Mostrando las entradas para la consulta Faci ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Faci ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 25 de septiembre de 2020

16 DE FEBRERO.

16 DE FEBRERO.

Después de varios acuerdos relativos a la paga que debía hacerse a los embajadores de los salarios que hubiesen devengado, se dio cuenta de las siguientes cartas:

Mossenyors reverendissim e molt magnifichs. (plural, singular, plural)
Com per obehir e prest exequtar la comissio per vosaltres e per lo Principat de Cathalunya a mi feta e encara les multiplicades requestes vostres jo sie partit de aquexa ciutat molt cuytat desacompanyat e sens haver compliment de res que mester hagues e ab sola bestreta de DCC florins e vista la condicio mia e encara lo ofici o presidencia per vostres grans reverencia e magnificencies (singular, plural) a mi acomeoada la dita bestreta sols per encavalcar e armar a mi e a la mia gent bastar no pux e som forçat si bon compliment vull donar a la capitania de meus e vostres jo haja diners ab los quals puxe fer lo exercici e dar compliment tal com se pertany a la dita empresa a lahor de Deu e servey e honor del dit Principat e vostre. E com ara a present no hage diners meus vos vull pregar afectuosament vos placia afegir a la dita bestreta mil cinch cents florins car com dit he sens aquells o poch menys a mi es impossible complidament fer lo degut e lo que desig (lo que deseo; lo que desicho; “el que desitjo?”) de aço. Mossenyors seran a vostres grans reverencia e magnificencies micer Raphel Cavaller e En Dionis Çariera als quals sius plaura dareu fe e crehença del que per part mia vos explicaran.
E mes perque lo negoci mils e pus pertinentment jo prosseguir pusch vos placia per los correus que a vostres LX embaxadors fareu jo hage letres vostres de aço que de aquells sereu avisats e provehireu e per semblant aquells me scriven. E sia lo Sant Sperit en guarda de tots. Dada en la vila de Agualada a XIII de de febrer del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta hu. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica. - Als molt reverent (singular) e magnifichs los diputats del General de Cathalunya.

Als molt reverent magnifichs e honorables mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis senyors. Dues letres closes he rehudes de vostres reverencies e una patent que mes stada presentada de deu del present ab les quals mes scrit e manat que tots navilis e fustes que de present son e apres encara arribaran açi faça detenir que no partesquen ab grans manaments e penes levantlos les veles e timons e fahenthi totes altres provisions necessaries fins per vosaltres hi sia en altra manera provehit e fassa pendra sagraments e homenatges dels patrons e scrivans de la nau den Prats e del balaner den Barthomeu Rodrigues a pena de deu milia florins que apres sien carregats e desempatxats dreta via iran aqui ne partiran sens vostra licencia Ies quals coses axi com he pogut he deduhides a exequcio e al scriva de la dita nau lo qual ses trobat en aquesta ciutat appellat Caselles he donada la letra (femenino donada, letra, lletra, carta) que venia ab les letres dessus dites e ha prestat sagrament e homenatge e encara sots pena de deu milia florins que carregats e desempatxats que sien dreta via sen hira aqui ab la dita nau. E he fet anar lo sotsveguer de aquesta ciutat anar a pendre semblant sagrament e homenatge e pena de deu milia florins del patro de la dita nau al qual axi matex he feta portar la dita letra a ell feta e encara per fer e pendre semblant sagrament e homenatge del patro e scriva del dit balaner lo qual dit sotsveguer es partit per dar exequcio e bona spedicio en les dites coses. E mes he fet manament als taulers del General que no spatxen negunes fustes e fare tenir tots navilis e fustes que acis trobaran ab tota aquella millor cura e diligencia que pore per tots aquells remeys que necessaris seran axi com scrit e manat per vostres reverencies per les quals so prest tots temps fer lo que a mi sia possible. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio e manament de vostres reverencies molt prest Guillem Jorda loctinent de diputat local en la ciutat de Tortosa.

Al molt reverent honorables e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de gran providencia mossenyors. Los prohomens de la vegaria de Gerona fora la ciutat se son meravellats com han sabut haveu scrit als jurats de la dita ciutat e a altres lochs del bisbat de Gerona demanant cert nombre de homens ballesters e empevesats com no haveu axi matex scrit als procuradors de la dita vegaria e aço per tant com en aquella ha homens be abils en tals coses. Per tant En Narcis Serra (como el que fue ministro, “me voy a comprar un de tanque con de lucecitas de colores) de parroquia de Sent Gregori de la dita vegaria vuy sol procurador com dos altres sos companyons no ha molt son passats desta vida tramet per aquesta raho aqui a vosaltres mossenyors En Johan Negre de Camplonch (Campolargo; camp llarc, camp llarg) de aquella matexa vegaria portador de la present lo qual conferra ab vostres providencies de aquestes coses. Perqueus placia donar a aquell fe e crehença en les coses queus dira per part mia e de la dita vegaria. E sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio. Scrita en Gerona a XII de febrer del any Mil CCCCLXl. - Qui en gracia e rnerce de vosaltres mossenyors se recomana Narcis Serra procurador dessus dit.

Als molt reverent honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent honorables e molt savis senyors. Entes havem que lo noble don Jofre de Castre qui es castla (castellano : castellán : castlà : català o catalá o catalan o catalán) de aquesta vila pendrie sou e sera asoldedat de vostres reverencies ab cert nombre de gent darmes a cavall. E per quant aquesta vila es una de les del Principat de Cathalunya e es clau de totes aquestes circunstancies e es construhida entre algunes viles e lochs qui algun tant han hoy (oy; odi; odio) a la dita vila axi com a Montblanch qui es del infant Balaguer per semblant Tarrega qui es de la Reyna e altres diversos lochs e com nosaltres hajam entes per expedicio del negoci contengut en certes vostres letres de trametre la host de la present vila o certa part de aquella per recuperacio e liberacio del lllustrissimo Primogenit Darago cert nombre de gent que prenen summa en sus doscents e encara ab summa diligencia encercam si necessari sera trametreni mes e com lo buch de la present vila sia molt gran e la poblacio qui per mortaldats qui per bandositats qui per sterilitats de temps sie molt de nombre diminuida vos supplicam sie de vostres reverencies e honorables savieses voler prometre e scriure al dit don Jofre de Castre vosaltres esser contents e venir be que ab lo dit sou que pren anant a la dita host prenga stant aci dins Cervera no pas com a capita mas tan solament com a privada persona qui ab nosaltres ensemps sia guarda de la present vila a fi que de les dites coses puxam ne donar raho a Deu principalment e apres a nostre Rey e senyor com demanats ne serem. E sera cosa molt reverent honorables e molt savis senyors queus ho reputarem a gracia molt singular. E sie la Sanctissima Trinitat proteccio e custodia vostra. De Cervera a Xllll de febrer any Mil CCCCLXI. - Molt reverent honorables e molt savis senyors a vostra honor apparellats los pahers de la vila de Çervera.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. La jornada de la present a les set hores ans de mig jorn havem rebuda letra de vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de deu del present mes avisantnos com per letra dels embaxadors de aquest Principat dieu haver de cert lo Senyor Rey secretament seria exit de Leyda e vengut a Fraga de continent partit ab la Senyora Reyna portantsen lo Senyor Primogenit e tirants la via Darago e com les hosts de Leyda e de Cervera eren exides seguint lo cami per lo qual lo dit Senyor Primogenit es portat e com la jornada de la dita letra les banderes reyal e del General son exides daquexa ciutat ab molta gent e com no freturejau de gent de peu eus es vist no deure traure gent de assi e quels cent homens de peu que demanaveu no partesquen e com per al negoci es menester gent de cavall pregantnos que al de nosaltres en cap plagues ensemps ab lo diputat local al qual ne scrivits (occitano; ne escriviu o escribiu; escrivís) fer acordament de quants homens a cavall haver se pusquen (se puedan; se puguen; es puguin) juxta la forma al diputat local declarada segons en vostra dita letra a la qual nos referim largament es deduhit.
E rebuda la dita Ietra e legida aquella tan prest en hun punt ses parada la taula a la casa del General e treta la bandera e feta la crida segons la forma declarada al dit diputat local lo qual ensemps ab lo cap de nosaltres seu (seure; sentarse; assentás) en la dita taula parada e continuament seura per fer lo dit acordament de quants homens a cavall haver se poran (se podrán; es podran). La partida e desempatxament dels cent homens de peu que demanavets (occitano; demanáveu, demanáeu; demandabais: pedíais) e per dita letra nos scrivits (mos escriviu o escribiu; nos escribís) no haver dells necessari fem cessar donant orde en haver los dits homens a caval. E la Potencia increada molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors sia proteccio vostra. Scrita en Perpinya a XIII de febrer a vuyt hores de mig jorn del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpinya a tota vostra ordinacio sempre prests.

Honorable senyer. Per quant no sabem en cert la persona del Senyor Primogenit hon es portada volem eus dehim e manam que continent que les presents rebudes hajats (occitano; recibidas hayáis; haigau ressibides; hajau) cureu haver cautament e secreta una discreta persona de la qual rebut jurament de haversi diligentment e be trametau aquella la via de Casp o de Morella ço es aquella via hon hajats nova que lo dit Senyor Primogenit sia portat e si aqui no haveu nova tiren dites persones les que trametreu la una la via de Casp laltre de Morella per millor spatxar e hajen manament e carrech de excullir e explorar lo dit Senyor Princep hon sera e de entremetres la força e castell hon sera mes com sta provehida ne armada ne ab quinas gents e de totes les circunstancies que son en aquest negoci car si persones son discretes per si matexes veuran e conexeran lo de que se deuen entremetre e scrutar e tornants a vos e feta per ells a vos relacio de tot ço que per ells sabreu e sentreu axi de la força hon lo dit Senyor sera com encara del parlar de les gents de la vila o loch hon sera lo dit Senyor Primogenit qual ajuda o defensio entenen fer e de nova de gent darmes de Arago o daltra part nos rescriviu de continent per correu volant. Per semblant volem trametau altra persona ab la matexa disposicio e ab lo dit jurament a la ciutat de Valencia la qual haja carrech de sentir e excollir lo ques faça en la dita ciutat e les voluntats del poble de aquella. E si barons ne altres gents fan alguna gent darmes a perturbar la liberacio de la persona del dit Senyor Primogenit e del queus reportara nos scriureu per correu prest avisant quiscuna de les dites spies que sien prestes en desempetxar e donar recapte en lo quels acomanareu per manera que presta resposta de vos puxam haver. E si haveu aqui la nova certa hon sera lo dit Senyor Primogenit de aquella nos scriviu. Dareu cura e diligencia en tot aço queus comanam segons se confia de vos. Dada en Barchinona a XVI de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona. - Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa e Castellania de Emposta e loch de Flix.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es stat scrit e manat al diputat local de aqui trametra algunes persones en certs lochs per saber e sentir algunes noves. En apres per certs sguarts havem deliberat e axi scrit e manat al dit diputat local que trameta les dites persones a consell vostre e no en altra manera. Ell ne comunicara ab vosaltres. Placiaus attendre que les persones sien discretes e hajan disposicio a la cosa car per quant lo fet es de molta importancia havem deliberat que sia fet ab consell vostre e no en altra manera. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Per altra letra dada lo die present vos havem scrit e manat tramatesseu una persona o dues per saber e sentir hon se troba lo Senyor Rey e lo Senyor Primogenit e per semblant altra persona a la ciutat de Valencia per saber noves della segons en la dita letra haureu vist. Apres per certs sguarts havem deliberat que trametau les dites persones ab consell dels procuradors de aquexa ciutat e aquelles tant solament que ells conexaran sien dispostes a la cosa e no altres. E de aço scrivim als dits procuradors comunicanne ab ells e fenho (ni comunicant ni fent) a lur consell e no en altra manera. Dada en Barchinona a XIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer rebedor de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Perque pus promptament se puga dar (se pugue doná; es pugui donar; se pueda dar; dar : donar, te daré : te donaré) compliment a la armada que nosaltres e aquest Principat fem per la liberacio del lllustrissimo Primogenit de la Majestat del Senyor Rey vos encarregam e manam que façau instancia ab lo veguer e pahers de aquexa ciutat de Leyda que de aquelles persones qui no volran anar e acordar si en la dita armada e hauran rocins e arnesos e algu dels acordats volran haver e comprar dels dits rocins e arnesos aquells extimats mediant jurament per persones dispostes a fer la dita extima los sien levats e dats a aquells acordats quils volran pagant ells la quantitat que sera extimada. E si obs sera de part ne feu requesta al veguer e altres a quis pertanga. Dada en Barchinona a XVI de febrer any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable mossen En Bernat Daltarriba donzell veguer de Gerona.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella havem delliberat en totes maneres vos vingau e partiau (riau riau. En chapurriau: vingau o vingáu, vinguéu o vingueu; partigau o partigáu, ixcau o ixcáu) de aqui dins sis dies apres que la present vos sera presentada per lo diputat local al qual ne donam carrech e no sap lo temps queus prefigim per les rahons queus scrivim. E per ço guardau noy hagues falla car axi vos ne requerim. Dada en Barchinona a XVI de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch de Sent Çeloni diputat local en la vegueria de Gerona.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda ab la informacio quens haveu enviada.
Axi matex ne havem hauda una del dit veguer a la qual li responem. Manamvos per ço encara que sia closa la li presenteu ab lo scriva de vostra diputacio quen fassa acte e enviaulons. Dada en Barchinona a XVI de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer ciutada de Barchinona receptor general de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Per nosaltres e nostre consell son stats assignats e donats consellers al capita general del exercit entre los altres frare Spitles comanador de Berbens mossen Luis de Monsuar paher de Leyda a mossen Francesch Andreu embaxador de Perpenya e al capita de la gent de peu En Bernat Johan Çacirera e Nandreu Bisbal donzells als quals havem scrit e dit que per vos sera donat a quiscu dells servint al mester sou de home de cavall ço es LXXXX (IX, 90) florins corrents per tres mesos. Venguts donchs ells aqui e prestat jurament de servir o de be consellar los capitans fareulos la dita paga. Mes vos trametem trellat de la crida del acordament perque la tingats e siats (tengáis y seáis; tingueu y sigau o sigueu) de aquella avisat en tot lo queus occorrega. Encara vos trametem trellat de la nomina de tots los acordats de cavall e de tots los capitans de cinquantenes e conestables de XXV de gent de peu. Volem eus encarregam ab summa diligencia entenats (occitano: entengau, entenau, entengueu; entended) e doneu orde se face (se faigue; se haga; es faci) mostra de la dita gent axi de cavall com de peu e signantment de la de cavall e attentament guardareu en los que no son venguts aci com es daquells del camp de Tarragona e fareu memorial dels qui mancaran a la dita mostra attenen (atendiendo; atenent; atenén) que molts de Leyda han pres sou de cavall e per ço guardau be que servesquen e que sie fet de tot memorial a fi que barat noy haja. Mes vos avisam com de present vos trametem cinch milia florins dor per be supplir al pagament del sou ques haura a fer aqui e altres coses occorrents. Avisaunos de totes les noves que sien aqui axi de Arago com de altres parts pregant e encarregantvos per quant sou persona a qui Deus ha comanada industria y (y griega o grega) discrecio vullats entendre en totes coses que sien ben avenir del exercit a salvament de aquell e honor del Principat segons nosaltres e tot lo consell molt confia de vos. Trametemvos letra de crehença als pahers de aqui en ço queus occorrega. Dada en Barchinona a XVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e molt savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e molt savis senyers. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella vos responem que no stigau en algun redupte de aqueix vehins quens haveu nomenats car nosaltres som certs que noy ha causa per la qual duptar vos convinga e lo Principat de Cathalunya es per defensarvos dells e si lo cars occorria siau certs que nous falliria. No cessa donchs la gent de peu que no faça sa via ne per semblant don Jofre de Castre no romangua aqui abans seguescha lo exercit car lla occorre la necessitat del e de tot lo sforç que fer si puga. E aqui per gracia de Deu nous cal star en redupte. E sia molt honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich mossen Galceran de Requesens cavaller portantveus de Gobernador (gobernador con b, governador con v) general en lo Principat de Cathalunya los deputats del dit Principat residents en Barchinona salut e honor.
Recordeus per altres nostres letres havervos request en virtut dels sagrament e homenatge que havets (occitano: habéis; habeu o habéu) prestats de obtemperar e exequir nostres requestes sens dilacio consulta e consell que per quant era necessaria vostra presencia en la present ciutat per afers tocants aquest General e generalitat de aquell vinguesseu en la present ciutat. Ara per certs sguarts a nosaltres justament movents harem deliberat vostra venguda al present sia deferida pero que vos fassau residencia en loch que com los afers de les dites generalitats occorreran o hauran obs vostra presencia se puga haver. Per aço ab la present vos requerim sots virtut del dit sagrament e homenatge que haveu prestat segons es dit de obtemperar nostres requestes e exequtar aquelles que vos no partiau del loch e terme de Altafulla o tres legues entorn sens nostre licencia axi que com segons es dit vos pugam haver com lo cars e necessitat occorrera per los afers de les generalitats. Dada en Barchinona a XVI de febrer en lany de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

domingo, 28 de junio de 2020

359. BENEDICTO XIII RECIBE A LOS EMISARIOS DEL CONCILIO DE CONSTANZA + BIBLIOGRAFÍA

359. BENEDICTO XIII RECIBE A LOS EMISARIOS DEL CONCILIO DE CONSTANZA (SIGLO XV. PEÑÍSCOLA)

Benedicto XIII, el Papa Luna

El Cisma de Occidente se hallaba en pleno apogeo. Existía un papa en Roma —Gregorio XII— y existía
teóricamente otro papa de Avignon, residente ahora en Peñíscola —Benedicto XIII—, situación que se agravó con el nombramiento de un tercero por los cardenales reunidos en Pisa (1409)
—Alejandro V—, contestado por los dos anteriores y que no contó tampoco con el apoyo de los monarcas europeos.
 
Poco a poco se fue imponiendo la tesis de solucionar el problema a través de un concilio que, con el apoyo del emperador Segismundo —«abogado y defensor de la Santa Iglesia»— acabó reuniéndose en Constanza y trabajó entre 1413 y 1417, finalizando su tarea con el nombramiento de un papa único:
Martín V (1417-1431). La solución de Constanza dio al poder temporal de los monarcas una autoridad moral y efectiva ante los cleros nacionales respectivos que antes no poseían y dando paso, asimismo, a un nuevo tiempo histórico, el de los concordatos. Hasta aquí son datos históricos, pero la situación dio lugar a anécdotas y leyendas de todo tipo, de modo que Peñíscola y el aragonés don Pedro de Luna han entrado de lleno en el mundo legendario.
 
En estos momentos, para que Benedicto XIII compareciera ante el Concilio de Constanza, se redactó la
correspondiente citación en noviembre de 1416, que fue hecha pública y fijada en todos los pueblos del dominio de la Orden de Montesa cercanos a Peñíscola, para que fuera de común conocimiento.
Pero, además, don Pedro de Luna recibió en su castillo-fortaleza de Peñíscola a la comisión encargada de la citación.
 
Tras hacerles esperar algunos días, el 21 de enero de 1417 el sobrino de Benedicto XIII, a su vez jefe de la
guardia del castillo, condujo a los dos monjes encargados de la misión al salón de audiencias, cubierto de tapices y alfombras, lo que daba mayor solemnidad al momento. Llegó por fin el Papa Luna. El instante fue tenso, máxime cuando éste, al ver a los emisarios vestidos absolutamente de negro, en señal de luto por el Cisma, exclamó sonoramente: «¡Ya están aquí los cuervos del concilio!».
Parece ser que uno de ellos, sin perder la compostura, le contestó:
«Cuervos somos; por eso venimos al olor de carne muerta».
 
[Simó Castillo, Juan B., Pedro de Luna, el papa de Peñíscola, pág. 163.]

 

III. BIBLIOGRAFÍA
 
AGUADO BLEYE, Pedro (1987), Santa María
de Salas en el siglo XIII. IEA, Col. «Rememoranzas», 1. Huesca.
ALBIAC SEBASTIÁN, Gabriel (1991),
Nonaspe, «la vileta regalada». Grupo Cultural Caspolino. Caspe.
ALDA TESÁN, Jesús (1938), Los
orígenes de Aragón, según la leyenda, «Aragón», 150 (Zaragoza).
ALDEA GIMENO, Santiago (1980), «Cuentos
y leyendas (1). Aproximación al folklore del Bajo Aragón», en
Cuadernos de Estudios Caspolinos, IV (Caspe), 69-81; — (1982),
«Cuentos y leyendas del área de Caspe. Análisis y textos», en
Cuadernos de Estudios Caspolinos, VII (Caspe), 9-77.
ALEJOS PUIG IZQUIERDO, Fidel (1988), La
Iglesuela del Cid. Puente hidalgo entre Teruel y Castellón. Vinaroz.
ALTABA ESCORIHUELA, José (1987),
Cantavieja y su baylía. Castellón.
ANDOLZ, Rafael (1981a), «Dichos y
hechos del Altoaragón. El salto del Roldán», en Folletón
Altoaragón, 20 (Huesca); — (1981b), «Dichos y hechos del
Altoaragón. Mascún misterioso», Folletón Altoaragón, 22
(Huesca), VIII; — (1982), «Dichos y hechos del Altoaragón. La
leyenda de Lanaja», Folletón Altoaragón, 59 (Huesca), VIII;
(1987), «La peña de San Martín»,
Cuadernos Altoaragoneses, 36 (Huesca);
(1989a), «El primer almogábar»,
Cuatro Esquinas, noviembre (Huesca), 44-45;
(1989b), «La piedra del Moro»,
Cuadernos Altoaragoneses, 103 (Huesca);
(1994), Leyendas del Pirineo para niños
y adultos. Editorial Pirineo, Huesca.
ANDRÉS, Federico (1896), «Tradiciones
turolenses», Heraldo de Teruel, 11 (Teruel), 34; — (1896), «El
portal de la traición», Miscelánea Turolense, 20 (Teruel),
386-387.
ANDRÉS DE UZTARROZ, F. de (1644),
Chronología de las Imágenes aparecidas de Nuestra Señora en el
Reino de Aragón. Zaragoza.
ANSÓN, Francisco (1995), Los milagros
de la Virgen del Pilar. Tibidabo, Barcelona. ARCO GARAY, Ricardo del
(1947), Reseña histórica de la villa de Ejea de los Caballeros.
Ejea. ATRIÁN, Miguel (1882), «La mancha de sangre», Revista del
Turia, 30 (Teruel), 381. AYERBE, Salvador María de (1931), A través
del Somontano... Huesca.
AZAGRA MURILLO, Víctor (1982), «La
Fuente del Beso», Heraldo de Aragón (Zaragoza, 14 de febrero); —
(1985), «Las seis ocas de Daroca», Heraldo de Aragón (Zaragoza, 24
de marzo), p. 44; — (1987), Cosas nuevas de la Zaragoza vieja.
Librería General, Zaragoza.
AZNÁREZ, Juan Francisco (1985), «San
Indalecio y el Alto Aragón», El Pirineo Aragonés, 5286 (Jaca).
BALAGUER, Víctor (1885), El monasterio
de Piedra; Las leyendas de Montserrat; Las cuevas de Montserrat.
Madrid; — (1896), Instituciones y reyes de Aragón. San Juan de la
Peña. Madrid; — (1899), Historias y Leyendas. Madrid.
BALAGUER SÁNCHEZ, Federico (1958),
«Alusiones de los trovadores al pseudo Alfonso el Batallador»,
Argensola, 33 (Huesca), 39-47.
BALLARÍN CORNEL, Ángel (1972),
Civilización pirenaica. La Editorial, Zaragoza. BELTRÁN, José
(1929), Tradiciones y leyendas de Daroca. Imp. Hospicio Provincial,
Zaragoza; — (1945), «Con D. Antonio te topes. (Tradición)»,
Aragón, 193 (Zaragoza), 40; — «El caballero de la espuela»,
Aragón, 194 (Zaragoza), 51-52.
BELTRÁN MARTÍNEZ, Antonio
(1968-1973), De nuestras tierras y nuestras gentes. Zaragoza; —
(1979), Introducción al folklore aragonés. Guara, Zaragoza; —
(1990), Leyendas aragonesas. Everest, León.
BERNAL Y SORIANO, José (1880),
Tradiciones históricas religiosas de todos los pueblos del
arzobispado de Zaragoza. Zaragoza.
BLANCAS, Jerónimo de (1641),
Coronaciones de los ... reyes de Aragón. Diego Dormer, Zaragoza; —
(1879), Comentarios a las cosas de Aragón. Ed. M. Hernández,
Zaragoza.
BLASCO, Cosme (1875), Historia de Jaca.
Imp. Pérez, Huesca.
BLASCO DE LANUZA, Vincencio
(1619-1622), Historias eclesiásticas y seculares de Aragón.
Zaragoza.
BORDEJÉ, Federico (1931), «La mora
encantada», Aragón, 69 (Zaragoza), 120-122. BOSCH VILÁ, Jacinto
(1959), Historia de Albarracín y su sierra. II: Albarracín
musulmán.
Teruel.
BRIZ MARTÍNEZ (1620), Historia de la
fundación y antigüedades de San Juan de la Peña.
Zaragoza.
BRUFAU SANZ, Mª Pilar (1964), «De las
leyendas alto-aragonesas», Aragón, 270 (Zaragoza), 4-5; — (1965),
«El tesoro de la reina mora», Aragón, 276 (Zaragoza), 6.
BURGUES, José PP. (1989), Religiosidad
popular en Torrecilla de Alcañiz. IET, Teruel. CABANES PECOURT, Mª
Desamparados (1991), «Dietari del capellá d’Alfons V el
Magnanim». Col. Textos medievales, 85. Anubar, Zaragoza.
CARDÚS LLANAS, José (1971-9174),
Turismo altoaragonés, tomos III, IV, V, VI. Heraldo de Aragón,
Zaragoza.
CARUANA Y GÓMEZ DE BARREDA, Jaime
(1951), «Los puentes de Teruel», Teruel, 3 (Teruel), 35-65;
—(1952), «Alfonso II y la conquista de Teruel», Teruel, 7
(Teruel), 97-140; — (1955), «El castillo de Alcañiz», Teruel, 13
(Teruel), 5-116; — (1965), Relatos y tradiciones de Teruel.
Perruca, Teruel.
CASACUBERTA, Joseph Mª de (1926),
Jaime I: Crónica. Barcelona.
CASTILLÓN CORTADA, Francisco (1974),
El santuario de la Virgen de la Alegría de Monzón. Ayuntamiento de
Monzón, Zaragoza; — (1982), «San Ramón, de Capella», Folletón
Altoaragón, 62 (Huesca), XII-XIII; — (1989), El castillo de
Monzón. Librería General, Zaragoza.
CAYUELA, Arturo (1946), Nuestra Señora
de Veruela. Ed. Vicente Ferrer, Barcelona. CELMA ALCAINE, Enrique
(1953), «Los monteros reales del Batallador. Leyenda chesa»,
Aragón, 229 (Zaragoza), 8-9.
CHARLO BREA, Luis (1984), Crónica
latina de los Reyes de Castilla. Cádiz. CIRUELO, Pedro, Historia de
los Corporales de Daroca. Daroca, s.d.
CONTE OLIVEROS, Jesús (1968), Historia
de Abiego. Zaragoza.
CÓRDOBA Y FRANCO, Francisco Javier
(1981), Manlia y Mallén. Breves apuntes sobre su origen, su historia
y sus gloriosas tradiciones. Ayuntamiento de Mallén, Zaragoza.
CORRAL LAFUENTE, José Luis (1983),
Historia de Daroca. Zaragoza.
D’ABADAL I VINYALS, Ramón (1952),
«El comte Bernat de Ribagorça i la llegenda de Bernardo del
Carpio», Estudios dedicados a Menéndez Pidal, 3, 463-487; —
(1955), Catalunya carolingia, III. Els comtats de Pallars i
Ribagorça. Barcelona.
DEL TER, Armando (1983), «Recopilación
de leyendas especialmente de la Alta Montaña», Folletón del
Altoaragón, 92 (Huesca).
DELER, Pascual (1989), «Tradición
celdana: Zaida», Xiloca, 3 (Calamocha), 243-246. DELGADO ECHEVERRÍA,
Jesús (1976), El Derecho aragonés. Alcrudo Editor. Zaragoza. DIAGO,
Fray Francisco (1599), Historia de la Provincia de Aragón de la
Orden de Predicadores. Barcelona.
DOMÍNGUEZ LASIERRA, Juan (1984-1986),
Aragón legendario. (2 vols.), Librería General, Zaragoza.
DORMER, D. J. (1639), Dissertaciones
del martirio de Santo Dominguito. Roma; — (1680), Progresos de la
Historia en el Reino de Aragón y elogio de Jerónimo Zurita, su
primer cronista. Zaragoza.
DUESO LASCORZ, Luzía (1985), Leyendas
de l’alto Aragón. Consello d’a Fabla. Huesca;
(1985), «Leyenda de Roderico de Mur y
María (Graus)». Programa de Fiestas. Graus.
EL JUGLAR DEL ARRABAL (1953), «Leyenda
del trovador», El Cruzado Aragonés, 50 (Barbastro).
ESPAÑOL MUZÁS, Ignacio (1954),
Historia de Binaced. Huesca.
ESTEBAN ABAD, Rafael (1959), Estudio
histórico-político sobre la ciudad y comunidad de Daroca. Teruel.
FACI, Roque Alberto (1739 y 1750),
Aragón, Reyno de Chisto y dote de María Santíssima.
Reimp. de 1979. DGA, Zaragoza.
FATÁS CABEZA, Guillermo (1986), Zuera.
Zaragoza; — y otros (1988), Aragón en el mundo. CAI, Zaragoza.
FERNÁNDEZ ACÍN, M. D. (s. a.), «Los
restos de un apóstol descansan en Castiello de Jaca», Jacetania, 93
(Jaca).
FERRER Y RECAX, Joseph Felipe (1790),
Idea de Exea. Pamplona.
FERRER VILLA, Escolástico (1980),
«Rutas turísticas, 2. Ibieca», Folletón Altoaragón, 2 (Huesca),
3.
FIERRO, Lucián de (1985), «La Coba
los Moros», Programa de Fiestas. Graus. FOZ, Braulio (1848),
Historia de Aragón. (5 vols.), Roque Gallifa. Zaragoza.
FUENTE, Vicente de la (1877-1879), Vida
de la Virgen María con la historia de su culto en España. (2
vols.), Montaner y Simón, Barcelona; — (1884-1886), Estudios
críticos sobre la historia y el derecho de Aragón. (3 vols.), M.
Tello, Madrid; — (Reed. 1969),
Historia de la siempre augusta y
fidelísima ciudad de Calatayud. CAI, Zaragoza. FUERTES Y BIOTA,
Antonio (1654), Historia de Nuestra Señora del Pilar. Zaragoza.
GARCÉS ABADÍA, Máximo (1992), La
villa de Sos del Rey Católico. Parroquia de San Esteban, Ejea.
GARCÍA CIPRÉS, Gregorio (1910),
«Infanzones de Aragón. Los Aysa», Linajes de Aragón, 1, 56-59; —
(1911), «Ricos hombres de Aragón. Los Luna», Linajes de Aragón,
II, 44-47; 65-70; 85-87; 144-145; 165-167; 184-188; 207-209; 243-249;
(1911), «Ricos hombres de Aragón. Los
López de Gurrea», Linajes de Aragón,
405-411; 422-424; 441-443; — (1913,
4), «Los Borja», Linajes de Aragón, 81-98;
(1915, 6), «Los Foces, ricos-hombres
de Aragón», Linajes de Aragón, 421-436.
GARCÍA REPULLÉS, Mariano (1892), «El
castillo del Mallo», Miscelánea Turolense, 9 (Teruel), 150-151.
GARI, Ángel (1977), «La tradición
pagana», en Alto Aragón, dirigida por Alfonso de Urquijo, pág. 37.
GELLA ITURRIAGA, José (1972),
Romancero aragonés. El Noticiero, Zaragoza. GIL ATRIO, Cesáreo
(1954), Alcorisa y sus tradiciones. Alcorisa.
GIRONELLA, Joaquín (1980), «De
nuestras antiguas costumbres y tradiciones. La fiesta de Nª Sª del
Rosario», Folletón Altoaragón, 2 (Huesca), 2; — (1980), «El
servidor de Dios, Benito Larrás», en Folletón Altoaragón, 3,
Huesca.
GISBERT, Salvador (1882), «Glorias de
la Provincia. Miguel de Bernabé», Revista del Turia, 23, (Teruel),
299-300; 25, 325-328; — (1882), «La loca de Montalbán», Revista
del Turia, 31 (Teruel), 394-396; 32, 406-407; 34, 433-435; 35,
446-447;
(1884), «Glorias de Teruel. Los dos
hermanos Gombalte», Revista del Turia, 13 (Teruel), 5-7; — (1884),
«Con don Antón te topes», Revista del Turia, 21 (Teruel), 12-13 y
22 (Teruel), 12-14; — (1896), «Tradiciones turolenses. La leyenda
de Villel», Heraldo de Teruel, 2 (Teruel), 3-4.
GÓMEZ DE VALENZUELA, Manuel (1980), La
vida cotidiana en Aragón durante la Edad Media. Librería General,
Zaragoza.
GONZÁLEZ BUENO, V. (1980), «La
leyenda del monasterio de Piedra», Zaragoza, 19 (Zaragoza), 27-28.
GUALLAR, Santiago (1938), «Nª Sª de
Magallón en los montes de Leciñena», Aragón,
158 (Zaragoza), 204-209; — (1940),
«Nuestra Señora del Olivar», Aragón, 165
(Zaragoza), 30-35.
GUITART APARICIO, Cristóbal (1976),
Castillos de Aragón (2 vols.). Lib. General, Zaragoza. HUICI,
Ambrosio (1915), Las crónicas latinas de la reconquista, II.
Valencia.
IGLESIAS COSTA, Manuel (1980), Roda de
Isábena. Jaca; — (1988a), «La canción del conde Bernardo»,
Cuadernos Altoaragoneses (Huesca); — (1988b), «La condesa
traidora», Cuadernos Altoaragoneses, 66 (Huesca), VI; — (1988c),
«La leyenda del barón de Espés», Cuadernos Altoaragoneses», 76
(Huesca), VI.
LACARRA, José María (1971), Vida de
Alfonso el Batallador. CAZAR, Zaragoza.
LAFARGA CASTELLS, Joaquín, «Don
Guillén de Alcalá (Factor del alumbramiento más iluminado de la
historia)», Cuadernos Altoaragoneses, 47, Huesca (1987), p. VIII.
LALANA, Francisco (1989), Historia de
el monasterio real de Sancta Christina de Summo Portu de Aspa. IEA,
Huesca.
LA RIPA, Domingo (1675), Defensa
histórica por la antigüedad del reyno de Sobrarbe. Zaragoza; —
(1685-1688), Corona real del Pirineo establecida y disputada (2
vols.). Herederos de D. Dormer, Zaragoza.
LASALA NAVARRO, Gregorio (s. a.),
Historia de la Muy Noble, Leal y Antiquísima villa de Híjar. Ochoa,
Logroño.
LASARTE, José A. (1981), Urrea de
Jalón. De la Prehistoria al siglo XIX. Lib. General, Zaragoza.
LÁZARO POLO, Francisco (1992), El
bardo de la memoria. Historias y leyendas turolenses.
Diputación Provincial, Teruel.
LEANTE GARCÍA, Rafael (1889),
Santuarios, ermitas e iglesias no parroquiales, consagradas a la
Santísima Virgen en este obispado [de Jaca]. Lérida.
LONGÁS BARTIBAS, Pedro (1911), Ramiro
II el Monje y las supuestas Cortes de Borja y Monzón de 1134.
Santoña.
LÓPEZ DE AYALA Y DEL HIERRO, Jerónimo
(1886), La Campana de Velilla. Disquisición histórica acerca de
esta tradición. Madrid.
LÓPEZ NOVOA, Saturnino (1861),
Historia de la muy noble y muy leal ciudad de Barbastro. Imp. Pablo
Riera, Barcelona. (Reed. de 1981, Soc. Mercantil y Artesana de
Barbastro. Zaragoza).
LUSTONO, E. DE, «La conquista de
Jaca», en El Pirineo Aragonés, 3 (Jaca, 1882). MADRE CASORRÁN,
Jesús E. (1982), «La ermita de San Gregorio», Zaragoza, 34
(Zaragoza), 29-30.
MAGALLÓN, Manuel (1903-1904),
«Colección diplomática de San Juan de la Peña».
Anexos RABM, apéndice 13, 44-48.
MARCUELLO CALVÍN, José Ramón (1996),
Mitos, leyendas y tradiciones del Ebro. Zaragoza. MARTENE, Edmund
(1717), Thesaurus novus anecdotorum. París.
MARTÍNEZ CALVO, Pascual (1985),
Historia de Montalbán y la comarca. Zaragoza; — (1987) Historia de
Aliaga y su comarca. Zaragoza; — (1992), Historia de Castellote y
la comarca. Perruca. Teruel.
MARTÍNEZ Y HERRERO, Bartolomé (1866),
Sobrarbe y Aragón. Zaragoza.
MARTÍNEZ ORTIZ, José (1957), «Noticia
y descripción de la ciudad de Teruel contenida en un anónimo
manuscrito del siglo XVIII», Teruel, 17-18 (Teruel), 5-41.
MENÉNDEZ PIDAL, Ramón (1955), Primera
Crónica General. Madrid.
MONER Y DE SISCAR, Joaquín Manuel
(1876), Historia de Tamarite, Fonz; — (18781880), Historia de
Ribagorza, desde su origen hasta nuestros días. (5 vols.), Fonz.
MONTERDE JUSTE, Eusebio (1989), «La
villa de Báguena, orígenes, historia y generalidades», Xiloca, 3,
74-77.
MUNTADAS, Juan Federico (1995), El
monasterio de Piedra. Zaragoza (10ª ed.).
MUR SAURA, Ricardo (1990), «Istoria de
la muller dormita, en a balle Tena», Fuellas,
80, 16; — (1991), Geografía medieval
del voto a san Indalecio. DGA, Zaragoza.
NÚÑEZ Y QUÍLEZ, Cristóbal (1691),
Antigüedad de la nobilísima ciudad de Daroca. Dormer, Zaragoza.
OLIVÁN BAILE, Francisco, (s. a.),
Daroca, ciudad del Santo misterio. CAZAR, Zaragoza. OLIVERA, Gonzalo
(1910), «Reino de Sobrarbe», Linajes de Aragón, I, 19-20, 34-36,
51-
53, 69-71, 84-86, 99-102; — (1911a),
«Reyes de Sobrarbe», Linajes de Aragón, II,
21-22; — (1911b), «Condado de
Aragón», Linajes de Aragón, II, 26-29; — (1911c)
«Reyes de Aragón», Linajes de
Aragón, II, 41-43, 61-62.
ORÚS, Mariano (1953), «El puente del
Diablo», El Cruzado Aragonés, 43, 45, 47, 49,
50, 51 (Barbastro).
PALACIOS MARTÍN, Bonifacio (1975), La
coronación de los Reyes de Aragón, 1204-1410.
Anubar, Valencia.
PALLARÉS, Matías (1908), «Don
Pelegrín de Atrocillo, señor de Alcañiz», BHGBA,
I.II (Alcañiz), 20-22.
PAPEBROCH, D. (1688), Acta Sanctorum.
Mai VII. Antwerpen.
PARDO Y SASTRÓN, Salvador (1883),
Apuntes históricos de Valdealgorfa. Su templo y sus cofradías.
Bilbao. (Reimp. 1991, Zaragoza).
PEDRO ALFONSO (1980), Disciplina
clericalis. Introducción y notas de Mª Jesús Lacarra. Trad.
Esperanza Ducay. Zaragoza.
PÉREZ GIL, Miguel Ángel (1995), El
habla, historia y costumbres de Oseja y Trasobares.
Diputación Provincial. Zaragoza.
PÉREZ URTUBIA, Teófilo (1978), «La
cueva Bayona», Heraldo de Aragón (10 de octubre). PERRIER, J. L.
(1926), Le siège de Barbastre. París.
PRÍNCIPE DE VIANA, Carlos (1971),
Crónica de los Reyes de Navarra. Ed. J. Yanguas y Antonio Ubieto.
Anubar, Valencia.
RAYNOUARD, François (1816-1821), Choix
des poésies originales des troubadours. París. RINCÓN, Wifredo y
ROMERO, Alfredo (1982), Iconografía de los santos aragoneses.
Librería General (2 vols.), Zaragoza.
RISCO, P. (1775), España Sagrada, vol.
30 (Madrid), 400-408.
RUBIO CARDIEL, José Mª (1949), «La
conquista de Villel y aparición de Nª Sª de la Fuensanta»,
Teruel, 1 (Teruel), 119-143.
SALANOVA ORUETA, Daniel (1986),
Historia de la villa de Tobed. Heraldo de Aragón, Zaragoza.
SALAS, Jaime de (1982), «La leyenda de
Monte Perdido», Folletón Altoaragón, 50 (Huesca), XV.
SALAS PÉREZ, Antonio (1985), Caspe y
la historia del Compromiso (2ª ed.), Autor, Caspe.
SÁNCHEZ PÉREZ, José Augusto (1943),
El culto mariano en España. Tradiciones, leyendas y noticias
relativas a algunas imágenes de la Santísima Virgen. CSIC, Madrid;
— (1956), El Reino de Aragón. Saeta, Madrid.
SARTHOU CARRERES, Carlos (1938), «La
leyenda romántica de Piedra», Aragón, 158 (Zaragoza), 217-218.
SAS, Antonio (1797), Compendio
histórico de los reyes de Aragón, desde su primer monarca hasta su
unión con Castilla (2 vols.). Imp. Real, Madrid.
SATUÉ OLIVÁN, Enrique (1995), El
Pirineo contado. Autor, Zaragoza. SEBASTIÁN, F., «Morés. Fiestas
de San Félix». Programa de Fiestas, 1982.
SERRANO DOLADER, Alberto (1993), Guía
mágica de la provincia de Teruel. Ibercaja, Zaragoza; — (1994),
Historias fantásticas del viejo Aragón. Mira, Zaragoza; — (1996),
El Moncayo, fantástico, legendario y misterioso. Zaragoza.
SIMÓ CASTILLO, Juan B. (1994), Pedro
de Luna, el papa de Peñíscola. E. Fabregat Editor, Barcelona.
SIMÓN DÍAZ, José (1955), «El tema
literario de la “Campana de Huesca”», Revista de Literatura,
VII, 13-14 (Madrid), 30-49.
SOLDEVILA, Fernando (1957), «Un poema
joglaresc sobre l’engendrament de Jaume I», en Estudios dedicados
a Menéndez Pidal, VII, I (Madrid), 71-80.
SORIA GARCÍA, Miguel Ángel (¿1983?),
Tarazona y su comarca, mi tierra. Autor, Zaragoza.
SUPERVÍA, Miguel (1912), «Notas
históricas...», Linajes de Aragón, III, 63-64.
TOMÁS LAGUÍA, César (1954),
«Leyendas y tradiciones de la sierra de Albarracín», Teruel, 12
(Teruel), 123-148.
TOMICH, Pere (1970), Histories e
conquestes dels reys d’Aragó e comtes de Catalunya.
Ed. de Juan Sáez Rico. Anubar,
Valencia.
TORNERO, Andrés el (1896), «La Cruz
del Peirón. Leyenda turolense», Heraldo de Teruel, 8 (Teruel), 2-4;
9 (Teruel), 4-6.
TORRELLAS BARCELONA, Benito (1956), La
Santísima Virgen en la provincia de Huesca.
DPH, Huesca.
TURK, Afif (1978), El Reino de Zaragoza
en el siglo XI de Cristo (V de la Hégira), Inst. Egipcio de Estudios
Islámicos. Madrid.
UBE, Antonio (1948), «Puentes sobre el
Turia», Diario Lucha (Teruel, 21 de marzo).
UBIETO ARTETA, Agustín (1966), El Real
Monasterio de Sigena (1188-1300), Anubar, Valencia; — (1983),
«Notas sobre las leyendas aragonesas de tema medieval», Aragón,
316 (Zaragoza), 20-23; — (1984), Lecturas para comprender Aragón.
I. Autor, Zaragoza; — (1991), «Pedro de Valencia: Crónica». Col.
Textos medievales, 84. Anubar, Zaragoza.
UBIETO ARTETA, Antonio (1951), «La
Campana de Huesca», Revista de Filología Española, XXXV (Madrid),
29-61; — (1955), Crónica de los Estados Peninsulares, Granada; —
(1958), «La aparición del falso Alfonso I el Batallador»,
Argensola, 33 (Huesca), 29-38; — (1963), «Una leyenda del
“Camino”: la muerte de Ramiro I de Aragón», en Príncipe de
Viana, 90-91 (Pamplona); — (1966), Crónica Najerense. Anubar,
Valencia; — (1981), Historia de Aragón: La formación territorial.
Anubar, Zaragoza; — (1981), Historia de Aragón: Literatura
medieval. Anubar, Zaragoza;
(1985), La «Chanson de Roland» y
algunos problemas históricos. Anubar, Zaragoza; — (1987), Crónicas
anónimas de Sahagún. Anubar, Zaragoza.
VAJAY, Szabolcs de (1966), «Ramire II
le moine, roi d’Aragon, et Agnès de Poitou dans l’histoire et
dans la légende», en Mélanges offerts à René Crozet (Poitiers),
727-750.
VÁZQUEZ, José Mª (s. a.), El Frasno
y su colonia veraniega de Pietas. Octavio y Félez, Zaragoza.
VÁZQUEZ LACASA, Generoso (1926), Datos
históricos sobre la muy noble villa de Andorra.
Imp. Clásica, Zaragoza.
VIDAL I MICÓ, Francisco (1735),
Historia de la portentosa vida y milagros del valenciano apóstol de
Europa, San Vicente Ferrer. Valencia.
VIDIELLA, Santiago (1909), «Calanda y
Foz-Calanda. Prehistoria: datos y tradiciones»,
BHGBA, I-II (Alcañiz), 24.
VIGUERA, Mª Jesús (1981), Aragón
musulmán. Librería General, Zaragoza.
XIMENEZ CERDAN, Johan, «Letra
intimada», en Bonet, A.; Sarasa, E.; y Redondo, G.,
El Justicia de Aragón: Historia y
Derecho, fol. XLIXvº.
XIMÉNEZ DE RADA, Rodrigo (1968), De
rebus Hispaniae. Anubar, Valencia.
YANGUAS HERNÁNDEZ, Salustiano (1992),
Cuentos y relatos aragoneses. Gráficas Bau, Zaragoza.
ZAMORA LUCAS, Florentino (1971),
Leyendas de Soria. CSIC/Centro de Estudios Sorianos, Madrid.
ZAPATER, Alfonso (1988), Aragón pueblo
a pueblo (18 vols.). Aguaviva, Zaragoza. ZURITA, Jerónimo (1967),
Anales de la Corona de Aragón. Ed. Antonio Ubieto. Anubar,
Valencia.
 
IV. ÍNDICES
 
II.1. ÍNDICE DE LEYENDAS
 
1. LA CONQUISTA
MUSULMANA.................................................................... 43
1. El conde don Julián, prisionero y
muerto en Loarre ........... 43
2. La conquista de Sarakusta por
Carlomagno ................................ 44
3. Bestué, librada de los
moros.................................................................... 45
4. La resistencia de Trasobares a los
moros ....................................... 45
5. La pérdida y despoblamiento de
Novillas...................................... 46
6. La pérdida de Belmonte
............................................................................. 47
7. La defensa cristiana de Borja
.................................................................. 48
8. El obispo de Zaragoza ante la
conquista musulmana........... 49
9. La conquista musulmana de Agiria
(Daroca)............................. 50
10. El origen de Centenero
............................................................................... 51
11. La toma de Calanda por los
musulmanes...................................... 52
12. Abén Aire, el buen valí de
Sarakusta................................................. 52
2. RECONQUISTA Y REPOBLACIÓN
............................................................. 55
2.1. RECONQUISTA
......................................................................................................... 55
13. El primer almogávar
aragonés................................................................ 55
14. La defensa de
Mediano................................................................................ 56
15. La localización de Saz
................................................................................... 57
16. San Pedro de Tabernas, primer
núcleo de resistencia......... 58
17. La reconquista de Aínsa
.............................................................................. 59
18. La reconquista de
Jaca........................................................................ 59
19. Las mujeres en la reconquista de
Jaca.............................................. 60
20. Victoria cristiana frente al rey
moro de Zaragoza ................... 61
21. Las gestas del conde Bernardo de
Ribagorza ............................. 62
22. La Santa Cruz guía el
camino................................................................. 63
23. El conde Bernardo de Ribagorza,
reconquistador de Calasanz ............ 64
24. Ramiro I lucha por
Calahorra......................................................... 65
25. La reconquista de
Alquézar........................................................... 65
26. Los hermanos Isarre, en la
reconquista de Alquézar............ 66
27. La reconquista de Ejea por los
soldados franceses (1095) 67
28. El sitio de Barbastro de
1064............................................. 68
29. La dramática rendición de
Barbastro (1064).............................. 69
30. Barbastro, tomada gracias a una
traición....................................... 70
31. La esclava liberada en
Barbastro.................................................... 71
32. La muerte del último señor moro
de Momagastre ................ 72
33. La Virgen colabora en la batalla de
Piedratajada .................... 72
34. El origen de los López de
Gurrea................................................... 73
35. Un detalle del último asedio de
Huesca (1096)....................... 74
36. San Jorge pelea en el cerco de
Huesca............................................ 75
37. Los caspolinos, en la batalla de
Alcoraz.......................................... 76
38. La reconquista de
Luna...................................................................... 77
39. Pedro I de Aragón lucha contra el
Cid .................................. 77
40. El Cid, en
Calanda...................................................................... 78
41. Santiago ayuda al Cid en
Torrenublos ............................................. 79
42. La huida de una reina
taifal........................................................ 80
43. La traición del moro
Glafar................................................. 81
44. La reconquista de Monzón
...................................................... 81
45. La ayuda de Pedro Ruiz de Azagra al
Cid...................................... 82
46. Nuestra Señora de la Oliva, en la
conquista de Ejea............. 83
47. Nuestra Señora del Portillo,
defensora de Zaragoza............. 84
48. San Miguel, en la reconquista de
Zaragoza.................................. 85
49. La capitulación de los moros
zaragozanos .................................... 86
50. La reconquista de Alagón
........................................................ 87
51. La reconquista de Borja
............................................................ 87
52. Borja, en manos del Batallador
........................................ 88
53. La virgen del Castillo, defensora
de Bijuesca............................ 89
54. La cañada de la celada
............................................................ 90
55. La pérdida musulmana de Lanaja
..................................... 91
56. La reconquista de Maluenda
....................................... 92
57. La reconquista de Daroca
................................................... 93
58. Un intento de recuperación mora de
Daroca........................ 94
59. El exilio de Zafadola
.............................................................. 95
60. La reconquista de
Alcañiz.......................................................................... 96
61. La resistencia de los mozárabes de
Calanda ............................ 96
62. La cabra de oro
inalcanzable......................................................... 97
63. Un detalle de la batalla de Fraga
(1134)........................................ 98
64. Alfonso I el Batallador, castigado
por Dios en Fraga............. 99
65. La reconquista de Monreal del
Campo........................................... 100
66. La reconquista de Aguilar de
Alfambra .......................................... 101
67. La reconquista de
Camañas........................................................ 102
68. Cretas, reconquistada el día de
santa Pelagia ............................. 103
69. El origen de
Alcorisa..................................................................... 104
70. La fundación de
Teruel................................................ 105
71. El juez
traidor................................................................... 105
72. La reconquista de
Villel............................................ 106
73. Matrimonio de Alonso de Rubielos y
Fátima de Mora ........ 107
74. Asedio y reconquista de Mora de
Rubielos............... 108
75. La reconquista de Morés
........................................ 109
76. Reconquista del castillo del Mallo
........................... 110
77. El fracaso de la reconquista de
Ibiza ....................... 111
78. Abú Zeyt, rey de Valencia, al
servicio de Jaime I ..... 112
79. Los darocenses en la reconquista de
Valencia............ 113
80. La promesa del
guerrero............................................... 114
2.2.
REPOBLACIÓN............................................................................. 115
81. Fundación y destrucción de la
ciudad de Pano ........................ 115
82. Fundación de la villa de
Acumuer....................................................... 116
83. Delimitación del término
municipal de Binéfar ...................... 117
84. La repoblación de Suelves
................................. 117
85. Tras la reconquista de
Oliete.......................................... 118
86. La presa de Almonacid
............................................................ 119
87. El legado de Martina
Pérez........................................................ 120
3. EL MUNDO CRISTIANO
................................................................. 123
3.1. LOS
REYES............................................................................. 123
88. La donación de Abetito a San Juan
de la Peña ......................... 123
89. Un noble aragonés salva de la
muerte a Sancho Abarca ... 124
90. La coronación de Sancho
Garcés................................................ 125
91. Cómo accedió Ramiro I al trono de
Aragón................................ 126
92. Ramiro I huye desnudo de
Tafalla................................................ 126
93. Ramiro I nombra obispo de los
mozárabes zaragozanos al abad
Paterno
............................................................................... 127
94. Sancho II de Castilla mata a Ramiro
I de Aragón .................... 128
95. La muerte de Sancho
Ramírez........................................................ 129
96. Pedro I, curado por san Miguel in
Excelsis .............................. 130
97. La escolta chesa de Alfonso
I....................................................... 131
98. La reconquista de Ejea reconcilió
a Alfonso I y Urraca ...... 132
99. La muerte de Alfonso I, un castigo
de Dios .............................. 133
100. El exilio soriano de doña Urraca
................................................. 133
101. El reto de la Varona a Alfonso I
el Batallador .......................... 134
102. Alfonso I venga su honor en
Candespina .................................... 135
103. Doña Urraca solicita el divorcio
a Alfonso I ................................ 136
104. La victoria naval de Alfonso I el
Batallador .................................. 137
105. Alfonso I y su pretendida
homosexualidad................................... 138
106. La elección de Ramiro II como rey
de Aragón .......................... 139
107. El matrimonio de Ramiro II el
Monje .............................................. 140
108. Ramiro II, rey de Aragón, huye
ileso de Pamplona ................ 141
109. La burla de Ramiro II
.............................................................. 141
110. El escarmiento de los nobles en
Huesca .................................. 142
111. Ramiro II se enfrenta a Roldán
............................................... 143
112. La muerte de Ramiro II
.......................................................... 144
113. La aparición de un falso Alfonso
I.............................................. 145
114. La coronación de Pedro II en
Roma.................................................. 146
115. Jaime I concebido gracias a una
treta palaciega ....................... 147
116. Los reinos de Monzón y Pomar, en
poder de Jaime I........... 148
117. Jaime I salvado de la muerte por
unas sopas de ajo ............... 149
118. La primera espada de Jaime I
................................................. 150
119. Jaime I hereda la espada «Tizona»
........................................ 150
120. La espada de
Villardell............................................................. 151
121. Jaime I y Nuestra Señora de la
Silla.......................................... 152
122. La réplica de la virgen de la
Alegría en Barcelona................. 153
123. Jaime I, cofrade de la Virgen de
los Ángeles ............................... 154
124. Mosqueruela, sede veraniega de
Jaime I......................................... 155
125. Jaime I impone su autoridad ante
Pedro Ahones .................... 156
126. La pérdida de
Pitilla.................................................................... 156
127. Pedro III desafió a un
dragón.................................................... 157
128. El guante de Conradino para Pedro
III ...................................... 158
129. Pedro III, en las justas de
Burdeos ........................................... 159
130. Jaime II elige esposa (1314)
.............................................. 160
131. Alfonso V nace entre terremotos y
espanto .................................. 161
132. La condesa de Urgell pretende
envenenar a Fernando I.. 162
133. Fernando el Católico, engendrado
en El Frasno..................... 162
134. Fernando II, armado caballero de
María................................... 163
135. La Virgen del Pilar salva a
Fernando II.................................. 164
3.2. LA NOBLEZA Y LOS SEÑORÍOS
................................................. 165
136. El nacimiento de la nobleza
aragonesa ....................................... 165
137. El origen de los Aysa
.......................................................................... 166
138. García Aznárez, asesino de
Céntulo de Bigorra........................ 167
139. La cruenta muerte del barón de
Espés...................................... 168
140. El origen de los Maza
........................................................... 169
141. El nacimiento de los
Esparza...................................................... 169
142. El origen del topónimo
Nonaspe.................................................. 170
143. El señorío de Albarracín,
vasallo de Santa María ................... 171
144. Origen de la baronía de Escriche
.................................................. 172
145. Pedro Fernández de Azagra,
milagrosamente ileso .............. 173
146. El nombramiento del primer conde
de Luna ......................... 173
147. La fuerza de las armas
............................................. 174
148. Revuelta
campesina......................................................... 175
149. La muerte del conde Artal, señor
de Mequinenza ................. 176
150. Las herraduras del marqués de
Ayerbe ....................................... 177
151. La historia también gasta bromas
............................................. 178
152. El mal «señor» de Fabara
...................................... 179
153. La curación milagrosa del hijo
del conde de Ribagorza .... 180
3.3. LA VIDA
CORTESANA....................................................... 181
154. La condesa traidora
................................................. 181
155. Los afectos castellanos de la
reina Sancha ..................... 182
156. La prisión de la reina doña
Urraca ................................. 182
157. El duque de Híjar y la hija de
Jaime I........................ 183
158. Jaime I castiga a su
trovador............................... 184
159. La sombra de la princesa doña
Blanca ........................ 185
160. Nace la Orden de la Banda de la
Virgen del Pilar.................. 186
161. La reina María llora la ausencia
de Alfonso V ............................ 187
162. El trovador de la Aljafería
............................................. 188
163. El príncipe de Viana escapa de
Mallén .................................... 189
164. El trovador que murió de amor
.............................................. 189
3.4. LAS PUGNAS
FAMILIARES.................................. 190
165. Las primeras armas de Jaime
I................................. 190
166. Las consecuencias de la pugna
entre los Albir y los Frago 191
167. Los Marcilla y los Segura, frente
a frente....... 192
168. La pelea de
Pedrola................................................... 193
169. Los Urrea contra los Cornel
............................................ 194
170. La loca enamorada de
Montalbán...................... 195
171. Los Luna y los Urrea,
enfrentados........................ 196
172. Luchas de los Luna contra los
Urrea ................................................ 197
173. Los Muñoz y los Marcilla, frente
a frente ...................................... 197
3.5. LA GUERRA ENTRE
CRISTIANOS................................ 198
174. Las mujeres, vencedoras ante las
tropas de Pedro el Cruel 198
175. Miguel de Bernabé, en el sitio de
Daroca ................... 199
176. La defensa del castillo de
Báguena............................ 200
177. La resistencia heroica de Bueña
....................... 201
178. El portal de la
traición................................... 202
3.6. AMORES Y DESAMORES
............................... 203
179. Los celos de Alfonso de
Barbastro........................ 203
180. Los amores de Clara y
Manfredo................................. 204
181. Un nuevo puente sobre el Turia: el
de doña Elvira............... 205
182. La venganza de Arnaldo, señor de
Castro de Malavella ..... 206
183. Los amores de Berenguer de Azlor y
Aldonza de Entenza 206
184. El juramento incumplido
.......................................... 207
185. La guardia del castillo de La
Fresneda ............. 208
186. Juan Miguel, soldado de Juan II
...................... 209
187. Los rosales del
amor.......................................... 210
4. EL MUNDO
MUSULMÁN.......................................... 213
188. Un toro de oro espera
...................................... 213
189. Selima, la pretendida de Ibn
Abdalá de Zaragoza .................. 214
190. La reina mora de Guarrinza
............... 215
191. Las tres moras de
Zaragoza........................................ 215
192. La piedra horadada por el amor
........................ 216
193. La princesa mora que buscó la
libertad................. 217
194. El toro de oro que espera
oculto............................ 218
195. La construcción del castillo de
Trasmoz.............. 219
196. La venganza de
Abdelmelic........................... 220
197. El tesoro escondido de Alí
Mohal................ 221
198. Las revueltas musulmanas previas a
la reconquista de Sarakusta...... 222
199. El tesoro de Cañarda
......................... 223
200. La eterna espera de la mora de
Guadalaviar............... 224
201. El tesoro de la reina mora
................... 224
202. La mora de la
basa............................................ 225
203. La mora encantada de Bastarás
.................. 226
204. La mora encantada de
Sallaón............................ 227
205. El amor de Zoraida y los alarifes
de Teruel........ 228
206. La losa
mora....................... 229
207. El tesoro de la mora de Siresa
.................. 230
208. La larga espera de la reina
mora.......... 230
209. El tesoro de El Castellar
............... 231
5. EL MUNDO JUDÍO
.................................. 233
210. El Cid expulsa a los judíos de
Tamarite ....................... 233
211. Los amores de Juan el herrero y la
bella hebrea ..................... 234
212. El milagroso hallazgo del cuerpo
de santo Dominguito de
Val... 235
213. El monasterio de San Miguel de
Foces, asaltado ..................... 236
214. La venganza del judío
noble.......... 236
215. El augurio de Vicente
Ferrer................. 237
216. La conversión de los judíos
darocenses.......... 238
217. La conversión del judío dormido
............... 239
6. RELACIONES ENTRE CRISTIANOS Y
MUSULMANES....... 241
6.1. RELACIONES AMISTOSAS
................................. 241
218. Los mozárabes de Peralta de la
Sal.............. 241
219. Los amores imposibles de Zoma y
María .............. 242
220. La enamorada del Cid
..................................... 243
221. El nacimiento de un mudéjar
............................ 244
222. Los amores de Roderico de Mur y
Zulima............ 245
223. Almanzor y los mozárabes de La
Almunia .................. 245
224. Dos pretendientes para Zaida
....................... 246
225. La cueva de la mora encantada
.................... 247
226. El amor pudo a la religión
................. 248
227. El alma del castillo de Gallur
....................... 249
228. El amor, nueva
religión........................... 250
229. La conversión del moro
Tocón............... 251
230. El tesoro escondido de
Mustafá.................... 252
231. El amor de don Pedro de
Azagra................. 252
232. La mora que acudió a la Virgen de
Salas......... 253
233. La mora
peinadora......................... 254
234. La cristiana peinadora
................... 255
235. La conversión del alfaquí
zaragozano.............. 256
236. La lavandera morica de Sena
............... 257
237. Las tres doncellas encantadas
........... 258
238. La mora solitaria y el pastor de
Luesia........ 259
6.2. RELACIONES
PROBLEMÁTICAS.............. 260
239. Orosia muere a manos
musulmanas............. 260
240. Nunilo y Alodia, víctimas de la
intransigencia religiosa...... 261
241. Visorio, asesinado por una partida
de moros ........... 261
242. La persecución de
Elena..................... 262
243. Los mozárabes de Zaragoza,
expulsados a El Burgo ............. 263
244. El agua de Tarazona
................. 264
245. La venganza del conde
cristiano............... 265
246. El celebrado salto de Pero Gil,
escudero del Cid ........ 266
247. La conversión de un moro
...................... 267
248. Galiano Galinás roba un cáliz a
los moros ........... 268
249. El pozo de
Ainés............................. 269
250. La expulsión de los moros de
Pina............... 270
7. ASPECTOS RELIGIOSOS
................ 271
7.1. LOS
MONASTERIOS........................................... 271
251. Nacimiento de San Juan de la
Peña.......................... 271
252. Voto y Félix, en San Juan de la
Peña ....................... 272
253. García Jiménez funda San Juan de
la Peña .................................. 273
254. Fundación del monasterio de San
Martín de Cercito .......... 274
255. Antecedentes del monasterio de
Trasobares............................... 275
256. Balandrán, elegido heraldo de la
virgen del Pueyo ............... 275
257. Fundación del monasterio de
Trasobares..................................... 276
258. Don Pedro de Atarés, fundador de
Veruela................................. 277
259. La reina Sancha funda el
monasterio de Sigena ...................... 278
260. Los condes de Sástago construyen
el santuario de Monler. 279
261. Gil de Atrosillo, señor de
Estercuel, y la aparición de la
Virgen
...................... 280
262. La fundación del monasterio de
Santa Fe....................... 281
263. Los condes de Sástago crean la
cartuja de Fuentes................ 282
264. El túnel bajo el
Ebro.............................. 283
7.2. LOS PEREGRINOS
........................................... 283
265. San Marcial visita
Benasque.................................. 283
266. El peregrino anónimo
........................................... 284
267. Los peregrinos
escultores.............................. 285
268. El romero de
Castiello....................................... 286
269. San Gregorio, peregrino
.................................... 287
7.3. LOS SANTOS
................................................... 288
270. El vaticinio de san Valero
......................... 288
271. El destierro del obispo san
Ramón........................ 289
272. San Ramón cura a una joven
desahuciada.................... 290
273. San Ramón libera a dos
soldados........................ 291
274. San Licer quiso reposar
definitivamente en Zuera................. 291
275. Santo Domingo predica la devoción
del rosario ...................... 292
276. Santo Domingo intercede por la
noble Alejandra.................. 293
277. Santo Domingo, amamantado por una
vaca ............................... 294
278. San Roque, en el hospital de
Valdealgorfa ................................... 295
279. Los predicadores Gregorio y
Domingo, en Besiáns ............... 296
280. Vicente Ferrer, predicador en Mora
de Rubielos .................... 297
281. La endemoniada de
Piedra....................... 297
282. El crucifijo de san Vicente Ferrer
........................ 298
283. Vicente Ferrer salva su propia
vida ................... 299
284. Vicente Ferrer se apiada de la
madre trastornada.................. 300
285. Vicente Ferrer vaticina la
destrucción de Teruel..................... 301
286. Vicente Ferrer predica en
Calatayud........................ 302
287. Los falsos frailes
........................................ 302
288. Vicente Ferrer impide que los
diablos se acerquen a Caspe 303
289. Vicente Ferrer aplaca una
tempestad .................... 304
290. Vicente Ferrer instituye la
procesión de la disciplina........... 305
291. La palabra de Vicente Ferrer en
Aínsa ............. 306
292. El mas de
Ferrer................................... 307
293. El cuadro
desprendido........................... 307
294. Pedro Arbués, pretendiente de
santa Bárbara ........................... 308
295. San Gil y san Ginés,
predicadores........
296. San Blas elige Torrecilla de
Alcañiz para quedarse................ 310
297. Elección de santa Tecla como
patrona ..................... 311
7.4. LOS PORTENTOS
............................................... 312
298. La justicia del obispo
Bencio........................... 312
299. Un antídoto contra la
sequía......................... 312
300. La Virgen viajera
.................................................. 313
301. Los corporales llegan a
Daroca............................ 314
302. Invención del
rosario............................. 315
303. Un episodio de la guerra
albigense.................... 316
304. La palidez de la Virgen de Salas
.................. 317
305. Las avenidas del Ebro y de la
Huerva ..................... 318
306. Martín Visagra,
perjuro............................. 319
308. Los corporales de Andorra
........................ 320
309. El agua, transformada en sangre
................ 321
310. La absolución de Lope Fernández
de Luna .............. 322
311. Los corporales de Fraga
................................................ 323
312. Los corporales de
Aguaviva.................... 324
313. Los corporales de San Juan de la
Peña, intactos ...................... 325
314. Los presagios de la campana
........................... 325
315. Graus salvada de la inundación
........................... 326
316. El cadáver del papa
Luna.............................. 327
317. Catalina, librada de los
demonios......................... 328
318. San Macario cura una
quebradura.......................... 329
7.5. LAS RELIQUIAS
............................................... 330
319. El brazo del apóstol san Pedro,
en Siresa ....................... 330
320. García Aznárez trae a Aragón
los restos de san Indalecio. 331
321. El relicario de Jaime
I.......................................
322. Jaime I dona una espina de la
corona de Cristo al monasterio
de
Samper.................................................................... 333
323. Pan de la Última Cena salvado de
las llamas................. 333
324. El Santo Grial, en Aragón
............................ 334
325. Europa busca el
Graal............................................. 335
8. ASPECTOS
SOCIO-CULTURALES.................................. 337
8.1. LA
JUSTICIA......................................... 337
326. Nacimiento de los fueros de
Sobrarbe y del Justicia ............. 337
327. La justicia real en
entredicho................................... 338
328. Los falsificadores de moneda
............................ 339
329. Justicia para todos
................................................. 340
330. Alfonso V interviene en la lucha
de los Marcilla y los Muñoz 340
331. El escudo de armas del Justicia de
Aragón.................... 341
8.2. PLAGAS Y EPIDEMIAS
................................ 342
332. El miedo a la peste
................................ 342
333. La fundación de Salinas de Hoz
.................................. 343
334. San Miguel lucha contra la plaga
de la langosta ...................... 344
335. San Sebastián libró de la lepra
a Fayón.......................... 345
336. La peste de la calle Baja
.................................... 346
337. La plaga de la langosta dominada
por la Virgen ..................... 347
338. San Sebastián detiene la peste en
Azanuy .................... 347
339. La lucha contra la peste
.................................... 348
340. La desaparición de un pueblo:
Daymús.......................................... 349
341. Fuentes de Ebro salvada de la
plaga de la langosta................ 350
342. La peste despuebla
Niablas........................... 351
8.3. LA CULTURA
...................................................... 352
343. Las medicinas de san
Caprasio................................... 352
344. Los excrementos del caballo de
Roldán ................... 353
345. Contienda juglaresca
................... 354
346. El quitamiedos de Robres
............................. 354
347. Surge la
jota............................................... 355
348. Salmón a precio de oro
........................ 356
8.4. ARAGONESES ALLENDE LAS
FRONTERAS..................................... 357
349. Embajada de Pedro Martínez de
Bolea a Castilla.................... 357
350. Santa Isabel hizo de monedas rosas
....................... 358
351. El cautivo de los
griegos....................................... 359
352. El rescate de un esclavo aragonés
en Jerusalén ........................ 360
353. Sancho Fernández de Heredia y la
conquista de Cerdeña 361
8.5. ARAGONESES CON
PERSONALIDAD................. 362
354. Juan Fernández de Heredia lucha
contra los turcos............. 362
355. El mar reconoce a Pedro de Luna
como papa .......................... 363
356. La tozudez de Benedicto
XIII................... 363
357. El envenenamiento de Benedicto
XIII ...................... 364
358. El Papa Luna se traslada en
secreto a Roma ............................... 365
359. Benedicto XIII recibe a los
emisarios del concilio de Constanza
.......................... 366
 
 
2. ÍNDICE DE LUGARES DE ORIGEN
 
Acumuer (H): 82/186/254. Adahuesca (H):
240/332. Aguaviva (T): 312.
Aguilar de Alfambra (T): 66. Aínsa
(H): 17/291/303.
Aísa (H): 137.
Alagón (Z): 50/348.
Albarracín (T):
45/143/159/192/196/231. Albentosa (T): 123.
Alcañiz (T): 60.
Alcolea de Cinca (H): 266. Alcorisa
(T): 69/165.
Alcubierre (H): 343. Almonacid de la
Cuba (Z): 86. Alquézar (H): 25/26/213.
Andorra (T): 308/318. Aniñón (Z):
307.
Aquilué (H): 233.
Arándiga (Z): 337.
Atea (Z): 15.
Ayerbe (H): 150/151/194. Azanuy (H):
338.
Báguena (T): 176.
Barbastro (H).
Bastarás (H): 203.
Belmonte (Z): 6.
Benabarre (H): 292.
Benasque (H): 265.
Besiáns (H): 279.
Bestué (H): 3.
Betorz (H): 240.
Biescas (H): 242.
Bijuesca (Z): 53.
Binaced (H): 87.
Binéfar (H): 83.
Biscarrués (H): 33.
Blecua (H): 187. Boltaña (H): 241/267.
Bono (H): 258.
Borja (Z): 7/51/52/195/347. Broto (H):
77.
Bueña (T): 177.
Bujaraloz (Z): 336.
Burbáguena (T): 177.
Calanda (T): 11/40/61. Calasanz (H):
23.
Calatayud (Z): 215/286/347/349. Camañas
(T): 67.
Capella (H): 299.
Caspe (Z): 37/283/288. Castejón de las
Armas (Z): 134. Castejón de Valdejasa (Z): 209. Castellote (T): 199.
Castelnou (T): 270. Castiello de Jaca
(H): 268. Cella (T): 224.
Centenero (H): 10.
Cervera de la Cañada (Z): 297. Chía
(H): 248.
Cimballa (Z): 309.
Cortes de Aragón (T): 247. Cretas (T):
68.
Cubel (Z): 80.
Cuevas de Cañart (T): 201. Cutanda
(T): 54.
Daroca (Z):
9/57/58/65/78/79/125/146/175/189/216/219/229/287/301/ 306.
Echo (H): 97/112/190.
Ejea de los Caballeros (Z):
27/46/98/156. El Burgo de Ebro (Z): 243.
El Frasno (Z): 133. El Grado (H): 204.
Escatrón (Z): 264.
Escriche (T): 144.
Estercuel (T): 261.
Fabara (Z): 152.
Fayón (Z): 335.
Fraga (H): 63/64/311.
Frías de Albarracín (T): 193. Fuentes
de Ebro (Z): 341.
Fuentes de Jiloca (Z): 174.
Gallur (Z): 42/226/227. Gistaín (H):
202.
Graus (H): 94/221/222/290/315.
Griegos (T): 188/220. Guadalaviar (T):
200.
Híjar (T): 157.
Huesca:
34/35/36/95/107/109/110/111/140/232/293/304.
Ibieca (H): 214.
Illueca (Z): 316.
Inogés (Z): 352.
Jaca (H): 18/19/21/108/239/320.
La Almunia (Z): 172/223. La Fresneda
(T): 185.
La Iglesuela del Cid (T): 41. Labuerda
(H): 241.
Lagueruela (T): 121. Lanaja (H):
55/263. Loarre (H): 1.
Lobera (Z): 277.
Luesia (Z): 238.
Luna (Z): 38.
Lupiñén (H): 295.
Maella (Z): 5/148/284. Magallón (Z):
166/321. Mallén (Z): 163.
Maluenda (Z): 56.
Mediano (H): 14.
Mequinenza (Z): 149.
Monreal del Campo (T): 197/230.
Montalbán (T): 170/183.
Montearagón (H): 323.
Monzalbarba (Z): 305.
Monzón (H): 44/116/118/119/122.
Mora de Rubielos (T): 74/280. Morés
(Z): 75.
Mosqueruela (T): 76/124. Munébrega
(Z): 282/354. Murero (Z): 15.
Nonaspe (Z): 142.
Oliete (T): 85.
Ortilla (H): 295.
Oto (H): 342.
Pedrola (Z): 168.
Peñarroya de Tastavíns (T): 339.
Peralta de Alcofea (H): 39.
Peralta de la Sal (H): 32/218. Piedra
(Z): 145/182/281/317. Pina de Ebro (Z): 250.
Pueyo de Araguás (H): 22.
Rasal (H): 208/234.
Ricla (Z): 228.
Roda de Isábena (H): 272/273. Robres
(H): 346.
Rueda de Jalón (Z): 43/59.
Sabiñán (Z): 237. Salinas de Hoz (H):
333.
Sallent de Gállego (H): 138. Samper de
Salz (Z): 322.
San Juan de la Peña (H):
81/88/136/251/252/253/313/324/325. Sástago (Z): 147/260.
Seira (H): 16.
Sena (H): 236.
Siresa (H): 207/319. Sopeira (H):
139/327.
Sos del Rey Católico (Z): 126/184/248.
Suelves (H): 84.
Tamarite (H): 210.
Tarazona (Z): 180/225/244/249. Tauste
(Z): 334.
Teruel:
70/71/117/167/173/178/181/205/285/329/330. Tierga (Z): 62.
Torla (H): 77.
Torralba (Z): 20.
Torrecilla de Alcañiz (T): 296. Tosos
(Z): 294.
Tramacastilla (T): 246. Trasmoz (Z):
195/328. Trasobares (Z): 4/255/257.
Valdealgorfa (T): 120/278. Velilla de
Cinca (H): 340. Velilla de Ebro (Z): 314.
Veruela (Z): 211/258. Villanueva de
Sigena (H) 259. Villarroya de la Sierra (Z) 310. Villel (T): 72.
Yebra de Basa (H): 239.
Zaragoza.
Zuera (Z): 274.
Aragón: 90/99/105/106. Castilla: 154.
Cataluña: 127.
Chipre: 130.
Aibar (NA): 89.
Amposta (T): 104.
Belem (Portugal): 350.
Burdeos: 129.
Calahorra (Rioja): 24.
Monterroso (Galicia): 103.
Montpellier (Francia): 115.
Nájera (Rioja): 91.
Palermo: 128.
Pamplona: 141.
Peñíscola: 355/356/357/358/359.
Perpignan: 158.
Roma: 114.
San Miguel de Aralar: 96. Soria:
100/101/102.
Tafalla: 92.
Valencia: 131.
Sin lugar: 155/206/302/344.
 
3. ÍNDICE ANALÍTICO
Abad: Alaón:
Benito Larrás, 327; Leire: García, 108; Montearagón: 169; Rueda:
Gastón de Ayerbe, 147; Samper del Salz: Guillermo, 322; San Ponce de
Tomeras: 110; San Juan de la Peña: Jimeno, 88; Paterno, 93; Sancho,
320; San Pedro de Tabernas: 90; Veruela: 169.
Abárzuza, 253.
ABDALA, alarife turolense, 205.
ABDELMELIC BEN RAZIN, señor de
Albarracín, 196. ABDERRAHMAN, rey de Huesca, 36.
ABDELAZIZ, gobernador musulmán de
Zaragoza, 81. ABDEL-MECH, rey de Zaragoza, 43.
ABDEMELIC, militar moro de Zaragoza,
81. ABDERRAHMAN AL-GAFEQUI, 343.
ABD-AL-RAHMAN [III] AL NASIR, califa de
Córdoba, 12. ABEL EL MALEK, walí de Jaca, 18.
ABEN AIRE, walí de Zaragoza, 12.
ABEN AMED MUTAMIN, alcaide moro de
Borja, 52. ABEN-GAMA, gobernador moro de Daroca, 57, 65. ABEN GANYA,
rey de Valencia, 63, 64.
ABEN JAIR, 188. ABEN JAYE, 188.
ABEN JOT, creador de la jota, 347.
ABENLUPO, juez moro de Jaca, 239. Abetito, monte, 88.
Abiego (H), 26, 332.
Abín Ferruz, almunia, 338.
ABU-AMER, santón moro de Daroca, 219.
Abuán, 224.
ABUHASALEM, moro de Zaragoza, 198.
ABU MERUAN, señor moro de Albarracín,
192. ABU ZEYT, rey moro de Valencia, 78, 125.
ACISCLO, obispo, 239.
ACMET, moro, 21.
Acol, antecedente de Alcorisa, 69.
Acueducto: de Cella, 192. Acumuer (H),
82, 186, 254.
Adahuesca (H), 240, 332. Adakún (Vid.
Alacón).
ADELFA, mora de Zaragoza, 198. África,
1, 18, 104, 161.
Agiria (Vid. Daroca).
AGNES, reina y esposa de Ramiro II,
107. Ágreda (Soria), 100.
Aguaviva (T), 309, 312.
Aguasvivas, río, 86.
ÁGUEDA, santa, 338.
Aguilaniu (H), 271.
Aguilar de Alfambra (T), 66. Aguilón
(Z), 294.
AHMAR, moro de Daroca, 189. AHMED BEN
IBRAIN, 58.
AHMED BEN ABD-AL-MALIK, rey de Rueda de
Jalón, 59. AIMERICO DE NARBONA, 28.
AINES, mudéjar turiasonense, 249.
Ainielle (H), 342.
Aínsa (H), 3, 17, 19, 23, 253, 291,
292, 303.
Aísa (H), 137.
AIXA, hija del rey de Albarracín, 193;
mora de Aquilué, 233. Alacón (T), 196.
Alagón (Z), 50, 348.
ALAMAÑAC, compañero de san Jorge, 36.
Alaón, monasterio, 327.
Alarcos, batalla, 63, 155.
Alarife: Abdalá, de Teruel, 205; Omar,
de Teruel, 205. ALBA, esposa del rey Lobo, 231.
Albalate del Arzobispo (T), 318.
Albarracín (T), 45, 143, 145, 159,
167, 177, 188, 192, 193, 196, 197, 200, 220, 231,
246.
ALBAYACETO, judío de Zaragoza, 212.
Albentosa (T), 123.
Albero Alto (H), 165. Alberuela de
Laliena (H), 332. Albigenses: 303.
ALCADIR, rey moro de Valencia, 197.
Alcaide: 185, 192, 195, 316; Báguena:
Miguel de Bernabé, 175, 176, 177, 178; Borja: Abén Amed Mutamín,
52; Cella, Garcí Núñez (224); Daroca: Pedro Gilbert, 175; Zoma
(219); Gallur: 226; Graus: 221; Monreal: Mustafá, 230; Peralta de la
Sal: 218; La Puebla de Castro: Alhor Ben Alí, 222; Villel: Setí
Mahomat, 72.
Alcalá, despoblado cerca de Pina (Z),
250. Alcanadre, río, 55, 236, 259, 266, 271, 344.
Alcañiz (T), 12, 60, 285, 288, 296.
Alcolea de Cinca (H), 266. Alcoraz,
batalla, 34, 36, 37, 52.
Alcorisa (T), 69, 165.
Alcubierre (H), 343.
ALDA, hija de Vicente Belbís, 78.
ALDONZA DE ENTENZA, 183.
ALEJANDRA, dama zaragozana, 276.
ALEJANDRO [V], papa, 359.
Alfajarín (Z), 169.
Alfambra (T), 67, 173.
Alfaquí: de Zaragoza, 235; Jahy ben
Jaldún, 58. ALFONSO [I], falso, 113.
ALFONSO [I] EL BATALLADOR, rey de
Aragón, 5, 6, 15, 34, 43, 46, 47, 48, 49, 50, 52,
53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 62, 63,
64, 68, 95, 97, 98, 99, 100, 101, 102, 103, 104,
105, 106, 107, 108, 110, 111, 113, 138,
141, 142, 156, 198, 229, 243, 255, 257, 258,
259, 266, 271, 272, 273, 346.
ALFONSO [II], rey de Aragón, 66, 68,
70, 71, 74, 76, 113, 144, 155, 199, 259.
ALFONSO [III], rey de Aragón, 120.
ALFONSO [IV], rey de Aragón, 130.
ALFONSO [V] EL MAGNANIMO, rey de
Aragón, 131, 132, 160, 161, 173, 311, 314, 316,
324, 330, 334.
ALFONSO [VI], rey de Castilla, 101.
ALFONSO [VII], rey de Castilla, 59, 63. ALFONSO [VIII], rey de
Castilla, 155. ALFONSO DE BARBASTRO, 179.
Algás: castillo, 68; río, 68.
Alhambra, 134.
ALHOR, moro de Zaragoza, 191.
ALHOR BEN-ALI, alcaide de La Puebla de
Castro, 222. ALI MALHALI, moro de Zaragoza, 191.
ALI MOHAL, moro, 197. ALICIA, 149.
Aljafería, palacio, 12, 39, 43, 93,
161, 198, 246, 324, 350. Aljama: judía de Barbastro, 289; judía de
Zaragoza, 212. ALMANZOR, 154, 223.
Almazán, 100.
Almenar, 39.
Almería, 320.
Almériz, término de Huesca, 304.
Almogávares: 111.
Almohades: 155.
Almonacid de la Cuba (Z), 86. Almonacid
de la Sierra (Z), 172. Almorávides: 45, 54, 56, 59.
AL-MOSTAIN, gobernador moro de
Zaragoza, 35. AL-MOTAMID, rey de Sevilla, 320.
ALMUGDAVIR, rey moro de Zaragoza, 93.
AL-MUZAFFAR, señor de Lérida, 30.
ALODIA, santa, 240.
ALONSO DE ARAGÓN, conde de Ribagorza,
153. ALONSO DE ARHUELLO, arzobispo de Zaragoza, 235. ALONSO DE
RUBIELOS, señor de Rubielos de Mora, 73. Alpuente, taifa, 196.
Alquézar (H), 25, 26, 213, 240, 271.
ALSHAMA, moro de Zaragoza, 191.
Altabás, arrabal de Zaragoza, 35. AL-TAMIN, jefe almorávide, 54.
ALVAR PÉREZ DE AZAGRA, señor de
Daroca, 65. ALVAR SÁNCHEZ MUÑOZ, 173.
ALVARADO, peregrino darocense, 216.
AMAD DOLA, rey moro de Zaragoza, 198. Amán, peña, 111.
Ambel (Z), 51.
Amezcóa, 253.
Amposta, 104.
ANA, santa, 353.
Andalucía, 59, 168, 320.
Andorra (T), 308, 309, 318.
Andorra la Vella, 308, 318.
ANDRÉS MARTÍNEZ DE GOMBALTE, 177.
Anento (H), 270.
ANFORTAS, hijo de Titurel, 325. Aniñón
(Z), 307.
Antequera, 172.
Antioquía, 68; batalla, 36, 37.
ANTÓN GUILLEN, 90.
ANTÓN DE LUNA, 171, 172.
ANTONIO ARTAL, 162.
Añavieja, laguna, 244. Apriz, castillo
de Jaca, 18. Aquilué (H), 233.
Aquitania, ducado, 239.
Ara, río, 17, 267, 291, 342.
Arabia, 2, 57.
Aragón, río, 19, 101, 252.
Aralar, monte, 96.
Arán, valle, 298.
Aranda, río, 337.
Arándiga (Z), 337. Arba de Biel, río,
38.
Arba de Luesia, río, 238.
Arco: del Cid, en Calanda, 40.
ARGENTINA, esposa del conde Garcí
Fernández, 154. Arguedas, 209.
Armas: Aguja de salmar, 72; alabarda,
139; alfanje, 13; almajaneque, 63; arco, 70,
112, 185; armadura, 165; ballesta, 69,
70, 92; cortaplumas, 25; cuchillo, 72; escudo, 109; espada, 24, 109,
111, 139, 143, 144, 146, 165, 171; espada corta, 127;
flecha, 97, 112, 185; lanza, 18, 24,
70, 102, 172; máquina, 175, 178; mazas, 35,
140; puñal, 211, 276; saeta, 34, 95,
188; venablo, 103.
ARMENGOL, conde, 31.
ARMENTARIO, conde de Ribagorza, 16.
ARNALDO, señor de Castro de Malavella, 182.
ARTAL, conde y señor de Mequinenza,
149; hijo de Blasco de Alagón, conde de Sástago, 263.
ARTAL DE ALAGÓN, señor de Gallur,
227.
ARTAL DE MUR Y PUYMORCA, barón de
Aínsa, 303. ARTURO, rey, 325.
Arzobispo: Zaragoza: 169, 171, 308;
Alonso de Arhuello, 235; García Fernández de Heredia, 172, 283;
Lope Fernández de Luna, 310.
Asia, 113.
Atarés (H), 88, 251.
Atea (Z), 15.
Ateca (Z), 134.
ATO GARCÉS, señor de Barbastro y
alférez real, 100. ATÓN, obispo de Pallars, 23.
Aurín, río, 254.
AVA, condesa de Ribagorza, 154.
Avignon, 147, 331, 359.
Ayerbe (H), 150, 151, 194, 208.
Ayerbe de Broto (H), 342. Aytona, 163.
Azanuy (H), 338.
AZNAR, conde, 18, 19, 21, 82, 254.
AZNAR ATÓNEZ, 138.
AZUCENA, hija de la gitana Estrella,
162.
Babilonia: Baligante, emir de, 2.
Badajoz, 42.
Báguena (T), 65, 175, 176, 177, 178.
Bailo (H), 324.
BALANDRÁN, santo, 256.
BALIGANTE, emir de Babilonia, 2. BANU
HUD, familia, 59.
BANU JALAFEL, walí de Alquézar, 25.
Baños: árabes de Tarazona, 225.
Barahona, 101.
BÁRBARA, santa, 294.
Barbastro (H), 23, 28, 29, 30, 31, 100,
164, 179, 245, 256, 271, 273, 274, 289, 291,
292, 326.
Barcelona, 122, 130, 146, 180, 257,
324, 351.
Barcos: chalanas, 2; galeras, 2.
Bardallur (Z), 59.
BARIO, Nuestra Señora de, 3.
Barón: de Escriche, 144; de Espés,
139; Artal de Mur y Puymorca, 303; Francisco de Ezpeleta, 216.
Barrancohondo, foz del Guadalaviar,
246.
Barrio: Alcañiz, Alcañiz Viejo, 60;
Calanda, mozárabe, 61; Pina, morería o de la Parroquia, 250;
Trasobares, mozárabe, 255; Zaragoza, mozárabe, 243; morería,
235; Altabás, 35.
BARTOLOMÉ, san, 294.
Basarán (H), 342.
BASCUEL DE CUTANDA,
179.
Bastarás (HB), 203.
Batalla: naval, 104; Aínsa, 17;
Alarcos, 63, 155), Alcoraz, 34, 36, 37, 52; Antioquía,
36, 37; Chío, 301; Cutanda, 54, 56,
58; Épila, 146; Fraga, 55, 63, 68, 99, 100, 104,
110, 113; Graus, 94; Guadalete, 9;
Jaca, 19; Maluenda, 56; Muret, 119; Navas de
Tolosa, 137, 155, 274; Piedratajada,
33; Zalaca, 63.
Batea, 68.
Bea (T), 121.
Bearn, 274, 320.
BEATRIZ, de Daroca, 65.
BEATRIZ DE LUNA, mujer de Blasco de
Alagón, conde de Sástago, 263. Beceite (T), 68.
Belchite (Z), 12, 56, 86.
Belem (Portugal), 350.
BELLA, nodriza de la reina Constanza,
180. Belmonte (Z), 6.
Belsierre (H), 3.
BELTRÁN, escudero, 21, 145. BELTRÁN
GASCON, de Trasobares, 4.
BEN AL-AFHIR, cronista, 105.
BEN ALHAG, moro de Zaragoza, 198. BEN
AWARRE, 13.
BENCIO, obispo de Zaragoza, 8, 16, 93,
298.
Benabarre (H), 292.
Benasque (H), 52, 248, 265.
BENEDICTO, monje de San Juan de la
Peña, 252, 253.
BENEDICTO [XIII], papa, 316, 331, 355, 356, 357,
358, 359.
BENITO LARRAS, abad de Alaón, 327.
Berbegal (H), 23.
Berbería, 161.
Berdejo (Z), 53. Berdún, canal de, 23.
BERENGUER DE AZLOR, 183.
BERENGUER DE ENTENZA, señor de Ricla,
228, 301.
BERENGUER DE PERATALLADA, 129.
Bergua (H), 342.
BERNARDO, fray, 275; san —, fundador
del Cister, 257;
BERNARDO DE CABRERA, 146.
BERNARDO DE RIBAGORZA, conde, 23; hijo
del conde Ramón, 21, 23.
BERNAT AGUILÓ, estafador, 287.
Besináns (H), 279.
Beso, fuente de Tarazona, 180. Bestué
(H), 3.
Betorz (H), 240.
Bielsa (H), 191.
Biescas (H), 242. Bigorra, conde de,
27. Bijuesca (Z), 53.
Binaced (H), 87.
Binéfar (H), 83.
Biscarrués (H), 33.
BLANCA, reina de Navarra y esposa de
Juan II de Aragón, 160; infanta aragonesa, 159. BLANCA DE ANJOU,
esposa de Jaime II de Aragón, 130.
BLANCA DE NAVARRA, reina y mujer de
Juan II de Aragón, 163. BLAS, santo, 296.
BLASCO DE ALAGÓN, 129; conde de
Sástago, 147, 263. BLASCO GARCÉS DE MARCILLA, caballero, 70.
BLASCO MAZA, señor de Gallur, 227.
BLASCO PÉREZ, sacristán de Tarazona, 328. Blecua (H), 187.
Boca del Infierno, 97. Bohemia, ducado,
239.
Boltaña (H), 191, 241, 267.
Bono (H), 298.
Borau (H), 324.
BORIBONIO, duque de Bohemia o
Aquitania, 239. Borja (Z), 7, 51, 52, 106, 107, 195, 232, 258, 321,
347.
Botaya (H), 81.
Botín: 18, 64, 86, 92, 104.
Brecha de Roldán, 111. BRIANDA DE
LUNA, 169.
Bruja: Kundrie, 325; de Trasmoz, 328.
BUCAR, rey, 45.
BUCHAR, sobrenombre de Texufín ben Alí
ben Yusuf, 104. Bueña (T), 177.
Buera (T), 25.
Bujaraloz (Z), 336.
Burbáguena (T), 125, 353.
Burdeos, 129.
BUVES DE COMARCIS, hijo de Aimerico de
Narbona, 28.
Cacabiello, castillo, 10.
Cadeillán, 241.
Cadrete (Z), 262.
CAJAL, 108.
Calahorra, 24.
Calamocha (T), 125.
Calanda (T), 11, 40, 61.
Calasanz (H), 23.
Calatayud (Z), 12, 56, 62, 145, 146,
174, 175, 177, 178, 215, 286, 309, 347, 349, 352.
CALATRAVA, Orden, 68, 137.
Calcena (Z), 324.
CALILA, mora de Ricla, 228.
Calle: Alquézar: San Gregorio, 213;
Bujaraloz: Baja, 336; Daroca: Gragera, 219; Ejea:
Mediavilla, 156; Ramón y Cajal, 156;
Fayón: Arrabal, 335; Monzón: Traición, 44;
Mosqueruela: Ricoshombres, 124;
Zaragoza: Buenaire, 12; Sepulcro, 169.
Camañas (T), 67.
Camarero real, Pedro Martínez de
Bolea, 349.
Camarlengo real, de Fernando II, 133.
Campana de Huesca, 109, 110, 111.
Candespina, 102.
Canigó, monte, 127.
Cannes, 343.
Cañarda, sierra, 199.
Capella (H), 271, 299.
Carabantes, 53.
Carboneras, castillo, 87,
Carcasona, 343.
Cárcel: de Florencia, 357. Cariñena
(Z), 146, 178, 316.
CARLOMAGNO, 2, 21, 23, 111, 189.
CARLOS, rey de los francos, 16;
príncipe de Viana, 160, 162, 163.
CARLOS DE ANJOU, 128, 129.
CARLOS MARTEL, 343.
CARLOS [III] DE NÁPOLES, 130.
Cartuja: de Nuestra Señora de Fuentes,
263. Casasnovas, 87.
Caspe (Z), 37, 131, 171, 172, 280, 283,
285, 288.
Castejón de las Armas (Z), 134.
Castejón de Valdejasa (Z), 209. Castellote (T), 199.
Castelnou (T), 270.
Castelserás (T), 296. Castiello de
Jaca (H), 268.
Castilla, 24, 45, 64, 91, 92, 94, 98,
99, 100, 101, 102, 103, 105, 131, 133, 135, 140, 143,
146, 154, 171, 175, 177, 178, 209, 255,
273, 310, 349.
Castillo: Abuán, 224; Aguilar de
Alfambra, 66; Alacón, 196; Alagón, 50; Albarracín,
143, 193; Albentosa, 123; Albero Alto,
165; Alcañiz, 60; Alcolea, 266; Alfajarín,
169; Algás, 68; Alquézar, 25; de
Antón de Luna, 171; Apriz, en Jaca, 18; Ayerbe,
194; Báguena, 176, 177, 178;
Barbastro, 28, 29; Batea, 68; Belmonte, 6; Bijuesca,
53; Borja, 7, 52; Cacabiello, 10;
Calatayud, 56; Carboneras, 86; Castejón de las
Armas, 134; Castro de Malavella, 182;
Panifico, en Cercito, 82; Peña, 126; Peñíscola, 316, 355, 356,
357, 358; Peralta de la Sal, 218; Pitilla, 126; Pomar, 116; Ricla,
225; Rueda de Jalón, 43; Sabiñán, 237; Santa María de Eruson, 82;
Sástago, 147; Sora, 156; Sos, 184; Suelves, 84; Tamarite, 210;
Tarazona, 180; Tierga, 62;
Trasmoz, 51, 126, 195, 328; Trasobares,
4; Valtierra, 209; Villel, 72.
Castro de Malavella, 182. CATALINA,
endemoniada, 317.
Cataluña, 135, 171, 266.
Catarroja, 301.
Catedral: Albarracín, 143; Barbastro,
289, 290; Barcelona, 122; Jaca, 43; Valencia,
131, 307; San Salvador de Zaragoza,
132, 146, 172, 212, 235, 287, 316.
Caulor, 59.
Cazorla, tratado, 155.
Cea, río, 64.
Cella (T), 70, 192, 224, 330.
Centenero (H), 10. CÉNTULO DE BEARN,
320.
CÉNTULO DE BIGORRA, conde, 138.
Cercito (H), 82, 254.
Cerdeña, 353.
Cervera de la Cañada (T), 297.
CHAFAR AMAD BEN HUD, llamado Zafadola,
59. Chaves, cueva, 203.
Chía (H), 248.
Chinchín, puerta de Graus, 222. Chío
(H), castillo, 301.
Chipre, 130.
Chistau (Vid. Gistaín).
Ciezmo, monte de Tarazona, 249. Cillas
(H), 342.
Cimballa (Z), 309.
Cinca, río, 3, 14, 17, 22, 31, 55, 64,
116, 122, 139, 191, 204, 262, 266, 271, 291, 340.
Cinco Villas, 156.
Cinegia, puerta de Zaragoza, 8.
CIRIACO, obispo de Zaragoza, 319. CÍSTER, orden, 257.
CLARA, muchacha de Tarazona, 180.
Clarés, río, 20.
CLARIÓN DE VAUDUNE, 28.
CLEMENCIO, acólito de san Visorio,
241. CLEMENTE, papa, 331.
Cóculo, monte, 252.
Cofradía: Albentosa: Nuestra Señora
de los Angeles, 123; Belchite, 86; Binaced, San Marcos, 87; Pedrola:
Nuestra Señora de los Angeles, 168; Zaragoza: del Rosario, 275, 276.
Colegiata: Ejea: San Salvador, 156;
Mora de Rubielos, 280. Colliure, 355, 356.
Comendador: Berenguer de Azlor, de
Santiago, 183; de San Miguel de Foces, 213. Comminges, 274.
Compromiso de Caspe: 131, 171, 288.
Comunidad: Albarracín, 177; Calatayud,
177, 309; Daroca, 177, 307; Teruel, 124, 177.
Concilio: 16; Constanza, 359; Pisa,
359.
Conde: Armengol, 31; Artal, señor de
Mequinenza, 149; Gómez de Candespina, 102; González Salvadórez,
43; Guillermo de Poitiers, 56; Lope de Luna, 146; Nuño Álvarez de
Lara, 43; Ramón, 21; Waldo, hijo de don Rodrigo, 18; Alfambra:
Rodrigo, 67; Aragón: Fortún Jiménez, 88, 239; García Aznar, 136;
Atarés: 88; Barbastro: 245; Barcelona: Ramón Berenguer IV, 65, 257;
Bigorra: 27; Céntulo, 138; Camañas: Rodrigo, 67; Castellano: Fernán
González, 154; Garcí Fernández, 154; Sancho, 95; Castilla: García
Ordóñez de Nájera, 35, 36; Gonzalvo, 36; Gutierre
Fernández, 59; Rodrigo Martínez, 59;
Entenza: Fernando, 164; Jaca: Aznar, 18,
19, 21, 82, 254; Galindo, 21, 82, 254;
Poitou: 106, 107; Provenza: Ramón, 119; Ribagorza: Alonso de Aragón,
153; Armentario, 16; Bernardo, 21; Ramón II, 154;
Sancho, 92; Sástago: 260, 263; Urgell:
262, 283; Jaime, 171, 172.
Condesa: de Urgell, 132; Ava, de
Ribagorza, 154; Blanca de Navarra, de Ribagorza, 160; Garsenda de
Ribagorza, 154; Hermenjart, 28; Maribel, hija de Fernando de Entenza,
164.
CONRADINO, sobrino de Manfredo de
Sicilia, 128, 129. CONRADO DE LLANZA, 129.
Conserans, obispo de, 274.
Constantinopla, 323, 351.
Constanza, 359.
CONSTANZA, reina de Aragón y mujer de
Pedro III, 128, 180. Córdoba, 9, 12, 28, 29, 63, 154, 189.
CORNELIO, hermano de santa Orosia, 239.
Corporales: Aguaviva, 309, 312;
Andorra, 308, 309; Aniñón, 307; Daroca, 146, 216,
301, 312; Fraga, 309, 311; Montearagón,
309; San Juan de la Peña, 313.
CORSOUT DE TABARIE, moro, 28.
Cortes de Aragón (T), 247.
Cortes: Aragón, 336; Borja, 106, 107;
Monzón, 106, 107; Teruel, 330; Zaragoza, 169.
Cortillas (H), 342.
Cretas (T), 68.
CRISTINA, hija del Cid, 119.
Crucelos, 332.
Cuarte de Huerva (Z), 262. Cubel (Z),
80.
Cuenca, 58, 196.
Cueva: Biescas, 242; El Grado, 204;
Rasal, 234; San Juan de la Peña, 251; San Vicente de Labuerda, 241;
Yebra de Basa, 279; Chaves, en Bastarás, 203; Forato de la Mora, en
Aquilué, 233; de la Mora, en Guadalaviar, 200.
Cuevas de Cañart (T), 201. Cutanda
(T), 54, 56, 58, 125.
Dachera, puerto, 190.
Daroca (Z), 9, 56, 57, 58, 65, 78, 79,
125, 146, 175, 176, 177, 178, 189, 216, 219, 229,
287, 301, 306, 307, 312.
Daymús, despoblado, 340.
Despoblados: Alcalá, cerca de Pina,
250; Daymús, 340; El Castellar, 100, 102, 162, 209;
Lascasas de Sevil, 332; Niablas, 342;
Novillas, 5; Saz, 15; Torrenublos, 41; Villa,
333.
DIEGO, escudero, 145.
Diócesis: Lérida, 262; Zaragoza, 298.
DIONÍS, rey de Portugal, 180, 350.
DOMINGA LÓPEZ, mujer de Vicente
Belbís, 78. DOMINGO: santo, 275, 276, 277, 300, 302; beato, 279.
DOMINGO DE LA FIGUERA, mercader, 129.
DOMINGUITO DE VAL, 212.
DONATO, abad de San Pedro de Tabernas,
16.
Ducado: Bohemia o Aquitania, Boribonio
y Ludemila, 239; Híjar, 157; Villahermosa, Alonso de Aragón, 153.
Ebro, río, 2, 3, 4, 5, 9, 12, 13, 20,
24, 32, 33, 39, 42, 46, 47, 50, 54, 56, 81, 94, 95, 99,
102, 104, 132, 147, 156, 169, 172, 189,
190, 209, 212, 218, 227, 243, 255, 259, 260,
264, 269, 305, 314, 319, 341, 344, 348.
Echo (H), 97, 112, 190, 254.
EDUARDO, rey de Inglaterra, 129.
Ejea de los Caballeros (Z), 27, 46, 98,
156, 277. El Burgo de Ebro (Z), 243, 341.
El Castellar, hoy despoblado, 100, 102,
162, 209; monte de Mora de Rubielos, 74. El Frasno (Z), 133.
El Grado (H), 204. El Pilaret, 340.
ELENA, santa, 242.
ELISENDA DE MONCADA, mujer de Jaime II
de Aragón, 130. ELOÍSA, hija del rey de Chipre, 130.
ELVIRA, 181; mujer de Alfonso de
Barbastro, 179.
Endemoniada: Aínsa, 291; Piedra, 281;
Soria, Catalina, 317.
Enfermedades: cólera, Villa, 333;
dolor de genitales, Pedro I, 96; lepra, Fayón, 335; mal de amores,
343; migraña, 343; peste, Azanuy, 338; Bujaraloz, 336; Lascasas de
Sevil,
332; Niablas, 342; Peñarroya de
Tastavíns, 339; Vallibona, 339; Villa, 333; quebradura, 318;
reumatismo, 343.
ENRIQUE [III] EL DOLIENTE, rey de
Castilla, 161.
Épila (Z), 146.
Ermita: 47, 80, 85, 96, 116, 119, 122,
131, 166, 229, 242, 247, 257, 262, 263, 269, 275,
300, 304, 340.
Escalas, paso, 327.
Escartín (H), 342.
Escatrón (Z), 147, 264.
Esclavo: 71, 72; aragonés en
Jerusalén, 352; Gracia, cristiana, 76; Teófilo, cristiano de
Zaragoza, 198.
Escó (Z), 126.
Escondilla, 72.
Escriche (T), 144.
Escudo: Aragón, 17, 22; Justicia de
Aragón, 331; los Aysa, 137; los Isarre, 26; Alcorisa, 69; Caspe, 37;
Jaca, 19; Maella, 148; Monzón, 44.
Escultor: peregrino, 266, 267; de
Zaragoza, 300; de Jaime I, 122.
Esera, río, 22, 248, 290, 315.
Espada: de Jaime I, 118; de don Lope
Juan, 108; «Durandel», de Roldán, 344; «Preclara», del conde
Bernardo, 21; «Tizona», del Cid y Jaime I, 119; «San Martín», de
Jaime I, 119; «Villardell», de Jaime I, 119, 120.
ESPARZA, 141.
ESPÉS, barón de, 139.
ESTEBAN, obispo de Huesca, 271, 272,
273, 299. ESTEFANÍA, reina de Pamplona, 94.
Estercuel (T), monasterio, 261. ESTHER,
judía de Alquézar, 213. ESTRELLA, gitana, 162.
Europa, 325, 331. EUROSIA (Vid.
OROSIA).
EVANCIO, monje pinatense, 320.
Extremadura, 59.
Fabara (Z), 152.
FACUNDO, mártir, 64. Falsificador: de
moneda, 328. Fantova (H), 279.
FÁTIMA, señora musulmana de Mora, 73.
Fayón (Z), 68, 335.
FELIPA DE LA CASA, 292. FELIPE [III] DE
ANJOU, 161. FÉLIX, santo, 252, 253, 313.
FERNANDO, infante, 146; hermano de
Pedro II de Aragón, 126; conde de Entenza, 164.
FERNANDO [I], rey de Aragón, 131, 132,
171, 172, 283, 288, 355, 356, 358; rey de Castilla, 24, 91, 92.
FERNANDO [II], rey de Aragón, 133,
134, 135, 153, 209, 263, 314.
FERNÁN GONZÁLEZ, conde de Castilla,
154. FERRER DE LANZA, justicia de Aragón, 311. FERRIZ, 108.
FIRMINIANO, acólito de san Visorio,
241.
FLOR, amante de Arnaldo, señor de
Castro de Malavella, 182. Florencia, 357.
FLORINDA, la Caba, 1.
Flumen, río, 111, 344.
Forato de la Mora, cueva de Aquilué,
233. FORTÚN, 139; Maza, 35; obispo de Jaca, 88. FORTÚN DE GARDE,
90.
FORTÚN JIMÉNEZ, conde de Aragón, 88,
239. FORTÚN DE LIZANA (Vid. Fortún de la Maza).
FORTUÑO FERNÁNDEZ DE HEREDIA, señor
de Godojos, 353. FORTUÑO DE VIZCARRA, 13.
Foz: de Barrancohondo, en el río
Guadalaviar, 246.
Fraga (H), 31, 55, 63, 64, 68, 99, 100,
104, 110, 113, 266, 309, 311, 340.
Francia, 1, 2, 28, 107, 128, 129, 154,
191, 239, 257, 268, 274, 298, 303, 331, 344, 349.
FRANCISCO DE EZPELETA, barón de
Daroca, 216. FRANCISCO DE VILLANUEVA, juez de Teruel, 330.
Frías (T), 193.
Fuenclara, monasterio, 262.
Fuente: Barbastro, 30; Beso (Tarazona),
180; de la Bóveda (Sos), 184; Cella, 224;
Mentirosa (Frías), 193; Monzón, 118;
Rasal, 208; Saso (Monzón), 119, 122; San
Juan (Tarazona), 244.
Fuentes de Ebro (Z), 12, 341. Fuentes
de Jiloca (Z), 174.
Fuero: del Reino, 136; Pamplona, 141;
Sobrarbe, 326; Teruel, 71, 178, 330.
Gaeta, 314.
Galias, 2, 103, 343.
GALIANO GALINAS, cristiano de Chía,
248.
GALINDO, conde, 21, 82, 254; hermano de
García Aznárez, 138.
Gállego, río, 10, 194, 269, 274.
Gallipienzo, 126.
Gallocanta (Z), 58.
Gallur (Z), 42, 126, 226, 227.
GARCÍA, monje pinatense, 320; abad de
Leire, 108; obispo de Zaragoza, 171. GARCÍA [III], rey de Pamplona,
91, 92, 93, 94, 108.
GARCÍA AZNAR, de Trasobares, 4.
GARCÍA AZNÁREZ, señor de Latrás,
138; señor del valle de Tena, 320. GARCÍ FERNÁNDEZ, conde
castellano, 154.
GARCÍA FERNÁNDEZ DE HEREDIA,
arzobispo de Zaragoza, 172, 283. GARCÍA ÍÑIGUEZ, rey de Pamplona,
89, 90; rey de Sobrarbe, 19. GARCÍA JIMÉNEZ, rey de Sobrarbe, 17,
253.
GARCI NÚÑEZ, señor de Cella, 224.
GARCÍA ORDÓÑEZ DE NÁJERA, conde de
Castilla, 35, 36. GARCÍ PÉREZ, escudero, 145.
GARCÍA SÁNCHEZ [II], rey de Pamplona,
88.
GARSENDA, esposa del conde Ramón II de
Ribagorza, 154. Gas, río, 19.
Gascuña, 27, 35.
GASTÓN DE AYERBE, abad del monasterio
de Rueda, 147. GASTÓN DE ESPES, 27.
Gavarnié, 344.
Gelsa (Z), 250.
Génova, 331.
Germania, 2.
Gerona, 130.
Gibraltar, 1, 4, 7.
GIL, santo, 295; hermano de Pelegrín
de Atrosillo, 165. GIL DE ATROSILLO, señor de Estercuel, 261.
GINÉS, santo, 295.
GINFAR AMAD, rey de Rueda de Jalón,
43. GIOMAIL BEN ZEYAN, moro de Valencia, 78. GISBERTA, esposa de
Fortuño de Vizcarra, 13. Gistaín (H), 90, 191, 202.
GLAFAR, rey moro de Rueda de Jalón,
43. Godojos (Z), 353.
GÓMEZ DE CANDESPINA, conde, 102.
GONZÁLEZ SALVADÓREZ, conde, 43.
GONZALO GARCÍA, mayordomo del infante
Jaime, 329. GONZALVO, conde de Castilla, 36.
GRACIA, esclava cristiana, 76.
Gran maestre: Juan Fernández de
Heredia, de la Orden de Malta, 354. Granada, 134, 168.
Graus (H), 94, 221, 222, 271, 290, 291,
292, 315.
GREGORIO, santo, 269; beato, 279; papa,
319.
GREGORIO [VII], papa, 319, 320.
GREGORIO [XII], papa, 359.
Grial: 307, 324, 325.
Griegos (T), 188, 220.
Gruta del Gato, en Monreal, 197.
Guadalaviar, río, 72, 143, 159, 192,
200, 224, 246.
Guadalope, río, 296.
Guara, sierra, 111, 191.
Guarrinza, valle, 190.
Guaso (H), 19.
GUILEIN, hijo de Buvés de Comarcís,
28.
GUILLÉN DE MONTRODÓ, maestre del
Temple, 119.
GUILLERMO, abad de Samper del Salz,
322; obispo de Pamplona, 48. GUILLERMO DE POITIERS, conde, 56.
GUIRART, hijo de Buvés de Comarcís,
28. Gurrea (H), 34.
GUTIERRE FERNÁNDEZ, conde, 59.
GUZMÁN, cristiano de Ricla, 228.
GUZMÁN EL BUENO, 177.
HERMENJART, condesa, 28.
HERNANDO, conde del castillo de Abuán,
224. HERNANDO DÍEZ DE AUX, caballero de Daroca, 79. HERNANDO
SÁNCHEZ, de Trasobares, 4.
Híjar (T), 12, 157.
Horca, cerro, en Villel, 72.
Horno: Villel, 72. Horta de San Juan,
68
Hospedería: Boltaña, 267; Castiello
de Jaca, 268. Hospital: Boltaña, 267; Lascasas de Sevil, 332.
HOSPITAL, Orden, 87.
Huecha, río, 347.
Huerva, río, 262, 305.
Huesca, 8, 30, 34, 35, 36, 37, 38, 39,
91, 93, 95, 104, 107, 109, 110, 140, 146, 165, 191,
208, 232, 233, 240, 271, 274, 293, 299,
304, 323.
HUGO DE LUSIGNAN, rey de Chipre, 130.
HURTADO, renegado cristiano, 78.
IBÁÑEZ DOMINGO DE MORTÓN, juez de
Teruel, 71.
Ibieca (H), 214.
Ibiza, 77.
IBN ABDALA, gobernador de Zaragoza,
189.
Iglesia: Alcolea: San Juan Bautista,
266; Andorra: Santa María Magdalena, 308; San Julián, 318; Ayerbe:
San Pedro, 150; Burbáguena: parroquial, 353; Daroca: San Marcos,
301; Santa María la Mayor, 125; Ejea: Santa María, 156; Escatrón:
San Javier, 264; Graus: San Miguel, 315; Loarre: mozárabe, 1;
Montalbán: parroquial, 183; Munébrega: parroquial, 282; Teruel: San
Martín, 205; San Salvador, 205; Santa María, 329; Zaragoza: San
Gil, 212; San Miguel de los Navarros, 243, 341; Santa María la
Mayor, 8, 12, 198, 269.
Illueca (Z), 316.
INDALECIO, san, 253, 313, 320.
Inglaterra, rey, 129.
INOCENCIO [III], papa, 114, 119.
Inogés (Z), 352.
ÍÑIGO, san, 215.
ÍÑIGO ARISTA, rey de Pamplona y
Sobrarbe, 22, 90.
ÍÑIGO DE AXUAR, 108.
ÍÑIGO FORTUÑONES, 142.
ÍÑIGO ZAIDÍN, alférez y amigo de
Jaime I, 77.
Inquisidor: Pedro de Arbués, 294.
ISABEL, doncella de Borja, convertida
en Zaida, 52.
ISABEL LA CATÓLICA, reina, 133, 153.
ISABEL DE PORTUGAL, infanta aragonesa,
mujer de Dionís de Portugal, 180, 350. ISABEL SEGURA, amante de
Teruel, 167.
ISABEL DE URREA, 146.
Isábena, río, 21, 290, 315.
ISARRE, hermanos, 26.
Isuela, río (del Moncayo), 62, 257,
337; (del Pirineo), 344.
Italia, 161.
Jaca (H), 18, 19, 21, 23, 108, 138,
239, 251, 255, 313, 320, 324. JAHY BEN JALDUN, alfaquí, 58.
JAIME, conde de Urgell, 171, 172; hijo
de Jaime II, 329; san, 41.
JAIME [I], rey de Aragón, 75, 76, 77,
78, 79, 86, 115, 116, 117, 118, 119, 120, 121, 122,
123, 124, 125, 126, 157, 158, 165, 301,
321, 322, 328.
JAIME [II], rey de Aragón, 130, 329.
JAIME DE BOLEA, 183.
JAIME DÍEZ DE AUX, caballero de
Daroca, 57. JAIME PÉREZ EL MENOR, juez de Teruel, 329. JAIME DE
URGELL, 132.
Jalón, río, 43, 50, 56, 75, 134, 174,
215.
Jérica, 197, 301.
Jerusalén, 130, 352.
Jiloca, río, 58, 174, 175, 197, 215,
306.
JIMENA, esposa del Cid, 24.
JIMENO, abad de San Juan de la Peña,
88. JIMENO GARCÉS, 142.
JIMENO DE RADA, tenente, 126. JORGE,
san, 34, 36, 37, 41, 52, 338. JOSÉ DE ARIMATEA, 324.
JUAN, san, 269; Fray, 78; herrero, 211;
habitante de Escatrón, 264; rey de Navarra, 314; rey de Portugal,
314.
JUAN [II], rey de Aragón, 133, 153,
160, 162, 163, 186, 307.
JUAN ALBIR, habitante de Magallón,
166.
JUAN DE ARAGÓN, infante de Aragón,
luego Juan II, 160. JUAN DE ATARÉS, eremita, 251, 252, 253.
JUAN BAUTISTA, san, 251, 252, 266.
JUAN FERNÁNDEZ DE HEREDIA, Gran
maestre de la Orden de Malta, 354. JUAN LER, anacoreta, 260.
JUAN DE LUNA, sobrino de Benedicto
XIII, 316; el Jaque, de Daroca, 9. JUAN MARTÍNEZ DE MARCILLA, 173;
amante de Teruel, 167.
JUAN MIGUEL, pastor de Tena, 186. JUAN
MORENO, caballero de Daroca, 79.
JUAN DE LA PIEDAD, habitante de El
Frasno, 133. JUAN DE PRÓCIDA, caballero siciliano, 128.
JUAN RODRÍGUEZ DE SALAMANCA,
compromisario, 171. JUAN XIMÉNEZ CERDÁN, justicia de Aragón.
JUANA, reina de Nápoles, 161.
JUANA ENRÍQUEZ, esposa de Juan II de
Aragón, 133, 163.
Judíos: aragoneses, 284, 308;
darocenses, 58; Barbastro, 31, 245, 289; Calatayud, 215;
Ibieca, 214; Lérida, 210; Munébrega,
282, Peñalba, 283; Tamarite, 210; Teruel,
285; Trasmoz, 211; Zaragoza, 132, 212,
217; Albayaceto, de Zaragoza, 212; Esther, de Alquézar, 213; Leví,
de Alquézar, 213; Manasés, de Daroca, 216.
Juegos: ajedrez, 126; dados, 126;
pelota, 150.
Juez: Alquézar, musulmán, 240;
Bujaraloz, 336; Huesca, Zumail, 240; Jaca, Abenlupo, 239; Peñarroya
de Tastavíns, 339; Teruel, 173, 178; Francisco de Villanueva, 330;
Ibáñez Domingo Mortón, 71; Jaime Pérez el Menor, 329; Martín de
Orihuela, 330.
Juglar, 179, 345.
JULIÁN, conde visigodo, 1. Juslibol
(Z), 209, 269.
Justa: Burdeos, 129; Peralta, 39;
Soria, 101.
Justicia: Ferrer de Lanza, de Aragón,
311, 326; Juan Ximénez Cerdán, de Aragón, 331.
JUSTINA, pastora de Tarazona, 244.
KUNDRIE, bruja, 325.
La Almunia de Doña Godina (Z), 172,
223. La Codoñera (T), 296.
La Fresneda (T), 185. La Ginebrosa (T),
312.
La Iglesuela del Cid (T), 41. Labuerda
(H), 241.
Lagueruela (T), 121.
Lanaja (H), 55, 263.
Langa (Z), 229.
Lagres (Francia), 343.
Las Arcas, puerto de montaña, 139. Las
Facenas, 87.
Las Tiesas, 137.
Lascasas de Sevil, despoblado, 332.
Laspuña (H), 3.
Lastra, monte, 145.
Latrás (H), 138.
LEANDRO, san, obispo de Sevilla, 319.
Leciñena (Z), 166, 321.
Lecumberri (Navarra), 90.
Leire, monasterio, 108.
León, 64, 102, 179.
LEÓN ISAURIO, emperador de
Constantinopla, 351.
LEONOR SESÉ DE URREA, 162.
Lérida, 63, 93, 99, 163, 210, 262,
266; Al-Muzaffar, señor de, 30. Lerins, isla de Francia, 343.
Levantamiento: campesino de Maella,
148.
LEVÍ, judío de Alquézar, 213.
LICER, san, 269, 274.
Lizana, 165.
LIZANA, noble, 111.
Lledó (T), 68.
Loarre (H), 1, 194.
Lobera de Onsella (Z), 277.
LOBO, en realidad Muhammad ben
Mardanis, rey, 45, 231.
LOPE DE ALBERO, señor de Alcorisa, 165.
LOPE ARTAL DE AZLOR, noble, 162.
LOPE FERNÁNDEZ DE LUNA, arzobispo de
Zaragoza, 310.
LOPE JUAN, espada de don, 108.
LOPE XIMÉNEZ DE URREA, 169.
LÓPEZ DE GURREA, hermanos, 34.
LOPE DE LUNA, el «caballero de la
espuela», primer conde de Luna, 146. LORENZO, san, 324, 325.
LUDEMILA, duquesa de Bohemia o
Aquitania, 239. Luesia (Z), 238.
LUIS CORNEL, 169.
LUIS DE FRANCIA, santo y rey de
Francia, 28, 128. Luna (Z), 38.
Lupiñén (H), 295.
MACARIO, SAN, 318.
Maella (Z), 148, 284.
Maestrazgo, 40, 41.
Maestre: Guillén de Montrodó, del
Temple, 119. Magallón (Z), 78, 166, 321.
Maladeta, Pico, 252, 298.
Malanquilla (Z), 53.
Maleján (Z), 347.
Mallén (Z), 5, 163.
Mallo, castillo, junto a Mosqueruela,
76. Mallorca, 77, 261.
Malta, isla y orden, 354. Maluenda (Z),
56, 174.
MANFREDO, trovador, 213; rey de
Sicilia, 128, 129; paje de la reina Constanza, 180. Manises, 301.
MANRIQUE DE LARA, trovador, 162.
MARCELO, monje de San Juan de la Peña,
252, 253.
MARCOS, cofradía, 87.
Marcuello (H), 194.
MARÍA, joven de Alquézar, 25;
cristiana de Daroca, 219; nombre cristiano de Zulima, 222; reina y
esposa de Pedro II, 115; reina y esposa de Alfonso V, 161, 311.
MARÍA BAYOD, hija natural de Jaime I,
157.
MARÍA DE LUSIGNAN, hija del rey de
Chipre y esposa de Jaime II, 130.
MARÍA PÉREZ, la Varona, 101.
MARIBEL, condesita, hija de Fernando de
Entenza, 164.
MARIETA, Zaida de mora, 221.
Marqués: de Ayerbe, 150, 151; de
Suelves, 84.
Martín, río, 85, 157.
Mártires: de Zaragoza, 198; Orosia,
239; San Pedro de Arbués, 314.
MARSILIO, walí de Zaragoza, 2, 20.
MARTÍN, santo, 254; hijo de Fortuño
de Vizcarra, 13; obispo de Albarracín, 143. MARTÍN [I], rey de
Aragón, 171, 172, 215, 280, 309, 324.
MARTÍN [V], papa, 359.
MARTÍN DE ALPARTIR, cronista, 316.
MARTÍN DE AYSA, 137.
MARTÍN GONZÁLEZ, caballero aragonés,
24. MARTÍN MARTÍNEZ DE GOMBALTE, 177.
MARTÍN DE ORIHUELA, juez de Teruel,
330. MARTÍN PÉREZ, señor de Escondilla y de Villel, 72. MARTÍN
PÉREZ DE LUNA, noble aragonés, 125.
MARTÍN PÉREZ DE VILLEL, señor de
Ricla, 228. MARTÍN DE RAVANERA, 65.
MARTÍN VISAGRA, vecino de Daroca, 306.
MARTINA, pastora de Acumuer, 186;
prometida de Hernando Díez de Aux, 79. MARTINA PÉREZ DE LOZANO,
fundadora de la cofradía de San Marcos, en Binaced, 87. Mas de
Ferrer (H), 292.
Mas de la Pudiola, 292. Matamoros,
barranco, 20.
Matarraña, río, 68, 148.
MATEO MARTÍNEZ, mosén darocense, 301.
MATILDE, prometida de Juan de Luna, 9.
Mayordomo: Gonzalo García, del infante
Jaime, 239. Mediano (H), 14.
Medicinas: brebajes, 343; conjuros,
117; hierbas, 117; medicinas de san Caprasio, 343; músicas, 117;
pócima, 67; quitamiedos de Robres, 346; sopas de ajo, 117.
MELEK, hijo del walí de Albarracín,
224.
MELILAH, princesa mora, 57.
MENCIA, mujer de Arnaldo, señor de
Castro de Malavella, 182. Mequinenza (Z), 149.
Mercado: Bujaraloz, 336; Valencia, 71;
Zaragoza, 172.
METODIO, santo, 239.
Mezquita: Daroca, 219.
Midi, 269.
MIGUEL, arcángel san, 48, 74, 310,
334.
MIGUEL DE BERNABÉ, alcaide de Báguena,
175, 176, 177, 178. MIGUEL IN EXCELSIS, santo, 96.
MIGUEL PÉREZ ZAPATA, señor de Cuarte,
Cadrete y Purroy, 262. Milagro, 209.
Mirabayo, paradero, en Híjar, 157.
Miralsot (H), 340.
MOHAMAD, moro turolense, 205.
MOHAMED ALTABILL, rey moro de Zaragoza,
191. Molina de Aragón, 58, 145, 196.
Molino: Albentosa (de Arriba), 123;
Villel, 72. Momagastre, castillo, 32.
Mombrún, 87.
Monasterio: Alaón, 327; Fuenclara,
262; Leire, 108; Montearagón, 99, 169, 309, 323;
Montserrat, 351; Piedra, 145, 182, 281,
309, 317; Predicadores, de Zaragoza, 275;
Rueda, 147, 264; Samper del Salz, 322;
San Juan de la Peña, 17, 19, 81, 88, 93,
104, 136, 251, 252, 253, 313, 320, 324,
325; San Martín de Cercito, 82, 254; San
Pedro de Siresa, 82, 97, 207, 254, 255,
257, 319, 324; San Pedro de Tabernas, 16,
90, 324; San Ponce de Tomeras, 107,
110; Santa Cruz, 90; Santa Fe, 262; Santa
María de Obarra, 21, 23, 139;
Selvamayor, 27; Sigena, 155, 259; Trasobares, 255,
257; Trinitarios, de Daroca, 306;
Veruela, 169, 211, 258.
Moncayo, 62, 195, 211, 244, 257, 258,
324.
Monedas: aragonesa, 328; mazmudinas,
126; morabetinos, 126, 209; morabetinos aiars, 126; morabetinos
alfonsinos, 126; morabetinos lupinos, 126; siclos de plata, 88.
Monegros, 55, 155, 259, 263, 283.
Monreal del Campo (T), 65, 197, 230.
Montalbán (T), 170, 173, 183. Monte
Mayor (antigua Luna), 38. Monte Perdido, pico, 77.
Montearagón, monasterio, 99, 169, 309,
323.
Monteros: reales, 97.
Monterroso, 103.
Monler, santuario, 260.
Monsalvat (Vid. San Juan de la Peña).
Montpellier, 115, 301.
Monzalbarba (Z), 166, 305.
Monzón (H), 39, 44, 77, 83, 106, 107,
116, 118, 119, 122, 126.
Mora: 65; de Albarracín, 220; de la
Basa, 202; Bastarás, 203; Borja, 232; Gallur, 226;
Guadalaviar, 200; Guarrinza, 190;
Luesia, 238; Rasal, 208, 234; Sabiñán, 237; Sallaón, 204;
Saravillo, 206; Sena, 236; Siresa, 207; Tarazona, 225; Aixa, de
Albarracín, 193; Aixa, de Aquilué, 233; Calila, de Ricla, 228;
Fátima, de Mora, 73; Serena Alma, de Gallur, 227; Zaida, de Cella,
192; Zoraida, de Teruel, 205.
Mora de Rubielos (T), 73, 74, 280.
Morata (Z), 174.
Morella, 100, 132, 163, 261.
Morería de: Pina, 250; Zaragoza, 47,
49, 235.
Morés (Z), 75.
Morilla de Ilche (H), 256. Mosqueruela
(T), 76, 124.
Mozárabes: 13, 15, 20, 42, 60, 61,
137, 152; Cretas, 68; Daroca, 219; Huesca, 240; La
Almunia, 223; Loarre, 1; Peralta de la
Sal, 218; Tamarite, 210; Tarazona, 244;
Trasobares, 255, 257; Zaragoza, 243,
305, 341; Pedro Cardona, valenciano, 78.
Mudéjares: 49, 194, 205, 208, 230;
Borja, 232; Langa, 229; Pina, 250; Tamarite, 210;
Zaragoza, 235; Ainés, turiasonense,
249; alcaide de Graus, 221; Tocón, 229.
MUDIELOS, hermanos, 34. Muela, en
Teruel, 70.
Muela de San Juan, 188, 200.
MUHAMMAD BEN MARDANIS, llamado rey
Lobo, 231. MUHAMMAD BEN MAXIN, de Zaragoza, 12.
MULEY TAREC, gobernador moro de
Valencia, 347. Munébrega (Z), 282, 354.
Muniesa (T), 247.
Muralla: Alagón, 50; Aguilar de
Alfambra, 66; Albarracín, 193; Báguena, 175, 176;
Bijuesca, 53; Bueña, 177; Calatayud,
215; Constantinopla, 351; Daroca, 58, 146,
175, 189; Ejea, 156; Fraga, 63; Fuentes
de Jiloca, 174; Huesca, 34, 95, 140; Lizana, 165; Mora de Rubielos,
74; Muela de San Juan, 188; Pomar, 116; Teruel, 178;
Valencia, 79; Zaragoza, 47, 48, 56,
172, 300, 305.
Murcia, 59, 63, 64, 231.
Murero (Z), 15.
Muret, batalla, 119.
MURID OMED, moro de Daroca, 57.
Música: flauta, 67; tamboril, 161;
trompeta, 161. MUSTAFA, alcaide moro de Monreal, 230.
MUZA, 8, 10, 18, 189.
Nájera, corte de, 91.
Nápoles, 130, 160, 161, 314, 349.
Narbona, 343; obispo de, 79; Aimerico
de, 28.
Navarra, 19, 51, 90, 126, 163, 177,
186, 314.
Navas de Tolosa, batalla, 137, 155,
274.
Niablas, despoblado, 342.
Nimes (Francia), 343. Noguera
Ribagorzana, río, 21. Nonaspe (Z), 68, 142.
Novillas (Z), 5.
Nuestra Señora: Alegría: Barcelona,
122; Monzón, 122; Aliaga: Muniesa, 247; Ángeles:
Albentosa, 123; Cubel, 80; Pedrola,
168; Zaragoza, 351; Antigua: Monzalbarba,
305; Bario: Bestué, 3; Blanca: Piedra,
317; Cantal: Oliete, 85; Capítulo: Trasobares,
255, 257; Castillo: Alagón, 50;
Aniñón, 307; Belmonte, 6; Bijuesca, 53; Cerro: Castejón de las
Armas, 134; Cigüela: Torralba, 20; Encontrada: Chía, 248; Fuente:
Peñarroya de Tastavíns, 339; Fuentes: Lanaja, 263; Guía del
Guerrero: Cubel, 80; Huerta: Arándiga, 337; Huesca, 304; Magallón,
166, 321; Humillada: Calanda, 61; Jerusalén: Inogés, 352; Linares:
Benabarre, 292; Magallón: Leciñena, 166; Mar: Munébrega, 354;
Mártires: Atea, 15; Mayor: Zaragoza, 8, 12, 166, 198, 269; Milagro:
Zaragoza, 300; Miramonte: Biscarrués, 33; Monler: Sástago, 260;
Mora: Peralta de la Sal, 32; 218; Nieves: Bujaraloz, 336; Oliva:
Ejea, 46; Olivar: Estercuel, 261;
Zaragoza, 275, 300; Palacios: La
Almunia, 223; Peña: Aguilar de Alfambra, 66; Pilar: Zaragoza, 61,
135, 153, 160; Portillo: Zaragoza, 47, 166; Pueyo: Barbastro, 256;
Ríos: Rasal, 208; Rosario: Zaragoza,
276; Sagrada: Monzalbarba, 166, 305; Salas:
Huesca, 232, 304; Silla: Lagueruela,
121; Tocón: Langa, 229; Veruela: Veruela, 258;
Victoria: Jaca, 19; Villarroya:
Villarroya, 310; Zaragoza la Vieja: El Burgo, 243, 341.
NUNILO, santa, 240.
NUÑO ÁLVAREZ DE LARA, conde, 43.
OBAIDALA, señor moro de Alacón, 196.
Obispo: Acisclo, 239; Albarracín:
Martín, 143; Barbastro: Ramón, 271, 272, 273, 299;
Conserans: Licer, 274; Huesca: Esteban,
271, 272, 273, 299; Jaca: Fortún, 88; Narbona, 79; Pallars: Atón,
23; Pamplona: Guillermo, 48; Ribagorza: 16; Sevilla: san
Leandro, 319; Zaragoza: 93, 125;
Bencio, 8, 16, 93, 298; Ciriaco, 319; García, 171;
Paterno, 93.
Oliete (T), 85.
Olite (Navarra), 160.
Olsón, sierra, 13.
OMAR, alarife turolense, 205. OMAR BEN
AHMED, jerife, 58.
Onda, 39.
Ontiñena (H), 344.
Orden: Órdenes Militares, 152, 199;
Banda, 160; Calatrava, 68, 137; Císter, 257, 258,
281, 322; Dominicos, 309; Franciscanos,
98, 309, 351; Hospital o San Juan, 68,
87, 155, 213, 259; Jarra, 161; Malta,
354; Montesa, 359; Predicadores, 275, 279,
287, 293, 300; 315; San Agustín, 310;
Santiago, 183; Temple, 65, 77, 118, 119,
122, 227, 259; Trinitarios, 306.
ORDERIC VITAL, cronista, 104. Ordesa,
valle, 344.
Oroel, monte, 19.
OROSIA o EUROSIA, santa, hija de los
reyes de Bohemia o Aquitania, 239. Ortilla (H), 295.
Otal (H), 342.
Oto (H), 342.
OTO DE POITIERS, emir, 21.
Oza, selva, 112.
PALACÍN, señor de Gallur, 227.
Palacio: Real de: Nájera, 91;
Pamplona, 89; Zaragoza, 348; Albarracín, 193, 196; Daroca, 219;
Lanaja, 55; Olite, 160; árabe de Zaragoza, 198; la Aljafería, 12,
43, 93,
161, 246, 324, 350; la Alhambra, 134;
la Zuda, 12; de Almanzor, en La Almunia, 223; de doña Urraca, en
Soria, 100, 102; de Urriés, de los marqueses de Ayerbe, 150, 151;
duque de Híjar, 157; conde de Ribagorza, en Zaragoza, 153; de Jaime
I, en Mosqueruela, 124.
Palermo, 128.
Pallars, Atón, obispo de, 23.
Palomera, sierra, 67.
Pamplona, 19, 89, 90, 92, 94, 95, 108,
141.
Panifico, castillo de Cercito, 82.
Panillo, sierra, 22.
Pano, sierra, 22, 81, 251.
PANTALEÓN, santo, 269.
Papa: Alejandro V, 359; Benedicto XIII,
316, 331, 355, 356, 357, 358, 359; Clemente,
331; san Gregorio VII, 319, 320;
Gregorio XII, 359; Inocencio III, 114, 119; Martín V, 359; san
Sixto, 324. Paracuellos de Jiloca (Z), 174.
Paradero o parque: de Mirabayo, en
Híjar, 157. París, 23, 28, 257.
Parroquia, barrio de Pina, antigua
morería, 250. PARSIFAL, 325.
Pastor: 33, 302; de El Burgo, 243;
Fuentes de Ebro, 341; Lobera, 277; Luesia, 238; la
Maladeta, 298; Sigena, 259, Yebra de
Basa, 239; san Balandrán, 256; san Visorio,
241; Justina, de Zaragoza, 244; Pedro
Novés, 261.
PATERNO, abad de San Juan de la Peña y
obispo de Zaragoza, 93.
Patrón: San Bartolomé (Tosos), 294;
san Blas (Torrecilla de Alcañiz), 296; san Caprasio (Alcubierre),
343; san Gil (Ortilla), 295; san Ginés (Lupiñén), 295; san Macario
(Andorra), 318; san Pedro Arbués (Aguilón), 294; san Sebastián
(Fayón), 335; san Vicente Ferrer (Graus), 290.
Patrona: Santa Bárbara (Tosos), 294;
santa Pelagia (Cretas), 68; santa Tecla (Cervera de la Cañada), 297.
PEDRO, santo, 289, 319; abad de San
Pedro de Tabernas, 90; fray, 78; señor de Mediano, 14; habitante de
Zaragoza, 275; doncel, hijo de Ato Garcés, 100; infante de Aragón,
luego Pedro I, 320.
PEDRO [I], rey de Aragón, 34, 35, 36,
37, 39, 44, 95, 96, 106, 140, 273; rey de Castilla, 174, 175, 176,
177, 178.
PEDRO [II], rey de Aragón, 114, 115,
118, 119, 122, 126, 155, 274, 303.
PEDRO [III], rey de Aragón, 120, 127,
128, 129, 180, 349, 350.
PEDRO [IV], rey de Aragón, 146, 169,
174, 177, 178, 336, 347.
PEDRO AHONES, noble aragonés, 125.
PEDRO ALFONSO, 345.
PEDRO ARBUÉS, santo e inquisidor, 294,
314. PEDRO ATARÉS, señor de Borja, 106, 108, 258.
PEDRO DE AZAGRA, señor de Albarracín,
231. PEDRO DE BIOTA, 142.
PEDRO CARDONA, mozárabe de Valencia,
78.
PEDRO FERNÁNDEZ DE AZAGRA, 167; señor
de Albarracín, 145. PEDRO GIL, escudero del Cid, 246.
PEDRO GILBERT, alcaide de Daroca, 175.
PEDRO GONZÁLEZ DE LARA, 102.
PEDRO MARTÍNEZ DE BOLEA, camarero
real, 349. PEDRO MARTÍNEZ DE LUNA (Vid. Benedicto XIII). PEDRO
NOVES, pastor, 261.
PEDRO RUIZ DE AZAGRA, señor de
Albarracín, 45, 143. PEDRO SEGURA, 167.
PEDRO DE SESÉ, 90. PEDRO TIZÓN, 106.
PEDRO DE URREA, noble aragonés, 172.
Pedrola (Z), 168.
PELAGIA, santa, patrona de Cretas, 68.
PELEGRÍN DE ATROCILLO, noble, 165.
Peña, castillo, 126.
Peña del Morrón, en La Iglesuela del
Cid, 41. Peñacil (o Peña del Cid), en Montalbán, 170, 183. Peñalba
(H), 283.
Peñalén (Navarra), 141. Peñarroya de
Tastavíns (T), 339.
Peñíscola, castillo, 316, 355, 356,
357, 358, 359. Peralta de Alcofea (H), 39.
Peralta de la Sal (H), 32, 218.
Perarrúa (H), 279, 299.
Peregrino: De Alcolea, 266; Boltaña,
267; Castiello de Jaca, 268; Monzón, 118; conde francés, 154;
Alvarado, de Daroca, 216; Blasco de Alagón, 147; García Aznárez,
320; san Gregorio, san Juan, san Licer y san Pantaleón, 269; san
Marcial, 265.
PEREGRINO DE CASTILLAZUELO, 106.
Perpignan, 158, 331, 343, 356.
PETRONILA, reina de Aragón, 107, 113,
257.
Piedra, monasterio, 145, 182, 281, 309,
317; río, 145. Piedra del Moro, 32.
Piedratajada, batalla, 33.
Pina (Z), 250.
Pirineos, 190, 207, 239, 241, 253, 269,
270, 274, 298, 324, 325, 326, 343, 346.
Pisa (Italia), 359.
Pitilla (Navarra), 126.
Plagas: De la langosta en: Arándiga,
337; Fuentes de Ebro, 341; Tauste, 334. Plan (H), 202.
Plaza: De Aínsa, 291; Alta, de Ayerbe,
150; Mercado, de Calatayud, 286; Mercado, de Teruel, 329.
Poitou, conde de, 106, 107. Pomar de
Cinca (H), 116. Portalé, puerto de montaña, 138.
Portento: 301, 302, 307, 308, 309, 310,
311, 312, 313, 314, 315.
Portugal, 180, 314.
Posada: Mora de Rubielos, 280; cerca de
Sariñena, 263. Pota del Caballo, 40.
PRADO, noble gallego, 103.
Presa hidráulica: Almonacid de la Cuba,
86. PRIMITIVO, mártir, 64.
Provenza, 119.
Puebla de Fantova (H), 279.
Puente: Calanda, del Cid, 40; Mediano,
14; Teruel: san Francisco, 181; doña Elvira, 181. Puerta: Barcelona:
San Ibo, en la catedral, 122; Calanda, de Valencia, 61; Calatayud, de
Zaragoza, 286; Graus, de Chinchín, 222; Teruel, de la Traición,
178; de Zaragoza, 178; Zaragoza, Cinegia, 8; Oriente, 8; Quemada,
305; Valencia, 48.
Puerto de mar: Barbastro, 28; Ragusa,
351.
Puerto de montaña: Dachera, en
Guarrinza, 190; Tena, 186. Puértolas (H), 3.
Puebla de Castro (H), 222. Pueyo,
santuario, 256.
Pueyo de Araguás (H), 22. Punta la
Mora, en Luesia, 238.
Purroy (Z), 262.
Puyarruego (H), 3.
Queiles, río, 180.
QUELO, habitante de Fayón, 335.
Quemada, puerta de Zaragoza, 305. Quicena (H), 323.
QUITERIA, santa, 119, 122.
Ragusa, puerto, 351.
RAMIRO, infante pamplonés, 141;
habitante de Mosqueruela, 76. RAMIRO [I], rey de Aragón, 24, 91, 92,
93, 94, 105, 221.
RAMIRO [II], rey de Aragón, 106, 107,
108, 109, 110, 111, 112, 257.
RAMIRO GARCÉS, infante de Pamplona,
43.
RAMIRO SÁNCHEZ, señor de Monzón, 119.
RAMÓN, conde, 21; infante pamplonés,
141; conde de Provenza y primo de Jaime I, 119.
RAMÓN [II], conde de Ribagorza, 154.
RAMÓN BERENGUER [IV], conde de
Barcelona, 65, 257.
RAMÓN GUILLERMO o SAN RAMÓN, santo,
obispo de Barbastro, 271, 272, 273, 299.
Rasal (H), 208, 234.
Reina: Agnes, esposa de Ramiro II de
Aragón, 107; Alba, mujer del Rey Lobo, 231; Blanca de Navarra, mujer
de Juan II, 163; Constanza, mujer de Pedro III, 128, 180; Elisenda de
Moncada, mujer de Jaime II, 130; Estefanía, de Pamplona, 94; Isabel
de Aragón, reina de Portugal, 180, 250; Isabel la Católica, 133,
153; Juana Enríquez, mujer de Juan II, 133, 163; María, esposa de
Pedro II, 115; María, mujer de Alfonso V, 161, 311; María de
Lusignan, mujer de Jaime II, 130; Petronila, de Aragón, 107, 113,
257; Sancha de Castilla, mujer de Alfonso II, 155, 259; Urraca, de
Castilla, 98, 99, 100, 102, 103, 105, 156.
Reino: De Albarracín, 200; Granada,
134; Monzón, 116; Pomar, 116. Redonda, monte de la, 261.
Relicario: Alfonso I, 64; Jaime I, 321;
Montearagón, 323; Samper de Salz, 322; San Juan de la Peña, 324,
325.
Reliquia: 16, 64, 319, 320, 321, 322,
323, 324, 325.
Rey: Albarracín, 246; Almería, 320;
Francia, 331, 349; Nápoles, 349; Sarakosta, 246; Sevilla, 320;
Sobrarbe, 82; Abderrahmán, de Huesca, 36; Abdel-Mech, de Zaragoza,
43; Abu Zeyt, de Valencia, 78, 125; Ahmed ben Abd al Malik, de Rueda
de Jalón, 59; Alcadir, de Valencia, 197; Alfonso [I], de Aragón, 5,
6, 15, 34, 43, 46,
47, 48, 49, 50, 52, 53, 54, 55, 56, 57,
58, 59, 60, 62, 63, 64, 68, 95, 97, 98, 99, 100,
101, 102, 103, 104, 105, 106, 107, 108,
110, 111, 113, 138, 141, 142, 156, 198, 229,
243, 255, 257, 258, 259, 266, 271, 272,
273, 346; Alfonso [II], de Aragón, 66, 68,
70, 71, 74, 76, 113, 144, 155, 199,
259; Alfonso [III], de Aragón, 120; Alfonso [IV],
de Aragón, 130; Alfonso [V], de
Aragón, 131, 132, 160, 161, 173, 311, 314, 316,
324, 330, 334; Alfonso [VI], de
Castilla, 101; Alfonso [VII], de Castilla, 59, 63; Alfonso [VIII], de
Castilla, 155; Al-Motamid, de Sevilla, 320; Almugdavir, de Zaragoza,
93; Amad Dola, de Zaragoza, 198; Arturo, de Inglaterra, 325; Bucar,
45; Carlos [II], de Nápoles, 130; Dionís, de Portugal, 180, 350;
Eduardo, de Inglaterra, 129; Enrique [III], de Castilla, 161;
Fernando [I], de Aragón, 131, 132, 171,172, 283, 288, 355, 356, 358;
Fernando [I], de Castilla, 24, 91, 92; Fernando [II],
de Aragón, 133,134, 135, 153, 209,
263, 314; García [III], de Navarra, 91, 92, 93, 94, 108; García
Íñiguez, de Pamplona y Sobrarbe, 19, 89, 90; García Jiménez, de
Sobrarbe, 17, 253; García Sánchez [II], de Pamplona, 88; Ginfar
Amad, de Rueda de Jalón, 43; Glafar, de Rueda de Jalón, 43; Hugo de
Lusignan, de Chipre, 130; Íñigo Arista, de Pamplona y Sobrarbe, 22,
90; Jaime [I], de Aragón, 75, 76,77, 78, 79, 86, 115, 116, 117, 118,
119, 120, 121, 122, 123, 124, 125, 157, 158, 165,
301, 321, 322, 328; Jaime [II], de
Aragón, 130, 329; Juan, de Navarra, 314; Juan,
de Portugal, 314; Juan [II], de Aragón,
133, 153, 160, 162, 163, 186, 307; Lobo, de Murcia y Valencia, 45,
231; san Luis, de Francia, 28, 128; Manfredo, de Sicilia, 128, 129;
Martín [I], de Aragón, 171, 172, 215, 280, 309, 324; Mohamed
Al-tabill, de Sarakosta, 191; Pedro [I], de Aragón, 34, 35, 36, 37,
39, 44, 95, 96, 106,
140, 273; Pedro [I], de Castilla, 174,
175, 176, 177, 178; Pedro [II], de Aragón,
114, 115, 118, 119, 122, 126, 155, 274,
303; Pedro [III], de Aragón, 120, 127, 128,
129, 180, 349, 350; Pedro [IV], de
Aragón, 146, 169, 174, 177, 178, 336, 347; Ramiro [I], de Aragón,
24, 91, 92, 93, 94, 105, 221; Ramiro [II], de Aragón, 106,
107, 108, 109, 110, 111, 112, 257;
Sancho [II], de Castilla, 94; Sancho [III] el Mayor, de Pamplona, 91;
Sancho [IV], de Pamplona, 141; Sancho [IV], de Castilla, 349; Sancho
[VII], de Navarra, 126, 155; Sancho Garcés, de Pamplona y Sobrarbe,
22, 89, 90, 136, 319; Sancho Ramírez, de Aragón, 26, 27, 30, 33,
34, 38, 44,
94, 95, 138, 140, 141, 255, 257, 320.
Ribagorza, 13, 16, 21, 23, 32, 92, 93,
153, 160, 298, 299.
Ribota, río, 20.
Ricla (Z), 78, 223, 228.
Riguala (H), 13.
Ríos: Aguasvivas, 86; Alcanadre, 55,
236, 259, 266, 271, 344; Algás, 68; Ara, 17, 267,
291, 342; Aragón, 19, 101, 252;
Aranda, 337; Arba de Biel, 38; Arba de Luesia,
238; Aurín, 254; Cea, 64; Cinca, 3,
14, 17, 22, 31, 55, 64, 116, 122, 139, 191, 204,
262, 266, 271, 291, 340; Clarés, 20;
Ebro, 2, 3, 4, 5, 9, 12, 13, 20, 24, 32, 33, 39,
42, 46, 47, 50, 54, 56, 81, 94, 95, 99,
102, 104, 132, 147, 156, 169, 172, 189, 190,
209, 212, 218, 227, 243, 255, 259, 260,
264, 266, 269, 305, 314, 319, 341, 344, 348;
Ésera, 22, 248, 290, 315; Flumen, 111,
344; Gállego, 10, 194, 269, 274; Gas, 19;
Guadalaviar, 72, 143, 159, 192, 200,
224, 246; Guadalete, 9; Guadalope, 296;
Huecha, 347; Huerva, 262, 305; Isábena,
21, 290, 315; Isuela (Moncayo), 62,
257, 337; Isuela (Pirineo), 344; Jalón,
43, 50, 56, 75, 134, 174, 215; Jiloca, 58, 174,
175, 197, 215, 306; Martín, 85, 157;
Matarraña, 68, 148; Noguera Ribagorzana,
21; Piedra, 145; Queiles, 180; Ribota,
20; Segre, 344; Selcós, 244; Sosa, 122; Sotón, 295; Tajo, 9; Turia,
117, 178, 181, 270; Vero, 29, 30, 163, 290, 299.
Rivas (Z), 347.
Robres (H), 346.
Roda de Isábena (H), 13, 272, 273,
299. RODRIGO, rey visigodo, 1; conde de Camañas, 67.
RODRIGO DÍAZ DE VIVAR (EL CID), 24,
39, 40, 41, 45, 94, 101, 119, 192, 196, 197, 210,
220, 224, 246.
RODRIGO DE LIZANA, noble aragonés,
165. RODRIGO MARTÍNEZ, conde, 59.
RODERICO DE MUR, caballero grausino,
222. ROLDÁN, 2, 344; descendiente de Roldán, 111.
Roma, 96, 114, 147, 271, 319, 320, 324,
325, 358, 359.
Romería: Santa Quiteria, 340. ROQUE,
santo, 278, 338.
Rosario: 275, 276, 302.
Rosellón, 174.
Royuela (T), 143. Rubielos de Mora (T),
73.
Rueda, monasterio, 147, 264.
Rueda de Jalón (Z), 43, 59.
Sabiñán (Z), 237.
Sabiñánigo (H), 138.
Sagunto, 65.
Sahla, 196.
Salerno, 96.
Salinas de Hoz (H), 334. Sallaón,
collado, 204.
Sallent de Gállego (H), 138. Samper
del Salz (Z), 322.
San Beltrán de Comminges, 265. San
Clemente, peña, 279.
San Francisco, puente de Teruel, 181.
San Juan, sierra, 19.
SAN JUAN, Orden, 68, 155.
San Juan de Mozarrifar (Z), 269.
San Juan de la Peña (H), 17, 19, 81,
88, 93, 104, 136, 251, 252, 253, 313, 320, 324,
325.
San Lázaro, próximo a Teruel, 71.
San Martín de Cercito, monasterio, 82,
254. San Miguel, peña, 111.
San Miguel de Aralar, santuario, 96.
San Pedro de Siresa, monasterio, 82,
97, 207, 254, 255, 257, 319, 324.
San Pedro de Tabernas, monasterio, 16,
90, 324. San Pedro de Torrecilla, 94.
San Ponce de Tomeras, monasterio, 107,
110. San Salvador, ermita, 116.
San Vicente, ermita de Monzón, 119.
San Vicente de Labuerda, 241.
SANCHA, reina de Aragón y mujer de
Alfonso II, 155, 259; Ava, condesa de Ribagorza, 154.
SANCHA LÓPEZ, mujer de Pelegrín de
Atrocillo, 165. SANCHA MARTÍNEZ DE MARCILLA, 173.
SANCHO, infante de Pamplona, 43; hijo
de Sancho [III] el Mayor y conde de Ribagorza, 92; conde castellano,
95; infante, hijo ilegítimo del rey García de Pamplona, 94; hijo de
Garcí Fernández, 154; abad de San Juan de la Peña, 320.
SANCHO [II] GARCÉS (ABARCA), rey de
Pamplona, 22, 89, 90, 136, 319; rey de Sobrarbe, 22.
SANCHO [II], rey de Castilla, 94.
SANCHO [III] EL MAYOR, rey de Pamplona,
91. SANCHO [IV] DE PEÑALÉN, rey de Pamplona, 141. SANCHO [IV], rey
de Castilla, 349.
SANCHO [VII] EL FUERTE, rey de Navarra,
126, 155. SANCHO FERNÁNDEZ DE HEREDIA, 353.
SANCHO FRAGO, habitante de Magallón,
166.
SANCHO RAMÍREZ, rey de Aragón, 26,
27, 30, 33, 34, 38, 44, 94, 95, 138, 140, 141, 255,
257, 320.
SANCHO DE RAVANERA, de Daroca, 65.
SANCHO SÁNCHEZ MUÑOZ, caballero, 70.
Sangüesa (Navarra), 186. Santa Isabel,
sierra, 10. Santa Cruz, monasterio, 90.
Santa Cruz de la Serós (H), 81. Santa
María de las Cellas, 119. Santa María de Eruson, 82.
Santa María la Mayor, iglesia de
Zaragoza, 93. Santa María de Obarra, monasterio, 21, 23, 139. Santa
Quiteria, ermita de Monzón, 119.
Santas: Águeda, 338; Alodia, 240; Ana,
353; Bárbara, 294; Elena, 242; María Magdalena, 308; Nunilo, 240;
Orosia, 239; Pelagia, 68; Quiteria, 119, 122, 340; Tecla,
297.
Santiago, 154, 265, 266, 268.
SANTIAGO, apóstol, 41, 269; Orden,
183. Santísimo, acampo de Zaragoza, 269.
Santo Domingo, sierra, 277.
Santos: Agustín, 311; Balandrán, 256;
Bartolomé, 294; Bernardo, 257; Blas, 296; Caprasio, 343; Domingo,
275, 276, 277, 300, 302; Dominguito de Val, 212; Félix,
252, 253, 313; Francisco, 351; Geraldo,
27; Gil, 295; Ginés, 295; Gregorio, 269,
319; Indalecio, 253, 313, 320; Íñigo,
215; Jaime, 41; Jorge, 34, 36, 37, 41, 52, 338;
Juan, 269; Juan Bautista, 251, 252,
266; Julián, 318; Leandro, 319; Licer, 269,
274; Lorenzo, 324, 325; Macario, 318;
Marcial, 265; Marcos, 87, 301; Martín, 254;
Metodio, 239; Miguel, 48, 310, 315,
334, 341; Miguel Arcángel, 74; Miguel in Excelsis, 96; Nicolás de
Bari, 314; Pablo, 289; Pantaleón, 269; Pedro, 289, 319, 324,
331, 358; Pedro Arbués, 294; Ramón,
271, 272, 273, 299; Roque, 278, 338; Santiago, 41; Sebastián, 296,
335, 338; Sixto, 324; Valero, 270, 296, 340; Vicente, 119,
122; Vicente Ferrer, 132, 215, 216,
217, 266, 280, 281, 282, 283, 284, 285, 286,
287, 288, 289, 290, 291, 292, 293, 309,
315, 331, 358; Victorián, 36; Visorio, 241;
Voto, 252, 253, 313.
Santos Lugares, 354.
Santuario: Albarracín: Nuestra Señora
de los Dolores, 143; Aralar: San Miguel, 96; Atea: Nuestra Señora de
los Mártires, 15; Barbastro: Nuestra Señora del Pueyo, 256;
Biescas: Santa Elena, 242; Ibieca: San Miguel de Foces, 213; Huesca:
Nuestra Señora de Salas, 232, 304; de Monler: 260; Monzalbarba:
Nuestra Señora de la Antigua, 305; Monzón: Nuestra Señora de la
Alegría, 122; y San Vicente y Santa Quiteria, 119, 122; Selgua: San
Salvador, 116; Velilla de Ebro: San Nicolás de Bari, 314; Zaragoza:
Nuestra Señora del Olivar, 275; y San Miguel de los Navarros, 48.
Saona, 331.
Saravillo (H), 202, 206.
Sariñena (H), 263.
Sasa (H), 342.
Saso, fuente, en Monzón, 118, 119,
122.
Sástago (Z), 147, 260, 263.
Saz, despoblado, 15.
SEBASTIÁN, santo, 296, 335, 338;
vaquero de Soria, 244.
SEGISMUNDO, emperador, 356, 359.
Segorbe, 197, 301.
Segre, río, 344.
Seira (H), 16.
Selcós, río, 244.
Selgua (H), 116.
SELIMA, sobrina de Muza y mujer de
Ahmar, 189.
Selva, Oza, 112.
Selvamayor, monasterio, 27.
Sena (H), 236.
Sens (Francia), 343.
Señés (H), 90.
Señor: Alacón: Obaidalá, 196;
Albarracín: 159, 167; Abdelmelic ben Razín, 196; Abú Meruán, 192;
Pedro de Azagra, 231; Pedro Fernández de Azagra, 145; Pedro Ruiz de
Azagra, 45, 143; Alcorisa: Lope de Albero, 165; Amezcoa y Abárzuza:
García Jiménez, 253; Atarés: 88; Barbastro: Ato Garcés, 100;
Borja: Pedro Atarés, 106,
108, 258; Camañas: Rodrigo, 67; Castro
de Malavella: Arnaldo, 182; Cella: Garcí Núñez, 224; Cuarte,
Cadrete y Purroy: Miguel Pérez Zapata, 262; Daroca: Alvar Pérez de
Azagra, 65; Escondilla: Martín Pérez, 72; Espés:, 139; Estercuel:
Gil de Atrosillo, 261; Fabara: 152; Gallur: Artal de Alagón, 227;
Blasco Maza, 227; Orden del Temple, 227; Palacín, 227; Godojos:
Fortuño Fernández de Heredia, 353; Híjar, 157; Latrás y Valle de
Tena: 138, 320; Lérida: Al-Muzaffar, 30; Mediano: Pedro, 14;
Mequinenza: conde Artal, 149; Monzón: Ramiro Sánchez, 119; Ricla:
Berenguer de Entenza, 228, 301; Martín Pérez de Villel, 228;
Rubielos de Mora: Alonso, 73; Sástago: Blasco de Alagón, 147, 260,
263; Somed: 182; Suelves: 84; Villel: Martín Pérez,
72.
Señora: Fátima, de Mora, 73; Martina
Pérez de Lozano, de Mombrún, Fuenclara, Las Facenas y Casasnovas,
87.
Sepúlveda, 102.
SERENA ALMA, mora de Gallur, 227.
SETI MAHOMAT, alcaide moro de Villel,
72. Sevilla, 42, 320.
Sicilia, 128, 129, 130.
Sierra/monte: Abetito, 88; Albarracín,
188, 224, 246; Alcubierre, 343; Amán, 111; Aralar, 96; Canigó, 127; Cañarda, 199;
Ciezmo, 249; Cóculo, 252; Frías, 193; Guara,
111, 191; Ibérico, 133; Lastra, 145;
Luna, 38; Maladeta, 252, 298; Morena, 80; Olsón, 13; Oroel, 19, 251; Palomera, 67;
Panillo, 22; Pano, 22, 81, 251; Peñacil, 170;
Perdido, 77; Pueyo, 256; Redonda, 261;
Sallaón, 204; San Clemente, 279; San
Juan, 19, 251; San Miguel, 111; San
Valero, 340; Santa Isabel, 10; Sevil, 332; Sil,
13; Troncedo, 22.
Sigena, monasterio, 155, 259.
Sil, sierra, 13.
SIMÓN DE MONTFORT, 119, 303.
Sinagoga: Zaragoza, 212.
Siresa (H), 2, 82, 112, 207, 319, 324,
325.
SIXTO, papa, 324.
SOBEYA, hija de Mohamed Altabill, 191.
Sobrarbe, 17, 19, 22, 23, 32, 93, 136,
241, 251, 253, 326.
Sobrepuerto, 342.
Somed, 182.
Somontano, 164, 218, 292.
Somport, 268.
Sopeira (H), 139, 327.
Soperún (H), 23.
Sora, castillo, 156.Soria, 100, 101,
102, 244, 300, 317.
Sos, 248.
Sos del Rey Católico (Z), 126, 133,
184.
Sosa, río, 122.
Sotón, río, 295.
Sotonera, 295.
Suelves (H), 84.
SULAIMAN BEN YAQZAN BEN AL-ARABI, 2.
Tafalla (Navarra), 92.
Taifa: Reinos taifales, 59; Albarracín,
195, 196; Gallur, 42; Rueda, 59; Zaragoza, 43,
52, 62, 195, 198.
Tajo, río, 9.
Tamarite (H), 210.
Tarazona (Z), 56, 62, 100, 146, 177,
180, 225, 244, 249, 328.
Tarbes (Francia), 274.
Tarifa, 177.
TARIK, 8, 9, 219.
Tauste (Z), 5, 334.
TECLA, santa, 297.
TEMPLE, Orden, 65, 77, 118, 119, 122,
227.
Templos: Mezquita, 2; sinagoga, 2.
Tena, valle, 138, 186, 320.
TEÓFILO, esclavo cristiano de
Zaragoza, 198.
Terremoto: Valencia, 131.
Teruel, 65, 70, 71, 72, 73, 74, 76, 78,
117, 124, 125, 146, 167, 173, 174, 176, 177, 178,
181, 205, 285, 329, 330.
Tesoro: 42, 49, 55, 108; Ayerbe, 194;
Castellote, 199; Cuevas de Cañart, 201; El Castellar, 209; Griegos, 188; Guarrinza,
190; Monreal, 197, 230; Siresa, 207; Sos, 248;
Tierga, 62.
TEXUFIN BEN ALI BEN YUSUF, 104.
Tierga (Z), 62.
TITUREL, 325.
TOCÓN, moro de Langa, 229.
TODA, hija del conde Galindo, 21; mujer
del conde Bernardo de Ribagorza, 23. TODA RAMÍREZ, fundadora del
monasterio de Trasobares, 257.
Toledo, 8, 9, 42, 59, 98.
Torla (H), 344.
Torneo: Mora de Rubielos, 73. Torralba
de Ribota (Z), 20.
Torre: Albarracín: Doña Blanca, 159;
Daroca: Jaque, 9; del «caballero de la espuela» o de Cariñena,
146; Graus: Peña del Moral, 221; Teruel: San Martín, 205; San
Salvador, 205; Zaragoza: Santa María la Mayor, 269; Zuda, 172.
Torrecilla de Alcañiz (T), 296.
Torrelapaja (Z), 53.
Torrenublos, 41.
Torrijo (Z), 53.
Tórtoles (Z), 328.
Tortosa, 99, 100.
Tosos (Z), 294.
Tozal de las Forcas, en Alquézar, 26.
Tozal de la Mora, en Sena, 236.
Tramacastilla (T), 246.
Trasmoz (Z), 51, 126, 195, 211, 328.
Trasobares (Z), 4, 255, 257.
Tratado: Cazorla, 155.
Tributo: 93, 203.
Troncedo, sierra, 22.
Trovador: de Barbastro, 164; de Jaime
I, 158; Guzmán, 228; Manfredo, 213; Manrique de Lara, 162; Pedro, 100.
Tudela (Navarra), 5.
Túnel: Ejea: Carasoles, 156; Corona,
156; Cuco, 156; Rueda: bajo el Ebro, 264; Tierga, 62.
Turia, río, 117, 178, 181, 270.
Urci, 320.
Urgell, 132, 171, 172, 262, 283.
URRACA, reina y mujer de García
Íñiguez, 89, 90; reina y mujer de Alfonso I el Batallador, 98, 99,
100, 102, 103, 105, 156.
Urrea (Z), 59.
Usón (H), 319.
Valdealgorfa (T), 278.
Valderrobres (T), 68.
Valencia, 45, 58, 63, 64, 71, 75, 76,
77, 78, 79, 117, 119, 121, 124, 131, 146, 171, 173,
197, 199, 220, 231, 246, 261, 284, 301,
307, 324.
VALERIANO, emperador romano, 324.

VALERO, santo, 270, 296, 340.
Vallibona, 339.
Valtierra (Navarra), 209. Vaudune,
Clarion de, 28. Velilla de Cinca (H), 340. Velilla de Ebro (Z), 314.
Velilla de Jiloca (Z), 174.
Vero, río, 29, 30, 163, 290, 299.
Veruela, monasterio, 169, 211, 258.
VICENTE, santo, 119, 122.
VICENTE BELBÍS, de moro llamado Abu Zeyt, rey de Valencia, 78.
VICENTE FERRER, fraile dominico y
santo, 132, 215, 216, 217, 266, 280, 281, 282, 283,
284, 285, 286, 287, 288, 289, 290, 291,
292, 293, 309, 315, 331, 358.
VICMAR, fraile, 21.
VICTORIÁN, santo, 36.
Villa, despoblado, 333.
Villafeliche (Z), 80.
Villahermosa, ducado, 153.
Villanueva de Sigena (H), 236, 259.
Villar (T), 246.
VILLARDELL, espada, 119, 120.
Villarroya de la Sierra (Z), 310.
Villel (T), 72.
VISORIO, santo, 241.
Vitoria, 95.
VOTO, santo, 252, 253, 313.
WALDO, conde e hijo de don Rodrigo, 18.
Wali: Albarracín, 224; Alquézar, 25;
Borja, 195; Cella, 224; Jaca, 18; Tarazona, 244;
Zaragoza, 2, 12, 20.
WITIZA, 1.
Yebra de Basa (H), 239, 324.
YUSUF, alcaide moro de Camañas, 67.
ZAFADOLA, de nombre Chafar Amad ben
Hud, 59.
ZAIDA, hija de Abú el Malek, 18; hija
del alcaide de Cella, 192; de Cella, 224; la cristiana Isabel
convertida en, 52.
Zaidín (H), 340.
Zalaca, batalla, 63.
ZALDÍVAR, vasco, 21.
Zaragoza, 2, 5, 8, 9,11, 12, 16, 20,
35, 36, 37, 38, 39, 42, 43, 46, 47, 48, 49, 50, 52, 53,
54, 56, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 81, 93,
104, 105, 113, 121, 125, 132, 133, 134, 135,
146, 153, 156, 160, 161, 162, 165, 166,
169, 189, 191, 196, 198, 209, 212, 217, 227,
229, 233, 235, 243, 246, 252, 260, 262,
269, 274, 275, 276, 287, 298, 300, 305, 310,
319, 326, 331, 345, 348, 351.
ZILA, moro de Zaragoza, 198. ZOMA,
alcaide de Daroca, 219.
ZORAIDA, hija del rey moro de Mallorca,
77; mora de Graus convertida como Marieta, 221; mora de Teruel.
Zuda, palacio de Zaragoza, 12. Zuera
(Z), 35, 191, 269, 274.
ZULEIKA, mercader, 57.
ZULEYA, hija del walí Abén Amed
Mutamín, de Borja, 52. ZULIMA, hija del alcaide de La Puebla de
Castro, 222.
ZUMAIL, juez moro de Huesca, 240.
 
ÍNDICE GENERAL
I. INTRODUCCIÓN
..................................................................................... 5
1. Algunas cuestiones previas
................................................................. 7
2. Una historia paralela a través de
las leyendas 13
II. ANTOLOGÍA DE LEYENDAS 41
1. La conquista musulmana (1/12) 43
2. Reconquista y repoblación
(13/87) 55
2.1. Reconquista (13/80) 55
2.2. Repoblación (81/87) 115
3. El mundo cristiano (88/187) 123
3.1. Los reyes (88/135) 123
3.2. La nobleza y los señoríos
(136/153) 165
3.3. La vida cortesana (154/164) 181
3.4. Las pugnas familiares
(165/173) 190
3.5. La guerra entre cristianos
(174/178) 198
3.6. Amores y desamores (179/187) 203
4. El mundo musulmán (188/209) 213
5. El mundo judío (210/217) 233
6. Relaciones entre cristianos y
musulmanes (218/250) 241
6.1. Relaciones amistosas (218/238) 241
6.2. Relaciones problemáticas
(239/250) 260
7. Aspectos religiosos (251/325) 271
7.1. Los monasterios (251/264) 271
7.2. Los peregrinos (265/269) 283
7.3. Los santos (270/297) 288
7.4. Los portentos (298/318) 312
7.5. Las reliquias (319/325) 330
8. Aspectos socio-culturales
(326/359) 337
8.1. La Justicia (326/331) 337
8.2. Plagas y epidemias (332/342) 342
 
Índice general
8.3. La cultura (343/348) 352
8.4. Aragoneses allende las fronteras
(349/353) 357
8.5. Aragoneses con personalidad
(354/359) 362
III. BIBLIOGRAFÍA 369
IV. ÍNDICES 379
1. Índice de leyendas 381
2. Índice de lugares de origen 391
3. Índice analítico 397

La reconstrucción histórica se ha basado fundamentalmente en las fuentes documentales escritas (en general, las emanadas del poder establecido) y en las arqueológicas, pero cada vez va adquiriendo más empuje otro tipo de fuentes y ayudas, como las que proporcionan la arqueología industrial, la elaboración seriada y estadística de datos, la fotografía, los exvotos, la cartografía histórica, etc.
Entre las que últimamente han adquirido un fuerte vigor en Aragón están las leyendas, transmitidas oralmente, en principio, pero recogidas ya la mayor parte por escrito en un momento determinado, aunque en los medios de difusión más variopintos, dispersos o inalcanzables.

Las trescientas cincuenta y nueve leyendas recopiladas permiten hilvanar una historia más o menos paralela del Aragón medieval, una historia quizás algo alejada de la realidad, pero creada por el pueblo, que ha tratado de buscar explicaciones a hechos cuya trama interna no alcanzaba a descifrar ni comprender. La Historia que el pueblo ha trazado con estos relatos legendarios carece de rigor científico, pero gana en calor humano, en sencillez y en naturalidad.