Mostrando las entradas para la consulta nuncios ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta nuncios ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2020

XCIII. Reg. n. 1897, fol. 231. 10 mayo 1390. (aragonés)

XCIII. Reg. n. 1897, fol. 231. 10 mayo 1390.

Pateat universis quod nos Johannes etc. in nostri presencia existentes Johannes Luppi de La Ran vicinus Dazuara et Michael Royo vicinus de la Torre los Negros nuncii et procuratores comunitatum aldearum civitatis Daroce prout de eorum procuracione constare vidimus per quoddam publicum instrumentum actum in loco de Carinyena XXIII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXX et clausum per Dominicum Johannis Esquierdo vicinum loci de Romanos notarium publicum regia auctoritate per totum regnum Aragonum obtulerunt in scriptis capitula que sequntur.

Los capitules infrascriptos presientan al senyor rey Johan Lopez de La Ran vezino Dazuara scrivano de la comunidad de las aldeas de Darocha e Miguel Royo vecino de la Torre los Negros procurador de la comunidad sobredita mensatgeros e procuradores de la dita comunidad segund consta por carta publica feyta en el lugar de Carinyena a XXIII dias del mes de março del anyo de la nativitad de nuestro senyor Dios MCCCXC et cerrada por mano de Domingo Johan Squierdo vezino de Romanos notario publico por auctoritad del senyor rey por todo el regno Aragon: los quales capitoles supplican por el dito senyor rey seyerles provedidos e en privilegio a la dita comunidad atorgados.
Primerament supplican que el scrivano procurador et sesmeros de la dita comunidad con los nuncios de las ditas aldeas convocados et congregados a plega general dita de sant Miguel present consincient auctoridad e decreto prestant o atorgant el procurador general de la illustre e magniffica senyora dona Yolant por la gracia de Dios reyna Daragon de la qual durant la vida daquella son las rendas espleytos et esdevenimientos de la dita comunidad: e despues fin de la dita senyora present consincient auctoridad et decreto prestant el bayle de Aragon general puedan fazer statutos et ordinaciones a cierto tiempo o imperpetuu e los factos et ordenados revocar segund que a los ditos procurador general de la senyora reyna officiales prohomens e plega sera visto seyer expedient et provechoso a servicio del senyor rey e bien avenir de la dita comunidat de las ditas aldeas: los quales statutos e ordinaciones hayan tanta firmesa e valor como si por el senyor rey eran factos et ordenados. Item que el scrivano procurador e sesmeros de las ditas aldeas sin plega non puedan fazer ni fagan de los bienes de la dita comunidad dono manda ni otra gracia alguna a prelados nobles cavalleros infançones ni a otro alguno: e si de feyto lo faran que aquello paguen et satisfagan del suyo proprio los ditos officiales con qualesquiere danyos interesses e expensas que a la dita comunidad coverna (convendrá) fazer e sostener por la dita razon. Item que daqui adelant no haya benefficiado alguno en las ditas aldeas pero que scrivano procurador sesmeros e nuncios de los lugares de la comunidad de las ditas aldeas assaber dos hombres de cada una sesma de las ditas aldeas qui seran esleydos por cada una sesma de aquellas qui seran en la plega general puedan satisfer a los trebellantes qui trebellado hauran per las ditas ditas aldeas todos concordes o la mayor partida ensemble con el procurador general de la dita senyora. E los sobreditos scrivano procurador sesmeros e hombres sleydos decontinent como sera fecha la dita eleccion ante que en cosa alguna procedan juren en poder del dito procurador general de la dita senyora sobre la cruç e los sanctos quatro evangelios de nuestro senyor Jesuchristo ante ellos puestos e corporalmente toquados de bien e leyalment et justa quanto el conoscimiento daquellos bastara toda parcialitat postpuesta satisfazer a los ditos trebellantes assi que por odio non diminuiran al trebellant o trebellantes aquello que dignament moreceran ni por amor ni otra affeccion mandaran mas dar o retribuir a los ditos treballantes de aquello que justament e licita meresceran considerando el treballo de aquellos. Item que como por evident necessidat e utilidad de las aldeas sobreditas et del comun daquellas se hajen a diputar mensatgeros o nuncios al senyor rey o a la senyora reyna a cortes o a otros algunos lugares que no puedan seyer esleydos sino en numero de dos companyeros e no saquen mas sueldo sino por dos hombres e aquellos sean sleydos por el scrivano procurador e sesmeros de las ditas aldeas todos concordes o la major partida: et aquellos dictos mandaderos assin esleydos sean tenidos de jurar en la forma sobredita de bien e lealment haberse en la dita mandaduria en las cosas por las quales embiados seran e si el contrario fazian que aquello no haya efficacia alguna e los ditos mandaderos sean tenidos a todo danyo que por la dita razon vinies a la dita comunidad et finquen perjurios e no puedan haver daqui adelant en las ditas aldeas officio ni benefficio. Pero si el negocio sera tan arduo al qual mas se requieran de dos mandaderos e los ditos mandaderos seran de tal stamiento que en sus propios negocios no hayan costumbrado caminar sin companyero o otro hombre que en los ditos casos los ditos officiales puedan esleyr et deputar aquellos mandaderos qui veran seyer necessarios et mandar dar sueldo por dos hombres con sus cavalgaduras a aquell qui juxta su estamiento haura costumbrado levar e levara con si un hombre cavelcando: e que los ditos scrivano procurador e sesmeros en las ditas mandadurias no esleyan (elijan) ni puedan sleyr (elegir) de si mismos sino uno tant solament aquell qui mas querran e los otros hayen a sleyr de los otros mas ydeneos (ydoneos, idoneos) e sufficientes de las ditas aldeas segund que la qualidat del negocio lo requiera. Item que en el tiempo advenidero el libro ordinario e el extraordinario sean factos et ordenados en publico en presencia del procurador general de la dita senyora reyna qui agora yes o por tiempo sera e de los scrivano procurador sesmeros et nuncios de las ditas aldeas que a la dita plega general embiados seran todos concordes o la major partida con el dito procurador general ensemble e que el scrivano qui agora yes o por tiempo sera sea tenido de dar copia de los ditos libros ordinario et extraordinario a los sesmeros de las ditas aldeas e a qualquiere dellos si la querran a costa e messio de los demandantes. Et que de los sobreditos libros ordinario e extraordinario e de todas e qualesquiera quantias que el dito scrivano por part de las ditas aldeas recebido et administrado haura el dito scrivano sea tenido de dar conto a los ditos procurador general officiales et nuncios de las ditas aldeas ajustados ensemble en la dita plega general con albaranes e apocas en forma publica de todas aquellas quantias que en los ditos libros ordinario et extraordinario notadas seran o en otra manera despendido hauran justament de quantia de vint solidos a suso: e si el contrario facto sera non II sea recebido en conto. Et por esta manera se observe e hayan a dar conto los ditos scrivano e procurador de las ditas aldeas de todas quantias que espendidas hauran en los tiempos advenideros. Item que los officios de la scrivania procuracion e el alcaydio de Peracenç se muden de anyo en anyo e de sesma en sesma en tal manera que todas las sesmas de las ditas aldeas echen suertes sobrel officio de la dita scrivania e de aquella sesma que cadra la suert sea esleydo scrivano por el otro scrivano e procurador los officios de los quales deven espirar e por los sesmeros la hora nuevament esleydos e dos hombres de cada una sesma esleydos por cada una de aquellas con el procurador general de la dita senyora reyna ensemble: los quales ditos scrivano procurador sesmeros e hombres esleydos e diputados ante que en la dita eleccion procedan juren sobre la cruç e los sanctos quatro evangelios en poder del dito procurador general e present tota la plega sobredita de bien e leyalment haverse en la dita eleccion. Item que el dito scrivano qui esleydo deura seyer sea hombre letrado qui sepa leyr e scrivir e natural de las ditas aldeas e vezino estant e casa tenient en la dita sesma en la qual sea esleydo cinquo anyos ante passados o fijo de pechero de aquella misma sesma e natural de las ditas aldeas el padre del qual sea estado casa tenient por cinquo anyos ante passados en la sesma do sera esleydo: e que la sesma que el dito officio de la scrivania haura por vigor de la dita suert no pueda echar ni eche suert en el ditto officio entro a tanto que todas las otras sesmas sean agualadas por suertes del ditto officio e agualadas principien segund dito yes todas las ditas sesmas en la forma sobredita inperpetuum. E semblantment sea fecho de los ditos officios de procuracion e alcaydio del castiello de Perasenç. Et que la sesma en la qual el officio de la dita scrivania por suert cadra non pueda echar ne eche suert por el officio de la procuracion ne por el dito alcaydio aquell anyo nec e converso. E que los dittos officiales yes assaber scrivano e procurador hayan de salario cada uno dellos cada un anyo que los ditos officios regiran cada seyscientos solidos jaqueses. Et el alcayde del dito castiello haya mil solidos jaqueses tan solament fincado los hervatges del dito castiello e Dalmohaja a volundad de la dita comunidad. Et quel procurador de las ditas aldeas qui agora yes e por tiempo sera ste cassa tinent durant el tiempo de suo officio en una de las ditas aldeas yes assaber dentro quatro leyguas de la ciudad de Darocha et el scrivano tenga la taula asi mismo dentro quatro leyguas de la dita ciudad es assaber del rio de Exilota enca la partida de la ciudad de Saragoça: et que den fianças abonadas los sobreditos scrivano procurador e alcayde por razon de los ditos officios en la dita plegua general con aquellas obligaciones et renunciaciones que a los sobreditos procurador general et hombres buenos a la plega ajustados bien visto sera. Item que los sesmeros de las ditas aldeas sean esleydos por los de cada una sesma yes assaber uno de cada una sesma de los mas abtos e sufficientes de las ditas sesmas et de anyo en anyo e hayan su pension segund costumbrado yes: es assaber cada dozientos solidos jaqueses: e los ditos sesmeros sean vezinos et casa tenientes en cada una de las ditas sesmas et que fagan residencia continua e personal en aquell lugar de la dita sesma do seran vezinos. Et en caso que alguna sesma non concuerde en la eleccion de su sesmero fazedera que en aquell caso el procurador general de la dita senyora reyna e los otros officiales de la dita comunidad o la mayor partida de aquellos ensemble con el dito procurador eslian (elijan, de esleir: elegir) sesmero de la dita sesma de los mas idoneos et sufficientes. Item quel castiello de Muntreal sea acomendado por los ditos procurador general scrivano procurador e sesmeros de la dita comunidad a un hombre del dito lugar vezino e peytero de aquell con pension de cinquanta solidos jaqueses por el tiempo que a los ditos procurador general scrivano procurador e sesmeros sera visto. Item que si por ventura alguno de los ditos officiales yes assaber scrivano procurador sesmeros e alcaydes no usaran bien de los dittos officios que aquell qui mal usara pueda seyer removido por el procurador general e otros officiales e hombres buenos de cada una sesma qui sleydos seran por cada una de las ditas sesmas toda hora que a ellos bien visto sera: e el dito officio puedan acomiendar a otro hombre sufficient de aquella misma sesma. Item que si por aventura acaecera que algun hombre vezino de las ditas aldeas o de alguna de aquellas impetrara o fara impetrar del senyor rey o de la senyora reyna o de qualquiera otro senyor cartas algunas de privilegio o de concession siquiere de gracia rogarias o mandamiento por haver siquiere obtener officio alguno e alcaydio de la dita comunidad que aquella gracia siquiere concession et privilegio rogarias o mandamiento sean nullos et de nenguna valor et que por virtud de las ditas letras non pueda seyer feyta alguna provision de los ditos officios ad aquell antes aquell qui las cartas de gracia o concession siquiere privilegio rogarias o mandamiento haura por si o por otro obtenido encorra en pena de dieç mil solidos jaqueses pagaderos sin remedio alguno pora los cofres del senyor rey la meitat e la otra meitat pora la dita comunidad: e que dalli adelant perpetualment sea privado de todo officio et benefficio yes assaber de scrivano procurador o sesmero o de alcaydio alguno de las ditas aldeas siquiera comunidad e sea havido por infamis. Item que el privilegio clamado de los capitoles que fue dado en Barchinona XIII die aprilis anno a nativitate Domini MCCCLXXX sexto et el privilegio clamado del biennio el qual fue dado en Saragoça XXI die januarii anno a nativitate Domini MCCCLXXX primo sean et finquen cassados revocados et anullados a todos tiempos. Item que en todos los lugares en do yes espressado dessuso procurador general de la senyora reyna se entiendan durant el tiempo que la senyora reyna haura por cambra la dita comunidad: et que apres por aquella misma forma haja a entrevenir en las ditas cosas e cada una daquellas el bayle general Daragon qui la hora sera. Per los presentes empero capitoles e cosas contenidas en aquellos no es entencion de las ditas aldeas ne habitantes en aquellas perjudicar a otros privilegios o concessiones atorgadas o fetas a las aldeas desuso ditas antes aquellas quieren que finquen en su firmeza e fuerça et valor exceptos los dos privilegios de que de part desuso yes facta mencion los quales quieren et suppliquen que sean havidos por revocados cassados et anullados.

- Supplicantes humiliter nobis ut predicta capitula et contenta in eis concedere statuere providere et ordinare de assueta nostra clemencia dignaremur cum bonum publicum aldearum predictarum concernerent. Cui supplicacioni annuentes tanquam consone rationi et utilitate universitatum locorum predictorum et singularium ex eisdem super hiis prospecta quam propriam reputamus et propter servicia inde per dictas aldeas nobis prestita: tenore presentis capitula inserto desuper et contenta in eisdem concedimus providemus statuimus et ordinamus revocatis duobus privilegiis predictis que hujus serie revocamus cassamus et anullamus. Et ut melius observentur compleantur et teneantur inviolabiliter et ad unguem capitula eadem per nos et successores nostros quoscumque promittimus et in animam nostram per Dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia nostris manibus corporaliter tacta juramus contra predicta vel aliqua de eisdem non venire vel facere quoquo modo quinimo observare et observari facere per quoscumque officiales et domesticos nostros ac personas quascumque. Mandantes universis et singulis officialibus nostris qui nunc sunt et erunt pro tempore ac locatenentibus eorundem quatenus contenta in preinsertis capitulis teneant firmiter et observent et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione: quicumque autem auso temerario ducti aliquid contra predicta attentare presumpserint iram et indignacionem nostram se noverint incurrisse.
Datum Perpiniani decima die madii anno a nativitate Domini MCCCLXXXX regnique nostri quarto. - Sig+num Johannis etc. qui predicta concedimus providemus statuimus et ordinamus pariterque juramus et sigillum magestatis nostre in pendenti jussimus apponendum. - Rex Johannes. - Testes sunt inclitus infans Martinus dux Montisalbi Garsias archiepiscopus Cesarauguste Johannes comes Impuriarium Petrus comes Urgelli et nobilis Gilabertus de Crudillis miles. - Sig+num Bernardi de Jonquerio secretarii dicti domini regis qui mandato ejusdem hec scribi fecit cum literis rasis et emendatis in lineis X qui et in XLIII rio ducti aliquid contra predicta et clausit. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio.


lunes, 2 de marzo de 2020

CXIX, reg 945, fol 214, 5 mayo 1385

CXIX. 

Reg. n. 945, fol. 214. 5 may. 1385.

In Dei nomine pateat universis quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum etc.
attendentes per venerabiles patres nobiles dilectos et fideles
nostros Raimundum Elnensem Garciam Vincensem episcopos
Berengarium de Angularia electum confirmatum Gerundensis
ecclesie Galcerandum de Villanova et Michaelem de Sancto Johanne
archidiaconos in dicta ecclesia Gerundensi
nomine capituli ejusdem Guillermum de Fontibus officialem episcopi
Barchinone nomine ejusdem episcopi Petrum Vilana
archidiaconum majorem Urgellensis ecclesie
nomine episcopi ipsius fratrem Raimundum de Rajadello
nuncium fratris Guillelmi de Guimerano prioris
Cathalonie Andream vicecomitem Insule et de
Caneto Dalmacium de Queralto Guillelmum de Argentona et
Guillelmum de Nogaria milites Johannem Serra et Johannem de
Vallesicca licenciatum in legibus nuncios Barchinone
Macianum Castilionis legum doctorem et Johannem Gralla nuncios
civitatis Ilerde Vitalem Grimau et Franciscum Castilionis
legum doctorem nuncios ville Perpiniani Ludovicum
Strucii et Petrum Guillelmi Sunyerii nuncios civitatis Gerunde
qui cum aliis diversis prelatis ecclesiasticisque personis baronibus
militibus civitatibus villis et locis Cathalonie principatus
nostri fuerant litteris evocati pro colloquio consilioque habendis
cum eis supra quibusdam negociis comodum et honorem nostrum ac
reipublice regnorum et terrarum nostrarum potissime
principatus jamdicti non parum tangentibus nobis fuisse
reverenter oblata capitula subinserta nosque ipsis capitulis
responsiones fecisse descriptas in fine cujuslibet eorundem: et demum
inter nos et superius nominatos producta fuisse et penitus concordata
capitula et responsiones ipsa ut hic per ordinem sunt
descripta.


Molt alt e molt excellent princep e
senyor com vos ab letres vostres hajats
appellades certes persones de la esgleya e dels barons
e cavallers e de les ciutats e viles reyals de Cathalunya
per haver coloqui et consell dells sobre alscuns
affers vostres tocants vos senyor e vostra corona per
la qual rao les persones per vos appellades son stades
ajustades davant vostra senyoria: e vos senyor
hajats fet explicar per micer Guillem de Vallsecca
vostre vicecanceller que com vos senyor hajats fet
convocar lusatge Princeps namque per rao deles
companyes darmes qui de la part de França son
entrades en Cathalunya per debellar e dampnificar
aquella e per aço sia stada feta una covinença
per molts de pagar lo mes certa quantitat per foch
la qual cosa se diu esser importable a la terra: la
qual covinença o la rao de pagarho encara dura com les
dites gents son encara en la terra dampnificant aquella e vos
senyor vullats haver sobre aço colloqui et
consell posantvos en tota via raonable et comportable a
la terra: per ço les dites persones haut sobre aço
consell e deliberacio vos donen senyor lo consell
seguent:
ço es que entenen per foragitar
les gents darmes stranyes que huy
son en Cathalunya a vos senyor deure bastar de lançes
DC e D pillarts e D ballesters: de la qual gent L
lances e C pillarts sien en Rossello
per obviar que mes gents darmes no entren en
la terra com vos senyor hajats certs ardits que mes
nich volen entrar: remetent tot aço a arbitre
vostre o del capita: e que alscunes lances les quals
sera vist al dit capita correguen la terra on les dites gents darmes
se son enfortides e ab tota la romanent gent se pot
posar setge en aquell loc o locs que les dites
gents darmes tenen dins lo dit comtat et que una
galea stiga en la mar per ço que les dites
gents darmes vianda o altres secors per la mar
no pusquen haver: et que aquesta gent darmes sia
pagada a II meses qui compten lo primer dia del mes
present: et si dins aquets dos meses no haura fi
aquella que deu que dur per altre mes apres seguent
pagant senyor mig flori lo mes per foch attesa
la subvencio ja pagada e attesa la pobresa de la
terra e la carestia que es en aquella: et passat
aquest temps vos senyor e la terra romanga cascun en son
dret del dit usatge no contrastants alscunes
covinences qui sien per qualsevol paraules ne
ab qui stades fetes ab vos senyor les quals
daqui avant no puguen haver loc ans sien
haudes per casses e nulles. Et per ço
que totes les dites DC lances de fet servesquen pus
sen fa la paga: que la mostra se faça en manera que
alcu no sen partesca ne una persona o cavall
pusquen esser compresses II vegades o mes en la dita
mostra et que cessant senyor lo dit usatge la subvencio
damunt dita ces. Plau al senyor rey: axi empero
que si lo dit mig flori no basta a la dita companya quey
sia fet compliment per los del principat de Cathalunya mas sie entes que I no sia
obligat tengut ne executat per altre. Consellen mes
senyor que per ço com la terra es fort carregada axi
per la gran e importable subvencio que ha feta
del temps passat com encara per aquella queus ha a fer
per III meses sdevenidors inclus lo
present mes per occasio de la convocacio del dit usatge: queus
placia senyor de passar e atorgar a aquells qui no han pagat
de mijant marz a ença pus prop passat
que responguen e paguen segons la subvencio que ara senyor vos
enten a fer ço es de mig flori. Plau al senyor rey.
Consellen mes senyor que tota la moneda que daço exira
axi del temps passat com del sdevenidor vinga en
ma de persones elegidores per la terra les quals persones hajen
la dita moneda a convertir en paga de les coses damunt dites e no en
altre en hajen a retre compte a la persona o personas
que sobre aço seran assignades per part de la terra: e lo
senyor rey enten e vol que la recepcio de tot ço qui es
degut per raho del usatge sesguard a les
personas qui per los del consell hi seran ordenadas
axi que son tresorer non haja res a reebre:
mas que per satisfer a les grans quantitats que ha manlevades
per aquesta raho reeba lo dit tresorer tot ço
e quant es degut per lo dit usatge tro per tot
lo mes de abril prop passat. E per ço
car los del consell dupten que les execucions
per aço fahedores nos facen rigorosament et
inmoderada lo dit senyor rey vol quel dit tresorer faça
aquelles fer per los ordinaris et no per comissari ne
per porter ne algun altre: e sis fahia que nengun fos
tengut a pagar salari ne messions que sen faessen.
E encara vol lo dit senyor que per ço que no pogues
esser dit quel tresorer faes les execucions dessus
dites ans de temps degut quen haja consell de
dos persones del dit consell lo qual consell haja tenir
e exequir de necessitat: e les dites II persones se hagen
elegir per los convocats al dit consell e aquestes lo hajen
consellar lealment e be e daço facen sagrament. E sia
entes que de totes les persones tengudes al dit usatge qui
pagat no hauran ultra lo temps davall scrit mig
flori per foch ço es de XV de mars a ença
tro per tot abril prop passat e no mes avant mas del
temps abans ço es del dia de la convocacio tro al XV
dia de marz haja segons la composicio que feta hauran
ço es que paguen segons los altres I flori
per foc lo mes. Plau al senyor rey ço
quel dit capitol conte del present mes de maig e dels
II meses prop vinents. E per ço senyor que en
les dites DC lances hajen comtes vescomtes
e altres grans persones de la terra e que lo foragitar
de les dites gents darmes stranyes se faça pus
spatxadament consellem que a vos placia senyor descriure
al senyor infant prestament e que saperceba ab
aquella gent darmes que pora e que ab poca gent
o molta vinga a la vostra senyoria com pus
ivarçosament pusca. Plan al senyor rey pero que
per la venguda del infant lo fet no sia retardat
en res mes hi sia enantat tant com fer se pusca.
Consellen mes encara senyor queus placia posar en via raonable
et comportabla daquest fet del dit usatge ab
lo comte de Cardona Bernat de Pinos et Bernat de
Cabrera et ab altres nobles e cavallers qui laltre dia
partiren de Gerona: car persones
son senyor qui en aquest acte vos serviran notablement per via de
consell e ab armes axi com altres vegades han acostumat
remetent a ells et a lurs sotsmeses et a tots altres de
qualque condicio o stament sien totes penes si
en algunes son cayguts per occassio del dit usatge e si
los dits barons e cavallers per lur tornada en res vos
han agraviat: e que per ço que ells pus coratjosos
e volenterosos
vinguen al vostre servey quels
vos placia guiar: sens los quals e daltres
comtes e barons de Cathalunya no veem senyor que la dita
subvencio se pogues pagar per la raho damunt
dita ni fer lo dit servey. Lo senyor rey
fara la dita remissio los empero quis alegraran
daquella faents dins lo temps que haura loch
lo servey del dit usatge ço es del temps
passat per via de remença e del sdevenidor per remença
o per servey personal segons que es convengut. E per ço
senyor com si mes gents darmes stranyes entren en
Cathalunya per dampnificar aquella majorment en gran
nombre axi com se diu que saparella et si ho fan
Cathalunya no seria bastant a fer tant gran messio e
per conseguent sia cosa rahonable que los
regnes Darago de Valencia e de Mallorques en aço ajuden
axi com Cathalunya ajuda notablement en la guerra de
Castella als dits regnes Darago et de Valencia
e per aço lo general de Cathalunya entena
emprar los dits regnes: consellen senyor que a
vos placia de dar en aço tota favor e endreça
que puscau com sien affers vostres e tot torn a
honor e servey vostre e de la corona. Plau al senyor
rey. Et com lo fet del comte Dempuries per la
execucio que vos senyor li fets sia feta causa e
occasio principal del entrament de les dites gents estranyes
lo qual fet si a honor e reverencia vostra senyor e de la
corona podia haver fi seria cosa fort expedient per los
grans perills daquestes gents darmes e daltres
qui sen porien seguir e com vos senyor dejats anar ab
vostres sotsmeses ab misericordia e pietat pus
se faça e torn a honor et a reverencia vostra et
ab satisfaccio e esmena condigna tal com a vos pertany
de fer e majorment com sia de vostra sanch e los
fills del dit comte sien vostres nets: ab humil
supplicacio precedent vos consellen senyor que sia vostra
merce per reverencia de Deu et intuit de pietat que si lo
dit comte fa a vos senyor regonexent les errades que ha
fetes tota satisfaccio e esmena a vos senyor e a la
corona honorable que placia a vos de haverli
misericordia et pietat en sguart special dels dits vostres
nets e dar tot loch a vos senyor honorable axi
com dit es que la dita subvencio ces de tot.
Aquest capitol denega lo senyor rey segons quel
ha ja denegat de paraula. Consellen a vos senyoria que durant
la subvencio del dit usatge vos senyor no puxats
per via dost en general o en special ne
en altre manera haver trer o fer exir les osts
reyals de Cathalunya en general o en singular vulles
per via de consell com en altra manera ne les dites osts
o singulars daquelles sien tengudes o tenguts de anarhi
o exir durant la dita ajuda o subvencio: retinentse
senyor les persones per vos appellades que per aquest consell
no sia fet prejudici novacio o derogacio als capitols
fets e per vos senyor fermats en et sobre la prorogacio
de les corts de Fraga ans aquells e les coses en
aquells contengudes romanguen en lur efficacia et virtut e que
plaçia a vos senyor de atorgar totes provisions per
les coses damunt dites necessaries esser franques de dret de
segell. Plau al senyor rey.

Tenore presentis
capitula preinserta et unumquodque ipsorum juxta responsiones
factas eisdem de certa sciencia acceptamus et grata habemus illaque
quatenus nos obligant et astringunt juxta responsiones predictas
concedimus et firmamus illis videlicet omnibus ex prelatis personis
ecclesiasticis baronibus militibus generosis civitatibus villis et
locis principatus jamdicti qui capitula et responsiones
easdem firmaverint legitime cum effectu et non aliis quibuscumque. Et
in nostra bona fide regia promittimus et juramus per dominum
Deum et ejus sancta quatuor evangelia corporaliter manibus nostris
tacta in posse nostri secretarii et notarii
infrascripti tamquam publice persone a nobis hec stipulantis nomine
omnium quorum intersit vel possit ac poterit interesse quod dicta
capitula et omnia et singula contenta in eis juxta
responsiones ipsorum tenebimus servabimus et complebimus cum efectu
et teneri servari et compleri incommutabiliter faciemus et contra ea
nullatenus veniemus neque sinemus quidquam in contrarium fieri ullo
jure ratione vel causa volentes de hiis fieri atque tradi unicuique
petenti unum et plura publica instrumenta sigillo nostro
pendenti munita. Quod est actum in episcopali palacio
civitatis Gerunde die quinta madii anno a nativitate Domini
MCCCLXXX quinto regnique nostri quinquagessimo. - Guillelmus
de Vallesica. - Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum etc.
qui hec prout continentur superius laudamus concedimus et firmamus. -
Testes sunt qui fuerunt ad premissa presentes nobilis Berengarius de
Apilia majordomus Bernardus Alamanni Dorriols
algutzirius milites Guillelmus de Vallesicca vicecancellarius
Petrus Ça Calm curie negociorum promotor legum doctores
Bartholomeus de Avellaneda secretarius dicti domini regis et
nobiles Petrus de Scintillis miles majordomus et
Berengarius Vallossera secretarius domine regine.
- Sig+num mei Bartholomei Sirvent secretarii domini regis
predicti et ejus auctoritate notarii publici per totam terram et
dominationem ejusdem qui premissis interfui eaque de ipsius mandato
scribi feci et clausi. - Dominus rex mandavit michi
Bartholomeo Sirvent in cujus posse firmavit et juravit.

 

miércoles, 25 de diciembre de 2019

CXL, 3, Ilerdam

CXL.

Núm. 3.

Hec est memoria de placito quod faciunt et concedunt inter se Raimundus comes barchinonensis et
Ermengaudus comes urgellensis. Donat itaque prephatus comes barchinonensis predicto comiti urgellensi excepta quinta parte quam donat milicie Templi jherosolimitani civitatem Ilerdam per fevum
cum tercia parte dominicature de omnibus rebus retentis sibi duabus partibus cum terminis ejusdem
civitatis scilicet de terminis de Rabud usque ad terminos de Corbinis. Et in omnibus locis ubicumque habere debet dat ei terminos suos exceptis terminis castellorum. Et comes urgellensis de ista sua tercia parte possit dare quantum voluerit. Similiter et cui voluerit comes barchinonensis de duabus partibus suis possit dare quantum voluerit et cui voluerit.
Et comes barchinonensis mitat castlanum in predicta civitate et collocet eum de duabus partibus suis et ipse castlanus habeat senioraticum in tota civitate et in omnibus supradictis terminis ejus excepto in
illa quinta parte supranominate milicie.
Et totum ipsum senioraticum quod ibi habuerit castellanus et quicquid ei dederit comes per castlaniam habeat hoc totum solide et libere per comitem urgellensem. Si de predicto castlano venerit in adopertura, comes urgellensis mitat ibi castlanum ad suam voluntatem. Et comes urgellensis donet potestatem de predicta civitate Illerde comiti barchinonensi iratus vel pachatus quocienscumque cum quesierit per se vel per nuncios suos. Adhuc autem prelibatus comes Barchinonensis donat prenominato comiti urgellensi ipsum castrum de Cardona cum omnibus terminis suis ad suum proprium alodium ad faciendum voluntatem suam. Similiter donat ei ipsum castrum de Albella cum omnibus terminis suis ad proprium alodium ita videlicet ut Petrus de Stopanano habeat illud per comitem urgellensem sicut habebat per comitem barchinonensem. Et comes barchinonensis pro illa quinta parte quam donat supradicte milicie Templi facit emendam comiti urgellensi ipsum castrum de Ascho tali modo ut comes barchinonensis comendet comiti urgellensi ipsum castlanum et in illas ostes vel cavalcadas ubi fuerit comes Urgellis
cum comite barchinonensi sit ipse ibi castlanus cum comite Urgelli cum militibus suis: et in illas ostes vel cavalcatas ubi non fuerit comes Urgelli cum comite barchinonensi vadat ipse castlanus cum comite barchinonensi cum militibus ipsius castri: et comes barchinonensis quamdocumque requisierit potestatem ipsius castri de Ascho per se aut per nuncios suos jamdictus comes Urgelli donet ei ipsam potestatem sine engan iratus aut pachatus: et i comes Urgelli ibi non esset ipse castlanus donet ei ipsam potestatem iratus aut pachatus quandocumque comes barchinonensis requisierit eam per se vel per suos. Et donat ibi comes barchinonensis duos homines comiti urgellensi in dominio. Et convenit predictus comes barchinonensis pretaxato comiti urgellensi quod emendet ei Bergeda de Tortosa usque Ilerdam cum consilio procerum suorum et procerum ipsius comitis Ermengaudi qui hoc per bonum laudaverunt. Et comes urgellensis habeat ipsam emendam per comitem barchinonensem per fevum et de castellis de ipsa emenda donet potestatem comiti barchinonensi quocienscumque quesierit eam iratus aut pachatus per se vel per nuncios suos. Et convenit predictus comes barchinonensis ipsi comiti urgellensi quod donet ei singulis annis mille morabetinos D ad festum sancti Michaelis et D ad pascha usquequo capiatur Ilerda. Si forte quod absit cum Ilerda pacem fecerit donet ei terciam partem de ipsa paria quam inde habuerit et cadant mille morabatini. Quod si tercia pars non suffecerit ad mille morabetinos compleat ei de suo quod defuerit comes barchinonensis. Et donet ei in Barchinone unum burgensem videlicet campmansum Petri Constancii cum ipso qui tenet illud et unum judeum nomine Santo. Propter hec dona superius scripta et propter istos fevos prenominatos predictus comes urgellensis convenit prephato comiti barchinonensi quod sit inde suus solidus sicut homo debet esse de suo meliori seniore et quod inde faciat ei ostes et cavalcatas et cortes et placita et sequimenta quando ipse jusserit de suo corpore cum hominibus quos tenebit de honore ejus et cum hominibus suis de Urgello sicut homo debet facere suo meliori seniori: et quod faciat per eum pacem et guerram sarracenis et christianis de se et de suis hominibus et de sua terra et quod faciat ei fidelitates per sacramenta de suo corpore et de suo honore et de tenendo isto placito (Alphabeto divisa).


catalán = castellano

lunes, 1 de junio de 2020

LXXIV. Perg. n. 2575. Pedro IV. 21 julio 1369. Pedro IV, mostaçafi

LXXIV. Perg. n. 2575. Pedro IV. 21 julio 1369.

Petrus Dei gratia rex Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie fidelibus nostris inquisitoribus qui nunc sunt et pro tempore succesive fuerint tabule quam astricti sunt tenere mostaçafi civitatis Barchinone necnon judici presenti et futuro appellacionum que emiti contigerit a sentenciis ipsorum inquisitorum salutem et graciam. Cum nos cum carta nostra sigillo nostro pendenti sigillata data Valencie XIIII die junii anno presenti declaraverimus voluerimus et ordinaverimus et etiam cum presenti declaramus volumus providemus et ordinamus de certa sciencia sicut in potestate nostra consistit talia ordinare disponere ac etiam providere quod omnes monetarii dicte civitatis mercatores revenditores tabernarii carnifices et alii delinquentes in eorum officiis seu in aliis spectantibus ad officium mostaçafi ejusdem subsint foro et sint de foro ipsius mostaçafi ita quod mostaçafi dicte civitatis qui exacto tempore fuerunt et etiam ille qui nunc est et pro tempore successive fuerint possint libere et impune per se et eorum sagiones et nuncios punire dictos monetarios delinquentes in dictis eorum officiis et in aliis omnibus in quibus deliquerunt et deliquerint spectantibus ad officium ipsius mostaçafi et etiam exigere ab eisdem banna que fuerunt et fuerint imposita per proceres dicte civitatis in iliis in quibus in officio dicti mostaçafi deliquerunt et delinquent et pro ipsis bannis exigendis pignerare et facere pignerari per sagiones et nuncios suos monetarios eosdem et auribus nostris insonuerit quod aliqui ex ipsis monetariis et etiam alcaldi eorum plures querimonias et peticiones obtulerunt seu offerunt coram vobis dictis inquisitoribus contra mostaçafos prefatos qui nunc tabulam ipsam tenent et eorum sagiones seu nuncios ex causis in processibus inde coram vobis actitatis contentis nosque velimus declarationem et ordinacionem nostram predictam omnino perpetuo servari et eficaciam obtinere: propterea vobis dicimus et mandamus de certa sciencia quatenus contra dictos mostaçafos vel aliquem ex ipsis seu eorum sagiones seu nuntios procedere minime curetis vel eos in aliquo condempnare ex eo quia dicti monetarii asserunt seu pretendunt se foro dicti mostaçafi non subesse et per ipsum mostaçafum puniri non debere quia nos contrarium declaravimus et ordinavimus ut prefertur. Sed si ipsi mostaçafi et sagiones seu nuncii eorum qui tabulam tenent et tenebunt in futurum eisdem monetariis in singulari vel in generali alias injuriam sive injustitiam fecerint eosdem mediante justicia puniatis juxta merita processuum seu inquisicionum qui seu que per vos inde facti et facte fuerint qualitate facti attenta.
Data Valencie sub nostro sigillo pendenti vicessium prima die julii anno a nativitate Domini millesimo trecentessimo sexagesimo nono regnique nostri tricesimo quarto. - Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa. - P. G. de .... regentem cancellariam. - Non debet fieri hec declaratio non visis privilegiis monetariorum.


martes, 24 de diciembre de 2019

CI, perg. 308, 31 mayo 1157

CI.

Perg. N° 308. 31 may. 1157.

Juro ego Arbertus de Petra tibi domino Raimundo Berengarii comiti barchinonensi et principi aragonensi quod fidelis ero tibi de ipso castro de Rocha-muro ab ista hora in antea et iratus aut pachatus per quantascumque vices per te aut per tuos nuncios michi demandaveris ego reddam tibi vel tuis eundem castrum de Rocha-muro sine tuo engan per Deum et hec sancta IIII evangelia.
Et si tu Raimundus Berengarii non demandaveris michi ipsum castrum de Rocha-muro per te aut per nuncios tuos ego Arbertus proferam tibi supradicto comiti reddere ipsum castrum et postquam castrum recuperatum habueris essem solutus de predicto sacramento.
Actum est hoc II kalendas junii anno XX regni Ledovici junioris. - Sig+num Arberti qui hoc laudo et firmo. Et fuit hoc factum in presencia G. episcopi et Bernardi de Bellog et Petri Bertrandi et Arnalli de Raseth et Gaufridi de Sancta-columba et Guillelmi de Terracia. Sig+num Petri Bertrandi. Sig+num Gaufridi de Sancta-columba. Sig+num Arnalli de Raset. - Sig+num Petri de Corron scriptoris qui hoc scripsit die et anno quo supra (alphabeto divisa).


Roca Mur, Rocha-Muro, CI, perg. 308, 31 mayo 1157

viernes, 7 de junio de 2019

Tomo I, texto XV, emperador de Constantinoble, Manuel

XV.

Legajo de cartas reales autógrafas. Día 23 de octubre de la 1a indiccion, año 1408.

Illustrissimo et excellentissimo principi Martino Dei gratia regi Aragonum Valentie Majoricarum et Sardinie ac comiti Barchinone et Rossillionis consanguineo nostro carissimo.
- Del emperador de Constantinoble.
- Manuel in Christo Deo fidelis imperator et moderator romeorum Paleologus et semper augustus illustrissimo et excellentissimo principi Martino Dei gratia regi Aragonum Valentie Majoricarum et Sardinie ac comiti Barchinone et Rossillionis carissimo consanguineo nostro salutem et prosperos ad vota sucessus.
Litteras excelentie vestre jamdiu nobis presentatas per virum nobilem quondam Petrum de Quintana fidelem vestrum gratanter recepimus et relationes ipsius quas nobis de omnibus prudenter exposuit hilariter intelleximus ex quibus litteris et relatione primum vestram bonam affectionem quam erga nos semper geritis licet antea pluribus et veris demostrationibus congnoverimus etiam nunc intelleximus gavisi etenim valde fuimus de vestra et vestrorum sospitate nos autem per Dei gratiam corporis sospitate vigemus: et quia ex dictis relationibus comperimus devotionem quam habetis in sanctis reliquiis tam aliorum sanctorum quam precipue in illis que aliquem actum vel passionem Salvatoris nostri aut Matris ejus nobis sensualiter representant ex quibus valde laudanda et preconisanda vestra devotio predictus autem quondam Petrus cujus dictis per vestras litteras fidem credulam adhibuimus nominatim dixerat nobis ex quibus velletis habere reliquiis. Noverit igitur excellentia vestra dictas reliquias in maxima devotione fore apud omnes fideles christianos et plures ex christianis principibus qui personaliter huc venerunt et quidam per suos nuncios hanc
gratiam ab inclite memorie domino et patre nostro domino imperatore et etiam a nobis habere voluerunt sed nemo ipsorum obtinuit: vestre tamen excellentie cui et per litteras et per nuncios veram promissimus amicitiam et ab ipsa vestra excellentia similes promissiones habuimus que etiam necessitatis tempore huic nostre urbi promptissime subvenire voluit et quia ex hiis que fecistis aut facere voluistis nostrum animum ad similia atraxistis dictam vestram petitionem non potuimus denegare sed habito cum nostris baronibus et magnatibus consilio et precipue cum reverendissimo et sanctissimo in Christo patre domino patriarcha nostro cujus in talibus deliberatio multum valet deliberavimus aliquas particulas reliquiarum vobis transmittere ex quibus petiit dictus Petrus videlicet de columna in qua ligatus fuit Salvator noster de lapide super quem Petrus incumbens post trinam Christi negationem amarissime flevit de lapide in quo post depositionem a cruce ut ungeretur positus fuerat humani generis Liberator ac etiam de craticula super quam sanctus Laurentius fuit assatus. Quas quidem reliquias per dictum Petrum vobis misissemus sed quia nostrum ad vos intendebamus mittere ambassatorem ad vestram excellentiam visitandum et pro quibusdam aliis referendis cum quo dictas reliquias mittere disposueramus quem nostrum ambassatorem propter aliquas occupationes tunc paratum minime habebamus seripsimus vobis tunc cum dicto Petro qui ut audivimus et dolentes submersus fuit pro quo dictas nostras litteras habere minime potuistis: nunc autem ad prefatam excellentiam vestram mittimus nobilem et circunspectum militem Manuelem Crusolora predilectum et fidelem ambassatorem cambellanum ac intimum consiliarium nostrum quem nostrum constituimus generalem procuratorem exequtorem et comissarium in omnibus nostris servitiis ipsarum partium Occidentis prout in sue procurationis instrumento plenius et seriosius continetur cum quo quidem vestre excellentie dictas reliquias mittimus et sibi certa comisimus ut prefate excellentie vestre referat nostri parte. Rogamus ut placeat ipsius relatibus velut nostris affatibus plenissimam dare fidem: et quia ut vestram excellentiam firmiter scire credimus pro subsidio nostri imperii ab infidelibus conturbati sanctissimus in Christo pater et dominus noster dominus summus pontifex nonnullas suas apostolicas concessit indulgentias que per regnum vestrum jam divulgate fuerunt ex quibus ut
audivimus alique pecuniarum quantitates colecte fuerunt ut nobis mitterentur que propter quorundam malitias arrestate et detente fuerunt propterea prefatam excellentiam vestram rogamus quatenus nostri amoris intuitu velitis tam pro recuperatione dictarum pecuniarum detentarum
quam pro aliis in futurum coligendis pro quibus proculdubio predictus ambassator et procurator noster vestris opere et auxilio indigebit eidem in omnibus vestrum prebere auxilium et favorem ut vestro munitus auxilio effectualiter exequi valeat exequenda pro quo vobis semper tenebimur ad gratiarum debitas actiones. Datum in C. Constantinopoli die XXIIIa octubre prime indiccionis (1).

Arch. De la antig. Dip. Reg. De 1409 fol. 94. 7 de abril de 1410.

Dirigitur universis et singulis collectoribus jurium generalitatum intratarum et exitarum.

- De part dels deputats del general de Cathalunya residents en Barchinona a tots 1410 et sengles collidors e guardes de les generalitats de les entrades e exides del principat de Cathalunya en qualsevol parts o passes constituits. Com mossen en Manuel Chrissolora missatger del emperador de Constantinoble lo qual es vengut al senyor rey per missatgeria sen vulla tornar en Constantinoble per ço us manam quel dit missatger lexets passar ab X cavalcadures e ab tot laur argent moneda dor e dargent erneses libres armes bahuts e males joyes e altres coses e bens sens escorcoll embarch e contrast algun prestat e fet per lo dit messatger o per son majordom sagrament als sants quatre evangelis de Deu que no trau robes o mercaderies de mercaders o daltres qui sien tengudes de pagar generalitats car segons tenor del contracte del arrendament axi ho dejats fer. Dat en Barchinona a VII dies dabril lany de la nativitat de Nostre Senyor MCCCCX. - Alfonso bisbe de Elna. - Similis litera fuit facta in favorem del noble mossen en Constanti Recidi Paleologus missatger del emperador de Constantinoble. Fiat per totum ut supra.

(1) Sigue aquí escrito con bermellon el monograma del emperador Manuel; pues es sabido que los emperadores de Oriente firmaban con tinta de distinto color, según la jerarquía del personaje a quien iba dirigido el despacho.

jueves, 20 de febrero de 2020

LXXIII, reg 221, fol 149, 20 diciembre 1321

LXXIII.
Reg. N° 221, fol. 149. 20 dic. 1321.

Nos Jacobus etc. considerantes nos cum alia carta nostra deputasse vos fidelem nostrum Geraldum de Olivaria civem Barchinone de domo nostra ad procurandum et habendum navem illam que mitti debet cum nunciis nostris ac mercatoribus et aliis et cum mercibus et mercimoniis non prohibitis ad partes Alexandrie et terre Soldani Babilonie ex licencia nobis concessa per dominum summum pontificem et ad alia etiam pro dicto viagio et dictorum nunciorum expedicione peragenda et pro parte nostre curie explicanda et ad conveniendum etiam nomine nostro cum dictis mercatoribus et aliis super nauleo et aliis juribus ratione dicti viagii exhibendis et per vos nomine nostro recipiendis prout in alia carta nostra inde confecta lacius continetur: idcirco tenore presencium concedimus vobis ac etiam declaramus quod in dicta concessione et comissione nostris vobis factis sic inter nos et vos conventum extitit et condictum et sub hiis condicione modo et forma concessionem et comissionem ipsam vobis fecimus quod vos nauleum et alia jura et quicquid etiam ex dicta legacione provenerit pro hiis que dederitis pro parte vestra seu pro vobismet dicto Soldano habeatis et integre recipiatis ac vestris utilitatibus applicetis: ita tamen quod vos de vestro seu expensis vestris propriis procuretis et habeatis dictam navem in qua predicti nostri mittantur et navigent nuncii et mercatores et alii cum mercibus et mercimoniis supradictis secundum formam predicte licencie nobis date et in rescripto papali inde confecto appositam seu contentam: et circa necessaria dicte legationi ut infra scribitur teneamini providere sine aliquibus nostri onere et expensis sic quod dictos nuncios cum eorum familiis atque rebus in predicta navi teneamini recipere et portare ad predictas partes Alexandrie et terre dicti Soldani et abinde ad terram nostram reducere franche et libere absque naulei prestatione et juris alterius cujuscumque: quibus etiam nunciis et eorum familiis in apparatibus eorum tam competencium vestium quam aliorum et in expensis etiam per eos faciendis eundo seu navigando in dicta legacione stando et etiam redeundo provideatis plenarie et decenter in quantum necessarium fuerit et pro parte nostra eis debuerit provideri. Teneamini etiam procurare emere vestris sumptibus et habere quinque falcones grifalts prims inter *quos sit unus albus si poterit reperiri et duas pecias presseti rubei alteram de Duay et alteram de Ipre: item duas pecias panni de Xalone optimi alteram coloris lividi clari et alteram coloris viridi festaquini: item octo pennas varias et sex pecias telarum de Rems tenues et obtimas que omnia presententur et dentur pro parte nostra per dictos nostros nuncios Soldano Babilonie supradicto. Jocalia vero omnia seu alia que memoratus Soldanus ratione dicte legationis in reditu dictorum nuntiorum nostrorum nos miserit nobis ducimus reservanda: que jocalia seu alia nobis per dictum Soldanum mittenda vos in posse nostri teneamini plenarie resignare et nichil de eis aliquatenus retinere: recognoscentes vobis nichilominus quod ex causa hujusmodi concessionis nostre dedistis nobis ultra predictas expensas per vos faciendas et solvendas quindecim mille solidos barchinonenses quos nomine nostro tradidistis fideli nostro thesaurario Petro Marti super quibus quindecim mille solidis a vobis bene paccati existimus et contenti. In quorum omnium testimonium presentem vobis fieri jussimus sigillo nostro pendenti munitam.
Data Dertuse XIII° kalendas januarii anno Domini MCCCXX° primo. - B. de Aversone mandato regis.

martes, 24 de diciembre de 2019

CIV, perg 311, 28 julio 1157

CIV.

Perg. N° 311. 28 jul. 1157.

Juro ego Berengarius Reverter filius Arsendis femine quod fidelis ero ad te Raimundum comitem barchinonensem aragonensium principem de vita tua et de corpore tuo et de omnibus membris que in corpore tuo se tenent et de omni honore quem hodie habes et deincebs adquirere poteris et de
omnibus comitatibus et episcopatibus atque abbatiis que in omnibus comitatibus tuis sunt et de montibus et planis rochis podiis condirectis vel discondirectis qui in comitatibus tuis sunt et nominatim de
illo castro de Guardia de Mont-serrad et de omnibus terminis et pertinenciis suis et de toto illo monte de
Mont-serrad et de omnibus rochis que ibi sunt. Et ero tibi adjutor contra omnes homines et feminas tenere habere defendere et guerrejare totum tuum honorem quem hodie habes vel deincebs adquisieris et hoc faciam sine omni engan. Et quod dabo tibi potestatem de predicto castro de Guardia et de omnibus fortitudinibus que ibi sunt sine tuo engan quocienscumque ipsam potestatem a me requisieris per te vel per nuncium vel nuncios tuos iratus aut pachatus cum forifacto et sine forifacto et non vetabo me inde videri vel comoneri: et nuncios vel nuncii tui qui ad hoc me comonendum venerint de me vel de meis reguardum non habebunt in eundo vel redeundo. Et faciam tibi ostes et cavalcatas cortes et placitos et seguimenta quocienscumque michi mandaveris per te vel per tuos.
Facto sacramento V kalendas augusti anno ab incarnatione Domini millessimo CLVII regnique Leovici junioris XXI in mense novembris.
- Sig+num Berengarii Reverter. Sig+num Ermessendis uxoris ejus. Sig+num Guillelmi de Castel-nou.
Sig+num Bernardi Fulconis. Sig+num Ajaurici bajuli. Sig+num Guillelmi barchinonensis episcopi +. Sig+num Petri Arnalli vicarii. Sig+num Petri Marcucii. Sig+num Raimundi de Apiera. (Sigue una firma árabe, igual a la del documento núm. LXXXVIII.) - Sig+num Poncii scribe qui hoc scripsit in ipso castro de Guardia.

catalán = castellano

Observen la fórmula del juramento, homenaje, del año 1157, y compárenla con la del año 842 por los descendientes de Carlomagno (serment, sacramento).

lunes, 23 de diciembre de 2019

LXII, perg 1 fol 16, 27 enero 1150

LXII.

Perg. n° 1 fol. 16. 27 ene. 1150.
 
Alfonso VII, León, Emperador, Imperator

In nomine Sancte et individue Trinitatis: Hec est vera pax et firma convenientia ac perpetua
concordia que ex consultu sume divinitatis ad honorem Dei et totius christianitatis est facta et corroborata inter illustrem Ildefonsum imperatorem Ispanie et filium ejus regem Sancium et venerabilem Raimundum comitem barchinonensium que ita se habet. In primis omnes querimonias et omnes clamores ac omnes offensas quas inter se quolibet modo usque hodie habuerunt per bonam fidem sine malo ingenio sibi indulgent et perdonant. Concordati quidem sunt et faciunt placitum de omni honore
illo et tota terra illa scilicet civitatibus castellis villis montibus et planis desertis et populatis que omnia rex Garsias die illo quo mortuus est tenebat et possidebat. Hec autem convenientia finis et concordia talis est ut predictus imperator habeat ex prenominata terra Maragno et totam aliam terram quam Ildefonsus rex avus illius illo die quo obiit ultra Iberum ex parte Pampilone tenebat. Predictus vero comes barchinonensis habeat de cetera terra quam predictus rex Garsias tenebat totam illam terram integriter que regno aragonensi pertinet aliam quoque terram Pampilone pro qua rex Sancius et rex Petrus Ildefonso regi legionensi hominium fecerunt predictus imperator et prenominatus comes habeant equaliter per medium et pro illa medietate quam prenominatus comes habebit faciat idem comes
predicto imperatori Ildefonso tale hominium quale rex Sancius et rex Petrus Ildefonso regi avo
predicti imperatoris Ildefonsi fecerunt. In illa medietate imperatoris sit Estella. In medietate vero comitis sit Erunnia civitas sed cum ipsi venerint ad divisionem utraque scilicet Stella et Erunnia in divisione illa suum obtineant valorem. Civitatem vero Tutele cum suis pertinentiis et castella illa cum suis pertinentiis que quondam rex Garsias vel homo per eum tenebat que sunt citra Iberum versus Montem-gaudii habeant similiter per medium et dividant equaliter exceptis illis castellis que comitis fuerunt.
Preterea predictus imperator et prenominatus comes se invicem conveniunt et faciunt placitum et concordiam de terra Ispanie quammodo sarraceni tenent ut comes habeat civitatem Valenciam cum omni terra illa que durat a flumine Xuchari usque ad terminum regni Tortose et habeat similiter civitatem Deniam cum omnibus suis pertinentiis et cum omni illo dominio quod tempore sarracenorum ipsi sarraceni habeant. Tali pacto ut habeat predictas civitates prelibatus comes per jamdictum imperatorem per tale hominium quale rex Sancius et rex Petrus Ildefonso regi avo predicti imperatoris Ildefonsi
fecerunt pro Pampilona. Item predictus imperator donat jamdicto comiti et modis omnibus concedit civitatem Murciam et totum regnum ejusdem excepto castro de Lorcha et castro de Bera cum omnibus eorum terminis tali convenientia ut predictus imperator adjuvet prelibatum comitem per bonam fidem
sine fraude predictam civitatem Murciam et totum regnum ejusdem adquirere et lucrari et adquisitam et lucratam teneat eam et habeat predictus comes per prenominatum imperatorem eo modo quod habet per eum civitatem Cesaraugustam et regnum ejus. Si vero imperator propter infirmitatem aut justum et cognitum impedimentum in quo nullus dolus interesset predictum comitem adjuvare non posset nullum
ex hoc imperator paciatur incomodum sed de quantocumque comes adquirere poterit de Murcia et ejus regno ita habeat per imperatorem sicut habet Cesaraugustam et regnum ejus. Sed si imperator predicto comiti eandem civitatem et regnum ejus adquirere et lucrari sine dolo non adjuvaret aut adjuvare nollet et ipse comes eandem civitatem et regnum ejus vel aliquid de eis quoquomodo adquirere poterit quicquid inde adquisierit habeat per jamdictum imperatorem eo modo quo habet Valenciam. De duabus partibus Pampilone quas comes in prima convenientia quam cum imperatore contraxerat accepturus erat quas modo in hac convenientia quam invicem faciunt predicto imperatori comes ad medietatem reducit accipit imperator comitem in suo bono causimento quod comiti sit congruum. Ego sepedictus imperator et filius meus rex Sancius preterea convenimus tibi predicto comiti ut a primo festo Sancti Michaelis in antea fideles adjutores erimus tibi per bonam fidem sine engan de omni supradicta terra quam rex Garsias quondam tenebat ad adquirendam et lucrandam quam nos suprascripto partituri convenimus et quantumcumque interim nos vel aliqui per nos de supradicta terra adquisiverimus et lucrati fuerimus et ab ipso termino in antea quocumque modo lucrari poterimus et adquirere fideles tibi erimus et equaliter dividemus tecum per medium. Hec omnia supradicta per fidem sine engan tibi attendere et adimplere convenimus nisi infirmitas vel justum et cognitum impedimentum intervenerit.
Et ego Raimundus comes barchinonensis vobis imperatori et filio vestro regi Sancio simili modo attendere et adimplere convenio. Item ego Raimundus comes convenio tibi regi Sancio ut omnem honorem tam Ispanie quam christianorum quem per patrem vestrum imperatorem teneo vel in antea
per convenientias que inter me et ipsum sunt habere spero si prenominatus pater vester obiret ita per vos accipiam sicut habeo per patrem vestrum et illud hominium et easdem convenientias quas illi exinde feci vobis faciam sine engan et si quod absit vos mori contigeret fratri vestro regi Ferrando similiter attendere et adimplere promitto eo quod ipse in eisdem convenientiis michi staret.
Et ego imperator tibi comiti convenio quod ab hac prima festivitate Sancti Michaelis in antea quantumcumque cognoveris et volueris tam per tuum profectum quam per nostrum predictus filius
meus rex Sancius filiam Garsie tenebit. Deinde vero quandocumque volueris et me comonueris per te vel tuos nuncios statim sine aliquo interdictu eandem filiam Garsie filius meus rex Sancius penitus dimittet et a se separabit nunquam eam amplius quolibet modo recuperaturus. Ego autem rex Sancius vobis Raimundo comiti barchinonensi sicut pater meus vobis convenit ita ego per omnia adimplere convenio
scilicet quod predictam filiam Garsie dimittam et a me separabo nec in perpetuum eam recuperabo nec aliquo modo eam michi associabo quando vos volueritis et me per vos aut per vestros nuncios
commonueritis. Supradicta quoque omnia placita scilicet et convenientias que superius ordinate et scripte sunt convenit predictus imperator jamdicto comiti Raimundo attendere et per omnia adimplere per bonam fidem sine engan unde dat ei suam bonam fidem et suam veram credenciam et recipit eum in illo
dominio et hominio quod est inter eos. Simili autem modo Raimundus comes barchinonensis dat imperatoris suam fidem et suam credenciam et ponit istud in eo dominio quod est inter eos. Hoc idem convenit predictus comes jamdicto regi Sancio et dat ei suam fidem et suam credenciam et propter hoc
facit ei hominium suis propriis manibus. Simili namque modo rex Sancius convenit predicto comiti barchinonensi et dat ei suam bonam fidem et suam firmam credenciam et propter hoc facit hominium sepe dicto comiti suis propriis manibus quod eo faciunt quod sic faciant et attendant per bonam fidem sine engan sicut superius scriptum est. Preterea ego imperator Ildefonsus et filius meus rex Sancius per predicta placita et convenientias que inter nos et vos superius scripte sunt solvimus tibi et impigneramus
illa quatuor castella que per nos tenes nominatim Alagonem Riclam Mariam et Belxid cum omnibus eorum dominationibus et terminis eo modo quod si placita et conveniencias sicut inter nos et vos superius scripte sunt tibi non attenderemus et adimpleremus predicta IIII castella in tuam potestatem incurrerent et per alodium et per hereditatem quod ea te nullo modo repetere possemus nec per hominium nec per aliquas convenientias quas inde nobis fecisses donec plenarie tibi restitueremus per laudamentum et consilium meorum proborum hominum et vestrorum qui inde comune bonum inquirere
vellent. Item super hec omnia ego imperator tibi comiti convenio quod sicut erat ordinatum et comprehensum inter nos et vos de honore Pampilone scilicet quod tu haberes inde duas partes et ego tertiam si predictas istas convenientias et placita tibi infringerem et non attenderem illas easdem duas partes habeas in terra illa sine aliquo interdictu mei vel meorum quod ego vel aliquis per me tibi facere posset modo vel omni tempore. Et propter hoc quod nullus inter nos et te aliquod malum verbum pro quo discordia interveniret dicere possit ego imperator et filius meus rex Sancius convenimus tibi predicto comiti quod aliquem hominem de terra tua nec retineamus nec adjuvemus in aliquo contra tuam voluntatem aliquo modo per fidem sine engan. Et ego Raimundus comes simili modo convenio vobis imperatori et filio vestro per fidem sine engan. Hec quidem supradicte convenientie et placita fuerunt confirmata et corroborata in loco qui dicitur Tudilen juxta Aguas-Calidas VI kalendas februarii anno ab incarnatione Domini MCL in presentia nobilium virorum inferius subscriptorum qui predicta omnia suo sacramento confirmaverunt. Juro ego comes Poncius tibi Raimundo comiti barchinonensi quod sicut predicte convenientie et placita inter imperatorem Ildefonsum et filium ejus regem Sancium superius scripta sunt et ordinata sic imperator predictus et filius ejus rex Sancius facient et attendent predicto comiti per omnia per Deum et Sancta quatuor evangelia. Simili modo ego Gonterriz Ferrandus juro et confirmo. Simili modo ego Poncius de Menerba juro et confirmo. Ex parte vero comitis ego Arnallus Mironis comes de Palars juro tibi imperatori et filio vestro regi Sancio quod sicut predicte convenientie et placita inter vos et comitem superius scripta sunt et corroborata sic predictus comes vobis faciet et attendet per omnia per Deum et Sancta quatuor evangelia. Simili modo ego Guillelmus Raimundi Dapifer juro et confirmo. Nos omnes supradicti sumus hujus rei testes et juramus hec omnia per fidem sine engan. Sig+num Raimundi comes. Sig+num imperatoris. Rex Sancius +. Poncius Barchinonensis Ecclesie decanus scripsit hec die et anno quo supra +.

Notas:

Montem-gaudii : Moncayo.
Tutele : Tudela (Tutela).
Flumine Xuchari : río Xucar, Xúcar, Júcar.
Aguas-Calidas : Aguas CaldasBaños de Fitero.

https://es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Tudil%C3%A9n

 
El Tratado de Tudilén, Tudillén o Tudején fue suscrito el 27 de enero de 1151​ por Alfonso VII, rey de Castilla y León​, y Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona y príncipe de Aragón, en Tudilén, un lugar situado cerca de Aguas Caldas en Navarra, esto es, en Baños de Fitero, pues en aquella época Fitero era un término de la villa castellana de Tudején.
 
En el mismo Tratado se indica que el rey García Ramírez de Pamplona ha fallecido ("que omnia rex die illo quo mortuus est"). Dado que ello se produjo el 21 de noviembre de 1150, el Tratado de Tudilén debió firmarse en el 1151, seguramente en ese 27 de enero. El hecho de la muerte de García y su sucesión por su hijo Sancho VI sin duda propició el Tratado, ya que Sancho tenía diecisiete años, lo que, en principio, podía suponer una cierta debilidad del viejo Reino. Es de señalar que para la Iglesia todavía Sancho seguía siendo Dux Pamplonensis, que correspondía al que mandaba un territorio por acuerdo de sus habitantes sin permiso o aceptación de la Iglesia, cosa que logró Sancho más tarde. Pero ni Alfonso VII ni Ramón Berenguer IV en este Tratado ni en el anterior de Carrión le negaron el título de rex a García, lo que muestra un cierto reconocimiento a García por el Imperio leonés y la posteriormente llamada Corona de Aragón​.
 
En este pacto, los firmantes convinieron en declarar la guerra al Reino de Navarra, repartiéndose el mismo, ratificando el Tratado de Carrión de 1140, además de adjudicar a Aragón la conquista de las plazas y términos situados al sur del Júcar y el derecho a anexionarse el reino de Murcia, excepto los castillos de Lorca y Vera.
 
Fue precedente de otros tratados como el de Lérida en 1157, el de Cazola en 1179 y Almizra en 1244 por el que se fijaron los límites de expansión en la región de Levante de los dos grandes reinos peninsulares.

martes, 2 de marzo de 2021

6, 7, octubre, 1461

6 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, con motivo de la misa solemne y exequias que se celebraron en la Seo, por el alma del señor Primogénito, en la que dijo el sermón el maestro Querald, del orden de Predicadores.

7 DE OCTUBRE.

Acordóse en este día no dar contestación a Francisco Burgués, hasta haber recibido la de la ciudad de Gerona.
En la misma sesión se presentaron los nobles fray Juan de Beamunt, Juan de Ixar y Juan de Cardona, manifestando que, en atención a tener una carta del señor Rey en que les aseguraba a ellos y otros servidores del señor Primogénito, y puesto que dicho señor Rey quería guardar la capitulación, deseaban saber si se les comprendería en la misma, aun cuando no fuesen catalanes, sobre lo que suplicaban a los señores Diputados y Consejo les prestasen consejo, ayuda y favor; a lo que contestaron estos que dispuestos estaban a favorecerles y ayudarles, en cuanto pudiesen, tanto por contemplación a la gloriosa memoria del Primogénito, como por su nobleza y demás cualidades que les distinguían.
Se recibieron en este día las siguientes cartas.

Als reverend e molt magnifichs los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt magnifichs senyors. Pens recordara a la reverencia e magnificencies de vosaltres com lo jorn de la mia partida per mi fonch parlat a aquelles de la satisfaccio e remuneracio per mi demanades dels treballs que supportat havia per lo honor e servey de aqueix Principat de que no havia reportada alguna utilitat e per vosaltres senyors ab molta humanitat me fonch respost que de aço convenia fos feta paraula en lo conçell sens la qual bonament fer nos podia e per la brevitat del temps lavors noy pogui donar recapte. Ara senyors yo tramet una suplicacio dirigida a vosaltres senyors e al conçell en la qual son specificadament deduides les coses que yo he fet per lo honor e servey del dit Principat e remuneracio que deman de aquelles perque reverend e molt magnifichs senyors vos suplich e deman de molta gracia que per vostra acustumada virtut vos placia haverme per recomanat e donar orde que yo sia content e satisfet de mos treballs axi com la raho vol e lo Principat ho ha loablement acostumat fer car per be que de aço se haja a fer paraula en lo conçell so mes de cert que la vostra ajuda endreça e favor en aquest cars ab tota honestat me poran molt aprofitar de que per sempre restare obligat al dit Principat a les reverencies e magnificencies vostres les quals de aço seran sollicitades per lo honorable En Jaume Garcia scriva del Senyor Rey e tenint les claus de son archiu lo qual per bondat sua ne ha pres carrech per mi oferintme molt prest en totes les coses que ho fer puxa per lo honor e servey del dit Principat e de cascun de vosaltres juxta la mia possibilitat. Scrita en Calatayu a XXII dies de setembre del any Mil CCCC sexanta hu. - A tot vostre manament e servey prest lo prothonotari de la Majestat del Senyor Rey Antoni Nogueras.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Certificam vostres grans prudencies e savieses com huy quis compta quatre del present mes de octobre any present e dejus scrit havem rebuda una letra ab una cedula interclusa en aquella de la sacra Majestat del Senyor Rey la data de la qual fonch en Calatayu lo primer del present mes crehent certament segons la continensa de aquella e del trellat interclus en ella vosaltres per semblant haver rebuda semblant letra e trellat. E per que aquesta universitat sempre es stada conforme e sera en tots los actes del Principat de Cathalunya concernents servey de nostre Senyor Deu augment e feeltat de la sacra Majestat e benefici de tot lo Principat vos pregam quant podem per vostres letres siam certificats de la resposta a la dita letra fahedora per lo correu portador de la present. E sia molt reverent e molt honorables senyors la Divinitat proteccio e guarda vostra. De Cervera a IIII de octobre any Mil CCCCLXl. - Molt reverent e honorables senyors los paers de la vila de Cervera a tot vostre honor apparellats.

El mismo día, en otra sesión por a tarde, fueron aprobadas las cartas que se dirigían al Santo Padre, y las instrucciones para los Embajadores, acordándose que se expidieran en seguida. Hállanse a continuación, junto con otras que van dirigidas a los Cardenales, y con el siguiente resguardo para seguridad de los mismos Embajadores en las fronteras.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona. Al honorable lo diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna e als collidors e guardes en aquella e en lo port e pas de Salses constituits. Saluts.
Com los reverends e venerables religiosos frare Jacme de la Guialtruu prior de Cathalunya del Spital de Sent Joan de Jherusalem e frare Joan de Cardona
comanador del Masdeu del dit Spital vagen per embaxadors per nosaltres e nostre consell aquest Principat representants a nostre Senyor lo Papa e a la sua cort e vullan sien favorablement tractats vos dehim e manam que los dits prior e comanador ab tots lurs cavalcadures familia e companyia e bens lexets passar sens scorcoll e empaix algu pus empero los dits prior e comanador façen sagrament que ells ni companyia lur no porten robes ni coses que hajen a pagar
general e tractats los favorablement. Dada en Barchinona a set dies de octobre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Sanctissimo ac beatissimo domino nostro Pape.
Sanctissime ac beatissime in Christo pater et domine. Post humillimas atque devotas recomendaciones et pedium oscula beatorum. Ad vestram beatissimam
Sanctitatem destinamus pro parte Principatus istius oratores videlicet religiosos preclarosque viros fratrem Jacobum de la Gialtruu priorem Catalonie et fratrem
Joannem de Cardona preceptorem Mansidei (Masdeu, Masdéu) et Spellunce de Francolineo (Espluga de Francolí) milites hospitalis sancti Joannis Jherosolimitani informatos plene de nonnullis sanctissime persone vestre nomine Principatus ejusdem referendis juxta instrucciones vobis datas. Supplicamus atque ideo V. S. B. dignetur illos benigne suscipere et audire fidemque et credulitatem eis tribuere. Etsi forsan particularia negotia sua apud S. V. gerere contingerit aut gratias petere dignetur. E. S. nostri contemplatione illos habere favorabiliter recomissos. Et conservet altissimus almam personam vestram regimini sue sancte ecclesie per tempora longiora. Scripta Barchinone septima octobris anno Millesimo CCCCLXI. - E. S. humiles filii et devoti qui premisso pedum osculo beatorum V. S. humiliter se comendant. - Diputati Generalis Principatus Catalonie.

Reverendissimorum in Christo patrum dominorum Sancte Romane ecclesie cardinalium.
Collegio dominorum cardinalium.
Reverendissimi in Christo patres et domini. Ad S. beatitudinem domini nostri summi Pontificis et ad vos pro parte hujusmodi Principatus destinamus oratores
religiosos preclarosque viros fratrem Johannem de Giaitrude priorem Catalonie et fratrem Johannem de Cardona preceptorem Mansidei milites hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani informatos plene de nonnullis eidem B. domino nostro Pape et vobis nomine ipsuis Principatus referendis juxta instrucciones eis datas. Suplicamus propterea V. R. P. dignetur illos benigne audire fidemque et credulitatem eis tribuere. Et si forsan particularia negocia sua apud sanctitatem domini nostri Pape gerere contigerit ant inde gratias obtinere dignetur E. R. P. V. nostri contemplatione illos habere favorabiliter recomissos. Et conservet R. P. V. ille Dei filius qui honorum est retributor per tempora dilatata. Scripta Barchinone VII die octobris anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo primo.

Dirigitur domino cardinali Valentie ecclesie Romane.
Reverendissime in Christo pater et domine. Licet per nostres oratores scribamus in generali collegio dominorum cardinalium vestrorum quia tamen nos non latet qualia V. R. P. dixit et fecit in favorem Catalanorum presertim pro actis factis in prosecucione liberationis persone lllustrissimi domini Karoli primogeniti nostri sancte recordationis ne ingrati videamur gratias pro parte hujusmodi Principatus harum serie vobis referimus geminatas nuntiantes dominacioni vestre quod taliler ipsum Principatum ex hoc reddidistis obligatum quod pro vobis faceremus quecumque grata. Oratores vero ipsi onus habent spetiale in instruccionibus hec omnia vive vocis oraculo referre V. R. P. quam altissimus dirigat feliciter et votive. Scripta Barchinone septimo die octobris anno a nativitate Domini Millessimo quadringentessimo sexagessimo primo. - V. R. P. obsequiis et serviciis semper
prompti qui eidem se recomendant diputati Generalis Catalonie residentes Barchinone.

Instruccions per los embaxadors de Roma.
Instruccions per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General de Cathalunya e conçell lur representants lo Principat de
Cathalunya
fetes als reverends egregis e magnifichs religiosos senyors frare Jacme de la Gialtruu prior de Cathalunya e don Joan de Cardona comanador del Masdeu del orde de Sanct Joan de Jherusalem embaxadors e oradors destinats a la sanctissima clemencia de nostre sanct Pare.
Primerament los dits embaxadors precedents humil e devota reverencia e recomendacions ab besament de peus a la Sanctedat de nostre sanct Pare de part
del dit Principat liuraran a aquella la letra de creença que sen porten en virtut de la qual la ora que a explicar los sera assignat explicaran a la sua sanctissima Beatitud com en los dies passats pervenguda a noticia sua la detensio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del lllustrissimo don Karles fill seu primogenit de sancta recordacio e los actes que los catalans moguts per bonissimo zel corresponent a lur innata fidelitat e instauracio de lurs leys e libertats fahien per liberacio del dit Primogenit tramete per sos nuncios als dits diputats e conçell dos breus per los quals e en virtut de les creençes explicades per los reverend bisbe Delna e Antoni de Veneris elet de Çaragoça comprengueren los dits diputats e conçell que lo dit Clementissimo sant Pare havia molt enuig de la dita detencio e gran plaer dels enantaments dels catalans per liberacio de aquell excitants los dits diputats e conçell que virtuosament insistissen per liberacio del dit Primogenit ab oferta que en lo Principat ho volgues la sua Sanctedat trametre en les parts de ça nuncio special per treballar e intercedir en totes coses benificants la dita liberacio e havents sguard al bon stament e repos del dit Principat. Als quals nuncios en nom del dit sant Pare per los dits diputats e conçell entraren en pensament de trametre a la sua Sanctissima persona embaxada de part del dit Principat per referirli humils e devotes gracies de les coses predites e informar aquella de tots los negocis. Mes per quant lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat e clemencia mana deliurar lo dit Primogenit e exaudir les suplicacions del dit Principat per bons respectes fou sobresegut en destinar la dita embaxada en apres arribat lo dit Primogenit en aquest Principat e volents les catalans quant en ells era treballar daquiavant tals o semblants inconvenients entre pare e fill e lur posteritat seguir nos poguessen e lorde de la successio en la casa Darago fos conservat degudament com es acustumat en scrits suplicaren la Excellencia del dit Senyor Rey de algunes coses havents respecte a laor de nostre Senyor Deu servey de la sua mare e de la Serenissima Senyora Reyna e tranquillitat entre lur Altesa e dit Illustrissimo Primogenit benefici del lllustrissimo Infant don Ferrando fill lur ara primogenit e repos e bon stament del dit Principat e de la republica de aquell. Les quals supplicacions ha plagut a la Altesa del dit Senyor Rey per sa virtut humanissima clemencia en via de capitulacio e concordia ab lo dit Illustrissimo don Karlos lavors primogenit e ab aquest Principat fermar e jurar e ab aquella lo dit Senyor Rey ha loats e aprovats ratificats e confirmats los actes dessus dits com a be e degudament fets comendant molt de aquells los catalans com a fidelissimos vassalls.
Item diran e explicaran a la clementissima Excellencia del dit sant Pare com creat per lo dit Senyor Rey lo dit don Karlos primogenit lochtinent seu general en aqueix Principat ell dit Primogenit ab molta prudencia humanitat virtut e clemencia ha regit e governat aquell en pau tranquillitat repos e justicia fins a XXIII del passat mes de setembre en lo qual dia entre tres e quatre hores de mati plague a la divina potencia separar del cors la anima benaventurada de aquell en lo palau reyal de aquesta ciutat rebuts primerament catolicament e religiosissima los sagraments ecclesiastichs com a vertader christia de la qual separacio si es stat gran lo dol e contristacio en los catalans ells dits embaxadors poran fer testimoni. Lendema empaliada molt altament la gran sala del dit palau lo dit cors fonch devallat a aquella e posat sus huns bell lit en mig de aquella fabricat vestit altament com es de custum en tals senyors les mans braços cap e cames del qual stigueren per tres dies axi blanchs nets tractables molls e movibles a totes parts sens incomposicio alguna com si fos viu lo que fonch reputat a molta maravella. E decontinent que fonch en la dita sala nostre Senyor Deu rey dels reys e senyor dels senyorejants per merits de aquell obra e continuament de nit e dia en presencia de infinida gent
apres ha obrats e sempre obra per sol tocament del cors tant com stigue patent e apres de la caixa en aquell sta recondit molts miracles com es illuminar sechs (cecs; ciegos; cèlios; siegos, segos) contrets geperuts e mancos fer adrets muts e sors (sordos; sords) a natura fer parlar e oyr itropichs e paralitichs guarir e de mal de cranch (cáncer; cranc; cangrejo) e de polipus e de porcellanes del qual ja en vida molts havia guarits e de moltes altres species e natures de infirmitats dels quals miracles e altres senyals e coses son rebuts e continuament se reben actes auttentichs per les quals coses los catalans han commutat lur dol o contristacio en molta consolacio e alegria cogitants haver hagut per primogenit e regidor hun tal Senyor per lo qual tals e tants actes divinament inspirats han fets los quals per evidentissima demostracio dels dits miracles e altres coses es vist nostre Senyor Deu approvar e jatsia de la absentacio del dit Primogenit summament se dolguen los catalans empero molt conord han pres e prenen con lo cors a ells ha lexats per merits e pregaries del qual creem esser en aquest mon endressats e custodits e lurs animes preparades a salvacio eterna. Mes avant diran e explicaran los dits embaxadors com separada la anima dels cors del dit Senyor Primogenit encontinent los diputats e conçell representants lo dit Principat scriviren al Senyor Rey e per lurs embaxadors humilment supplicaren la sua Excellencia fos de merce sua juxta forma de la dita capitulacio los trametes per primogenit e lochtinent de sa Majestat lo dit lllustre Infant don Ferrando al qual la successio recta de la casa Darago apres los benaventurats dies del dit Senyor Rey se spera. E com la sua Altesa los ha scrit e per son embaxador trames a dir es presta de continent trametre aquell e fer lo jurar com es acostumat per tots sos regnes e terres en primogenit de que los catalans jatsia alre no sperassen de la Majestat del dit Senyor Rey han presa
molta contentacio e alegria com sia ver lo que loablement fet han ab integritat de lur fidelitat fos a respecte que los fills del dit Senyor Rey e altra posteritat lur fos en sa prerogativa de grau en la successio conservada e perpetuada e tota hora que lo cas ho requeris ço que a Deu no placia farien lo semblant per lo dit lllustre don Ferrando e altra posteritat de lur Rey e Senyor qual han fet per lo dit don Karlos de eterna memoria.
Totes les coses dessus dites explicaran los dits embaxadors a la Sanctedat de nostre sanct Pare e de part del dit Principat referiran ab humil besament de peus
gracies infinides de Ics coses dessus dites per sos nuncios als dits diputats e conçell manifestades. Supplicants humilment e devota la sua excellentissima Sanctedat li placia haver en special recomendacio e memoria aquest fidelissimo e christianissimo Principat e los poblats en aquell los quals ab tota integritat obediencia vertader zel e fervent devocio sempre son e seran promptes als seus servey e manaments com a vicari de nostre Senyor Deu Jhesuchrist e pare en la
terra per lo qual e conservacio del seu benaventurat regiment incessantment en aquest Principat se fan specials pregaries a nostre Senyor Deu.
Mes avant los dits embaxadors donaran les letres que sen porten al collegi dels reverendissimos mossenyors cardenals e als singulars dells als quals son
dirigides en virtut de les quals per part del dit Principat explicaran aquelles de les coses dessus dites que als dits embaxadors seran be vistes specialment parlaran ab los reverendissimos senyors cardenals vicecanceller de nostre sanct Pare administrador de Valencie et Centum quatuor coronatorum. Als quals de part del dit Principat regraciaran les coses per lurs reverendissimes paternitats dites e fetes en favor e laor dels catalans en la prossequcio de la liberacio del dit Senyor Primogenit don Karlos de inmortal memoria significants los que lo dit Principat los resta obligat de la lur bona voluntat e amor que a aquell han mostrada e mostra continuament. E que en son cas conexerien lo dit Principat ne serie be recordant.
E de totes les respostes axi de nostre sanct Pare com dels dits senyors cardenals e de altres particularitats los dits embaxadors ab lurs letres avisaran los dits diputats e conçell per los correus qui continuament venen de part de ça donant los aquell avantatge que ben vist los sera. Scrita en Barchinona a set de octubre del any Mil CCCC sexanta hu.