Dels Missatges de verga de la cancellaria.

Dels Missatges de verga de la cancellaria.

Considerants que engir la preminencia del offici de la nostra cancellaria real manaments diverses son daquella continuament emanadors: per tal a execucio daquells digna cosa esser pensam que certes persones qui tota hora al canceller e en la sua absencia al vicecanceller on que iran estants en la nostra cort davant vagen e los dits manaments exeguesquen sien deputades. Perque ordenam que a les damunt dites coses complidores sien destinats tres homens bons e sufficients qui missatges de verga sien nomenats los quals tota hora que lo canceller en la nostra cort sera present o ell absent al vicecanceller on que iran devant vagen e los manaments daquells e encara de qualsevol altre de nostre consell e del nostre protonotari e encara dels oydors con a ells de part nostra seran injuncts exeguesquen ab acabament. Aquests empero al nostre canceller si present sera o ell absent al nostre vicecanceller en lo reebiment del seu offici sagrament faran que son offici ben e leyalment exerciran e la salut de nostra persona per son poder conservaran e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no puguen fermament observar.

calfador cera segells pendents

Dels Ajudants de la nostra scrivania.

Dels Ajudants de la nostra scrivania.

Esguardants ab dreta consideracio que axi per la nostra magnificencia privilegis cartas e letres gracies e provisions per diverses manaments son tot dia atorgadores e aquelles son per dreta justificacio abans que de la nostra cort isquen per certa persona veedores: norresmenys a tolre tota occasio de mudar la substancia o falsificar aquelles retinents transumpts a perdurable memoria en la nostra cort real de aquelles: provehir entenem que certes persones sien ordonades per nos e eletes per loffici dels quals sien les dites coses en los nostres registres scrites e meses. Perque volem que en la dita scrivania oltra los escrivans de manament per nos ja ordonats sien vuit scrivans los quals adjudants sien appellats los quals volem esser estrets de registrar privilegis cartes letres scriptures en nostra scrivania espeegadores e encara scriure e fer en bona forma cartes letres e altres scriptures de la nostra cort segons e per la manera que a aquells sera injunt per lo canceller o vicecanceller o protonotari. Manants als dits adjudants que assiduament dementre que seran en la cort servesquen e estien en la dita scrivania e obeesquen en totes coses e per totes als canceller e vicecanceller e protonotari. E si los dits adjudants seran en les dites coses desobedients o lo servey de la scrivania ab diligencia no faran los dits canceller vicecanceller ol protonotari en absencia dells pusca aquells punir de la quitacio de un mes o de menys. E res no menys volem los dits adjudants tenir secretes aquelles coses que escriuran transladaran o registraran si aquelles coses comanades lurs seran en secret per lur major: e facen sagrament en poder del canceller o en absencia dell al vicecanceller que en lur offici be e lialment se hauran e que res no han fet ne faran per que lo dit sagrament no puxen tenir e aquell fermament observar.

missatges verga cancellaria

Índice, tomo V, Ordonacions

ÍNDICE de los documentos y demás materias que comprende este tomo.

 

Advertencia.

 

Ordonacions fetes per lo molt alt senyor en pere terç rey Darago (Pere IV de Aragó, terç com a Comte de Barchinona) sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort.

 

// Nota de Ramón Guimerá Lorente: Estos textos están redactados en lengua valenciana, parecen escritos para la Corte del Reino de Valencia. Hay muchos rasgos que lo indican: artículos, vocabulario, y ausencia de palabras puras occitanas u occitanismos que se encuentran todavía en textos muy posteriores de Barcelona, pongamos de Cataluña, como este de 1505 donde aún usan HOC : sí. Algunos de los textos NO los encuentro en esta web para enlazar, no sé si los tengo en otro sitio. Para los investigadores, acudan al original editado por Bofarull, o a las diversas copias que debe haber, más o menos manipuladas.) //

 

Dels Majordomens. 

Dels Copers. 

Dels Boteylers majors. 

Dels Boteylers comuns. 

Del Portant aygua a la boteylaria. 

Dels Panicers majors. 

Dels Panicers comuns. 

Del Pastador. 

Dels Escuders davant nos tallar ordonats. 

Dels Sobrecochs. 

Dels Coyners mayors. 

Del Argenter de la nostra cuyna. 

Dels Cochs comuns.

Del Moseu.

Del Manucier. 

Dels Argenters de la cuyna comuna. 

Del Portador daygua a la cuyna.

Dels Escuders portants lo taylador real. (aquí dudo si pone le, o lo)

Del Comprador. 

Dels Cavalleriçes.

Del Menescal.

Dels Homens de la escuderia. 

Del Falconer major. 

Dels Falconers. 

Dels Caçadors o Guarda de cans. 

Del Sobreazembler e Sotsazembler. 

Dels Azemblers. 

Dels Juglars. 

 

AÇI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI

 

Dels Camarlenchs. 

Dels Escuders de la cambra. 

Dels Ajudants de la cambra. 

Del Barber. 

Dels Meges de phisica.

Dels Meges de Cirurgia. 

Dels Escrivans secretaris. 

Del Armador real. 

De la guarda de les tendes. 

Del Sartre et sos coadjutors. 

De la Custurera et de la coadjutora. 

Del Apothecari. 

Dels Rebosters majors. 

Dels Rebosters comuns. 

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Dels Uxers darmes. 

Dels Porters de massa.

Dels Porters de porta forana.

Del Posader.

Dels Algutzirs. 

Dels Homens del offici del Algotzir. 

 

AÇI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE. 

 

Del Canceller. 

Del Vicecanceller. 

Del offici del Prothonotari tinent los segells. 

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Ajudants de la nostra Scrivania.

Dels Missatges de verga de la cancellaria. 

Del Calfador de la cera perals segells pendents. 

Offici dels Sagelladors de la scrivania. 

Dels Promovedors.

Dels Endreçadors de la conciencia.

Dels Oydors.

Dels Escrivans dels Oydors. 

Dels Porters o sotsporters que son liurats als Oydors.

Del Confessor.

Del Abbat de Sanctas Creus.

Dels Monges de la cappella. 

Del Escolan de la cappella. 

Dels Almoyners. 

Del Escolan de la Almoyna. 

Del Servidor de la Almoyna. 

Dels Correus. 

 

AÇI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

 

Del Maestre racional. 

Del Lochtinent e Scrivans del Maestre racional.

Del Tesaurer. 

Del Lochtinent e Scrivans de Thesaurer. 

Del Escriva de Racio. 

Del Lochtinent et scrivans de Racio. 

Dels Convits. 

De les viandes. 

De la manera de dar racions. 

Dels frens e altres apparellaments de cavals.

De les vestidures e altres ornaments.

De les oblacions. 

Dels honors a alcuns con se pertanyen faedors.

De les fruytes en la taula ministradores.

De la illuminacio de la Cort Real.

De la illuminaria quant per defunts se celebra.

Del argent de la cort nostra. 

Dels Consellers nostres.

De la manera del seer e proposar en consell nostre.

Dels serveys. 

Dels salaris dels Comissaris. 

De la manera de escriure letres a diverses persones. 

De la manera de sagellar ab sagell de cera e ab bulla.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Dels beneficis donadors. 

De la ordinacio de la cappella. 

De la vigilia e de la Nativitat de Nostre Senyor.

De la festa de sent Johan evangelista. 

De la festa de la Circuncisio de nostre Senyor.

De la festa de la Epiphania. 

De la conversio de sent Paul.

De la cadira de sent Pere. 

De la festa de Ram e Palma. 

Del dijous de la Cena. 

In Parasceve de nostre Senyor. 

De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.

Del dilluns e del dimars seguents. 

De la festa de la Invencio de Sancta Creu. 

De la festa de la Ascencio de nostre Senyor. 

De la vigilia de Pentacosta e del dia e del diluns e del dimarts seguents. 

Del dicmenge de Trinitat. 

De la festa del Cors de nostre Senyor. 

De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista. 

De la festa de sent Pere. 

De la festa de sancta Anna. 

De la Transfiguracio de nostre Senyor.

De la festa de sent Lorenç. 

De la Corona de Jesuchrist. 

De la festa de la Exaltacio de Sancta Creu. 

De la Dedicacio de sent Michel. 

De la festa de sent Luch evangelista. 

Del dia de Tots Sants. 

De la Comemoracio dels defunts e tota hora que per defunts se faça. 

De la festa de la Passio de la ymage de Jesuchrist.

De la festa de sent Marti. 

De la festa de sancta Katarina. 

De la festa de sent Nicolau. 

De les quatre festivitats de la Mare de Deu. 

Dels Martirs. 

Dels Confessors. 

De les Verges. 

De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la verge Maria y de tots los altres sants. 

De les vigilies de les festes. 

Dels dies dominicals. 

Dels divendres. 

Dels dissaptes. 

Dels dies ferials. 

De les quatre tempores del any. 

De la Almoyna. 

De les Fayles e dels Missatges. 

De les loguers de les besties logades. 

Declaracio feta sobre totes les dites ordinacions. 

 

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN.

 

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN. 

 

Fin del índice.

Dels Uxers darmes.

Dels Uxers darmes.

Per tal con a real estament nos cove que sens differencia faedora de persones a cascun de apropincar a la sua persona sia manifestat entrament mes digna cosa sia que axi per raho donor con encara per esquivar perill segons los graus e condicio de persones licencia de propincar a cascuns sia atribuyda: emperamor daço ordonam que quatre per tal que mils lo trebayl lo qual per loffici dells hauran sostener pusquen anar detras nos axi cavalcan con a peu per tal que guarden que a totes persones sino axi con expedient sera segons nostre estament e condicio e encara segons lo temps entrament a nos no sia consentit sien deputats. E per tal que mils alcunes coses les quals segons lur offici a ells pertanyen puguen complir verga per cascun dells portar manam e uxers darmes ells volem esser appellats per tal quels noms convinents sien a les coses. E per tal con en aquells qui han experiencia e qual que sia fet es creedor ordonam quels damunt dits sien persones militars no pero de cint de cavalleria ennobleitz: cor les militars persones axi per linatge con per experiencia aquelles coses les quals a les armes sesguarden es pertanyen saber e fer davant tots los altres no es cosa no coneguda. Encara que als lochs als quals per qualque raho entrar haurem e per ells e per los porters segons quels lochs seran ab diligencia proveesquen que aguayts noy sien. E dos dels damunt dits o un almenys de necessitat jaguen defora davant la porta de la cambra en la qual nos jaurem: e quant que quant davant la dita porta de la cambra sesdevendra ells tots jaer la qual cosa los dos o la un havem declarat esser de necessitat armes militars complides en lo cap de lur lit tenguen: espasa pero tots temps porten e altres armes axi secretament con apparent quant e segons que sera opportu cor en aço condicio de loch e qualitat de temps son esguardadors cor a ells e per nom e per offici davant los altres a servey e custodia de nostra persona deputats evidentment se conve. E si les dites armes portar e tener segons que damunt es ordonat hauran negligit per pena de quitacio de un dia sengles vegades aquells declaram esser punits. E al offici dells encaras pertany que quant los divinals officis davant nos se dien en la porta del loch on nos estarem o prop la cortina del nostre oratori un dells defora estie. Si empero davant nos en conseyl estranyes personas proposar haurien o pledejarien lavors ells dins a custodia de nostra persona intren si donchs a ells per rahon nols era manat. Com nos empero ab aquells de la cambra secretament esser volrem axi con nos colgan o levan o en altra manera nos visten pintinan o semblants coses faen e encara si nos expressament o manavem un tan solament dells dins lo loch on les damunt dites coses farem esser pusca qui cura haja que lavors alscuns noy entren sino aquells qui de la cambra seran o aquells los quals per especial rahon en aço admetrem. E si ultra los damunt dits aqui alcuns esser trobaria si donchs per raho nos nou vedavem exir ell faça: cor de honestat esser no jutjariem si a nostres secrets sino aquells qui hic son deputats o admeses eren. Los porters e sotsporters en loffici lur delenquien a la quitacion de quinse dies tan solament condempnar ells per cascuna vegada poden. Ells empero son sotsmeses als camarlenchs: e per tal con aquests axi con dit es a custodia de nostra persona son annexes de sagrament e de homenatge a nos prestadors no volem ells esser franchs mas volem que sagrament et homenatge a nos facen quels perills que a nostra persona esdevenir sabrien per lur poder esquivaran e a nos revelaran e que be e lialment en lur offici e tuicio de nostra persona se hauran e encara que nostres especials e espresses manaments ab acabament exiguiran e si secrets de nostra persona o de nostre conseyl sabrien o oyrien o en altra manera sabrien no revelaran e que nuyl temps no feeren ne faran tal cosa que contrast a aquestes coses observadores.

Dels porters de massa

Del Calfador de la cera per als segells pendents.

Del Calfador de la cera per als segells pendents.

Perque impressio de segells pendents ab cera calent deu esser feta: per tal al apparellament de aquella un hom bon e espert volem esser per nos ordenat qui calfador de cera sia nomenat lo qual calfara e apparellara cera a ops dels segells pendents qui en les cartes que en nostra scrivania sespatxaran son penjadors. Encara cubertes faça als segells qui en les letres de paper seran posadors. E con caminarem tots temps ab les azembles que los nostres segells e registres portaran vaga: e regonexara se esser sotsmes al nostre protonotari en totes coses tocants lo servey de la nostra scrivania lo qual lo dit protonotari pusca punir en la quitacio de deu dies o enjus segons la qualitat del exces si en son offici exercir aquell haura trobat negligent. E continuament en la scrivania estiga e daqui nos partesca sens licencia del dit protonotari: e al canceller sagrament faça lo qual al canceller los misatges de verga damunt dits prestar son tenguts.

offici sagelladors scrivania

Del Canceller.

ACI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE.

Del Canceller.

Per tal cor magestat real de grau molt gran es exalçada e moltes vegades en grans negocis se gira per ço les letres della proceents son per juhi de hom excellent corregidores e a forma congrua de dret e de raho tornadores. E axi manam per aquesta profitosa sanccio que en la nostra cancellaria haja un canceller lo qual volem esser arquebisbe o bisbe qui sia doctor en leys e en cas que arquebisbe o bisbe doctor en leys no fos volem que altre doctor en leys no contrastant que prelat no sia sia reebut qui les letres nostres liger e corregir a forma sufficient reduyr e de sa man propria en la fin de cascuna ab menys letres que pora son nom sotsescriure sie tengut e sotsescrites per un escriva de manament o de registre o per lo missatge de verga de la cancellaria o per altre porter trametre aquelles decontinent no oblit. Tota hora pero se guart que en lo manament de cascuna de aquelles sia contengut que son manades per nos o de part nostra als escrivans de manament de nostra escrivania per alcun de nostre conseyl o secretaris: e encara aquelles que per nostres oydors seran provehides o manades justicia tan solament contenents e comissions de aquella: pero sia diligent e attent que aquelles que gracia contendran qualque qual a la cancellaria venguen closes ab lo sagell daquell qui manades les haura segellades en la clausura: e en lo manament daquestes sia contengut con seran vistes per aquell qui les haura manades. Sia encara diligent de totes aquelles coses les quals a la cancellaria nostra pertanyer en alcuna cosa sien conegudes: volents pero que si per nos sens mijan o de part nostra per alcun de nostre conseyl o dels secretaris son manades o per los oydors axi con per lur offici ells poder manar havem ordonat no contrastant que de part nostra nos manariem al damunt dit canceller o vicecanceller o als escrivans de la dita escrivania o a alcun dells alcunes letres les quals injustes o per qualque manera no degudes a arbitre del canceller reputades recus aytals letres subsignar si donchs lo segon manament nostre de certa sciencia noy era subseguit. En apres per tal cor a aquell al qual ço que es mes satorga ço que menys es consentir enich no reputam letres justicia contenens encara summaria expedicio o sens plet per son propri moviment manar e subsignar pusca axi con les manades per los altres se esguarda poder corregir. Guartse pero de la present concessio en tal manera no abus quel offici dels oydors sen pogues anichilar o en qualque manera evidentment embargar. E per tal que oltra la nostra ordinacio alcuna cosa per nostre protonotary o per alscuns dels escrivans de la dita scrivania per cartes o letres en aquella faedores no sia atrobada o feta lo dit canceller transcrit de la dita ordinacio e de les coses faedores per los dits vicecanceller protonotary e altres scrivans de la nostra scrivania ab si tener no ometa. E per tal con en nostres conseyls per los nostres conseylers en les coses deidores per ells conseylan sia orde degut per raho observador: duem statuydor ab aquest edicte que tota hora que en nostres conseyls se discutiran alscunes coses sobre les quals cascun dels conseylers clergues tan solament o cascun dels conseylers quals que quals dir son conseyl convendra lo dit canceller injunga primerament als altres que no als majors que diguen ço que sabran conseylan car meylor es que los dits dels altres sien corregits per los dits subseguents dels majors que si los dits dels majors se corregien per los dits apres subseguits dels altres: e si els mayors primerament dehien aquelles coses que veurien esser conseyladores per aventura aytal occasion de mala absordidat se donaria quels altres no volents per favor o no gosans per temor partir daquelles lexarien a dir aquelles coses les quals cogitarien esser conseyladores lenteniment propri en ornament subvertens. En apres volem quel canceller ordon les altres coses les quals present nos en lo conseyl seran faedores manera de estar e de proposar e semblants coses esguardants aqui estaments de persones segons la nostra ordinacio sobre aço feta de la qual copia ab si haja: e encara espedicions de supplicacions escrividores en les foranes parts dicte e aordon segons que sera concordat e atorgat per nostra real magestat. En apres respostes faedores en lo dit conseyl de part nostra quals que quals si donchs a altre daquells espressament aquelles no cometiem de paraula fer sapia si esser obligat. Volem encara si alcun domestich nostre mostra a ell albara del panicer major nostre con la sua bestia sera morta en servey nostre o del cavalleriz nostre con sera retuda a la cort nostra per affoliada albaran sagellat ab son sagell manam ell sia tengut manar fer cartes debitories si es cavall de sinquanta libras barchelonesas e si es rocin de vint y sinch libras e si mul o palafre de quinse libras les quals al tresorer nostre sien endreçades. Ordenans encara e volents a son offici pertanyer que tots quals que quals als quals public offici de judicatura o de notaria sera atorgador de la sufficiencia e de les altres coses decents examin diligentment e aquells los quals sufficients veura esser espeech liuran a ells loffici destinat. Si empero sesdevenia lo dit canceller per alcun cas no poder seguir la nostra cancellaria lavors lo loch seu al nostre vicecanceller cometre no ometa. Declaram a ell esser sotsmeses prelats capellans clergues doctors savis en dret de conseyl o de casa nostra estants en los cases empero en los quals no contradien canoniques sanccions e los oydors e los promovedors cavallers scrivans nostres: los escrivans pero al maestre racional de nostra cort per raho de son offici sotsmeses tan solament foragitats: e a aquests licencia de partir de la nostra cort segons que a ell sera vist puscha donar exceptats aquells qui de nostre conseyl seran ennobleits cor als resplandents conseylers nostres e secretaris scrivans per nos tan solament es aytal licencia consentidora. E pusca lo dit canceller los sotsmeses a aquell si haura trobats ells negligents en lur offici corregir a quitacio de un mes o enjus segons que a ell sera vist faedor perdedora condempnan. E per tal que be e lialment les coses damunt dites sien perfetes per lo dit canceller lo dit canceller sagrament a nos fer sia estret que en totes les coses damunt dites lealment se haura e que res no ha fet per que al dit sagrament inviolablement observador pusca obviar. Encara no oblit dels escolans de la cappella e de la almoyna e dels infants qui de la almoyna son nodrits sagrament e homenatge reebre que per fet o conseyl dells dampnatge a nostra persona no venra mayorment per aquelles coses que ells contracten e que nos encara contractam e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no pusquen fermament observar. Encara que con de nostre conseyl segons nostra ordonacio dels conseylers esser sia sanccit volem quel sagrament damunt dit segons que en la dita ordonacio es ordonat a nos faça ab acabament.

(Unas líneas más arriba se interrumpe la página 112 y hay 3 páginas con tablas cronológicas.)

Tabla cronológica de los Reyes de España considerados como Condes Soberanos de Barcelona.

Wifredo el velloso, Wifredo II o Borrell I, Suniario o Suñer, Borrell II, Miron I, Ramon Borrell III, Berenguer Ramon I el curvo, Ramon Berenguer I el viejo, Ramon Berenguer II cap d'Estopa, Berenguer Ramon II el fratricida, Ramon Berenguer III el grande, Ramon Berenguer IV el santo, únese Barcelona con Aragón en 1150...
(Nota: la siguiente imagen no es de esta Ordinació. Observen que Próspero de Bofarull y Mascaró no sólo era un alucinado catalanista archivero del archivo de la Corona de Aragón, sino un tremendo idiota.)

 

 

 

 

 

 

 

del Vicecanceller

Dels Majordomens.

Dels Majordomens.

Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom çaentras degudament sens constitucion real estants per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes de Valencia e de Mallorcha e laltre en Cathalunya e dos altres simples cavallers doffici del majordom sien ennobleits e entres aquests empero evidenment se pertanyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis pertanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia e mayors pus alt estament requeren daquell qui exercexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers decorats del offici dessus dit cor con soven per moltes coses esdevenir se pusqua un dells al qual continuament necessitat de servir es imposada per necessitat o per qualque altra manera esser absent per lo present e romanent los serveys se pusquen complir nel absent no haja a altre cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen per altre fer ne espatxar sino per hu daquests los quals per singular industria examinada la fe dells e la granea a la magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero cavallers al noble majordom de la terra on nos serem mentre nos hi serem ço es que si som en lo regne de Aragon al majordom noble daquell regne e per semblant manera si som en Cathalunya al noble majordom de Cathalunya e si som en lo regne de Valencia o de Mallorcha a cascun dels nobles majordomens estants nos en la majordomia de cascun obeyran en totes aquelles coses qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrem menjar e aquelles man apparellar. E sia curos ab acabament que les viandes e altres coses en nostre palau aministradores sien a hora deguda apareylades. Faça encara nos manans en nostre palau taules e altres coses aqui necessaries fer e con serem prop danar a taula no tart de pendre nostre manament per lo qual sia imposat quals persones ne per quin orde en nostra taula fara seer davant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en palau e daqui tornan sia tengut danar e vaja ab hun porter a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament per esgardament de feeltat aprovada los perils de nostra vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir no poch esguardants e per tal que si la desus dita mescla se fahia per qualque macula de legea de tan gran crim se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra presencia pervenguessen volem e manam que lo dit majordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e als portants lo taylador e als cochs de totes les viandes que a nos seran aportades diligentment tastar faça e daqui avant aquell mateix majordom daquelles matexes viandes faça tast: el dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecochs e los portants los tayladors als quals lo dit porter davant vaja. El dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula e apres faça lo tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells qui les ditas escudellas e talladors hauran portats e aquestes coses per ell volem que sien fetes en cascuna vianda la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant nos. E volem encara que al nostre boteller panicer e reboster del vin e del pan e de fruytes e de les altres coses que per sos officis davant la nostra taula hauran aportades per rahon daministrar a nos daqueles ans que a nos en la taula o en altre manera ne sien aministrades aja cura de donar tast e ell mateix pendre e de les aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula sie tengut e daquella pendre e donar tast a aquell qui la portara. E axi mateix ans quens levem de taula haja encara mentre que nos menjarem a anar per lo palau e provehir que haja bastament de viandes e daltres coses segons ques pertany a real magestat e que orde degut en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment hi veura en alcuna manera los deffalliments corregesca degudes maneres observades. El demunt dit majordom empero mentre servira port verga congruent en senyal de mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara per ell sia a nos ministrat lo pan e les fruytes e les altres viandes les quals no pertanguen al offici del appothecari. On si en alcuna manera sesdevendra nos menjar oltra la taula los serveys desus dits per los camarlenchs disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara quant que quant solemne convit farem servesca lo majordom noble cavaller del regne on serem los altres majordomens a ell acompayants per tal que la solemnitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si empero sesdevendra algunes vegades en los dits dies lo noble majordom esser absent o esser present empedit per alcun accident lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damunt dits sobrecochs et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en los altres empero dies continuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers ço es aquell qui primerament haura pres loffici desus dit lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir laltre cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per aço observam cor de veus pars e dignitats per consideracio tan solament de temps devant anar. Si empero en los ditz altres dies no solemnes vol servir lo dit noble aço pusque fer quant que quant a ell plaura e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damunt dites convendra en altra manera servir. E nos pens aquell cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o presens empaxats de servir quant que quant al dit noble majordom present e no empaxat e encara en los dits altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam. E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem instruits per divinals fets e doctrines laygua e les altres coses en aço necessaries a nos degen esser aministrades per los majordomens. Prerogativa donor al noble majordom e apres ell a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desus dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit regonega de son sobiran als dits majordomens segons lo grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen lo nostre palau donam poder ço es en los copers boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobrecochs e los portants lo taylador comprador cavallerices sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de lur quitacion privar per un mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en apres manam que a aquells qui de nostra casa seran per lo majordom qui servira sien dades licencies de partir cor ell la qualitat e la quantitat dels serveys ab diligencia cogitan pora convinentment arbitrar a quals les dites licencies sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licencies no pusque donar en neguna manera sino lo noble majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque donar appellat empero laltre qui servira per tal que per son consell sapia si son molt necessaris en los serveys de la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. No volem empero que als sotsmeses al regiment dels camarlenchs e dels algutsirs encara del canceller e del maestre racional per algun majordom sia donada licencia de partir ne a negun qui de nostre consell o doffici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit cor a nostra magestat aytal licencia de consellers e dels escrivans damunt dits degudament retenim. En apres per los dits majordomens licencies sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells sera vist rahonable e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministracio de nostres officials convinent cosa es per alguns officials de nostra cort ço es lo comprador boteller panicer reboster sobrazembler e museu de la aministracio lur raho retuda e per lo majordom ab lo escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom almenys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove present esser en aquest negoci per tal que la raho de la aministracio la qual en tantes varietats se posa per juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci lo majordom noble sia present aço cometem a sa volentat necessitat empero a ell en aço no posam deferents al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E encara tots los majordomens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria de la paniceria del rebost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals als serveys del palau sendrecen: e per tal quels dits majordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen translats de les ordinacions disponents les coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader que son als officis dels damunt dits imposades. E en apres ajustam cobeejans obviar a perils que de tots los servidors de la boteyleria e de la paniceria e de la cuyna e del menescal et de la escuderia e del sobrazembler e azemblers e dels falconers lo noble majordom de la terra on nos serem o ell absent o present empaxat lo majordom cavaller los serveys faen homenatge ab sagrament faelment reebra que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona son possibils esdevenir per aquelles coses les quals per els exercents lurs officis seran tengudes esquivaran: encara que els perils pervinents a noticia dells en qualque manera a nos no trigaran de manifestar o a nostres majordomens si a nos dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e falconer major qui per raho de lurs officis a nos sens miga de fer homenatge son constrets. En apres ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometer sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles esdevenir los quals encara perils a la noticia dels pervinents en qualque manera a nos cuytosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa per que a les coses desus promeses sens violacio observadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment loffici lur exerciran. E con segons la nostre reyal ordonacio dels consellers los mayordomens conseylers nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita ordonacio ordonat los desus dits mayordomens nostres a nos facen ab acabament.

Dels Copers

50-60

QVOD NOTARII INFRA
MENSEM NOTENT

chartas, & infra
duos menses tradant partibus informa publica: & cogere possint
contrahentes ad taxationes soluendas.

L.

ORDINAVERVNT etiam &
statuerunt, quod dicti Notarij ex quo receperunt dicta instrumenta, &
contrahentes ipsos contractus firmarunt cum effectu, debeant &

teneantur infra vnum
mensem ab inde computandum; notare, & in suis notulis, seu
libris notularum scribere largo modo, & continuare per se,
vel eorum subrogatos, dictos contractus, & instrumenta, quae
receperint; & infra duos menses redigere in publicam formam, &
parare tradendos parti petenti. Dum tamen dicti contrahentes,
postulantes ipsa istrumenta, in publicam formam redacta,
realiter & de facto exoluerint praefatas taxationes. Si vero
dictis duobus mensibus elapsis, dicti contrahentes non curauerint,
seu negligentes fuetint recipere dicta instrumenta in publicam formam
redacta, & praesoluere de facto ipsorum taxationes, siue salaria
supradicta; quod dicti contrahentes quibus ineumbit seu pertinebit,
compelli possint, & debeant fortiari, & per Curiam executari,
ad soluendum eisdem Notarijs praefatas taxationes, & salaria:
simul cú expensis, & missionibus inde factis. (despeses,
mesions, messions; gastos, costas, expensas)

QVOD POST
CONTRACTVVM FIRMAM NOTT.

possint petere
medietatem salarij eis exolui.

LI.

Item ut dicti
Notarij libentius notare valeant, & largo modo continuare dictos
contractus, & instrumenta, in ipsorum forma, & non postponát
facere quae superius continentur, ordinarunt, & statuerunt, quod
firmatis instrumentis dicti contrahentes, seu illi ad quos solutiones
dictorum salariorum, seu taxationum facere pertinebunt, teneantur, &
debeant, medietatem illorum exoluere, & tradere dictis Notarijs
si illa petierint; & habere voluerint ab eisdem.

QVOD NOTARII NON
PROCVRENT, NEQVE
teneant scriptorium nisi primo examinentur, &
probentur á Vicario.

LII.

Item cum sepé
contingat nonullos Notarios in Iudicijs officium procuratorum, &
causidicorum exercere, etiam in contractibus, testamentis, &
alijs instrumentis per eos confectis; quae sunt nédum R. P. damnosa,
sed etiam eisdem Notarijs opprobiosa, & scandalosa: statuerunt, &
ordinarunt; quod de cetero, nullus in Ciuitate, & Insula
Maioric. Fiat, ordinetur, & creetur, vel admittatur, in Not.
nec arté notariae audeat exercere nisi in initio sui officij, iuret
in posse Vener. Vicarij Ciuitatis Maioric. (venerable
veguer, vaguer de la Ciutat de Mallorca, Mallorcha, la actual Palma
de Mallorca) officium procurationis, vel causidici suscipere nec
exercere in Iudicijs, nisi pro se filijs, parentibus,
fratribus, & sororibus suis dum taxat: nec hij, qui
iam sunt Notarij, in praedictis testamentis, vel contractibus, vel
aliis instrumentis per eos confectis, propter corum (eorum?)
honestatem, valeant dictum procurationis officium in iudicijs
exercere; In aliis autem tolleretur, ex quó iam tali officio
hactenus usi fuerint (no hay punto) Et hoc idem habeant iurare
Notarij creandi post publicationem horum statutorum, per Dominum
Regem; qui etiam non possint tenere tabularium, vel
scriptorium publicé, pro vtendo dicto officio Notariae, donec
fuerint examinati, & approbati per Venerabilem Vicarium
cum consilio Venerabilium Iuratorum Regni & eorum
Assessorum cum Proceribus antiquis Nott. adiunctis aliquibus
Iureperitis, super examinatione praedicta.

QVOD IN
CRIMINALIBVS, IVDEX, VEL ASSESSOR

sit praesens in
receptione testium: qui testes dicant in Vulgari, nisi in leui
crimine, quia tunc sufficit Notarius, cum vno Fiscali.

LIII.

Item cum aliquibus
temporibus citra fuerit quidam abusus in Ciuitate, & insula
Maioric. ut in Causis criminalibus (in quibus cautius est
procedendum, cum maiori puritate, cum sit in eis maius periculum)
Notarij, vel scriptores simplices, & idiotae,
sine officiali, seu Iudice ordinario (in Curia cuius causae ipsae
tractátur, solo nunch cú Procuratore Fiscali dumtaxat) procedunt ad
inquisitiones accipiendas contra delatos de criminibus, & eorum
confessioes, ac testium depositiones seu examinationes, ex
quibus sequntur grauamina Iniustitiae, & damna irreparabilia R.
P. & singularibus eiusdem statuerunt; quod de coetero Notarij vel
Scribae curiarum, vel quorumcunque officialium ordinariorum
Insulae Maioric. sint idonei, discreti, & sufficientes, ad
tantum officium exercendum arbitrio cognitioni ac electioni,
Gubhrnatoris dicti Regni seu eius Locumteneut.
(Locumtenent : Lugarteniente) & eius Assessoris; Nec etiam
tales sic electi possint ad dictas inquisitiones, & praeserrim
testium examinationes vllatenus procedere nisi praesente illo iudice
ordinario ad quem cause ipsae pertinere dignoscentur seu eius
assessore; adijciendo quod Notarij, seu Scribae iam dicti debeant, &
teneantur in confessione delatorum, & examinationibus testium
etiam ex officio Iudicis, vel ad instantiam procuratoris
Fiscalis, vel partis, priuatis accipiendis, continuare ad
literam in vulgari Catalanorum, omnia, &
singula quae dicentur & deponeniur (deponentur ?)
tam per dictos, quam per testes ante dictos; siue faciant pro
dictis delatis, siue contra ipsos, sub poena falsarij, Notarij
seu Scribe. Et ex quo aliquis testium iurauerit, teneatur
depositionem ipsius in scriptis redigere, & continuare; nec eius
depositionem dimitat vel omittat scriberei vel continuare. sub dicta
poena. Et predicta (e con rabito) de personali receptione
inquisitionis facienda per Ordinarios, aut Assessores ipsorum, vel
Iureperitum loco ipsius datum, solum intelligantur in criminalibus
quorum punitio. ex iure communi vel municipali est poena mortis
vel mutilatio Membri. In alijs vero leuibus criminibus,
possint inquisitiones accipi per Notarios cum procuratore, vel
Aduocato

Fiscali vt est aliás
in Maioricis assuetum.

(***)

QVOD ASSESSORES,
TAXENT SCRIPTVRAS, ET

pedagia in
criminalibus ipsis Nott.

LIIII.

Item, quod Assessor
Iudicum ordinariorum, habeat taxare salaria dictorum Notariorum seu
scriptorun causarum Criminalium, que ipsis debentur, pro
pedagiis, & scripturis. Nec

sibi dictus
Notarius, seu Scriba possit, vel debeat ipsas scripturas taxare; sub
dicta poena.

QVOD ELIGANTVR
QVATVOR HEBDOMMADARII

probi homines; in
Curijs Baiuli, & Vicarij.

LV.

Item cum antiquitus
eligi consueuerint, & deputari quatuor Probi homines in Curiis
venerabilium Baiuli, & Vicarij Ciuitatis, ad videndum, &
diligenter inuestigandum, quae & quot, & quales causae, tam
Ciuiles, quám Criminales, tractabuntur in ilis, ad hoc ut eorum
solicitudine facilius & citius terminarentur, & cessaret
Iurgia, calumniae, & expensae, quae antéa fieri consueuerant, &
ab aliquibus citra temporibus negligéter, in damnum R. P. fuerit hoc
omissum, volentes, per dictam laudabilem & approbatam
consuetudinem, siue vsum

antiquum dicte
Vniuersitatis, & singularibus eiusdem valde proficuunm &
vtilem, & neccesarium confirmare, statuerunt, & ordinauerunt,
quod de cetero, qualibet septimana, quatuor notabiles,
& probi homines Ciuitatis eiusdem eligantur & deputentur per
Venerabiles Iuratos dicti Regni, qui Proceres existant continui per
totam illam septimanam, duo videlicet in Curia Vicarij
diligenter inuestigandó quae quót, & quales causae tam Ciuiles,
quam Criminales, & in quas, & cótra quas ducuntur, &
tractantur illas toto eorum posse vt breuius & citius fieri
poterit expediri, & determinare facientes. Etiam attentius
procurantes ne aliquis delatus de aliquo crimine, vel aliqua quauis
causa, captus seu detentus in carceribus per Procuratores
Fiscales, vel alios quoscunq; Officiales, seu priuatos, contra
Iustitiam, seu franchesias, priuilegia seu bonos
vsus Regni praedicti oprimatur, detineatur, calumnietur, seu
molestetur, causam illius, secundum merita, seu

demerita ipsius, per
Iustitiam laborantes facere expediti; & partes litigantes quantum
poterint, ad coneordiam deducétes. Et alia inde facientes, ut
cessent litigia, & dispendia damna, labores, & expensae:
discretioni dictorum procerum omnia relinquendo. Adijcientes quod
praedicti probi homines quatuor, per dictos honorabiles Iuratos
renouentur qualibet, septimana ut facilius tale onus inter omnes
Ciuitatenses portetur, & illa septimana qua vacabunt, praedicti,
non possint compelli per aliquem ex dictis officialibus, vt
interueniant tanquam proceres in aliquibus sententijs per dictos
officiales

coneordandis, &
vt praesens salubris Ordinatio diligentius valeat obseruari:
statuerunt, & ordinauerunt quód dicti quatuor homines probi, in
fine illius septimanae in qua ad premissa fuerint electi,
debeant, & teneantur denuntiare dictis Honorab. Iuratis, eosque
saltem verbo certificare vt alios quatuor Proceres pro illa septimana
sequenti eligant, ad praemissa continuanda, & tali hora quod
honorabiles Iurati possint commode ad dictam electionem faciendam
procedi, & electos, possint vocare, & citare, ad hoc ut
absque aliquo interuallo noui electi, possint ea omnia in Curijs
continuare. Adsint etiam praedicti quatuor homines personaliter in
carcere Regio, diebus Veneris, vel alijs dum
honorabilis Gubernator, vel eius locumtenens visitat ipsum
carcerem, ut de praedictis omnibus colloquiis habeant, & super
ipsis prouideatur; praesentibus alijs officialibus Regiis.

QVOD REGISTRA FIANT
IN QVALIBET CVRIA.

LVI.

Item statuerunt, &
ordinauerunt. quód omnes Notarij & Scribe dictarum curiarum, &
alii, quicunque eiusdem Ciuitatis, & Insulae Maioric. debeant, &
teneantur facere originalia singularia, omnium procesuum, de
vniuersis, & singulis causis, & questionibus summam centum
solidorum excedentibus quae in eisdem Curijs de coetero ducentur
seu movebuntur; cum coopertis pergameneis, in quibus
originalibus, scribant singulas comparitiones quas partes litigantes
facient,& nomina propria ipsorum litigantium comparentium, siue
fuerint principales, siue procuratores eorum, designando per

extensum largo modo,
in eisdem originalibus Chalendarium videlicet; annum, mensem,
diem & horam, quibus dictae cóparitiones fient. Si vero dicti
Notarij seu scriptores audeant

alicui dictarum
partium, deliberare, seu dare copiam actorum predictorum processuum,
aut restituere translatum parti in quo erant continuata, donec illa
sint ab integro cótinuata, & scripta sicut fient in antedictis
originalibus; itaque dum dicta acta fient scribatur in dictis
originalibus, & postea tradatur copia illorum dictis partibus
comprobata cum dictis originalibus. Poenam ineurrant viginti quinque
librarum Fisco Regio applicandarum, pro qualibet vice, qua per
dictos Notarios seu Scribas, aut quoslibet ipsorum contrarium fuerit
attentatum (no hay punto) Vel praesens statutum obseruari
praetermissum, & perditionis

salarij scripturarum
in originali (pone origiuali) non continuatarum. Et quod
partes litigantes, non teneantur soluere integras scripturas, donec
dicta originalia sint perfecta: Sed solum habeant, & teneantur
soluere duas partes illius que solui debent pro scripturis,
retenta tertia parte pro dictis originalibus satisfaciendis. Et quod
scriptores Curiarum, non possint vltra exigere, vel recipere, sub
poena quinquaginta solidorum pro qualibet vice,

qua fieri contingat
exigenda, & pro medietate Fisco, & pro alia medietate,
denuntiatori applicáda.

QVOD LITTERAE
EMANATAE AB ALIQVA

Curia, signentur
manu Assessoris: & quod illorum portitores sint sub certo numero.

LVII.

Item quod de
coetero, nulla littera procedat seu emanet a Curijs Gubernationis,
Baiuliae, & Vicariae Ciuitatis, & Vicariae forensis; donec
fuerit per Assessorem illius Curiae subsignata: Sine aliquo salario,
vel grauamine, sub poena viginti solidorum Fisco Regio applicandorum,
pro qualibet vicé qua fuerit contrauentum. Quae literae non
portentur nisi per certos portitores, qui sint descripti in certo
libro, in Curia Baiulie Maioric. & habeat antequam vtatur
officio portitoris, iurare in posse Venenab. Baiuli, debene, &
legaliter se habere in officio seu exercitio officij portitoris: Et
de faciendo relationes legales de portatione litterarum, processibus,
& responsionibus quae fient per eos, contra quos litterae
portabuntur, aut per Baiulos quibus diriguntur. Possint tamen etiam
portari litterae per virgarios, (oficiales que llevan
verga; verguers; el veguer o vaguer es el Vicario) capita
excubiarum, vel sagiones: cum praedicta etiam ad eorum
officium pertineant.

QVOD SI POST PRIMAM
ET SECVNDAM LITTERAS

non exequantur;
possit mitti commissarius expensis proprijs Baiuli forensis.

LVIII.

Item cum per Baiulos
Villarum, & Parroquiarum forensium fauore eorum distictualium
contra quos requiruntur & mandantur fieri executiones per
Gubernatorem dicti Regni seu eius locumtenenté, vel per
Baiulum aut Vicarium forensem ne dictae executiones ad effectum
deducantur; fiant sepissimé diuersa impedimenta; admittentes
friuolas appellationes, & diuersas alias contradictiones, quae in
finalibus redundant nedum in dispendium creditorum, & aliorum
dictas executiones requirentium. Immo etiam in damnum ipsorum
debitorum, ad obuiandum supradictis malitiis, & dispendijs:
statuerunt, & ordinauerunt, quod Baiuli dictarum Villarum, &
Parroquiarum forensium, teneantur & debeant literas executorias
manu dictorum Assessorum subsignatas exequi indilaté omni friuola
appellatione cessante cum ab executione, non appelletur. Et nisi
primas litteras executorias Baiuli forenses antedicti, debitae
executioni mandauerint quod facta veridica relatione, eisdem
Gubernatori, Baiulo, & Vicario, de negligentia ipsorum Baiulorum
forensium, vel liquidata contradictione, vel appellatione, in termino
sibi non parente fiat secunda littera. Et si ipse Baiulus forensis
(se lee fotensis) illam illico non fuerit executus, mittatur
aliquis commissarius per illum officialem cuius littera prima fuerat
concepta, pro facienda executione in bonis illius, contra quem fieri
requirebatur; Expensis vero Baiuli contemnentis & recusantis
dictam facere executionem. Et hoc nisi ex aliquibus iustis causis seu
legitimis rationibus allegatis, & adueratis coram dictis
Gubernatore Baiulo, & Vicario forensi per eum contra quem
dicta executio requirebatur apparuerit eidem Gubernatori Baiulo, &
Vicario forensi, dictos Baiulos forenses, seu illum cui
littera executoria dirigebatur; fuisse rationabiliter excusatum a
facienda executione in dicta prima littera requisita, vel sibi
mandata.

QVOD ADVOCATI, ET
PROCVRATORES IVRENT
obseruare franchesias, & statuta,
dicti Regni Maioricarum.

LIX.

Item, quod quilibet
Aduocatorum, & Procuratorum Ciuitatis, & Insulae Maioricarum,
ante quam dicto Vtatur officio, & etiam quolibet anno si
requirantur debeat, & teneatur Iurare, & iuramentum
praestare in posse dicti Vener. Vicarij; seruare franchesias
priuilegia, bonos vsus & Ordinationes Curiarum dicti Regni; &
contra illas, vel illa, scienter non iudicare, aduocare vel
procurare; facta eis fides primitus de dictis franchesiis,
priuilegijs, & Ordinationibus Curiarum. Et si praedicti Aduocati,
& Procuratores, recusauerint requisiti, & iusi praestare
dictum iuramentum per vnam diem naturalem ab hora dicte recusationis
computandam, ad dicta officia procurationis, & aduocationis, non
admittatur: nec illo vmquam vti possint; donec dictum praestiterint
Iuramentum; cum effectu. Et quod proceres, antequam iudicent, vel
consulant, si requirantur, habeant iurare de seruando franchesias,
priuilegia, & Ordinationes, dictarum Curiarum.

QVOD SENTENTIAE CONCORDENTER CVM

Processu Originali Curiarum.

LX.

Item quod nullus Iudicum ordinariorum, vel delegatorú audeat vel possit de coetero, super aliqua causa Ciuili, vel Criminali, ferre sententiam, nec aliquis Assessor consulere, nec interesse in cócordatione alicui⁹ sententiae; nisi cú Processu originali, vel registro perfecto, vel cóceruato. Et hoc sub poena centú solidorú fisco Regio applicandorú, & a quolibet cótrafacientiú, proqualibet vice exigendorum.