XCVIII, legajo cartas reales, 88, 3 mayo 1355

XCVIII.
Leg. De cartas reales. Núm. 88. 3 mayo 1355.

Molt excellent e molt poderos princep e senyor: be creem que membra a la vostra altea que com vos senyor deviets partir de la ciutat de Barchilona per anar al vostre beneventurat viatge la vostra alta y poderosa senyoria ab gracioses e benignes paraules comana als consellers et conceyl de cent jurats de la dita ciutat denant la vostra presencia dins lo palau reyal vostre de manament vostre senyor ajustats lalt e magnifich infant en Johan primogenit vostre duch de Gerona e comte de Cervera. La feel comanda qui per vos senyor era faedora del dit alt e magnific infant a esta ciutat vos senyor ja haviets dita e manifestada als jurats e promens de les ciutats de Saragossa e de Valencia e encare senyor la volgues dir e manifestar als sindichs de les ciutats viles e lochs reyals de Cathalunya en lo parlament que vos senyor tengues assi als dits sindichs: e que apres alcun temps vos senyor estant en lo port de Roses per espatxament del dit vostre beneventurat viatge trameses als consellers e promens de la ciutat de Barchilona una letra de la tenor seguent:
- Lo rey Darago. Promens amats e feels nostres: be sabets que la sanitat e bon estament de la persona del alt e molt car infant en Johan primogenit nostre duch de Gerona e comte de Cervera deu esser a nos molt a cor axi per deute natural com per be de nostres sotsmesos. E per ço com la tendra edat en que eyl es no sia sens algun dubte mudarli ayre: nos gordans lo loch on ses nodrit so es en la ciutat de Gerona tendriem per be que en special aquests tres meses destiu primer vinents estigues en la dita ciutat. Empero per la gran confianza que nos havem de la vostra leyaltat e recordants de la recomendacio que del dit infant vos havem feta volem que ab los amats consellers nostres en G. de Blanes e Ramon de Copons nodrissos seus e ab les dones quil tenen en poder e conexen les sues maneres e ab metges vullats aquests affers ab diligencia regonexer: e si trobarets que sia mes be quel dit infant vaja a Gerona que en asso vullats consentir e donar obra que ivassosament de fet se seguesca.
Data en lo loch de Roses sots nostre segell secret lo XXV de maig lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCL quatre. Exa. R.
- La qual letra per los dits consellers e promens ab gran reverencia reebuda pensants que la eleccio o conexensa que vos senyor segons la tenor de la dita letra lus davets e lus comenavets sobre la partida del dit alt e magnifich infant era a ells e a tota la dita ciutat e universitat daquella de gran carrech considerats lestament e la condicio del dit alt infant e de la sua persona magnifica la qual es de gran pes: suplicaren senyor a la vostra gran altea per lur letra que denyas la vostra senyoria manar a ells si vos senyor volriets quel dit alt infant anas a la ciutat de Gerona o que romases en la dita ciutat de Barchilona: e vos senyor responent a les dites coses trameses als dits consellers e promens una letra de la tenor seguent.
- Lo rey Darago. Femvos saber que nos pensant en qual manera lalt infant en Johan primogenit nostre molt car duch de Gerona e comte de Cervera del temps de la sua nativitat ança ses nodrit en partida en la ciutat de Gerona e com laer daquella terra ses tota vegada confermat ab ell: havem ordonat que aquests tres meses del estiu so es juyol agost e setembre estia en Gerona. Perque jatsia aço que nostra intencio sia que vosaltres zelans tota vegada per la salut del dit infant hajats en aço bon voler: empero havem provehit descriure sobre aço a vosaltres. Perque volem eus manam que donets endressament quel dit infant vaja a la dita ciutat de Gerona segons que dit es.
Data en Roses X dies anats del mes de juny en lany de M e CCCLIIII. Rex Petrus.
- E tantost senyor los dits consellers e promens volens axi com se pertanyia lo vostre manament complir donaren endressa a la partida del dit alt e magnifich infant e encontinent elegiren quatre promens assenyalats desta ciutat qui lo dit alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren ensemps ab los honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana de Lança e altres domestichs del dit alt e magnifich infant de la dita ciutat de Barchilona entro que fo en la dita ciutat de Gerona en lo palau o alberch en lo qual lo dit alt infant havia acostumat estar: e apres senyor los consellers e promens de la dita ciutat de Barchilona havents en lur cor axi com fer devien la comanda que vos senyor lus haviets feta del dit alt e magnifich infant en la fi dels tres meses en la prop ensertada letra contenguts escriviren per lur letra als dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana que com los tres meses per los quals lo dit alt infant devia estar en la dita ciutat de Gerona finissen que donassen obra e faessen ab acabament quel dit alt e magnifich infant tornas a esta ciutat: la qual cosa senyor los dit en G. de Blanes e dona Cathalana atorgaren. E encontinent senyor los dits consellers e promens de la ciutat de Barchilona tramaseren a la dita ciutat de Gerona dos promens assenyalats desta ciutat qui ensemps ab los dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana e altres domestichs del dit alt e magnifich infant aquell alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren entro que fo tornat a esta ciutat e fo dins lo palau reyal de Barchilona. E com senyor ara los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana per vigor de manament per vos senyor als dits en G, de Blanes e dona na Cathalana feyt ab letra vostra senyor la qual fo dada en castell de Caller nona die februarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV entesessen o volguessen trer lo dit alt infant de la dita ciutat de Barchilona per manarlo segons que deyen a la ciutat de Gerona: senyor nosaltres haut primerament acort ab lo consell de cent jurats de la dita ciutat per tal com vos senyor haviets comanat lo dit alt e magnifich infant a consellers e consell de cent jurats havem molt affectuosament pregats de paraula o requests encara ab carta publica de la qual senyor trametem translat a la vostra senyoria dins la present letra enclos los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana que ells entro senyor que daço hajam haut vostre manament no traguen lo dit alt e magnifich infant desta ciutat en la qual senyor merce de Deu es sa e alegre e axi en bona disposicio de la sua persona e millor que james sia estat e axi matex la ciutat senyor qui es be sana merce de Deu: majorment senyor car en la letra que vos senyor nos havets tramesa la qual fo dada en lo castell de Caller nona die februarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV en lo qual die fo feita la dita letra de manament qui per vos senyor es estada tramesa als damunt dits en G. de Blanes e dona Cathalana e en la qual letra que vos senyor havets tramesa a nosaltres apres molt bones e gracioses paraules ha plagut a vos senyor significar a nos que vos senyor merce de nostre senyor Deu sots en bona disposicio de la vostra persona de la qual cosa senyor nos e tota la ciutat fom molt alegres en havem gran consolacio. Placia a nostre senyor Deu que do bona vida e longa a vos senyor e a la senyora reyna eus tenga en la sua guarda e en la sua comanda. E jatsia que vos senyor en la dita vostra letra apres moltes altres coses en aquella contengudes faent gracies a nostre senyor Deu per tal com ha restituida salut al dit alt e magnifich infant haja plagut a la vostra alta e poderosa senyoria loar la diligencia que haguem en la visitacio del dit alt e magnifich infant aytant con fo en la necessitat de la sua malaltia: pero vos senyor no havets fet manament a nos quel dit alt infant isque desta ciutat entenents senyor que la ciutat no seria be descarregada quel dit alt infant isques desta ciutat per anar a Gerona si vos senyor nons ho manavets e nons en scriviets axi com de les altres coses ha plagut a vos senyor a nos scriure e axi senyor com altres vegades per semblant raho havets scrit a nosaltres segons que damunt es contengut. Perque senyor significant a la vostra gran altea les coses damunt dites a la vostra reyal magestat senyor humilment supplicam que deny manar la vostra senyoria a nos ab letra scrita o signada de la vostra ma si volrets senyor quel dit alt e magnifich infant deja exir desta ciutat per anar a Gerona o si romandra en esta ciutat: car senyor nosaltres complirem ab acabament lo manament que vos senyor farets a nos sobre los dits affers. Senyor dels affers de les armades qui assi se fan per la vostra benaventurada venguda e dels quals vos senyor havets scrit a nos per vostres letres entenem que scriu largament a la vostra senyoria lalt infant en Pere lochtinent vostre senyor general e semblantment lonrat consell vostre senyor qui assi es ne scriu a la vostra magnificencia senyor humilment significants que nos en los dits affers fem e farem si a Deu plau axi com tots temps aquesta ciutat ha be acostumat fer envers vos senyor e los predecessors vostres. Senyor per semblant letra scrivim laltre die a la vostra senyoria dels affers demunt dits per una barcha armada la qual lonrat consell vostre senyor qui assi es trames a la vostra altea. Deus senyor vos do bona vida e longa e exalsament e victoria sobre los vostres enamichs. Scrita en Barchilona a III dies de maig del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV. - Los humils sotsmeses vostres los consellers e promens de la ciutat de Barchilona si mateys ab humil besament de mans e de peus.
- Al molt alt e molt poderos princep e senyor senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorques de Serdenya e de Corsega e comte de Barchilona de Rossello e de Cerdanya.

xcviii-reg-1403-fol-6-26-febrero-1356

Tomo I, texto XXIII, deputats del general de Catalunya, rey de Sicilia

XXIII. (1)

Arch. de la ant. Dip. Reg. De 1409, fol. 30. 6 de julio de 1409.

Al molt alt e molt excellent princep e poderos senyor rey de Sicilia primogenit Darago. - Molt alt e molt excellent princep e victorios senyor. De vostra reyal magnificencia habem reebuda novellament una letra ab la qual a vos senyor sabent quen hauriem plaer ha plagut informarnos de la prospera successio dels fets per que vos senyor sots passat en aqueix regne de Sardenya. Gran es stat molt alt senyor lo plaer que nosaltres havem haut de la recepcio de la dita vostra letra reputants a gracia molt singular com vostra reyal senyoria en aquest acte nos ha hauts en sa memoria: hoc e gran es stat lo plaer que havem haut de la successio prospera dels dits affers los quals speram fermament en nostre Senyor Deus que pendran de jorn en jorn augmentacio fructuosa axi com aquells que vos senyor menats justament. Mas cert no es menor lo plaer goig e alegria radicada en nostres coratges com nostre Senyor Deus ha heretat nostron senyor lo senyor rey pare vostre a tots sos pobles vassalls e sotsmeses de tal e tan benaventurat
successor e senyor qui no perdonant a ociositat e treball ans volent ressemblar los victoriosos reys Darago predecessors seus en lurs actes de digna memoria studia stimula e puny ab ma poderosa e en sa reyal et propria persona punir e domdar los rebelles et tornar aquells a la reyal senyoria de la casa Darago.
O e en quanta precipuitat de gracia es huy posada nacio Cathalana e finalment tots los vasalls e sostmeses del senyor rey e vostres dotats de tal successor e senyor: o e quantes son les devotes oracions qui comunament se dressen a nostre Senyor Deus per la salut et prosperitat dels dits affers e de vostra reyal corona. Cert bes pot dir que en aquesta precipuitat de gracia devem passar totes altres nacions mol dignament e que les oracions son moltes devotes innumerables e molt justes per les quals podem concloure que justament nostre Senyor Deus sera guia et proteccio vostra e dels dits affers et aportara aquells a la benaventurada fi que sen espera: perque molt alt senyor nosaltres regraciants axi humilment com podem a vostra reyal senyoria la transmissio de la dita letra supplicam a vostra molt excellent altesa que tota vegada que ocorreran alguns prospers succehiments dels dits fets manets senyor esserne scrit ab vostra letra a nosaltres qui com a sedejants nons veem sedolls oir aquells: e man senyor molt alt vostra reyal senyoria tot ço qui li sia plasent e agradable car per nosaltres ab gran cor e voler sera complit. Nostre Senyor Deus mantinga vostra gran magnificencia ab salut et prosperitat de vostra reyal persona. Scripta en Barchinona a VI dies de juliol lany de la nativitat de Nostre Senyor MCCCC nou. - Senyor. - Vostres humils servidors e sotsmeses qui ab besaments de mans se comanen en vostra gracia e merce.
- Alfonso de Thous bisbe Delma - Jacme March cavaller - e Ramon Dezpla ciuteda de Barchinona - deputats del general de Catalunya.

(1) Quizás estrañarán algunos que no todos los documentos que publicamos ofrezcan importancia histórica; pero téngase en cuenta que beneficiando para el público una mina inagotable, debíamos preferir mostrarnos pródigos á escasear nuestros tesoros. Por eso continuaremos en esta colección
todos los documentos que, aunque de poco sirvan para ilustrar la historia general, tengan algún interés, ya como muestras de lenguaje, ya bajo cualquier otro concepto.

Abjuratio

Abjuratio. 

Nosaltres Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Compte (Comte, no Compte; Comte es de comite, conde; compte de computo, cuenta) tots de la ciutat de Barcelona de nostra libera franca spontanea e agredable voluntat abjuram detestam renunciam appartam e lunyam de nosaltres tota e qualsevol heretgia e special aquesta de que som infamats e testificat (testificats) la qual nosaltres havem confessades ço es de judeizar e de guardar e de observar les serimonies de la ley de Moyses e de fer les ritus cerimonies e solemnitats dels juheus les quals en special quiscun de nosaltres ha confessades les quals mes largament son contengudes en la sentencia que contra nosaltres ses donada e declarada. E confessam de la nostra propria boca ab pur e vertader cor la Sancta fe catholica christiana la qual te preica segueix mostra e ensenya la Sancta mare Esglesia catholica romana. E aquella tenim volem e promettem tenir e seguir e en aquella volem perseverar e morir e nunqua nos nos volem apartar ni partir de aquella. E juram per nostre Senyor Deu e per los seus sagrats quattre evangelis davant nos posats e per lo senyal de la cr+eu de tots temps star e esser subjectes a la obedientia del beneventurat mossenyer Sanct Pere princep dels Sancts Apostols e vicari de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e del nostre molt Sanct Pare Alexandre Papa sise lo qual huy en en dia governa e regeix la Sancta Esglesia catholica e apres de ell als seus successors que a ell canonicament succeiran e de nunqua james apartar nos ne lunyar nos de aquesta obedientia per alguna persuasio heretica e en special per aquesta judaica heretgia e per tots temps perseverarem e starem en la unitat e congregatio de la Sancta Mare Ecclesia e serem tots temps en defensio de la Sancta fe catholica cristiana e perseguirem tots aquells qui contra aquella seran ni veuran e manifestarem e publicarem aquells e james nons ajustarem ni aplegarem ab ells ni creurem en llurs vanes e folles creençes ni en llurs dits ni obres ni aquells rebrem ni acullirem ni deffendrem nils consellarem ni favorirem directament ne indirecta publicament ni amagada per obra ni per senyal ni per dit. E si contra aquestes coses en algun temps farem o veurem volem incidam e encorregam en pena de relapsos. 

Quam siquidem abjurationem praedicti Joanna Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça Comte fecerunt modo et forma et sub tenore subscriptis coram prefatis reverendo domino episcopo barcinonensi et reverendis inquisitoribus in presentia reverendorum Petri Buada decretorum doctoris Antonii Pellicer canonicorum Sedis Barcinone et Jacobi Ferrer notarii et Scribae maioris domus deputationis Cataloniae et Petri Michaelis Carbonell notarii Barcinonae et Archivarii Regii et magnificorum Stephani Eugan militis et Jacobi de la Ran alias Arenes domicelli Barcinonae populati et Joannis de Plaxes decretorum doctoris et Joannis Joffre et Guillelmi Laurador notariorum et Joannis Borrada fusterii habitatorum Barcinonae testium ad haec specialiter vocatorum et assumptorum et etiam in presentia quamplurimorum aliorum tam marium quam feminarum in multitudine copiosa in dicta sede Barcinonae congregatorum.

Qua quidem abjuratione per illos facta dictus reverendus dominus episcopus Barcinonensis interrogavit illos de articulis fidei sigillatim et distincte qui responderunt se credere in illis quorum articulorum verba sunt haec.

Interrogationes reconsiliandis faciendo de articulis fidei et primo de articulis divinitatis. 

Creheu vosaltres que Deu omnipotent es infinit e sobiranament bo que es pare fill e Sanct Spirit e es un Deu en essentia e trino en persones.

Creheu vosaltres que lo pare es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat.

Creheu vosaltres que lo fill es Deu omnipotent no fet no creat mas del pare eternalment engenrat.

Creheu vosaltres que lo Sanct Spirit es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat mas proceint del pare e del fill e egual al pare e al fill. 

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu qui es trino en persones e hu en essentia per la sua omnipotentia haja creat lo cel e la terra e la mar e totes coses visibles e invisibles que en aquelles son.

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu pusqua remettre (redimir) los delictes e peccats e no altri sino ell.

Creheu vosaltres que en lo jorn del judici final tots resuscitarem e quiscu ab son propri cors e anima e axi starem davant lo tribunal e cadira de nostre Senyor Deu Jesu-Christ Deu nostre e ell donara a quascu gloria o pena segons los merits o demerits de quascu. 

Sequuntur articuli humanitatis Christi. 

Creheu vosaltres que lo fill de Deu ço es nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia stat concebut de la gloriosa Verge Sancta Maria per obra del Spirit Sanct sens ajustament de home.

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia nat de la Verge Maria vertader Deu e vertader home la Verge Maria stant verge ans del part en lo part e apres lo part. 

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ en aquella sacratissima carn que ha pres del ventre virginal de la Verge Maria sia stat crucificat mort e soterrat per los nostres peccats e defalliments. 

Creheu vosaltres que apres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ fonch mort e lo seu sagrat cors estant en la carn la sua sagrada anima davallas (davall, devall) als inferns e la divinitat stant ab lo seu precios cors ab la dita sagrada anima davallas als inferns e de aquells tragues e delliuras los Sancts pares que alli eran ço es Adam Eva Noe etc. 

Creheu vosaltres que lo tercer dia apres de la sua sagrada passio en son propri poder car es Deu resuscitat de mort a vida la sua anima sanctissima ajustada al cors glorificat ço es en aquell cors lo qual jague e fonch posat en lo sepulchre e lo qual penja en la creu. 

Creheu vosaltres que apres la sua sagrada resurrectio lo quarenten jorn de son propri poder sen muntas als cells hon seu a la dreta part de Deu lo pare. 

Creheu vosaltres que a la fi del mon nostre Senyor Jesu-Christ venra per judicar los vius e los morts e lavors donara a quascu gloria o pena perpetua segons los merits o demerits de cascu ço es als bons gloria e als mals pena. 

De Sacramentis. 

Creheu vosaltres en lo Sanct Sagrament de la Missa ço es que com lo prevere ses revestit al altar e lo schola li ha presentat la ostia que es pa material del qual nosaltres usam tots dies e lo prevere ha dites sobre lo dit pa aquelles sagrades paraules que nostre Senyor Deu Jesu-Christ dix lo dijous de la Cena cenant ab los seus Sancts apostols e dexebles que en virtut de les dites paraules lo dit pa material sia convertit e transubstanciat en vertader cors precios de Jesu-Christ.

Creheu vosaltres en los set sagraments de la Sancta Mare Ecclesia ço es en lo baptisme confirmatio penitentia en lo sagrament de la Sancta Missa en lorde sacerdotal en lo sagrament del matrimoni e de la extrema unctio segons que la Sancta Mare Ecclesia de Roma creu preica mana e observa.

Creheu vosaltres tot ço e quant Sancta Mare Ecclesia de Roma creu e confessa. 

Quibus ita gestis et peractis praefatus reverendus dominus episcopus barcinonensis absolvit illos in forma Ecclesiae a sententia excomunicationis et anathematis quam propter dicta crimina haeresis et apostasiae incurrerant. Quibus peractis de mandato suarum reverendarum paternitatum fuit processum ad legendum 

et publicandum capitulum sequens cum penitentiis et finem praesentis sententiae ut sequitur. 

E per quant per la confessio e abjuratio per los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Comte davant nos fetes nos consta aquells haver confessats los grans errors culpes e crims per ells comesos ab bona contritio tant quant havem pogut conexer. Volents aquells reunir a la unio e gremi de la Sancta Mare Ecclesia catholica Romana la qual no tanqua lo seu gremi a aquells qui ab deguda contritio e vertadera penitentia se tornen a aquella demanant misericordia e abjurant sos crims e errors trobam que devem manar axi com ab la present manam absolre e ab la present absolem e per absolts denuntiam los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den (pone deu) Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte de la sententia de excomunicatio e de anathema maior que per los dits crims e heretgia e apostasia del dia que aquells commetteren feren e son stats ligats e illaqueats e reduim e admettem aquells tant quant de dret podem e devem al gremi e unio de la Sancta mare Ecclesia catholica Romana ab vertader e pur cor e no ficte ni simulat se tornen en aquella e les penitenties a ells davall injungides e posades servaran e compliran e si hauran confessada tota la veritat de tots e sengles crims de heretgia e apostasia que sabut hauran axi de simateys com de qualsevol altres persones vives e mortes presents o absents. E per quant los damunt dits han offes molt temerariament nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la sua Sancta Ecclesia e fe catholica per la qual raho et alias no se pot conexer si aquells van en lum o en tenebres o si vertaderament o ficta o simulada se son tornats a la Sancta fe catholica per nostre Senyor Deu Jesu-Christ. Per tant per aquesta nostra diffinitiva sententia sententiam e declaram penitentiam e per penitentia condamnam tots los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça muller den Gabriel Comte e cascun de ells a carcer perpetual ab confiscatio de tots sos bens segons ja desobre es dit.

E mes los manam e per penitentia los injungim que de huy a un any prop seguent tots los damunt (pone damuut, típico error u - n) dits e cascun de ells dejunen e sien tenguts de dejunar tots los divenres de dit any e en pa e aygua e que per tot lo dit any ab bona devotio en cascun divenres quiscu de ells diga per trenta vegades les orations del Pater noster Ave Maria e lo Credo in Deum e Salve Regina si aquells saben e aquells que no saben dites oracions que dins spay de tres mesos prop seguents aquells sapian e aprenguen perfetament sots les penes a nostre arbitre reservades. E mes que les dites orations del Pater noster Ave Maria Credo in Deum e la Salve Regina hajan e sien tenguts de monstrar als seus fills e filles sots les dites penes a nostre arbitre reservades.

E mes los manam e per penitentia los injungim que en tota sa vida natural cascun any se hajen de confessar e de fet se confessen a sos confessors tots llurs peccats tres vegades ço es una vegada abans de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e altra a la Pascha de resurectio e altra en la festa de cinquagesma e que combreguen lo cors precios de nostre Senyor Deu Jesu-Christ al manquo una vegada lany ço es a la Pascha de resurectio sis trobaran disposts per combregar encarregant sobre aço les conscienties de llurs rectors e curats. 

E mes los injungim e per penitentia los manam per senyal de humilitat a tots los damunt dits que en tota sa vida natural no porten sobre si ni en llurs vestidures per si honrar or ni argent ni perles ni pedres precioses ne vesten seda ni grana ni xamellot ni porten coral ni ambre (ámbar). E mes que en tota sa vida no pusquen tenir ni tenguen officis publichs en les ciutats viles e lochs hon habitaran e viuran ni benificis en les Esglesies ne sien fisichs ni cirurgians ni botiguers ni speciers ni procuradors ni arrendadors per si ni per altra persona ni sien cambiadors ni notaris ni scrivans publichs ni cavalquen en cavall ni porten armes. Les quals penitenties segons que dessus se contenen a tots los dessus nomenats reconsiliats e a quascun de ells manam e injungim que facen e complesquen sots pena de relapsos les quals coses dessus dites totes axi pronuntiam manam e injungim en aquests scrits e per 

aquests scrits. - Petrus episcopus barcinonensis. - Antonius inquisitor. - Petrus inquisitor.

Lata fuit preinserta diffinitiva sententia per prefatos reverendum dominum Petrum episcopum Barcinone et Antonium de Contreras decretorum doctorem et Petrum Pariente in sacra theologia licentiatum inquisitores hereticae et apostolicae pravitatis in civitatibus et diocesibus barcinonensi tarraconensi Vici Gerundae et 

Helnae (Elna) a Sancta Sede Apostolica creatos et deputatos pro tribunali sedentes in dicta sede barcinonensi et de suarum reverendarum paternitatum mandato lecta et publicata per me Bernardum Texidor (1) presbyterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum et Sanctae inquisitionis notarium et scribam modo et forma supra scriptis presentibus dicto venerabili Martino Ximeniz procuratore fiscali Sanctae inquisitionis ex una et dictis Joanna Libiana vidua Marquesia uxore Pauli Badia Chatherina uxore Galcerandi Bertran Gabriele Rabaçer Isabele uxore Francisci Pallares reconsiliati et Alduncia uxore Gabrielis Comte ex alia parte die mercurii intitulata XXIII die mensis martii anno a nativitate Domini millesimo CCCC nonagesimo sexto. Quibus quidem omnibus et singulis praedictis sic peractis praedictus Martinus Ximeniz procurator fiscalis Sanctae inquisitionis petiit et requisivit de omnibus et singulis suprascriptis fieri unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per me praedictum notarium presentibus pro testibus ad hec specialiter vocatis et assumptis praedictis reverendis Petro Buada decretorum doctore Antonio Pellicer canonicis Sedis Barcinonae et venerabilibus et discretis 

Jacobo Ferrer notario et scriba maiore domos Deputationis Cataloniae et Petro Michaele Carbonell notario Barcinonae et Archivario Regio et magnificis Stephano Engan (antes Eugan) milite et Jacobo de la Ran alies Arenes domicello Barcinonae populato et Joanne de Planxes (antes Plaxes) decretorum doctore et Petro Latzaro minore dierum et Joanne Jofre et Guillelmo Laurador notariis et Joanne Borrada fusterio Barcinonae habitatoribus et praesente etiam clero et populo in dicta Sede congregato in grandi multitudine.  

(1) Hic Bernardus Texidor obiit apud villam seu oppidum Cervariae 

die dominico festo Sancti Bernardini XX maii anno a nativitate Domini M. D. nono. (1509)

29 DE OCTUBRE.

29 DE OCTUBRE.

Se ocuparon en esta sesión de lo mismo que en las dos anteriores, y fueron entregadas a Juan Ferrer la credencial e instrucciones, dándole orden para que marchase desde luego.
Dióse cuenta de una carta que se acababa de recibir del señor Rey, y de otras de los señores Embajadores, cuyo contenido es como sigue.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Segons per altres scrit vos havem dies ha per nos era stada delliberada la partida e desempachament del lllustre Princep don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit per anar en aqueix Principat per regir e governar aquell com a loctinent nostre juxta forma de la capitulacio concordada fermada et jurada. Veritat es que sobrevenint alguna indisposicio en la persona de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e encara per causa com los spectables e magnifichs marques de Villena don Enrique conde Dalvadaliste nostre cosi e oncle de la dita Reyna nostra muller lo comanador Joan Ferrandez Gallindo nos havien trames a supplicar ab molta instancia quens plagues donar loch que ells se poguessen veure ab la dita lllustrissima Reyna nostra muller. La partida del dit Princep nostre fill se es hauda a diferir mes del que haviem a voluntat. Ara empero vos certificam com la dita lllustrissima Reyna nostra muller primer e nos apres som stats en lo loch de Vilaroya (Vilarroya, Villaroya, Villaroja, Vilaroja en otra carta anterior) hon per lo semblant son venguts los dits marques comte e comanador e abans que nos anassem havien conferit e appuntat ab la dita lllustrissima Reyna e apres quey som stats ab nos diversos negocis de molta importancia dels quals confiam en nostre Senyor Deus se seguiran molts beneficis a lahor e gloria de nostre Senyor Deus repos e assossech de la casa nostra e de tots nostres regnes e terres. E puix aço es ja en degut orde entenem continuament en lo desempachament del dit Princep fill nostre primogenit lo qual deu ajudant partira daçi a dijous primer vinent e attesa la sua pocca edat e per que de tot en tot axi subitament no sia separat de nos e de la dita lllustrissima Reyna nostra muller mare sua e per aquesta causa no pringues en la persona sua alguna alteracio havem delliberat que ella vaja ab ell. Veritat es quels embaixadors vostres que son aci en nostra cort conformant se e volent exeguir e complir ab efecte ço que per vosaltres les es stat scrit havien delliberat partir tantost e fer aquexa via pero per esser axi presta la partida del dit lllustrissimo Princep fill nostre per nos son stats pregats e encarregats ques detinguessen aquests pochs dies per fer honor a la dita Illustrissima Reyna nostra muller e axi mateix al dit Princep nostre fill e anar en companyia de aquells creent fermament que si fos stat pensat quel dit Princep fill nostre primogenit degues axi prestament partir per vosaltres en nom de aqueix Principat los seria stat scrit e donat carrech que axi ho fessen e metessen per obra. Ver es que per los dits vostres ambaixadors nos es stat respost que sobre aço entenien consultar. En lendemig empero ab aquesta confiança o volents se conformar en aquest cas ab la voluntat nostra los dits embaxadors se son detenguts ab proposit de anar ab lo dit lllustre Princep nostre fill primogenit e per conseguent ab la dita Illustrissima Reyna nostra muller la qual nol enten lexar. De totes les dites coses vos havem volgut avisar essent molt certs que aquelles vos seran grates e aceptes per nostra honor e servey e de les quals haureu plaer e consolacio. Dada en la ciutat de Calatayut a XXVI dies de octubre del any Mil CCCCLXl. - Rey Joannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per la derrera letra sots data de XXIII del present a vostres reverencies nobleses e magnificencies per nosaltres tramesa aquelles hauran vist com la dita jornada decontinent rebuda vostra letra fom ab la Majestat del Senyor Rey per agraciar nos de aquella per la nostra partida de la qual ab la dita letra nos ere scrit e com la dita Majestat essent en cami per anar a Vilaroja nos havie pregats e encarregats sperassem la sua tornada fins al dia del dissapte seguent ço que per nosaltres era stat delliberat axi fer per los motius e sguards deduhits en nostra letra en axi empero que haviem delliberat hu de nosaltres ço es lo comte de Prades anas alla per agraciarse del dit Senyor Rey en nom de tots si per ventura la venguda del dit Senyor Rey en res se dilatava e per fer lacte toquant al compliment de la embaxada segons vostres predites reverencies nobleses e magnificencies hauran vist en nostre scriure. Ara per la present sapien vostres dites reverencies nobleses e magnificencies com la dita jornada del dissapte lo dit comte ana realment al dit loch de Vilaroja e entes e vist per lo dit comte que la dita reyal Majestat nos disponia aquella jornada per venir fonch li per ell explicat lo carrech que de tots havia ço es que per enseguir vostres delliberacions era per nosaltres acordat partir lo digmenge seguent apres missa hoida. Per lo dit Senyor Rey li fonch respost com stava en veritat que per la gran importancia e gravitat dels afers per los quals lo marques de Villena e altres de Castella eren aqui venguts lo temps no comportava que la Excellencia sua tornas aquella vesprada en Calatayut ço que a sa Altesa era enugos per la paraula que havia a nosaltres dita pero que en aquella vesprada se fahia apuntament dels dits afers e per tant lo dit Senyor Rey pregua e encarregua lo dit comte en nom seu e de nosaltres que sperassem fins al cendema ço es lo digmenge per tot lo dia la qual jornada sens algun fallir fora sa Senyoria en aquesta vila e per dir e significar
aço a nosaltres lo dit Senyor Rey mana aquella hora partir e venir de Vilarroja aci lo notari nostre ab letra de crehença de sa Senyoria. E vist per nosaltres que en aço no havia molta dilacio com no fos sino mig dia attes lo dia del digmenge no podiem bonament partir sino apres missa hoida per tant fonch per nosaltres delliberat sperar la dita jornada. En la vesprada de la qual lo dit Senyor Rey intra ensemps ab la Senyora Reyna pero intraren tant gran hora de nit que stimam foren XI ores de la dita nit abans que lurs Excellencies de taula no foren levades e per tant nos fonch vist cosa impertinent demanar audiencia per aquella hora diferints donchs aço per tal necessitat fins a la jornada de vuy diluns de mati. Nosaltres disponents nos ja per anar a la dita reyal Majestat som stats demanats per aquella per la qual primerament nos es stat explicat com ha tractat e comunicat ab lo marques de Villena e altres per aço venguts sobre e dels afers toquants sa Excellencia e lo lllustrissim Rey de Castella e que per gracia de nostre Senyor Deu romanem en tal apuntament e acordi que succeheix a gran honor e servey de la dita Excellencia sua e benefici tranquillitat e repos de tots los seus dominis e regnes la qual cosa lo dit Senyor Rey dix haver nos volguda significar crehent a vosaltres e a nosaltres e a tots sos vassalls e subdits succehiria en contentacio e alegria. Secundariament lo dit Senyor Rey nos ha dit e explicat com la sua Altesa delliberava trametre en aqueix Principat lo Illustre Primogenit (Primo-mogenit en dos páginas) lo qual dijous primer vinent al tot mes larch partiria sens alguna fallença e per tant lo dit Senyor Rey pregava e encarregava nosaltres aturassem fins en aquella jornada per anar nos ne en companya del dit lllustre Senyor Primogenit ço que era digna cosa e pertinent de la devocio e bona amor de aqueix Principat e succehiria en tranquillilat repos e benefici de aquell com si altrament nosaltres partissem ab tot que per gracia de Deu la voluntat amor e gracia de sa Excellencia envers lo dit Principat e la devocio fidelitat e amor de aquell envers sa Excellencia son bonissimes e quals entre Senyor e bons vassalls esser deuen. Pero no restaria que en lo vulgo no insurtis algun
parlament crehent que per la tal nostra partida on no haguessem lo dit lllustre Primogenit sperat fos alguna ruptura de que se causarien en los animos recels e sinistres opinions que per lo repos del dit Principat deuen esser repellides e squivades. Estenentse sobre aço lo dit Senyor Rey ab paraules de molta benignitat e amor e de assats eficacia apres lo seu parlar fonch per nosaltres respost a la Excellencia sua regraciant lo que per sa gran benignitat nos havie volgut significar dels dits afers de Castella e que fos certa sa Excellencia que a vosaltres e a nosaltres e a tot lo Principat eren a gran contentacio e plaer totes coses que succehissen a honor e servey seu e tranquillitat e repos de sos dominis e regnes e que per attendre a tal pacificacio e bon stament ab tot vehessem la Excellencia sua haver hi bona voluntat encara tots temps suplicariem e suplicarem aquella. Al restant que lo dit Senyor Rey nos ha explicat de la tramesa del dit lllustre Senyor Primogenit fonch e es stat per nosaltres respost que li haviem a gracia la dita tramesa suplicants per la presta expedicio de aquella e que si ere possible ferse lo dia del dema que no fos sperat laltre per satisfer al vot e desig dels cathalans e a la necessitat e bon stament de aqueix Principat qui per aço tant suplicat havia. Quant empero de nosaltres restar per la companyia del dit Senyor Primogenit responguem significants a sa Majestat com haviem letra de las reverencies nobleses e magnificencies vostres per la qual eren requests partir de continent e que ab tot nosaltres reputarem a gracia lo dit Senyor Primogenit acompanyar pero per quant erem sots vostra ordinacio nos covenie aquella attendre e per tant nons ere vist prima faç cami que poguessem sperar a la dita jornada. En aço fonch e es stat replicat per lo dit Senyor Rey que totes coses se han entendre sanament e que no es de creure de vosaltres e de vostra bona amor e devocio que axi haguesseu volgut scriure delliberadament hon pensasseu que la partida del dit Senyor Primogenit fos axi presta. Mas que havieu cregut versemblantment que lo queus es stat notificat la lllustrissima Senyora Reyna anar a Teraçona o a Aranda fos faena de molta dilacio attesa la ordinitat dels afers e que axi fos dilatat lo partir del dit lllustre Primogenit per molts dies car si ver semblantment creguesseu la cosa pendre tan presta
expedicio no es dubte haguereu scrit no partissem altrament que en companyia del dit Senyor Primogenit.
E axi fer lo dit Senyor Rey nos pregava e encarregava per tanta decencia que ere en la cosa e lo benefici que importava e a obviar als inconvenients que parturira en contrari. Encarregats nosaltres molt en aço per lo dit Senyor Rey suplicam sa Majestat poguessem fer delliberacio reposada e partints de sa presencia no repentinament havem volgut delliberar abans som intrats en reposat consell en lo qual havem resumit tot ço que per lo dit Senyor Rey es stat proposat a nosaltres.
En apres havem vistes e recensides axi la derrera letra com altres quens haveu trameses e mes les instruccions sots les quals es ordenada la nostra embaixada. E totes aquestes coses ruminades e signantment los motius contenguts en vostra derrera letra ço es que per quant la partida del dit Senyor Primogenit se dilatava vos era vist la aturada nostra no esser açi necessaria e encara per attendre al nostre enug ab lo qual havieu sentit aci stavem licenciaveu nostra embaixada volents que rebuda la letra de aci partissem ço que molt vos regraciam de haver attes al enug nostre. Los dits donchs motius attesos nos ha paregut que pus la Majestat del dit Senyor Rey nos fa certs de la tant presta partida del dit Senyor Primogenit del qual nos haveu per altres scrit quens en anassem en sa companyia que fora inconvenient e error si altrament sens ell nos ne anavem e que sperar e acompanyar sa Senyoria era e es attendre a la honor e benefici del Principat e conformarnos a la intencio e scriure vostre e que aço no rebia dificultat alguna en contrari. Per tant fonch e es stat axi delliberat fer se per nosaltres ab aço empero que attes lo Senyor Rey en son parlar nos havie manifestat si ere sa intencio que la lllustrissima Senyora Reyna anas en companyia del dit Senyor Primogenit que daquen ne sabessem clarament la intencio sua. Per la qual a saber de continent tornam al dit Senyor Rey e demanants a sa Excellencia li plagues dirnos sobre lo dit article sa delliberacio nos ha dit que sobre aquell la Majestat sua ha molt pensat e vist finalment que anant lo dit lllustre Primogenit en tal edat sens la dita lllustrissima mare sua hi poria portar tal entrenyorament (enyorar; añorar) que seria perill de la salut de sa persona ço que es stat temptat per experiencia car hun dia dels passats li ho fonch axi de paraula de que apres tanta alteracio que no feu de son prou de dos dies per lo dit sguard tan necessarios ha dit lo dit Senyor Rey haver delliberat la dita lllustrissima Senyora Reyna anar en companyia del dit Senyor Primogenit. Sobre aço per nosaltres es stat fet replicat ab totes les suplicacions acostumades ço es que fos de sa merce dispondre que lo dit Senyor Primogenit vaja per lo present sens companyia de la dita Serenissima mare sua. Aplicants en aço tots aquells motius e causes que a vosaltres han induhits en axi scriure e que hon nosaltres delliberassem anar en companyia del dit Senyor Primogenit no era ne fora per axo nostra intencio aprovar la companyia de la dita Senyora Reyna si la sua Serenitat si aplicava abans tots temps ab humils supplicacions juxta la vostra ordinacio dissentiriem en aquella. E mes havem dit que era nostra intencio de tot aço ubertament a vosaltres scriure e que si en lo cami o hon se vulla haviem de vosaltres mandat de partir nos de companyia de la dita Senyora Reyna e del dit Senyor Primogenit anants ensemps que a nosaltres covindria ferho axi per deute del sagrament e obligacio nostra. E que sobre aço haver nos per scusats plagues a la Majestat sua la qual molt benignament nos ha respost quens en hauria tota vegada en axi per scusats pero que la Excellencia sua confia tant de la amor e devocio de vosaltres e de tots los cathalans que haureu per agredable la venguda de la dita Senyora Reyna de la amor e benignitat de la qual podeu sperar totes gracies e beneficis. Per totes aquestes coses molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors nosaltres som stats en perpleix de nostra delliberacio per la qual finalment totes circunstancies attesas com dit es nos es vist nosaltres sperar la partida del dit Senyor Primogenit de la qual lo dit Senyor Rey nos ha fets certs per la dita jornada e que si dimecres pora esser no sera sperat lo dijous ens es stat vist que altrament partir seria inconvenient e contra la intencio vostra. De restar la dita Senyora Reyna farem nostres suplicacions e instancies. Si totalment volra anar no es a nosaltres prohibirho ne fins aci per vosaltres nos es scrit ubertament que no anem en sa companyia farem nostres dissentiments e aci e en diversos lochs en la via hon la dita Senyora Reyna vaja. Per tot aço vos fem lo present spatxat correu perque nos puxau respondre e avisar de la intencio vostra car en lo interim de dos jorns que han aci a discorrer abans de la partida e en les poques jornades ques faran en lo cami vostra resposta pora esser a nosaltres atesa abans que lo dit Senyor Primogenit ne la dita Senyora Reyna ne nosaltres en companyia lur no serem intrats en Cathalunya. Si plasent vos sera continuem la dita companyia farem ho axi. Si dispondre volreu nos ne partisquam complirem en tot e per tot la ordinacio vostra. En axi pensam degudament a tot haver provehit. Resta en vosaltres lo deliberar e que molt spatxadament hajam vostra dita resposta clarament a nosaltres dients ço que plasent vos sera per nosaltres se faça. La Majestat del Senyor Rey nos ha dit sobre aço vos scriu. Per nosaltres li es stat parlat de la diligencia vostra en lo fet de la intitulacio del Senyor Primogenit de Gerona segons nos haveu scrit la qual vos regracia. Lacte del compliment de la embaixada sera deduit en exequcio a la partida. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guardia sua e ordenau de nosaltres ço queus placia. Scrita en Calatayut a XXVI de octubre del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

3 DE ABRIL.

3 DE ABRIL.

Habiéndose presentado en esta sesión los embajadores de la señora Reina, entregaron a los señores Diputados un escrito que contenía lo manifestado por los mismos las dos veces que fueron recibidos en audiencia, y además la carta que se halla a continuación.

Lo que los embaxadors de la Senyora Reyna han explicat per part de sa Majestat axi la primera com la segona volta es lo que segueix en efecte.
Primerament que a hoyda de la Majestat de la Senyora Reyna sia pervengut com per los deputats e consell seria stada feta deliberacio e apres deduit en exequcio de traure les banderes e soldar (sou; sueldo; asoldar, hacer soldados) gent de peu e de cavall contra los pagesos vulgarment dits de remença de la qual cosa sa Senyoria havia presa grandissima admiracio com a tot hom sia notori que sa Senyoria ab prou incomoditat de sa personal es pertida de la present ciutat de Barchinona per administrar justicia en lo dit fet e administrant aquella metre en repos pau e tranquillitat aquest Principat e punir e castigar los qui a sos manaments serien stats inobedients e delinquit haurien. E per deferir a les multiplicades suplicacions per los seniors e dits deputats e consell a sa Majestat fets. E axi ab lo divinal adjutori fins en aquella jornada sera seguit que tots los dits pagesos ab gran obediencia seren desajustats e eren prests e apparellats prosseguir la dita causa per justicia o amigabla composicio devant sa Senyoria e star a tota determinacio sua. E axi sens haver ne voler haver avis los dits deputats e consell dels justissims e deguts procehiments de sa Senyoria e del bon apuntament en que lo dit negoci stava es cosa de grandissima maravella hagen fets ne attentas (attentats, atentats, intentats) semblants procehiments axi scandalosos al be e repos del dit Principat e total perdicio del dit negoci. E mes que es cert e notori tal potestat no es a ells donada ne atribuida per lo Senyor Rey en la dita capitulacio.
Item que ahon o fos ço que nos creu en alguna manera no era a ells licit degut ni honest per los sguarts ja dits ne al be e repos del dit Principat saludable fer semblants procehiments tant scandalosos e perillosos com dit es. E per ço havia a creure sa Senyoria que per sinistres e no veres informacions ells serien stats moguts en fer semblant deliberacio e actes los quals no hagueren fets en neguna manera si de la veritat del fet fossen stats veridicament informats com ara son. E que per çols pregava sa Senyoria amonestava exortava e requeria que encontinent desistissen de les coses per ells deliberades e enantades e aquelles reduissen a son degut e primer stament car sa Senyoria havia bona sperança en nostre Senyor Deu que ella daria tal expedicio e conclusio al dit negoci que seria laor e gloria de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey e pau repos e tranquillitat del dit Principat.
La segona.
Com ha hoida de sa Senyoria seria pervengut que per ells seria stada feta deliberacio e deduit en acte no solament de traure les banderes per causa e occasio dels dits pagesos de remença mes encara contra tots aquells qui haurien contrafet o vengut a la capitulacio e que mes seria stada feta per ells delliberacio ques deu e pot enquerir contra aquells e que axi ho deduien en acte de la qual cosa sa Senyoria per lo semblant havia presa grandissima admiracio com a ells en manera del mon tal cognicio facultat ne potestat nols sia atorgada per capitulacio ne en altra manera com dit es. Mas a sa Senyoria qui es Reyna e Senyora e tudriu pertany tal conaxensa per sa suprema potestat e senyoria. E qui ha atorgats los dits capitols en nom e per part del dit Senyor Rey e aquells ha jurats tenir e servar e fer aquells tenir e observar. E que per çols pregava admonestava exortava e requeria que de semblants procehiments axi illicits e usurpatius de la jurisdiccio preheminencies e regalies del dit Senyor Rey e Primogenit ells se abstinguessen e aquells revocassen e reduissen a son degut e primer stament car sa Senyoria era totstemps presta e apparellada fer tenir e observar inviolablement los dits capitols e punir e castigar aquells qui contra los dits capitols en alguna manera temerariament fet ho contravengut haurien.

Dona Johana per la gracia de Deu Reyna Darago de Navarra de Sicilia. etc. Tudriu del Illustrissimo Infant don Ferrando princep del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car e nostre fill Primogenit gobernador general Darago e de Sicilia impubes duch de Montblanch comte de Ribagorça e Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya. Salut e dileccio.
A noticia nostra es pervengut tant fama publica referint quant encara per report del amat nostre micer Pere Savertes a nostra Majestat trames vosaltres haver procehit traure banderes per exequcio de la deliberacio que feta havieu fer gent darmes de cavall e a peu contra los homens dits de remença e per asistencia fer als seniors e mes per punir tots aquells qui han tractat tracten e tractaran contra e en derogado de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey al dit Principat atorgada e contra aquells inquirir e procehir deliberat e algunes coses a execucio deduhit haurieu les quals deliberacions execucions e procehiments a nos han donat causa de gran admiracio e specialment com sien molt perturbatives del repos assossech tranquille stat e benefici del dit Principat per los quals repos e benefici nos desijants lo prospero stament del dit Principat havem subits e suportats diversos e innumerables treballs no ignots a vosaltres ne als poblats en lo dit Principat. E darrerament no es ignorat com pervenguts a noticia nostra los actes dels dits homens de remença a suplicacio per vosaltres e la ciutat de Barchinona a nostra Majestat feta molt liberament nos oferim fer tot lo degut e pertinent per lo repos e benefici del dit negoci e disentida la dita materia en nostre sacre concell en lo qual molts de nosaltres e del concell de la dita ciutat han hauda intervencio fem totes les provisions delliberades e vistes conduir al repos del dit negoci. E com apres replicades fossen suplicacions vostres per quant los dits homens per causa de certa comparicio de pau e de treua eren molts congregats e alguns scandols se perpetraven nos oferim personalment venir en aquesta ciutat e anar on necessari fos per donar complit repos al dit negoci e ministrar justicia tant en los deutors quant altres qui delictes aIguns comesos haguessen. La qual oferta no obstant fou per embaxada vostra a nostra Altesa reportat haver deliberat fer gent de cavall e a peu contra los dits homens e per assistencia fer als dits seniors la qual deliberacio per nos no fou aprovada ans degudament ab eficaces rahons deduhim vosaltres no dever ne juxta la facultat a vosaltres atorgada poder tal deliberacio fer eus encarregam de aquella vos appartasseu e molt mes en la execucio proceir vos requerim abstinguesseu segons largament de paraula deduhim. E apres essent nostra Excellencia partida venint per procehir en lo dit negoci en lo loch de la Rocha nos fou presentada per vostra part una cedula a la qual fou apres per nos respost deduhint vosaltres tals delliberacions no poder fer e de aquelles requirint abstenir. E nos nostre cami continuant ab molts treballs e affanys arribant en aquesta ciutat nostre Senyor Deus illuminant e endreçant havem totalment provehit en breus dies que los dits homens de remença son desajustats e totalment son obedients star a justicia e a tot manament e disposicio nostres e dells alguns en preso havem detenir manats segons per nostres letres a vosaltres per lo lochtinent de tresorer del Senyor Rey Nandreu Cathala presentades e liurades encontinent fos certificats e ab grandissima vigilancia en lo dit negoci continuament se procehia per totalment castigar los delinquents e justicia administrant donar assossech e repos en dita materia a benefici del dit Principat. Les quals coses axi en bona via e direccio stants es sobrevengut lo gran brogit e fama de vostra extraccio de
banderes e altres deliberacions sobre dites. Les quals han donada tanta conmocio e turbacio que lo repos e benefici per nos ab tants treballs e diligencia aportats e conduhits en tant bon proposit son stats perillosos en ruptura e scandols reincidir. E si no fos la molta diligencia que en retraure e detenir los dits inconvenients haut havem indubitadament foren subseguits grandissims scandols los quals nostra diligencia no obstant fora total perill no son ne lo repos de la dita materia es sens gran alteracio torb e dispendi. E mes es stada cosa digna de gran admiracio vosaltres axi poch considerant lo que de paraula e en scrits significat vos haviem no esser en vostra facultat tals deliberacions fer e menys aquelles executar axi procehit hajau a extraccio de banderes e delliberacio de inquirir sens haver ne feta a nos significacio alguna o suplicacio de punir los tractants o contra fahents a la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada e a altres deliberacions no permeses e a execucio delles se diu procehit hajau qui son en grandissim prejudici e dan de la cosa publica del dit Principat e deservey de la Majestat del dit Senyor prejudici lesio e violacio de les regalies preheminencies e corona del dit Senyor e successivament del dit Illustre Primogenit com a vosaltres tals deliberacions fer e aquelles executar permes no sia ne atorgat per la Majestat del dit Senyor ne la capitulacio per lo dit Senyor atorgada de tals coses ne dona facultat alguna e voler de tals coses usar no es als sino insurgir gent contra gent e donar turbacio al repos e benefici del dit Principat e majorment tenint nos en tal punt lo dit negoci en lo qual provehir havien demanat e pregat per vosaltres e per la ciutat de Barhinona nos fossen dades persones a consell de les quals provehir poguessem e per quant se dehia vosaltres voler esser mediadors fou recusat tals persones donar nos e apres haveu executat traure banderes e deliberat inquirir procehir no ab observancia de la mediocritat pretesa. E per quant nos aqui per nostre Senyor Deu e per la Majestat del dit Senyor Rey comanat es desijam lo benefici e repos del dit Principat e poblats en aquells.
E per semblant volem e desijam a la letra observar e fer observar la dita capitulacio usatges constitucions privilegis e libertats del dit Principat e que a cascu sia fet lo degut e administrada la justicia com encara per lo jurament prestat en la acceptacio de la tutela del dit Illustre Primogenit siam tenguda conservar e deffendre los drets regalies e preheminencies qui a ell pertanyer se speren attes e considerat que per los magnifichs e amats consellers de la Majestad del dit Senyor Rey e nostres lo batle general e prothonotari embaxadors nostres les dites coses vos son stades largament deduhides. E per nostra part son stats pregats exhortats encarregats e requests les dites extraccio de
banderes e deliberacions al degut stat reduissen e tornassen lo que fins aci fet no es. Per tant a la indempnitat de les regalies prehemenencies e juridiccio de la Majestat del dit Senyor e del dit Illustre Primogenit e al benefici e repos del dit Principat provehint no volent permetre les dites regalies preheminencies drets e juridiccio esser leses o violades. Ab tenor de la present vos encarregam e exhortam requirim e manam quant pus stretament podem que encontinent revoquets e tornets (occitano; revoquéu, revoqueu; tornéu, torneu) al primer stat les dites extraccio de banderes deliberacions e tots actes procehiments e enantaments sobredits com a fets e attemptats nullament e sens permissio e no atorgats per la capitulacio sobredita ne altrament e com a perturbatius del
benefici e repos del dit Principat prejudicials lesius e occupatius de la juridiccio preheminencies e regalies dels dits Senyor Rey e Primogenit axi com creem e indubitadament confiam de vosaltres ho farets per aquella innata fidelitat e naturalesa que sempre han acustumat los cathalans haver a la reyal corona e bon zel al benefici e repos de la cosa publica del dit Principat. Oferint nos prompta quant suplicada serem e en tota manera observar a vosaltres e a cascu de vosaltres qualsevol concessions privilegis usatges constitucions e libertats per la Majestat del dit Senyor Rey e per nos en lo dit nom atorgades e encara los dits capitols a la letra e punir e castigar ab justicia si per algu o per alguns sera contravengut o en altra manera sera delinquit a la qual e no a altri la conexença castigacio e punicio predites pertany. Dada en Gerona a XXVII dies de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Estando todavía en presencia de los Diputados y Consejo los referidos embajadores, el tesorero mosen Juan Oliver entregó a aquellos la siguiente carta de la señora Reina.

Dona Joana per la gracia de Deu Reyna de Arago de Navarra de Sicilia etc. Tudriu del Illustrissimo Infant don Ferrando princep del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car e nostre fill Primogenit impubes governador general Darago e de Sicilia duch de Montblanch comte de Ribagorça e Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als reverents venerables pare en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del dit Senyor Rey e nostres los deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. Salut e dileccio.
A hoida nostra fama publica referint es novament pervengut que vosaltres temptarieu inquirir contra los magnifichs amats consellers e vicecanceller del Senyor Rey micer Francesch Marquilles doctor en quascun dret micer Pere Falco e micer Jaume Taranan
doctors veladors per nos assignats en les causes mogudes davant nostra Excellencia per part del procurador de la Majestat del Senyor Rey per causes e crims quis pretenen esser comesos apres la mort del Illustrissimo Primogenit don Charles de gloriosa recordacio per mossen Johan de Copons cavaller en gran e enormissima e atrocissima injuria de la persona propria de la dita Majestat e nostra e encara del Illustrissim Primogenit nostre molt car e molt amat fill en gran ofensa de Deu e violacio de la capitulacio per la Majestat del dit Senyor Rey atorgada. E encara a instancia e o suplicacio del amat conseller e tresorer del Senyor Rey mossen Galceran Oliver cavaller e den Marti Gual del regne de Mallorques en certs noms segons apar en los processos als quals nos referim e aço fariets (occitano; farieu, faríeu; haríais) pretenent lo dit vicecanceller e los dits veladors en persona nostra haver fets alguns procehiments contra usatges e constitucions e altres libertats del Principat de la qual cosa no pocha admiracio havem car com sabeu si vosaltres com a diputats solament preteneu per nos o per los dits vicecanceller e veladors esser fet contra dites constitucions e libertats a nos qui tenim loch de la Majestat del Senyor Rey e no a altri pertany la cognicio segons clarament apar per la constitucio que comensa Lo fruyt de les leys e dauriets (occitano) atendre en aquest tal cas que en lo dit negoci havem procehit tota vegada ab consell de notables homens de sciencia e en copia suficient e si volets (occitano) dir vosaltres dits deputats per vostre sol ofici com dit es que nos no podem haver manat haver los dits processos per causa de regoneixer cert si be es per vosaltres considerat trobareu lo contrari car encara que fos atorgat que no exint fora la vagueria les causes iniciades davant la Majestat del Senyor Rey o de son loctinent e encara de son Illustre Primogenit romanen al ordinari lo que no ha loch en lo cars present per moltes justes consideracions empero posat axi fos es ver que poria procehir si per nos no era manat voler haver los dits processos per regoneixer aquells segons dispose la dita constitucio a la letra la qual no solament ha hagut consideracio de la visio sola del proces mas que puixe esser rescrit lo que sera fahedor.
E jatsia en lo cas que tenim per molts respectes se pogues dir aquests causes pur les que han sguart a la offensa en la propria persona de la dila Majestat del Senyor Rey e nostra e del Illustrissim Primogenit per esser crim de lesa Majestat en lo primer cap et alias no caure en termens pus nos som dins lo Principat que sia dita causa de vagueria empero si e on lo contrari fos no adupte la constitucio qui comença Provehim ordonam e statuhim e encara la constitucio qui comença Preterea quia reservaciones per la qual es provehit no esser compres primogenit majorment loctinent general a la letra disposeu lo que es stat per nos provehit e la interpretacio no pertany a vosaltres dits deputats per nostre ofici qui devets a nos recorrer ab suplicacions per observança de dites constitucions e libertats juxta la dita constitucio qui comença Lo fruyt. E som certa que si haguessets demanats los advocats vostres e de la casa de la ciutat qui en nostre sacre consell han vist los processos e nostres procehiments pur hauriets (occitano; haurieu, hauríeu; habríais) sabut com los delictes per los quals lo dit mossen Copons es impetit son stats comesos apres del pretes guiatge per lo dit mossen Copons allegat e com degudament e sens lesio de les libertats del Principat es stat procehit. E si volets dir que vosaltres deputats e consell podets inquirir juxta la disposicio del huyten (o buyten) capitol tant mes recaem en major admiracio car com sabeu lo dit capitol a la letra considerat e la resposta per la Majestat del dit Senyor Rey al dit capitol feta no han loch quant instancia de part hi ha axi com de fet en lo present cas concorre e per la instancia e suplicacio per lo dit mossen Galceran Oliver per son interes feta e per lo procurador de la Majestat del Senyor Rey qui fa la instancia en aquell modo que faria qualsevol privat e poblat en lo Principat de Cathalunya e no par sia cosa digna solament de pensar que la Majestat reyal Princep e Senyor sia de menor condicio que son vassall en lo dit Principat concorre per semblant la instancia e suplicacio per lo dit Marti Gual en certs noms la causa del qual per qualitat de viduitat et alias es revocada e asi manifestament se conclou en manera alguna per vosaltres dits deputats e consell no poderse inquirir com afreturants en aquesta part de tota juridiccio e potestat. E deuriets (occitano; deurieu, deuríeu; deberíais) recordar vos que stant nos en aqueixa nostra ciutat fom suplicada per part vostra volguessem a alguns per vosaltres e per la dita ciutat destinats per mija del dit magnifich vicicanceller fer ostensio en nostre sacre concell de les instancies e suplicacions contra lo dit mossen Copons donades e axi per nos volents benignament a vosaltres complaure fou provehit e manat e de fet fonch executat. E no obstants les dites coses per vosaltres es stat attemptat e no cessats de fet enantar e procehir a la dita inquisicio en cas a vosaltres no licit ni permes ans expressament prohibit tant per los dits capitols com en altra manera nullament en gran derogacio e prejudici lesio e occupacio de les regalies superioritats jurisdiccio e preheminencies reyals lo que nos pot ne deu tollerar. E per tant vos dehim
exortam e encara manam inhibints expressament e de certa sciencia que encontinent cessats eus abstengats (occitano) totalment de la dita inquisicio actes e precehiments dessus dits notoriament attentas e de fet nullament e indeguda contra expressa forma e disposicio de la dita capitulacio e de les dites constitucions e altres drets revocant e reduhint al primer stament tot ço e quant per vosaltres es stat procehit e attentat segons que dit es en altra manera siau certs que a nos convendria per tuicio indempnitat defensio e conservacio de les diles regalies preheminencies superioritat e jurisdictio reyals procehir segons que per justicia trobariem esser fahedor. Dada en Gerona a XXVIIII de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - La Reina.

Después de leído el escrito y las cartas que preceden, cuyo contenido dio lugar a alguna censura por parte de los individuos del Consejo, acordaron unanimemente, que las nueve personas encargadas de este asunto se ocuparan de tales escritos, remitiendo luego las contestaciones que les pareciese necesario hacer, y además las provisiones que considerasen indispensables de ejecutar en tal ocasión.

21 DE JUNIO.

21 DE JUNIO.

Llegaron los embajadores, con los capítulos de la concordia, que había firmado ya la Reyna, aquel mismo día, a las ocho de la mañana; y habiéndose leído en consejo, como y también una caria acompañatoria, de dicha Señora, fue inmenso el gozo y la alegría que produjo tal noticia, así que, acordaron hacerlo saber, enseguida, a las universidades; y trasladados, con el señor Primogénito, los señores Diputados y Concelleres de la ciudad, a la capilla de Santa Eulalia, mandaron entonar un solemne Te-Deum, con acompañamiento de órgano y repique de campanas; previniéndose, además, que, en celebración de aquel acto, se hiciese en la ciudad, el día siguiente, fiesta completa.
Las cartas referidas y demás que se recibieron en este día se hallan a continuación.

Als molt reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Oyts vostres missatgers que ara derrerament nos haveu tramesos ço es lo venerable abat de Poblet magnifichs mossen Johan Bastida e En Johan Lull en tot quant de part de vosaltres dir nos han volgut considerants lo stament dels occorrents negocis e prosseguint aquell amor dileccio e benivolencia que la Majestat del Senyor Rey ha portat y porta al lllustrissimo Princep Primogenit fill seu e nostre molt car e molt amat e a sos vassalls e subdits signantment a vosaltres cathalans com si fills nos fosseu desigants tolre tots inconvenients e dans e procurar e incercar tot benefici repos e sossech de hon tots bens als Reys e princeps e a la cosa publica felicissimament succeheixen axi com en lo present Principat en nostre Senyor Deu speram succehiran a gloria e laor sua servey del dit Senyor Rey e nostre e benefici del dit lllustrissimo Primogenit e Principat lo dia present a les vuyt ores poch mes o menys de mati mijançant la gracia del Sperit Sant havem fermada la capitulacio en la forma per los dits tres vostres misatgers portada sperant en la virtut prudencia integritat e innata fidelitat de tots vosaltres cathalans que imitant vostres predecessors e actes lurs dignes de memoria mirareu al amor dileccio e devocio ab que lo dit Senyor Rey ab tota benignitat humanitat amor e clemencia vos ha tractat e prossegueix e satisfareu en tot ço que axi feels e virtuosos vassalls com vosaltres sou deuen satisfer envers son Rey e natural Senyor e en los fets de Castella e Navarra obrara tant vostra virtut e amor que no dubtam lo dit Senyor Rey sera e axi per vosaltres cathalans ben aconsellat servit e ajudat que obtindra no solament no esser veixat mes encara recuperacio de ço que li es injustament per lo Rey de Castella detengut. De tot extensament los dits vostres tres missatgers sen van informats. Remetem lo restant a les coses que per ells de nostra part vos seran referides. Dada en Vilafrancha de Penedes a vint e hun dies del mes de juny del any Mil CCCC sexante hu. - La Reyna.

Dirigitur dominis deputatis.
Molt reverends magnifichs e de grans providencies senyors. Sobre los fets del Principat nos ha occorreguts dos actes fahents grantment per lo Senyor Primogenit los quals crehem vostres reverencies e magnificencies no ignoren pero a major cautela havem delliberat tremetreus ne dos treslats. Per semblant ne tremetem al dit Senyor Primogenit a fi los negocis prenguen lo repos desigat. E sia molt reverends e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en custodia dels tots. De Leyda a XVIII de juny any Mil CCCCLXI. - A vostres honor e beniplacits prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Dirigitur domine Regine.
Molt alta e molt excellent Senyora.
De vostra Excellencia havem rebuda per los embaixadors de aquest Principat a aquella darrerament tramesos una letra que molt desijavem e vist lo contengut en aquella e hoit los dits embaixadors regraciam subiranament a nostre Senyor Deus la ferma per vostra Excellencia feta de nostra capitulacio suplicant a nostre Senyor Deus qui es retribuidor de totes gracies ho retribuisca a vostra gran Senyoria e confiu que Deus mediant nosaltres e tot aquest Principat serem promptes al servey de la Majestat del Senyor Rey e vostra. Resta Senyora molt alta per dar tot compliment que placia a vostra Excellencia trametre dema aquelles persones que plasent li seran per veure fermar lo Illustrissimo Senyor Primogenit e nosaltres la dita capitulacio car Deus mediant puscha hic sien haura bon compliment. E sia molt excellentissima Senyora la Sancta Trinitat guarda e proteccio de reyal persona la qual nos man lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXI del mes de juny any Mil CCCCLXI - De vostra alta Senyoria humils vassalls etc los diputats del General e consell etc.

De la bona nova de la ferma de la capitulacio.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorable e savis senyors. Vuy a les vuyt hores apres mig jorn son tornats los nostres embaixadors dels quals hir vos haviem scrit eren a nats a la lllustrissima Senyora Reyna per haver lo fi e conclusio dels afers o per gracia de nostre Senyor Deus nos han portada letra de la dita Senyora Reyna e nos han referit com la dita Senyora Reyna ells presents vuy a les vuyt hores de mati ferma la capitulacio a la sua Senyoria derrament (derrerament, darrerament, ultimament) presentada sens mudar tolre o anadir (se trobe afegir, afigir) hun mot (paraula a Fransa) ni una tilla de que resten molt aconsolats e alegres e retribuim laors e gracies a nostre Senyor Deus. Per vostra consolacio vos ne scrivim. E dema la dita Senyora deu enviar ja persones que vegen jurar la dita capitulacio al lllustrissimo Senyor Primogenit e nosaltres. Del que avant succehira sereu avisats. E sia senyors molt honorable e molt savis la Sancta Trinitat Vostra guarda. Dada en Barchinona a XXI del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la lllustrissima Senyora Reyna destinats.
Molt reverend e molt magnifichs senyors. Trametem vos la cedula que deveu presentar a la Illustrissima Senyora Reyna en casu de ruptura de la qual tantost que haureu sentiment nos ne scriviu ab correu volant. Car com sabeu en lo dit cas se ha a provehir en certes coses. E sia molt reverend e molt magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXI del mes de juny del any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

19 DE MARZO.

19 DE MARZO.

Sigue una súplica presentada por los religiosos de San Juan, relativamente a su viaje a la isla de Rodas.

A la gran providencia de vosaltres molt reverend egregis nobles e honorables deputats e consell lo Principat de Cathalunya representants.
Signifiquen los comanadors e frares qui son per seguir de present lo reverendissimo senyor mestre de la illa de Rodes a la dita illa e aquells cavallers e gentils homens e ciutadans e homens de viles qui sen deuen anar ab sa Senyoria per pendre labit del orde de Sant Johan dient que lo jorn prop passat per part de la Majestat de la lllustrissima Senyora Reyna es stada presentada a ells e alguns dells una letra de la dita Senyora patent del tenor seguent.
Dona Johana etc. inseratur et legatur etc. dada en Barchinona a XI del present de març ab la qual en efecte sots deute de naturaleza e faeltat son amonestats los dits comanadors e altres no seguesquen lo dit reverendissimo mestre en Rodes ans resten en Cathalunya per les causes e sots les grans cominacions en la dita letra compreses. Les quals volen aci per insertes esser hagudes. La qual letra e serie de aquella e manaments los dits comanadors e frares e altres predits han presa a gran molestia congoxa e intolerable e inaudit prejudici ab aquella humil reverencia ques pertany de la dita Senyora Reyna per moltes rahons signantment e per les seguents. La primera per la gran e extrema necessitat qui acorre per socorrer la dita illa de Rodes com sia certissimo lo perfido turch haver preparada gran armada per venir en aquest stiu sobre la dita illa per delir del tot aquella en gran dan vergonya e ignominia de la sancta religio christiana. E nos veu que les causes compreses en la dita letra sien en efecte e lo nombre de frares e comanadors e altres que de la senyoria de la Majestat del Senyor Rey sen va ab lo dit reverendissimo Senyor en Rodes no es tal ne tant que havent sguart a les causes per les quals e pres fundament en la dita letra se dega ne puxa pendre sufficient fundament aquell qui en letra es assumit ans es sens color alguna e se ha presumir que la causa sera de tal prohibicio es altra que no apar en scrits ab la dita humil e subjecta reverencia que damunt parlant. Item car en tal e tant inevitabla necessitat los dits frares e comanadors son mes obligats a la dita sancta religio e anar en Rodes per la dita causa que obeir a la dita Senyora e mes deuen obeir per justicia al dit reverendissimo mestre attes majorment quant es de major potencia e natura la causa urgent ells vagen e occorren a la dita illa que la ques preten per lur restar. Attes majorment e attentament considerat quant es de major fruyt lur anar que lur restar per lo poch nombre. Item car son obligats sens condicio alguna als tres vots entre los quals es de obediencia per la qual simplament son strets sens condicio alguna en aquest cas obeir al dit reverendissimo mestre majorment en cosa axi divinal e de tant alta natura e defensio de la fe christiana e confondre la perfidia dels infels. Item car par sie cosa cogitada que als frares e comanadors e altres qui sen van ab lo dit reverendissimo mestre sien fets tals manaments e no a algu altre de altra condicio de gents. Item car es la dita letra e manament contra les vulgades constitucions de Cathalunya e privilegis de la ciutat de Barchinona en les quals es consentida libertat a tots los poblats en Cathalunya que puixen liberament anar per mar e per terra ahon vullen. E axi son les dites letres e manament contra aquesta libertat majorment com vajen no en terra de enemichs del Senyor Rey mes contra enemichs de nostre Senyor Deu e de la sancta religio christiana e axi de la Majestat del dit Senyor Rey e de la dita Senyora qui son christianissimos. Item car si es be avertida e considerada la dita letra es en moltes coses qui per lur serie se poden per tantes sapiencies attendre contra la nova capitulacio. Item car es molt scandalosa en les nacions stranyes e majorment presentada en lo punt que lo dit reverendissimo senyor se deu partir. E per tant per part dels dits comanadors frares e altres predits a vostres grans reverencies e providencies es suplicat vos placia ab los remeys e migans deguts e pertanyents dar prompte remey e obra la dita letra e tots manaments daquen sortits sien revocats e tornats al primer stament. Majorment com lo reverendissimo senyor e mestre e tots los qui van ab ell son guiats per lo honorable regent la vegueria de Barchinona e la dita letra e manament passarien en violacio del dit guiatge contra usatges de Barchinona e constitucions de Cathalunya e privilegis de Barchinona. - Altissimus etc.

En otra sesión del mismo día, presentóse el señor de Montperons, veguer de Narbona (hay una raya sobre Narbona, pero no es virgulilla, va de abajo arriba en diagonal, parece Ñarbona) (según expresa el registro) y embajador del rey de Francia, el cual entregó al Consejo la carta que sigue.

A nos treschers et grans amis les deputes (los diputats o deputats van de putes, que pague lo General) et esleits du Principat de Cathalogne.
Lois par la grace de Dieu Roy de France. Treschers et grans amis. Pour certaines plaintes et clameurs qui fayt nos ont ste nagueres daucuns de nos subjets a locten... de certaines marques encommanes comme lon dit entre nos de subgets et les votres. Comme bien desplaisants que sommes de telles et semblants differences et desirans de tout notre cuer a ce que bon appoinctement si preigne. Nous envoyons prontamant devers vous notre ame e feal conseillier Ie seigneur de Mont Perons viguier de Narbonne pour a plain vous informer de notre intencion et vouloir sur ce si vous prions que a tot ce que notre dit conseiller vous exposera et requerra de notre part vous adronstez plaine foy et creance tout ainsi comme a nous mesmes et en vous en avons la fiance. Donne a Sametes le XIX jorn de fevrier. - Loys.

Manifestando después verbalmente el sobredicho embajador, que su objeto era tratar del arreglo de las marcas, suplicó a los señores Diputados se sirviesen ocuparse de este asunto que tan divididos tenía a los franceses y a los habitantes del Principado, en favor del cual tenía muy buena voluntad el rey de Francia; y retirado el embajador, nombróse una comisión de seis personas para que examinasen el asunto y diesen cuenta al Consejo.
El mismo día, recibieron los señores Diputados y Consejo las cartas que siguen.

Als reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres. Per altres nostres letres vos havem scrit com arribada en aquesta ciutat e sentint lo ajust dels pagesos de remença en lo castell de Santa Pau ab deliberacio de nostre sacre consell trametem de fet alla los veguer de Gerona mossen Jaume Janer algutzir e micer Pere Montmany advocat fischal de la cort de la majestat del Senyor Rey ab provisions nostres per deasjustarlos (desajustarlos). E axi en aquesta hora que son dues hores pres mig jorn havem reebud una letra dels dessus dits feta lo present dia per la qual nos donen avis los dits pagesos esser se desajustats. E per que creem vosaltres e los consellers de aqueixa ciutat als quals axi mateix ne scrivim hi trobareu plaer vos ne donam avis sperant en nostre Senyor que puys lo dit desajust ses fet sera facil cosa mediant lo seu adjutori e la forma que si enten administranthi com tenim voluntat justicia reposar lo dit negoci en manera que sera satisfet al servey de Deu de la Majestat del Senyor Rey e repos de aquest Principat. Dada en Gerona a XVIII de març any Mil CCCC sexanta dos.
- La Reyna.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Axi com havem scrit per altra letra a vostres reverencies la Senyora Reyna havent feta provisio sobre la congregacio dels pagesos de remença vuy havem sabut certament los dits homens se son deseplegats e la sua Senyoria continuament enten en la dita faena. La qual creem succehira en tal forma que nostre Senyor Deu ne sera loat a gran benefici de la cosa publica de tot lo Principat. La Trinitat Sancta mantinga vostres grans e magnifiques reverencies. Scrita en Gerona a XVIII de març del any Mil CCCCLXI. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

El mismo día, en otra sesión, manifestaron los encargados del asunto de los remensas la razón que les había inducido a escribir a la señora Reina, explicándole la causa que tuvo la Diputación para colocar las banderas encima de la puerta de su casa; y aprobado el contenido, se señaló la persona que había de llevar las referidas cartas a dicha señora, el cual fue micer Pedro Severtes, síndico de Tortosa.
Siguen las mencionadas cartas, junto con las instrucciones dadas al indicado Severtes.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Apres la partida feta per vostra Serenissima Excellencia de aquesta ciutat som stats molt frequentadament certificats dels continuats ajusts moviments e actes illicits fets per los homens vulgarment dits de remença e altres en moltes parts de aquest vostre Principat e assenyaladament com eren sobre la vila de Santa Pau gran nombre dells forçants intrar aquella per força darmes. Les quals coses ab les precedencies de no voler ans expressament recusants pagar tasques censos e altres drets e resistencies a lurs senyors e o oficials de aquells e altres molt impertinents actes fets. Vistes quan sien detestables e de mal eximpli car no solament son en ofença de la Majestat divina mas encara en gran desservici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de vostra Altesa e del Illustrissimo Primogenit e tiren a total subvercio del bon estament orde e repos de aquest dit Principat per los quals e altres bons sguards ha convengut intrar en pensament e ab intervencio de aquesta ciutat fer certes deliberacions e entre les altres de traure axi com de fet lo dia prop passat hora tarda son stades tretes les banderes a respecte tota via com altra no sia ne sera nostra intencio de fer e procurar coses que sien a laor de nostre Senyor Deu servici de la dita Majestat e de vostra Celsitut e del dit Illustrissimo Primogenit e tranquillitat e repos del dit Principat.
(Con las leyes de entonces, al imbécil de Joaquinico Torra le hubiese costado caro lo que hizo. Lo mismo con otros sediciosos catalanes, fugados, etc.)
Notificants adonchs les dites coses a vostra alta Serenitat humilment e devota suplicar aquella sia de merce sua vulla compendre e fermament creure nosaltres en fer les coses predites esser stats moguts per los sguarts dessus dits los quals prenen fundament e succehexen a servey del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del dit Illustrissimo Primogenit car altrament en fer les dites delliberacions no recaygueren com aquells qui sempre fidelissimament teniu la intencio e voluntat directes al dit servici e a la conservacio de la republica (con Rey, Reyna, corona) e per conseguent de la reyal corona del dit Excellentissimo Senyor Rey e de vostra Serenitat e del dit lllustre Primogenit segons de totes aquestes coses mes amplament per micer Pere Severtes trames per part de aquest consell sera certificada vostra Excellencia. La qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere ab tota felicitat largament segons desige. Scrita en Barchinona a XVIIII de març any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - De vostra Excellencia. - Humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Instruccions per los molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable micer Pere Severtes sindich de Tortosa de les coses que ha a fer ab la Serenissima Senyora Reyna.
Primerament lo dit micer Pere Savertes hira via dreta e com mes prest pora a la ciutat de Gerona o lla hon la dita Serenissima Senyora Reyna se atrobara a la qual precedents humils e devotes recomendacions ab besament de mans de part del dit Principat liurara la letra que sen porta dirigida a la sua Altesa de part dels dits deputats e consell.
La qual letra liurada explicara a la sua Serenitat ab paraules pertinents e accomodes lo afecte de aquella de la qual per son avis sen porta copia. E continuant son rahonament dira que no sia alguna maravella a la sua Celsitud la extraccio feta de les banderes cum certissimament nos sia fet a altres respectes sino a servici de la Majestat del Serenissimo senyor lo Senyor Rey e de la sua Altesa e del Illustre Primogenit e a conservacio repos tranquillitat e bon stament del seu Principat seguints les delliberacions per los dits diputats e consell ab intervencio de la ciutat de Barchinona fetes de asistir la gent darmes delliberada conduir en fer observar les letres e manaments de sa Senyoria proceides e als pagesos dits de remença dirigides. Les quals no son stades obtemperades e encara als senyors de aquells qui sien conservats en lurs drets. E que les dites banderes son exides per la dita raho e encara contra tots aquells qui en desservici de la dita Majestat e de sa Altesa e del lllustrissimo Primogenit tracten contra la capitulacio. Pero que la sua Senyoria pot esser certa que en exequutar les dites deliberacions los dits diputats e consell se hauran attentament e menejaran les coses degudament e ab tal orde que succehiran sens falla a laor de nostre Senyor Deu servey de la dita Majestat e de la dita Senyora Reyna e del Illustre Primogenit e repos del dit Principat.
E suplicara lo dit micer Pere la Excellencia de la dita Senyora Reyna sia de merce sua vulla provehir en fer e manar reposar los moviments dels dits pagesos e altres e en castigar les resistencies e actes illicits detestables e de mal eximpli per ells temerariament comesos per manera que a ells sia castich e a altres eximpli e que daqui avant sien recordants fer o temptar tals e semblants actes axi leigs greus e desordenats quin fruyt porte.
Mes avant lo dit micer Pere se informara en Gerona ab les XVI persones havents carrech del fet de les remençes per los staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona en comu e en particulars e ab los jurats de Gerona e encara ab totes altres persones que li parra en quin punt stan los dits fets de les remençes e com han succehit fins aci e ques deuria fer per totalment reposar aquests. E de tot fara memorial lo dit micer Pere per quen puxe fer clara relacio.
E fetes totes les coses dessus dites lo dit micer Pere Savertes de continent sens divertir a altres actes demanada licencia a la dita Senyora Reyna partira e tornara als dits diputats e consell per fer relacio de les coses que exequutades haura en virtut de les presents instruccions. Dada en Barchinona a XVIIII° de març del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega.
E per que los dits deputats per lur ofici per observacio de constitucions e leys de la patria scriven a la Senyora Reyna a instancia dels cavallers de Sant Juan ab la present vos es dada facultat de liurar les letres a la dita Senyora Reyna e suplicar per la observança de les dites constitucions e leys. Per aço empero vostra expedicio no sia dilatada. Data ut supra.

A continuación de este documento se halla la carta que sigue.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e consell general de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Crehem a noticia vostra es plenament pervenguda la novitat que dies ha fan los homens vulgarment dits de remença e altres en no voler ans expressament recusants pagar tasques censos e altres drets a que son tenguts e encara los moviments per ells fets e resistencies comeses e altres actes illicits e de mal eximpli no obstants letres e manaments reginals los quals obtemperar han recusat. E com la Excellencia de la Senyora Reyna ab lo Senyor Primogenit son anats vers Gerona per reposar les dites coses. Apres empero de la sua partida ha contingit que los dits homens han fets e fan continuament ajusts moviments e actes molt greus e desordenats e assanyaladament son anats e stan vuy en dia sobre la vila de Santa Pau gran nombre dells forçants intrar aquella per força darmes proferints moltes paraules e fahents de fet actes qui no solament son en ofensa de la Majestat divina mas encara en gran deservici e del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e Illustre Primogenit e tiren a total subversio e extermini del bon stament orde e repos de aquest Principat. Per la qual raho e altres bons respectes a nosaltres ha covingut intrar en pensament e ab intervencio de aquesta ciutat deliberar que sia fet sforç de gent de cavall e a peu per asistir en fer obtemperar les letres e manaments reginals e encara als senyors dels dits pagesos que sien conservats en lurs drets. En lo dia prop passat hora tarda foren tretes les banderes per la dita raho e encara contra tots aquells qui en desservey de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e Senyora Reyna e Senyor Primogenit e destruccio de la lur cosa publica tracten contra la capitulacio. E per que es digna cosa vostres savieses sien certificades de totes les dites coses per ço vos ne fem lo present avis. Mes avant com unitat pau e concordia sien molt acceptes a nostre Senyor Deu e una de les precipues coses a conservacio de la cosa publica. Vos pregam e encarregam que si entre vosaltres o en aquexa ciutat ha bandositats o diferencies algunes vos placia ab gran cura e diligencia entendre en pacificar e reposar aquelles. Car axi ho fem nosaltres e aquesta ciutat. E per quant les faenes que concorren son grans e porien succehir majors vos pregam e encarregam trametau aci o substituisquau de continent persona o personas notables e de experiencia qui per aqueixa ciutat entrevinguen en nostres consells axi com es ordonat e acostumat es deu fer juxta forma de la dita capitulacio per manera que les coses qui tots toquen a tots sien notes e manifestes e per tots sien menejades a laor de nostre Senyor Deu del dit Senyor Rey e de la Senyora Reyna e Senyor Primogenit repos tranquillitat e benavenir de la cosa publica del dit Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda vostra. Dada en Barchinona a XVIIII° de març any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Fueron enviadas copias de la carta que precede, a manera de circular, a las principales municipalidades del Principado, a los cabildos eclesiásticos, y a algunos abades y señores más notables del país; remitiéndose, además, la carta que sigue.

Al honorable senyer En Luis Dolzinelles donzell diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Honorable senyer. Nosaltres havem scrit a les universitats e alguns prelats e barons e altres de aquest Principat avisants los de les causes per les quals son recayguts en traure les banderes. E per que serie molt tedios scriuren particularment a tots los cavallers gentils homens e altres a noticia dels quals rahonablament deuen les dites coses prevenir per ço havem deliberat trametreus dins la present copia de la letra que per la dita raho feta havem. Dehints e manants vos que aquella mostreu a tots los cavallers e gentils homens poblats en aqueixa ciutat e altres qui si atrobaran per manera que de la veritat sien certificats. Dada en Barchinona a XVIIII° de març any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Escribióse en igual sentido a otros muchos Diputados locales, incluyéndoles copia de la otra carta a que la anterior se refiere, aunque solo hasta el párrafo que empieza mes avant etc., y encargándose, además, en la que se dirigió al diputado de Momblanc, que de la primera enviase también copia al abad de Poblet.