Mostrando las entradas para la consulta tolt ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tolt ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 6 de febrero de 2020

Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Perdre deuen los cavallers per lur culpa la honor et la libertat de cavalleria e es la major viltat et deshonor que reebre poden: e segons quels antichs ho dixeren per dret aços pot esdevenir en dues maneres: la una es quan los es tolta tan solament orde de cavalleria et nols es dada altra pena en lurs persones e laltra quan fan tals errades per les quals merexen mort corporal: car ladonchs ans los deu esser tolt orde de cavalleria que sien liurats a mort. E les rahons per les quals los pot esser tolt orde de cavalleria son aquestes: axi com quan lo cavaller estan en host o en frontera per manament de son senyor venes o malmeses lo cavall et les armes e les perdes a joc de daus o les donas avols fembres o les empenyoras en la taverna o emblas o fees emblar a sos companyons les sues e si de certa sciencia fahia cavaller hom qui no ho degues esser e si publicament ell meseix usaba de mercaderia o si obraba de ses mans alcun mester per guaanyar diners no estan pero catiu. E les altres rahons per les quals los deu esser tolt primerament quels ocien per justicia tolt orde de cavalleria son aquestes. Quan lo cavaller fuix de la batalla o desampara son senyor o castell o algun altre loch que tingues per manament o comissio daquell ol vees perdre o ociure et no li ajudas o nol defeses o no li donas son cavall sil seu li havien mort o si nol trahien de preso podenho fer per aytantes maneres com fer ho poguessen: car jassia que per justicia los degen pendre per aquestes rahons o per altres qualsevol que tocassen baya o traicio pero ans quel ocien per justicia li deuen tolre la cavalleria. Laltra manera com li deuen tolre cavalleria es aquesta quel rey deu manar a un escuder o fill de cavaller que li calç los esperons et li cinya laspasa e que li tall ab un coltell la cinta de la espasa de part .... (1)

(1) En la primera plana de este pequeño códice se lee una nota del archivero Pedro Miguel Carbonell del tenor siguiente: "La present obra es romasa imperfecta per quant lo S. R. en Pere terç de gloriosa recordacio prevengut de la mort no pogue acabar aquella: e contenen les leys qui hi son posades per capitols XXXIII". Y en efecto, del estado en que queda se infiere claramente que aquel monarca no pudo concluirla. (Pedro IV de Aragón, el Ceremonioso.)

Pedro IV de Aragón, El Ceremonioso, Lo Ceremoniós, Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

miércoles, 3 de marzo de 2021

8 DE NOVIEMBRE.

8 DE NOVIEMBRE.

Reunidos, por la noche, los señores Diputados y casi todo el Consejo, presentóse el embajador de Francia, solicitando se le entregase copia, para su conocimiento, de la carta que se llevaba para su rey, lo que le fue negado, ofreciéndole, sin embargo, que se le leería, y verificado esto, dio las gracias el referido embajador, en su idioma (lo entendían los diputados catalanes, que aún hoy en 2021 dicen merci y gràcies?), por la buena acogida que se le había dispensado, añadiendo por último, que como no hubiese explicado todavía lo que le había encargado el Rey de Francia, iba a hacerlo entonces, cual era manifestar, de su parte, al Principado, que estaba dispuesto a hacer con él una confederación del modo que quisiesen los Diputados; a lo que contestaron estos, por conducto del caballero Juan Copons, que hablaba bastante bien el francés, que agradecían tales ofrecimientos, pero que no consideraban conveniente lo que se les proponía. Sobre un negocio también con el Rey de Francia, relativo a marcas, quedaron en que se enviarían ciertas cartas al embajador que tenía allí el Rey de Aragón; y con esto, se despidió el enviado francés.
Dióse cuenta de la siguiente carta que se había recibido de la Señora Reina.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats e conçell general representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs be amats e feels nostres. En lo loch de Pina proseguint nostre cami ab lo Illustrissimo Primogenit fill nostre molt car e molt amat per En Johan Ferrer trames per vosaltres a la Majestat del Senyor Rey Senyor e marit nostre molt car e molt amat havem reebuda una vostra letra de XXVII de octubre prop passat ab creença en persona de aquell acomanada en virtut de la qual nos ha per la part vostra suplicat a la prefata Majestat deguessem scriure suplicant aquella se dignas los afers del noble amat e feel nostre don Jofre de Castre haver per recomenats en la restitucio que pretenia li devia esser feta per los dans que preten havia rebuts la qual cosa per lo desig que havem que nostres vassalls e subdits visquen pacificament e en unitat concordia e repos quant encara per la voluntat que tenim de complaureus en tot lo quens sia possible lo pus afectadament que havem pogut a la prefata Majestat per lo dit Joan Ferrer e per altres havem scrit e suplicat aquella li plagues provehir en los dits afers a tota complacencia de vosaltres e pacificacio quietud e repos de les parts contendents. Avisant vos que en aquests debats axi antiquats son stades e son entre la casa de Castre amichs parents e valedors de una part e mossen Rodrigo de Rebolledo e mossen Joan Cerdan gents amichs e valedors lurs de la part altra la dita Majestat ses sforçada e fatigada quant li es stat possible axi essent loctinent general de la inmortal memoria del Senyor Rey don Alfonso frare seu e inmediat predecessor (Alfonso V el magnánimo) e no menys apres que beneventuradament ha succehit per Rey e Senyor en aquests seus regnes en pacificar totalment les dites parts e levar de carrera les dites questions e no podent ho conduir obstant hi furs privilegis e costums del present regne feu fer algunes treues en les quals fermaren tots los dessus nomenats e los principals parents e valedors de les cases de Castre e de mossen Rebolledo e de mossen Cerdan. E per que conegau quant la prefata Majestat te a cor la pacificacio de aquests debats e quant li es molest lo contrari te lo governador en lo comdat de Ribagorça per fer la dita concordia e havent hi fet trametre per la cort Darago mossen Alfonso de Sent Pere e don Ramon de Mur missatgers de aquella entre les ditas parts se es donada paraula e seguretat per un mes e per aquest respecte la prefata Majestat ha fet venir de Navarra a Calatayu lo dit mossen Rebolledo e no res menys son fill Pelafoys que ere e es stat en les terres del dit son pare ab deliberacio de entendre en los dits afers e quant en aquella sera fer restituhir la una part a la altre e laltra a la altra lo que tolt se hauran e punir aquells segons trobara esser fahedor per furs privilegis e costums del dessus dit regne per forma quen rehisca pau e concordia e repos entre les dites parts de les quals coses nos ha paregut donar vos avis. E per lo semblant vos avisam com proseguint nostre cami ahir arribam en aquesta vila de Fraga e apres dinar Deu volent entrarem en la ciutat de Leyda ab lo dit lllustrissimo primogenit. Dada en Fraga a VI de noembre any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

domingo, 20 de septiembre de 2020

13 DE FEBRERO.

13 DE FEBRERO.

Con las formalidades de estilo se hizo publicar un nuevo pregón, concebido en estos términos:

Ara hojats tot hom generalment de part del honorable mossen Pere Johan Serra ciutada e batlle de la ciutat de Barchinona que com sia cosa molt necesaria e expedient a la lahor de nostre Senyor Deu e servey de la Majestat reyal be e repos de la cosa publica del Principat de Cathalunya e molt gran e assenyalat interes del dret de les generalitats del dit Principat que fusta alguna no puxa partir de Cathalunya o costa del dit Principat e ya per ço en los dies prop passats es stada feta crida prohibitiva ab gran pena que fusta alguna no partis ara a requesta dels molt reverend honorables diputats e consell llur del dit Principat lo dit honorable batlle mana ab veu de la present crida a totes e qualsevol persones publicas e privades de qualsevol ley grau condicio o stament sien que no sia algu qui gos metre armes o vitualles o exercici o altres coses necessaries o convinents en lespatxament e per spatxament en qualsevol fusta grossa o pocha o de qualsevol specia sia sots pena de mort natural sens tota merce sens licencia del dit honorable batlle demanada e obtenguda.

Se dio también cuenta de la carta y del documento que siguen:

Als molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy dia de madona Sancta Eulalia cors sant de aqueixa ciutat la Senyora Infanta moguda de bon zel e incercant camins de repos en lo negoci concorrent nos ha feta certa proposicio e demanda a la qual ab consell e intervencio dels honorables missatgers de aqueixa ciutat e dels pahers de aquesta e de altres havem feta resposta en scrits segons de tot sereu stesament certificats per lo traslat interclus ab la present. E de continent la dita Senyora Infanta es partida per anar a la Senyora Reyna e al Senyor Primogenit e creu dar conclusio al negoci per la qual raho havem scrit als reverend abad de Poblet e mestre
Ferrando qui eren anats a la Senyora Reyna que anant ab la dita Infanta sien veents e cohajudants per manera que les coses en dita scriptura contengudes passen car son plenament satisfer al que volem e desijam e tenim opinio ferma que la dita sancta Eulalia ha fet aço començar e si li plaura fara al desijat fi termenar la qual cosa scriviam esser mes que si lo Senyor Primogenit era altrament liberat per quant se creu la comissio de la cort seria extincta e lavors lo Principat no restarie ab lo repos que es necessari. Certificants vostres providencies havem hagut grandissimo plaer de vostra darrera letra la nit passada entre X e XI hores per Paulo Jovenasso correu rebuda ab la qual vehem esser disposat que en res de tractes o expedients audiencia no fos dada sino recobrant la persona del Senyor Primogenit car semble a nosaltres es singularment pensat e dit e tal era nostre parer e per ço havem feta la resposta dessus dita en scrits perque tolt ço que demanam havem sis segueix lo efecte a molta gloria del Principat e repos. E sis desviave lo que a Deu no placia servira a justificacio del Principat e respon a la intacta fidelitat si dit o pensat era que error hi fos causat. De continent la dita Senyora Infanta nos certificara del que haura fet e nosaltres per correu volant ne avisarem vostres providencies. La gent de Cervera es arribada aquesta vesprada son ensus de CC homens be a punt farem sia sperada laltra gent perque sia feta vostra voluntat e delliberacio. En lo interim que vindran les banderes e sperarem resposta de la dita Senyora Reyna placieus rescriurens de vostre parer voluntat e delliberacio les quals tota hora entenem tenir e seguir. E sia lo bon Jhesus proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a XII de febrer del any Mil CCCCLXI.
- A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

A la proposicio e demanda fetas per la Illustrissima Infanta als sexanta embaxadors del Principat de Chathalunya e als missatgers de Barchinona e altres en lo claustre de la Seu de Leyda contenent en efecte que com per servey de la Majestat del Senyor Rey e repos e benavenir del Principat de Cathalunya ella sia deliberada treballar en cercar algun cami de repos volria e desijarie molt poder haver motiu dels dits embaxadors e missatgers e encara de la ciutat de Leyda en cas per la dita Infanta ab intervencio de la Illustrissima Senyora Reyna se obtingues de la Majestat del Senyor Rey que lo Senyor Primogenit fos donat restituit e portat en la dita ciutat de Leyda e liurat en poder dels dits sexanta embaxadors e dels dits missatgers e de la dita ciutat lo Senyor Rey fos complidament segur que per aquest moviment occorren dels pobles ne qualsevol altre manera al stat de la sua reyal corona ne fos feta novacio ne interes algu qui derogas a la sua dignitat reyal. Oides e enteses les dites coses los dits embaxadors haguda entre si plena deliberacio responen e dien que per molt que desijen la recuperacio del Senyor Primogenit primerament es per ells desijat lo honor e prosperitat de la reyal Majestat del Senyor Rey e per la vida e conservacio de la sua Senyoria continuament preguen com aquell que han per senyor natural e axi tots unidament servir desijen la sua excellencia.
E per ço recuperat en poder dels dits sexanta embaxadors e altres missatgers e de la universitat de Leyda lo Senyor Primogenit per star e residir entre ells e ab ells son contents els plau tant quant en lo mon dir se porie assegurar e prometra ab tot compliment que si aço fet pobles o altres alguns lo que a Deu no placia se conmovien insurgien e anantaven cosa alguna contra lo stat dignitat e excellencia de la regia Majestat tals moviments e suscitacions per tot lur poder desviaran repelliran e defendran en tal manera que si mester sera les vides los bens fins a les animas no duptaran ab tot acabament exposar despendre e obligar tant e tant complidament quant james fidelissimos e bons vessalls puguen fer e hajen fet. E jatsia aquestes coses totes sien de la natural obligacio a la innata e incorrupta fidelitat dels cathalans encara per esser demanades volen expressament esser en scrits redigides e atorgades en testimoni del gran amor e devocio que han a la Majestat del Senyor Rey servey e honor e prosperitat del seu bon stament.

Y por último, entre varios acuerdos de escasa importancia, relativos a pago de tropas y otros pormenores del armamento, se hizo lectura de las cartas documentos y resoluciones que a continuación van insertas:

Als molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables. Per algunes coses a parer nostre molt necessaries al negoci que prosseguim tramettem a vosaltres los magnifichs mossen Dalmau Dez Volo e Bernat Gabriel Xatmar cavallers ab instruccions en via de memorial. Placieus dar plena fe e creença en lo queus explicaran juxta dites instruccions com si nosaltres a bocha vos ho dehiem. E per quant en los dies passats que shavie fer prorogacio de la cort fou vist a nosaltres XV primers embaxadors stants en Ceragoça deures provehir a la jornada fossen aci persones aficades qui dissentissen a la prorogacio e veeseen si res se fahere qui pogues dampneyar lo negoci donam orde que mossen Miquel de Boxadors cavaller daquesta ciutat e dit mossen Volo e misser Johan Vello sindich de Tortosa vingueren de Ceragoça aci e dissentiren e faheren tot lo quels fou comes. Per la qual raho stigueren entre venir star e tornar a Ceragoça VIIII jorns. Par sia molta raho los sia feta la contenta. Per ço vos fem la present perque de la veritat siau certificats. E sia lo bon Jhesus proteccio de tot e direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a XI de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e de gran providencia los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Stants nosaltres congregats per fer delliberacio sobre una letra rebuda de vostres reverencies e magnificencies ab copia de la resposta feta a la Senyora Infanta es sobrevengut mossen Dalmau dez Volo ab mossen Xatmar lo qual nos ha explicades moltes coses de vostre parer sobre lo negoci occorrent. E entre les altres nos ha explicat esser vist a vostres insignes providencies que la embaxada vostra tant numerosa e tant comprenent deurie esser o licenciada o reduida a poch nombre e consemblantment per moltes letres particulars havem vist lo voler dels mes de vosaltres recaure en aquesta part. E per quant nostre voler e desig sempre es stat conformarnos ab lo parer e delliberacio de vosaltres e fins aci en les principals delliberacions e actes fets axi ho havem fet e seguit vehent esser molt rahonable e pertinent lo que es stat portat per lo dit mossen Volo considerat es stada be observada la oferta feta a la reyal Majestat en les primeres instruccions que si per la primera de XV no atorgava lo demanat ni hiria e altra e altres embaxades car apres dels XV hi ha anada embaxada de XXXXV e ara ni va de cinch milia persones o ensus la qual stant es prou digne cosa les altres embaxades cessen per los dits altres dignes e justs respectes e causes occorrents. E per la complacencia de vosaltres es stat concordament delliberat licenciar e absolre la embaxada de les sexanta persones qui primer e sagonament son anades aqui e ab tenor de la present licenciam la dita o dites embaxades e absolem e liberam a vosaltres sexanta del carrech de la dita embaxada. Pregantvos molt carament e afectuosa que axi com es loable costum de embaxadors vos placia aci venir per donarnos millor informacio que no havem de les coses passades e fer lo que sera vist e delliberat necessari a benefici dels fets que occorren e repos del Principat. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt egregi senyor lo compte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor. Trametemvos les instruccions ab les quals e ab consell de aquells qui son nomenats en aquelles vos haveu a regir pregant e encarregant a vostra senyoria que en aquests afers vos hajau ab aquella virtut que de vos confiam. E com sereu en Leyda Deus volent vos scriurem que haureu a fer. E sia senyor molt egregi la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio dels afers queus son acomenats. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverend nobles e de gran providencia senyors. En lo fet del Illustre Senyor Primogenit en lo qual ab tota promptitut e forma a nosaltres possible enseguint lo que per vosaltres es stat determenat havem donat exequucio no departintnos en res de vostres conclusions e determinacions e sobre certes coses que a nosaltres occorren havem a ple informat lo honorable En Francesch del Bosch ciutada de aquesta ciutat. Placieus donarli fe e crehença al que de nostra part vos dira havent sguart al servey de Nostre Senyor e honor de la corona de la reyal Majestat benifici e repos del Principat e de aquesta ciutat. E sia la Sancta Trinitat custodia e direccio de tots. De Leyda a XII del mes de febrer any Mil CCCCLXI. - A tots vostres beneplacits e honors apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

- Instruccions de les coses que lo honorable En Francesch del Bosch ciudada de Leyda ha de explicar als revenerents e honorables diputats en virtut de la crehença que la ciutat de Leyda li tramet.
Primo vos mossenyor donada la letra de crehença ab aquella millor manera que a vos sera vist comendareu com aquesta ciutat ab molta amor voluntat e afeccio adherintse axi com de paraula ha dit mostrant per obra a les delliberacions que per ses reverencies ab llur noble consell de XXVII en vertut de la comissio de la cort en la occorrencia dels fets del Illustre Senyor Primogenit. De continent rehebudes les letres yo diumenge a vespre ques comptave huyt del present se oferi als embaxadors de la terra exequutar e deduhir a afecte lo que per ses reverencies era scrit e provehit e axi ho meteren per obra. Es ver que per quant lo Senyor Rey e tots los de son consell de continent que les letres foren rebudes per nosaltres lo Senyor Rey ho havent sentiment algu o per qualsevol altra via secretament hisque de ciutat e axi nos pogue provehir axi com per ells era scrit. Pero deduhint mes a efecte lo sobredit per quant lo dit Senyor Primogenit lavors encara era a Fraga fonch treta la bandera de la ciutat acompanyada com mils poguem de continent fent la via de Fraga per entendre en recobrar la persona del dit Senyor Primogenit. Es ver que lo Senyor Rey presentint la exida de la bandera ab cuyta lo trague de Fraga fent la via de Çeragoça. E per quant nosaltres a soles no erem per prosseguir aquest fet ni bonament presentarnos alla nos convingue restar Alcarraç ab la bandera ab delliberacio e consell dels embaxadors del Principat o de la part de aquells qui eren ab la bandera.
E aqui stam huy en jorn (avui en dia; huy en dia, hui en dia) e no entenem a partir de aqui enseguint lo que per ells nos es scrit fins hajam altre socos (socors; socorro) e avis. E per quant la Senyora Infanta huy ha parlat ab los embaxadors e nosaltres sobre certs migans que ella enten moure dels quals los embaxadors scriuen al larch ço es que enten treballar ensemps ab la Senyora Reyna que lo Senyor Primogenit vengue en aquesta ciutat en poder dels embaxadors hi de aquesta ciutat demanat que si la Majestat del Senyor Rey sera plasent passar aço sia segur que no fos feta alguna novitat en la honor e preheminencia de sa corona reyal per moviment de pobles ni alias volent pensar en levar lo Primogenit en Rey ni en altra manera hi ab tot que a nosaltres fos vist de aço deures consultar ab ses reverencies per quant haviem scrit que no sentenes en algun tracte los embaxadors nos han dit forçadament que en virtud de ses instruccions et alias ells podien e poden e deuen acceptar e passar en veure lo dit Senyor Primogenit a ma nostre. E axi perque la dita Senyora Infanta congoixava molt e per lo ajust de les gents axi propinch e per no torbar la deliuracio del dit Senyor Primogenit hi crehent esser axi vostra voluntat com los embaxadors afermen e per esser axi vist als de Barchinona e altres com sia ver may no esser stat penser algu ni placia a Deu en res prejudicial a la innata fidelitat del Senyor Rey havem prestat nostre assentiment no entenent may en res desviar de la voluntat e delliberacions de lurs reverencies e de lur noble consell de XXVII hi ab ells dits embaxadors acceptar la persona del dit Senyor Primogenit. Semble a nosaltres esser molt necessari si a nostre Senyor Deus plau metre en lo cor de la Majestat del Senyor Rey condescendre en donar la persona del dit Senyor Primogenit e essent reduhit o venint per qualsevol via en sdevenidor a memoria del Senyor Rey lo que ses fet e enantat en aquests fets hi deliurament de la persona del dit Senyor Primogenit hi dels qui son entrevenguts aqui en ordonar hi provehir e nosaltres aci en deduhir a efecte aquestes coses e majorment nosaltres insiguint lurs ordinacions com siam aci e molt appartats e no ab aquell sforç ni virtut que ells siam preservats de tots perills dans e inconvenients axi de persones com de bens. E que en aço molt cautament e segura hi sia provehit hi per de present e in futurum a repos e benifici de tots servey de nostre Senyor Deus hi encara de la Majestat del Senyor Rey.
E aço encara que vos los ho direu al mils que poreu encara lols legireu ad litteram.

Als molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors los deputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet en Barchinona.
Molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors. Una letra vostra de set del present havem rebuda ab la qual nos scriviu les coses per vosaltres provehides sobre la liberacio del Illustrissimo Senyor Princep vist que lo Senyor Rey jatsia supplicat de gracia e de justicia no ha volgut condescendre a les supplicacions del Principat. E com es stat delliberat que la ciutat de Leyda ab la mes gent que pora vaja la via de Fraga per haver e recobrar lo dit Senyor Princep e la universitat de Cervera hi trameta gent e com la bandera de Sant Jordi se traura per socorrer de mes gent e posareu stepes pera XXIIII galeas per visitar les illes e acordareu gent de peu e cavall per provehir en les dites coses pregantnos e encarregantnos trametam cent homens disposts a treball e armats a punt ço es sexanta ballesters trenta empavesats e deu ab lançes largues que vosaltres los pagareu lo sou e per lo temps que delliberareu. Sobre les quals coses jatsia greus e enugoses lo consell de aquesta ciutat qui tots temps ha delliberat conformarse a les provisions e deliberacions e esser unanimo e concordes ab lo Principat ha provehit de trametreus los dits cent homens e per haver aquells havem treballat e trobamne prou ben disposts que hirien sino que volen saber lo sou quels sera donat e pera quin temps e que aci los sia bestreta alguna part de lur sou per la qual raho havem deliberat fervos la present per home propi supplicantvos vullau scriure de vostra intencio sobre les dites coses e provehir de persona qui bestraga aci als qui hiran de alguna quantitat cor de tot cert vos tremetrem bona gent la que demanau. E per quant en aquesta ciutat ha gent de mar mestres daxa calafats e altres persones abtes pera fer fustes pera les quals a fer hi ha en aquesta ciutat bona disposicio vos supplicam que de las galeas que feu fer ne vullau fer en aquesta ciutat tres o quatre e sera cosa que reputarem a gracia a vostres reverencia e magnificencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia. A les quals certificam con la present hora som stats informats certament per home quiu ha vist que lo Senyor Rey ahir que era dimars fonch en Casp ab lo Senyor Princep e que fa la via Dalcanyiç hon deu aturar fins a divendres prop vinent e de alli se diu quel deu menar al castell de Morella e que la Senyora Reyna el Infant fan la via de Çeragoça. Perque mossenyors siaus avis e tingaus la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio molt promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.
Lo present correu parteix huy que es dimecres de nit a les nou hores apres mig jorn.
Ha esser aqui dema que es dijous entre les onze e dotze hores de la nit apres mig jorn si compleix a la dita hora haventli a donar dotze florins corrents e sino compleix la mitat.

Als molt reverent magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverent magnifichs e honorables senyors. De vostres grans reverencies e honorables savieses havem rebuda una letra closa la data de la qual fou en Barchinona a VII del present mes en la qual nos explicau la deliberacio per vosaltres feta de acordar certa gent axi de cavall com de peu per haver lo Senyor Princep e Primogenit per aquellas vias de fet possibles contrestant a qualsevulla altres exceptada la persona del Senyor Rey qui impediment donar hi volran e queus volguessem trametra cent homens de peu ço es LX ballesters XXX empavesats e X lances largues donant en aquells conestable. Perque nosaltres desijants complir lo que ordonareu vos trametem los dits cent homens als quals havem deputat e donat per conestable e regidor lo honorable En Berenguer Luch Ripoll ciutada de aquesta ciutat. Pregamvos molt lo dit conestable e tots los de sa conestablia haver per recomenats e mesos en la orde e prerogatives que aquesta ciutat ha e deu haver en semblants e altres actes com ells son e seran tostemps promptes en fer e ab efecte complir tot lo que per vostres reverencies sera ordonat e manat. Oferintsnos tostemps en fer e ab molta bona voluntat complir altres coses e molt majors qui per vostres reverencies nos seran rescrites. E sia la Sancta Trinitat en custodia e proteccio de tots. Scrita en Manresa a XII de febrer any Mil CCCCLXI. - Los quis recomanen e son prests a les grans reverencies e honorables savieses de vosaltres los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per causa de les duplicades letres vostres e dels molt honorables e molt savis senyors los consellers e consell de la insigna ciutat de Barchinona rehebudes digmenge proppassat quis comptave vuyt del present e dejus scrit mes de febrer per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal en aquelles distinctament recitada nosaltres havent a cor deduhir en efecte lo contengut en aquelles havem provehit en trametre certa gent darmes. E per quant en aquesta vila qui es una de les claus de aquest Principat es molt necessari en tota e ferma custodia deure esser ben consellada e ajudada per tant havem delliberat trametre aqui lo honorable En P. de Plegamans exhibidor de la present plenament informat e instruhit de nostra intencio e voler sobre los dits afers. Placieus donarli fe e crehença en tot ço e quant de part nostra e de aquesta vila sobre los dits afers vos dira e explicara axi com si per nosaltres presencialment recitat vos era provehint si present vos sera en tal forma e manera que a la deguda indempnitat de aquesta vila e de tot lo Principat sia promptament subvengut. E sia la Santissima Trinitat guarda e proteccio vostra. Scrita en Cervera a XI dias del mes de febrer any Mil CCCCLXI. - Molt reverents egregis nobles e magnifichs e molt savis senyors a tots honor e servir vostres apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverent egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors. Vostra letra de VII del present havem rebuda vuy hora de mige nit per la qual restam avisats de les loables e singulars provisions e actes per vosaltres fets en deliurar la persona del Illustre Senyor Princep e Primogenit de Arago e de Sicilia de que restam molt aconsolats sperants la fi per tots desijada. E per semblant de les XXIIII galeas per la bona provisio en visitar les illes e altres coses concernents la utilitat del dit negoci. Del nombre de cent homens quens assignau vos trametam juxta lorde que scrivim de continent per nos sera provehit ab degut efecte que sera honor del nostre stament e servey del Principat avisantsvos que continuament siam avisats aci en la casa del General aci construhida segons que pus largament rescrivim al magnifich mossen Johan Çamso cavaller embaxador nostre tostemps starem ajustats per esser promptes en exequir totes coses que per vosaltres seran deliberades. E sia molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors la potencia divina vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a X de febrer del any Mil CCCCLXI. - Lo vescomte de Roda. - Los quinze elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpinya prests a vostre ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los deputats e consell residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Vuy dada de la present que tenim XI del mes de febrer a les XII hores de mig jorn havem rehebuba una vostra letra per lo correu portador de la present la qual legida de continent per satisfer al contengut de aquella havem aplegat consell de prohomens de la present vila en lo qual ab unitat e concordia es stat delliberat per honor e exaltacio 
de la corona Darago e per satisfer a la deguda fidelitat condecendre e complir al contengut de vostra letra e aqui matex havem elegit capita de la gent demanada lo qual molt prest ab la dita gent sera ab vostres reverencia magnificencies e honorables savieses. Supplicantsvos de hora en hora opportunament nos vullats (occitano; mos vullgau; nos queráis) avisar de les occurrencies del negoci oferintnos en per tostemps esser prests e apparellats en totes coses qui sien a honor de la dita corona e conservacio de nostra fidelitat. E sia molt reverend magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Puigcerda a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda. 

Al molt reverent magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Ir a les dues hores apres mig die reebem una letra vostra dada en Barchinona a set del present tramesa per En Pere Steva correu vostra en la qual nos avisau per vosaltres e vostre consell es stat deliberat que vist lo Senyor Rey no ha volgut condecendre a les supplicacions de aquest Principat sobre la liberacio de la persona del Illustrissim Princep e primogenit del dit Senyor Rey sia procehit en haver lo dit Illustrissim Princep e primogenit per totes aquelles vies que possibles sien. E per deduhirho a efecte es stat deliberat acordar gent darmes e per ço nos dieu vos emviem vint e cinch homens armats e a punt. Sobre que certificam la providencia de vosaltres que de continent rebuda la dita letra havem aplegat nostre consell e en aquell expressament havem deliberat e conclos donar bon compliment en trametreus los dits XXV homens avisant la providencia de vosaltres que molt prestament seran aqui promptes a fer lo qui per vosaltres llurs sera demanat. Dada en la vila de Figeres a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Apparellats a vostre servir e honor los consols de la vila de Figeres.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honorables qualsevol oficials reyals diputats locals guardes del dit General. Salut e honor.
Jatsia haguessem manat per nostres provisions e requestes que fusta alguna no leixasseu exir de la costa del Principat ara empero per certs sguarts que no curam aci explicar e perque les fustes portaran vitualles a aquesta ciutat volem e manam que les barques den Johan Doye den Bernat Andreu e la sagetia den Salvador Roig qui van per aportar forments (frumentum; tipo de trigo; forment) e altres vitualles a aquesta ciutat segons es dit lexets (occitano; dixéu; dejad; deixeu) anar e navegar alla hon se vullen sens contrast. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra de creença acomenada al honorable En Pere de Plegamans havem rebuda e hoit plenamet lo dit vostre missatger de tot lo quens ha volgut dir en virtut de la dita creença. Vos responem que la nostra intencio es stada sempre e es que tot quant se es fet en aquest negoci es stat fet a conservacio de la feeltat reyal e axi no ha loch lo fet de capita. E ya havem scrit al diputat local sobre del veguer ques haje degudament en lo que aqueixa universitat volra. E que no dupteu de algu que per lo Senyor Rey es preeposat e castigar qualsevol persones qui no volran viure pacificament. E aquest Principat no enten a fallir en les dites coses. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.
Apres la data certificamvos que en tot lo benavenir e seguretat vostra nosaltres serem promptes ab tanta voluntat e efecte com dir se puixa segons per vosaltres es dignament merescut.

Als molt honorables e de gran providencia senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e de gran providencia mossenyors. Rebuda havem vostra letra de creença en persona del honorable mossen Francesch del Bosch ciutada e sindich de aqueixa ciutat lo qual molt prudentment nos ha explicada la creença e encara legida la instruccio que sobre aço havia de vostres savieses. Per dita explicacio e lectura vehem continuarse la virtut de constancia que haveu en lo obtenirse lo desigat fi de les coses justament e sancta principiades en que aqueixa ciutat tant virtuosament e deguda ha principi donat e constantment persevera e consemblantment ab virtut speram continuara sens desistir acompanyant a nosaltres quius fem certs a seguretat e indemnitat de aqueixa ciutat e de tot lo Principat provehirem degudament principiant consellant e entrevenint en tot com pertinent es aqueixa ciutat magnanima. E en aço dubte algu no haguessen car lo honor util e indemnitat de tots es molt diligentment attes e considerat.
A present haurem bona concordia ab lo capita e a vostra indemnitat es be provehit. Placieus donar orde en copiositat de vitualles. E puys aixi (pocas veces se lee aixi, más axi) sou be acompanyats no es vist freturar esser aqui la embaxada car pus segurament e matura se faran les delliberacions e provisions. E per ço es provehit sen tornen los embaxadors. E lo parer vostre sobre la oferta feta a la Illustrissima Senyora Infanta era molt notable e savi. De les coses que succehiran continuament seran avisades vostres savieses a la complacencia de les quals serem tostemps promptes. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Als magnifichs e molt honorables senyors los jurats de la ciutat e regne de Mallorcha.
Molt magnifichs e molt honorables senyors. En dies passats responentvos a la letra que de vosaltres rebem vos scrivim stesament de les multiplicades supplicacions e intercessions per part de aquest Principat fetes a la Majestat del Senyor Rey per liberacio de la persona del Illustrissimo Senyor don Carles fill primogenit del dit Senyor Rey per les quals supplicacions e intercessions a fer continuament ere ab la dita Majestat sollemne embaxada en nombre de XV persones de les mes insignes de aquest Principat. E mes ab la dita letra vos diguem com era delliberat trametre altra embaxada en nombre de XXXXV persones agregades al primer nombre e que axi foren sexanta la qual cosa en efecte es stada deduhida. Los dits sexanta embaxadors per molts dies son stats ab la dita reyal Majestat fahent e continuant les supplicacions dessus dites. E darrerament com gracia sobre aço en lo conspecte de aquella no hajen poguda obtenir han demanada la liberacio dessus dita per migans de justicia fundants aquella per quant lo dit Senyor Primogenit era vengut devant la reyal Majestat demanat per aquella e per leys e constitucions de aquest Principat tota persona per lo Princep o Rey demanada es haguda per guiada e assegurada e per altres moltes rahons per les quals aquest Principat preten la persona del dit Senyor Primogenit deure esser en libertat restituida e en la detencio sua sostenir violacio e ruptura leys moltes de aquesta patria la qual liberacio e reintegracio de les dites leys per justicia demanada axi poch ses poguda obtenir essent la dita Majestat reyal obsessa de perversos e malignes consellers qui poch tements la correccio divinal e menys desigants lo servey e honor de la dita reyal Majestat e lo benefici de la cosa publica de aquest Principat e de tots los regnes e dominis de la reyal corona volrien perdre la persona del dit Senyor Primogenit e tolreli la successio apres los dies de la dita reyal Majestat a ell deguda. E axi aquest Principat frustrat de tota sperança e de gracia e justicia en la prosecucio de aquest negoci vist a la persona del dit Senyor Primogenit esser degut deute de fidelitat com a fill primogenit de la reyal Majestat e apres los lonchs dies de aquella en los regnes e dominis seus legittim successor per retre lo deute a la dita fidelitat la qual en Ios coratges dels poblats en aquest Principat irradicablement es fundada e per conservacio de les constitucions e leys del dit Principat precedent matura delliberacio a tot servici de nostre Senyor Deu e honor e servey de la dita reyal Majestat e salvacio de la persona del dit Senyor Primogenit ha delliberat insurgir ab ma poderosa e fort contra los dits inichs e perversos consellers de la reyal Majestat e fer tota potencia e sforç per liberacio de la persona del dit Senyor Primogenit. E per execucio e efecte de la delliberacio dessus dita la bandera de Sant Jordi e la bandera reyal son exides de aquesta ciutat acompanyades de cert nombre de gent de cavall e de peu asoldajada de pecunies del General de aquest Principat e sots conducta del egregi comte de Modica capita general en la gent de cavall e del vezcomte de Rochaberti en la gent de peu e ab companyera del veguer de aquesta ciutat en nom del Senyor Rey e per semblant de altres ciutats e comunitats de aquest Principat son exides companyies de gents dels oficials reyals acompanyades. E axi ab ma poderosa sera prosseguit lo dit negoci e de aquell nos desistira fins la persona del dit Senyor Primogenit sia delliurada e en plena libertat restituida e fins aquest Principat sia reintegrat en la observancia de les leys e libertats sues. E mes per lo tranquille e pacifich stat de aquest Principat e dels altres regnes e dominis de la reyal corona e a preservarlos de tot perill e inconvenient e alterar tota potencia enemiga es stat delliberat aci esser fetes XXIIII galeres a les quals se dara obra de continent e en la total expedicio de aquelles. De les quals coses totes dessus dites havem delliberat fer certes les magnificencies e honorables savieses vostres perque sapien e senten tot lo nostre proces e alguna cosa no esser stada feta sino a tot servici de nostre Senyor Deu e de la dita reyal Majestat e per servar la incorrupta fidelitat a la Majestat reyal deguda. Pregants e exhortants les dites magnificencies e honorables savieses vostres en la liberacio del dit Senyor Primogenit e retre sobre aço vostre deute a la dita reyal corona segons de bons e fidelissimos vassalls se pertany esser conformes ab delliberacio de aquest Principat e mostrant unanimitat de volers segons fins aci entre aqueix regne e aquest Principat es stat fet e observat a tota honor de la corona reyal e al bon stat de quiscuns en que aquest Principat es molt voluntari e dispost e sera quiscuna vegada en totes coses benifici de aqueixa ciutat e regne concernents. Molt magnifichs e molt honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Rescrivintsnos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

FIN DEL TOMO DÉCIMOCUARTO DE LA COLECCIÓN, PRIMERO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE DON JUAN SEGUNDO.

jueves, 5 de marzo de 2020

CXLII, reg 1911, fol 47, 14 julio 1395

CXLII. 

Reg. n° 1911, fól. 47. 14 jul. 1395.

Juan I de Aragón

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Oblatis nobis reverenter pro parte episcopi et capituli Barchinone episcopi et capituli Vicensis abbatis monasterii de Stagno et universitatis civitatis Barchinone
ac universitatis ville Modiliani (Moya, Moyá, Moiá, Moià) et quorundam aliorum quibusdam capitulis
super unione seu agregacione fienda de certis locis universitatibus et singularibus personis sacramentalis
Vallensis confectis hujusmodi seriei.
- Com antigament a feeltat del senyor rey qui es cap de la cosa publica et
a conservacio et bon stament daquella fos
atrobat et ordonat sagramental en Valles
en Lobregat en lo Maresma lo
regiment del qual se pertany a la Sgleya et a la ciutat de Barchinona segons ordinacio daquell lo
qual per malicia del temps qui tot dia indueix novells
fets hauria mester reparacio et creximent: per ço
a augmentar lo dit sagramental et posar en defensio les
persones et bens daquelles dels quals dejus es feta
mencio son fetes les ordinacions dejus scrites
per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich
et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona
et de la vila de Moya supplicants humilment los bisbes
et capitols de Barchinona et de Vich et labat et
convent del monastir del Estany et les universitats de
Barchinona et de Moya a la magnificencia reyal
que aquelles vulla aprovar stablir ordenar e confirmar
emper tots temps duradoras. Primerament que tots los
homens reyalenchs ço es que sien homens
propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna
poblats ara o en sdevenidor dins la vegueria de Barchinona
et de Valles et parroquies et termens en aquella
constituits los quals ja per ordinacio del sagramental sien
en aquell confirmats e tots los homens realenchs ço
es que sien homens propris o aloers del senyor
rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor
dins les vegueries Dosona et de Bages et dins la vila batlia
et sotsvegueria de Moya et de qualsevol parroquies et
lochs dins aquelles constituits sien units sis
volran al dit sagramental o a la defensio daquell. Item
com mossen lo bisbe et capitol de Vich et mossen
labat del Estany et son covent hajen
alguns locs et homens dins les dites vegueries de
Osona et de Bages et en les dites batlia et sotsvegueria
de Moya: los dits mossenyer de Vich et
son capitol los dits mossen labat
del Estany et son convent de present meten
los lurs homens que han dins los
dits locs et parroquies et termens en lo dit
sagramental: et totes persones ecclesiastiques et ciutadans et homens
de vila qui hajen o hauran homens dins les dites
vegueries et sotsvegueria et batlia et
parroquies et termens daquelles puixen metre
lurs homens en lo dit sagramental: pero com los
hi metran hajen aço a fer denant los
sobreposats del dit sagramental qui hajen poder de
reebrelos: et que per general ordinacio de mossen lo
bisbe et capitol de Barchinona et de mossen lo
bisbe et capitol de Vich et de mossen labat
et convent del Estany tots los preberes
poblats et quis poblaran dins les dites viles lochs et
parroquias et termens se alegren es
puixen alegrar de la defensio del dit sagramental et
contribuesquen primariament en les despeses ques faran
per lo dit sagramental ço es en aquelles et en ço
que per los dits sobreposats sera ordonat. Item que si
alscuns homens seran poblats ins les dites vegueries
de Barchinona et de Valles Dosona et de Bages
et vila sotsvegueria et batlia de Moya et lochs
et parroquies et termens daquelles et no seran del dit
sagramental ne de la regla o obediencia de aquell et
contra aquells sera feta alguna injuria damnatge o offensa per
qualsevol persona: que per be ques meta so a
sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut de
exir ne de fer res qui pertanga al dit
sagramental en favor dels damnificats o injuriats: ans
si per aytal cas se met so encontinent
aquells del sagramental com sapien aço sen deguen
tornar et no curarse de seguir ne de perseguir lo
injuriador o dampnificador encara quel poguessen
pendre en virtut del dit sagramental com no sia cosa convinent
que aquells qui no volran esser del carrech del
dit sagramental se alegren del profit daquell: et axi
mateix los del sagramental no sien tenguts ne
degen exir ne defendre los homens de
barons cavallers ne de persones generoses ans si per aytals
se metra so a sagramental encontinent com ho
sabran hajen desamparar lo dit so et nos
curen daquell en virtut del dit sagramental: pero per aço
no sia tolt quel dit sagramental no haje
loch en los caminans et viandans. Item
que tots los homens dins les dites viles castells lochs
et parroquies et mases habitants et habitadors axi del
sagramental vell com novell hagen a tenir armes
ço es saber ballesta ab deu tretes et ab
son arreu o almenys spasa o lança et
escut en manera que si lo dit so sera mes tots ensemps
se defenen et seguesquen los malfeytors
et bandajats et gitats de pau et de treua del
senyor rey segons ordinacio del dit sagramental: e si algun
del dits homens qui aquell so oira o sabra no exira
al dit so pach cascuna vegada per pena deu
sous. Item que en cascuna de les viles castells et
lochs et parroquies davant dites del dit sagramental sien
elegits capitans segons la ordinacio del sagramental
vell e us daquell quis muden de dos en dos anys:
pero que sien elets per los sobreposats dejus
scrits o per aquells qui ells ordonaran et en aquell
nombre que a ells sera vist faedor los quals capitans
com elets seran se curen cascun en sa
capitania que los homens hajen les dites armes et
tinguen peno et corn et en altra manera se
procuren ques façen totes aquelles coses que a fer
se han per los homens del sagramental demunt dit: et que com
los dits capitans seran elets vinguen jurar en
poder dels dits sobreposats de tenir complir e servar
les ordinacions del dit sagramental axi com ja per
usança del sagramental vell es acostumat de fer. Item que la
gent del dit sagramental et qualsevol daquells
enseguesquen segons dit es los malfeytors et
injuriadors bandejats et gitats de pau et de treua
et aquells prenguen: empero si la gent del dit
sagramental o capitans o alguns daquells prenien alguns
dels dits injuriadors et malfeytors bandajats e gitats
de pau et de treua que nols puixen dar a
manleuta ans los meten en mans daquell
batle o senyor de qui seria la jurisdiccio del loch o
parroquia on seria fet lo mal o daquell a quis
pertanyeria punidor per aquell: pero si bandajats o
gitats de pau et de treua eren quels meten
en poder del veguer de Barchinona o daquell official
quels hauria bandajats o gitats de pau et de
treua: declarat que la gent del dit sagramental haje
estar a manament et ordinacio dels capitans et los dits
capitans puixen manar e ordonar a la dita gent fins
que aquell senyor o official a quis pertanga hi
sia e tot hom haja star a manament et ordinacio
daquell. Item si fugents los malfeytors o
injuriadors bandejats o gitats de pau e de treua se
reculliran en algun castell vila o loch o casa o altre
fortalesa de Cathalunya et lo dit so sera
continuat et seguit: que com als veguers batles et sotsveguers
et capitans qui aqui seran segons que a cascun dells se
pertanyera parra ques deja fer: quels
dits officials requiren publicament davant molts
qualque tinga o administra lo dit loch
quels liure sens empatx los dits
malfeytors o injuriadors: e si aquell regent o
tinent lo dit loch diu que no son aqui
que haja encontinent dar escorcoll de
aquell loch als dits officials al qual escorcoll
entre en aquell nombre et forma ordonats en lantich
sagramental: et si lo dit escorcoll lus era
denegat dilatat o resistencia feta o altre contrast en aquests
cases si la dita gent del dit sagramental talara o
damnificara o fara algun mal o injuria al malfeytor o
malfeytors o al senyor o senyors et homens del loch
o lochs on lo malfeytor o malfeytors se
serien recullits o dels quals escorcoll seria denegat
donar o a altres qui los dits malfeytor o malfeytors
defendrien no sien tenguts del mal que facen
civilment ne criminal nin puxe esser inquirit:
empero si la gent del dit sagramental contra la dita forma
talava o dampnificava que pagassen la tala
plenerament ab adveracio de sagrament dels damnificats
taxacio de jutge procedent et no resmenys pagassen per
pena atretant de la qual fos la meytat dels
dampnificats et laltre meytat del senyor rey.
Item que pus quel veguer o batle de
Barchinona o veguer Dosona o de Bages o
batle o sotsveguer de Moya ço es cascun
en sa jurisdiccio fossen atteses al dit so
tot hom del dit sagramental haja star a manament et
ordinacio daquells. Item si los dits veguers batles
et sotsveguer et capitans quis seran manaran o
requerran algun o alguns del dit sagramental que acompanyen
et menen algun pres en algun loch: que aquell o
aquells qui seran requests o a qui sera manat hajen aço
fer sots pena de C solidos per cascuna vegada de
la qual si sera comesa haura loficial de la jurisdiccio
del qual sera lo inobedient la quarta part et los
sobreposats laltre quarta part et lo senyor rey las
restants parts: et si aquell o aquells qui preses seran tenen
armes que aquelles armes si deuen esser perdudes als presoners sien
dels capitans qui preses les hauran: et si son preses per los
dits officials reyals que sien dels dits
officials axi que per lo dit senyor rey ne
officials seus no puxe esser feta questio. Item per ço
com los capitans han major carrech per lur
offici que no han los altres del dit sagramental quels
dits capitans durant llur offici puixen portar
per defensio lur armes vedades per tot lo principat de
Cathalunya: et si lo senyor rey o sos succehidors
o officials lurs fahien revocacio o inhibicio de portar
les dites armes en general que aquella revocacio o inhibicio no
comprenga la present licencia si donchs daquesta
nos fahia plenera et expressa mencio. Item que sis
allegave os denunciave quel dit sagramental vell
e novell o alguns singulars daquell haguessen errat o
delenquit en la forma del dit sagramental o execucio daquell
que aço se haje a conexer determenar e
exeguir per lo veguer de Barchinona ab et
de consell dels advocats ordinaris del consell (pone
censell, más abajo consell) de la dita ciutat et no sens
ells: axi que governador procurador general ne
lochtinent del senyor rey ne altre qualsevol
official del dit senyor ne encara altre qualsevol persona de
qui fos la jurisdiccio ordinaria dels delats nos
puixen de res dallo entrametre en alguna manera:
pero si lo senyor rey en sa propria persona daço
entrametres o conexer volra que ho puixe
fer ell personalment present en Barchinona o dins les
dites vegueries batlies et sotsvegueria ab
et de consell dels dits advocats ordinaris del dit consell
de Barchinona et no en altre manera: et en tot cas la
denunciacio instancia et perseguiment del dit
sagramental et dels singulars daquell se haja a fer per
part privada mostrant propri interes et no per fiscal ne
persona de la tresoreria del senyor rey ne de la
senyora reyna ne per official e officials
lurs ne per altre qualsevol persona: la qual
part instant o denunciant abans que a res sia procehit
haje assegurar idoneament als delats les messions
del plet: en altre manera que la denunciacio o
instancia ces et no haja loch: et per
semblant los delats o accussats asseguren a la
part demanant les messions del plet: en altre
manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et
per semblant los delats o accussats asseguren a
la part demanant les messions del dit plet per ço
que agualtat sia en aço observada. Item que
aquells del dit sagramental tambe en general com en special
puixen fer talles entre si ab sabuda et
expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers
de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich
et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries
en los afers del dit sagramental axi per salaris
de advocats o sobreposats o descrivans o en altre
manera per qualsevol cosa qui davall del dit sagramental o per afers
e bon estament daquell: e los sobreposats del
sagramental vell puixen fer ab sabuda et
consentiment dels dits bisbe et capitol e consellers
de Barchinona les dites talles en lo sagramental
vell: et los sobreposats del sagramental novell
puixen ab consentiment dels dits bisbe et
capitol de Vich et sindich de Moya fer
atretal en lo lur sagramental. Item que per ço
quel dit sagramental haja millor regiment tots anys
sien elets tres sobreposats ço es un per lo
consell de Barchinona et un altre per lo bisbe et
capitol de Barchinona axi com ja es acostumat
los quals regesquen lo sagramental antich
de la vegueria de Barchinona et de Valles et sia
elet un altre sobreposat qui regesca lo
sagramental novell lo qual a la un any sia
elet per la vegueria de Moya al altre per mossen lo
bisbe et capitol de Vich et altre per mossen
labat e convent del Estany. Item que lo senyor rey
o sos officials no puixen manar axi com no poden
en ost o cavalcada los homens del dit
sagramental com aquell sagramental sia novella servitut
a ells voluntariament imposada per ço que mils se
defenen: mas lo dit senyor rey haja
ost et cavalcada et altres coses en sos
homens et en los altres segons que havia abans de la
dita ordinacio del dit sagramental et segons dret comu et
constitucions generals de Cathalunya et usatges
de Barchinona axi que per aquestes coses en sos
drets segons dit es alguna cosa no sia innovada ne
mudada ne encare tolta sino en tant com
dessus es expressat. Item que de les penes quis
cometran per aquells del sagramental si no tendran les armes
demunt ordonades o si no estaran a manament dels dits capitans
o si no exiran al dit so sien fetes quatre parts
eguals la una de les quals sie dels senyors de
qui sera aquell qui cometra la dita pena e laltre dels dits
sobreposats et laltre dels capitans sots regiment dels
quals seran los qui cometran les dites penes et laltre
restant del senyor rey et que daquelles parts de les
dites penes hajen a fer execucio prompta breument et
sens plet los dits senyors daquell o
daquells qui cometran les dites penes: et si los
dits senyors dels dits homens o algun dells no volien
fer la dita execucio o hi eren negligents o tardans: que dada
a ells per los dits sobreposats fadiga de deu dies los
dits sobreposats puixen et hajen a fer la dita
execucio de les dites penes complidament: empero sia
entes quels dits sobreposats puixen fer lexa de
les dites penes sis volran a lur volentat en cas
que a ells vinga la execucio de les dites penes. Item quels
sobreposats del dit sagramental vajen visitar aquell
sagramental de temps en temps axi com los parra
ço es lo sobreposat ordonat per lo bisbe
et capitol de Barchinona ab volentat et
sabuda del bisbe et capitol de Barchinona
et lo sobreposat ordonat per lo consell de
Barchinona ab volentat et sabuda dels
consellers de Barchinona et lo sobreposat del
sagramental novell ab volentat et sabuda
de mossen lo bisbe et capitol de Vich et del
abat del Estany et dels promens o
jurats de la vila de Moya: los quals sobreposats
cercants lo dit sagramental regoneguen si los
homens estan axi com deuen et quey admeten
aquells qui de nou si volran metre et altres
coses facen que sien bones et profitoses al ben publich
daquell. Item es entes que la forma antiga o formes antigues e
la ordinacio et usança del dit sagramental antich
sien et romanguen a la un sagramental et altre en lur
plena força et valor si no aytant com los presents
capitols et ordinacions deroguen e poden derogar
a aquelles.
- Et visis recognitis et examinatis ad plenum dictis
capitulis et contentis in eis quia cognoscimus et videmus ea
cedere in ampliacionem et augmentum ac bonum statum dicti
sacramentalis et defensionem omnium et singulorum dicti
sacramentalis ac in utilitatem et statum pacificum non solum dicti
sacramentalis sed etiam tocius reipublice Cathalonie
principatus: tenore presentis carte nostre seu privilegii
cunctis temporibus duraturi per nos et omnes heredes et successores
nostros capitula ipsa et quodlibet eorum ac ordinationes in eis et
quolibet eorum expressas acceptamus approbamus concedimus laudamus
firmamus auctorizamus ac etiam confirmamus sic quod de cetero per nos
et successores nostros ac per omnes officiales et subditos nostros et
eorum presentes pariter et futuros prout ad unumquemque eorum
expectare poterit tam in judicio quam extra judicium habeant
observari. Et liceat omnibus et singulis quibus hec juxta formam
premissorum capitulorum per nos conceduntur tam officialibus quam
aliis cujusvis condicionis preheminencie seu status capitulis et
ordinationibus ipsis et quolibet eorum uti cunctis temporibus licite
et impune: nos enim de certa sciencia promittimus et convenimus in
nostra regia bona fide quod dicta capitula seu
ordinationes non revocabimus nec impugnabimus nec earum usum
seu exercicium directe vel indirecte impediemus nec litteras seu
provisiones contrarias concedemus nec aliquid aliud faciemus quod in
derogationem eorum vel alicujus eorum valeat retorquere: et si forsan
quavis causa voluntaria vel necessaria per oblivionem vel
importunitatem aut alias de certa sciencia contrarium fieret illud
nunc pro tunc revocamus et viribus penitus vacuamus carereque volumus
et decernimus penitus robore et valore. Mandantes per eandem expresse
et de certa sciencia gubernatori nostro generali necnon
gubernatori Cathalonie ac universis et singulis aliis
officialibus et subditis nostris presentibus et futuris dictorumque
officialium loca tenentibus quatenus capitula et ordinationes
ipsas et quodlibet eorum firmiter teneant et observent ac teneri et
observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire
permitant aliqua ratione seu causa. Quicumque autem ausu ductus
temerario contra premissa vel eorum aliquod facere vel venire
presumpserit iram et indignacionem nostram ac penam mille
morabatinorum auri nostro erario applicandorum se noverit
absque aliquo remedio incursurum dampno et injuria illatis primittus
et plenarie restitutis. in cujus rei testimonium hanc fieri et
sigillo magestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data
Barchinone quartadecima die julii anno a nativitate Domini
millessimo trecentessimo nonagessimo quinto regnique
nostri nono. - Aymonus Dalmacii. - Sig+num Johannis Dei
gratia regis Aragonum etc. - Rex Johannes. - Testes
sunt frater Franciscus Marchi magister ordinis milicie beate
Marie de Muntesia Jaufredus vicecomes de Rupebertino
Raimundus Alamani de Cervilione Aymericus de Scintillis
Rogerius de Montecatheno milites. - Sig+num mei Bonanati
Egidii predicti domini regis scriptoris qui de ejus mandato
hec scribi feci et clausi cum raso et correcto in lineis III quals
dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus
scrites per part de la esgleya de Barchinona
de la esgleya de Vich et del monastir del
Estany et de la ciutat de Barchinona et: et X qualsevol
persona que per be ques meta so a sagramental
algun del dit sagramental noy sia tengut dexir ne
de fer res quis pertanga al dit sagramental: et XXXII
que aquells del dit sagramental tambe en general com en
special puixen fer talles entre si ab
sabuda et expres consentiment dels bisbe
et capitol et consellers de Barchinona et
dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs
de Moya per fer despeses necessaries en los afers
del dit sagramental: et XXXIII o per afers et bon
estament daquell o los sobreposats del sagramental vell
puixen fer ab sabuda et consentiment dels
dits bisbe et capitol et consellers de Barchinona
les dites talles en lo sagramental vell et los
sobreposats del sagramental novell puixen ab
consentiment dels dits capitol de Vich et sindichs
de Moya fer: et XXXIII atre tal en lo lur
sagramental Item que per ço quel dit sagramental hage
millor regiment: et XXXV cials: et XL de Barchinona: et
XLI lo bisbe et capitol de Vich. -
Dominus rex presente Nicolao Moratonis locumtenente
thesaurarii mandavit michi Bonanato Egidii. - Vidit eam dictus
locumtenens thesaurarii. - Idem.

 
reipublice Cathalonie principatus, república Principat de Catalunya

cxliii-reg-2234-fol-71-1-mayo-1398

martes, 19 de noviembre de 2019

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 8, consellers

Núm. 375. Tom. 20. Fol. 1767.

Als molt honorables et savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. - Molt honorables et savis senyors: certificamvos que la senyora reyna de Napols induhida segons crehem per alguns fills de iniquitat
e enemichs de veritat ha tramesa novellament
als honorables procuradors de aquesta ciutat de Tortosa una
sua letra assats verinosa punyent et
enginyosament procurada tocant grantment la inmaculada fama
directament e indirecta de aquest principat ab excogitades
et fabuloses persuasions inductives a sembrar divis
entre les ciutats e viles del dit principat lo qual per gracia
divinal singularment en aquest temps resplandeix de virtuosa
unitat per la qual es stat preservat de tribulacions e
inconvenients en altres parts per divisions seguides: la qual letra
en efecte conte: ques clar e manifest e a tot lo
mon notori que la justicia de la successio de la corona reyal
Darago se pertany a la dita regina o a son
primogenit e que maxinosament e fraudulosa nou persones
son stades eletes et donat poder a les sis de
aquellas que facen la declaracio et publicacio qual es
lo vertader rey: de les quals nou ja de certa sciencia
e per frau hi son stades meses et posades V persones a
la part de la dita senyora notoriament et publica sospitoses.
Perque los ambaxadors del rey de França et los
de la dita senyora vehents clarament e uberta la ficcio
et engan que en la dita eleccio de persones et altres
intermedis ses observat axi fraudulosa e
descuberta desesperats de tota sperança de justicia e veritat
se son partits de juhi recusantlo per fraudulos
e ple de tirania e manifest engan la qual cosa segons
scriu la dita senyora e sos parents no poden
passar sens condigne reparacio: perque requer
los dits honorables procuradors desta ciutat que tanta
offença no vullen sostenir per restauracio de molts et
infinits mals los quals per aço stan
apparellats. E tot aço es narrat en la sobredita
letra: on molt honorables et savis senyors com segons
dit es la dita letra e les paraules de aquella
per art diabolical contra tota veritat fabricades sien
molt desonestes sembradoras de zitzania e
divisio en aquest principat de Catalunya et molt carregoses a
ell en persones de nosaltres qui aquell representam e
denigrants la fama que tro ara havem hauda en
procehir virtuosament e sens declinar de la
semita de justicia en la dita successio e perque crehem
que la dita regina haura trames semblants letres
a vosaltres e a les altres ciutats e viles reyals de
aquest principat per metre divis en aquell com dit
es e entenem que la resposta de vosaltres deja esser
concordable e uniforme ab totes les altres ciutats e viles
reyals sobredites a les quals sobre aço scrivim
monstrants lo sentiment ques pertany en aquest
negoci: deliberam per ço de avisarvosne
pregantsvos tant affectuosament com podem e
sabem quens vullats certificar si tal letra
havets de la dita regina hauda e en quina
deliberacio sots de la resposta que deu haver la qual nos
par que dejats deferir tro queus ne
hajam scrit altra vegada a fi que la vostra resposta sie
concordable et uniforme a les respostes que sobre aços
faran. E placieus de aço per lo present correu
respondrensen plenament e tingueus en sa
comanda la Trinitat sancta. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverend bisbe Durgell de ordinacio del
parlament a nou dies de maig del any MCCCC dotze. - Lo
parlament general del principat de Catalunya apparellat a
vostra honor.En los mismos términos fue escrito también a
otras varias ciudades.

Sesión del día 11.

Entre
varias otras cartas de ningún interés, fueron leídas en este día
las que siguen:

Núm. 376. Tom. 20. Fol. 1769.

 
Als molt reverends egregis nobles
honorables et cars amichs lo parlament del
principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles honorables e
cars amichs: La mia anima de tantes tribulacions
congoxada havie presa alguna consolacio pensant quels
meus infortunis haurien trobat aleujament e les durs
adversitats qui han tant multiplicadament combatut lo
meu cors haurien hagut terme o almenys feyt algun
entervall: som trobat de ma sperança
frustrat e veig quem revenen les persequcions
em son huy pus aspres e mes les
sent. Havia yo molt reverends egregis nobles honorables
e cars amichs sentit que vos e los
altres parlaments dels regnes e terres a la reyal
corona Darago subjectes cascun per si e
apres tots ensemps haviets acordada per
justicia a mi qui non he nen pusch haver
subvencio de rahonadors advocats e procuradors qui
devant les nou persones per los dits parlaments a investigar
decisir determenar e publicar lo dret de la
successio de la dita reyal corona Darago
elegides rahonassen allegassen e monstrassen
los drets e la justicia que a mi pertanyen en la dita
successio et haviets offert que fariets
instancies a compellir los que yo nomenaria a
pendre lo carrech de les dites coses: et quant es
vengut al strenyer en lo parlament de aquest
regne nom son atorgats ab effecte
los que yo los he nomenats e
designats ans micer Johan Mercader advocat
ordinari meu e de la mia casa gran temps ha e qui
en mos feyts sab e ha vist mils
que algun altre mes tolt e ab exquisides maneras
torbat e empatxat perque no haje facultat
de rahonar allegar e monstrar mos drets
et ma justicia devant los dits elets: ni
mi valen demonstracio de les letres vostres ni del
parlament Darago ni dels dits elets sobre aço a
ells trameses per les quals es stat exortat et
request ne la offerta per vosaltres e ell
feta ni mi han valgut ni valen prechs requestes
exortacions et protestacions tantes que es anuig per
part mia fetes al dit parlament: et per be que molts e
los demes del dit parlament hi hajen haguda et de present hi
hajen intencio sana justa e dreta per ço noy
han falgut niy fallen qui la exequcio de
les dites coses ja per ells atorgades et promeses hajen
dificultada entrigada et tornada del tot a no
res ni han volgut forçar los altres per mi nomenats qui
son micer Arnau Conques e micer Guillem Strader ab
aquell effecte ques pertany jatsie he hagut sentiment
que es exida secretament et per manera insolita una
letra del regent loffici de la governacio daquest
regne als dits nou elets endreçada per la qual los
certifica que ell ha compellits e forçats los
rahonadors advocats et procuradors que yo he
designats a pendre lo carrech e anar per rahonar
mos drets et ma justicia. Perque molt reverends
pares egregis nobles honorables e cars amichs com ço
que yo dich sta veritat eus ho mostrare
ab actes autentichs e ab cartes publiques
actitats et fetes en lo parlament daquest
regne los quals axi prestament no he poguts
haver mas nos laguiara molt quels veurets
si plau a Deu ni veig que pusque mes fer: vos prech
affectuosament com pusch ne se e en deute
de justicia requir que per vosaltres me sia provehit
degudament e sien compellits ab total
effecte aquells que devant vosaltres ab mes letres son
stats nomenats per rahonadors et advocats en tal
manera que dins lo temps assignat pusquen mostrar
rahonar et allegar los dits meus drets
devant los dits elets segons se pertany: en
altra forma yo sens alguna culpa mia romandre no
hoit ni defes et la proferta a mi feta sera del
tot infructuosa. E
sie lo sant Sperit molt reverends pares egregis nobles
honorables e cars amichs en vostra guarda. Scrita en
lo castell de Segorb a VIII dies de maig del any
MCCCCXII.
- Frederich Darago a vostra honor.
 
Núm. 377. Tom. 20. Fol. 1773.

Als molt honorables e savis
senyors los consols de la vila de Perpenya. -
Molt honorables e savis senyors: demostrants vostra
diligencia virtuosa que havets en conservacio et tuicio
daquexa terra et del principat de Cathalunya havem
reebudes vostres continuades letres sobre alguns ardits
toquants lo fet de Cerdenya e altres avisaments
que havets de gran nombre de gent darmes ajustades
en la ciutat de Tolosa e del gatge o sou
que ha pres Bociquaut del rey Luys per DCCC
bacinets: e ara derrerament havem reebuda
vostra letra scrita en Perpenya a IIII
del present mes ab les copies de les letres e
scriptures que de la regina de Napols e dels
ambaxadors del rey et altres senyors de França
residents en Barchinona novament havets reebudes
per les quals letres los dits ardits de la dita gent
darmes pus stretament e scalfada se
continuen. A la qual vostra letra responem que per ço
com a nosaltres era stada açi comunicada una letra tramesa
per la dita regina de Napols als procuradors de
aquesta ciutat dun mateix effecte et tenor
que es la a vosaltres tramesa: nosaltres dubtantsnos
que tals letres a vosaltres et a les altres ciutats e
viles reyals fossen stades trameses
haviem deliberat de scriureus segons scrivem a
les altres ciutats et viles del principat que a tals letres
verinoses iniques e fabuloses per introduhir et
persuasir divisions et mals et subvertir lo sant
et just procehiment ques fa a examinar la
justicia de aquell qui es nostre rey princep e
senyor justicia migançant vosaltres no fessets
resposta sens nostra consultacio a fi que totes les respostes
de les ciutats et viles hon han scrit sien
uniformes: e segons havem vist vostres grans saviesas
eren ja de aquest acord. Perque senyors vos pregam que
axi com saviament et be havets acordat vullats
sobreseure en fer la dita resposta car Deus
volent per tots sera tal ordonada e feta segons la qualitat
del negoci requer. E senyors molt honorables
considerants com per machinosa art contraria de veritat
los inventors de tals letres en tan
sancta eleccio de persones et en llur just
vertader et maravellos procehiment que fan en examinar
qui es nostron ver rey et senyor gosen posar carrechs
dapnats et a Deu et al mon abhominables:
certament per vostra consolacio et repos vos certificam
que ab la direccio divinal dins breu nos sera
publicat segons Deu et pura justicia nostre ver rey et
senyor ab qui haurem pau equitat et justicia. Sobre la
deffensio senyors que instats et socors en aquexa
terra per los dits ardits es veritat que continuament praticam
e tractam de aquella e fort prest sen
seguira obra executiva: perqueus placia entretant star
ben avisats et apercebuts segons la disposicio de tal temps
requer et merex e de vostres grans savieses
nosaltres indubitadament confiam no innovant algunes coses en
lo general ans cancellets de fet la
empara que havets feta en aquell com sia
cosa de mal exempli et perdicio total del dit principat
per moltes rahons e special que cascu
prenent exempli de vosaltres los volra squinçar
et pendre sa part segons vosaltres comentats et
no hauria durada ans volent cascu ajudar a si mateix
confondria tot lo principat et seria empatxament
de la dita defensio general. E tingaus Lesperit
sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverent bisbe Durgell a XI dies de maig
del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del
principat de Cathalunya apparallat a vostra honor.

Sesión del día 13.

Empezóse por la lectura de las
cartas que siguen:

Núm. 378. Tom. 20. Fol. 1776.

 

Als molt reverends nobles e honorables
senyors lo parlament general del principat de Catalunya. -
Molt reverends nobles e honorables senyors: vostra letra havem hauda
ab una altra que los deputats vos han
tramesa e per lo portador de aquella
havem haut un quern en que ha translat autentich
del testament del senyor rey en Johan e de la
renunciacio absolucio e difinicio que la senyora reina
de Napols feu en temps de son matrimoni ab la
confirmacio del rey son marit. Encara mes havem haudes
les allegacions de Butrigal de Paulo de Leazaris et
de Rayner et den Çaera quens ha portades
lo dit portador: mas fallnos la renunciacio de
la reyna de Castella e lo translat de la
ordinacio que lo senyor rey en Marti feu
que succehis a qui per justicia se pertanyerie.
Pregamvos quens ho vullats fer trametre lo
testament del senyor rey en Marti e ço que te en
Bernat Çaplana pus nos pot haver sens
gran cost e dificultat flixarnosnem: si gran mester ho
haviem scriuremvosne. Mes avant senyors molt reverends nobles
et honorables vos pregam quens façats
trametre les coses seguents ço es sis ballestas de
torn et dos torns per parar aquelles. Item dues
caixes de passadors de leva. Item sis caixes de passadors
punta fort. Item tres caixes de passadors de matzem. Item
XII pavesos de posta. Item L pavesos de braç: e
que aço sie trames decontinent ab bisties car en Verdaguer ho pendra aci ab
inventari eus ne donara raho. E sie
molt reverends nobles et honorables senyors lo sant
Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp
a VIIII dies de maig del any MCCCCXII. - Larchabisbe de
Terragona G. de Vallsecca et Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Núm.
379. Tom. 20. Fol. 1776.

Als molt reverends egregis nobles et
honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt
reverends egregis nobles e honorables senyors: Los
honorables consols de Perpenya nos han scrit
ara derrerament ab lur letra mencionant
diverses rahons per les quals stam en recel que gent
darmes stranyes no entren en aquelles parts e
que per aquestes rahons e perque dubten que la subvencio a
ells fahedora no tardas massa han request lo
governador dels comdats de Rossello e de Cerdanya que faça retenir les monedes de les
generalitats quis cullen en lo
bisbat de Elna perque puixen daquelles subvenir
a gent darmes en la deffensio daquella terra com
vehessen fos necessari. E ab veritat senyors com
nosaltres hoym quels dits consols havien feta
aquesta requesta fom moguts a tan gran admiracio e a
tan gran greuge que nous ho poriem explicar
vehents que es stada cosa tan aspre que
despuys que som en esta deputacio no la hoym
semblant ni axi sonant la destruccio del be publich. E
de fet ne havem rescrit et respost de nostra
intencio als dits governador et consols ab
altres nostres letres: e per ço que vosaltres senyors
vejats pus seriosament e mes stesa en qual
manera los dits consols nos han scrit et
nosaltres a ells respost et scrit al dit governador
trametemvos translat de les dites III letres.
Perque placieus senyors que de les coses contengudes en les
dites letres vos vullats sentir axi com
devets et sobre aquelles per obviar a tants
inconvenients provehir degudament et presta. Haviem
pensat senyors saul vostre notable consell ja si ultra
altres provisions scriuriets daço a mossenyer
de Terragona instantlo que ell degues scriure a
son frare governador demunt dit que ell se haje
en aquests affers axi com deu e es stret
a conservacio de la cosa publica del general. Part aço
vos avisam senyors quel general es tant
empobrehit de monedes que nous ho pensarieu e si
haguessem hauda la provisio dels emoluments dels officials
et fossen stades adjudjades les penyores
que tenim foremnos de molt ajudats quel dit general
no fora vengut a tan gran pobresa: perqueus placia
senyors que sobre aço et sobre totes les altres coses
de queus havem scrit toquants quel dit general
sie guardat que no stigua axi flach de
monedes vullats prestament provehir car be
vehets que molt es necessari. E sie molt reverends
egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en
vostra guarda. Scrita en Barchinona a nou dies
de maig del any MCCCC dotze. - Los deputats del general
de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostro
servey et honor apparellats.

Núm. 380. Tom. 20. Fol. 1778.
 
Als molt reverends pares egregis nobles honorables e cars
amichs lo parlament general del principat de Catalunya.
- Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs:
Huy dada de la present he rebuda vostra letra
scrita en Tortosa a XXVII dies dabril prop
passat continent en sustancia que vosaltres havents
singular affeccio que la justicia que pretench haver en
la successio de la reyal corona Darago et dels
altres competitors sia ben reconeguda et
clarament vista havets provehit que dels tres advocats queus
havia demanat ne hagues los dos com laltre ço
es micer Bonanat Pere fos stat prevengut
et demanat per les nou persones eletes a prestar
consell a aquelles e queus paria que havent sis
advocats dos Darago
dos de Catalunya et dos de regne de Valencia quen
seria ben provehit segons les dites coses et altres son en la
dita vostra letra largament expressades. A la qual molt
reverents pares egregis nobles et honorables et cars
amichs vos responch regraciantvos la bona
sana et justa intencio que havets a la justicia et
volets que aquella sia per ma part ben vista et
examinada: mas com se mostrara clarament per part mia
que no hage sino aquexos dos advocats car
daquest regne non puisch aver
nengu nil parlament los vol constrenyer a anarhi
segons ja per altra letra vos he scrit e Darago
jatsia ni haja nomenats nom se encara que ni
haja algu: donch plascia a vosaltres zelados
de la bona et vera justicia que de Barchinona men
sien almenys altres dos ministrats com a vosaltres sia
cert que per cascun dels altres competitors ni ha
no solament sis mas X o XV de gran temps a ença
prevists en les allegacions et drets que cascun
preten haver e los meus per molts que fossen
venen tots novellament en la causa et attesa la
brevitat del temps no poden axi veure e encercar
llargament mos drets et ma justicia com
haurien fet si de tant de temps ença com los altres hi
haguessen treballat. Perqueus prech axi
affectuosament com puch ni se que en defalliment
dels altres com segons dit he atteses les maneres no crech
quen haja algu daquest regne ni del de
Arago me vullats ministrar e donar
ensemps ab micer Pere Basset et micer
Francesch Amella micer Bernat Miquel et micer Jacme Caliz a fi que almenys sien quatre si dels dits regnes Darago et de Valencia non hi ha: e aço
sera cosa queus haure a singular gracia dels altres rahonadors
axi com son nobles et cavallers pus a vosaltres
es vist fahedor que no ni haja quen sia
complit vostre parer et voler. E sia en vostra guarda
la sancta Trinitat. Scrita en lo castell de
Sogorb a VIIII dies de maig del any MCCCCXII.- Frederich
Darago a vostre honor.

Leídas las antecedentes
cartas, se separó luego el parlamento para volver a reunirse por la
tarde; pero en su segunda junta no se trató mas que de algunas
providencias que debían adoptarse sobre la administración del
Principado.

Sesión del día 14.

Se acordó escribir
varias cartas, relativas todas a la buena custodia del castillo de Caspe.

Sesión del día 16.

Tratóse de las cantidades
que debían enviarse a Caspe para pagar a los ballesteros y demás
gente de guerra que tenía allí el Principado.

Sesión del
día 17.

Versó la discusión sobre los mismos asuntos que la
anterior, y sobre los abogados y procuradores que reclamaba don
Fadrique.

Sesión del día 18.

Fue invertida toda en
la lectura de una larga carta del parlamento de Valencia, en la que
manifestaba el estado de aquel reino, y sus esperanzas de conseguir
luego la deseada concordia.

Sesión del día 19.

Se
acordaron varias medidas conducentes a la concordia y pacificación
del reino.

Sesión del día 20.

Fueron leídas dos
cartas con que los diputados de Cataluña comunicaban al parlamento
algunas noticias que tenían de Cerdeña.

Sesión del día 21.

El parlamento acordó escribir a las autoridades de Cerdeña, sobre algunos negocios de aquella isla.

Sesión del día 25.

Sobre los mismos negocios de
Cerdeña se acordó también escribir a los diputados de Cataluña y
conselleres de Barcelona; y luego se trató nuevamente de la demanda
de abogados que reiteraba don Fadrique.

Sesión del día 26.

Se continuó tratando de las demandas de don Fadrique, y se
procedió en seguida al nombramiento de varios individuos para las
vacantes que habían resultado en algunas comisiones.

Sesión del día 27.

Se acordó escribir a los diputados de Cataluña y a
los abogados que había escogido don Fadrique, para que estos
apresurasen su ida a Caspe a desempeñar su comisión.

Sesión del día 28.

Fue leída una carta de los abogados valencianos
que don Fadrique tenía ya en Caspe, en la que manifestaban estar
esperando a los de Cataluña para principiar la defensa.

Sesión del día 30.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta:

 
Núm. 381. Tom. 20. Fol. 1868.
 
Als molt reverends nobles et honorables
senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt
reverends nobles et honorables senyors: certificam vostres grans
reverencies noblesas et honorables saviesas que
nosaltres tots en comuna concordia per algunes justes e necessaries
rahons huy data de la present havem prorogat lo
terme de XXVIIII del present mes de maig a nosaltres prefigit
segons forma dels capitols en Alcaniz concordats
daci a XXIX del prop sdevenidor mes de juny
inclusivament que sera la festa de San Pere: placia a
nostre Senyor Deu quens faça obrar segons la sua
voluntat: pregantvos que en lendemig vullats
donar tal orde en les persones qui deuen esser aci
trameses per hoyr la benaventurada publicacio de nostre
vertader rey e senyor que quant per nosaltres vos sera intimat
sie ja lo fet dispost en tal manera que sens
altra triga pusquen decontinent aci
venir. E sie molt reverends nobles et honorables
senyors lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo
castell de Casp sots lo segell del molt reverend
senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels
dejus scrits a XXVIII dies de maig del any mil CCCCXII. - Les nou persones deputades a fer la investigacio e
publicacio de nostre rey e senyor per justicia apparellades
a vostre honor.Se leyeron además algunas otras
cartas sobre asuntos peculiares de Cataluña; y últimamente, se
acordó escribir al gobernador de Rosellon y a otros varios
sobre la invasión con que amenazaba al Principado el capitán
francés Boucicaut.

Sesión del día 31.

Fueron
leídas algunas cartas de poco interés.

Sesión del día 1°
de junio.

Quedó acordado escribir varias cartas, que no se
hallan en el acta; y luego se trató de los asuntos de Cerdeña.

Sesión del día 4.

Tratóse de los asuntos del conde
Urgel, con motivo de ciertas cartas y embajada que había enviado al
parlamento, y cuya substancia no esplica el acta.

Sesión del día 6.

Fue leída en ella la carta del
tenor siguiente:

Núm. 382. Tom. 21. Fol. 1866.
 
Molt reverends nobles e honorables
senyors: Vostra letra havem hauda sobre la limitacio del stat dels
embaxadors o missatgers qui deuen aci venir per hoir la
benaventurada publicacio de nostre vertader rey e sensor: a la
qual vos responem que nostra intencio e deliberacio sobre aço
es que cascu dels ambaxadors puscha venir en aquell stat que
li plaura a honor de aquells per qui hic seran tramesos. Mas
com seran a quatre o tres legues daquesta vila lexaran
de lurs companyes per los lochs vehins e
vindran aci tan solament ab XXXX cavalcadures e
cinquanta persones per cascuna embaxada compartidores entre ells axi
com a vosaltres plaura ordinar o los embaxadors se concordaran. Perque senyors molt reverends nobles et
honorables placieus fer estar los que venir hic
deuen apparellats de guisa que a la primera letra
que sobre lur venguda vos sera tramesa pusquen
decontinent e sens dilacio aci venir: e
sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo
castell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor
arquebisbe de Terragona a dos dies de juny del any
MCCCCXII. - Les nou persones deputades a investigar e publicar
nostre rey e senyor per justicia apparellades a
vostre honor.
 
Discutiéronse luego otros varios asuntos; pero sobre ninguno recayó resolución definitiva.

Sesión del día 9. Luego de abierta, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 383. Tom. 21. Fol. 1883.

 
Molt reverends nobles e
honorables senyors: Aci es lo honorable en Ramon
Fivaller castella daquest castell de Casp
lo qual notablament e be exerceix
e fa son offici e satisfa a la honor
daqueix principat de son poder. Per raho del
offici e carrech de castella a ell
comanat e donat li ha convengut fer algunes
extraordinaries messions e despeses de les quals
informara vostres grans reverencies nobleses e honorables savieses lo
honorable micer Johan Dezpla: placieus senyors molt
reverends nobles e honorables que en aquelles vullats
haver sguard e haver lo dit en Ramon Fivaller
favorablament per recomanat. E sia molt
reverends nobles e honorables lo sant Sperit vostra
garda. Scrita en lo castell de Casp a X
dies de juny del any MCCCCXII. - Larquebisbe de
Terragona Guillem de Vallsecca e Bernat de
Gualbes apparellats a vostre honor.
 
Fueron además leídas en esta sesión otras varias cartas, que versaban en la mayor parte sobre negocios pertenecientes al gobierno particular del Principado.

Sesión del día 13.

Dióse cuenta de
algunos documentos que se hallan apuntados en el acta, pero sin
esplicarse su objeto ni contenido.

Sesión del día 13.

Se acordó escribir a los compromisarios de Caspe, que el
parlamento procuraría con toda diligencia que concurriesen allá
luego las seis personas que habían sido llamadas.

Sesión del día 14.

Empezóse por la lectura de la carta que sigue:

Núm. 384. Tom. 20. Fol. 1785.

Als molt reverents molt nobles et molt honorables et savis senyors del parlament general del principat de Cathalunya en Tortosa. -
Molt reverents molt nobles et molt honorables senyors: les nou
persones per la gracia de nostre Senyor Deus procehexen
et van avant continuament a no perdre jornada et pens
que lo temps no passara sens fruyt et no
presumesch que altra prorogacio si faça entre
ells. Per gracia de Deus ha bona unitat et
concordia: ohen tots matins la missa et sermo de mestre Vicent et apres se apleguen demati
et apres dinar per semblant: ab tot axo
jo no stich de congoxarlos tot jorn que spaxen
et per lur humilitat prenenho ab
paciencia. Mes avant los prech que pus han oits
tots los advocats et haudes allegades que
volguessen assignar jornada a les XVIII persones, Pens que si
los advocats de don Frederich per Valencia et
per aquex principat trametedors eren aci los
quals sich speren tot jorn com los de Arago ja
hi sien que la jornada sera assignada. Yo molt
reverents molt nobles et molt honorables senyors faç e
complesch et treball en tot ço qui
es per ells ordenat et manat sens cançar
apparellat tots temps a servir vostres grans reverencies
noblesas et saviesas a les quals me recoman.
Scrita en la vila de Casp a X de juny.
- A vostres manament et ordinacio tot prest Bonanat Pere
missatger vostre.
 
Leída la carta que precede, fue aprobada la siguiente contestación a un escrito que habían presentado los de Cerdeña, pidiendo que el Principado les socorriese.

Núm. 385. Tom. 20. Fol. 1789.

Lo parlament general del principat de Cathalunya responent a la cedula preinserta continent requesta et protest de part del molt noble mossenyer Berenguer Carroç compte de Quirra et
dels honorables cavallers scuders gentils homens et
altres de sa companyia qui son en lo
regne de Sardenya diu: que be saben los dits
offerens la dita cedula et lurs nobles et honorables principals quel principat de Cathalunya no es
tengut ni stret en manera alguna o raho de socorrer al
regne de Sardenya perque daço en que es tengut
inutilment et impertinent de sola mera voluntat li es
protestat et demanat lo dit subsidi axi com si
lo dit principat hi fos tengut com lo senyor rey
qui es rey princep et senyor de tots james
en semblant forma demana socors per Serdenya al principat de
Cathalunya pretenent quel dit principat hi fos tengut
ans diverses vegades quels na pregats que
graciosament lin volguessen donar per la dita raho li
han expressament denegat: pero no contrastant quel dit
parlament no sia tengut subvenir al dit noble compte
et altres honorables cavallers et gentils homens
et altres qui son en lo dit regne
de Sardenya attes lo bon servey et
loables actes que fets han en lo dit regne apres
la mort del senyor rey en Marti de alta recordacio ultimament
deffunt de et per los quals son dignes de grans
laors premis et remuneracions envers lo
senyor rey sdevenidor hauria de bon grat voler
complaure als dits noble comte et altres honorables
cavallers et gentils homens dessus dits sens
prejudici empero de ses libertats si ses
facultats a present hi eren bastants: mas los grans
carrechs quel dit principat ha haguts a supportar
apres la mort del dit senyor rey et li cove
et covendra necessariament sostenir tro que hajam rey
indubitat lan axi apres que no han manera al
present complaure al dit comte et altres damunt dits.
Esta pero en veritat que ab grans treballs et
despeses del dit principat la declaracio et publicacio daquell
qui es nostre verdader rey et senyor se fara
fort prestament la gracia divinal propriciant:
et aquell qui sera declarat nostre verdader rey
et senyor qui aura carrech de complir les coses
dessus demanades sens falla hi satisfara
liberalment axi com los altres reys
passats notablament han fet en los temps passats. E
lo present parlament apres la dita declaracio se te
per dit et acor de informar nostre verdader rey
prestament per justicia declarador dels assenyalats serveys
quels dits noble compte et altres notables
cavallers et gentils homens han fets a la corona reyal Darago en lo dit regne de Cerdenya:
et fara lo dit parlament gran instancia ab lo
dit senyor quels remuner altament los serveys
passats et provehesca als sdevenidors en tal
manera que aquell regne acabadament sia reduhit
a obediencia sua que tots los poblats en aquell visquen
en pau et repos perpetual de que los principals dels dits
missatgers reportaran meritament gran renom et gloriosa
memoria perpetualment: et per ço lo dit parlament ha
et haver deu versemblantment plenera confiança de la noblesa
strenuitat et haver prudencia dels dits principals que
per tant poch de temps dins lo qual haurem et
hauran rey qui condignament los
remunerara et amplament premiara no desseriran ço
que tant loablament et virtuosa han començat et
proseguit ans ho continuaran et tolleraran
animosament: e dissentint rahonablament et
necessaria lo dit parlament a la protestacio feta per los
dits missatgers indegudament volents en quant en ells es
imputar injustament et sens causa al dit parlament et
a quiscun singular de aquell lo cas sinistre si
algu o perdicio del dit regne sen seguia etc. com tal
imputacio sia impropria injusta et indeguda et
en null cas ne en alguna manera nos puxa ni
porie justament per tal protesta causa esser feta ni fer al
dit parlament ni a algun singular de aquell: et la
present resposta requir etc.Sesión del día 14.
Empezóse con la lectura de la
carta que sigue:Núm. 386. Tom. 20. Fol. 1792.

Als
molt reverents egregis nobles et honorables senyors: a la vostra molt
gran saviesa notifich com per lo patro del laut
armat quels honorables consellers de Caller hichan trames he rebut un plech de letres de vosaltres
senyors trameses ensemps ab los capitols
que la senyora reyna trametia per mossenyer Bertran de la
Saga lo qual plech yo he
reebut et he vista la sustancia de les dites
letres. E de present per correu ho tramis tot a
mos companyons en Cathania dels quals he
haguda resposta feta a vint et set de abril com
han reebut lo dit plech et dada la letra
a la dita senyora et als barons de son consell et han
explicat de paraula et satisfet segons lo carrech
que en la vostra letra per vosaltres senyors nos era
donat. De la resposta de la dita senyora et dels barons de son
consell sereu plenariament informats per lo honrat en
Montholiu lo qual dies ha sta en Mecina
sperant les galeas dels venicians ab les
quals vol muntar: et si a Deus plaura que passen per sta
ciutat yo hi muntare et men ire en sa
companyia per ço car me sembla que la concordia
de la dita senyora et dels barons de sa part no es en
termens ques faça guardant les maneres que per la dita
senyora et per son consell son tengudes: ço es
quels capitols de la concordia feta et tractada per los
navarresos et loats et fermats per la
dita senyora et signats de la sua ma et
segellats de son segell en neguna manera no ha volguts
aquells tenir ne servar: et per nos missatgers
vostres fon tractat stant la dita senyora en lo
castell de Solento que la dita senyora passas als dits
capitols anedinthi algunes altres coses que demanava: et
treballam tant quel noble baro mossenyer Bernat de Cabrera
mestre justicier passa et loha les addicions que
la dita senyora volia: pero ella retengut que nou juraria neu
loaria tro tant queu hagues demanat alguns
barons en que ho havia promes et jurat que concordia alguna no
faria ab lo dit mestre justicier tro los
ne hagues demanats.
Et ab aquest pacte parti de
Solento per anar al castell de Cathania hon devia tenir
son dret cami et no exir en neguna ciutat ne
vila que alguns poguessen esser pus poderosos que ella ne
al dit castell de Cathania no permetria intrar barons
que li poguessen tolre sa libertat: e
sots aquests pactes mos companyons sen anaren ab
ella tres: en quant foren a Cathania la dita senyora
volch exir
a la ciutat et per los dits companyons meus fo
requesta que li plagues no isques de la galea ne
prengues terra sino al castell axi com havia promes: e no stant per cosa que ells li diguessen ella isque a la dita
ciutat els dits companyons meus romangueren en la galea
que non volgueren exir tro
tant que la dita senyora fon al castell en poder de mossenyer
Gabriel de Fano. E stant aqui la dita senyora ha
haut diversos consells et acorts ab los
barons et ab aquells que li ha plagut et ha respost que
no passaria en les coses concordades a Solento que convenia
que dels quinçe milia florins que devia reebre
ans de sa anada que fossen vint milia florins et
quel mestre justicier perdonas a tots los foraexits
de les terres del domay en manera que segurament poguessen
star quiscuns en lurs cases et que fes
treua general ab tots los barons et
altres parcials seus: e ab aquesta concordia et
conclusio fon trames aci en Macia Just scriva
nostre: e yo presenti los dits capitols
al dit mestre justicier ab una letra quels
dits companyons meus li trameteren de la qual havia gran
malaltia et ab gran dificultat se podia hom
rasonar ab ell: pero ab la gracia del Sperit
sant et ab ajuda del noble mossenyer Archimbau de Foix
treballi tant et tengui les millos
maneres que a mi foren possibles. Lo dit noble baro mossenyer
Bernat justicier loha et ferma de fet en poder
de notari ço que la dita senyora demanave dels vint milia
florins et de la treua dels barons et de la
remissio dels foraexits e tot aço
havia per loat et fermat ab carta publica
tota hora que la dita senyora hagues loats et jurats et
fermats los dits capitols ço es en sustancia que totes
les terres del domay et les terres et castells
de la cambra de la dita senyora fossen meses en mans et
obediencia del dit mestre justicier per part de aquel qui per justicia sera elet rey de Arago et de Sicilia:
la qual cosa me appar que la dita senyora no hage
volgut loar ne fermar jatsia moltes de vegades
ho haja atorgat et dit de paraula la qual cosa apparria
ara nou volgues fer ne metre en obra per ço
car en Mecia Just parti daci a deu deabril ab los dits capitols los quals havia
carrech de dir a mos companyons que de present
com la dita senyora hagues lohats et fermats los dits
capitols per correu propri scrivissen notifficantho
al dit mestre justicier et a mi e fins vuy non
havem haut certifficacio. Perquel mestre
justicier et tot hom generalment se te per dit que la
dita senyora no ha cor ne voluntat de fer la dita concordia et
aquells per qui ella se governa no li ho consellen: e
par be versemblant que apres que la dita senyora
es en Cathania ha fet liurar lo castell de Sent
Felip a mossenyer Golota de que la gent de la vila se
son molt sentits et han haut gran desplaer en tant
ques diu certament quel dit mossenyer Golota ha
presos et feta justicia de alguns dels millors
de la vila per ço com resistien a la sua senyoria:
apres ses seguit quel comte Johan de
Vintimilla sa ocupada la ciutat de Xifalo
dihent al poble que per nom et per part de la dita
senyora ho ha fet mostrant letra sua quel ha fet
capita de guerra: pero lo castell que te Johan Aragones
nol ha volgut obesir ans ha scrit al dit
mestre justicier requirintlo de socorrerli: jatsia
tota hora haja stat en obediencia de la dita senyora ara
empero no ha acceptada la dita letra la qual li es
stada presentada per lo dit comte Johan o per son
procurador: perque lo dit mestre justicier hi ha trameses
dues galiotes per socorrerlo de ço que haja
necessari. Perque mos senyors tot hom hic fa comte
que es necessari quel mestre justicier sia poderos et
favorit en tal manera que puga conservar aquest regne per la
casa de Arago que sens falla si ell fos mort de
aquesta malaltia tota la nacio cathalana fore sterpada
de aquest regne: hoc encara los barons cathalans
qui no son de sa obediencia ab los quals
lo dit mestre justicier vol fer pau segons ha dit et
atorgat a nos missatgers tota hora que parlat havem ab
ell de aquesta materia: pero ab los barons
sicilians quel senyor rey que Deus haja
havia condempnats no ha atorgada pau neguna sino
la treua dessus expressada. Al present noych ha
altres coses necessaries scriure a la vostra molt gran saviesa
la qual man a mi tot ço quem sia
possible. E sia la Trinitat sancta guarda de
tots. Scrita en Palerm a cinch del mes de
maig del any de mil et quatrecents et dotze. -
Apres la data de la present sich es sabut per
letra qui es venguda del Matzari que mossenyer
Johan de Munchada ses ensenyorit del castell et
de la vila de Plosa et que lo castellan
quil tenia se te molt per enganat de la manera
que li han tenguda perques diu que lo dit mossenyer
Johan te vuy la vila et lo castell. Closa
en lo dit loch a sis dels dits mes et any. - Lo
vostre missatger en lo regne de Sicilia qui
humilment se recomana en gracia de tots vosaltres
senyors Guillem Gavella.

Fueron leídas después
algunas otras cartas en que se trataba de las demandas de abogados
que hacía don Fadrique, y de las comunicaciones que había dírigido
a las universidades doña Violante.

Sesión del día 18.

Fue leída en esta sesión la siguiente carta de los
valencianos.

Núm. 387. Tom. 20. Fol. 1810.
 
Als molt reverents egregis nobles et
honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles et honorables
senyors: entesa una letra vostra a nosaltres liurada
per lo discret en Pasqual Pellicer notari et
hoit algun rahonament per aquell feyt en virtut
de la crehença per vosaltres a aquell acomanada
considerants los motius tocants en la dita letra
vostra et sobre aquells haut assats rahonament
copios havem a be gran grat dels avisaments et motius per vosaltres
moguts et assats largament rahonats en la dita
vostra letra com conegam aquells procehir de zel
verdader desijants lo pacifich repos de totes
les terres subjectes a la corona reyal les quals coses
no deuen passar ab ulls entelats ans deuen esser
be abraçades
en cas loch et temps congruents. Pero senyors
molt reverents egregis nobles et honorables qui pensa
degudament quant benefici es stat la concordia de les
nou persones et tals eletes per la investigacio
et declaracio de nostre rey princep et senyor
per justicia et la manera molt sancta loable et
digna de memoria tenguda et servada per aquells tro
aci en los procehiments ja feyts et
com ab la ajuda de nostre Senyor Deu speram de prop la
publicacio tan desijada: es be rohonable de
reduptar de fer novitat tal que pogues o fos vista
arguir a llarch de temps algu a la dita investigacio e
publicacio mas es nostre parer et conexem esser
molt necessari sperar ans de totes coses la dita
declaracio: cor qui considera lo temps prefinit
a la dita declaracio et lo temps necessari a fer
concordia entre tots los competitors et qui
atten a la distancia dels uns als altres et les
persones et alguns per causa de llur edat qui
son et com tals causes se merexen tractar es mes que
impossible dins lo temps restant a la dita declaracio poder
encloure los dits affers. No dehim empero
aço per
tant que en les coses toquades et per vosaltres mogudes
ab soberga vigilancia no si dega entendre.
Perque senyors molt reverents nobles et honorables appar
a nosaltres et es nostra clara intencio que feta primerament
la publicacio de nostre rey princep et senyor les dites
nou persones qui son ydonees et molt congrues
et abtes per fer concordia et procurar pau et
bona amistat entre los competitors ab lo dit senyor
declarat per justicia et entre si deuen haver a singular
carrech de entendre ab soberga cura en la dita
concordia et pau et en altres beneficis dels regnes
et principat del dit senyor: et que de aço en
son cas et temps los deu esser donat a
singular carrech per los qui seran per los
parlaments dels regnes et principat a la dita
declaracio destinats. Quant es la concordia en virtut de la creença
a nosaltres explicada de algunes poques persones qui son
en Algezira ab nostre parlament
general de aquest regne no sabem tro açi
causa alguna de debat com tota hora que ells o altres volran
esser o entrevenir en aquest general
parlament seran abraçats
et acceptats e hoits molt liberalment
et benigna. Et sia ab vosaltres senyors
molt reverents nobles et honorables la sancta Trinitat Amen.
Scrita en Valencia et sagellada ab
lo sagell del reverent senyor bisbe de Valencia
a XIII de juny del any MCCCCXII. - Lo parlament general
del regne de Valencia prest a vostra honor.Se
leyeron además algunas otras comunicaciones sobre la discordia que
había entre los valencianos; y por último se trató del pago de
algunas cantidades.