiendo a Roma y toda España avisos de esto muy aventajados, encareciendo más de lo que era: y así de muchas partes les enviaban parabienes y muchos se venían a hallarse con ellos, para gozar de la victoria que tenían por suya.
En Italia hubo muchos hombres principales que se pasaron a Grecia con Pompeyo, unos por llevarle estas buenas nuevas, otros por darle a entender que ellos no habían aguardado el último suceso de esta guerra, ni eran los postreros en seguirle.
Cuando César estaba en estos aprietos, dice que tuvo aviso Afranio que habían llegado muchos ballesteros de los *, y gran caballería francesa, y con ellos algunos seis mil hombres, con muchos esclavos y gente de servicio: pero no llevaban ningún orden ni concierto, ni se mostraba en ellos capitán ni cabeza (capitas), e iban como si no había guerra y la tierra gozara de la paz que había tenido en tiempos pasados. Había entre ellos muchos mancebos honrados, hijos de senadores y de caballeros, y muchos embajadores de ciudades y algunos legados del mismo César, que los venían acompañando; pero llegados a la orilla del río, no pudieron pasar, porque ni había puentes ni barcas. Afranio salió de noche con tres legiones y con toda su caballería, para batalla; y guardó esta orden, que llegaron primero a ellos los caballos y los hallaron descuidados; pero los caballeros franceses presto se pusieron en orden, y la batalla se comenzó, y pocos resistieron a muchos. En medio de esta pelea descubriéronse las banderas de las legiones de Pompeyo que venían en ayuda y socorro de los suyos y ellos se retiraron a los montes cercanos, que yo conjeturo deberían ser los que hay desde la ciudad de Balaguer, a la orilla del Segre, hasta la villa de Camarasa (nada, a un tiro de piedra de Lérida); y César quedó muy contento de esta retirada, porque si los cogieran en el raso, era muy posible que no se escapara ninguno de ellos. Murieron, con todo, doscientos ballesteros, algunos caballeros, y algunos pocos de los esclavos, y del bagaje que llevaban perdieron poco; pero estas pérdidas fueran de buen tolerar, si la hambre y necesidad de mantenimientos no apretara a los cesarianos, que todos iban decaídos y macilentos; siendo lo contrario en los reales de Pompeyo, donde había abundancia y copia de todo lo que habían menester, y aun les sobraba. Valióse César de las ciudades confederadas; pero estas no le podían dar pan, porque no le tenían, sino ganados; y enviaba azemileros a las ciudades más lejos, y de esta manera procuraba remediar la falta presente y necesidad que le apretaba.
No era el ánimo de César tan menguado que de estas adversidades se espantara, antes, al paso que ellas crecían se aumentaba en él el espíritu y valor: buscó trazas y modo como remediarse y salir de aquel aprieto, y mandó para esto a sus soldados que hiciesen unas grandes barcas, como otras que los años antes había visto en Inglaterra, de que aquellos isleños usaban en la guerra. El suelo y vientre eran de maderos no muy gruesos, y lo demás entretejido de mimbres y cubierto y calafateado con cuero; y de estas usaban también los españoles de Galicia por aquellas marinas fronteras de Inglaterra.
Cuando tuvo acabadas algunas de estas barcas, mandólas tirar de noche con carros tres leguas lejos del real, más arriba de donde había hecho Fabio las puentes. Echadas en el río, mandó pasar con ellas un buen número de soldados, y de improviso tomaron un collado que se tendía por las riberas del río, y antes que lo supiesen los de Afranio, lo tuvieron fortificado. César con aquellas barcas mandó pasar allá seis mil soldados y seiscientos caballos; y pues tenía allá buen número de gente, mandó que los de la una parte y los de la otra del río trabajasen juntos; y de esta manera, en dos días quedó la puente acabada, y pudo su real recibir las provisiones que de diversas partes llevaban aquellos que César había enviado a buscarlas, y los ganados pasaron a gozar de la pastura que había de esta otra parte, y los que aquí estaban detenidos pasaron a la otra parte, como si no hubiese río, y de allí adelante, pues César estaba fuera de aquellos peligros, solo entendía en ofender al enemigo: y el mismo día que se acabó la puente, hubo César una victoria en que mató una cohorte entera y otros muchos de sus contrarios, y hubo mucha presa de ganados y despojos; y dentro de pocos días hizo la fortuna un gran trueque en la guerra, porque los de Pompeyo no osaban salir de Lérida, temerosos de la caballería y soldados de César, que no les dejaban reposar un punto, y parecía que estaban cercados en la ciudad. Estos prósperos sucesos de César se aumentaron con la nueva que tuvo de gran victoria que los suyos habían alcanzado en Francia, tomando la ciudad de Marsella, que cuando César vino a Cataluña, había dejado cercada. Averiguóse también ser falsas otras nuevas que se habían esparcido en España, de que Pompeyo venía por la Mauritania, (mauro : moro) que es lo que hoy decimos Berbería, (bereber, bereberes) con muchas legiones de soldados, de quien confiaban mucho sus amigos; pero después que se supo ser falso esto, muchas ciudades y pueblos se declararon por César. Los de Huesca, que habían valido a Pompeyo, le desampararon y enviaron embajadores a César para que les mandase; y lo mismo hicieron los de Calahorra y, a imitación de ellos, hicieron lo mismo los de Tarragona, los cosetanos, ausetanos, lacetanos y, pocos días después, los ilercavones; y a todos recibió César con mucho amor y demostración de benevolencia, y les pidió le valiesen con pan, de qué necesitaba mucho, y dice César que se lo prometieron, y después lo cumplieron muy bien, porque en Cataluña más dificultad tienen los naturales de ella de prometer, que de cumplir lo prometido, y esto es tan natural a la tierra, que siempre lo han usado. Había también en el real de Afranio y Petreyo una compañía de ilercavones, que son pueblos que llaman ahora morellanos y del reino de Valencia: estos, que supieron que sus padres y amigos y deudos estaban confederados con César, dejaron a Afranio y se pasaron a él.
Hubo tal mudanza de las voluntades en España, adhiriéndose a César, tan de hecho, que tras de los de Cataluña e ilercavones, otros muchos, más lejos, comenzaron a tomar su voz y seguirle; y los de Pompeyo ya de buena gana estaban encerrados, unos dentro los fuertes, y otros dentro la ciudad de Lérida; y con miedo de los caballos de César, que lo corrían todo, no osaban sacar muy lejos al pasto los ganados, para poderse retirar con tiempo. Otras veces, con grandes rodeos, escusaban el ser vistos de las guardas de sus contrarios; y otras, con solo ver asomar de lejos la gente de a caballo, que era la más temida, o poco acometimiento que ella hiciese, dejaban muy apriesa lo que llevaban, para huir más lijeros; y podía tanto el miedo, que fuera de toda costumbre de guerra, solo salían de noche al pasto.
Érale a César muy enfadoso que sus caballos no pudiesen pasar de esta parte de Segre, sino por la puente o con los barcos que había hecho; y para escusar tanto camino, intentó una cosa maravillosa y casi increíble a los que conocen la fuerza y naturaleza del río Segre, y saben cuán caudaloso es; y fue que, en puesto acomodado, mandó abrir muchas acequias de treinta pies en alto cada una, que serían poco más de cuarenta y cinco palmos, y por ellas derramó gran parte de la agua que llevaba el río, y de esta manera por ninguna llevaba mucha, y con esto vino a hallar y facilitar el paso. No dejaré de poner aquí las palabras de César, porque una cosa tan increíble como esta (que ni a Moisés se le hubiese ocurrido), por haberse hecho en tiempo que aquel río venía muy crecido, es necesario que se pruebe y corrobore las palabras del mismo César.
Quibus rebus, perterritis *(animis ? no se lee) adversariorum, Caesar, ne semper magno circuitu per *partem equitatus esset mittendus, nactus idoneum locum, fossas *pedem XXX in altitudinem complures facere instituit, quibus parte aliqua Sicorim (Segre) averteret, vadumque in eo flumine *effixeret. His penè effectis, magnum in timorem Affranius pervenit, etc. Esta obra, aunque no acabada, espantó mucho a los de Pompeyo, porque tuvieron ya por quitados del todo los mantenimientos y el pasto, por tener conocida la mucha ventaja que César tenía con la gente de a caballo, que tan fácilmente les estorbaba las escoltas. Por esto se resolvieron Afranio y Petreyo de levantar su campo y salirse de Lérida y pasarse más tierra adentro, hasta llegar a la Celtiberia, que es en el reino de Aragón con alguna parte de Cataluña; porque allí esperaban tener mejor aparejo para continuar la guerra. Movióles a tomar esta resolución el considerar como, de las guerras pasadas con Sertorio, las ciudades que Pompeyo dejó vencidas por fuerza tenían y estimaban su nombre y poder aún en ausencia, y las que habían perseverado en su amistad, le eran muy aficionadas, por los grandes beneficios que habían recibido; y así esperaban tener allí muy buena gente de a caballo y grandes socorros de todas partes, para continuar la guerra todo el verano: al contrario César, allá ni era conocido, ni respetado. Con este pensamiento, mandaron buscar muchas barcas por el río Ebro y que se juntasen más abajo de Octogesa, que es lugar que está cinco leguas río abajo, lejos de Lérida, en el puesto donde hoy está la villa de Mequinenza. Aquí hicieron de estas barcas puente sobre el Ebro, y pasando en Lérida el río Segre, por la puente de la ciudad, dos legiones de Afranio, se fueron a poner en un fuerte que hicieron de esta otra parte del río; y esto, todo se hacía para poner el río entre ellos, y los de César, teniendo por cierto, que no pudiendo él pasar con su ejército sino por la puente que estaba muy arriba, ellos llegarían en salvo sin contraste donde querían, antes que él pudiera alcanzarlos: y César, que entendió esto, se dio mucha prisa para acabar el vado, sacando más y más acequias, y, en fin, en un mismo tiempo quedaron acabados cerca de Mequinenza la puente y en Lérida el vado; y la caballería de César ya se atrevía a pasar, y también los de a pie, dándoles la agua en los pechos, aunque pasaban con mucha dificultad, por la hondura y recia corriente del río; y por esto los de Pompeyo daban más priesa a su partida: y dentro de la ciudad de Lérida dejaron solo dos cohortes ausiliares, que eran quinientos hombres por cada cohorte, y eran estas cohortes de gente forastera o asalariada, que así nombraban a la tales compañías.

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, M.

M.



MA.
pron. Mi. (la meua, la meva; ma mayre, ma mare, man germana)



MAB.
sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra que no hemos
visto usada hasta aquí por otro autor alguno lemosín. Quizás Lulio
obligado de la rima varió la letra última consonante de la palabra,
y dijo MAB, por MAS, que como sustantivo significa casa, habitación.
Esto empero no pasa de una conjetura muy aventurada.



MAESTRE.
sust. c. Maestro. (Se usa mucho en las órdenes militares, Temple,
Hospital, Calatrava, Montesa - Montessa, el gran maestre
)



MAFUMET,
sust. p. Mahoma. (Mohammad, etc)



MAGNIFICAR.
- v. modo inf. Magnificar, ensalzar.



MAGNIFICARVOS.
V. Magnificaros, ensalzaros.



MAITÍ.
sust. c. Mañana. (matí; maitines)



MAJORITAT.
sust. c. Mayoría. (majoria)



M'
AJUT. Me ayude.



MAL,
sust. c. Mal, malo, perverso. - El mal: el malo. - Li mal: los malos.



MAL.
adj. Malo.



MALAMENT.
adv. Malamente, con maldad.



MALANANÇA.
sust. c. Malandanza.



MAL
APRES. adj. Incivil, salvaje, descortés, de mal proceder, de mal
trato.



MALAUT,
MALAUTA. sust. c. Enfermo, enferma. (malalt, malalta; dolén,
dolenta : dolens
)



MALAUTIA.
sust. c. Enfermedad. (malaltia)



MALAVIRATS.
adj. pl. Malaventurados, desventurados.



M‘
ALBIR. Me parece.



MALDIR.
v. modo. inf. Maldecir. (maleir; mal dir)



MALDIT.
part. pas. de "maldir". Maldecido, maldito. (maleit)



MALEA.
sust. c. Maldad, mal.



MALEFICAR.
v. modo inf. Dañar, perjudicar, causar daño.



MALEFICIS.
sust. c. pl. daños, perjuicios,



MALENANTS.
sust. c. pl. Malandantes.



MALENCOLIA,
sust. c. Melancolía.



MALENSENYAT.
part. pas. de "malensenyar". Mal enseñado, mal aconsejado,
ignorante.



MALHAYA!
int. Malhaya!



MALIGNE.
adj. Maligno.



MALORCHA.
sust. p. Mallorca.



MALORQUES.
V. MALORCHA.



MALS.
sust. c. pl. Males. - Como adj. malos.



MALVAT.
adj. Malvado. (malvats : malvados)



MALVESTAT.
sust. c. Maldad, ruindad, malignidad, malicia.



MALVOLENT.
adj. Malévolo.



MALVOLGUT.
part. pas. de "malvoler". Malquistado, malquisto, desamado,
aborrecido.



MAN.
adv. Muy, mucho.



MAN.
v. Mande.



MANAMENTS.
sust. c. pl. Mandamientos.



MANDAMENT.
sust. c. Mandamiento, precepto, mandato, orden.



MANDATS.
v. Mandáis, mandad; ordenáis, ordenad.



MANEJIAR.
v. modo inf. Manejar.



MANES.
sust. c. Manos. (mans)



MANES.
adv. Prontamente, enseguida, sin detenerse.



MANIFESTAMEN.
V. MANIFESTAMENT.



MANIFESTAMENT.
adv. Manifiestamente.



MANT.
adv. Mucho, tanto, harto.



MANTE.
adv. Mucha, tanta.



MANTÉ.
v. Mantiene. - Úsase como recíproco. (se manté, es manté)



MANTEL.
sust. c. Manto. (mantell; mantellina)



MANTELL.
V. MANTEL.



MANTENER.
V. modo inf. Mantener, conservar, defender.



MANTES.
adv. Muchas, tantas.



MANTENIMENT.
sust. c. Mantenimiento, conservación.



MANTINENT.
adv. Ahora, al presente, hoy, hoy en día, desde luego. (maintenant
fr.
)



MANTS.
V. MANTZ.



MANTZ.
adv. Muchos, tantos.



M'
APORT. Me traiga.



MARAVELA.
sust. Maravilla.



MARAVELOSA,
adj. term. fem. Maravillosa.



MARAVELL.
v. Maravillo. Úsase como recíproco. - Me maravell: me maravillo.



MARAVELLAR.
v. modo inf. Maravillar, - Úsase como recíproco.



MARAVELLÁS.
v. Maravillose. (se maravilló : extrañó : sorprendió)



MARAVELLAT.
part. pas. de "maravellar”. Maravillado.



MARAVEYL.
v. Maravillo.



MARAVEYLA.
sust. c. Maravilla.



MARAVEYLAM.
V. Maravillamos.



MARAVEYLOSA.
V. MARAVELOSA.



MARQUES.
sust. c. Marqués. - Usado como plural: marqueses. (plural marquesos)



MARRIMENT.
sust. c. Tristeza, aflicción, pena.



MARRIT.
part. pas. de "marrir". Entristecido, afligido.



MARTÍR.
sust. c. Martirio. (martiri)



MARTURIAR.
V. modo inf. Martirizar.



MARTURIAT.
part. pas. de “marturiar”. Martirizado.



MAS.
adv. Mas (pero, empero).



MASSACRÁ.
v. modo inf. Matar. (masacrar)



MASSACRANT.
v. gerundio de "massacrar". Matando. (masacrando)



MASSACRARETZ,
v. Mataréis. (masacraréis)



MASTER.
sust. c. Menester. (mester)



MATEXES.
pron. Mismas. (mateixes; mateixa, mateix, mateixos)



MATEIXA.
pron. Misma.



MATEIXES.
pron. Mismas.



MATERNITAT,
sust. c. Maternidad.



M‘
AUGEN. Me oyen.



MAUR.
V. MAURE.



MAURE.
sust. c. Moro. Li maure: los moros.



MAY.
adv. Nunca y alguna vez más (mays).



M‘
AY. Me he, me tengo. (m‘ hay minjat mich conill pera amorsá)



MAYLORCA.
V. MALORCHA.



MAYLORCHA.
v. MALORCHA.



MAYLORCHES.
v. MALORCHA.



MAYLL,
sust. c. Palabra cuya significación ignoramos. Quizás esté
adulterada en el códice. (Donar de mayll lo phloch que fóu
digut; mall : mazo : mallo : martell : martillo
)



MAYNADA.
sust. c. Manada, cohorte, mesnada, tropa, compañía, sociedad,
familia.



MAYNS.
sust. c. pl. Manos. (mans)



MAYOR.
adj. Mayor. (major)



MAYRE.
sust. c. Madre. (mare; mara)



MAYS.
adv. Nunca, más.



MAYSÓ,
sust. c. Casa, mansión, morada. (maison)



MAYTINAS.
sust. c. pl. Maytines. (maitines; questa mattina mi sono alzato
...
)



ME.
pron. Mí.



MEDECINA.
sust. c. Medicina.



MEI
(mey). pron. Mis. - Mey uyl: mis ojos. (los meus ulls; els
meus ulls
)



MELLORIA.
sust. c. Mejoría.



MEMBR.
v. Recuerdo.



MEMBRAMEN,
sust. c. Recuerdo.



MÉMBRAN.
V. MEMBRANT.



MEMBRANÇA.
sust. c. Recuerdo, memoria.



MEMBRANOS.
v. Recuérdanos.
MEMBRANT., v. gerundio de “membrar”.
Recordando.
MEMBRAR. v. modo inf. Recordar, memorar. (rememorar)



MEMBRAT,
MEMBRADA. part. pas. de "membrar”. Recordado, recordada;
memorado, memorada.



MEMBRATS.
v. Recordáis, recordad.



MEMBRE.
v. Recuerdo, memoro (rememoro); recuerda, memora (rememora).



MEMBR'
EL. Recuerda el.



MEMBRES.
V. Acuerdas, acuerdes; recuerdas, recuerdes; memoras, memores.



MEMBRET.
v. Recordó y otras veces acuérdate.



MEMBREUS.
v. Acordaos.



ME
‘N. Me (de ello). - Me 'n peneda: me arrepienta de ello.



MENAÇ.
v. Amenazo.



MENAÇAS.
sust. c. pl. Amenazas.



MENAÇES.
V. MENAÇAS.



MENAR.
v. modo inf. Llevar, llevar a cabo, conducir, gestionar, dirigir.



MENARET.
sust. c. Minarete.
MENÁS. v. Llevase, condujese.



MENASSÁ.
v. Amenazó.



MENAT.
part. pas. de “menar”. Conducido, llevado.



MENATS.
v. Lleváis, conducís.



MENDICH.
sust. c. Mendigo.



MENE.
v. Conduce, lleva. - Mene ‘l: le conduce, le lleva.



MENEM.
v. Llévame, condúceme.



MENORITAT.
sust. c. Minoridad, minoría.



MENÓS.
v. MENORS.



MENORS.
adj. Menores, orden de menores.



MENTÓ.
sust. c. Barba. (mentón, barbilla)



MENTRE.
adv. Mientras, entretanto.



MENYS,
adv. Menos.



MENYSPREAR.
v. modo inf. Menospreciar.



MENYSPRESSAR.
V. MENYSPREAR.



MERCE,
sust. c. Gracia, merced.



MERMAT.
part. pas. de "mermar". Disminuido, mermado,



MERITAR.
v. modo inf. Merecer.



MES.
adv. Mas. (pero, empero)
MES. pron. Mis. (mes cosas, mes
coses, mes germanes; les meues, les meves
)



MES.
part. pas. de "metrer". Puesto, metido, colocado. - Alguna
vez significa metió, puso.



MES.
Alguna vez equivale a me es. (como la siguiente)
M‘ ES.
Me es.



MESCLAMENT.
sust. c. Mezcla, el acto de mezclar o mezclarse las cosas.



MESCLAR.
v. modo inf. Mezclar.



MESCLAT.
part. pas. de "mesclar". Mezclado, confundido.



MESQUÍ,
MESQUINA. adj. Mezquino, mezquina.



MESQUITA.
sust. c. Mezquita.



MESSIÓS.
sust. c. pl. Expensas, gastos, costas. - Ab mies messiós: a mis
costas, a mis expensas.



MESTER.
adv. Menester, necesario.



MESURA.
sust. c. Medida.



MESURA.
v. Mide.



MESURADANENT.
adv. Mesuradamente.



MESURAR.
v. modo inf. Medir.



MET.
v. Mete, coloca, pone.



META.
V. Meta, coloque, ponga.



METAL.
v. Métalo, póngalo. (pronunciado métal, meta ‘l)



METAM.
v. Pusimos, metimos.



METAS.
v. Póngase.



METEN.
v. Meten, ponen, colocan.



METETS.
v. Ponéis, metéis, colocáis



METEX.
pron. Mismo. - Per sí metex: por sí mismo. (mateix)



METIA.
V. ponía, metía, colocaba, introducía.



METRA.
v. modo inf. Poner, meter, colocar. (Marieta, déixamela metra per darrera.)



METRA.
V. Metiera, pusiera, colocara.



METRÁ.
v. Meterá, colocará, pondrá. - Metrá ‘l: le pondrá. - Metrá
‘t: te pondrá. (Marieta, aquesta nit el teu marit te metrá o
ficará mirant cap a Conca
)



METRE.
V. METRA.



METRE
‘L. Meter el, colocar el, poner el.



METREM.
v. Meteremos, pondremos, colocaremos.



METRETS.
v. Pondréis, meteréis, colocaréis.



METS.
v. Metes, pones, colocas.



MET
TE. Te mete, te pone, te coloca.



METVOS.
Os pone, os mete, os coloca.



METZ.
V. METS.
MEYLÓ. V. MEYLOR.



MEYLOR.
adj. Mejor.



MEYLLOR.
V. MEYLOR.



MEYNS.
adv. Menos. (menys)



MEYNSPREAR.
V. MENYSPREAR.



MEYNSPREAT.
part. pas. de "meynsprear”. Menospreciado. (menyspreat,
preuat, preu
)



MEYTAT.
sust. c. Mitad. (mitat)



MEYTADAT.
part. pas. de “meytadar”. Partir por mitad, repartir por mitad.

M‘ HA. Me ha.
M‘ HAN. Me han.
M‘ HAS. Me has.
M‘
HO. Me lo.



MI.
pron. Mi, me y a veces yo. - Ab mi: conmigo. - No res mí faça: nada
haga yo.



MICHAEL,
sust. p. Miguel. (Miquel, Michele, Michelle, Michaelis, Miquelet,
etc
)



MIES.
pron. Mis, mías. (míes)



MIG.
adv. Medio. - En mig: en medio.



MIJÁ.
adj. Mediano. (mitjà)



MIJA.
adv. Media.



MI
‘L. Mi el.



MILA.
sust. c. Milla.



MILIA.
Miles o millares. - Mil milia mons crear: crear mil millares de
mundos.
MILS. adj. y adv. Mejor.



MI
‘LS. Mi les. - Qui per mí 'ls es vengut: que por mí les ha
venido.



MILLORIA.
V. MELLORÍA.



MILLS.
V. MILS.



MINISTRADOR.
sust. c. El que ministra o administra. (ministro; ministre;
administrador
)



MINISTRAR.
v. modo inf. Ministrar. (administrar)



MINORITAT.
V. MENORITAT.



MINTEN.
V. MINTENT.



MINTENT.
v. gerundio de "mentir”. Mintiendo.



MINTENT.
adj. Mentiroso, el que miente. (mentider; mentirós; mentides o
mentires
)



MINVA.
v. Disminuye, merma, mengua. (minvar; menguar; de minus, minuar)



MINVA.
sust. c. Disminución. (mengua)



MINVAMENT,
sust. c. Disminución, merma.



MINVAT.
part. pas. de "minvar”. Disminuido, mermado, menguado.



MIRMAMENT.
sust. c. Disminución.



MIRVAR.
v. modo inf. Diminuir, mermar, menguar.



MIRVAT.
part. pas. de "mirvar". Disminuido, mermado.



MISAGES.
sust. c. pl. Mensajeros. (missatgers; sonará misagés)



MISATJE.
sust. c. Mensajero. (missatger; sonará misatjé en estos textos)



MISERICORDIANT.
adj. Misericordioso.



MISSATGER.
sust. c. Mensajero, enviado.



MISSIONS.
sust. c. pl. misiones, embajadas.



MIST.
adj. Mixto (misto), mezclado.



MIT.
v. Mete, pone, coloca y alguna vez pon.



MITJA.
V. MIJÁ.



MITJANS.
adj. pl. Medianos.



MÍUS.
A mí mismo os. - Mius present: os presento a mí mismo.



MOCH.
v. Movió y alguna vez vino.



MOGUT.
part. pas. de "mover". Movido.



MOLTIPLICAR.
v. modo inf. Multiplicar, aumentar considerablemente.



MON.
pron. Mi. - Mon parer: mi parecer. (lo meu, el meu)



MONASTIR.
sust. c. Monasterio.



MONEDAT.
adj. Hecho moneda. - Aur monedat: oro amonedado.



MONGE.
sust. c. Monje. - Li monge: los monjes.



MONIMENT.
sust. c. Monumento, sepulcro. - Sanct moniment: santo sepulcro.



MONT.
sust. c. Monte y alguna vez mundo. (tout le monde rit de
Puigdemont
)



MONTANYAS.
sust. c. pl. Montañas.



MONTIPLICADURA.
sust. c. Aumento considerable, multiplicación.



MONTIPLICAL.
Multiplica el.



MONTIPLICA
‘L. Auméntale, multiplícale.



MONTIPLICAMENT.
sust. c. El acto (de) multiplicar o de aumentar.



MONTIPLICAR.
v. modo inf. Aumentar considerablemente, multiplicar.



MONTIPLICAT,
MONTIPLICADA. part. pas. de "montiplicar”. Aumentado,
aumentada, considerablemente, multiplicado, multiplicada.



MONTIPLICATS.
v. Multiplicad, multiplicáis.
MONTIPLICH. v. Aumente mucho,
multiplique.



MOR.
v. Muere.



MORALITAT,
sust. c. Moralidad. Moralitats: ciencia moral.



MORAY.
v. Moriré. (sonará moré, morré en otras partes)



MORDEN.
v. Muerden. (mosseguen)



MORIENTS.
sust. c. Muertos, los que mueren.



MORÍ
‘L. Murió el.



MORIMENT,
sust. c. Muerte, el acto de morir.



MORIRENNI.
Murieron allí. (e morirenni d' altres bé trò a LXXX...)



MORRÁ.
V. Morirá.



MORRÁN.
v. Morirán.



MORRÉ.
V. Moriré.



MORRIA.
V. Moría, moriría.



MORRIU,
sust. c. Palabra para nosotros desconocida. - Véase la nota 57 de la
pág. 699.



MORS.
sust. c. pl. Muertos.



MORT.
sust. c. Muerto. - Li mort: los muertos.



MORTALITAT.
sust. c. Mortalidad.



MORTS.
sust. c. Muertos, y a veces muerte. (muerte : mors)



MOS.
pron. Mis. (mos : mons pares; mons tíos)



MOSTRADA.
part. pas. de "mostrar”. Demostrada, mostrada, enseñada.



MOSTRALI.
Enséñale.



MOSTRÁN.
v. gerundio de “mostrar".
Mostrando, demostrando, enseñando.



MOSTRARAY.
v. Mostraré, enseñaré, demostraré.



MOSTRARETS.
v. Mostraréis, demostraréis, enseñaréis.



MOSTRAT.
part. pas. de “mostrar". Demostrado, enseñado. (amostrar)



MOSTRA
‘T. Te muestra.



MOSTRATS.
v. Mostráis, mostrad; demostráis, demostrad.



MOSTRE.
v. Muestre, enseñe, demuestre.



MOSTR‘
EL. Muestro el, demuestro el.
MOSTRON. v. Muestran, demuestran,



MOU.
sust. c. Modo.



MOU.
v. Mueve, excita, induce.
MOUA. v. Mueva, induzca, excite. (moga)



MOULI.
v. Muévele.



MOURAT.
Te moverá, te inducirá, te excitará. (mourá ‘t)



MOURE.
V. MOVER.



MOUS.
v. Mueves.



MOVA.
V. MOUA.



MOVEDOR.
sust. c. El que mueve.



MOVENT.
part. a. De "mover”. El que se mueve. - Usado como sustantivo:
agitación, movimiento.



MOVER.
v. modo inf. Mover, agitar, retirar, quitar (remover),
excitar, venir.



MOVETS.
v. movéis.



MUDAMENT.
sust. c. Mutación, cambio, variación.



MUDATS.
v. Mudad, mudáis.



MUL.
v. Baño, mojo. (mull; mullar)



MULER.
V. MULLER.



MULTIPLICAMENT.
sust. c. El acto de multiplicar, multiplicación.



MULLER.
sust. c. Mujer, consorte.



MUNDAR.
v. modo inf. Lavar, limpiar. (el contrario de mundicia :
inmundicia
)
MUNDAT. part. pas. de “mundar”. Lavado,
limpiado. (limpio)
MUNDATS. v. Laváis, limpiáis.



MUNDEN.
v. Laven, limpien.



MUNTANYA.
sust. c. Montaña.



MUR,
sust. c. Muro, muralla.



MURRIA.
V. Moriría.



MUTAYRE.
adj. Variable.



MUYR.
v. Muero.
MUYRA. v.
Muera.



MUYT,
MUYTA. adj. y adv. Mucho, mucha. (aragonés muyto, muito;
portugués
)
MUYTZ. Muchos.