Sententia, Urbano, Francesch Pays de Sotomajor, Guillem Caselles, Barba Jacobo

Sententia donada per lo reverendissimo Senyor don Francesch Pays de Sotomajor e frare Guillem Caselles del orde de preicadors Maestre en sacra theologia inquisidors ut sequitur contra mossen Urbano de natio italica dexeble de un heretge quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit.

Christi nomine invocato.

Vist per nos don Francesch Pays de Sotomaior e frare Guillem Caselles del orde de preicadors en sacra theologia maestre inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vic Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica creats e deputats e Jacme Fiella en cascun dret doctor dega e canonge de Barcelona e vicari general per lo reverendissimo Senyor bisbe de Barcelona lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable mossen Alfonso de Salaya bacheller en drets promotor fiscal e ministre del Sanct Offici de la inquisitio de la una part agent e mossen Urbano de natio italica natural de la diocesis o ciutat de Florença heretge e apostata famossissim de nostra molt Sancta fe catholica e ley evangelica de la part altra stant e perseverant en sa mala perversa e hereticalerror e opinio segons que per merits del dit proces trobam provat per ses propries confessions. Primerament trobam en dit proces com lo dit Urbano instigat per lo inimich del humanal linatge volent seguir los ministres de aquell e sa via lexant la verdadera creença dels catholichs christians publicament una e moltes vegades ha confessat e atorgat hu quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit fingint tenir e servar la vida apostolica faent abstinenties e dejunis reprovats e damnats per Sancta mare Esglesia diu e afferme esser aquell Deu verdaderomnipotent en trinitat profeta Pare Fill e Sperit-Sanct. E trobam provat en dit proces que lo dit Urbano diu e afferme que lo dit Barba Jacobo es egual ab Jesu-Christ e que axi com Jesus-Christ vengue a dar testimoni del pare axi Barba Jacobo que es pare es vengut a dar testimonio del filloloque es Jesu-Christ allegan la auctoritat de Sent Phelip dient axi “Felipe non credis quod ego in patre et pater in me est” E mes dix “Amodo videbitis filium hominis venientem in regno suo” E dix que aquella auctoritat que diu “Pater peribebit testimonium de me" que se enten de Barba Jacobo lo qual daria testimoni de Jesu-Christ qui es lo fill e mes dix que axi com los jueus no conegueren Jesu-Christ e mort lo conegueren tambe ara ell coneix a Barba Jacobo e altres nol conegueren allegant la auctoritat seguent. “Venit hora in qua omnis qui interficiet vos arbitrabitur se obsequium prestare Deo hec faciendo vobis quia non noverunt Patrem neque me.” E mes dix “Vidi Hierusalem civitatem de celo." E mes dix "yom enten de Barba Jacobo e no lo pot negar algu." E mes diu e afferme que lo modo que ell dit Urbano te en son viure segons la doctrina de Barba Jacobo es lo stat de perfectio e que altre millor ni mes perfetmodo de viure no pot esser e que tots los qui tal regla tinrane observaran aconseguiran lo stat de innocencia. E mes afferme e diu lo dit Urbano que ell no es tengut de prestar obediencia a persona alguna ni al Summo Pontifice salvo en allo que a si mateix per gracia divina li parra que no sia be fet e non en altra manera. E mes dix e afferme en son proces de la propria boca que ell atorgara lo Summo Pontifice tenir les forces e poder que lo glorios Sanct Pere vicari de nostre redemptor. Jesu-Christ ague quant ell veura que sia tornat al ver stament de perfectio lo qual es lo qui te e observa lo sobredit Barba Jacobo. Encara trobam en dit proces com lo dit Urbano temerariament diu e afferme que lo nostre molt sanct pare apostolich ni altres prelats de la Sancta Esglesia no tenen potestat alguna sino serven e tenen la vida e doctrina apostolica pero que vuy en dia tots son plens de peccats e per ço no tenen potestat alguna. Encara dix que cosa alguna que lo papa faça no val res ni te eficacia sino que sia confirmat per lo sobredit Barba Jacobo pero que creu que si lo papa mane a alguna persona que faça alguna bona obra que si la fara se salva en ella encara que lo Papa sia peccador. Mes avant trobam en dit proces e prova per confessio propria del dit Urbano e diu que quantes coses fa lo Papa no valen res ni tenen alguna eficacia (pone effcacia) e valor sino aquelles que per lo dit Barba Jacobo son confirmades dient encara que les coses que fa lo Papa com es dar indulgencias o altres gracies que als homens paren bones Barba Jacobo les confirma per la sua gratia. E quant al poder que nostre Senyor Deu omnipotent dona al Papa Quodcumque ligaveris super terram erit ligatum et in celis que ell ho creu pero que Barba Jacobo es Deu e no vol que les animas peresquen nis damnen. Per ço com a Deu confirma les coses que lo dit Papa fa. Es veritat que axi com hi hague ministres com foren Anna e Cayfas pera matar Jesu-Christ tanbe hi haura Papa e ministres pera matar aquest Barba Jacobo que es lo verdader allegant aquella auctoritat que diu Mundus gaudebit vos autem contristabimini et tristitia vestra revertetur in gaudium. E mes dix que ara en aquest temps sera molt prop la fi del mon e que lo dit Barba Jacobo sera lo pastor verdader unico per lo que diu aquella auctoritat Erit unum Ovile et unus Pastor e que acabat lo temps de aquesta Esglesia sera la fi del mon. E lo dit Barba Jacobo judicara los vius e los morts axi com es Deu verdader en trinitat Pare Fill e Spirit-Sanct. E que axi ho creu ell e que li tolenlo cap mil vegades e nel maten que may li faran creure lo contrari. E instruintlo en les coses de la fe Sancta catholica lo egregi doctor micer Rodrigo del Mercado del Concell de la general inquisitio e persuadint aquell ab moltes paraules de charitat ques volgues appartar de les errors e oppinions que te e ques tornas a la verdadera creença e doctrina de la Sancta Esglesia romana allegantli moltes singulars auctoritats catholicas lo dit Urbano respos e dixli. Ve vovis legis peritis qui tulistis clavem scientiae ipsi non introistis et eos qui introibant prohibuistis. E mes dix lo dit Urbano que la Esglesia romana que huy es finira e acabara son discus (discurs) e apres redundara en poder de Barba Jacobo e sos dexebles porten. Mes diu e afferme lo dit Urbano que axi com nostre Senyor Deu Jesu-Christ prengue carn humana del ventre virginal de la sacratissima Verge Maria axi com es ver fill de Deu axi en aquest temps es vengut en lo mon lo sobredit Barba Jacobo axi com a persona del Pare e ses incarnat encara que ell mateix sia Deu en trinitat. E mes diu lo dit Urbano que la Trinitat qui es Barba Jacobo açi en la terra es aquella mateixa que es en los cels e que nos pus trinitat en Deu sino lo dit Barba Jacobo. Encara trobam que lo dit Urbano afferma e diu Barba Jacobo esser aquell Angel del qual scriu e fa mentio lo Apocalipsi que vinra per la integra reparatio del humanal linatge e a ligar lo diable Satan en lo Abis. Mes avant diu e afferma lo dit Urbano que axi com Jesu-Christ redemptor nostre digue Anteguam Abraam fieret ego sum que axi es de dir del dit Barba Jacobo que axi fonch sempre en esser com Deu. Encara diu e afferma mes que lo dit Barba Jacobo sab totes coses encara que no haia apres scientia alguna e axi se ha a dir de ell com los juheus digueren de Jesu-Christ Iste litteras scit licet non didicerit. Mes trobam en lo dit proces com lo dit Barba Jacobo decebut per lo spirit maligne volent exposar e declarar aquell test de la Sagrada scriptura lo qual Jesu-Christ Salvador nostre dix Ego sum vitis vera et pater meus agricola est que aquell pater es lo sobredit Barba Jacobo lo qual es vengut en lo mon a dar testimoni del fill en forma de pages dient lo dit Barba Jacobo esser stat primer pages ans ques senyalas en la vida que fa e que es de una vila o poblatio prop lo Cramones en la Italia. E dix encara que lo dit Barba Jacobo es tot lo esser de la Esglesia plenissimament e molt temeraria diu e afferma lo dit Urbano que lo dit Barba Jacobo salva los juheus e moros e tots los infeels qui stan spargits per tot lo mon e aquells diu que batege els remet tots los peccats ab una benedictio de burla que diu en aquesta manera In nomine Patris et matris et filii et Spiritus-Sancti et Sancte Trinitatis filioli et filiolae et compatris et comatris et de lo fratre ab la sorore e de lo cosino e de la cosina. Mes diu lo dit Urbano e ab animo molt determinat diu e afferma que lo dit Barba Jacobo apres de alguns dias preicara per temps de tres anys e mig e que apres morralo dit Barba Jacobo degollat en la ciutat de Roma e en aquella hora tremolara lo cel e la terra e a cap de tres dies lo dit Barba Jacobo resuscitara de mort a vida e que apres de sa resurectio diu que veura (venra : vendrá) lo temps de la segona Esglesia e cessara la Esglesia romana e aquelles horas sera lo stament de perfectio e totes les gents portaran lo habit que ell dit Urbano porta e servaran la regla que ell te e serve pero que en aquelles horas nengu sera tengut de dejunar per que no ho hauran necessari pus seran en lo stament de perfectio. E mes diu e afferma lo dit Urbano hereticalment que en los predits lo dit Barba Jacobo administrara e mudara lo sacrament del altar que vuy en tota la Sancta Esglesia celebra e fara e mudara altre sacrament e manera de sacrifici e mes afferma e diu que essent en lo dit temps e stat de perfectio que desobre ha dit les dones concebran de sols abrassarse ab los homens e pariran sens mes ajustament de home de hon lo dit Urbano fa una conclusio e aquella afferma dient que si Adam no hagues peccat les dones hagueren concebut e parit sens ajustament de home. Mes avant trobam en dit proces com lo dit Urbano diu e afferma que lo manament que Adam trenca lo qual nostre Senyor Deu li havia fet que nol tranca per gola ni per menjar del fruyt segons alguns dien pero quel trenca per haver haguda copula carnal ab Eva sa muller. E mes diu que ell dit Urbano te aquest temps per temps de judici e que de quiscun jorn Barba Jacobo judica a tots los qui viuen en lo mon a quiscu segons les obres que fa o bones o malesdamnatissimament e bestial creu diu e afferma ab animo audacissim lo dit Urbano segons per sa confessio en lo predit proces consta que dins breus dies lo dit Barba Jacobo ha de venir a fer lo judici final com a Deu cum potestate magna et majestate e apres sen pujara en los cels ab sa humanitat que te assumpta. E diu que si les persones ignoran e no conexen al sobredit Barba Jacobo e les sues coses meravelloses per que son terrenals e no entenen les coses spirituals applicant aquell dit de nostre redemptor Jesu-Christ dient Si terrena dixero et non creditis quomodo si celestia dixero credetis? Encara diu e afferma lo dit Urbano que ninguna persona a la qual les coses sobredites seran vengudes a noticia nos poden salvar sens la creença de aquelles pero ques poden salvar entre tant que lo dit Barba Jacobo publique aquelles tals. Mes ha dit e affermat ab gran animo lo dit Urbano que tots los qui perseguexen a ell dit Urbano e a tots aquells qui porten aquell habit de sach son en stat e via de perpetual damnatio e pequen mortalment e que son ministres de Antichrist. E les quals errors e opinio hereticals e en altres que per no causar prolixitat se son omeses de continuar aci ha stat e perseverat lo dit Urbano ab animo deliberat per temps de quattre o cinch mesos detengut en los carcers del Sanct Offici de la inquisitio en lo qual temps amonestat per molts famosos homens de scientia axi en sacra theologia mestres com doctors en decrets e en dret civil axi ecclesiastics com seculars de la present ciutat de Barcelona james lo han pogut fer revocar de aquelles en grandissim perill e damnatio de la anima sua. Es veritat que apres alguns dies importunat per alguns qui en sa companyia segons diu eren ab molta apparentia de contricio lexats los habits del ficte apostolat que vuy porta e vestit de altres communes vestidures se representa en la scrivania del secret dels Sanct Offici de la inquisitio e agenollat en terra danant (se encuentra denant, davant, dauant) nos inquisidors o laltre de nosaltres presents los scrivans del dit secret dix aquestes paraules que ell era molt alegre per que nostre Senyor Deu ab sa divina bondat li havia feta gratia que havia coneguda la veritat e creu be e verdaderament tots los articles de la Sancta fe catholica contenguts en lo Credo in Deum pero que per los grans errors que ell ha tenguts e servats segons desobre es specificat dix que sempre plorarie de cor e cordialment e que tots temps plorara fins a la fi de la vida sua. E mes dix stant agenollat e les mans junctes que no volia demanar misericordia perque no era digne de demanar aquella ni de obtenirla pero que demanava penitentia e que li fos donada perque conexia ell haver granment peccat contra nostre Senyor Deu Jesu-Christ qui per rembre lo humanal linatge mori en creu. E dites les dites paraules fou manat tornar al carcer pensant que staria e perseveraria en sa confessio. E apres passats dotze o quinze dies lo dit Urbano lansades apart les vestidures que ensemps ab la conversio havia preses vestis les robes e habit que de primer stant en los errors predits portava e torna pus esforçadament a creure e affermar ab maior animo los errors que en la present sententia son specificats. E vist tot lo sobredit proces e totes les altres coses que veure e considerar se devian oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a maior cautela los assignam als presents dia e loch e ora haguda nostra delliberatio e madur consell ab persones de scientia e molta conscientia tenint nostre senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de nostra pensa del qual tots los justs e drets judicis proceexen trobam que devem pronunciar e sentenciar e declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia diffinitiva pronunciam sententiam e declaram lo dit Urbano prevere esser heretge e apostata de nostra Sancta fe catholica heresiarca dompmatista per la qual causa e raho del temps que commette los dits crims de heretgia e apostasia haver stat e esser de present de excommunicatio maior e anathema illaquat e ligat e que devem declarar segons que ab tenor de la dita nostra diffinitiva sententia declaram tots los bens de aquell del temps que los dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra haver stats e esser de present confiscats. E mes avant ab nostra present sententia e ab dit consell privam e per privat denunciam frayre Urbano de totes dignitats e benificis ecclesiastics e officis publics e de tots e qualsevol honors el liuram el donam a son ordinari perque aquell depose e degrade de tots ordens e graus ecclesiastics en la forma de dret statuida e ordenada.

Et incontinenti lecta et publicata per me Joannem Meya notarium et scribam officii Sanctae inquisitionis in secretis predicta sententia usque in hunc presentem passum et locum eo instanti supradictus frater Urbanus hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et ministros Sanctae inquisitionis ad alium pulpitum sive sugestum constructum eo modo in dicta Regia platea Barcinonae in quo personaliter residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo pater dominus Guillelmus Dei et apostolicae Sedis gratia episcopus Hypponensis indutus constitutus et ornatus vestibus et insigniis pontificalibus cum multis in dignitate positis canonicis presbyteris Sedis Barcinonae associatus dictoque Urbano flexis genibus coram dicto reverendo domino episcopo Hiponensi constituto prefatus reverendus dominus presul presente me supradicto Joanne Meya notario et scriba officii Santae inquisitionis testiumque infrascriptorum processit ad suam in scriptis proferendam depositionis et degradationis sententiam contra dictum

Urbanum presbyterum eamque tulit et illum per me prefatum notarium legi et publicari alta et intelligibili voce mandavit in hunc qui sequitur modum.

En nom del Pare e del fill e del Sanct-Spirit amen. Per quant a nos Guilem Serra (1: Aquest Guillem Serra era frare del orde de Sanct Francesch e volgue esser bisbe de Hyppona) per la gratia de Deu e de la Sancta fe apostolica bisbe de Hyppona consta per la sententia denant nos donada e promulgada per los reverends pares inquisidors de la heretica pravitat contra tu Urbano prevere e consta tu esser caygut en crim de heretgia e apostasia e esser heretge heresiarcha dompmatista e greument haver delinquit contra nostra sancta fe catholica e haver comes crim no solament gran mas encara molt damnable e danyos e en tanta manera greu e enorme que del dit crim per tu perpetrat no sols la divina Maiestat es offesa mes encara tota o la maior part de la congregatio dels feels christians ne es commoguda e scandalizada per la qual tu est fet indigne de tot offici e honra ecclesiastica. Per tant nos dit Guillem Serra bisbe predit per la auctoritat de Deu omnipotent Pare fill e Sanct-Spirit e per la auctoritat a nos comesa per lo molt Illustre e (doble e) Reverendissimo Senyor don Henrique bisbe de Barcelona de la qual en aço usam privam a tu dit Urbano de tot offici e benefici ecclesiastich perpetualment per aquesta nostra sententia en aquests scrits et deposam de dits officis e beneficis ecclesiastichs e axi pronunciam realment e actual e de fet segons la dispositio dels sagrats canones tu dit Urbano deure esser deposat e degradat.

Lata et publicata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum dominum episcopum Hypponensem et seu de mandato suae reverendae dominationis lecta per me Joannem Meya notarium et scribam supra nominatum die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septimo presente dicto Urbano apostata heresiarcha ac dompmatista condemnato presentibus ad predicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialibus reverendissimi domini Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet JauneFerrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicina magistro Michaele Falco locumtenenti algutzirii Sancte inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.

Qua quidem sententia sicut premititur lata et promulgata incontinenti praefatus reverendus dominus Episcopus Hypponensis presente me dicto Joanne Meya notario et testibus supra scriptis degradavit actualiter dictum Urbanum heresiarcham condemnatum in forma juris ab ordinibus per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus presbyteratus usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo sic degradato fuit ab illo ablatus habitus clericalis quem deferebat et indutus habitu et vestibus laycalibus seu suo proprio vestimento saqui sive de sacho per dictum reverendum dominum Episcopum et sic indutus dictis vestibus et desuper veste linea crocei coloris flammis igneis depicta et mitra in capite ipsius apposita fuit reductus in ingestu de quo exierat per ipsos ministros officii Sanctae inquisitionis.

His itaque gestis et peractis incontinenti de mandato dictorum reverendorum dominorum inquisitorum et vicarii generalis ego dictus Joannes Meya notarius et Scriba supra nominatus continuavi et legi partem et conclusionem dictae sententiae que est tenoris sequentis.

E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit Urbano heretge apostata domatista excomunicat privat degradat e despullat de tots officis e beneficis ordens privilegis e honors dessus dits puga ni dega fer sino desemparar e remettre aquell a la justitia e braç secular per tant ab la present sententia remettem e relaxam lo dit Urbano apostata heresiarcha dessus dit al magnifich mossen Guerau Dusay cavaller regent la vegueria de Barcelona de Golada
(+ Igualada, Egualada, Agualada) de Valles de Moya e de Moyanes per lo Rey nostre Senyor. Al qual requerim tant quant de dret devem e podem e no en altra manera que rebe lo dit Urbano per nos desemparat e remes a son for e juhi el pregam se haja be ab ell ab tota clemencia e pietat e moder (antes, 3 veces, modere) la pena en vers (también se encuentra envers y deves) lo dit Urbano e axi ley relaxam citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axi ho pronunciam declaram e sententiam per aquesta nostra diffinitiva sentencia en aquests scrits e per ells.

- Franciscus Pays de Sotomayor.

Lata fuit preinserta sententia per supradictos reverendos dominos inquisitores et Vicarium Generalem et seu de mandato suarum reverendarum paternitatum lecta et publicata alta et intelligibili voce in platea (plaza, plaça, plassa) vulgo dicta del Rey civitatis Barcinonae per me Joannem Meya notarium et in secretis officii Sanctae inquisitionis scribam die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millessimo (pone millesi - salta linea - simo) quingentesimo septimo presente et audiente prefato Urbano heretico condemnato degradato praesentibusque ad praedicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialique reverendissimi Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet Joanne Ferrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicinae magistro Michaele Falco locumtenente algutzirii Sanctae inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.

Sententia contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda de la Seu de Leyda

Sententia contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda(pavordre) de la Seu de Leyda natural del Archabisbat de Tarragona.

Jesus Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu Christ e de la humil Verge Maria digne mare sua benignement invocats.

Vist per nos don Pere per la gracia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona frare Enguera en sacra theologia mestre del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor etc. per la mateixa Sancta Seu apostolica inquisidors de la heretica e apostatica pravitat dats creats e deputats en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna e lo dit reverend mestre Enguera vicari general en los actes de la Sancta inquisitio per lo reverendissimo Senyor don Gonçalbo Ferrandez de Heredia Archabisbe de Tarragona be e diligentment examinat lo proces criminal devant nos e en nostre consistori ventilat e actitat entre lo venerable promotor e procurador fiscal del Sanct Offici de la inquisicio de una part agent e denuntiant e mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda de la Seu de Leyda natural del archabisbat de Tarragona convers e del linatge de jueus devallant de la part altra defenent en e sobre la petitio e demanda e accusatio devant nos per lo dit procurador fiscal contra lo dit mossen Dalmau de Tolosa donada e intentada en la qual diu e allega que dit mossen Dalmau de Tolosa es fill de pare e mare conversos e per semblant de linatge de jueus devallant e la dita sa mare nomenada Isabel de Tolosa per heretica fugitiva per los reverends olim inquisidors condemnada e que moltes e diverses vegades en los dies dels digmenges y festes manades per Sancta mare Esglesia lo dit Dalmau de Tolosa faea faena ingerint e posantse a fer algunes obres servils les quals als catholics christians son prohibides de fer en dits dies de festes e digmenges manades e que moltes e diverses vegades per la devotio e creença que tenia a la ley de Moyses ha servat e tengut los dissaptes solemnizant aquells a la forma e modo judaica comensant lo divenres en la nit lexant se de negociar e tractar mudantse les camises e robes per honrar e festivar los dits dies dels dissaptes. Mes que ha servades festes e solemnizades moltes paschas e festes dels jueus en special la pascha dels jueus quis diu del pa alis menjant en aquell lo dit Dalmau de Tolosa ensemps ab altres persones en companya sua tots los vuyt jorns que duraba dita festa de pascha pa alis e altres viandes que los jueus en les tals festes e paschas acostumen manjar. Item que moltes e diverses vegades per la devotio gran que a la dita ley de Moyses tenia dit Dalmau de Tolosa ha fets e dejunats los dejunis judaychs en companya daltres persones per heretges condemnades en special lo gran dejuni ques diu de Quipur (Equipur anteriormente) quis fa en lo mes de setembre a la forma judaica no menjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles stants ab los peus descalçes e ans de sopar lo dit Dalmau de Tolosa e los altres exien en part que podien veure lo cel e se agenollaven ab los genols (aún se encuentran muchas palabras con una sola l, genolls, legir, libre, etc) mesos en terra e faen tots la oratio maldant e faent altres coses e cerimonies judaiques e apres tots anaven a sopar apres que eran exits de les steles e que lo dit Dalmau de Tolosa demanava perdo a les persones que en sa companya aquelles hores ab ell en dites cerimonies eran. E apres totes sopaven de les viandes judaiques que staven apparellades. Item que tenint lo dit Dalmau de Tolosa creença e gran devotio en la ley de Moyses portava en si e en sa persona una nomina scrita en hebraichfeta a forma de un rotol creent que portant aquella no podia haver nenguna adversitat e moltes altres scriptures judaiques diu que portava ab si per la devotio que a la ley de Moyses tenia. Item que moltes e diverses vegades per guardar e observar los preceptes e manaments de la ley de Moyses dit Dalmau Tolosa manjava gallines e altres volateries e altra carn degollades per mans de jueus a la forma e modo judaica e que no manjava carn salada de porch ni conills ni altres animals del pel agut ni peix sens scata prohibides menjar per la ley dels jueus e que si alguna volateria manjava volia que fos degollada al modo judaich e que sempre fossen sublimades ab aygua e ab sal e oli e no ab sagi ni carn salada. Item que por la observança de la ley de Moyses e devotio que lo dit Dalmau de Tolosa a aquella tenia faea netejar e purgar la carn del greix e levar la vertoleta de la cuxa e mes que moltes e diverses vegades ha fetes e servades moltes e diverses serimonies e ritus de la ley de Moyses e ha dites moltes paraules hereticals contra nostra sancta fe catholica christiana segons que mes largament de dites coses consta e se monstra en la dita demanda e accusatio contra dit Dalmau de Tolosa per lo dit promotor fiscal donada e intentada a la qual nos referim per les quals coses lo dit procurador fiscal demana e requiri per los reverends olim inquisidors esser pronunciat e declarat dit Dalmau Tolosa haver insidit e encorregut sententia de excomunicatio e esser heretge e apostata de nostra Sancta fe catholica e per tal haverse de condemnar e liurar al brase justicia secular. Vistes per nos les respostes per lo dit Dalmau Tolosa fetes e donades a la demanda sobredita contra ell donada e articles en aquella contenguts e la assignatio e termini al sobre dit procurador de la fe a probar donats e assignats. Vists encara los terminis e dilations al dit Dalmau de Tolosa e als defensors e advocats de aquell en gran numero donades e a contra e assignades. Vist que en dit proces trobam per dits e depositions de testimonis que lo dit Dalmau de Tolosa ensemps ab Na Isabel de Tolosa mare sua e Gabriel de Tolosa e Lois de Tolosa sos germans Blanquina muller del dit Lois de Tolosa e Aldonça muller del dit Gabriel de Tolosa cunyades sues filles den Gabriel March de la vila de Falset e una dona vella avia dels dits Gabriel e Dalmau de Tolosa tots per heretges condemnats junctament ab dit Dalmau delat faen e servaven e solemnizaven la pascha sobredita dels jueus en la forma ques segueix ço es que faen purgar lo forment que havia de servir per al pa de la dita pascha molt netament en casa del dit Gabriel de Tolosa en la ciutat de Tarragona e apres venia un jueu quis faea parent de les dites Toloses nomenat lo jueu de la parra portantsen lo dit forment a la juhiria (judería) e apres la muller del dit jueu lo pastava e quant lo havia pastat lo dit juheu de la parra lo portava a la casa del dit Gabriel de Tolosa hon dita pascha judaica se celebrava faent coques alises e les donava a la vella mare dels sobredits Tholoses lo qual pa alis los faea piquar ab un morter e lo faen coure ab species de salses e ous en una caçola nova e compraven totes les aynes noves que eran menester per la casa de les quals servien en tot lo temps que durava la dita pascha e aquellos sobredites dones les se rantaven e no permettien que nenguna serventa les netejas e apres que era acabada la dita pascha la qual durava huyt jorns astojavenles dites aynes e no servien mes e en tot aquest temps lo dit Dalmau de Tolosa e tots los sobredits manjaven del dit pa alis e que per cobrir e dissimular si algu venia a casa per cas no veessen que no manjaven del dit pa alis de la pascha posaven en dita taula pa levat pero que no manjaven de aquell e per mes cobrir e dissimular los dits Dalmau Lois e Gabriel Tolosa algunes vegades tenint les mans de baix los capussos les trayen per lo cap del dit capus e axi manjaven dit pa e que en dits dies de la pascha manjaven gallines degollades e carn de la carneceria dels jueus e algunes persones converses ço es la viuda Alexandria e En Gabriel March per heretges condemnats e altres conversos en dits dies de la pascha judaica venian a visitar a la casa del dit Gabriel Tolosa e en dita pascha se reposaven los quals tanbe manjaven del dit pa alis e de les dites viandes que eran apparellades en la dita casa e tots guardaven la dita pascha judaica axi com los jueus mateixos tant com podian. E mes trobam que en lo temps de les figues e dels rayms los sobredits En Dalmau de Tolosa ensemps ab dita Isabel de Tolosa mare sua Gabriel Tolosa Lois Tolosa germans del dit Dalmau e les mullers de aquells faen un dejuni dels jueus que no menjaven de tot lo dia fins al vespre vistes les steles e una hora ans de sopar poch mes o menys lo dit Dalmau de Tolosa en la casa del dit Gabriel Tolosa ensemps ab Na Isabel mare sua e Lois Tolosa e Gabriel Tolosa germans e Blanquina muller del dit Lois Aldonsa muller del dit Gabriel exien en un cel ubert a peus descalsos genolls mesos en terra ben tancades les portes se agenollaven en terra e faen oratio al cel e apres feta dita oratio se anaven a sopar. Es veritat que en totes les vegades que los sobrenomenats faen e servaven dites cerimonies e juyateries no si trobave lo dit Dalmau de Tolosa per algunes vegades e per que era home de negocis e anava daça e della pero les vegades que lo dit Dalmau de Tolosa si trobava axi observava e solemnizava com tots los altres sobrenomenats per que tots staven e havitaven en una casa. E mes trobam per dits testimonis que lo dit Dalmau Tolosa per observatio de la ley de Moyses e la devotio que tenia als ritsdels jueus tenia e servava los dies dels dissaptes en lo modo e forma judaiques stantse de negociar e contractar en aquells mudantse camises netes e robes millors que los altres dies dintra setmana començant ja lo divenres en la vesprada per honor dels dits dissaptes fins al dissapte al vespre ami e viandes apparellades lo divendres per al dissapte e altres coses a la forma judaica. Encara trobam per merits del dit proces e depositions de testimonis que los dits Dalmau de Tolosa feu e dejunava un dejuni ques diu dels jueus qui ve en lo temps dels rayms e figues de Burgiçot en lo temps quen Lois de Tolosa ab sa muller e sa mare Isabel de Tolosa stigueren en Barçelona be dos anys en lo carrer Ample en un canto prop casa de un Benet convers nomenat o Franci o Pere Venes lo qual tenia logada a una cambra que sta prop lo manjador de la dita casa un dia del dit temps dels rayms e figues de Burgiçot lo dit Dalmau de Tolosa son germa e Blanquina muller del dit En Lois en Gabriel mare dels dits En Lois e Dalmau de Tolosa tots faeren un dejuni de jueus que no menjaven de tot lo dia fins al vespre que foren exides les steles e tots los sobredits tancats en dita cambra del manjador hon dits Lois Tolosa e sa muller acostumaven dormir dejunaren e soparen de peix e gallines e de la manera que desobre es dit lo dit Dalmau de Tolosa faea e solemnizava ab los sobrenomenats lo dit dejuni judaich en la ciutat de Barcelona. E mes trobam per merits del dit proces que lo dit Dalmau Tolosa per la gran devotio que tenia a la ley de Moyses e cerimonies e ritus de aquella festivava e honrava moltes festes de jueus en lo temps que venien entre lany ab grans robes bones e honrades mes que en altres dies anant en horts jardins e convits e deports ab los dits Gabriel e Lois Toloses tots e mullers de aquells e Na Isabel Tolosa mare sua e la viuda Alexandria e los dits Gabriel March heretges condemnats e altres conversos de la ciutat de Tarragona tots per honra e devotio de la ley de Moyses axi com los jueus acostumaven e practicaven. Mes que lo dit Dalmau de Tolosa per la devotio que a la dita ley tenia faea purgar e purgava lo carn que havia de manjar del greix e tambe faea obrir e obria la cuxa del molto e levaven la glanoleta(vertoleta) segons era pratica e costuma dels juheus. E mes trobam que lo dit Dalmau de Tolosa portava ab si una nomina scrita en ebraich en pergami en forma de rotol (mezuzá) pensant e tenint cregut que puix portava la dita devotio e altres christians hebraica no li podia venir cosa alguna que li fos adversa ni mala.E mes trobam que lo dit Dalmau de Tolosa que tenint poca devotio e creença en la ley evangelica no creent en lo sagrament de Sancta mare Esglesia essent ell excomunicat entrava moltes e diverses vegades en les esglesies mentre que los officis divinals se celebraven e assistia en aquells no tement ne faent cas de la dita excomunicatio e censures ecclesiastiques. E mes trobam en dit proces que lo dit Dalmau de Tolosa per observança de la ley Mosaycae devotio que en aquella tenia no menjava carn salada de porch per que era prohibit e vedat en la ley dels jueus. E mes avant trobam que per confessio del dit Dalmau de Tolosa se prova que com essent ell de edat de infantesa com la sobredita Na Isabel mare sua e Na Isabel Barona heretges condemnats (condemnades) essent la dita Isabel Tolosa en pensa en dies e dejunaven alguns dies entre setmana dit Dalmau de Tolosa li deya “ma mare perque voleu tant dejunar que vos matau a vos matexa" e que alguna vegada los deya a sa infantesa “yo ho dire al Bisbe per que vos castiga” pero ell ho faea per cerimonia judaica o no que Deu e ells ho saben. Finalment se prova be e lealment per depositio y relatio de molts testimonis com lo dit Dalmau de Tolosa es circuncis e retallat al modo e forma judaica (N. E. También Jesús fue circuncidado y tiene su fiesta en esa fecha) per hon clarament se monstra la descendentia sua esser de linatge de jueus e la devotio e ley que en aquella tenia e moltes altres coses ha fetes e perpetrades lo dit Dalmau Tolosa contra nostra Sancta fe catholica segons que largament se monstre en lo dit proces al qual en tot e per tot nos referim. Vistes finalment totes les altres coses en dit proces contengudes e totes les altres que veure e consyderar se podien oides totes les parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita causa e assignar a sentencia segons que a major cautela los assignam als presents loch e hora haguda nostra deliberatio a nostre medur (madur) consell ab persones de molta scientia e bona conscientia nostre Senyor Deu Jesu Crist tenint devant los ulls de la nostra pensa del qual tots los justs e vertaders juys procehexen trobam que devem sententiar e declarar axi com ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Dalmau de Tolosa esser transfferit transpassat al rits e cerimonies dels jueus e de la ley de Moyses e esser vertader heretge e apostatich de la nostra sancta fe e ley christiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia haver stat e esser de present en sententia de excomunicatio major e anathema ligat e laqueat e que devem declarar segons que ab la tenor de la dita present nostra sententia declaram tots los bens de aquell del temps que los dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra esser stat e esser de present confiscats ço es la una part al reverend Bisbe ordinari a qui es subdit com aquell a qui de dret se pertanga la segona a la Esglesia o Esglesies ques diu lo dit Dalmau de Tolosa es stat beneficiat e la terça part a la cambra del fisch del Rey nostre Senyor per los treballs e despeses que en la prosecutio de la causa e proces contra ell actitat se son fets. E mes ab la present nostra sententia a dit consell privam e per privat denunciam lo dit Dalmau de Tolosa de totes les dignitats e beneficis ecclesiastichs e officis publics e de totes e qualsevol honors es e liuram e donam a son ordinari perque aquell deposa e degradua de tots los ordens e graus ecclesiastichs en la forma de dret statuida e ordenada.

Et incontinenti lecta et publicata per me dictum notarium supradicta sententia usque in hujusmodi passum et locum predictus Dalmatius de Tolosa hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et ministros Sanctae inquisitionis ad aliud pulpitum sibi subjectum et constructum eodem modo in dicta Regia platea barchinonensi in qua personaliter residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo pater et dominus dominus Guillelmus Dei et apostolicae sedis episcopus Hypponensis indutus et ornatus vestibus et insigniis pontificalibus cum multis ex dignitatibus canonicis et presbyteris sedis Barcinonae denique Dalmatio de Tolosa coram dicto reverendo Episcopo Hypponensi presente me Joanne Maya notario et scriba dicti secreti Sanctae inquisitionis predicto testibusque infrascriptis processit ad preferendam depositionis et degraduationis sententiam eaque tulit et promulgavit et illam per me prefatum Joannem Maya notarium et Sanctae inquisitionis scribam legi et publicari alta et intelligibili voce mandavit in hunc qui sequitur modum.
En nom del Pare del Fill e del Sanct-Spirit Amen. Per quant a nos Guillem Serra per la gratia de Deu e de la Sancta Sede Apostolica bisbe de Hyppona consta per la sententia denant nos donada e promulgada per los reverends pares inquisidors de la heretica pravitat contra tu Dalmau de Tolosa canonge e preborda de Leyda habitant en la ciutat de Barcelona tu esser caygut en crim de heretgia e apostasia esser heretge e haver gravament delinquit contra nostra Sancta fe catholica e haver comes crim no solamen grave mes encara molt damnable e danyos en tanta manera grave e enorme que del dit crim per tu perpetrat no soles la divina majestat has offes mas encara tota la maior part de la congregatio dels feels christians specialment en aquests regnes e senyories de Hespanya ses commoguda e scandalizada per la qual test fet indigne de tot offici e benefici ecclesiastich per tant nos dit Guillem Serra bisbe predit per la auctoritat a nos comesa per lo reverend senyor don Pere bisbe de Barcelona de la qual en aço usant privam a tu dit Dalmau de Tolosa de tot offici e benefici ecclesiastich perpetualment per aquesta nostra sententia en aquests scrits e te deposam de dits officis e beneficis ecclesiastichs e pronunciam real e actualment e de fet segons la depositio de les sagrades canones tu dit Dalmau de Tolosa deure esser deposat e degraduat.
- Lata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum Guillelmum Serra episcopum Hypponensem et lecta alta et intelligibili voce et mandato suae reverendae dominationis per me Joannem Maya notarium et scribam supra nominatum die veneris decima septima mensis januarii anno predicto M quingentesimo quinto presente prefato Dalmatio de Tolosa heretico condemnato presentibus ibidem videntibus et audientibus magnificis viris dominis Jacobo de Fiella decretorum doctore canonico et decano sedis Barcinonensis Lodovico Despla archidiacono Antonio Codo Bartholomeo de Salavert canonicis sedis Barcinonensis Petro Joanne Ferrario Petro Antonio Falco in civitate Barcinonae domiciliatis Joanne Gonçalvo residente cum domino Castri et loci Dalcarras (castell y lloc de Alcarrás, Alcarraç) Alvaro de Montoya Dalmatio Çarriera domicellis Joanne Martialis decretorum doctore Petro de Ledesma et Petro Sancti Stephani nunciis officii Sancte inquisitionis et aliis pluribus prioribus abbatibus presbyteris et clericis religiosis atque secularibus personis in multitudine grandi et me jam dicto Joanne Maya notario memorato et Scriba officii Sanctae inquisitionis Barcinonae. Qua quidem sententia lata et promulgata incontinenti prefatus reverendus dominus episcopus presente me dicto Joanne Maya notario et testibus subscriptis degraduavit actualiter dictum Dalmatium de Tolosa hereticum condemnatum in forma juris ab ordinibus per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus presbyteratus usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo siquidem degradato fuit ab illo ablatus habitus clericalis qui cum illo deferebat et indutus vestibus laicalibus et desuper induta linea veste crocei coloris flamnis igneis depicta et mittra in capite ipsius apposita fuit reductus in sui gestum a quo exiverat per dictos ministros Sanctae inquisitionis. His itaque gestis et peractis incontinenti de mandato dictorum reverendorum dominorum episcopi et inquisitorum et Vicarii generalis ego dictus Joannes Maya notarius et Scriba supra nominatus continuavi et legi partem ex confessione dictae sententiae que est tenoris sequentis.

- E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit Dalmau Tolosa heretge apostata de nostra Sancta fe catholica christiana excomunicat privat e degradat e despullat de tots officis e beneficis ordens privilegis e honors dessus dites puixa ne dega fer sino desemparar e remettre aquell a la justitia e bras secular. Per tant ab tenor de la present nostra difinitiva sententia remettem e relaxam lo dit Dalmau Tolosa heretge e apostata dessus dit al magnifich e egregi misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor la Real cancellaria per lo rey nostre Senyor en lo present Principat de Catalunya regent qui açi es present lo qual requerim tant quant de dret degua e podem e no en altra manera que reba lo dit Dalmau de Tolosa per nos desemparat e remes a son for e juy el pregam se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers lo dit Dalmau de Tolosa citra mort effusio de sanch e mutilatio de membres. E axi ho pronuntiam sententiam e declaram ab aquesta nostra diffinitiva sententia en aquests scrits e per ells. - P. Episcopus Barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor et vicarius reverendissimi domini archiepiscopi Terraconensis - F. Pay (Pays anteriormente) de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit praeinserta sententia per dictos reverendos dominos episcopum Barcinonensem fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores hereticae pravitatis dictum reverendum magistrum Joannem Enguera pro reverendissimo domino archiepiscopo Tarraconensi in actibus Sanctae inquisitionis vicarium generalem et de ipsorum mandato alta et intelligibili (la última i es una t en el texto) voce lecta et publicata in dicta regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Maya apostolica Regia auctoritatibus (pone atctoritatibus) notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris Sancti Antonii intitulata decima septima mensis januarii (17 de enero, San Antonio, Antón, Antoni) anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto praesentibus Joanne Jacon procuratore fiscali ex una et Dalmatio de Tolosa partibus ex altera presentibus etiam pro testibus vocatis atque assumptis magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis Barcinonensis Lodovico Despla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo similiter canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Antonio Falco Petro Joanne Ferrarii Petro Durall militibus in civitate Barchinonae domiciliatis Joanne Gonçales de Resende (Resente más arriba) milite domino loci Dalcarras vicarie Ilerdensiset pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discreto Bernardo Texidor presbytero Joanne Palomeres Guillelmo Laurador et me Joanne Maya notariis et dicti officii Sancte inquisicionis scribis et pluribus aliis tam masculis quam feminis in multitudine copiosa.

(Continúa con la sentencia contra Na Blanquina Casafranca)

enero, febrero, 1465

1.° DE ENERO. (1465)

Honorable
senyer. Per altra que havem scrit e si per aquella fet nou haureu vos
tornam a dir per aquesta que de les peccunies de les generalitats de
aquexa
taula doneu e pagueu al egregi comte de Prades o a qui ell
volra trenta florins dor per ell convertidors en salaris de correus
spies e scoltes a salvament de la gent darmes de sa companya e a
ofensio dels enemichs. Del qual cobrareu apocha o cautela. E meteu
los en vostre compte. E açous dehim e manam façau axi no
contrastant qualsevol seguretat per vos prestada de respondre al
general collector. La qual en quant tocha los dits XXX florins soltam
e conmutam. Com aço sie vist redundar a major necessitat e utilitat
de les generalitats ço que per nos potissimament fa attendre. Dada
en Terragona lo primer dia de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Al honorable lo collidor de les generalitats en la
vila de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Honorable senyer. Per dues altres vos havem scrit que no
contrastant qualsevol seguretat per vos prestada de respondre an Joan
Berenguer Thora general receptor donasseu e paguasseu al egregi comte
de Prades trenta florins dor per lo dit comte convertidors en salaris
de correus scoltes e spies segons en les letres haureu vist. E per
quant los dits XXX florins no abasten a tot lo necessari per la dita
despesa vos dehim e manam per la present que ultra los dits XXX
florins doneu e pagueu al dit senyor comte de Prades setanta florins
dor axi que per tot sien cent florins dor e cobran dell apocha de
rebuda. Aço feu ens manam façau no contrastant la dita seguretat
per vos prestada de respondre al dit En Thora. La qual en aço vos
soltam e conmutam per la facultat e potestat que en nos es. Per que
nous hi detingau en res. Car donarieu als afers e servici del senyor
Rey molt destorb. E per tant vos tornam dir noy haja falla
denguna. Dada en Terragona a III de janer any MCCCCLXV. Si en
aço vos detenieu gens haurieu a altri proveir del ofici. Car sabeu
que a la persona havent de nos comissio haveu prestada la seguretat e
axi no es dupte no la puxau soltar e conmutar. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honorable lo collector de les generalitats en la vila de Tarregua.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

5 DE
ENERO.

Honorable senyer. Apres les altres letres que ab la
present rebreu ço es una vostra e dues per als cartoxans les quals
han trigat alguns dies per falta de portador havem rebuda vostra
letra ab la qual nos dehiu com los homens de Mora (de´Ebre;
de Ebro) e de Carcia (García, Garcia) se havien
mes al cap de no pagar. E mes nos dehiu tot lo que vos hi haveu fet.
A queus responem que no hi podeu haver tant fet com es necessari e
com plaura al senyor comte per quant aquexes peccunies han a servir a
son sou axi pensau si amara mes que la cosa vaja lesta que
embaraçada. Si vos vehieu les letres com venen spesses per esserli
tramesos diners veurieu la cuyta e necessitat que hi es. Hajau per
cert que ell trametra en bon viatge lo missatger que anat hi es.
Resta vos no flixeu en res e havem per bona la provisio que haveu
feta en los molins. E si algun moliner hi haura inobedient lo deveu
metre en preso e fer contra ell e altres persones tots rigorosos
enantaments. Feu vos atembre en la cosa per castich de algu que
altrament no fareu res. En lo fet de Cartoxa no si pot flixar. Feu
axi com per laltra letra vos dehim e per vos matex podeu fer totes
forces que noy cal anar porter. Lo senyor Rey los scriu. Si ells se
tenen per dit poder ho excusar vinguen al senyor Rey e veuran que
poran obtenir. Del pacte que volrien los de Tiviça no si pot
donar loch per quant molts volrien lo matex partit. Lo qual algu no
ha hagut fins aci. No es en facultat de poder se fer abans tot hom ha
a passar per lo tall que lo parlament ha ordenat. Informats som que
lo Vallosell e Vallclara son de la collecta del comdat
per que cove vos hi hajau provehit que altrament per ventura alguna
hi haurie attes e axi aquells lochs romandrien franchs. Vejau hi en
tot e com dit vos havem moltes vegades. Hajau per cert que aço son
afers del senyor comte los quals vos acostumau haver per recomenats
ultra que hi sou tengut per la seguretat que prestada haveu. Dada en
Terragona a V de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur Dalmacio de Tolosa
collectori comitatus de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e
vist lo contengut en aquella havem feta paraula al senyor Rey del fet
del capita de Biure. Lo dit senyor Rey
li toma scriure
molt secretament. No es de creure lo dit capita se detenga pus en
aço. E si ho fa deveu donar orde que per part del collector dels
drets se faça
requesta a mossen Dalmau de Queralt e a tots
capitans e gents darmes qui sien aquen del sou que ab ma poderosa
vagen al dit loch de Biure per fer sforç de esser pagats los drets.
Axins son tenguts de fer ho los dits capitans e gent darmes en virtut
de la seguretat que han feta en lacte de la mostra e quant son stats
rebuts al dit sou. Feu hi tot lo degut per no flixar al dit loch ne
donar eximpli a altres. E del que succehira certificau nos ne. De
Terragona a VII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat Çaportella.

Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en
Terragona.
Al honorable En Joan Rosanes deputat local en la vila
de Sancta Coloma de Queral.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.


Per lo monestir de Poblet.
Nos En Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de
Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota la potestat
del ofici de
deputacio del dit General per la inobediencia e
rebelio per los olim condeputats vostres a la Magestat del senyor Rey
feta.
Com En Gabriel Maloll collector per nos posat e assignat en
la vila e vegueria de Monblanch als drets de generalitats antichs e
novament en virtut del parlament per lo dit senyor Rey celebrat en la
present ciutat de Terragona imposats ensemps ab micer Jacme Nicolau
companyo seu en aquestes coses en virtut de la comissio e potestat
quels havem dada hagen fets e exercits alguns actes en lo monestir de
Poblet e en alguns lochs de la sua honor. Los quals actes se dirien
prejudicials als dits monestir e lochs per quant se pretendria
aquells esser constituits e compresos en la vegueria de la ciutat de
Leyda e no de la dita vila de Monblanch e per conseguent no poder
esser exercits per los dits comissaris ço que no es stat fet ab
intencio de fer algun prejudici. Per tant ab la present en quant a
nos e nostre ofici se pertany volem consentim e atorgam a vos
reverend frare Miquel abbat del dit monestir e al covent de
aquell e lochs seus e universitats e singulars de aquells que per les
dites coses no sie fet algun prejudici novacio o derogacio al dit
monestir e sos lochs o algun dells o singulars seus. Abans les coses
sien e stiguen en aquell stament que eren abans de la dita comisio e
actes subseguits e axi com si aquells fets no fossen. En testimoni de
les quals coses havem manada la present esser feta signada de nostra
ma e del segell de nostre ofici en lo dors
sagellada. Dada en
Terragona a VII dies del mes de janer any MCCCCLXV.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Al
deputat local de Tarregua.
Mossen Montros. Per quant En Ramon
Ferrero collector de aqui vol molt attendre en la seguretat que ha
prestada de respondre de les peccunies an Thora e per ço sta aturat
de pagar la quantitat que li havem scrit donas al senyor comte per
les missions de correus scoltes e spies e aço per quant non ha letra
del dit En Thora qui no pot fer tal letra per quant lo capitol qui
toqua a ell non fa alguna mencio. Pero es stat vist que nos ho podem
fer per lo carrech de nostre ofici e axi loy havem manat per nostra
letra si empero ell stava encara aturat per que ell puxa fer la cosa
a tota seguretat sua e no li sia donat carrech de esser hi mes altre
collector car de aço mes fa a laor que increpar com los qui guarden
la fe primerament donen de si bon senyal que stimen aquella. Fareu
donchs per proveir a tot en tal manera que revocareu de part nostra
lo dit En Ferrero e li cancellareu (concellareu) la seguretat
que ha feta. E un dia apres tornar leu a proveir ab seguretat que
prestara de respondre de les peccunies an Thora excepto de aquelles
que per letra nostra li sera dit convertescha en altres usos. E
ladonchs li manareu que complescha lo que scrit li havem e sera
proveit a tot en sera fora tot scrupol. Meteu ho en obra en tal
manera. De Tarragona a VII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
resident en Terragona.
Al molt honorable mossen Franci de Montros
deputat local en la vila e vegueria de Tarregua.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per En Sancii Soler.

Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota
la potestat del ofici de
deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres a la
Magestat del senyor Rey feta.
Confiant de la fe e probitat de vos
En Sancii Soler del loch de Artiez en la vall Daran ab
tenor de la present fem constituhim deputam e assignam a vos
en collector e rebedor dels drets de generalitats de bolla
de plom segell de cera e intrades e exides en lo loch e
pas de Vella (Vielha; Vieja) de la dita vall Daran
e encara dels drets novellament imposats en virtut del parlament per
la Majestat del senyor Rey celebrat en la present ciutat de Terregona
remogut qualsevol altre que fins aci tingues la dita collecta. Axi
que vos dit En Sancii Soler siau collidor e receptor de tots los dits
drets en lo dit loch e pas e tingau la taula de aquells e façau los
desempatxaments e totes coses per a la dita collecta necessaries en
la qual collecta e actes de aquella vos hajau be faelment e leyal
guardant tot profit del General e lo damnatge squivant. E siau tengut
totes les
peccunies que dels dits drets a mans vostres provendran
donar e desliurar al honorable En Joan Berenguer Thora receptor
general de les dites generalitats per lo present any assignat o a qui
ell volra e ordenara e donarli de aquelles bon compte e raho. E apres
lany a quis pertangue. E per aço axi fer e complir
volem siau
tengut prestar sagrament e homenatge en poder del batle del dit loch
de Vella abans que useu del dit ofici. Lo qual vos acomanam a
beneplacit nostre e de nostres successors en lo dit ofici de
deputacio e per aquell vos constituhim aquell salari que vostres
predecessors en aquell han acostumat haver e rebre. Mes vos donam
comissio e facultat de metre guardes de les dites generalitats en los
passos de la dita vall Daran en la forma e manera acostumades es a
saber aquelles persones que a vos seran vistes idonees.
De les
quals puxau rebre sagrament e homenatge de haver se leyalment e be en
los tals oficis. Adonchs ab aquesta dehim e manam al deputat local de
la dita Vall Daran e requirim tots oficials e persones jurisdictio
exercints en la vall sobredita sots virtut de la seguretat per ells
prestada e o que son tenguts prestar de obtemperar nostres requestes
e a totes altres persones privades dehim e intimam o en quant toqua
lo interes de les dites generalitats manam que a vos dit En Sanci¡
Soler hagen e tinguen per tauler e collector dessus
dit e lo dit
deputat local e oficials vos desliuren e desliurar facen los segells
empremptes e altres arreus de la dita taula e collecta e ells e los
altres dessus dits en totes coses concernents la dita collecta vos
obtemperen e los dits deputat e oficials vos asistesquen de oportu
auxili. Dada en Terragona a VIII de janer any de la Nativitat de
Nostre Senyor MCCCCLXV. -Bernat Çaportella.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Al collector de Tarregua.

Honrat senyer. Informats som que dificultau pagar al egregi comte
de Prades los cent florins dor que per algunes letres vos havem scrit
li donasseu per les missions de correus spies e scoltes e aço feu
per quant non haveu letra den Thora al qual havem prestada seguretat
de respondre de les peccunies de vostra collecta. Veritat es que lo
dit En Thora nons pot fer tal letra per quant lo capitol no lin dona
facultat. Pero no es algun dupte que nos non puxam axi provehir e
manar per lo carrech de nostre ofici e vos encara complirho per lo
manament nostre e axi es stat vist per homens de sciencia. Ab tot axo
per fer se la cosa a tota seguretat vostra scrivim al deputat local
queus revoque e cancelle aquexa seguretat e apres vos torne assignar
e proveir de nostra part ab novella seguretat que prestareu de
respondre al dit En Thora de totes les quantitats excepto de aquelles
que per nos vos sera manat convertisquau en altres coses e axi
ho poreu fer segurament Per que meteu ho en obra.
Dada en
Terragona a VIII de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Al honorable En Ramon Ferrero collector de les generalitats en la
vila de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.



13 DE ENERO.

Prestó en este día juramento y
homenaje, en poder del diputado, con las formalidades de costumbre,
Pedro Lor de Tarragona, encargado por aquel del cobro de las
generalidades recogidas por los colectores de las tablas,
(taula : tabla : mesa : tavola) villas, castillos y lugares
del Campo de Tarragona,

Per En Joan de Tagamanent.
Nos En
Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat
de Cathalunya resident en Tarragona en qui es e recau tota la
potestat del ofici de diputacio del dit General per la inobediencia e
rebellio per los olim condeputats nostres al senyor Rey feta.

Attenents nos ab nostra patent provisio de nostra ma signada e de
nostre segell sagellada la qual dada fonch en la present ciutat de
Terragona a XXVII del mes de noembre prop passat haver fet e creat a
vos En Joan de Tagamanent ciutada de Barchinona fael e
obedient al dit senyor Rey en guarda del de¡t General e dels
drets de generalitats de aquell. E haver vos consentit e
atorgat que de totes fraus per vos atrobadores hajats
per vostres treballs la part pertanyent al acusador o denunciador de
aquelles segons los capitols dels dits drets de la qual part de
les dites penes e bans vos haguesseu a contentar sens algun altre
salari per lo dit vostre ofici segons en la dita provisio se conte. E
per quant del temps ença que regiu lo dit ofici experiencia ha
mostrat que donau diligent cura en la custodia dels dits drets e
sosteniu molts treballs circa la utilitat de aquells dignes los dits
treballs de major remuneracio e premi que no es la part de les dites
penes. E per quant no es condescent cosa esser rebut de algun servici
sens condigna remuneracio. Per tant nos de certa sciencia hagut
sguart al que dessus dit es volem consentim e atorgam a vos dit En
Joan de Tagamanent que ultra la dita part de les penes e bans dels
fraus per vos atrobadors en les dites generalitats vos hajau
dels bens emoluments e drets del dit General per salari vostre del
present any qui comença lo primer dia del present e dejus scrit mes
de janer e axi per quiscun any apres venidor tant com sera
beneplacit nostre e de nostres successors vos haver e tenir lo dit
ofici ço es dotze florins dor a vos donadors e pagadors entre
quatre terces de quiscun any es a saber de tres en tres meses
e aquest tal salari a vos constituhim. Les altres coses en la
dita provisio contengudes stants en sa força e vigor e per testimoni
de la veritat havem manat la present esser feta signada de nostra ma
e del segell de nostre ofici en lo dors segellada. Dada en Terragona
a XIIII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt honrat
senyer. Ultra los cent florins dor que per letres nostres fins aci
vos havem manat esser per vos donats de les peccunies de vostra
collecta al egregi comte de Prades capita general del senyor Rey per
les missions de correus spies e scoltes necessaries per son exercit
vos dehim e manam doneu al dit egregi comte per la matexa raho
cinquanta florins dor. E cobrau ne dell apocha o cautela e meteu los
en vostre compte. De Terragona a XV de janer any MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
resident en Terragona.
Al honrat En Ramon Ferrero collector de
les generalitats en la vila de Tarregua.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Vostra letra
havem rebuda e vist lo contengut loam vostra bona diligencia en
attendre a tots fraus que sien comesos en les generalitats e que
los
delinquents sien castigats signantment essent oficials e ministres
del General axi com aquex del qual nos haveu scrit. Plau nos lo
arrest o seguretat en lo qual lo haveu mes. Stiga en aquell fins per
nos hi sia altrament provehit. En lo miger lo companyo
tinga lo carrech que andosos havien. Vos fareu
rebre informacio del cas e aquella closa nos trametreu la qual
vista vos avisarem de la provisio faedora per castich seu e eximpli
de altres. O lo honorable En Joan Berenguer Thora vostre fill
receptor general de les dites generalitats lo qual ha esser aqui
prestament haura carrech de dir vos de nostra part e de fer exequutar
lo que sera vist si deja fer justicia migançant. Dada en
Tarragona a XV de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella et cetera.
Al honrat En Francesch Thora diputat local
en la vila e vegueria de Monblanch.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Per En Benet Vives.
Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de
Cathalunya resident en Terragona. A tots e sengles capitans batles e
altres oficials dels castells e lochs de Altafulla e de la Non
(Nou) e altres. E no resmenys a qualsevol moliners e altres persones
a les quals se pertangue saluts. Notificam vos com En Benet Vives del
loch de Altafulla es per nos posat e assignat en collidor e rebedor
dels drets de generalitats en los dits lochs de Altafulla e de la
Nou. Ço es axi dels drets de la bolla de plom segell de cera
com altres antichs e novament imposats en virtut del parlament en
aquests prop passats dies convocat e celebrat per lo senyor Rey en la
present ciutat de Terragona e ha prestada en poder nostre per la dita
sua collecta deguda seguretat. Adonchs vos dehim hajau e tingau
lo dit En Benet Vives en los dits lochs de Altafulla e de la Nou
per collector dessus dit e li resPonçau e façau respondre
dels dits drets. E no resmenys vosaltres dits moliners molgau
liberament tots blats dels homens dels dits lochs de Altafulla
e de la Nou.
Los quals seran aportats a vostres
molins ab albara o bolleti del dit Benet Vives per lo qual apparegua
ell haver rebut lo dret novament imposat en les farines per aquells
dits blats que seran aportats als molins vostres. E en aço nous
detingau en res per lo sguart del dit dret. Dada en Terragona a XVI
de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

El expresado Benito Vives
prestó el juramento y homenaje, con las formalidades de costumbre,
en poder del diputado, prometiendo entregar a Juan Berenguer Thorá o
a quien este designare, las cantidades procedentes de los derechos
percibidos.

Per lo honorable En Joan Berenguer Thora.
Nos
En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota
la potestat del ofici de
deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres al senyor
Rey feta.
Attenents que vos honorable En Joan Berenguer Thora qui
per los del parlament en los dies prop passats celebrat per lo dit
senyor Rey en la present ciutat de Terragona sou dat e assignat en
receptor General de totes les peccunies provenients en aquest any en
e dels drets de les generalitats axi antichs com novament imposats en
virtut del dit parlament per lo carrech de
la dita receptio haveu
a fer cercha e anar per les taules lochs e passos hon los dits drets
se cullen. E per que ultra les coses a vos comeses per lo dit ofici o

vostra general receptio pugau proveir a totes altres coses
concernents la endreça e benavenir dels dits drets. De nostra certa
sciencia per la facultat e potestat e nostre ofici comanam e cometem
a vos dit En Joan Berenguer Thora que pugau privar e remoure
qualsevol collectors guardes oficials e ministres per nos o per part
nostra posats o deputats a la collecta dels dits drets o circa
aquells en qualsevol ciutat vila o loch del dit Principat de
Cathalunya. Ço es aquell o aquells dels dits collectors guardes
oficials e ministres del qual o dels quals a vos sera vist no haver
se idoneament e be en les coses a ells comeses. E en loch dels dits
collectors guardes oficials e ministres que per vos seran privats e
remoguts pugau altres posar deputar e assignar e encara novament
posar e crear dels tals collectors oficials guardes e ministres en
les ciutats viles lochs e passos hon a vos sera benvist. E per
los dits oficis constituir los salaris dels quals conexereu esser
merexedors. E pugau sobre dels dits collectors guardes oficials e
ministres seguretat migançant sagrament e homenatge e altra que a
vos sie vista de haver se leyalment e be en les coses que per vos los
seran comeses e que los collectors de les generalitats que a mans
lurs pervendran respondran a vos com a general receptor en aquest any
o a qui vos volreu e donaran de aquelles a vos bon compte e raho tot
frau cessant. E mes pugau requirir qualsevol oficials axi
ecclesiastichs com seglars constituits dits (dins) lo dit
Principat de Cathalunya que facen e presten si ya fet no han los dits
ecclesiastichs jurament e los seglars sagrament e homenatge de
obtemperar e exequir totes requestes a ells per nos o per part nostra
faedores tot consell consulta e dilacio cessants segons les
constitucions del dit Principat volen e disponen. E requirir los dits
oficials e qualsevol dells sots virtut de la dita seguretat que facen
e complesquen totes aquelles coses que a vos son vistes justament
sguardar les utilitats e benavenir de les dites generalitats. Sobre
les quals coses dessus dites e sengles ab les sues dependencies e incidencies donam e atorgam a vos facultat e potestat e lo loch e
veus nostres plenament. Dihent e requirint los dits oficials reyals e
altres e manant als deputats locals e altres oficials del dit General
e a totes persones a les quals se pertangue e en quant lo interes de
les dites generalitats sguarde que a vos dit honorable En Joan
Berenguer Thora en e circa les dites coses que per nos vos son
comeses vos obtemperen e no contrafacen per alguna raho. E en
testimoni de les dites coses havem manat la present esser feta de
nostra ma signada e de nostre segell en lo dors segellada. Dada en
Terragona a XV dies del mes de janer any MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per
micer P. Miquel.
Honrat senyer. Los del parlament en aquests prop
passats dies celebrat per lo senyor Rey en la present ciutat de
Terragona per alguns certs respectes han volgut proveit e manat dels
drets de les generalitats esser donats al honrat micer P. Miquel
procurador del lllustre comte de Foix cinquanta florins dor. Per
queus dehim e manam que de les peccunies de la taula dels dits drets
del loch de Castello de Farfanya doneu o per lo collector o
tauler de aquella taula façau donar al dit micer Pere Miquel a tota
sa voluntat los dits cinquanta florins dor. Cobrant ne dell apoca de
rebuda. E noy hage falla alguna. Com aço sguarde benefici del
General. E lo contrari redundarie en damnatge. Dada en Terragona a
XVIII del mes de janer any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXV.

- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General
de Cathalunya resident en Terragona.
Al honrat En Guerau de
Cervello collector de les generalitats en la ciutat de Balaguer
vezcomdat Dager e terra del Marquesat.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Per altra letra la qual
haureu rebuda o deveu rebre per lo honrat En Joan Berenguer Thora
general receptor qui es anat en aquexes parts vos havem scrit dient
vos com los del parlament en aquests prop passats dies celebrat per
lo senyor Rey en la present ciutat de Terragona per alguns certs

respectes han volgut proveit e manat dels drets de les
generalitats esser donats al honrat micer P. Miquel procurador del
Illustre comte de Foix cinquanta florins dor. Per queus dehiem en la
dita letra que de les peccunies de la taula dels dits drets del loch
de Castello de Farfanya donasseu o per lo collector dels dits drets
en lo dit loch de Castello de Farfanya donar fesseu al dit micer P.
Miquel a tota sa voluntat los dits cinquanta florins dor. Cobrant ne
dell apocha de rebuda. E per quant pora esser que lo dit micer P.
Miquel sera ab vos abans que lo dit En Joan Berenguer Thora per tant
vos dehim e manam que si per aquella no es fet per aquesta façau e
complisquau lo que dessus es dit e en la forma dessus contenguda e no
altrament e noy haje falla. Hajau empero aquella e aquesta per una
matexa axi que los dits cinquanta florins se
paguen una sola
veguada sens pus. Dada en Terragona a XXII de janer any MCCCCLXV. -
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.

Dirigitur dicto Gueraldo de Cervello ut supra.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per En Joan Molgosa.

Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e requau tota
la potestat del ofici
de deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres al
lllustrissim senyor Rey feta.
Com lo ofici de exactor e exequutor
dels deutes del dit General o a ell pertanyents lo qual ofici En Joan
Pujades tenia e possehia vague per mort del dit Joan car no
contrastant ell dit Joan hagues aquell resignat an Franci Xatanti.
Pero per quant la dita resignacio no fonch gratuita abans forçada
stant pres lo dit Joan en la preso comuna de la ciutat de Barcelona
per ell esser hagut e tengut per parcial devot e fael al dit senyor
Rey ço que en aquesta turbacio de temps en lo present Principat
sdevenguda (la e colocada al revés, efecto espejo) es
detestat e perseguit per los inobedients e rebelles de aquella ciutat
per los quals lo dit Joan Pujades fonch cominat no exir de la
dita preso fins la dita resignacio hagues feta es vist aquella esser
invalida e lo dit ofici verdaderament residir en lo dit Joan fins al
dia de la sua mort. E noresmenys per quant tots los oficials e
ministres del dit General qui no son de vera obediencia del dit
senyor Rey son stats per nos declarats inabils als lurs oficis
e
ministeris e de aquells remoguts e privats e nos encara lo dit Franci
Xatanti en quant sie necessari ab la present dehim e declaram per
inabil al dit ofici e de aquell lo removem e privam e axi lo dit
ofici per qualsevol de les dites causes vagua de present. Del qual
nos volents en persona idonea proveir. Confiants de la fe industria e
probitat de vos En Joan Molgosa ciutada de Terragona ab tenor de la
present fem e cream a vos en exactor e exequutor dels deutes o
credits del dit General. E lo dit ofici vagant per la dita mort o per
la dita privacio a vos de nostra certa sciencia acomanam e cometem e
de aquell vos provehim ab tots drets preheminencies facultats e
prerogatives de aquell. Axi que vos dit En Joan Molgosa siau exactor
e exequutor dels dits deutes e credits del dit General e lo dit ofici
hajau tingau e regiscau e totes e sengles coses façau
e fer puxau que al dit ofici se sguarden e pertanyen axi e
segons vostres predecessors en aquell podien e han fet e acostumat
degudament fins aci. En lo qual dit ofici e us e exercici de aquell
vos hajau be leyalment e fael a tot profit e utilitat del dit General
salva tots temps veritat e honestat segons per vos es ofert e promes
en virtut de jurament e homenatge que per aço haveu prestats en
poder nostre. Per lo qual dit ofici hajau les preheminencies
facultats e prerogatives al dit ofici pertanyents e acostumades. E no
resmenys tota hora que la dita ciutat de Barcelona e altres parts del present Principat que han donat e son fora obediencia del dit
senyor Rey a la dita obediencia seran reduides e vos haureu la vera e
real possessio del dit
ofici e poreu fer lo degut exercici de
aquell hajau e rebau en e dels emoluments del dit General aquell
anual salari que vostres predecessors en lo dit ofici solien e han
acostumat rebre e haure. Adonchs nos ab la present requirim tots e
sengles oficials axi ecclesiastichs com seglars en lo dit Principat
constituits presents e sdevenidors sots virtut de la seguretat per
ells feta e
prestada e o que fer e prestar son tenguts de
obtemperar e exequir nostres requestes. E dehim e manam a qualsevol
oficials e ministres del dit General e encara per lo interes de les
dites generalitats a totes e sengles altres persones a les quals se
pertangue que hagen e tinguen a vos dit En Joan Molgosa per exactor e
exequutor dessus dit e a vos en e circa lo dit ofici e us e exercici
de aquell obtemperen e resPonçuen e los dits oficials obtemperar e
respondre facen e no contravinguen per alguna causa o raho. En
testimoni de les quals coses havem manat la present esser feta de
nostra ma signada e del segell de nostre ofici pendent segellada.
Dada en Terragona a VIII dies del mes de febrer any de la Nativitat
de Nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Prestó el referido
Juan Molgosa el juramento y homenaje, en poder del diputado y con
todas las formalidades de costumbre.

Reverendissim pare en
Christ e senyor. Jatsia los homens de la vostra Vall de Barraves
sien stats requests de pagar e subir los drets imposats en
virtut del parlament celebrat per la Magestat del senyor Rey en la
present ciutat de Terragona ells pero no han volgut obtemperar
allegants voler ne primer consultar V. R. Senyoria. La qual com sapia
esser cosa que aquells ne alguns altres de aquest Principat scusar no
poden. Per tant senyor vos placia provehir e manar que los dits
homens paguen sens alguna dilacio. Per manera que no covinga
usar contra ells de altre remedi lo qual obmetre nos poria. E jatsia
la justicia axi ho vulla encara senyor yo per mon ofici
al qual incumbex la diligencia e carrech de aquestes coses ho
reputare a gracia a la R. P. V. La qual lo Deu Omnipotent conserve en
tota felicitat e aquella orden e mane de mi
lo que li placia.
Scrita en Terragona a quatre de febrer any MCCCCLXV.
Senyor lo
qui es prest al servey de V. R. S. Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya.
Al Reverendissim pare en Christ e senyor
lo senyor cardenal de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Molt noble e molt magnifich
mossenyer. Los homens de vostra baronia requests de pagar los drets
novament imposats no han volgut en res obtemperar. E jatsia se crega
que vostra magnificencia apres sera attesa en aquelles parts hi haura
fet lo degut segons es tenguda e per aquella es stat ofert e promes a
la Magestat del senyor Rey ab tot axo nos per nostre ofici al qual
incumbex la cura de aquest negoci per la molta necessitat que occorre
en suplir al sou de la gent darmes qui fa tant servici al senyor Rey
e benefici a aquest Principat quant vos sabeu vos havem volgut
scriure e pregant e requirint vos queus placia proveir e manar
vostres dits homens nos meteu daqui avant sobre aço
en dilacio
mas vostra Magestat los faça pagar e reta en aço son deute e
lo que es per aquella ofert e promes. Altrament si hauria a fer
provisio aquella que per la disposicio dels capitols del parlament o
alias serie vista justa e condescent. De la qual per tantes fadigues
queus ne son stades donades nos deureu haver per scusats. Dada en
Terragona a quatre dies de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
resident en Terragona prest a vostre honor.
Al molt noble e molt
magnifich baro mossen Franci de Erill.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Molt honorable senyer. Apres vostra
partida es aci attes En Gabriel Fraga hu dels cullidors dels drets en
la ciutat de Leyda lo qual ere anat en Pallars ab comissio e carrech
de fer la imposar los drets. Ço en que no ha abastat abans les gents
de aquella terra se meten en cami de no voler pagar en la forma que
los dits drets imposats son ab tot que significarien voler venir a
arrendaments o a alguna altra forma. La Magestat del senyor Rey scriu
als oficials e altres persones de aquelles parts e lo dit En Fraga
sen torna al qual havem donat carrech se veja ab vos e de tot lo que
ha sentit de aquella terra vos done informacio. Daquiavant si vos
delliberareu ell hi torne o si En Feriça es ya lla que li
sien trameses les letres ell ha manament de star a tota vostra
ordinacio. Quant havem a ell hoit son mes del parer queus diguem ço
es ques facen arrendaments en les terres hon se ha tant a fer a
conduhir los pobles. Perque menejau la cosa e feu la menejar lla hon
conexereu fer se deja e fet apuntament de aquella reportau lo
de la part deça perque prenga conclusio en la forma que ya vos havem
scrit. Cuytau e no si perda temps car ya veheu quant es necessari per
suplir a tants demanadors. Crehem aqui sou be importunat e aci es ya
sperada vostra venguda e per ço cove spatxar quant fer se puscha.
Dada en Terragona a quatre dies de febrer any MCCCCLXV.
- Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al molt
honorable senyer En Joan Berenguer Thora general receptor de les
generalitats en lo Principat de Cathalunya.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Batle senyer. Informacio havem
que En Gilabert moliner de aquesta vila no volria plegar lo
dret imposat en les farines e que per la dita raho lo dit dret se

pert e ha mal recapte. Deveu hi attendre per quant la cosa
redunda principalment a interes del S. Patriarcha car les peccunies
ques cullen en sa terra del dit dret se convertexen en pagament del
seu sou e per ço lon deurieu forçar per lo dit sguart encara que lo
capitol nou (no ho) disPonça. Si empero no delliberau
metre hi força digauli de nostra part quel culla e no stigua per lo
poch salari que lo capitol diu que haura si altre sguart en manera
que sen pora contentar. E hon de tot en tot recuse plegar lo dit
dret feu li manament e posau li pena que nos desisqua de
les farines sino ab albara o bolleti del collector per lo qual se
mostre sie pagat per aquelles lo dret. Dada en Tarragona a VII de
febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.
Al
honorable lo batle de la vila de la Selva o a son lochtinent.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Nos En
Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat
de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota la
facultat e potestat del ofici de deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres de la
Magestat del senyor Rey feta.
Com los drets en les farines vi e
oli novament imposats en virtut del parlament per la Magestat del dit
senyor Rey celebrat en la present ciutat de Terragona nos puxen
cullir sens grans missions e despeses. E per ço et alias sie vist
esser mes util al dit General fer de aquells dits drets arrendaments.
Confiants donchs de la probitat e industria de vos honorable En Joan
Berenguer Thora general receptor dels dits drets per lo dit parlament
assignat ab tenor de la present cometem a vos eus atorgam facultat e
potestat de arrendar los dits drets de les farines vi e oli a
les universitats o singulars persones queus sera vistes ço es en e
de quiscuna vila o loch per fi (sí;
por sí misma) o de moltes ensemps axi com al profit del
General a vos sera vist millor succehescha e aço per aquells preus e
quantitats que a vos ben vist sera. Los quals preus se hagen a pagar
a vos com a dit general receptor o a aquella o aquelles persones que
vos volreu e en la forma que per vos sera deputada. Los quals dits
arrendaments sien tant solament per lany present per lo qual los dits
drets son imposats. E per aquests dits arrendaments pusquau
fermar contractes ab les clausules que a vos seran vistes e pusquau
encara substituir e subdelegar altra o altres persones per fer aço
matex en les viles o lochs hon vos personalment no poreu esser. Sobre
les quals coses totes e sengles ab ses incidencies e dependencies
comanam e cometem a vos e als que vos substituireu o subdelegareu
tots nostres lochs e veus. De la present pero comissio e facultat
exceptam e trahem les ciutats de Leyda Balaguer Terragona e vila de
Tarrega en les quals no es nostra intencio los dits drets se arrenden
mas ques cullen axi com ya es es praticha. E per semblant se
faça aqui e en les altres parts del dit Principat dels altres drets
en virtut del dit parlament imposats en altres coses. E per testimoni
de la veritat es feta la present de nostra ma signada e del segell de
nostre ofici en lo dors sagellada. Dada en Terragona a VIII dies de
febrer any de la Nativitat de nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.



Collector. Maravellats som com vos no servau la prathica
que tots los altres serven en cullir lo dret de les farines e segons
lo capitol de la crida que aqui deu esser publicada vol e dispon. Ço
es que blats alguns de homens de aquexa vila no vagen a molre sino ab
albara o bolleti vostre per lo qual apparegua hagen a vos pagat lo
dret imposat. E açous manam pratiqueu e façau praticar e façau fer
crida en pena de X lliures que algun moliner no gose molre altrament
pocha cosa ni molta en pena de X lliures e axi lo dit dret vindra a
vostres mans e cessara la diferencia que es entre vos e En Gilabert.
Los blats empero de persones strangeres que son poblades en lochs hon
no ha collector e seran portats als molins de aquexa vila per molre
los dits moliners hagen facultat aquells molre cullint ne lo dret
imposat e de aquell donant a vos
compte e raho tota hora quels
requerren sots virtut de sagrament e homenatge que dells rebreu si ya
donchs fet nol han. Servau ho axi que aquesta es la forma del capitol
e cesse tota diferencia. Dada en Terragona a XV de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya resident en Terragona.
Al honrat En Dalmau
Marti collector de les generalitats en la vila de la Selva.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de
Cathalunya resident en Terragona al honrat En Manuel de Vilaplana
collector de les generalitats en la ciutat de Leyda e a tots e
sengles altres collidors e guardes dels drets de les dites
generalitats del dit Principat en qualsevol ciutats viles passos e
lochs de aquell constituits. Saluts.
Com En Françoy Ramaç
ciuteda de Leyda qui acostuma portar o trametre de aquesta ciutat de
Terragona en Arago pex fresch (peix fresc;
pescado fresco) e altres coses dellibere per sa millor expedicio
pagar en aquesta ciutat lo dret de exida (no busqueu “el
dret de sortida” perque no lo trobareu) per lo pex e
altres coses que traura e valegua tant al General rehebre aci lo dret
com en altra part attes tot es una bossa e tot se sguarda a una
matexa fi e no haja a pagar dues vegades. Per tant vos dehim e manam
que mostrant lo dit Francesch Ramaç o persona per ell albara
den P. Arlambau collidor en aquesta ciutat dels drets de
intrades e exides ab emprempta del General per lo qual albara
se mostre lo dit Francesch Ramaç
haver aci pagat lo dret de exida per lo pex e altres
coses que traura lo permetau passar e traure aquelles
liberament sens exhigir lo dret que ja haura pagat. E atteneu no
fesseu per res lo contrari. Dada en Terragona a XVI de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Sigue aquí una provisión nombrando a Juan
Mas, notario de Montblanch, escribano de la diputación local de la
misma villa y su veguería, y encargando que se cumpla aquella si el
nombrado aceptare.
Honrat senyer. Per la present vos dehim e
manam de les peccunies de vostra collecta doneu al egregi senyor lo
comte de Prades cinquanta florins dor convertidors en salaris de
correus spies e scoltes e aço ultra les altres quantitats que ya per
manament nostre li haveu donades. Cobrareu dell apocha de rebuda dels
dits L florins quant los li desliurareu ensemps ab la present e meteu
los en vostre compte. Dada en Tarragona a XVII de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya resident en Terragona.
Al honrat En Ramon
Ferrero collector de les generalitats en la vila de Tarregua.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Comissio
den P. Gil de Villoro.
Nos En Bernat çaportella
cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya
resident en Terragona en qui es e recau tota la potestat del ofici de

deputacio del dit General per la inobediencia e rebellio per los
olim condeputats nostres a la Magestat del senyor Rey feta.

Confiants de la fidelitat e probitat de vos honorable En Pere
Gil de Villoro ab tenor de la present vos deputam e assignam en
receptor en la vila de Orta e viles lochs e passos de la
batlia sua dels drets de generalitats del dit Principat de bolla de
plom segell de cera e altres drets axi antichs com novellament
imposats en virtut del parlament en los dies prop passats convocat e
celebrat per lo dit senyor Rey en la present ciutat de Terragona. Axi
que vos dit En Pere Gil (pero no Julivert) siau
receptor dels dits drets de mans dels cullidors particulars de
aquells en la dita vila e batlia. Los quals cullidors vos puxau metre
e posar en la dita vila de Orta e altres viles lochs e passos
de la dita batlia ço es
aquelles persones que a vos sien vistes abils e idonees. E
pusquau fer cridar e publicar los capitols e imposicio dels
dits drets e rebre dels dits cullidors particulars jurament e
homenatge e altre seguretat que a vos sie vista de haverse leyalment
e be en la exaccio dels dits drets guardant lo profit del dit General
e tot frau squivant e que donaran e liuraran a vos tot quant hauran
cullit e exhigit dels dits drets en la dita vila e batlia eus ne
donaran bon compte e raho tota hora que requests ne sien. Nos vos
donam e atorgam facultat e
comissio de exhigir demanar e haver
compte e raho de qualsevol persones qui en lo temps passat hagen
cullides les dites generalitats e drets de aquelles en la dita vila e
batlia e les quals per aço tengudes sien e rebre e haver de aquelles
tals tot quant vers elles sia de les dites generalitats e drets e per
aço destrenyer e
forçar les per los
mijans deguts de dret. E los dits comptes examinar loar approvar
o impugnar e aquells absolre o definir segons a vos vist sia. Pusquau
encara de part nostra requerir los batle e oficials de la dita vila e
batlia de fer e prestar e de aquells rebre la seguretat acostumada
migançant sagrament e
homenatge que obtemperaran e exequiran nostres requestes o per part
nostra a ells faedores cessants tots consell dilacio e consulta.
Sobre les quals coses totes e sengles dessus dites ab ses incidencies
e deppendencies acomanam e cometem a vos dit En P. Gil plenariament
lo loch e veus nostres. En la qual dita recepcio e altres coses queus
acomanam vos dit En Pere Gil vos hajau diligentment e be a tot profit
del General tot frau cessant e siau tengut tota hora que request ne
sereu les peccunies que rebudes haureu aquelles per aquelles sens que
non pusquau fer algun ampre o no donar e desliurar al honorable En
Joan Berenguer Thora general receptor en lo present any deputat per
lo dit parlament o a qui ell volra o a qui per nos o per part nostra
o de nostres successors en lo dit ofici de deputacio manat vos sia. E
les dites coses totes siau axi tengut fer e complir sots virtut del
sagrament e homenatge que per aço
haveu prestats en poder nostre. E del salari de la dita vostra
recepcio e altres coses dessus dites les quals vos acomanam a
beneplacit nostre e de nostres successors volem hajau star a
conexença vostra e de
aquells. E per semblant hi hagen a star los collectors particulars
per vos posadors en les dites coses. Adonchs requerim ab la present
los oficials de la dita vila e batlia sots virtut de la dita
seguretat per ells feta e o la qual son tenguts fer de obtemperar e
exequir nostres requestes. E a totes altres persones dehim e intimam
e per lo interes de les dites generalitats en quant en nostra
facultat es manam que a vos dit En P. Gil e als qui per vos seran
posats en e circa la exactio dels dits drets en la dita vila e batlia
obtemperen e los dits oficials vos hi facen assistencia e presten
auxili e ajuda. En testimoni de les quals coses
havem manat la
present esser feta de nostra ma signada e del segell de nostre ofici
en lo dors sagellada. Dada en Terragona a XVIIII dies del mes de
febrer
any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Prestó el referido Pedro Gil el juramento y homenaje con
todas las formalidades de costumbre, en poder del diputado, con
obligación de su persona y bienes.

Honrats senyers. Vostra
letra havem rebuda. Plau nos la diligencia que haveu en guardar los
drets del General e axi vos ne encarregam tota hora. Lo cas de
quens
haveu scrit den Cabrer o de sa muller nos lons
reservam. Nous cureu per lo present enantar hi fins altrament vos
scrivam. Persones son tinentes de qui tota hora se pora haver raho e
certament es nostra voluntat vista la cosa no passar la sens castich
de la culpa lur e de altres eximpli. Data en Terragona a XVIIII dies
de febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.
Als
honrats En Gabriel March e En Joan del Mas cullidors de les
generalitats en la vila de Falcet.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda
e responent vos al contengut quant es al fet de les letres del senyor
Rey que demanau per la present partida del
present correu nos
son pogudes desempatxar. Haureu les decontinent. Al que dehiu dels
cavallers que haveu pagats los V rocins del bisbe per I mes e los

altres per dos ab tot pensem que sia per lo temps que han ya
servit. Pero encara haurem a plaer nos ne certifiqueu. Avisant vos
com los V rocins del bisbe son ultra lo nombre que lo parlament ha
ofert al senyor Rey e vist que lo dret no abasta als altres vos dehim
no doneu res per aquells cinch fins que nos vos ne scrivam.
Pero teniu los axi en bones paraules nels digau res de aço.
Als altres XX donau tot aquell compliment que pusquau e lo dret
abaste. Avisant vos com per letres del baro qui ha scrit que la
senyora sa muller fos aci socorreguda del sou fins en XXX lliures nos
li havem feta aci bestraure en absencia den Thora alguna part de
aquelles e decontinent lo dit En Thora
sie attes li sera fet
compliment a les dites XXX lliures. Per que feu a ell compte sobre
aquelles en lo que li donareu. Al restant que dehiu del forment lo
dit En
Thora sinch spera de dia en dia. Vengut que sia
veurem sis pora donar orde en lo que scriviu. Dada en Terragona a XXI
de febrer any MCCCC sexanta cinch.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Al honorable En Joan Terre receptor de les generalitats en la
vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Provisio den Pere de Ramon
Arnau del ofici de deputat local en la vall Daran.
Nos En
Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat
de Cathalunya resident en Tarragona en qui requau tota la potestat
del ofici de diputacio del dit General per la inobediencia e rebellio
per los olim condeputats nostres a la Magestat del senyor Rey feta.

Confiants de la fe e probitat de vos En Pere de Ramon Arnau del
loch de Arties de la vall Daran ab tenor de la present fem e cream a
vos en deputat local de la dita vall e lo dit ofici de deputacio
local per aquell temps que sera de beneplacit nostre e de nostres
successors deputats a vos cometem e acomanam. Axi que durant lo dit
beneplacit siau deputat local en la dita vall e lo dit ofici
hajau e tingau regisquau e exercisquau e
totes e sengles coses façau e fer pusquau que al dit
ofici se sguarden. E hajau per lo dit ofici aquell salari e
aquelles prerogatives emoluments e drets que vostros
predecessors en aquell han acostumat rebre e haver. En lo qual dit
ofici e totes e sengles coses en aquell pertanyents vos hajau be
faelment e leal los drets e preheminencies del dit General conservant
guardant e mantenint e los damnatges squivant salva tots temps
veritat e honestat segons haveu ofert e promes en virtut de jurament
e homenatge que per aço haveu prestats en poder nostre. Adonchs ab
la present requirim tots e sengles oficials axi ecclesiastichs com
seglars en la dita vall constituhits sots virtut de la seguretat per
ells feta e prestada e o que fer e prestar son tenguts de obtemperar
e exequir nostres requestes e a totes altres persones a les quals se
sguarde per lo interes de
les dites generalitats dehim e manam que a vos dit En Pere de Ramon
Arnau durant lo dit beneplacit hagen e tinguen per deputat local
en la vall dessus dita e a vos en e circa les coses concernents lo
dit ofici e us e exercici de aquell obtemperen e los dits oficials
obtemperar facen eus hi assisten de oportu auxili. Dada en Terragona
a XXVII dies del mes de febrer any de la Nativitat de Nostre Senyor
MCCCCLXV. Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Juró y prestó homenaje el referido Pedro de
Ramón Arnau, en poder del diputado, con todas las formalidades de
costumbre.