Mostrando las entradas para la consulta cometa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cometa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 6 de mayo de 2021

LIBRO PRIMERO. RECUERDOS DE LA PATRIA.

LIBRO PRIMERO.

RECUERDOS DE LA PATRIA.
I
Á MALLORCA x
---
Desde tu trono de espu-
mas, desde tu silla de algas,
recibe mis tiernas melodías,
mis sencillos cantares.
***
Bien hayas, preciosa Isla, estrella del alba, hija de las olas; Mallorca mía, bien hayas.

Santo nido donde nací; jardin de mis padres, que el Creador hace florecer, para alegría nuestra.

En tu ma vida transcorre
Sots l´ombra de purs boscatjes,
Felís y no coneguda,
Com la llum per les montanyes.
Oh ma nina garrideta,
Que ´l trajo verdós estampas
De la mar de Catalunya
Dintre lo mirall de plata.
Dexa que ab mes cançonetes,
Ab mes tendres codolades,
Sobre ´l teu front virginal
Estampi jo un besada.
---
Voldría esser trovador
D´armoníes elevades;
Y, al portal de tos castells,
O entre ´ls rams de les cabanes,

A la claror de la lluna,
Los oratjols respirantne
Que alzinars y garriguelles
De bosch en bosch embalsaman,

Jo cantaría tes glories,
Tes antigues recordances,
Les riqueses de ton sòyl,
La bellesa de tes gracies.

Voldría esser trovador,
Y, ab l´harpa mía daurada,
Rodejat de les donzelles,
Amor lo cor meu vessantne,

En tí paso mi vida, á la sombra de frescas arboledas, feliz y no conocido, como la luz en los montes.
Graciosa niña mía, que retratas tu traje verde en el argentado espejo del mar de Cataluña;
déjame que con mis canciones, con mis tiernas codoladas, estampe un beso sobre tu frente virginal.
___

Quisiera ser trovador de levantado lenguaje; y junto á la puerta de tus castillos, ó á la sombra de los parrales que adornan tus cabañas,
al rayo de la luna, respirando las brisas embalsamadas con los aromas de encinares y bosquecillos,
cantaría tus glorias, tus antiguas tradiciones, la riqueza de tu suelo, la belleza de tus gracias.
Quisiera ser trovador; y con mi arpa de oro, rodeado de pajes y doncellas, rebosando amor de mi pecho;

De tos fills ponderaría
Gestes de l´edat passada,
De nostra Avior la noblesa,
La generosa constancia.
De tos fills admiraría
Lo seny dreturer, qu´exalça,
La paciencia, qu´enriqueix,
La fe, qu´hermosea l´ánima.
D´aquexos senzills pagesos
Que ´t colturan, bella patria,
Cantaría la fortesa,
Y les costums qu´heretaren
De sos avis de la Grecia,
Del Marroch ó de l´Italia,
Pe´ls prohoms de Catalunya,
Temps després, santificades...
¡Ay Deu de mon cor!, un día
¿Per qué no encenéu la flama
De l´inspiració en mon pit,
Y del geni la llum santa?
¿Per qué, bellesa eternal,
De poesía les ales
No té mon enginy? Ab elles
Volar podría espayantme.
De les ciutats á les viles,
De los pujols á les planes,
De la mar á los torrents,
De los cims á les marjades...
Inmensos barranchs de Lluch,
De Valldemossa ´ls paratjes,
Los taronjerals de Sóller,
¡Oh Deu!, vostra gloria cantan.

ponderaría las hazañas de tus preclaros hijos en la pasada edad, la nobleza y generosa constancia de nuestros abuelos;
admiraría de tus hijos el juicioso buen sentido que levanta á los pueblos, la paciencia que los enriquece, la fe que hermosea el alma.
De esos sencillos aldeanos, que tus campos cultivan, bella patria, cantaría la fortaleza y las buenas costumbres,
heredadas de sus antepasados griegos, italianos ó mauritanos, purificadas y santificadas, en la época de la reconquista, por los prohombres catalanes...
¡Dios de mi alma! ¿Por qué algun día no encendéis en mi frente la llama de la inspiración, la sagrada luz del genio?
¿Por qué, Belleza eterna, mi espíritu no tiene las alas de la poesía? Con ellas podría dilatarme por los espacios.
De las ciudades á los pueblos, de las montañas á las llanuras, de las orillas del mar á las orillas de los torrentes, de las altas cumbres á los bancales de los huertos...
Los inmensos barrancos de Lluch, los pintorescos sitios de Valldemosa, los naranjales de Sóller, tu gloria cantan, ¡oh Dios mio!

 Y la cantan les ermites,
Que, entre pinars y fullatje,
Alçan
llur pobreta creu,
Llurs aspiracions cristianes.

Y la
cantan exes coves
D´Artá, que ´ls setgles formaren,
Y aqueix
blau puig d´en Torrella
Que dins les boyres s´amaga...

¡Qué
n´ets de rica, ma terra,
Qué n´ets de flayrosa y gaya!
Ab
ametlars y pins,
Ab oliverars y mates,
Ab estols de
pagesetes
Vestint com l´edat mitjana;
Semblas una blanca
rosa
De verts llorers ombrejada.
___

Prenda de los meus
amors,
Mallorca mía, ma mare,
De ton pit tendre y
puríssim
¿Podrá qualcú arrebassarme?


No ho sé. Quant la
nau m´en duga
Al continent de l´Espanya,
Y, en mig del
cel y les ones,
Ja més no veja tes platjes,

Dins lo meu
cor mallorquí
Jaurá de tu l´anyorança,
¡Dins lo meu cap
sempre viva
Bullirá t´hermosa cara!

Y la cantan las
ermitas, que, por cima de los verdes pinares, levantan su pobrecilla
cruz, sus aspiraciones cristianas.

Y la cantan esas cuevas d
Artá, formadas por los siglos; y ese azulado Monte de Torrella, que
se esconde entre las nubes...

¡Cuán rica eres, tierra mía;
cuán risueña y llena de perfumes!; con almendros y pinos, con
olivos y matas;

con airosas aldeanas que visten todavía á
usanza de la edad media: parécesme blanca rosa, sombreada por verdes
laureles.
__

Prenda de mis amores, Mallorca mía, madre
mía, ¿podrá tal vez álguien arrancarme de tu purísimo y
amoroso seno?

No lo sé. Cuando la nave me lleve al continente
español
, y entre el cielo y el mar pierda de vista tus
costas;

en mi corazón mallorquín estará tu dulcísima
nostalgia; ¡en mi cabeza se moverá, siempre viviente, tu hermosísimo
rostro! …

RECORTS. (. : x)

Tu ´l temps de
m´infantesa,
Los jorns de ma bonança
Que tan aviat
fugiren,
Guardares en ta falda.

Tu fores verge hermosa
Que
mos plors axugares;
Y á mon primer sonrís
Tornáresmen un
altre.

Tos embats lleneguívols
Mos cabeyets besavan,
Ton
sol primaveral
Mos jochs il-luminava.

Ab los
germans d´estudi
Solíam fer comparses,
Y atxerevits y
alegres
Al puig vehí muntávam. (* La Bonanova)

Partint
dematinet,
Com l´auba clarejava,
Cullint per la
pineda
Floretes boscatanes.

Los passos nos
atreya
L´esglesia solitaria:
Y allí, á la dolça
Verge
Consol de la montanya,

Tú guardaste en
tu seno los tiempos de mi infancia, los días de felicidad que tan
pronto han desaparecido.
Tú fuiste vírgen piadosa que enjugaste
mis lágrimas: y á mi primera sonrisa con otra sonrisa
respondiste.
Tus aladas brisas mecían mis cabellos; tu sol
primaveral mis juegos iluminaba.
Los compañeros de estudios
solíamos hacer excursiones; y, alegres y saltando, subíamos al
cerro vecino.
Partiendo muy de mañana, al rayar la aurora, íbamos
cogiendo bajo los pinos, florecillas silvestres.
Enderezábamos
nuestros pasos á la solitaria iglesia; y allí, a la dulce Vírgen,
consuelo de los montes,


Com tendres angelets
Fervents la saludávam;
Y allí la dolça Verge
Sonreya agraciada.
¡Ay Mallorca; Mallorca,
Tresor
de recordances!
____

Com tot mudes les hores,
Sens
bategar llurs ales,
Sens renou fugitives
Al entorn meu
volavan...

Les tendres alegríes
Se deyan mes germanes,
Y
´l cor tan infantívol
Sovint, sovint besavan.

En la
gentil pradera,
Les forces restaurades
Sus una fontinyola
De
remoroses aygues,

Al sol brillant d´estiu,
Les hores de la
tarda,
Los jochs de l´infantesa
Vora del mar jováman
(jngávam)

Bullosos dirigíam
L´estel posat al
ayre,

O clots en les arenes
Abg reu afany cavávam.


saludábamos fervorosos, como pequeñuelos ángeles; y allí la dulce
Vírgen sonreía graciosamente.
Ay Mallorca, Mallorca, tesoro de
recuerdos.
__

Mudas las horas, sin batir las alas, sin
ruido, fugitivas, ¡pasaban á mi alrededor volando!...

Las
dulces alegrías decíanse mis hermanas; y á menudo venían á besar
mi infantil corazon.

En el risueño prado, restauradas las
fuerzas, orillas de una fuente de rumorosas aguas,

al
brillante sol de estío, las horas de la tarde, jugábamos juegos de
la infancia en la arenosa ribera del mar.

Con gran bulla
dirigíamos la cometa puesta en el aire; (L´estel posat al ayre,)

ó con graves trabajos cavábamos pequeños fosos en la arena
de la playa.



La pau de l´innocencia
Seguíans les petjades;
Y tests
vermells y bòtils
Tirávam á flor d´aygua.
¡Ay Mallorca,
Mallorca,
Tresor de recordances!

DESIGS.

Un jorn
l´esperit meu,
Finides ses batalles;
Exirá del meu
cos,
Rompent lo captivatje.

Mon cos sobre la pols
Caurá
com flor tallada,
Confús ab l´aspra terra
Jaurá fins la NOVA
AUBA...

Prechvos, ¡oh bon Senyor!,
Que m ´haveu dat per
patria
La terra mallorquina
Hont he viscut fina
ara...

Prechvos, oh bon Senyor,
¡Que en ella un jorn
descansien
Per sempre mes despulles,
De tempestats
guardades!...

Un jorn, si Deu ascolta
Ma senzilla
pregaria,
Ma tomba s´alçará
Junt al puig de Na Fátima.

La
paz de la inocencia seguíamos las huellas; y tirábamos á flor de
agua cantos rodados y piedras pintadas.
Ay Mallorca, Mallorca,
tesoro de recuerdos.

DESEOS.

Algun día mi espíritu,
acabadas sus luchas, saldrá de mi cuerpo, rompiendo las cadenas que
le oprimen.
Mi cuerpo caerá sobre el polvo, como tronchada flor;
barajado con la áspera tierra, yacerá hasta la aparicion del ETERNO
DIA...

Ruégote, oh buen Dios, que me diste por patria la
tierra mallorquina, en donde he vivido hasta ahora:

ruégote,
oh buen Dios, que, cuando tu Providencia lo disponga, mis despojos
mortales, resguardados de la intemperie,. ¡descansen para siempre en
ella!...

Un día, si Dios escucha benévolo mi sencilla
oracion, mi tumba se levantará al pié del Monte de Fátima.

















Vorera
del torrent,
Que bressa la pujada
Dos xiprers senyarán
Una
lloseta blanca.

Englantines y roses
Hi regará la
rohada,
La creu del Cristianisme
Veurán entre les rames.

Al
bla soroll del vent,
Al suau burbull del´aygua,
De nit, los
rossinyols
Refilarán ses cántigues.

Abelles de l´estiu
Hi
formarán sa casa,
Espigues de la rota
Hi inclinarán les
canyes...

Vull per mon be, quant vingan
De la tardor les
diades,
Y ´l jorn de los sufragis
S´acost ab l´ivernada.

Que
rosses pagesetes
De Valldemossa, imatges
D´aquell
serafinet
Que desde ´l cel nos ama, (* Sor Catarina
Thomás)

Joyoses, falagueres,
Dins canastells de
pauma
Duhent flors moradenques
Y ramells de
garlandes,

Junto al torrente que lame la empinada cuesta, dos
cipreses ceñirán blanca funeraria.
Allí englantinas y rosas
bañará el rocío; la cruz del Cristianismo aparecerá entre el
ramaje.

Al blando ruido del viento, al suave murmullo de la
linfa, los ruiseñores por la noche entonarán sus cántigas.

Las
abejas en el verano formarán su colmena; las espigas del pegujal
inclinarán sus cañas...

Quiero para bien mío, cuando venga
el otoño, y se acerque con el invierno el día de los sufragios,
que
rubias labradorcitas de Valldemosa, parecidas á aquel amante serafin
que desde el cielo nos contempla,
gozosas, ágiles, en canastillos
de mímbre llevando violas y ramilletes de amarantos;


Regant murta y poncelles
Sobre la tomba vajan;
La má sobre les
flors,
Al cel la viva ullada...

Un ermitá vellet
De
blanquinosa barba,
Pera captar almoyna
Vengut del
ermitatje,

Junt ab les minyonetes
En torn
agenollantse,
Diga, mes sense plors,
Sense una sola
llágrima,

¡Una oració pe ´l jove
Que tant amá á la
patria,
Lo ciutadá sens ira,
Lo bon cor y bona ánima!

Febrer de 1868.


vayan esparciendo sobre la tumba arrayan y capullos; con una
mano en las fores y los vívidos ojos en el cielo...

Un
viejecito ermitaño, de blancuzca barba, venido de la ermita para
recoger limosnas,

arrodillándose con las niñas al rededor de
la cruz, pero sin llantos, sin derramar una sola lágrima.

rece
una plegaria, por el jóven que tanto amó á su patria, el pacífico
ciudadano, el del buen corazon, el del alma caritativa...

(V.
la nota (1) al final del tomo.)


II
À LA LLOTJA DE PALMA.
---
Poesía premiada en los Jocs
florals de Barcelona, de Maig de 1871.

Vora les quietes aygues
qui besan la ribera
Ton còs gentil axecas ab noble magestat;
Jo
vench á contemplarte quant ha la llum derrera,
Brillant
argentería, tes torres coronat.

En lo mirall claríssim de
les tranquiles ones
Allargas ta figura, tos celestials
contorns;
Al esperit les ales de los recorts li donas,
Fugint
la fantasía de lo passat als jorns.

Bé apars, rojenca
fábrica, sentada ab robustesa,
Voltada de casetes de pobrissols
barquers;
Allá ´ls jays de Sant Pere d´honrada rustiquesa,
Y
ací recorts de Malta dels freyres cavallers.

II
Á LA
LONJA DE PALMA.
___
Junto a las apacibles aguas que mecen la
orilla, yergues majestuosamente tu airoso cuerpo. Yo vengo á
contemplarte, cuando tus torres aparecen coronadas con la argentada
luz del crepúsculo de la noche.
El clarísimo espejo de las
tranquilas ondas, refleja prolongados tu figura y tus celestes
contornos. Al verte, el espíritu toma las alas de los recuerdos, y
la fantasía divaga por los tiempos pasados.
Hermosa te presentas,
rojiza fábrica, robustamente asentada en medio de innumerables
hogares de pobres bateleros. Allí los ancianos de la hermandad de
San Pedro, de rusticidad honrada; aquí recuerdos de los caballeros
de San Juan.

Ab ánima esmoguda, la Llotja
mallorquina,
M´acost pera guaytarne tos gòtichs finestrals,
Les
vèrgens protectores, d´execució divina,
Les belles filigranes,
ergull de tos portals.

M´acost, y fret silenci lo respirar
m´atura;
Me n´entro... y la foscuria congela mon
esprit.
Columnes solitaries hi elevan á ´altura
Llurs
espirals gracioses, ramatje destexit.

L´ayrosa columnada de
forma falaguera,
Sens capitell ni basse captiva ab goig
intens;
S´encreuan les arcades com rams de´una palmera
y
l´anima disfruta d´un benestar inmens.

Pero, ¿per qué eix
silenci de tomba, funerari?
¿Per qué taulons indignes causant
profanació?
¿Per qué exos munts de saques, sens cor,
abandonarhi?
¿Es ésta la gran Casa de la
contractació?

¿Es ésta per ventura la Llotja
mallorquina
Que Defensors y Cònsuls alçaren ab plaher.
Perque
rebés ab pompa la flota llevantina
La patria d´en Valseca, d´en
Jaquotot Ferrer?


¡Oh Lonja mallorquina! Con el alma conmovida profundamente, me
acerco para ver tus góticos ventanales, las estatuas divinamente
ejecutadas de las vírgenes protectoras, las ricas filigranas que
decoran orgullosamente tus vestíbulos.

Me acerco, y la
frialdad de tu silencio me pára la respiracion. Entro... y la
oscuridad hiela mi espíritu. Solitarias las columnas elevan hasta la
bóveda sus graciosas espirales, que semejan en altura ramaje
destrenzado.

La gentil columnata cautiva los ojos, con sus
ligeras formas, con su ausencia de basamentos y capiteles. Crúzanse
los arcos cual ramos de palmera; y el alma disfruta por breves
momentos de inmenso bienestar.

Pero ¡qué silencio, qué
silencio sepulcral! ¿Y por qué está profanado este noble edificio?
¿Por qué esos sacos y maderas acá y acullá desparramados? ¿Es
ésta la grandiosa Casa de contratación?

¿Es ésta por
ventura la Lonja de Palma, que levantaron con sin igual placer los
antiguos Cónsules y Defensores, para que la patria de Valseca y
Jaime Ferrer recibiese con la debida pompa las flotas mallorquinas
que regresaban de Levante?



¿Ahont son los de Provença, los de nació pisana,

Qu´ aquí murmullejaven ab turchs y genovarts?
¡Oh
varietat riallera!, la gorra catalana,
La grega
barretina
, lo caputxet dels sarts...!

Jo sento
colps de maça, soroll de carretades,
Barbull de pescadores, renou
de mariners;
Per exa plaça sento sonores martellades,
Ab fort
brugit s´en vénen estols de mercaders.

Y fér les mies
orelles y mou la fantasía
Esta remor superba de comercial
bojiot;
¿Será d´aqueix gran temple la mágica armonía?
¿Será
d´un actiu poble lo fèrvit avolot?

No, no... que
s´il-lusiona ma pensa acalorada,
Res ve de lo que sento, res es
del que ´apar;
Columnes enfosquides descobre ma mirada,
Com
rests torçuts de barca á la bòveda pujar.

Per tot lo fret
silenci lo pensament regira,
Lo desencant ofega del ánima lo
vol;
Un nom en les arcades l´esperit meu ovira,
Del gran
Guillem Sagrera l´esperit meu se dol,


¿ están los de Provenza, los de Pisa, cuya
habla se mezclaba con la de los turcos y genoveses? ¡oh
risueña variedad! Aquí hubierais visto la gorra catalana, el
birrete griego, el capote de Cerdeña...

// (birrete: béret: barret: barretina: gorro frigio)

están? Pues en sus casas y en la lengua mallorquina.
¿Ahont son
los de Provença, los de nació pisana,
Qu´ aquí murmullejaven
ab turchs y genovarts?
¡Oh varietat riallera!, la
gorra catalana,
La
grega barretina,
lo
caputxet dels
sarts
...!

Yo
siento el golpear de los mazos, el estruendo de las carretas, la
grita que mueven pescadoras y marineros. Sonoros martillazos resuenan
en esa plaza; numerosos grupos de mercaderes se acercan charlando
ruidosamente.

Y hiere mis oídos, y mueve la fantasía este
soberbio rumor del movimiento comercial. Tal vez sea la mágica
armonía que de este gran templo se exhala; tal vez el fervor
tumultuoso de un activo pueblo.

No, no... que se engaña mi
pensamiento enardecido. Nada de lo que oigo viene, nada existe de lo
que ver pretendo. Únicamente descubro las ennegrecidas columnas que
suben hasta la bóveda, semejantes a los retorcidos cables de un
buque.

Por todas partes el frío silencio me acongoja, por
todas partes el desencanto corta el vuelo del alma. Pero mi espíritu
lee un nombre grabado en estos arcos, mi espíritu se acuerda con
dolor del insigne arquitecto Guillermo Sagrera.


Guillem, l´ombra dels setgles ta cara té absconduda;
Dels hòmens
l´oblidança ta gloria enterbolí;
Mas d´ella les petjades mon
pensament saluda
A Nápols y Girona y á Perpinyá y
aquí.

¡Aquí!, hont cada pedra la cántiga gloriosa
Murmura
de los genis ab llengua singular;
Mas jau arreconada la Llotja
portentosa,
Com una barca vella la vora de la mar.

Celisties
del cap-vespre de mil colors pintades
Desplegan s´hermosura per
sobre ´ls seus merlets;
Com altre temps encara les fresques
marinades
Ab llurs olors balsámichs animan ses parets.

¿No
tornará lo día de sa potent grandesa?
¿Dels setgles la polsada
tant sols l´ha de vestir?
¡No vullas, patria mía, pagar ab tal
vilesa
L´honor que nostres avis te feren conquerir!

___



¡Guillermo!, la sombra de los siglos ha velado tu cara: el olvido de
los hombres ha oscurecido tu gloria; pero mi pensamiento saluda
todavía sus brillantes huellas en Nápoles, en Gerona, en Perpiñan,
aquí.
¡Aquí!, en donde cada sillar murmura con extraña lengua
la cántiga gloriosa de los genios. Mas, ¡ay triste!, yace esta
bellísima Lonja arrinconada á la orilla del mar, como una barca
inservible.
Los variados colores de la luz vespertina, despliegan
su hermosura por sobre las lindas almenas; como en tiempos más
felices, las frescas brisas del mar animan sus muros con balsámicos
olores.
¿No volverá jamás el tiempo de su poderosa grandeza?
¿Por única vestimenta le hemos de dejar el polvo de los siglos?
¡Oh, patria mía!, ¡no quieras pagar con vilezas la honra que te
legaron nuestros padres!

Véase la nota (2)

___


III
DEVANT LO SEPULCRE
DE LA BEATA CATARINA THOMÁS.
---
En
la conmemoració del tercer aniversari centenar de sa gloriosa mort,
que feu Palma en 1874.

Sus lo sepulcre de que tos òssos
guarda
M´en vinch o decapvespre á agenollar;
La llum
esmortehida nos esguarda,
Y el silenci convida á meditar.

La
devoció que ´t tench, des l´infantesa
Possehieix un alberch en
lo meu pit;
Ma mare ab ses paraules de tendresa
Eix amor per ta
gloria m´ha infundit.

Verge de les bellíssimes
montanyes,
Que ´l goig y l´honra de ma patria son,
Vinch á
pregar; ab maternals entranyes
Lo prech ascolta que del cor te
don.


III
ANTE EL SEPULCRO
DE LA BIENAVENTURADA CATALINA
TOMÁS.
---
Al conmemorarse en Palma, en 1874, el tercer
aniversario centenar de su gloriosa muerte.

Junto al sepulcro
que guarda tus restos mortales, vengo esta tarde á postrarme
reverentemente de hinojos. La débil luz nos mira con respeto; el
silencio convida a meditar.
La devoción que te profeso, tiene
desde la infancia morada en mi corazón; mi madre con palabras de
ternura infundióme ese amor por tu gloria.
Vírgen de los
bellísimos montes, que la honra son y el gozo de mi patria; vengo a
orar; escucha con maternales entrañas la súplica que de lo íntimo
te elevo.


Verge, desde lo soli que en l´Altura
Te cubreix d´esplandor y
majestat,
Guayta y veurás la terra de ventura
Per hont ara ton
nom es exalçat.

Aquestes roques que l´onada besa
Y
afalaga suau lo ventijol,
Contemplaren un jorn ta gentilesa,
Veren
gronxarse ton joliu breçol.

¡Oh ditxa! Estes arbredes
atapides,
Variades tanques d´olivers y blats,
Foren de tes
mirades benehides
Los atractius primers, molt estimats.

Aquí
per esta terra, patria amada,
Mallorca, mare de grans fills, un
temps
Surtires com l´estrella de l´aubada,
Y llum donares y
calor ensemps.

Y al peu del marge, en la llunyana coma,
Vora
la torrentera, dins la mar,
De les virtuts lo celestial
aroma
Dexavas sempre de ton còs anar.

Lo gay trajo vestint
de pageseta
Encativares tots los cors senzills,
Y aprés, del
claustre per la vía estreta
Fugir saberes dels mundans perills.


Vírgen, desde el alto solio, que de esplendor y majestad te cubre,
asómate, y verás la venturosa tierra, en donde estos días es
ensalzado tu nombre.

Estas rocas, besadas por el oleaje,
halagadas por suaves cefirillos, contemplaron un día tu belleza,
vieron tu deliciosa cuna.

¡Oh, dicha! Estas estúpidas
arboledas, caprichosas albarradas que encierran olivos y trigos,
fueron los primeros, muy amados alicientes de tus benditas
miradas.

Aquí, por esta tierra, por esta querida patria
mallorquina, madre de grandes hijos, apareciste como la estrella de
la mañana, derramando á la vez luz y calor.

Y en los
caminos, en las lueñes cañadas, en las quebraduras de los montes,
en el hogar doméstico, se desprendía de tu cuerpo el celestial
aroma de las virtudes.

Vistíendo el gracioso traje de
aldeana, cautivaste los corazones sencillos; después supiste evitar
los riesgos mundanales, y seguir el estrecho camino del claustro.



Un refugi en tes lluytes encontrares
Y una bandera santa:
l´oració;
Tota la pena del amor sembrares,
Y has cullit en lo
cel lo guasardó.

Ara gosas de Deu en la presencia
En mig
dels ángels la gloriosa llum,
Y conexent la divinal
potencia
Conéxer pots nostra miseria y fum.

Es ton recort
per nostres una espira
Qui d´entusiasme nos encén lo cor,
Es
delicada nota d´una lira,
Subtil perfum de montanyana flor.

Molt
m´agrada, un matí de primavera,
Veure lo mar per lo bell sol
banyat,
Pero m´agrada més la riallera
Cara entreveure de ton
Sér salvat.

Me figur que en un éxtassis
dolcíssim,
Agenollada sobre núbols d´or;
Eternament envías
al Altíssim
La pura essencia de ton místich cor.

¡Oh
Catarina, hermosa Catarina!
¡Enrevoltada estás del llum de
Deu!
Demánali al Senyor que t´il-lumina,
Que ´s record de
nosaltres, poble seu.

Refugio en tus
combates encontraste, y una santa bandera: la oracion. Toda la pena
del amor sembraste; y has elegido en las Alturas el eterno premio.

 Ahora, ante la majestad de Dios, estás gozando, en medio de los
coros de los ángeles, la lumbre de la Gloria. Y conociendo ya la
Omnipotencia del Creador, puedes conocer nuestra vanidad y
miseria.

Tu recuerdo es para nosotros una chispa, que de
entusiasmo enciende el corazon; es delicada nota de la lira; sutil
perfume de la flor silvestre.

Pláceme, en las mañanas de
primavera, ver el ancho y calmoso mar, bañado por la luz del sol
naciente; pero pláceme mucho más, entrever el risueño rostro de tu
Sér glorificado.

Me figuro que en éxtasis dulcísimo,
arrodillada sobre nubes de oro, envías eternamente al Sér Supremo,
la pura esencia de tus místicas entrañas.

¡Oh, Catalina,
hermosa Catalina! ¡La luz de Dios te circuye! Pídele al Señor que
se acuerde de nosotros, su pueblo.


Demánali al bon Deu, que ´ns alliberi
La patria mallorquina de
pecats;
Que may lo vici s´òbria pas, ni imperi
En la daurada
terra, ahont som nats.

Que ´l pagés, colturant nostres
montanyes,
No perda may los bons costums antichs;
Que no falt ´
lo bon pa dins les cabanyes,
Ni la pau en les cases de los
richs.

¡Que tengam de virtuts plena cullita,
Y en les
viles enginy traballador;
La innocencia en los cors romanga,
escrita,
Y en totes parts lo Regne del Amor!

---


Pídele al buen Dios que libre de pecados la patria mallorquina; que
nunca el vicio se abra paso, ni impere en la dorada tierra donde
hemos nacido.

Que el labrador cultive nuestros campos, sin
renegar nunca de las buenas costumbres antiguas; que no falte pan en
las cabañas, ni paz en los palacios.

¡Que recojamos gran
cosecha de virtudes; que vivifique á los pueblos el genio del
trabajo; en los corazones persevere la inocencia; y á todas partes
venga el Reino del Amor!
___



IV
AL IL-LUMINAT DOCTOR
Y MÁRTIR DE JESUCRIST
MESTRE RAMON
LULL,
PER DESAGRAVI,
ODA.

Es deplorable que en Mallorca
mismo se haya pretendido denigrar la memoria de Lulio. (***) Sus
obras han sido atacadas por los dominicos, entre ellos por el
vehemente inquisidor Eymerich. - (Piferrer.)

¡Y còm sens
recordarte
La bona Sciencia caminar podría?
¡Y còm
sens venerarte
Ton nom enterbolía
Dins Mallorca l´irada
fellonía?

¡Còm un
esbart d´aus negres,
Que ´s deyan amadors de la
sabiesa,
Alçantse ab crits alegres
Per l´ergull, ta
puresa
Enfosquían y el sol de ta grandesa?



IV
AL ILUMINADO DOCTOR
Y MÁRTIR DE JESUCRISTO
EL BEATO
RAIMUNDO LULIO,
EN DESAGRAVIO.

ODA.

¿Y cómo, sin
acordarse de ti, podría seguir avanzando la verdadera Ciencia? ¿Y
por qué, sin caer de rodillas, la iracunda deslealtad procuraba en
Mallorca oscurecer tu nombre?

¿Cómo bandadas de negras aves,
que se decían amantes de la Ciencia, levantándose con alborozada
gritería, pretendieron por orgullo cubrir el puro Sol de tu
grandeza?


¿Fores tu per ventura
Guerrer crüel, qu´ab la furienta maça
Fa
la verda planura
Tornar vermella bassa?
¿Fores vilan de
malehida raça?

¡No, no!; que si ta cara
Enlluhernada fos
per la victoria,
Tot tremolant encara
Un monument de
gloria
Axecaría el mon á ta memoria.

¡Oh digne Lull!, tu
eres
Qui lo nom de Mallorca més honrava;
Ta gloria á les
esferes
Nostres glories pujava;
¡Y, per premi, Mallorca
t´enutjava!

Tu fores qui en la cova
Del penyalar de Randa
concebíes,
Cantant gloriosa trova,
Plorar los perduts díes
Y
abatre del pecat les tiraníes.

La nit, per l´estelada,
Qu´es
del trono de Deu descobridora,
L´ánima enamorada
Del Be qu´el
cor anyora
Espayava sa vista somiadora.


¿Acaso fuiste tú cruel guerrero, que con furibunda maza convierte
la verde llanura en lago de sangre? ¿Fuiste villano de maldita
estirpe?

¡No, no!; porque si la fama de conquistador
iluminase tu rostro, el mundo, aún en estos días, levantara
temblando monumentos á tu memoria.

¡Oh noble Raimundo! Tú
eres quien más honraba el nombre mallorquín; quien con su gloria
hacía brillar la nuestra en las esferas. ¡y, en premio de tus
afanes, Mallorca te infería torpes agravios!

Tú en las
cavernas del peñascal de Randa, cantando gloriosa penitente trova,
te propusiste llorar el perdido tiempo, y vencer la tiranía del
pecado.

Por la noche, el alma enamorada del Bien Supremo, que
es el anhelo del corazon, hundía su soñadora mirada en los
espacios, estelares, reveladores del trono de Dios.



Gran era Lull. Alçantne
La Creu del Redemptor als pobles crida;
Y
vers l´Orient guaytantne,
Tornar vol á la vida
La Humanitat
per los errors podrida.

Jo ´l seguesch ab ma pensa
A
Viena, al Assia, á l´Anglaterra, á Roma;
Predica la defensa
Del
Mitjorn, dés la coma
De Randa fins la patria de Mahoma.

Jo
´l veig per exa terra
Totxa y esperitada de Bojía,

De
la platja á la serra,
Del temple á l´alquería;
¿Ahónt
vas, Ramon Lull? ahónt Deu t´envía?

¡Héroes balears,
miraulo!
Fills dels qui l´Almudayna un jorn
venceren;
¡Almogavers, aydaulo!...
Butxins lo conegueren,
Y
sa Idea ab son còs destruir volgueren.

¡Oh Idea
benhaurada
De gloria, d´esperit y fortalesa!
¡La noble edat
passada,
Nòstra naturalesa,
May n´escalfaren d´una tal
grandesa!


¡Grande era Lulio! Enarbola la cruz
del Redentor, y llama á los pueblos; mira hácia Oriente, y piensa
resucitar á la Humanidad, carcomida por los errores.

Sígole
con en pensamiento á Viena, al Asia, á Inglaterra, á las orillas
del Tíber: predica la defensa del Mediodía, desde las cañadas de
Randa hasta la patria de Mahoma.

Véole por esa necia,
endiablada tierra de Bujía, correr desde las playas á las sierras,
desde los templos á las cabañas; ¿á dónde vas, Raimundo? á
dónde te envía Dios.
¡Héroes baleares, hijos de los que
un día expugnaron la poderosa Almudaina, miradlo! ¡Almogávares
invencibles, volad en su ayuda!... Los verdugos islamitas le han
conocido, y quieren con su cuerpo anonadar su Idea.

¡Oh Idea
bienhadada, Idea de
gloria, de espíritu y fortaleza! ¡La famosa edad antigua, la
fecunda naturaleza humana, no concibieron nunca otra de más alta
magnitud!



Aytal sublim Idea...
Per menar tot lo Mon á lo realme
De
Unitat que´l Be crea,
Ramon estreny la palma

De
greu martiri, ab triunfadora calma.

Com arrelada alzina
Que
del vent á la rabia no ´s doblega,
Axí la fe divina,
Axí sa
Idea brega
Contra la mort; y á Deu sa vida entrega.

¡Ay!,
lo sant mártyr era
Un suavíssim altar que ´s dirigía
Fins
la eternal esfera;
Deu del cel assistía
Y de sa flayre atret
sobre ell venía.

Los alarbs ab cruel manya
Aquell altar
misteriós romperen
Com una frévol canya;
¡Los ornaments desferen,
Les flors tiraren, los perfums perderen!...
…..

Los
pobles hont ressona
Del Geni l´atractívol armonía,
La deguda
corona
Del llor que no ´s mostía
Te posan, oh Ramon, per ta
Noblía.



¡Oh sublime Idea!... Para llevar á todos los hombres al reino de la
Unidad, creadora del Bien humano, Raimundo, con heróica constancia,
abraza la palma del horrendo martirio.

Como arraigada encina
que no se dobla á la furia del vendaval, así la Fe católica, así
la Idea de Lulio batalla contra la muerte, y entrega su vida y
porvenir á Dios.

¡Ay!, el santo mártir era un suavísimo
altar que se levantaba hasta los cielos; Dios desde su Trono estaba
presente, y atraído por su aroma descendía sobre él.

Los
moros, encruelecidos, destrozaron aquel misterioso altar, cual si
fuera frágil caña; ¡deshicieron los ornamentos, tiraron al suelo
las flores, disiparon los perfumes!...
….

Ahora los
pueblos donde tiene resonancia la fraternal armonía del Genio, tejen
para ti, oh Raimundo, por tu nobleza de alma, la merecida corona del
lauro inmarcesible.


Mes, ¡horrible martiri!,
Molts compatricis qui tos fets
comptavan,
Y hermosa com un lliri
Ta grandesa miravan,
¿Per
qué ton nom ab furia menyspreavan?

¡Oh esperit gran! De
gloria
La resplendor eterna te il-lumina,
Honra a Deu ta
memoria;
¡La terra mallorquina
No ´t mostri més sa
ingratitut mesquina!

Agost 1868.


Mas, (¡horrible tormento!), muchos compatriotas tuyos, que tus
hechos narraban, que conocían tu grandeza, inmaculada como el lirio,
¿por qué menospreciaban furiosamente tu nombre?

¡Oh, gran
espíritu! El eterno resplandor de los cielos te alumbra; Dios mismo
glorifica tu memoria. ¡Ojalá la tierra mallorquina no se olvide
nunca de ti! ¡Ojalá no vuelva á ser para contigo una miserable
ingrata!

Véase la nota (4).


V.


LA PESCADORA.
MARINA.

Per entre estepes joves,
Verts
pins, florides mates,
Toquí marines herbes,
Vegí la bella
platja.
Roques y roques surten
D´arenes enclotades,
Formant
alts promontoris,
Guardant quietes cales.
La mar no se
movía,
Y´l pescador cantava:
Niu d´amor la ribera,
La de
la mar de Palma....
(***)

- Pescadoreta meua,
Dexa anar
la plantada,
Dexa anar los aucells,
Y flors de la
cabana.

Vina, pescadoreta,
Que ´l vent per exos
marges,
Envejós de ma gloria,
Remou una polsada,
Qu´enfosqueix
tos cabells
Y ´l blau de tes ullades.



V.
LA PESCADORA.
MARINA.

Por entre verdes jaras,
pequeños pinos, matas en flor, pisé las marinas plantas, llegué a
la pintoresca bahía.
Inmensas rocas hundidas en la arena, forman
altos promontorios, para guardar tranquilas ensenadas.
El mar
estaba en reposo; oíase el canto de un pescador:
Nido de amores
la orilla,
Orilla del mar de Palma...
(***)

-
Pescadorcita mía, abandona tu campo, abandona los pájaros y flores
de tu cabaña.

Ven, pescadorcita; el viento, envidioso de mi
gloria, levanta en esos caminos tal polvareda, que oscurece tu pelo y
tus azules ojos.


Si en terra te passejas
A tos peus farán nafra,
Les crestes de
les roques
Per hont l´ona s´esbrava.

Qualque senyor
altiu
Nascut en bona entrada,
Pot ser, ma pobrissola,
Voldría
ta desgracia.

Vina, vina, m´aymía,
Vínaten á ma
barca;
Goig hi tendrém puríssim
Al balanç de la onada.

Aquí
´ls dos cantarém
Cançons ab ma guitarra,
Y amor aquí hi
seurá
Puys cap dins una llanxa.

Y al véurenos los
pexos
Brufarán á flor d´aygua;
Sos jochs y oculta
vida
Sorpresos mostraránte.

Ardévols los cap-rojos,
Los
esparrays sens mácula,
Encalçan sols per riure
Donzelles y
dorades.


Si te paseas por tierra, te dañarán los piés las crestas de las
rocas, donde se estrella el oleaje.

Quizá algun poderoso
caballero, nacido en soberbio palacio, medite, pobrecita mía, tu
desgracia.

Ven, ven, querida, vente á mi barca; goces
purísimos tendremos, al balanceo de las olas.

Aquí los dos,
al compás de mi guitarra, entonaremos dulces cantares: amor se
sentará entre nosotros, pues se sienta tambien en pobre
esquife.

Los peces al vernos se mantendrán á flor de agua,
soplando; y, sorprendidos, te mostrarán sus juegos y misteriosa
vida.

Ardientes los escarchos, y los pequeños blanquísimos
escaros, persiguen por puro juego pintadas doncellas é inocentes
doradas.


Lo pop com un ventall
Extén ses fortes cames,
Y cerca lo
roquer
La cova baix les algues.

Los congres se revinglan,

S´abordan les aranyes,
Y ´ls anfossols pasturan
Pacífichs
ab les saupes.

L´estol de vius mollets
Lo déntol fort
ataca,
Y botan los daufins
Al veure nostres barques.

Lo
rap com un cometa
Navega ab la ratjada,
Y dormen les
tortugues
Surant ab sa corassa.

No cregas, no, que
vengan
Avuy per estes aygues,
Ni lo perdut tauró,
Ni lo
salroig, qu´espantan.

En lo fons de la mar
L´amor per tot
té cases;


D´esponja son los llits,
Y de coral les cambres.


El pulpo extiende los tentáculos,
semejantes á un abanico; y buscan los tímidos pececillos del roqueo
las cuevas tapizadas por las algas.

Los congrios se retuercen,
los pejes arañas envisten,
y los jóvenes meros pacen tranquilamente con las salpas.

Bandas
de alígeros salmonetes se ven atacadas de improviso por impetuosos
dentones; y los delfines dan saltos de alegría al rededor de
nuestros buques.

El peje sapo, parecido á un cometa, navega
con la raya; y duermen las tortugas, flotando sobre su coraza de
concha.

No creas que hoy vengan á visitar estas aguas algun
extraviado tiburón, o los temibles escualos.

En lo más
hondo de este mar, el amor construye por do quiera su nido. Las
esponjas le dan blando lecho, los corales riquísimas salas.


Pe´l cel de la badía
Veurás,
en esta aubada,
Exir, encès vaxell,
Lo Sol, de la mar
blanca.

Anèm, pescadoreta;
¿No sabs que exa
tardança
M´escarrufa de pena,
Brollar me fa les
llágrimes?

Un enfilay de joyes
Te tench aquí
guardades,
D´ullets de marins fetes,
Per adornar ta cara.

No
tengas por de plujes,
D´horribles mestralades, (vent
mistral, mestral
)
Que Deu may
abandona
Als pescadors de canya.

Vaja, donchs,
llambrinera,
Pescadoreta, vaja;
No tornarèm avuy,
No
tornarèm á platjes,
Que son lloch de marors,
D´embulls y de
migranya.

Juriol de 1868.


Verás, ahora que sonríe el alba, iluminando el inmenso cielo de la
bahía, salir el sol, á lo léjos, cual encendido bajel, del seno de
los blancos mares.

¡Vamos, pescadorcita! ¿No sabes que esa
tardanza me hiela de espanto, y hasta me hace derramar
lágrimas?

Aquí te guardo rica sarta de joyas, para ti,
hechas de ojos de pececitos, que adornarán tu lindo cuello.

No
tengas miedo á la lluvia, ni á los vientos huracanes; Dios nunca
abandona á los pescadores de caña.

¡Ea, pues, graciosa
niña, ea! No volveremos hoy, no volveremos á la playa; porque la
tierra es lugar de verdaderas tempestades, de enredos y amarguras.


VI.
LA BUGADERA.

Carrer dels Oms
De Palma
bella...
(***)

Xupa qui xupa,
La roba neta,
Planxa
qui planxa,
La roba extesa,
Fon sa greu vida
La
bugadera.
¡Si´n té d´angunies,
Si´n té de feynes!
De
bon matí,
Matinadeta,
Quant, l´auba clara,
Lo día
trenca,
Vora ´l fogó
Ja me la meuen
Cridant l´atlota
Midó
per treure.



VI.


LA LAVANDERA.

Por la calle de los Olmos de la bella ciudad de
Palma...
(***)

Ora retorciendo la ropa lavada, ora
planchando la enjuta, pasa su triste vida la lavandera.

¡Cuántas
angustias sufre! ¡Cuántos trabajos soporta! Por la mañana, muy de
mañana, cuando el alba empieza á clarear y apunta el día, ya se la
ve junto al anafe llamando á la muchacha, que la lleve blanco
almidon.



Renta camises,


Calçons doblega,
Llençols axuga,
Mulla faldetes.
Ara si
dina,
Com si barena,
Por lo migdía,
Per lo cap-vespre,
Un
plat de sopes
Tristes l´alletan.
Glories mundanes,
No la
rodejan;
Fora Mallorca
No hi há per ella;
Ni may
somía
Cotxos, riqueses,
Palaus y teatres,
Que son la
pensa
De les grans dames
De la noblesa.
Tan sols demana
De
l´humil Verge
Que bon sol fassa,
Perque´l Diumenje
Tornarne
puga
La roba llesta.
Tan sols desitja
Que l´estiu venga,
Y
el jorn benévol
De Primavera.
Perque les plujes
Y boyres
fredes


Lava lindas camisas, dobla finos calzoncillos, enjuga largas sábanas,
rocía cairelados zagalejos.

Ya para la comida, ya para la
merienda, á mediodía ó á la caída de la tarde, un ruin plato de
sopas es todo su alimento.

No la rodean glorias mundanas; para
ella no existe el Continente español; y nunca sueña en coches,
riquezas, palacios, teatros, ni en nada de lo que constituye el único
pensamiento de las grandes señoras de la aristocracia.

Tan
sólo pide á la Santísima Vírgen que haga buen sol, para poder
entregar la ropa limpia todos los Domingos.


De l´invernada,
Li banyan sempre
L´amada roba,
La roba
neta.
Greus y tristances
Ne té per vendre,
Però ab
amigues
Dintre la seva
Bugadería
Mil cançonetes
Alegres
cantan,
Y s´escometen
Baix de la parra
Qui les
ombreja.
___
Oh pobrissola,
La bugadera,
La de les
faldes
De indiana verda,
Dels mocadors
Color vermella,
Dels
cabells rossos
Per la serena,
¿Pobre infelissa
N´has tu de
serne?
Cap baix fins l´aygua,
Alta l´esquena,
¿Ni una
esperança,
Ni una tendresa,
Dins ton cor d´ángel
Niu ha
de ferne?


Fríos vapores del invierno, siempre le mojan la amada ropa, la ropa
limpia.

Trabajos y tristezas tiene de sobra; pero se reune con
sus amigas en el lavadero, y cantan alegremente cien cantares, y
echan un rato de conversacion debajo de la parra que les presta
sombra.
___

Oh pobrecita lavandera, la del bridal de verde
indiana, la de la toca de encendido color, la de los cabellos rubios
por la humedad de la noche, ¿pobre infeliz has de ser para
siempre?

¿Siempre has de estar con la cabeza inclinada hasta
el agua, y enarcados los hombros; y ni una esperanza, ni una ternura
han de entrar alguna vez en tu corazon de ángel?


No; qu´injust fore
Y hom de duresa
Lo Deu, bon Pare
Que hi
há á l´esglesia...
Un galant jove
Qui de la guerra
Ve, ab
l´hermós trajo
Fahent l´enveja
De les fadrines,
Per tot
la cerca,
Per tot li parla
Mots de dolcesa.
Fa vint any
ara
La bugadera,
Qu´es temps de somnis,
Temps que florexen

Les esperances,
Les amoretes.
- Jo t´am, - diu el jove;
-
Jo t´am, - diu ella.
Y així lo día
D´una gran
festa,
Recompensatne
Llur greu carrera,
Del cel devalla

L´Amor y els besa.

Decembre de 1868.


No, porque sería injusto y de duras entrañas, el Dios buen Padre,
que tenemos en la iglesia...

Un apuesto mozo, que acaba de
llegar de la guerra, y, con su bizarro continente, es la envidia de
las mocitas, la busca por do quiera, por do quiera le dirige
finísimos requiebros.

Veinte años cumple ahora la lavandera.
Éste es el tiempo de los sueños de oro, el tiempo en que florecen
las esperanzas y los amores.

- Te amo, - dice el mancebo. - Te
amo, - responde ella. Y así en el día de una festividad de primera
clase, en recompensa de sus afanosas cuitas, baja del cielo el Amor,
y les da un beso.

viernes, 2 de abril de 2021

CRIDA REAL SOBRE LES NOVES ORDINACIONS

CRIDA REAL


SOBRE
LES NOVES ORDINACIONS


que
se han de tenir, y obseruar en la Real Audiencia de dit Regne
de Mallorca.


Ara
hojats queus fan á saber a tot hom generalment, de
part del molt Illustre Señor Don Miquel de Moncada
conseller de la S. C. R. Magestat del Rey Señor nostre, y
y per aquell Lloctinent, y Capita General en lo
present Regne de Mallorca, é Islas adiacens. Que com
sa Magestad hauent eregit, e instituit vna noua Real
Audiencia, o Rota
en dit 
Regne
entenent
quey hauia necessitat de assentar aquella, y
ordenar
ab bons estils, y normes, lo que fins
assi commodament no hauia pogut ferse; haja manat, y
comes al molt Magnifich,
y amat conseller seu Micer Bernat
Iuan Poll
; Regent la Cancellaria en dit Present Regne, y
axi en
lo Real Priuilegi de son offici,
com
ab altres Reals prouisions q


dita
Real Audiencia assente, y componga segons los estils, orde, y norma
dels del Principat de Cataluña, ó Regne de Valencia,
confiant que com ha seruit a sa Magest. per molts añys en
la vna, y en la altre tindra experiencia dels estils, y
orde de aqlls; y assentara aquesta, a deguda forma de Cancellaria:
transferint aquell per aquest effecta, de la Regencia de
Valencia
a la de aqvest Regne. Dit molt Magnifich Misser Bernat
Iuan 
Poll
ab summa vigilancia, y ab la diligencia necessaria; communicat primer
ab sa Señoria, y Real Concell, y ab lo
perer de tots ab
conformitat: communicant tambe ab los Magnifichs Iurats de dit Regne,
haya ordenat ab quins estils, normes, y orde se ha de procehir en
dita real Audiencia, axi en
las evocacions de las
causes a ella, com en lo progres de elles: y altres coses
conferens
a la bona, y breu expedicio de la iusticia,
pera la
qual
conue, que dits estils, y ordens se obseruen. Perço fa
molt lllustre
Señoria diu, notifica, y mana, que tot hom aja,
y degue tenir, y obseruar, tinga, y obserue los dits estils, y orde
de dita Real Audiencia, segons llur serie, y tenor: la obseruança,
dels quals haya de començar dins vn mes
apres de la praesent
publicacio, perque dins dit temps puguen
istruirse, axi
Aduocats com Procuradors, en lo com hauran de praticar en dita Real
Audiencia Sots pena si passat dit temps se contra fara, de nullitat
de actes,
y sots les penes en dits estils, y orde posades
respectiuament.
Y perque publicarles ab la present
particularment seria prolixitat: Notifica y
sertifica sa
Señoria a tots generalment, que dits estils, y orde trobaran
registrats en los registres de la Real Audiencia, ahont poran aquells 
veure,
y llegir, y pendre trellats; per ço que de la obseruança de aquells
ningu se puga excusar. Dat en Mallorca en lo
Castell Real, á vj. de Octubre M.D.lxxvj. (1576)


Don
Miquel de Moncada.


Vt.
Poll. Regen. Vt. Netus. Fict Aduocatus.


NOVES
ORDINACIONS, STILS, Y PRACTICA


axi
de las causes que poden euocarse a la Real Audiencia, per sa
Magestad
instituyda, y eregida, altrement nomenada Rota en la
Ciutat, y Regne de Mallorca, ab se Real Pragmatica Dada
en aranjuez á xj. de Maig. M.D.lxxj. (M.D.lxxvj. 1576)
com de la manera del procehyr y processar en aquella. Ab les formes
de las supplicacions, scriptures, y cedules, decretacions, y
prouisions conferens a la bona, y breu administracio, y expedicio de
la justicia. Ordenades per lo molt Magnifich misser Bernat Iuan Poll,
Regent la Cancilleria, ab la forma en la precedent crida contenguda,
per obseruança de dites Ordinacions, y estils, publicada á vj. del
mes de Octubre. M. D. Ixxvj. De manament del molt Illustre Señor Don
Miquel de Moncada, Conseller, Lloctinent, y Capita General de sa
Magestat en lo dit Regne de Mallorca.


A
la Real Audiencia se poran euocar les causes començades en qualseuol
Tribunal, ó 
Cort;
ó no començades encare en algun Tribunal, o Cort, de quantitat de
cent
lliures Barceloneses, q son de Mallorca cxxxiij. lliures,
sis sous,
y vuyt, ó de mayor quantitat; ab qualitat de
pobresa,
vidualitat, o pupillaritat del qui supplica la
euocacio.


Tambe
se poden euocar causes de Vniuersitat, per que en elles hi ha viudes,
pupils, y pobres, y de Religiosos, y monestirs,
per la notoria paupertat. Per las Vniuersitats, y
monestirs, no es menester donar informacio alguna; y per los
particulars qui ab qualitat de pobresa supplicaran sien evocades les
causes, se ha de donar informacio de la dita pobresa: y per tots se
ha de donar informacio del valor de la causa, quant no continga
la demanda quantitat certa.


Poden
se
euocar tambe causes menors de las dites cent lliures,
per qualitat de renunciacio de propri for, y submissio a altre
axi causes de censals, com de altres obligacions, en les quals sien
dites clausules, per la euocacio de las quals no es menester
qualitat.


Les
causes empero de censals, per lo que son de prompte execucio, no
poran euocarse per lo dit debitor censalista ab qualseuol
qualitat. Y la forma que hauran de tenir per la evocacio de causa de
pobre, sera aquesta.


(cruz,
creu
) Admodum lllustris Domine Locumtenens &c.


Causam
quam ducere intendit t. contra t. ratione, &c. pro ut res
exegerit, dignetur vestra Dominatio ad se suamque Regiam Audientiam
euocare, praetextu paupertatis dicti t. de qua offert
dare informationem. Y si sera cosa de valor incert, dira, Et etiam de
valore, & illam committere alieni Regij Concilij Doct. qui
audiat, colligat, & refferat. Quae licet &c. Altissimus &c.


Tal.
Aduocatus


La
decretatio de la dita supplicacio sera la seguent.


Magnificus
t. informet se de praetensa paupertate, & de valore (si sera de
quantitat de cosa incerta, perque sies de quantitat certa, no
sera menester dir, de valore) Et constito 
de
eis euocata causa praetextu quo supplicatur, audiat, colligat, &
referat. Et super intermedijs, & alijs debite pruideat.


Pro.
per admodum Magnific D. Bernard.


Ioan
Poll Regem. Cancel. Die t. mensis &c.


La
prouisio que fara lo Relador rabuda la informacio de la
paupertat, y del valor en son cas es.


Recepta
&c. die t. &c. Quia per informationem receptam constat de
paupertate supplicantis, & de valore; fiant litterae citatoriae,
& inhibitoriae styllatae. Essent la part que se haura de citar, á
la part forana, si empero sera de Ciutat, o del Terma en lloch
del, fiant litterae citatoriae, fara Ad respondendum ad tertiam, &
intimetur. Y si sera menester, dira. Et fiat inhibitio.

Los
interrogatoris, que se han de fer per lo Relador als
testimonis ques rebran per probar la paupertat, son los seguents.


Primo
sien interrogats si conexen t. dient ho del qui suplica esser euocada
la causa, y de quina condicio; ó estamet es.


Item
si sab quins bens te, axi mobles com inmobles, censals, ó altres
drets, o accions. Item si sab si lo dit t. es pobre, ó
rich; y que sie reputat per pobre, o per rich.


Item
si el testimoni lo te, o reputa per pobre, o per rich.

Per
la informacio del valor, si faran los seguents
interrogatoris.


Sien
interrogats, si saben, y tenen notitia de t. cosa; dient ho de la
casa, o vinya, o altra proprietat ques demanara.


Item
si saben lo que communament val dita proprietat, o credit.



Si
se euocara la causa praetextu viduitatis, o Pupillaritatis, se fara
la supplicacio desta manera.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis. &c. Causam quam t. vidua,
seu pupillus ducere intendit aduersus t. dignetur vestra Dominatio ad
se suamque Regiam Audientiam euocare, praetextu Viduitatis, aut
Pupillaritatis dicti t. Y en lo del valor, y en lo demes, se fara vt
supra. Y axi no se de donar informacio de viduitat, ni de
pupillaritat, sino sols allegarla com damunt es dit.

Si
se euocara per Vniuersitat, se fara la supplicacio seguent.
Admodum
Illustris Domine &c.


Causam
quam ducere intendit Vniuersitas t. contra t. dignetur vestra
Dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam euocare, eo pretextu, quia
in dicta Vniuersitate sunt pupilli, 
viduae,
& miserabiles personae: & illam committere, &c. Y en lo
ualor se dira, y seguira, ut supra: Y en aquesta no es menester donar
informacio, si no sols del valor, quant se demanara cosa que sera lo
valor incert.


Si
se avocara per alguna Religio, o Monestir, se fara la suplicacio
seguent.


Admodum
Illustris Domine &c.


Causa
quam t. Monasterium ducere intendit aduersus t. dignetur vestra
Dominatio, ad se suamq; Regiam Audientiam euocare, praetextu
Religionis, & notoriae paupertatis dicti Monasterij, seu
Religionis, & illam committere, &c.Y en lo del valor vt
supra.

Les
decretacions en aquestes causes de Pubils, Viudes, Monestirs, y
Religions seran les seguens.


Magnificus
t. informet se de valore, & constito de eo, evocata causa
praetextu quo supplicatur, audiat, &c. Y rabuda la informacio del
valor la prouisio sera.


Recepta
&c. dicto die &c. Quia constat de valore, fiant littere, vt
supra &c. Y aquestes prouisions han de estar al peu de la
supplicacio, y no al fi de la informacio.


Si
se voldran continuar causes, que ya eren introduydes en la
Gouernacio; les quals poran continuarse sens qualitat alguna, y de
qualseuol valor sien, se fara la suplicacio de la manera seguent.


Admodum
Illustris Dominae, &c.


Causae
quae vertebantur iam in Curia Gubernationis Maioricen. inter t. ex
vna, & t. partibus ex altera: dignetur vestra Dominatio in sua
Regia Audientia continuare: & illam


committere
alicui ex Regij Consiliarij Doct. qui audiat &c.


La
Decretacio.


Committatur
Magnifico t. qui audiat, &c.


Recepta,
&c. dicto die, &c. ad respondendum ad tertiam. Intimetur.


Tal
Relator.


Si
se Auocara causa vertent en altre Tribunal, se fara la suplicacio
seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Causam
quae vertitur in Curia Vicarij, seu Baiuli t. loci inter t. & t.
dignetur vestra Dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam evocare,
praetextu paupertatis, aut Viduitatis, seu pupillaritatis: ó si
Vniuersitat, ó Religio, vt supra. Y la decretacio, y la prouisio del
Relador sera com demunt es dit.


Quant
se auocara per la renunciacio, de propri for, y submissio de altre
Iutge, las quals com dat en dit, se poden evocar encareque
sien menors, a iusticia del creditor; se fara la 
supplicacio
seguent. Y aduertirse ha, que elegida la Real Audiencia, in
exequutricem, nos pora variar a altre Tribunal encara que tinga
lcausula de (la e parece tener rabito, dae) variar lo
contracta
. Be empero en Tribunal inferior pora variar, de vn a
altre: y del inferior poran venir a la Audiencia en virtut de la dita
clausula de variacio.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis.


Instrumento
publico mediente, t. promissit soluere t. aut facere, &c.
Narretur factum, vt contingit iuxta instrumentum, pro quo dictus t.
se, & bona sua obligauit cum renuntiatione proprij fori, &
alterius cuiuslibet submissione: & quia cupit, dictus t. sibi
satisfieri in dicta Audientia, in dicta quantitate debita eligens
vestram Dominationem, & Regiam Audientiam in executricem,
supplicat ad se dictamque Regiam Audientiam praetextu dictarum
clausularum causam euocari; & illam committi, alicui ex (cruz)
Regij Concilij Doctoribus, qui executionem pro dicta quantitats, &
expensis fieri prouideat, & iustitiam ministret. Et facit fidem
de dicto instrumento; ut ecce quae licet, &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
Decretacio.


Magnificus
t. recognoscat supplicata, & acta; & constito de eis, euocata
causa praetextu quo supplicatur, audiat, colligat, & referat, &c.


Recepta,
&c. Viso instrumento obligationis censualis, si sera de censal,
in quo est clausula renuntiationis proprii fori, & alterius
cuiuslibet submissionis, visis videndis prouidet, quod fiat exequutio
contra dictum t. & eius bona pro dicta quantitate, &
expensis, iuxta formam ordinationum Regni; & pro his fiant
mandata necessaria.


Tal.
Relator


Aquesta
prouisio se pot fer al peu de la matexa supplicacio, ó si aparra al
Relador, que se aguessen a examinar, o veure molts actes, no
fer prouisio, al peu de la suplicacio, proueyra.


Recepta,
&c. dicto die, &c. Inserantur acta exhibita quibus visis
prouidebitur. Y insertats los actes sera apres la prouisio demunt
dita en lo proces, la qual se fara quant se instara contra lo
principal obligat, o son vniuersal successor: los quals encareque sia
prouehyda, y decretade la execucio, podran opposar legittimas
excepcions. Y si sera contra algun singular successor, o tercer
possehidor de cosa obligada, o per altre obligacio que no sia de cens
se prouehyra: Quod fiat ei praeceptum quatenus intra decem dies
soluat quantitatem petitam, & expensas: aut iustas, si quas habet
ponat rationes: Et pro his expediantur litterae, seu Cartellum.


Tambe
se poden evocar causes a la Real Audiencia, encareque no
contenguen quantitat, si se tractara de viribus, aut
interpretatione Regiorum priuilegiorum, sens ser necessaria


qualitat
alguna perque ho es ya, tractant de viribus, aut de interpraetatione
Regiorum Priuilegiorum. Et etiam quant se pretendra del Consolat,
contrafaccio de capitols; de aquella manera empero, que pretenent se
la cotrafaccio de capitols per sentencia donada per los
Consols; aquella se haja de deduyr deuant lo Iutge de Apells,
(no interpretar res sexual) per via de appellacio. Lo
qual pot conexer de qualseuol manera de Iusticia, ques pretenga de
dits Consols hauerse recors a la Audiencia Real, per dita
contrafactio. Si empero se pretendra que lo Iutge de Apells
haura contrefet a capitols, o confirmat la sentencia dels
Consols, se pretendra que tots hauran contrafet a capitols, en tal
cas se pugue euocar la causa a la Real Audiencia, ab les qualitats, y
motiu sobredits: axi empero, que praestade caucio en lo Consolat per
la part que haura obtinguda sentencia en fauor, se pugue fer execucio
en dit Consolat de dita sentencia, no obstant la euocacio de dita
causa, a la Real Audiencia: a hont se haja de tractar molt su
mariament
, sens admetre noues proues, sino ex eisdem
actis. Y la suplicacio sera la seguent


Supplicatio
pro obseruat. Regior. Priuilegiorum.


Admodum
Illust. Domine Locumtenens Generalis.


Narretur
factum Priuilegij, & in quo praetenditur esse observandum,
violari, aut interpraetari debere secundum continentiam facti. Et
narrato facto, dira: Supplicat propterea, causam hanc ad se suamque
Regiam Audientiam euocari eo praetextu, quia agitur de viribus,
obseruantia & contrafactione dicti Regij Priuilegij: & illam
committi, &c. Et aduertatur, quod non fiat praeiuditium
Vniuersitati in modo solito petendae contrafactionem.


Y
si sera per contrafactio de capitols de Consolat, dira. Eo praetextu:
quia agitur de contrafactione capitulorum Consulatus.


La
decretacio, dira.


Magnificus
t. recognoscat supplicata, & verbum faciat.

Prouisa
&c.


Y
á les hores lo Relador portara los actes, a la Audiencia, y fara
relacio dells; y si parra hauerse de euocar, euocarse ha ex
deliberatione Regiae Audientiae.


Tambe
se poden euocar a la Real Audiencia les causes, encareque menors de
cent lliures Barceloneses, las quals seran entre Militars, de les
quals no son capassos los Ordinaris. Y ferse ha la suplicacio
del modo seguent.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens, &c.


Causam
quam deducere intendit t. Miles contra t. Militem
dignetur vestra dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam euocare,
quia agitur inter Militares: & illam committere &c.


La
decretacio dira Euocata causa, &c. vt supra.


Si
empero lo actor, ó reo quj no
sera Militar pledetjara contra Militar en la Cort del Vaguer, tindra
qualitat de Pobresa, viduitat, &c., aquest tal, be pora evocar
causa en la Real Audiencia: puys sia de la quantitat
necessaria. No obstant lo Priuilegi concedit a la Cort del Veguer, y
a sa iurisdictio: quod non comprehendit regalias, cum de illis non
faciat expressam mentionem. E quantumcunque Priuilegium, pragmatica,
seu constitutio loquatur generaliter, & disponat, censentur
exceptae regaliae: nisi fiat de eis expressa mentio.


Mes
se poran euocar a dita Real Audiencia causes, etiam menors de cent
lliures, que seran contra Magnats; dient en la supplicacio: Eo
praetextu, quia agitur contra Magnatem, 
y
se decretara: Eo praetextu, quo supplicatur. Et intelliguntur quantum
ad hanc qualitatem, Magnates:
Duces, Marchiones Comites, &
Vicecomites.


Y
tambe se poran evocar, quant sia contensio de iurisdiccio entre
alguns Señors que la tinguen en lo Regne, eo praetextu, quia
est contentio jurisdictionis, & omnes jurisdictiones emanant a
Domino Rege. Y ab exa qualitat se euocaran, puys
empero no sia interes del Fisch patrimonial, per que a
les hores se hauria de tractar, en lo Tribunal de la
Procuracio Real.


Y
les lletres citatorias totes, y qualsevols altres, que
exiran de la Audiencia vaien en llati, en la
forma, y orde a part donada als Escriuans de la dita
Audiencia. Si lo citat tindra algunes causes de sospita del
Relador a qui sera commesa la causa, haja de proposar aquelles ab
supplicacio, dins tres dias proxime apres que li
sera presentada la dita citacio, o li sera feta la intima del primer
respondendum ad tertiam. Y si aqlles parexeran legitimas a la
Real Audiencia, ço es, que prouades militassen, en lo matex
dia ques donara la supplicacio, se intimara a la altre part,
decretant la supplicacio. Intimetur alteri parti. Prouisa ex
deliberatione Regiae Audientiae. La qual haja de respondre si voldra
a dites suspites dins dos dies, y hauent respost, ó
dexat de respondre, passat los dits dos dies: correga
terma a les parts de dir prouar, allegar lo que voldran sobre
dites sospites de tres dies vtils, precisos sens poderlos
ne
donar mes. Y passats los dits tres dies, dins
sis dies immediatament seguents, lo Regent la Cancellaria ab los
altres Doctors del Real Consell, remogut lo Doctor que es allegat
suspecta, hajen de declarar en dites suspites conforme
a regles de Dret. Declarant summariament, sens altre orde judiciari.
Y la 
forma
quis tindra en lo declararles es que se llegira lo proces en lo
Consell; y llegit aquell se fara conclusio si procedunt, vel non
procedunt suspiciones, en la forma seguent. Y 
aduertirse
ha, que aquestes suspites se podrian excusar algunes vegades per
euitar malicias, fent que la part suplique, q la causa sia comesa a
altre, propter occupationes del Relador: o procurant que laltre part
se contente ques
fasse la cause sens interuencio del
Relador; que es allegar per
suspicionat.


Die
t. In Regia Audiencia praesidente t. interfuerunt tales. In facto
suspicionum propositarum per t. personam Magnifici t. Regij Concilij
Doctoris, lecto processu in Regia Audientia meritisque illius
attentis, & alias fuit conclusum dictas suspitiones non
procedere, vel procedere. Y no si fa altre prouisio, sino que les
parts ho entendran; dientlos sols, que suppliquen que cometa la causa
a altre, o que passen hauant; perque las suspites no procehexen. Y se
haura de cometre a altri, si se fara la supplicacio del modo seguent.


Admodum
Illustris Domine, Locumtenens &c.


Quia
visum fuit, magnificus t. cui preasens causa fuerat commissa, non
posse in ea interuenire: supplicat t. in illius locum, alicui alij
Doctori dictam causam commiti eo modo quo t. commissa fuerat. Quae
licet &c. Altissimus &c.
Tal Aduocatus.


La
decretacio.
I*d Locum Magnifici t. committatur Magnifico t. eo
modo quo dicto t. commissa fuerat.



Prouisa
per admodum Magnificum Regentem, &c.
Aduertirse ha, que los
testimonis ques donaran per les suspites, se han de rebre per lo
Notari, o Escriua mayor ab originalet a
part no mesclat ab lo proces
de la causa. Y dels testimonis de
las suspites no se ha donar copia, ni inspectio a les parts: sino de
las supplicacions, y articles que hinc inde se donaran. Y de la
prouisio que sels notifica sera feta sobre dites suspites, ninguna
part ne pot supplicar; ni informa ni contrario imperio, ni de altre
manera recorrer.

Si les suspites se voldran proposar contra lo
Doctor de la Audiencia (Audiencai)
que no sia Relador de la causa, se han de proposar dins tres dies
continuos; apres que les causes de suspites seran axides
(salto página repite axides con e:) exides, o vindran
a notitia del qui las opposará. Lo que haya de iurar lo qui
las voldrá proposar, a Nostre Señor Deu y als seus Sants quatre
Euangelis en poder del Magnifich Regent. Prestat dit iurament, en la
decretatio, y en tot, se serue lo ques estat dit en las
suspites del Relador. Y si lo qui haura proposat dites suspites,
subcumbirá en ellas; ó per no hauerles proposades legitimas,
no seran admeses: pagará xxv.ll. per pena applicadores la mitat
als cofrens Reals, y la altre mitat
per los aliments dels pobres encarcerats, conforma a la
(cruz) Pracmatica Real.


Quant
no se proposen suspites, ó proposades se haura ya fet prouisio sobre
elles; lo actor haya donar la demanda certa, de per si, ó per
relacio a actes; passat lo termini de la citacio, dins tres dies. Y
si dins tres dits dies no donará la dite demanda, la citacio
sera aguda per circunducta: y demanant ho la part
conuinguda, se prouehira axi, condemnant al actor en despeses. Y no
podran proseguir la causa sens altre citacio, y per aquesta prouisio
se haura de pagar terça de salari.


Donada
la demanda, y intimada al reo, si dit reo tindra excepcions
impeditiuas lo ingres de la causa, les haya de proposar dins
sis dies precissos, sens ferse li assignatio algune (aquí
la hoja parece rota en forma de triángulo)
pera
proposarles: sino que per assignacio, sera la prouisio Ad
respondendum ad tertiam. Y encara que digue ad tertiam, tindran los
sis dies sens ferli altre assignatio, los quals li correran del dia
de la intima de la prouisio ad respondendum sens altre (alrre)
prouisio ni ministeri de Iutge.


Y
sis proposaran excepcions ad impediendum litis ingressum, tindran las
parts per prouar per tot genero de proues ço es per testimonis,
actes, ó altres qualseuols escriptures, y


dir,
y allegar sobre elles, deu dies: abe que aquells se podran
prorogar ex causa a sis dies: si aparaxara al Iutge, y no mes
ni per restitucio in integrum, ni per altre causa.


Passat
lo qual termini, los testimonis que se hauran donat per les parts,
sien aguts per publicats sens prouisio de Relador, y sen dona
copia a las parts; les quals no podran fer obiections contre
dits testimonis, com sien sobre excepcions dilatories, y seria
allegar la causa tant com en los merits del fet principal. Y passats
los terminis demanant qualseuol


de
las parts que sia prouehyt sobre les excepcions, portant vna cedula,
y demanant Processum portari, & super exceptionibus appositis
declarari, lo Iutge prouehyra, Portetur processus: y dins vint dies
se haya de fer la prouisio. Y aquestes prouisions, se han de fer
sempre facto verbo, com se tracta de abdictio de iurisdictio; y la
forma delles, es la seguent.



Prousio
super dilator. evcept.


Die
t. Viso processu, & partium altercatis super exceptionibus (si
erunt plures) appositis per t. praetendentem &c. deducetur
exceptio opposita, meritis processus attentis, & alias:


Facto
verbo in Regia Audientia, prouidet ad vlteriora in causa esse
procedendum: non obstantibus in contrarium oppositis seu alias, pro
vt occurret.


SI
LA EXCEPTIO SERA ESTADA SVPER EVOCATIONE,
y se declarara causam
non esse euocandam dira la prouisio.


Facto
verbo, prouidet non fuisse intentionis Regiae Audientiae dictam
causam euocare, sed partes, & causam esse remittendas, pro vt cum
praesenti remittit, & tollit. Et pro his


fiat
litterae opportunae, articulo expensarum ad diffinitiuam referuato;
sed pro bistractis, fiat exequtio. Nisi videretur aliquam partem esse
in expensis condemnandam. Et sit sine motiuis, nisi aliud appareret
Regiaa Audientiae. Concessa copia Intimetur.


Tal
Relrtor.


Y
SI DE AQVESTA PROVUISIO VOLDRA ALGVNA


de
las parts supplicar contrario imperio, haja de suplicar dins tres
dies: y la forma de supplicacio, es la seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Refferente
Magnifico t. fuit facta prouisio quaedam in fauorem t. contra t. quae
est dicto t. grauatoria. & praeiudicialis causis, &
rationibus ex processu resultantibus, & alijs in posterum
deducendis: qui propterea supplicat Dominationi vestrae quatenus
dignetur, dictam prouisionem contrario imperio in melius commutari.
Quae licet &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
decretacio.


Remittatur
Relatori causae, qui super supplicatis debite prouideat.


Prouisa
per t. &c.


La
prouisio del Relador.
Recepta, &c. Ad respondendum ad
tertiam. intimetur.


Tal
Relator.


Y
si en la supplicacio se produyran alguns actes dira. Inferantur
producta.


Apres
que esta prouisio ad respondendum ad tertiam, sera passada,
correra terma de deu dies praecisos a cade vna de les parts pera dir,
y allegar, y prouar per tot genero de proues lo que voldran conforma
la Pragmatica, sens altre prouisio del Relador. Y dins los matexos
deu dies, la part que haura suplicat haya de deposar vna terça de
terça del salari, y no deposant; la cause de la tal suplicacio es
deserta, y ell ha de esser condemnat en despeses.


Y
la prouisio sobre la tal suplicacio, hauent la part deposat lo
salari, se ha de fer dins quinze dies apres de la prouisio de
Portetur Processus, y lo proces sera en poder del Relador. Y si la
dita prouisio sera confirmatoria, fer se ha com se seguex.


Reuisio
in luditio contrarij imperij.


Die
t. Visa supplicatione oblata pert. qua supplicat provisionem factam
die t. in fauorem t. contra t. contrario imperio in melius commutari,
visa prouisione a qua fuit supplicatum, visis videndis meritis
processus, attentis, & alias; facto verbo in Regia Audientia,
prouidet in dicta prouisione esse standum, & perseuerandum, pro
vt cum praesenti stat & perseuerat non obstantibus in contrarium
deductis, & dictus t. supplicans soluat expensas postea taxandas.
Et concessa copia intimetur.
Tal Relator.


Y
si sera reuocatoria, dira. Dictam prouisionem in melius commutando.


Tambe
poran supplicar de dita prouisio in forma, que es mudant de Relador:
y fer se ha la supplicacio de la manera seguent.


Supplicatio
in forma.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis, &c.


Quaedam
fuit facta prouisio, referente Magnifico t. in fauorem, &c.
contra, &c. quae est dicto t. laesiua, & praeiuditialis: qui
propterea supplicat dictam prouisionem in melius commutari: &
offert cauere iuxta Pragmaticam. Quae licet &c.


Altissimus
Tal Aduocatus.


La
Decretacio.


Recepta,
&c. Caueat iuxta Pragmaticam, & postea prouidebitur.

Prouisa,
&c.


La
part que suplica ha de prestat caucio per les despefes, ans
que sia admesa la supplicacio, y comesa la causa, conforma la Real
Pragmatica de la qual se fa mensio en la decretacio sobre dita, que
es del Rey en Pere, dade a xxvij. de Agost M ccc. l. xxiij. (1373)
per la qual esta disposat, que de ninguna sentencia donada in
Concilio, seu Cancellaria Regia, se admete suplicacio, sino que
primer lo suplicant preste, y dona caucio que en cas
que subcumbira en la causa de suplicacio, pagara les despeses, y
dañs. Y si fins vuy no se es obseruada la dita forma,
es estat, perque de las sentencias ques donauen per lo
Gouernador, y Lloctinent fins que es vingude la
Audiencia, no suplicauen, sino que apellauen; no tractant les com a
sentencias de Audiencia, ó Concell Real, y
Cancellaria.


Y
prestada la dita caucio, la qual se pot prestar sens prouisio alguna
de Iutge, y rebre per lo Escriua, per cometre la causa se fara la
suplicacio del modo seguent.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis.


Quia
fuit iam cautum, iuxta Pragmaticam, per t. supplicantem, a prouisione
facta referente Magnifico t. Regij Concilij Supplicat propterea
causam supplicationis alicui alij Regij


Concilij
Doctori committi. Quae licet, &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
Decretacio.


Committatur
Magnifico t. qui audiat colligat, & referat; & super
intermedijs, & alijs debite prouideat.


Prouisa
per t. Regentem Cancell.


Tal
Scriba.


Y
quant se aportaran estas suplicacions, pot esser ya prestada
la caucio, puys noy ha necessitat de prouisio de Iutge, y
certificatoria del Scriba com ya es prestada la caucio al marge de
dita suplicacio, dient. Iam fuit praestita cautio, t. Scriba.


Se
fara la decretacio sobredita: perque sino fos prestada, nos podria
cometre la tal suplicacio: sino se fara prouisio, tan solament dient.
Caueat iuxta Pragmaticam, com demunt esta dit.


La
damunt dita suplicacio informa, se ha de interposar dins tres dies
contadors del dia que se haura intimat la prouisio al q voldra
suplicar de ella, y dins deu dies apres de hauer 
suplicat,
y comessa la causa; les parts poran dir, y allegar tot lo que
voldran, ab suplicacions, cedulas sens poder prouar ab actes ni
testimonis: com se haya de iustificar la dita suplicacio ex eisdem
actis. Y lo Iutge, passats los deu dies, y portar que li sia lo
proces, y deposat lo salari: haura de fer la sentencia dins deu dies,
y per aquesta sentencia se ha de deposar terça integra de salari la
qual terça
nila terça de la terça de la suplicacio de
contrari imperi, no diminuexen lo salari de la diffinitiua, y son
partibles.


Y
si la part suplicant, no fara las diligencias degudes, en
deposar lo salari, y fer portar lo proces al Iutge, dins tres dies
apres dels deu, ó que no estigue per la part, la causa de suplicacio
sera deserta: y demanant ho la part, se declarara tal Condemnant al
suplicant en las despeses, com tambe ha de esser condemnat en cas que
la prouisio fos confirmada sino paragues altre cosa a la Real
Audiencia per alguna iusta causa.


La
forma de la sentencia enla dita causa de la suplicacio sera la
seguent.


Admodum
lllustris Domine Locumtenens &c.


Visa
supplicatione oblata per t. qua in effectu supplicat provisionem
factam refferente Magnifico t. contra eum, & infauorem t. in
melius commutari offerendo cauere iuxta Pragmaticam, visa cautione
per dictum t. praestita, visa commissione facta Magnifico t. viso
processu, & signanter prouisione a qua fuit supplicatum, visa
assignatione ad sententiam ad diem praesentem, ad quam ad cautelam
iterum assignat: Sacro sanctis Euangelijs coram sua Illustrissima
Dominatione positis, & illis reuerenter inspectis, facta
relatione per dictum t. & conclusione inde sequuta sua
Illustrissima Dominatio, dictam 
insequendo
conclusionem, pronuntiat, sententiat, & declarat in modum
sequentem.


Attento
quod nihil fuit deductum propter quod dicta prouisio a qua fuit
supplicatum debeat commutari. Propterea, & alias: sua Dominatio,
pronuntiat, sententiat, & declarat bene


fuisse
prouisum male autem ab ea supplicatum, dictum t. supplicantem, in
expensis condemnando, illarum taxatione in posterum reseruata, sed
pro bistractis exequutionem fieri mandat. Vt. Tal.


Si
se declarara la causa deserta dira la sentencia, vt sequitur.


Attento
quod non fuerunt adhibitae diligentiae per dictum t. supplicantem,
circa prosequutionem causae supplicationis. Propterea, & alias:
sua Dominatio pronunciat, sententiat, & declarat dictam
supplicationis causam fuisse, & esse desertam, & vitio
desertionis affectam, dictum t. in expensis condemnando, sed pro
bistractis exequutionem fieri mandat. Vt. Tal.


Si
empero se reuocara la prouisio, los motius seran en la sentencia
conforme se fara la Conclusio, que axi ha de esser en totes
sentencias ques faran ab conclusio de la Audiencia.


Y
en totes les sentencias en les quals haja condemnacio en
despeses, perque lo Relador las puga taxar, se cometra
la texacio, dient apres de la lata, & publicata della, &c.
Fuit


commissa
taxatio expensarum dicto Magnifico Relatori: y sens veure aço, lo
Relador no les tatxe.


(cruz)
Y lo matex orde de supplicar contrario imperio, ó in forma, se
seruara quant se voldra supplicar de qualseuol prouisio
interloquutoria.


Y
de la sentencia ques donara en la causa de supplicacio o sia
confirmada, ó reuocade la prouisio, de la qual se ha supplicat, no
sen pora mes supplicar iuxta la Real Pragmatica de la Audiencia.


Y
sino sera opposade excepcio ad impediendum litis ingressum, ó
opposada, se haura ya fet prouisio sobre ella, y aquella sera passada
en cosa iudicada; si lo reo voldra reconuenir al actor, haya de posar
la reconuencio, dins tres dies. en qualseuol part del proces que les
parts voldran demanar la vna, al altre, quae caueant pro expensis, lo
Iutge prouehyra, que hajen de prestar les causions.


Y
com se hayen a tractar les causes in Regia Audiencia summariament, la
primera resposta que fara lo reo apres de hauerse declarat en les
excepcions demunt dites, ó no posantles; sia aguda per litis
contestatio. Y lo actor haja de articular y prouar en vna, ó moltes
articulacions dins dos mesos, ó manco, conforma a la qualitat
de la cause, segons apparra al Iutge. Lo qual pora acurçar lo dit
temps de dos mesos, no empero prorogarlo per via de remey
ordinari. Los quals dos mesos correguen al dit actor ipso facto, &
iure praecisament y peremptoria sens ministeri de Iutge: sino que lo
actor al principi donats sos Articles, vulla demanar ab cedula que li
sia donada dilacio pera prouarlos: que en tal cas lo Iutge la
proueyra dient. Currat terminus duorum mensum ad probandum, ó menor,
conforme la qualitat de la causa com demunt es dit,


Y
lo reo haura de articular, y prouar dins los matexos
dos mesos, y si volra mes temps, puys los demana
dins dos mesos, se li pora concedir vn mes. Y en aquest cas pora lo


actor
tambe articular, y prouar; lo que no poria fer, si per lo reo no fos
demanada dita dilacio. Y si sera demanat per alguna de las
parts que la altre responga als articles per verbum credit,
vel non credit, se prouehyra. Y si per la primera prouisio no volra
respondre, se demane, y proueyesca que responguen ab pena de
x. lliures: y aquella se execute, lleuade la pena de confes, sino en
renitencia augmentant la pena pecuniaria, executantla al renitent.


Y
donats los articles, si volran ab cedula demanar dilacio pera
prouarlos, que lo Iutge la concedesca; encara que com es dit
no sera necessari, puys lo temps correra Ipso iure, sine ministerio
Iudicis. Sera la cedula desta manera.


Dilationem
ad probandum sibi concedi, iuramenti, & testium receptionem
Scribae causae committendo; & pro testibus recipiendis, de
litteris compulsorijs prouideri postulat pars


haec,
& protestatur. Tal Aduocatus.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
die t. concessa copia. Concedit dilationem duorum mensium ad
probandum, iuramenti, & testium receptionem Scribae causae
committendo, & pro extra vrbem recipiendis, fiant litterae
compulsoriae: & intimetur alteri partia d offerendum
interrogatoria, & testes iurare videndum si voluerit. Et
intimett.


Tal
Relator.


Y
si demanas aquesta dilacio, hauent passat algun temps dels dos mesos:
proueyra lo Iutge. Concedit residuum ad eempus stili Regia
Audientae. En lo demes vt supra.


Y
si les parts no volran tanta dilacio, concordantse totes dos poran
demanar, testes publicari, abans de esser passats los dos mesos que
tindran per prouar: Y lo Iutge attento partium consensu pora
publicarlos, ab aquesta prouisio. Y la cedula dira.


Testes
poblicari petit pars haec, & protastatur, &c.


Lo
Iutge proueyra.


Ad
respondendum ad tertiam.


Tal
Relator


Consentint
ho la altre part respondra.


Contenta
est pars haec, & etiam petit publicari.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
die t. concessa copia. Attento consensu partium, habitis testibus pro
publicatis, tradatur copia partibus, & intimetur. Tal.
Relator.


Y
si voldran les parts, totes dos iuntes demanar ho ab vna cedula diran
de aquesta manera.


Contentantur
partes, & ambae petunt testes publicari, & protestantur, &c.


Tal
Aduocatus. Tal Aduocatus.


Y
lo Iutge fara la matexa prouisio que esta dita.


Y
si donats los articles per la vna part, y laltre voldra donar
interrogatoris, los correguen tres dies, del die quels seran intimats
los articles pera donarlos. Passats aquells no seran admesos, y lo
Iutge proueyra als dits interrogatoris.


Oblata
&c. Interrogentur testes alterius partis super interrogatorijs,
non data eorum copia nec inspectione parti, donec testes sint
publicati. Tal Relator.


E
si les parts, ó alguna de aquelles voldra demanar dilacio vltra
marina; seguiran las Ordinacions de la terra. Declarat empero que la
haya a demanar dins deu dies apres que li comensen a correr dos mesos
pera prouar. Seruant en lo mes auant les dites Ordinacions.


Y
les parts lo que entendran posar, y articular per sa intencio, no ho
han de posar per via de interrogatoris, sino per via de articles, ó
capitols: com los interrogatoris, sols se hajen


de
donar per la vna part, pera que sobre ells sien interrogats los
testimonis de la altre part.


Publicats
los testimonis, axi lo actor com lo reo hajen dilacio de quinze dies
per obiectar aquells, y prouar obiectes; y abonar, y corroborar, y
defendre sos testimonis. los quals


tambe
correguen ipso iure, & facto sens ministeri de Iutge, ni sens
demanar la vna part a la altre assignacio alguna. Passats los quals
quinze dies, los testimonis dels obiectes, abonos, ó corroboracions;
sien agudes ipso facto per publicats, sens ninguna altre prouisio. E
demanant los ne les parts copia, sels ne donara.


Passats
tots los terminis sobre dits correran (corteran) a les parts
quinse dies ipso iure, & facto sens ministeri algu de Iutge per
instruyr, y fornir totalment lo proces: ab actes, y instruments, y de
tota altre manera en fet, y en dret. Exceptat que no poran rebre
testimonis. E passats los dits quinze dies, lo Escriua de la cause
dins tres dies request per la part, o altre delles haje de aportar lo
proces al Relador de la causa, la qual en ser


passat
dit termini, sia aguda per conclusa. E no pugue dit termini dels
quinze dies prorogarse, per mes de altres quinze dies: en vna, o
moltes prorogacions, si fera vist al Iutge. La consciencia del qual
en aço se encarrega.


Y
per fer aportar lo proces al Iutge passat dits terminis, se fara vna
cedula del tenor seguent.


Processum
ad vestram Magnificentiam mandare defferri, & causam expediri,
petit haec parts, & protestatur.


Tal
Aduocatus.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
&c. concessa copia. Portetur Processus, & intimetur.


Y
perque no totes causes se han de fer ab conclusio de la Audiencia per
lo que seria gran impediment, y destorp de la Iusticia: si la causa
sera de cent lliures moneda Barcelonesa,


o
menor, se ha de cometre, Ad decidendum, al matex Relador, y per fer
aço se fara per la part vna supplicacio del tenor seguent.


Admocum
Illustris Domine (Dne, la n casi una ñ) Locumtenens &c.


Causam
inter partes in praesenti processu contentas vertentem centum
librarum, aut minorem centum librarum (si erit minor) Dignetur vestra
Dominatio ad decidendum committi Magnifico t. eius Relatori. Quae
licet &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
decretacio.


Si
centum librarum aut minor est: committatur ad decidendum dicto
Magnifico Relatori, ut supplicatur.


Prouisa
&c.

La
Prouisio.


Recepta
&c. concessa copia. Ad respondendum ad tertiam. Intimetur. Tal
Relator.


Y
passats dits tres dies, se podra demanar que sia aportat lo proces y
asignat a sentencia desta manera.


Admodum
lllustris Domine &c.


Processum
ad vestra Magnificentiam mandare deferri, & ad sententiam
assignari, petit haec pars, & protestatur. Tal Aduocatus.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
die t. concessa copia, portetur processus. Intimetur. Tal Relator.


Y
apres quant lo Iutge haura vist lo proces, y voldra fer sentencia, la
part ab vna cedula demanara.


Ad
sententiam assignari, petit haec pars, & protestatur. Tal
Auocatus.


Y
lo Iutge quant voldra assignar dira.


Oblata
die t. concessa copia. Assignat ad sententiam ad diem t. Et
intimetur. Que sera quant lo Iutge voldra.


Tal.
Relator.


De
prouisio de portetur processus, ad respondendum ad tertiam, ni de
assignacio ad sententiam, nos pora supplicar en la Real Audiencia.



Si
la causa sera mayor de cent lliures fins en docentes Barceloneses, se
cometra la causa ad decidendum a dos, ço es, al Relador: y altre
Doctor, y la suplicacio que la part ha de donar pera demanar ho, sera
desta manera.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Causam
inter partes in praesenti processu contentas vertentem maiorem centum
librarum, minorem vero ducentarum Barchinonensium: dignetur vestra
Dominatio, ad decidendum committere Magnifico t. eius Relatori, &
alicui alij Regij Concilij D. Quae licet &c. Altissimus
Tal. Aduocatus.


La
decretacio.


Si
minor est ducentarum, & major centum librarum, comittatur ad
dicendum Magnifico t. Relatori, & Magnifico t. &c. Prouisa
&c.

La
prouisio dira.


Recepta,
&c. die t. &c. Concessa copia, ad respondendum ad tertiam.
Intimetur.


Tal,
y Tal.


Y
aquesta prouisio firmaran los dos, a qui se cometra ad decidendum: y
tambe la assignacio a sentencia, ab la qual se donara. Les altres
cedulas que se offeriran, firmara lo Relador sol.


Si
sera causa mayor de docentes lliures Barceloneses, se ha de expedir,
y declarar ab conclusio de la Real Audiencia, sens ferne altre intima
de la publicacio, perque les parts açi son presents, ó aquells per
presents: y la suplicacio sera la seguent.



Admodum
lllustris Dominm Locumtenens Generalis &c.


Refferente
Magnifico t. seu refferentibus Magnificis t. & t. si duobus fuit
commissa, fuit lata sententia in fauorem t. quae est dicto t.
praejudicialis. Qui propterea supplicat Dominationi vestrae, quatenus
dignetur dicta sentenciam in melius commutare: & offert cauere
iuxta Pragmaticam. Com esta dit dalt, en les suplicacions ab
interloquutoria. Y la decretacio, y prouisio es la matexa, quae esta
posade en las suplicacions in forma de les
interlocutorias: y se seruara lo matex orde en la caucio.


Y
los termes de la causa de supplicacio seran: si en causa de vint
lliures Barceloneses, o menors, dos mesos precissos, y peremptoris,
los quals correguen sine ministerio Iudicis ipso iure, & facto
dins los quals totes les parts hajen de prouar per tot genero de
proues, y concluyr lo proces. Com essent la causa de tant poca
quátitad, no es raho sien los terminis tan llarchs com
en altres causes de mayor quantitat. Y si dins aquestos dos mesos nos
faran per la part supplicant les diligencias degudes, la causa
sia aguda per deserta.


Si
sera la causa mayor de vint lliures Barceloneses fins en cent,
tinguen les parts tres mesos precisos, y peremptoris: los quals
correguen ipso iure, & facto y sine ministerio Iudicis, dins los
quals totes les parts hajen de prouar per tot genero de proues, y
concluyr lo proces. Y si dins aquestos tres mesos la part suplicant
no fara les diligencias degudes, la causa sia agude
per deserta; y demenantho la part, se declarará deserta. Y si
sera la causa major de cent lliures Barceloneses, de qualseuol
quantitat que sia, tinguen les


parts
sis mesos precisos, y peremptoris; en los quals totes les parts hajen
de prouar per tot genero de proues, y concluyr lo proces: y si dins
aquestos sis mesos la part supplicant no fara les diligencias,
digudas la causa sia agude per deserta: y
demanant ho la part, se declarara deserta. Y totes aquestes causes de
suplicacio, se han de descidir ab conclusio, de la real
Audiencia sens fer commissio al Relador, ad decidendum.


Y
perquant iuxta Pragmaticam Regiam, lata prima sententia in
Regia Audientia, praestita cautione, illius, fieri potest exequutio:
lo qui la voldra demanar prestara la caucio en 
peder
del escriua, q
para praestarla no sera menester ministeri de
Iutge com dalt esta dit, y praestada fara la supplicacio seguent.


Admodum
Illustris Domine Locumteeens &c.


Referente
Magnifico t. fuit prolata sententia in fauorem t. contra (córra) t.
quam cupiens dictus t. ad exequutionem deducere licet ab ea fuerit
supplicatum, cum Regiae sententiae praestita cautione exequutioni
demandetur. Supplicat vestrae Dominationi quatenus dignetur dictam
sententiam ad exequutionem deduci mandare, cum iam praestiterit
cautionem, quam cum paesenti exibet, & producit. Quae
licet, &c.


Altissimus
&c. Tal. Aduocatus.


La
decretacio.


Aliquis
ex Regijs officialibus dictam exequatur sententiam, de consilio
Relatoris, ad cuius Relationem lata fuit.


Prouisa,
&c.

La
prouisio sera.


Recepta,
&c. die t. &c. Conessa copia inserantur producta, & ad
respondendum ad tertiam. Intimetur.


Tal.
Relator.


Y
la execucio la ha de prouehyr lo Relador, a relacio del qual se ha
donada la sentencia, y no lo Iutge de la causa de suplicacio; y axi
se ha de continuar tot lo de la execucio en lo 
matex
proces. Y si la part que haura suplicat no impugnara la caucio,
instant la part que ha obtinguda la sentencia en favor, se pora
proueyr le execucio: y la part per obtenirla, fara vna cedula del
tenor seguent.


Processum
ad vestram Magnificentiam mandari offerri, & attenta cautione
psaestita, quae non fiut impugnata, executionem Regiae sententiae
decerni, postulat haec pars; & protestatur. Tal
Aduocatus


Lo
Iutge proueyra.


Portetur
processus. E fara la prouisio seguent, en lo proces ori ginaL.


Reuisio
executionis.


Die
t. &c. Visa supplicatione oblata per t. qua in effectu supplicat
executionem Regiae sententiae in eius fauorem prolatae decerni,
attenta cautione per eum praestita; visa dicta sentencia, visa dicta
cautione, visis videndis; E si sera facto verbo, dira:


facto
verbo in Regia audientia prouidet, quod fiat exequutio dicte Regiae
sententiae iuxta illius seriem, & tenorem, attenta cautione
praestita per t. quae impugnata non fuit. Et concessa copia
intimetur.


Tal
Relator.


Y
si sera sens contradictio ninguna de les parts, no se ha de pendre
salari algu: si empero sera ab contradictio, sen rebra terça. E si
la caucio se impugnara, se admetran les parts a prouar ab terminis
breus, a arbitre del Relador.


Y
si alguna part no voldra, o no podra tan prest prestar la
caucio, pera fer la executio de la sentencia; y sera dite sentencia
condemnatoria a pagar alguna quantitat, pora demanar


ques
faça la execucio de la sentencia, y que sia deposade la quantitat en
la Taula de la Ciutat, donant aquella per caucio: y en tal cas poran
fer vna suplicacio de la forma 
seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c,


Refferente
Magnifico t. fuit prolata sententia in fauorem t. contra t. quam
intendit dictus t. ad exequutionem deducere, licet ab ea fuerit
supplicatum, cum iuxta Regiam Pracmaticam praestita cautione possint
sententiae ad exequutionem deduci, licet ab eis fuerit suplicatum,
loco cuius dat dictus t. Tabulam Ciuitatis, & contentatur, quod
in 
ea
deponatur quantitas pro executione dictae sententiae exigenda, quae
licet, &ç.


Altissimus,
&c. Tal. Aduocatus.


Y
si per cas deposen la quantitat en la Taula, y prestara caucio lo qui
ha obtes la sentencia: se proueyra que li sia lliurada, atesa la
caucio per ell prestada.


Causes
de Apellations.


Les
causes de Apellacions de Iutges inferiors, ço es del Veguer, Balle,
o altre Iutge, com sien causes que se han de tractar en la Real
Audientia per sola qualitat de esser de Apellations, noy ha
necessitat de suplicar que sien euocades; sino que sien comeses. Pera
cometra les quals, se fara vna suplicatio del tenor seguent;


Admodum
Illustris Domine Locumtenens, &c.


Causam
appellationis interpositae per t. a sententia, seu prouisione, si
sera alguna interlocutoria, lata seu facta per t. in fauorem t.
contra t. Dignetur vestra Dominatio committere alicui ex Doctoribus
Regiae Audientie: & facit fidem de Appellatione vt ecce, Quae
licet, &c..


Altissimus,
&c.


Tal.
Aduocatus,


La
Decretatio.


Constito
de appellatione, Magnificus t. audiat colligat, & refferat, &
super intermediis debite prouideat.


Prouisa
per t. Regentem.


La
prouisio.


Recepta,
&c die t &c. quia constat de Appellatione, quam prouidet
inferi, ad respondendum ad tertiam, & fiat inhibitio. Concessa
copia, intimetur.


Tal.
Relator.


Si
seran apellations dels oficials de fora, la suplicatio, y declaratio
seran de la matexa manera: pero en la prouisio en lloch de, Ad
respondendum ad tertiam posaran. fiant litterae citatoriae, &
inhibitoriae stillatae.


Si
seran causes de Appellations, que eran ja introduydes en la
Gouernacio, y voldran proseguirles en la Real Audiencia, sa
fara suplicatio de la manera seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Causam
appellationis quae vertebatur in Regia Gubernatione inter t. ex vna,
& t. partibus ax altera: dignetur vestra Dominatio, commitere,
continuando eam in Regia Audientia alicui ex Regij Concilij
Doctoribus. Qualicet, &c.


Altissimus,
&c.


Tal,
Aduocatus.


La
decretacio.


Commitatur
Magnifico t. qui audiat, colligat, & Referat, & super
intermediis, & aliis debité prouideat.


Prouisa
per t. Regentem.


La
prouisio sera.


Recepta,
&c. die t. &c. Concessa copia, ad respondendum, ad tertiam,
Intimetur.


Tal.
Relator.


Los
terminis de dites causes de Appellations seran de la manera que esta
dit de sobre en los terminis de les causes de suplications de les
sentencias diffinitiues de la Real Audientia: entenentho de les
causes de Apellacions de les sententies diffinitiues dels Ordinaris:
y segons les quentitats que seran, se hauran de cometre; ad
decidendum, com les causes de la primera instancia.


Les
causes empero de appellations de interloquutorias dels Iutges
Ordinaris: se hajen interposar dins tres dies, y dins quinze dies
hajen de fer totes las diligencias degudes; passats los quals, sia
agude la causa per conclusa: y se haye a declarar en aquella.
E si no se faran les degudes diligencias en la introduccio, y
prosecucio de dita causa, demanant ho la part, se haja de declarar
deserta.

Les
de les sentencias ques donaran en la Real Audiencia de les
causes de appellacions, puys ab dites sentencias no
sien ja tres conformes, se pora suplicar: y en la cause de
suplicacio se guardara lorde, que dalt se ha dit en les altres causes
de suplicacio de diffinitiua.

Si
empero sera apellacio de interloquutoria, confirmada que sia en la
Real Audiencia, no sen podra suplicar.


En
les terces (terçes) instancies, ço es, en causes de
segonas apellacions dels Iutges que tenen les primeras
apellacions que se introduyran en la Real Audiencia, tinguen les
parts vint dies per instruyr lo proces sens ministeri del Iutge, ni
fer assignacions, sino que correguen a les parts ipso iure, &
facto: passats los quals vint dies, sien aguts los testimonis per
publicats, sens altre prouisio de Iutge; y correguen a les parts a
fer tot lo 
que
voldran: y passats aquells sia aguda la causa per conclusa.


Y
perque en moltes sentencias, axi interloquutorias com
diffinitiuas se fa condemnacio en despeses, les quals apres se
han de taxar, per la texacio de elles, se seruara la seguent 
forma,
ço es: que lo que haura
abtinguda la prouisio, ó sentencia,
fare vna cedula estant en terma de poder executar, ço es
passada en cosa judicada, ó confirmada en causa de suplicacio, ó
prestada caucio en son cas.


Expensas
taxari postulat pars hec & sunt sequentes.


Primo
pro salario Iudicis, &c. Tal Aduocatus.


Y
lo Escriua de la Audiencia, mirara les despeses que son processals, y
escripturas, y traura les summes que per ells se deura; y firmar se
ha al peu del memorial, en lo proces,


Lo
Iutge proueyra. Ad respondendum ad tertiam.


Y
apres proueyra que li sia portat lo proces, ab altre cedula que
donara la part; y demanant que li sien taxades les despeses taxara
aquelles en lo modo seguent.


Prouisio
taxationis expensarum.


Die
t. Visa cedula oblata per t. qua petit expensas taxari pro ut in
memoriali, visa prouisione, seu sententia qua fuit t. in expensas
condemnatus, visis videndis, taxat dictas expensas, pro vt in margine
cuiuslibet partita continentur: quae in asseruo summam capiunt t.
librarum, illis prius medio juramento per partem adueratis. Et
concessa copia. Intimetur.


Tal.
Relator.


Y
la execucio de dites despeses taxades, se demanara de la matexa
manera que la execucio de les sentencies, ço es, que fara vna
suplicacio lo qui inste, del tenor seguent.


Admodum
Illustris Domine, Locumtenens Generalis &c.


Quia
expensae in quibus fuit condemnatus in Regia prouisione fuerunt
taxatae, & taxatio transiuit in rem iudicatam: supplicat t.
vestrae Dominationi, quatenus dignetur pro dictis expensis taxatis,
exequutionem decernere, quae licet &c.


Altissimus,
&c.


Tal.
Aduocatus.


La
decretacio, y la prouisio del Iutge sera com es dit, com se demana la
execucio de la sentencia. Y si per ventura de la taxacio de les
despesas sen suplicaua, com sen pot suplicar prestada la
caucio en la forma demuntdita, quant se suplica de les sentencias
per excusar aquelles: ço es, que sia prestada caucio pro
quibuscunque supplicationibus quae postea interponantur, se pot
passar auant, en la execucio.



Hauentse
de fer la actual execucio de la sentencia ja proueyda, si sera hauer
de donar prssessio (possessio) de alguna proprietat a la part
que haura obtenguda la sentencia, anira vn official ab lo Escriua, y
donara possessio de la tal proprietat, que haura obtengut: fent de
tot, sos actes.


Si
empero sera executio, que se haya de fer per pagar alguna quantitat,
de la qual sera estada la condemnacio; anirá algun official, ab lo
Escriua a fer la execucio: la qual faran de aquesta manera. Ques
presentaran a la casa del condemnat, yl requiriran que pague,
perque venen per fer la executio de la sentencia; y no pagant,
encontinent inuentariaran los bens del condemnat, axi mobles com
inmmobles. E si dins los deu dies no pagara, se proceyra a
vendre los mobles: y en cas, que los mobles no bastassen a pagar lo
deute: passats los trenta dies, se proceyra a vendre los immobles.
fins a la quantitat del deuta. Y aquestes execucions se fan
sempre a despeses del condemnat. Y de aquesta manera se lleuara molt
gran dilacio, que se vsa en les execucions, de la manera q abans se
feyen
. que ans de arribar a esser satiffet
lo qui ha obtingut la sentencia, se feya vn altre proces.


Y
los immobles se encantaran per temps de trenta dies, y passats
aquells, se puguem lliurar; segons dispositio de dret. Y quant
lo deute fos poch, a respecte del valor de la proprietat que se haura
de vendre; lo Iutge tandra concideracio en si fara
pagar, fent arrendar la proprietat dels fruyts de aquella al crehedor
per ques faça la execucio a meiñs dañy del debitor.
Inseguint en aço lo que esta disposat per Dret.


Item
per quant es molt ordinaria cauillacio allegar, y
demanar, en les causes ferias, de meses y de varemes
persones q ni tenen que segar, ni veremar, ni se hen ()
de occupar en aço, per les quals, se pert molt temps en dites
causes: o concedintse dites ferias, o altrecantse,
sobre si se han de concedir, ó no De açi auant no puguen allegar,
ni demanar dites feries en les causes que tindran lloch, sino
sols los qui vertaderament, y sens ficcio tindran que segar, y que
veremar demanera que se hajen de occupar. Y si altrement se
allegaran sens poder ho fer, lo qui las tals ferias
allegara, li sia corregut lo temps en la causa com sino se agues
altrecat sobre dites feries.


Item
com no obstant que sia ja ordenat per ordinatio del present Regne,
que los escrivans de les causes no admeten scriptura alguna del
Procurador, sens que face fee de la procura, se veuhen cada
dia abusos fets per los escrivans de dites causes, qui han rebut
moltes escriptures dels que han comparagut en nom de altre, sens
tenir la procura de aquell; é impedexen, que estant la causa moltes
vegades pera determinarse, no pot fer per aquexa falta, que seria en
dany del principal: perque se hauria de declarar nullo tot lo fet en
son nom. Per ço ningú escriva puga pendra
scriptura alguna de qui compar 
peraltra,
que no li faça
fee del poder encontinent: lo qual haja de
continuar en lo proces; altrament que lo tal escriva ha obligat en
totes les despeses, y dany ques seguirá p la
falte de tal
poder. Entenent lo demunt dit, etiam en les causes pendents.


Item
com per cavillacions dels procuradors se diferexen les causes
mes del digut, en gran dany de les pars, y de la bona
administracio de la justicia, lo que prove molt sovint de voler fer
los procuradors offici de Advocats: per ço se proveex, que los
Iutges qui veuran y entendran differir se les causes per dites
cauillacions dels procuradors o p voler fer ells mes del que
toca a son offici, deguen mulctar aquells en pecuniaria pena,
o altrament. Encarregant en aço, la conciencia de dits Iutges.


Per
lo predit empero orde, no se enten perjudicar a las Ordinacions de la
present Ciutat, y Regne, sino en quant contrarien al demunt ordenat;
ans aquelles resten en se forçá, y valor. Ni tempoch
per lo que se es dit, que se puguen evocar causes a la Real
Audiencia, sub praetextu, quia agitur de viribus, &
interpretatione Regiorum Privilegiorum; enten alterarse, ni fer (fér)
perjudici al orde que te la Vniversitat, quant praeten
contrafaccio de Privilegis: com sol se entenga: quant entre parts
sera questio sobre alguns Privilegis, ó en la qual incidesca
interpretacio de ells, y de la força de ells: en lo qual cas, es
qualitat per evocarse la causa a suplicacio de alguna de las parts,
&c.