Sumari, S.

SAGRAMENT
DE CALVMNIA.

DEL
Sagrament de Calumnia parla vna paraula la primera franquesa en la
segona columna en la primera carta del libre den Sant Pera.

SAGELL
DE LA VNIVERSITAT, E DEL BESTIAR.

Que
los Iurats pugan tenir Sagell, e quals armes
hi deuhen esser esculpides, es en libre den Sant Pera en la 5.
carta en la 3. columna, comensa. Quoniam Vniverse.

Del
Segell del Bestiar ab lo qual aquell se señyava
e quil tenia parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 321. en la segona pagina, comensa. Iacobus Dei
Gratia.

STABLIDOR,
STABLIMENTS.

De
Stablidor, e del que toca apagar al dit Stablidor parla la
franquesa comensant. Quoniam Vniverse, &c. en libre den Sant Pera
en la 5. carta en la quarta columna.

Que
dels Stabliments nos paguen luysmes sino de les entrades en cartes
180. en dit libre en la segona pagina, comensa. Ioannes.

Los
Stabliments e Donations fetes per lo Rey, son confirmades, es en
libre den Rossello en cartes 62. en la segona pagina. Encare donam.

Lo
Stablidor faent execucio contra lo Emphyteote per son censal axi en
treure les portes de la cosa Stablerta, com en altre manera, es
cregut de les despeses que fa ab sagrament de ell, o del missatge qui
cull lo cens en libre den Sant Pere in cartes 31. in segona columna,
comensa. Item est de consuetudine.

SPITAL.
Mira
desobre en la letra H. en la dictio Hospital.

SENTENCIES
ARBITRALS.

De
vna Sentencia Arbitral dada entra la Vniversitat, e los Homens
de la prat (part) forana confirmada per lo Señyor Rey
de Mallorques contanent diversos caps sobre certs embaxados,
e sobre empares fetes als de la part forana, e sobre despeses
de la Font de la Vila, e despeses de Armades parla la franquesa, en
libre den Sant Pera a 20. cartes la primera columna, comensa.
Noverint Vniversi.

Nos
pugan executar sinoyha posada pena, es en dit libre en cartes
35. en la primera columna, comensa. Attendat locum tenens.

La
confirmacio de la Sentencia donada per lo Señor Rey donada entra los
Ciutadans, e los de la part forana, es en libre den Rossello en
cartes 205. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversi.

La
vna sentencia arbitral Real sobre la contribucio de dos, y tres entra
la Ciutat, e la part forana, es en lo libre den Abello en cartes 182.
ans de la fi, comensa. In Dei nomine pateat vniversis, &c.

SENTENCIES.

Sentencies
nos poden dar sino ab consell de Promens o sien civils, o criminals,
es en libre den Sant Pera en cartes en la tercera columna, comensa.
Sancius Dei gracia.

E
en lo dit libre a 25. cartes en la segona columna, comensa la
franquesa. Pateat Vniversis.

Les
Sentencies se deuhen publicar en presencia dels Promens, es en lo dit
libre en la dita carta en la dita columna, comensa axi matex com la
proxima.

Asso
matex en libre den Rossello en cartes 130. en la primera pagina,
comensa. En Sanch, e en dit libre en car. 153.

Sentencia
ab concell de promens se deu donar en la Ciutat, es en libre den Sant
Pera a 28. cartes an la quarta columna, comensa. Venerabilibus.

Apres
tres Sentencies la tercera se deu executar, es en dit libre den Sant
Pera en 35. cartes en la primera columna Attendat locumtenets.

De
la Sentencia Interloquutoria nos pot appellar sino vna vegada, es en
dit libre den Sant Pera en la 3. columna en cartes 35. comensa.
Quoniam rei experientia.

Que
les Sentencies sien donades ab Promens sens comissions, e salaris, es
en libre den Rossello en cartes 203. en la primera pagina, comensa.
Pateat Vniversis.

La
Sentencia se deu publicar en presencia dels Promens es en libre den
Rossello en cartes 208. en la segona pagina comensa. Pateat
Vniversis.

Que
la Sentencia se hage donar, e publicar ab consell dels qui primer
seran stats presos per Promens, es en libre den Rossello en cartes
266. en la segona pagina, comensa. Petrus
Dei gratia.

Les
Sentencies no sian ordenades ni scrites sino de ma del Iutge qui les
dona, es en libre den Rossello en cartes 398. en la primera pagina,
comensa. Ioannes Dei gratia

Les
Sentencies donades en fet Criminal, e concordades ab lo Iutge, e
Promens absolvent lo delat, nos pusca appellar lo fisch, es en libre
den Rossello en cartes 435. primera pagina, comensa. Martinus.

Les
Sentencies se poden publicar per los Notaris sens presencia del
Iutge, en libre den Sant Pera en cartes 31.

STILS
DE MOSEN ERIL.

Los
Stils de Mosen Eril trobaras continuats en libre den Sant Pere a 31.
carta en la r. 2. 3. columna.

SGLESIA.

Les
coses dexades, perpetualment a la Sglesia, o Alous o Possessions sia
attes per los Officials, e considerat, com se deu fer, es en libre
den Sant Pera en cartes 33. en la 4. columna
en lo fi de aquella, comensa Memoria sit baiulo.

E
que nos pugan ampliar per Samenteris per Places, e llochs
publichs ni la cort del Bisbe no puga exercir Iurisdictio en los
llaichs, sino tant com es permes de dret, es en dit lloch.

E
que no pugan remetre los crims, es aqui matex.

La
clausula exceptis militibus, & santis qui hi contrafa dispon la
franquesa en libre den Sant Pera en cartes 34. I. columna, comensa.
Illris. Dñs. Rex.

De
Amortizacions en ma Ecclesiastica parla la franquesa en dit libre a
35. cartes en la primera. columna, comenca. Attendat
locumtenat.

STAMENT.

Qui
muda de Stament nos alegra de Officis per 6 Añys es en libre den
Rossello en cartes 159. en la segona pagina.

SERREHI,
E SERREHINA, O MORO.

De
aquestos dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 24. cartes la
primera columna, comensa declara en Ramon Alamany.

Que
Sarrahins fets Christians, e tornats a la Santa Fe Catolica
hagen francament los bens que abans havien, axi com se conte en lo
privilegi en dit libre en cartes 114. en la primera pagina, comensa.
Quoniam

Cascu
pot treura, o tremetre Sarahins sens pagar exida
alguna, es en dit libre en cartes 137, segona pagina, comensa.
Encareus atorgam.

Que
Sarrahins alforros, o catius no tinguen de viandes, o
vituales tenda, es en dit libra en cartes 139. en la primera
pagina.

Que
lo privilegi dels Sarrahins, e Sarrahines de no pagar dret sia
servat, es en dit libre en cartes 141. en la primera pagina, comensa.
Namfos.

Ques
pugan metre, e treura Sarrahins, e pagar algun dret, es en libre den
Rossello en cartes 168. en la segona pagina, comensa, Namfos.

Que
Sarrahins venint en Mallorques ab mercaderies sien salves, e segurs
ab aquelles paguant los Drets acostumats es en libre
den Rossello en cartes 169. en la segona pagina comensa. Namfos.

Los
Sarrehins Mercaders passant per Mallorques ab mercaderies no
son tinguts pagar mes drets dels que son acustumats. es en libre den
Rossello, en cartes 171. en la segona pagina,
comensa. Namfos.

Comits,
Sotecomits, Notxers, e Pilots Sarrahins presos hagen de morir
pagant la Vniversitat 50. liures per cascu, es en libre den
Rossello en cartes 272. segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Los
Sarrahins presos en lart Maritime muyren a conaguda
del Governador, y Iurats, es en libre den Rossello en cartes 291. en
la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que
los Moros presos en lo Regne sien fets propis dels prenedors
donat lo delme el Señor Rey en libre dels
capitols de Corts Generals en cartes 77, capitol 62.

Que
Catiu Moro sepuxa comprar, e haver de son Señyor per
lo preu, o for que comprat haura per treura un fill de
la terra stant catiu en Terra de Moros, es en lo
extraordinari den Gabriel Marsal Notari maior de dies, lo qual
extraordinari comensa a 9. de Ianer Añy 451,
ves los capitols den Pera Grañyana en cartes 67.

SALARIS.

Los
Salaris dels Iutges Ordinaris son 3. dines per lliura,
es en lo 28. caritol de Leyda en libre den Sant Pera cartes
97. en la 3. columna.

Que
lo Governador, y altres Officials sian tingute de cullir, y
Sentenciar les causes en que son ordinaris dels singulars, sens
salari, es en lo libre den Sant Pera en cartes 149. comensa. Petrus
Dei Gracia. Mira la matexa en libre den Abello en cartes 164.

Asso
matex en les causes de la Vniversitat, es en libre den Rossello en
cartes 148. Martinus Dei gratia. Mes en lo libre nou den Rossello en
cartes 161. Dei gratia. Mes en libre den Sant Pera folio 29. columna
tercera & folio 149.

Lo
Concell pot crexer Salari en libre de Corts cartes 118.

De
Salaris dels Ordinaris, e dels Assessors del Governador parla la
franquesa en dit libre en cartes 102. en la segona pagina, comensa.
Alfonsus.

De
Salaris dels Officials parla la franquesa en lo dit libre en cartes
142. en la segona pagina, comensa. Namfos.

Que
los Salaris dels Embaxadors de la Vniversitat sien pagats de les
pecunies de la Vniversitat, es en dit libre en cartes 155. en la
segona pagina. Nos Alfonsus.

E
quin Salari te haver lo Missatger, es 30. sous, e lo Iuriste ha 40.
sous cascun die, es en libre de capitols de corts generals en cartes
100. primera pagina, comensa. provehim.

De
Salaris de Advocats Scrivans, y Procuradors, e Saigs confirma lo que
es ordenat per les Ordinacions de les cotts en libre den
Rossello en cartes 172. en la segona pagina, comensa.
Namfos.

De
Salaris de Delegats pagadors en certa part al Governador ab certes
condicions mireu en la franquesa. Pateat Vniversis, en libre den
Rossello en cartes 426. en la primera pagina.

Si
sera questio de Salari dada la primera Sentencia sia feta execucio en
libre den Sant Pera en la primera columna, comensa. Item si sit en
cartes 31.

STRENGERS.

Que
los Strangers se poden alegrar de les franqueses del Regne, es en
libre den Sant Pera en 92. cartes en la segona columna. Nos Petrus.

Que
los Strengers ad llurs coses son salvos en lo dit
Regne, es en dit libre a 27. cartes en la quarta columna comensa. Nos
Petrus.

Los
Strengers qui no tendran assi Muller no pugan parar
Botiga, es en dit libre en cartes 196. en la segona pagina,
comensa. Com en la present Ciutat.

SCRIVA
DE LA TAVLA, SCRIPTORS, SCRIVANS.

Parla
del Notari de la Taula lo 15. capitol de Leyda, en libre den Sant
Pera en 96. cartes.

Que
los Scrivans de les corts no sian procuradors, es en lo dit Regne
libre en cartes 138. comensa. Encareus atorgam en la 2. pagina.

Los
Scriptors, o Scrivans de les corts no hagen res de les scriptures
dels processos, si donchs no consta aquells haver registrats, es en
libre den Rossello en cartes 309. segona pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.

Revocacio
de la concessio a vida de la serviania (scrivania) dels
Iutges de la Taula, es en libre den Rossello en cartes 339. 2.
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

De
Scriva de la Vniversitat e del Scriva dels Clavaris mireu alt en
dictio Notaris.

SCREX.

Que
los Pares lo Scerx pugan tenir de llur Vida, es en libre den
Sant Pera en cartes 123. en la primera pagina comensa. Sanctius Dei
gratia.

Que
nos pac mes de la quarta part del (no se ve bien)
screx, en dit libre en cartes 182. en la segona pagina,
comensa primo ordena, es aqui matex que puga tenir cascu de se
vida apres Obit de la Muller.

SAIG.

Si
algun Saig fara Onta, o Desonor, a alguna persona sens
manament de Iutge perda Loffici, e sia punit a conaguda del
Iutge, es en libre den Sant Pera en 138. cartes en la segona
pagina, comensa. Encareus atorgam.

Que
Testimoni de Saig valgue tant com de vna persona excepta citacions,
&c. es en dit libre en cartes 139. en la primera pagina en lo
principi.

Que
tot Saig qui menys preura algu, o altre exces fara perda
Loffici, e sia punit, es en dit libre en cartes 192. en la segona
pagina.

SCRIPTVRES.

Scriptures
mireu en la dictio cartes.

SERVITVT,
O SOLDADE.

Seruitut,
o Soldada, en dictio Domestichs.

SOBRECEHIMENT.

Lo
Sobrecehiment en les quitacions de Barcelona fins totes les pensions
sian pagades, es en libre den Sant Pera en cartes 157. en la primera
pagina, comensa Alfonsus Dei gratia.

Sobreseiment
de les fustes strangeres que no hi puxen carregar mercaderies, es en
lo dit libre en cartes 167. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.

Revocacio
del Sobrecehiment de la Part Forana en lo dit libre, es en cartes
158. en la primera pagina, comensa. Alfonsus.

Si
algu sera agreujat de Manament Real, e volra haver (havsr)
recors al dit Señyor Rey que sia sobresegut per la cort, es en dit
libre den Rossello en cartes 50. en la segona pagina, comensa. Encare
atorgam.

Asso
matex mireu en la dictio franqueses, quasi en lo principi de Aquella.

Que
en les causes qui ixen del Regne causa Recognoscendi sia
sobresegut per 4. mesos, es en libre den Rossello en cartes 454.
comensa. Martinus.

SVBHASTAR.

Algu
pot assignar a subhastar la Possessio per spay de 4.
mesos, si donchs no hi era Renunciat, en libre den Sant Pera en
cartes 31. en I. columna, comensa. Item de consuetudine.

SECA.

Provisio
Real sobre los 22. sous de la seca, es en libre den Sant Pera
en cartes 179. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Sobre
los Officials de la Seca, e Obrers par la franquesa en dit
lib. car. 179. en la 1. pagi. comensa. Ioannes Dei gra.

Privilegi
de la Seca del Rey en Ioan copios, es en libre den Sant Pera en
cartes 182. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
Gentil
Home, Civtada, o Mercader no poden esser de la Seca, sino homens que
acustumen viure de llur treball, es en lo proximo dit privilegi, e en
la dita carta.

E
de la materia de la Seca mireu diffusament en la dictio Monaders.

SERVISI
FET AL SENYOR REY.

Per
servicis fets al Señyor Rey nos fasa ne puga esser fet en
periuy de les franqueses, es en libre den Rossello en cartes 131 en
la segona pagina, comensa. sapien tots. Laltra comensa
aximatex.
SYNDICH DE LA VNIVERCITAT, E SYNDICHS DE LA PART
FORANA.
Los Syndichs deuhen contar, e setisfer lo que toca a la
Part Forana als Magnifichs Iurats, es en libre den Rossello en cartes
260. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
La Potestat del
Syndich de la Vniversitat que te fer, ne que pot fer, es en libre de
Capitols de corts Generals en la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglessola en cartes 106. en la primera pagina, comensa. Item
statuim.
De Syndichs, o Missatgers que no puscan esser impedits
per lo governador, y del Salari llur, mireu amunt en la dictio
Missatger, es en libre den Sant Pera en cartes 130. 2. pagina,
comensa. Petrus.

SCRIVA
DE COMPTES.

Que
lo Scriva que era Elet als Oydors de comptes fos admes per Arnau
burgues, es en libre den Rossello en cartes 262. I. pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.

SCRIVA
DE CONSOLAT.

La
Eleccio de Scriva de Consolat se deu fer la Nit, o Vigilia de
Sant Ioan Baptista, es en libre den Rossello en cartes 343. e
en la seguent carta se fa mensio de la electio del dit Scriua en la
primera pagina, comensa. Petrus.

Asso
matex en dit libre den Rossello en cartes 348. I. pagina, comensa.
Petrus.

SOT
CEQVIERS.

Lo
Offici dels Sotsequiers pertany als magnifichs Iurats del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 358. 2. pagina comensa.
Petrus Dei gratia.

SOBREPOSATS
DELS OFFICIS.

Los
Sobreposats dels Officis de Mallorques se poden congragar en
temps ab les persones de llur Offici. es en libre den Rossello en
cartes 421. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

SINDICATS
O PROCVRATORIS.

Que
nos facen Congregacions, Syndicats, o Procuratoris, es en libre den
Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus.

SPLETS.

Miren
en dictio Fruits.

STVDI
GENERAL.

Que
los Iurats de Mallorques pugan tenir Studi General de totes Arts, y
Sciencies ab tots los Privilegis Generals, y perticulars que
te lo Studi General de Leyda, (lo que conocemos por
universidad; no es lo mismo que la universidad que sale hasta ahora,
que es “el pueblo, una ciudad”) es en libre den Sant Pera en
cartes 102. en la primera pagina comensa. Nos Ferdinandus.

Salari
no es digut per causes no finides, o acordades Carta Real dat
en Sant Llorens a 26. Iuriol 1614. folio 44. pagina segona del libre
de cartes Reals ab cuberta de fust.

Sentencia
no sia feta, en les liquidacions, ibid.

Sindichs
en quina forma se han de embiar a la Cort Carta Real dat. en
Madrid a 5. 8bre 1625.

Sindichs
que el Regne elegeix no poden esser impedits per lo
Señyor Virrei, en Rossello nou folio 177.

Sindichs
ques fan per demanar remeis per algunes. oppressions del Señor
Virrey no se lihan de communicar las instructions
en libre de pragmaticas, y cartes Reals folio 14.

pagina
segona.

Sedas
nos poden treura del Regne, sino torsudes, o
texides en dit libre folio 22.

Substituts
de Officials Reals se han de fer de consentiment del Señor Virrey, y
de Vniversals dels Magnifichs dels Iurats en libre de regiments de
sach, y de sort folio 44. dagina 2. cap. 15.

Sentencia
de se Santedad que los Benificis Ecclesiastichs
no poden ser conferits a Estrañys sino a naturals del
Regne en libre de Pragmaticas, y Cartes Reals folio
105.

Salaris
nos deuhen al Señyor Virrey, y Regent per la
Vniversitat en libre den Abello folio 93. pagina segona en la quarta
columna.

Studi
General, y sos privilegis se troban manuscrits
autentices en lo extraordinari de 1607. folio 26.
primae computacionis.

Sequia
de la Ciutat, y Iurisdictio del sequier en libre den
Rossello nou folio 310. & seqq.

CV. Reg. n. 1902, fol. 197. 25 marzo 1393. Manresa, cent jurats

CV. Reg. n. 1902, fol. 197. 25 marzo 1393.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Summe expediens immo necessarium reputamus nostris subditis universis qui civitatibus villis et aliis locis nostri dominii inhabitant consilio regere se et sua: hoc enim scientes dirigens rudes informans majores sustinens minores elevans et generaliter cunctos regens principibus convenit et subditis prodest viam claudit erroribus et bonis omnibus viam prebet quod et si conveniat senibus juvenibus necessarium reputatur sine quo etiam nihil posse fieri laudabiliter creditur humane conditionis fragilitate attenta que fatalitate quodam utilia desinens declinat leviter ad nociva. Quamobrein ut vos consiliarii jurati probi homines universitas et singulares nostre civitatis Minorise possitis melius et utilius regere vos et vestra et reipublice civitatis predicte consulcius providere oblatis nostre majestati per fidelem nostrum Jacobum Sarta vestri nuncium cui cum litera quam nobis presentavit credenciam comisistis capitulis que super regimine et consilio civitatis predicte ut ejusdem Jacobi relacione habuimus fuerunt inter eos concordata unanimiter sub hac forma:

- Primerament volem e ordonam que cent persones les quals jurats sien apellades ço es que les cinquanta persones servesquen un any e les altres cinquanta persones altre any ensemps ab lo consell special de aquell any segons que per nos devall es ordonat e axi torn dels uns als altres que com los uns hajen servit un any que los altres servesquen altre any facen daquiavant conseyll general en la dita ciutat e hajen tot aquell poder en totes coses la universitat tocants que consell general o la universitat daquella ciutat havia o haver podia axi per dret com per custum ans de la present ordinacio en tant que daquiavant nos crit nes ajust nes puxe cridar ne ajustar consell general o la universitat de la dita ciutat mas tant solament consell de les dites cincuanta personas ab lo dit consell special les quals segons dit es facen en totes coses universitat e aquella universitat daquiavant representen. E per tal que en la eleccio de les dites cent persones no puxa haver discordia nos haut sobre aço acort ab persones havents conexença del stament de la dita ciutat e de las personas dequella e haut axi mateix esguart que en lo nombre de les dites cent persones sien e capien axi majors com mijans e menors elegim de present les dites cent persones departides en dues parts ço es en cascuna part cinquanta personas axi com volem e ordonam que daquiavant facen ab lo consell special daquell any segons dit es consell general e representen tota la universitat de la dita ciutat: les quals cinquanta personas qui ab lo dit consell special volem facen consell general lo primer any son aquestes quis segueixen: micer Bernat Miquel Berenguer çes Comes savi Arnau dez Mas savi major de dies Arnau Boxo savi Bernat Galceran Bernat Amargos Romeu de Casanova major de dies Francesch Andreu Johan Vidal Pere Vilella Francesch Nerell menor de dies Thomas Ferrer mestre Bernat de Figuerola pus jove Francesch de Gostemps Ramon çes Comes secretari del duch Berenguer de Tresseres scriva del duch Bernat de Gamiçans
mercader Pere Ricolf mayor de dies mercader Berenguer Canet draper Jacme Sarta mercader Bernat Exertell mercader Pere Boti Ramon Çatorra Jacme de Socarrats mercader Bernat dez Prat mercader Francesch Amargos mercader Bernat de Palau draper Francesch de Bellsola del carrer Durgell Pere Barriach Jacme Amargos fill den Borthomeu Pere Draper mercader Francesch dez Puig especier Ramon Sarta cuyrater Guillem dez Guix cuyrater Ramon Ferrer cuyrater Jacme Corb cuyrater Bernat Rovira Romeu ça Grau Johan de Canyelles cuyrater Valenti de Valloria Pere Roset çabater Jacme dez Far çabater Pere Palliceres çabater Francesch Respay çabater Lorenç dez Puyol Guillem dez Poal çabater Jacme Pedrissa assaunador Francesch de Matestach parayre Francesch Rourich sartre: e les altres cinquanta persones que ab lo consell special del segon any volem facen lo dit segon any consell general son aquestes quis seguexen: Eymerich Sallent Micer Francesch Dortigues micer Arnau dez Mas Bernat de Ferrera savi Berenguer de Luça savi Francesch Nerell major de dies Galceran de Casanova Pare de Muntcunill Asbert çes Valls Pere Galceran Francesch Dalçamora Romeu fill den Romeu de Casanova Bernat de Sobrebalç Francescho Ferrer fill den Guillem quondam Berenguer dez Camp Johan Miquel Barthomeu Amargos mercader Ramon de Palau draper Pere Amargos mercader Pere Sarta mercader Bernat Massaguer mercader Francesch de Palau mercader Jacme dez Guix mercader Berenguer Ledo mercader Guillem Guiu Francesch Cardona Jacme de Arlembau Bernat de Grimosachs Galceran dez Prat Jacme Ballot fill den Jacme Bonanat Çerola Bernat Oliver mercer Bernat Miquel cuyrater Francesch de Garzila Bernat de San Johan cuyrater Pere Çubach Francesch de Matamala Ramon de Comajoncosa çabater Guillem Dalmau çabater Pere Çacoma çabater Pere de Torroella çabater Marti de Boyons çabater Pere de Busquet çabater Bernat dez Trull lo jove assaunador Berenguer Segui parayre Pere de Munserrat sartra Bernat Voltrera sartra Bernat de Soler sartra Barthomeu de Vilanova manya. E que les dites cent persones dessus nomenades e cascuna daquellas sien e romanguen en lur offici tant e tan longament entro que lo consell general de les dites cinquanta personas del qual aquell o aquells serien ensemps ab lo consell special daquell any faes subrogacio o mutacio dalgu o dalguns segons la forma dejus scrita. Item que les dites cent persones dessus nomenades e altres hajen dins dos dies apres que la present carta en la dita ciutat presentada e publicada sera ço es aquells qui presents seran en la dita ciutat e aquells qui absents seran dins dos dies apres que en la dita ciutat seran a fer sagrament e altra seguretat en poder del batle de la dita ciutat de les coses seguents: Primerament juren ques hauran en lur offici be e leyalment segons lur bona consciencia axi com en consellar com en altres coses lo dit offici tocants no guardants favor oy amor ne desamor o qualsevol altra raho o occasio. Item juren que les coses profitoses de universitat procuraran e les no profitoses esquivaran. Item juren que de tot lur poder e saber faran que los bens e la cosa de la dita universitat sien guardades e salves la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totes coses preservats: e en special faran e procuraran que sien demanats tots deutes qui ara o per avant deguts sien a la dita universitat axi per aquells qui hajen justats o plegats questes o comuns o tenguda administracio de clavaria o daltre cosa o preses diners per misatgeria o per obres o per qualsevol altra raho. Item juren que a demanar los dits deutes a aquelles persones qui per les dites rahons ara o daqui avant sien tengudes a la dita universitat o a lurs hereus e detenidors de bens facen e constituesquen lur sindich o sindichs als quals donen e administren diners per fer despeses qui necessaries sien a demanar los dits deutes e totes altres coses facen e procuren per que los dits deutes sien hauts e cobrats. Item juren que tots anys tres vegades ço es lo primer dia dabril e lo primer die dagost e lo primer dia de deembre facen legir tots los presents capitols per ço que per oblit res no facen ne fer puxen contra aquells. Item juren que aytant com en ells sera servaran e compliran e servar e complir faran tots los presents capitols e contra aquells en res no faran. Item volem e ordonam que tota hora que consell general sera ab veu de crida o ab albarans segons la forma dejus scrita appellat que hi sie entes e appellat lo consell special daquell any e que sens aquell no puxe esser dit consell general. Item juren que tota hora que consell general sie appellat ço es los cinquanta qui fan consell general ab lo consell special daquell any segons que demunt es dit ab veu de crida o ab alberans segons la forma dejus scrita venran a la casa del dit consell aquells empero qui en la dita ciutat presents seran e en aquella staran e daqui no exiran sens licencia del dit consell entro les dues parts daquell consell sien en concordia segons la forma dejus declarada: e semblant sagrament facen totes aquelles persones qui en loch de les dites cent persones o dalgunas daquellas subrogadas o posadas seran dins dos dies despuys que aquella subrogacio feta sara si presents lavors en la dita ciutat tornats seran e que lo dit sagrament hajen a fer les dites persones e cascuna dellas ans que del dit offici usar puxen: e si alcu o alcuns de fet usaban no fet lo dit sagrament e altres coses que fossen tenguts de fer segons la present ordinacio sien punits axi com a persona privada qui usa de offici publich al qual no es eleta e no resmenys cayguen en pena de mil solidos de la qual sien guanyades les dues parts a nos e la tercera part a la universitat. E si per ventura algu o alguns de les dites cent persones o daquells qui per temps subrogats seran recusaven de pendre lo dit offici o de fer lo dit sagrament o altres coses que fer sien tenguts lo batle de la dita ciutat o son lochtinent qui ara es o per temps sera per imposicio e exaccio de penes e altres remeys de dret los forç a penre lo dit offici e a fer lo dit sagrament tota excusacio e appellacio remoguda: empero los altres qui lo dit sagrament fet haurien pus fossen les dues parts del nombre dels setanta cinch qui fan consell general entre les cinquanta de consell general e les vint e cinch qui fan consell special qui tots ensemps ajustats fan un consell general e almenys quaranta persones dels dits jurats puxen de lur offici usar e facen consell general e per aço nostiguen de instar e requerir aquells recusants de fer lo sagrament e sien forçats de fer aquell e altres coses que fer sien tenguts segons la present ordinacio. Item que lo consell general demunt dit o les dues parts daquell cascun any lo primer die dabril e si feriat sera lo seguent no feriat o noy havia altre just embargament que nos pogues fer aquell die regoneguen si algu o alguns daquell nombre de setanta cinch en lo qual es enclos consell special e general seran morts o malalts de longa malaltia o absents de longa absencia a conexença e arbitre del dit consell general o insufficients o tals que al consell demunt dit o a les dues parts daquell sie viyares o semblant quey facen a mudar que en loch daquells aytals ne posen en subroguen altres de semblant condicio e stament daquells qui morts seran o malalts o absents o insufficients o tals que al dit consell sie vist que facen a mudar axi que si aquell o aquells en loch del qual o dels quals se fara la subrogacio eren ciutada o ciutadans qui visquessen de lur renda o cuylleta o savi o savis en dret que semblant ciutada o ciutadans savi o savis se hajen a subrogar en tant que savi en loch de ciutada o ciutada en loch de savi se puxe subrogar: e si eren mercader o draper o mercaders o drapers que de mercader o de draper o de mercaders o de drapers se haja a fer la subrogacio en tant que mercader en loch de draper e draper en loch de mercader se puxe subrogar: e si per aventura eren persona o personas doffici que de persona o persones daquell mateix offici se haja a fer la subrogacio e no de altre offici axi que siy era cuyrater aquell qui seria mort os hauria a mudar que de cuyrater e no de hom daltre offici se haja a fer la subrogacio. E axi mateix sie en los altres officis mentre empero en aquell offici del qual se haurie fer la subrogacio sen trobassen de covinents cor sino sen hi trobaven de covinents se pogues fer la subrogacio de homens daltre offici exceptat doffici de carnicer del qual en algun cas no si puxe algun subrogar o posar com per raho del preu de les carns e dels bans hajen tot die a contendre ab la universitat. Ilem volem e ordonam que algun hom qui ara o daqui avant haje franquea de no pagar en questa o en comu de la dita ciutat o sie menor de vint e cinch anys o sie dejus potestat de pare o haje algun plet o contrast per si e en nom seu o axi com hereu daltre ab la universitat de la dita ciutat o sie procurador dalgun prelat rich hom cavaller poblat o heretat dins la batlia de la dita ciutat o vegueria de Bages o sie scriva de les corts del veguer o del batle o del dega de Manresa o de Bages o notari de la scrivania publica de la dita ciutat sie deutor per si e en nom seu o axi com hereu daltre de la dita universitat en major quantitat de cent solidos no puxe esser subrogat ne posat en lo dit nombre de cent ne encara puxe esser conseller de la dita ciudat si donchs aquell qui hagues franquea de no pagar en questa o en comu no renunciave ab carta publica a son privilegi obligantse en aquella carta a pagar en tots comuns e questes son privilegi no contrestant o si donchs aquell qui hagues plet ab la dita universitat e era demanador no renunciava ab carta publica a aquell plet prometent que per la raho del plet no demanaria ne faria questio null temps a la dita universitat e si era demanat nos obligaba sots pena del terç en juhi en la cort del dit batle a pagar a la dita universitat dins un mes ço que en aquell plet demanat li sera si donchs aquell qui fos procurador dalgu dels dessus dits no renunciava ab carta a aquella procuracio obligantse sots pena de mil solidos de no usar daquella procuracio o de semblant que apres fos feyta aytant com seria en lo dit offici de juradia o si donchs lo dit notari o scriva no lexava la dita scrivania prometent que en aquella no usaria mentre fos en loffici de juradia o si donchs lo deutor de la dita universitat no pagave lo deute que a la dita universitat deuria o si donchs lo pare daquell nol emancipave quel gitas de sa potestat. Empero si lo dit consell general o les dues parts daquell acordave e tenia per bo e declarava que alguna persona o personas qui ara per nos sie eleta o sien eletas en lo nombre dels dits cent jurats o daqui avant si subrogara o si subrogaran per lo dit consell general qui fos o fossen en alguns dels dits casos per nos demunt posats per los quals no pot o no poden esser del dit nombre dels dits cent jurats ne axi mateix esser conseller de la dita ciutat: volem e ordonam que feta la demunt dita declaracio les coses en lo dit capitol per nos ordenades no contrestants aquella persona o personas puxen esser del dit nombre e usar daquell offici e axi mateix esser conseller o consellers de la dita ciutat si elet o elets hi seran: e jatsia que nos aytant com havem pogut hajam tengut a men de no posar en lo nombre de les dites cent persones demunt nomenades algu qui haja franquea de no pagar en questa o en cumuns o que sien menors de XXV anys o sien dejus potestat de pare o haja algun plet o contrast ab la dita universitat o sie procurador de prelat o daltres dessus nomenats e sia notari o scriva de les dites corts o scrivania o sie deutor de la dita universitat segons que dit es: empero lo dit consell general troba que algu o alguns daytals personas sia o sien per nos dessus nomenat o nomenades o elet o eletes aquell aytal o aytals romanguen del dit offici per auctoritat nostra la qual nos ab la present al dit consell donam e en loch daquell o daquells ni posen e ni subroguen aItre o altres de semblant condicio o stament si donchs aquell o aquells aytals dels dessus nomenats per nos e elets no fahien ço que dessus se conte si donchs lo dit consell general non fahia la demunt dita declaracio. Item volem e ordonam que si per ventura en la eleccio de les dites cent persones que nos havem feta havia algu o alguns quis poguessen alegrar de titol de corona ne declinar lo for nostre que ans que usen del dit offici e fet lo sagrament demunt dit hajen una persona o dues qui sien ben bastants quis obliguen es constituesquen principals prometedors per ell o per elIs en la cort del dit batle que aquell jurat per qui aquell o aquells se obligaran per negun fet civil o criminal a que fos o seria tengut per raho del dit offici de juradia no allegara corona ne declinara lo for nostre e aço sots pena de cent lliures axi com ja era acustumat ans de la present ordinacio. E aquesta forma volem e ordonam ques serve en tots los altres qui subrogats seran per avant en lo dit offici. Item per ço quel dit consell mils puxe tractar e procurar ço qui profit sera de la dita universitat volem e ordonam que com en lo dit consell se tractara de cobrar los dits deutes de la dita universitat o que aquells qui han a retre compte a aquella lo reten que en aquell consell aytant com se tractera de cobrament dels dits deutes o retiment del dit compte no puxe esser algun conseller o jurat qui sia a aquell deute o retiment de compte axi com a principal o fermança obligat o qui sie pare o fill germa avonclo (avi: avunculo latín) o nebot cosingerma o fill de cosingerma o tudor o curador o procurador daquella persona o personas del deute o retiment de compte de la qual o dels quals se tractera ans si en lo dit consell era sen haja decontinent a exir sots pena de cinquanta solidos la qual encorragues cascu contrafaent e per cascuna vegada que contrafara si donchs lo consell general o les dues parts daquell no acordave que aquella o aquellas persona o personas romanguessen en lo dit consell. Item que les dites cinquanta persones e les vint et cinch persones de consell special qui totes ensemps segons dit es fan un consell general sien convocades ab veu de crida en los lochs o partides en que ses acustumat convocar e cridar lo consell de trenta jurats en la dita ciutat en ques convoquen a dues ores ço es a vespre e a mati. Empero per be que fossen les dites persones convocades no pogues esser dit consell general ne aqui nos pugues res fer ne scriure ne hi gosar reebre carta o cartas ne fer altra scriptura si en lo dit consell no eren presents almenys dels dits jurats quaranta personas entre aquellas vint e cinch personas del consell special e de las cinquanta personas qui ensemps ab lo dit consell special fan un consell general: empero que ço que les dues parts dels presents faran valega e haja valor no contrestant la contradiccio de la terça part e que en aço no sie hauda raho de zel a zel ne pus san a sana part mas solament de nombre ço es que consenten les dues parts dels presents. E si per ventura quaranta personas dels dits jurats no venien a consell que lo sendema sie convocat lo consell general demunt dit ab alberans sots pena de deu solidos per cascu qui noy vingues e per cascuna vegada pagadora e aplicadora al nostre fisch en la qual no pogues encorrer negu qui fos absent o malalt o hagues just embargament. E si lo consell era en tantes parts divis que noy hagues part qui comprengues les dues parts dels presents que no gosen exir de la casa del consell entro hi haje concordia de les dues parts sens licencia del dit consell e de les dues parts daquell e si algu o alguns fahien lo contrari que cayguessen cascu en pena de cinquanta solidos guanyadora al nostre fisch. E si en temps de la dita convocacio en la dita ciutat no eren presents quaranta personas dels jurats dessus nomenats o si presents eren e havien malaltia o altre just embargament aquells qui hi serien sien tenguts de venir a consell e ells o les dues parts dells subroguen e posen en loch dels absents o malalts o just embargament havents entro a compliment del dit nombre de setanta cinch qui fan consell general en lo qual nombre es enclos lo consell special daquell any segons dit es los quals usen entro aquell o aquells dels absents o malalts o just embargament havents en loch del qual o dels quals seran posats o subrogats sien tornats a la dita ciutat o sien guarits o deliurats del dit embargament e no mes. Item volem e ordonom que la dita convocacio axi per veu de crida com per alberans se faça de manament del batle de la dita ciutat o de son lochtinent a instancia dels consellers o dels tres o dels dos o del un dells o encara a instancia de quatre jurats de qualque condicio o stament sien del nombre dels setanta cinch jurats qui fan consell general e lo batle e son lochtinent de continent que per ells segons que dessus es dit request ne sie faça tota excusacio remoguda manament a la crida de la dita ciutat que crit lo consell e al scriva del dit consell general que faça los dits alberans los quals alberans port e do lo misatge del dit consell: e si lo batle o son lochtinent aquest manament encontinent que request ne fos segons que dit es no fahia que caygues ipso facto en pena de mil solidos. E no resmenys en aquest cas lo veguer o sotsveguer de Bages o lurs lochtinents a sola e simple requesta dels dits consellers e jurats segons que dit es faça lo dit manament de convocar lo dit consell e si de continent que request ne fos segons que dit es no ho fahia sie caygut ipso facto en pena de mil solidos de les quals penes les dues parts fossen guanyades al nostre fisch e la romanent tercera part a la dita universitat: la qual tercera part a aquella universitat guanyada lo dit consell o sindich de la dita ciudat puxe demanar et haver dels dits officials e de cascun daquells e de les fermançes per ells dades en lentrant de lur offici axi en temps que tenguen taula com abans e que de les dues parts de les dites penes al nostre fisch guanyades nols puxe esser feyta gracia ne remissio en tot o en partida sino solament per nos. E jatsie que atras nos en un capitol hajam dit que lo consell general demunt dit e les dues parts daquell cascun any en lo primer die dabril e si feriat sera lo seguent no feriat o noy havia altre just embargament perque nos pogues fer aquell die regonega si negu falra del nombre dels setanta cinch jurats qui aquell any deuen fer consell general e que si ni fal negu que ni subroguen segons la forma per nos en lo dit capitol ordonada: aximatex volem e ordonam que en lo dit primer die dabril e si feriat sera lo seguent no feriat si donchs just embargament per que nos pogues fer aquell die noy haura que sien eletes quatre persones en consellers de la dita dita ciutat del nombre dels vint e cinch jurats qui aquell any deuen fer consell special segons que per nos deval es ordonat los quals consellers sien elets per les cinquanta personas qui jurats son appellades qui deuen servir a consell general aquell any o si tots los dits cinquanta jurats noy seran aquell die de la eleccio dels dits e ni haura trenta quatre o mes que la dita eleccio ques faça e sino bastaben al dit nombre de trenta quatre que la dita eleccio nos puxe fer: la forma de la qual eleccio sie aquesta: que lo batle de la dita ciutat o son lohtinent ab son scriva lo qual scriva lo vot de cascun deman a cascu singularment dels dits jurats que per lo sagrament que fet hauran en lentrament de lur offici diguen quals quatre personas del dit nombre dels dits vint e cinch jurats enten o creu segons son viyares que sien millors o pus profitoses en esser consellers aquell any. E pres axi lo dit vot dels dits jurats qui deuen fer la dita eleccio sie publicat per lo dit official o son scriva quals quatre personas hauran haudes mes veus e aquellas quatre persones qui mes veus hauran haudes aquells volem e ordonam que sien consellers aquell any e axi en aquesta forma cascun any esser servat o tengut daqui avant. E per tal com Ioffici de la dita conselleria no pot esser sens gran carrech a cascu e qui ha carrech de procurar lo fet del comu raho es quen senta algun profit volem que cascu dels dits quatre consellers haja cascun any cinquanta solidos barchinoneses per son salari si tot un any complidament serveix e si nou fa que lin sie abatut prorata del temps que no haura servit e si altre sen hi haura subrogat que aquell qui subrogat hi sera haje del dit salari segons lo temps que haura servit per absencia daquell qui no haura servit. Item volem e ordonam que en lo demunt dit die que los demunt dits consellers seran elets o daquell die a deu dies primers vinents e axi sie cascun any daqui avant lo dit consell general haja elegida una bona persona qui aquell any ço es destro que altre consell general e special se mut en la dita ciutat sie mostaçaf e us del offici de mustaçafia segons e en la forma que per privilegi o privilegis la dita ciutat ho ha e ho ha acustumat de haver: e en cas que lo dit elet en mostaçaf per longa absentia o malaltia o insufficiencia no podia o no sabia lo dit offici axi com se pertany exercir la conexença de la qual absencia o malaltia o insufficiencia vingue al dit consell general o per mort lo dit offici no podie tenir volem e ordonam que lo dit consell general o les dues parts daquell en cascu dels dits cases puxe e dege en loch daquell altre en mostaçaf elegir qui faça lo exercici del dit offici per tot lo temps que lo dit primer elet tenir devia volents aço daqui avant esser tengut e servat sens contradiccio alguna. Item volem e ordonam que en lo dit dia que los demunt dits quatre consellers seran elets o daquell die a deu dies lavors primer vinents lo dit consell general elegesca una bona persona apte e sufficient en racional de la dita ciutat a un any ço es destro que altre consell general e special se mut e a aquell racional constituesquen aquell salari qui sie just e rahonable e ab ell sen poran convenir: lo qual racional ans que us del dit offici jur per nostre senyor Deus e per los seus sants quatre evangelis en poder del batle e del scriva de la cort de la batlia de la dita ciutat que en lo dit offici se haura be et leyalment foregitada tota amor favor oy e mala voluntat e segons quels altres racionals qui son stats en temps passat en la dita ciutat han acustumat de jurar e prometre: a la scriptura del qual racional aytant com toch al seu offici volem que sie donada fe axi com a carta publica feta per notari: e que lo dit racional deman de compte tot hom qui res haja administrat per la dita ciutat axi daquells qui han justats o plegats comuns questes o tenguda administracio de clavaria o daltra cosa o preses diners per misatgeria o per obres o per qualsevol altra raho e aquell compte o comptes puxe hoir e aquells impugnar decisir o determenar. E si per qualsevol persona o persones ara de present o per avant sera res degut a la dita ciutat axi per taylles o comuns o per imposicions o per qualsevol altra raho e la dita persona o personas daço que deuran a la dita ciutat volra o volran fer retencio o compensacio per qualque cosa o raho a que la dita ciutat los sie tenguda volem e ordonam que daquella retencio o compensacio o retencions o compensacions puxe conexer o conega sens alguna scriptura o solemnitat de dret lo dit racional si a ell sera vist fahedor e aquella e aquelles decesir e determenar tota appellacio e reclamacio remoguda. E si per la dita ciutat es al present o sera en esdevenidor res degut a alguna persona o personas axi per restes de comptes com per qualsevol altra manera o raho e que aço apparagues per los libres del offici del dit racional o per comptes qui fossen en lo dit offici del racional e que daço qui degut es o sera per la dita ciutat en esdevenidor a qualsevulla persona o personas que si lo dit racional ne sera request haja e sie tengut de fer certifficacio scrita de sa ma e segellada ab son segell al batle de la dita ciutat o a son lochtinent o a qualsevol altre persona o en testimoni de veritat daço qui apparra esser degut per la dita ciutat a aquella persona o personas e a aquella certifficacio volem e ordonam que sia donada fe axi com a scriptura publica feta per notari. Item volem e ordonam que en tot ço qui ara es degut o per avant sera degut a la dita ciutat per qualsevol persona o personas et per qualsevol raho quey sie feta execucio axi com per deute fiscal per lo batle de la dita ciutat o per son lochtinent o per qualsevol porter o porters nostres a sola certifficacio del dit racional tota appellacio remoguda. Item volem e ordonam que tota persona o persones qui donen compte o comptes al dit racional de qualsevol administracio o administracions o misatgeria o misatgerias o per qualsevol altra raho que aquell compte o comptes haje o hajen a jurar en poder del dit racional de esser leyals e vertaders: e si per ventura algu o alguns qui hagues donat o haguessen donats compte o comptes en poder del dit racional e aquells o aquells hagues o haguessen jurat o jurats axi com dit es e finit lo dit compte o comptes per lo dit racional se atrobave clarament que aquella persona o personas hagues o haguessen lexada o lexades ocultada o occultades alguna o algunas rebuda o rebudas de diners o daltres cosas que deguessen haver posada o posadas en lo dit compte o comptes volem e ordonam que aquella quantitat o quantitats de diners o daltres coses restituescha e do e pach a la dita ciutat en XI dobles e quen sia feyta execucio axi com de deute fiscal per lo batle de la dita ciutat qui ara es e qui per temps sera o per son lochtinent o per qualsevol porter o porters nostre o nostres a sola certifficacio del dit racional: e no resmenys hage lo dit racional tot aquell e semblant poder que han los racionals de la ciutat de Barchinona e daltres ciutats o lochs de Cathalunya. Item volem e ordonam que dins lo temps per nos demunt donat al dit consell general de elegir mostaçaf e racional que dins aquell temps mateix lo dit consell haja elegir e elegesca cascun any daqui avant qualque bona persona qui aquell any ço es tro que altre consell general especial se mut en la dita ciutat sia clavari general: la qual persona axi eleta ans que us del dit offici faça semblant seguretat que los altres clavaris generals de la dita ciutat qui son stats en temps passat han acustumuda de fer. E per ço que en esdevenidor si mester sera sia trobat ab menys difficultad la peccunia de la ciutat en ques sera convertida volem e ordonam que lo dit clavari general axi elet e no neguna altra persona reebe e sie tengut de reebre tota pecunia provinent a la dita ciutat axi dels justadors de taylles o de comun com de qualsevol altra persona o personas qui ara al present degen o daquiavant deuran alguna quantitat de diners a la dita ciutat per qualsevol manera o raho exceptat los diners o preus de les imposicions que la dita ciutat ven los quals per ordinacio de la dita ciutat reeb o deu reebre lo clavari qui paga los anuales que la dita ciutat fa: lo qual clavari general no gos ne puxe res donar a negu de la moneda de la dita ciutat sens manament del consell general o del consell special de la dita ciutat es assaber tro en la quantitat de que los dits consellers han poder de donar: lo qual manament haja a apparer per carta publica o per certifficacio en scrits feta al dit clavari per lo racional de la dita ciutat e segellada ab son segell: e si en altra manera lo dit clavari donave res de la pecunia de la dita ciutat volem e ordonam que allo que donat ne hauria no li sie rebut en compte per lo dit racional sens voluntat del consell general o del consell special de la dita ciutat: lo qual clavari general sie tengut de complir de present los manaments qui fets li seran de donar diners en la forma demunt dita per lo dit consell general e special o per los consellers en aytant com lur poder se esten mentre que diners tinga de la dita ciutat: e axi matex volem e ordonam que lo dit clavari haje a donar en poder del racional de la dita ciutat compte e raho daço que rebut haura per la dita ciutat de present e tota vegada que request ne sera per los consellers e per lo racional o sindich o procurador de la dita ciutat e aquell compte jurar e si al dit racional sera vist fahedor aquell cloure o finir: lo salari del qual clavari sia aquell que lo dit consell general ordonara ne ab lo dit clavari se poran convenir. E jassia quels quatre consellers axi elets sien del nombre dels cent jurats per nos atras elets e nomenats e hajen jurat de haverse be e leyalment en lo dit offici de juradia: empero per tal com molt mes coses se pertanyen de fer e de procurar als consellers que no als jurats de la dita ciutat volem e ordonam que daqui avant los dits quatre consellers axi elets cascun any lo die o lendema que elets seran si tots presents seran en la dita ciutat sino dins dos dies apres que en la dita ciutat seran e ans que puxen usar de lur offici de consellaria juren las coses seguents en poder del batle de la dita ciutat o de son lochtinent. Primerament juren que be e leyalment se hauran en lur offici e que per amor ni per desamor ne per prechs ne per diners ne per altra raho no diran ne consellaran ne faran sino ço quels sia vijares segons lur bona consciencia que sie rahonable et profitos a la dita ciutat. Item juren que no pendran servey de diners ne daltra cosa e si ho fan que en quatre dobles los hagen a tornar e res no menys stiguen a merce nostra o del batle de la dita ciutat. Item juren que no partiran de la dita ciutat sens consell e consentiment de lurs companyons axi empero que tota ora ni romanguen dos e que aquell o aquells qui ab aytal licencia partiran facen scriure al racional de la ciutat lo die quen partiran e lo die que tornaran: e si per ventura dels dos qui romandrien la un ne havia per alguna necessitat gran a partir aço no pogues fer sens consentiment del dit consell general lo qual en aquell cas o en cas que fos malalt o hagues altre just embargament hi hagues a provehir de un conseller que usas entro que aquell a qui lo dit consell general hagues dada licencia fos tornat o guarit o desembargat del dit embargament e no mes avant a prorrata daquell temps que hauria usat del offici li sie respost del salari daquell conseller en loch del qual sie subrogat: e aço fem per ço que en la ciutat romanguen tota hora almenys dos consellers. Item juren que no satribuiran mes poder que en los presents capitols es contengut. Item juren que aquells dells qui en la dita ciutat seran cascun dia se apleguen tots ensemps en un loch per parlar e tractar los affers de la ciutat e per lo regiment daquella almenys una vegada e mes si mester hi sera et que entendran en los affers qui lavors hi seran. Item juren que cascun any los dits consellers ço es aquells qui lavors seran en la dita ciutat per tot lo mes de març faran inventari o testament ço es que scriven los affers de la ciutat en que stan ne la ciutat que deu ne que li es degut ne quins carrechs ha ne quals persones tenen res de la ciutat ne li han a retre compte e generalment tots altres affers que ells sapien o saber puxen: e aquestas cosas mesas en scrits donenles als consellers quis elegiran lo primer dia dabril: e si aço fahien que pach lo perjuri cascu dels dits consellers sia caygut en pena de mil solidos de la qual lo batle nols puxe fer remissio e sots aquesta matexa pena sien tenguts de donar al racional de la dita ciutat en scrits tot ço quis deura a la dita ciutat o tendran daquella. Item juren que les coses profitoses a la dita universitat procuraran e les no profitoses o damnosas squivaran e que de tot lur poder e saber faran quels bens e les coses de la dita universitat sien guardades salves la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totas cosas preservats e que en special procuraran que sien demanats e cobrats tots deutes en lur temps deguts a la dita universitat segons que en lo capitol continent lo sagrament dels dits cent jurats pus largament dessus es contengut. Item juren que procuraran que tots anys tres vegades ço es lo primer dia de abril e lo primer die dagost e lo primer die de deembre se ligen tots los presents capitols denant lo dit consell general de setanta cinch e que no consintran ans aytant com en ells sera procuraran que tots los presents capitols sien tenguts e servats e que contra aquells en res per ells no sie fet. Item que los dits consellers ans que puxen usar de lur offici asseguren ab bones fermançes en juhi que finit lur offici retran dins spay de dos meses sens tota requesta compte de tot ço qui a lurs mans sia pervengut e hagen de mostrar al racional e que tot ço que detindran de la ciutat restituiran al clavari daquella ciutat si diners seran e si cartas o altres scripturas seran al scriva del consell: e si aço no fahien dins lo dit temps lo batle de Manresa qui ara es e qui per temps sera o son lochtinent a sola e simple requesta de paraula o sens scrits a ell feta per lo dit racional e encara per los consellers o sindich de la dita ciutat o per lescriva los forç a fer les dites coses e res no menys los forç part aço a pagar per pena mil solidos de la qual pena sien guanyades les dues parts al nostre fisc o al dit batle per nom daquell e la romanent tercera part a la dita ciutat de la qual pena nols puxe esser feta gracia ni remissio en tot o en partida ne alguna composicio per lo dit batle ne encara per lo portant veus de procurador ni altre official nostre ço es de les dues parts guanyadores al nostre fisch ne encara per lo consell general o special de la dita ciutat de la romanent tercera part guanyadora a la dita ciutat ans los dits officials nostres a simple e sola requesta del dit racional o altres dessus dits sens tot proces e consell de jutge hajen e sien tenguts de fer exequcio contra los dits consellers lo dit compte ne ço que de la ciutat tendran dins lo dit temps no retents tota appellacio compensacio retencio e qualsevol altra deffensio o scusacio remoguda ne alguna citacio o evocacio feta o posada cor a totes aquestes coses e altres qui valer los poguessen contra lo dit retiment del dit compte e daço que tendran de la dita ciutat renuncien ab sagrament en lentrament del dit lur offici si donchs no eren messions o altres coses que justament haguessen bestretas en loffici demunt dit e aquell offici durant lo qual lo dit racional los deye reebre en compte: e si los dits conselleres no feta la dita seguretat ne prestat lo dit sagrament presumien de usar del dit offici sien punits axi com a persona privada qui usa de offici publich al qual no es eleta e res no menys cayguen ipso facto en pena de mil solidos guanyadora e levadora segons que es dit de la dita pena de mil solidos demunt: E si per ventura algu o alguns qui fossen elet o elets en conseller o en consellers recusaven de pendre aquell offici o de fer lo dit sagrament e seguretat lo batle de la dita ciutat o son lochtinent per imposicio de penas e altres remeys de dret los forç a pendre lo dit offici e a fer aquell sagrament e segurctat tota appellacio e excusacio remoguda: e totes les dites coses en lo dit prop capitol contengudes axi de la seguretat com de encorriment de penes com de totes altres coses en aquell capitol dites se servan en misatgers qui per part de la ciutat seran tramesos a nos o alguna altra persona e en cuyllidors de questes e de comuns e en totes altres coses qui moneda privilegis cartas e altres cosas reebran de la dita ciutat o res per aquella ciutat administraran e res no menys juren que be e leyalment se hauran en lur offici e en aquell frau no cometran. Item que los dits consellers hajen e sien tenguts de oir e de tractar tots affers de la dita ciutat per grans o per pochs que sien empero que aquells no puxen diffinir ne determenar per lo dit consell general o per lespecial segons la forma devall scrita exceptat que puxen donar a correus e a altra persona qui treballat hagues per la ciutat entro a quatitat de deu solidos e no mes e daquells deu solidos fer manament al clavari de la dita ciutat. Item que los dits consellers aquells empero qui en la dita ciutat presents seran se ajusten es sien tenguts de ajustar cascun dia almenys una vegada o mes si mester hi sera en la casa del consell per los affers que en la ciutat se hauran a fer o a tractar e si los affers son tals ques deguen diffinir e determenar per lo consell general segons la forma dessus e dejus contenguda hajen lur acort ab lo consell special o encara ab savis en dret si la qualitat del fet ho requerra que savis hi haja mester sobre aquells affers e haut aquell acort sobre los dits afers e no abans façan ajustar lo dit consell general e denant aquell consell diguen e proposen los dits affers et quels diguen e que ells nantenen nen han trobat dacort e despuys aquells de consell general diguen dun en un son vijares e con la un parle laltre no parle puys ço que les dues parts dels presents del dit consell general diffinira sie haut per fet diffinit e determenat. Item quel dits consellers qui ara deuran esser elets ço es aquells qui en la dita ciutat seran presents sien tenguts dins deu dies apres que elets seran de fer cercar tots privilegis cartas e altres scripturas de la dita ciutat e aquellas posen en una caxa que stiga en la casa del dit consell o lla on lo consell special dejus scrit o lo general demunt dit acordara: la clau de la qual caxa tinga lo scriva del dit consell o aquella persona que lo consell general o special acordara: e si lo dit scriva la te o altra persona aquells privilegis e cartas prengue ab inventari del qual se faça carta publica. E per ço que aquells privilegis nos hajen soven a trer de la dita caxa se registren es posen tots en un libre de pergami per lescriva del consell e ques registren segons orde de canallar: lo qual scriva com registrats sien sie tengut de fer repertori o una taula en lo dit libre e lo nombre de las cartas per ço que per aquella taula pus leugerament sie trobat en qual carta sera lo privilegi que hom cerquara: e aquest libre stiga en la dita caxa el tingue lo dit scriva segons que la un dels dits consellers acordara: axi matex de les cartes publiques ques hauran afer les quals de necessitat per scriva de la scrivania publica de la dita ciutat se han a pendre tenguen un libre qui stiga en aquella scrivania en lo qual e no en altre se meten les dites cartes. Item que algu no puxe esser conseller de la dita ciutat si donchs o ell o son pare no han tengut domicili per deu anys en la dita ciutat ne encara pare e fill dos frares ne oncle ne nebot puxen esser en un any mateix consellers. Item que algu quis digue habitador de la dita ciutat qui no tenga son alberch ab sa muyller e ab sa companya la major part del any en la dita ciutat no puxe esser conseller ne jurat daquella. Item si alguna persona sera elegida per lo consell general o special de la dita ciutat a qualsevol fet o fets que haje a fer o a tractar per la dita ciutat del qual fet o fets la dita persona entena haver paga de la dita ciutat volem e ordonam que ans que la dita persona us daço a que sera stada elegida per lo dit consell si sera present en lo dit consell qui fara la dita eleccio o si no hi sera present denant los dits quatre consellers de la dita ciutat o almenys dels dos consellers diga al scriva del consell que ell enten a esser pagat de la dita ciutat dels treballs que fara per vigor daquella eleccio e lo dit scriva sie tengut de scriure les dites paraules en fi de la eleccio e con aquella persona haura dit denant lo consell o denant los consellers: e si axi en la forma demunt dita nos
trobave scrit per lo dit scriva volem e ordonam que aquella persona no puxe res demanar ne haver de la dita ciutat daço que hagues treballat per vigor daquella eleccio: e aço sie axi entes en eleccio de moltes persones com de una sola persona. E per tal com volem que per les dites cent persones desus nomenades qui jurats son appellades axi en consell general com en special la dita ciutat sie regida e administrada o per aquells qui subrogats seran en loch daquells els hajem departits per ço que nols sie tan gran carrech en dos consells generals segons que per nos demunt es ordonat e per tal com lo consell special cove de tenir pus sovin que no lo general per menys carrech e trabayll a haver a les dessus dites persones e que hajen algun entrevall de repos: fem de les demunt dites cent personas qui jurats son appellades quatre parts qui facen quatre consells specials ço es en cascuna part vint e cinch personas les quals vint e cinch personas volem e ordonam que facen consell special daqui avant en la dita ciutat es a saber vint e cinch personas un any e les altres vint e cinch personas altre any e axi en les altres tro totes les dites cent persones hajen servit en lo dit offici segons que per nos devall les dites personas son nomenadas e ordonadas: e con totes les dites cent persones hauran axi servit lo dit offici volem e ordonam que tornen servir lo dit offici aquellas vint e cinc personas o aquellas que subrogades hi seran o si subrogaran en cas que haja loch qui primerament començaran o servir e per conseguent les altres persones del dit nombre: e aquesta forma demunt dita velem sia servada daqui anant en lo dit consell special. E les vint e cinch persones qui volem façen consell special lo primer any son aquestes quis seguexen: Eymerich Sallent micer Darnau dez Mas Berenguer de Luça savi Asbert çes Valls Pere de Muntcenill Romeu fill den Romeu de Casanova Bernat de Sobrebalç Berenguer dez Camp Borthomeu Amargos mercader Pere Sarta mercader Francesch de Palou mercader Jacme dez Guix mercader Guillem Guiu Jacme Darlambau Galceran dez Prat Bonanat ça Rola Bernat Miquel cuyrater Francesch de Garzila Bernat de San Johan cuyrater Guillem Dalmau çabater e ça Coma çabater Pere de Busquet çabater Pere de Muntserrat sartre Bernat Soler sartre Borthomeu de Vilanova manya: e les altres vint e cinch personas qui volem facen consell special lo segon any son aquestes quis seguexen: micer Bernat Miquel Berenguer ces Comes savi Bernat Galceran Francesch Andreu Francesch de Gostemps Francesch Nerell menor de dies Thomas Ferrer Ramon çes Comes scriva del duch Bernat de Gamiçans mercader Jacme Sarta mercader Bernat Exercell mercader Francesch Amargos mercader Bernat de Palau draper Pere Barriach specier Pere Draper Francesch dez Puig specier Guillelm dez Guix cuyrater Ramon Ferrer Bernat Ruvira cuyrater Romeu ça Grau Pere Roset çabater Pere Palliceres çabater Lorenz dez Pujol çabater Jacme Pedriça assaunador de pells Francesch de Matestach parayre: e les altres vint e cinc persones qui volem facen consell special lo terç any son aquestes quis seguexen: micer Francesch Dortigues Francesch Nerell major de dies Bernat de Ferrera savi Galceran de Casanova Pere Galceran Francesch Dalçamore Johan Miquel Francesch Ferrer fill den Guillelm Ferrer Ramon de Palau draper Pere Amargos Bernat Massaguer mercader Berenguer Ledo mercader Francesch Cardona Bernat de Grimosachs Jacme Belloc pus jove Bernat Oliver mercer Pere Çubach cuyrater Pere de Subirana cuyrater Francesch de Matamala Ramon de Comajoncosa çabeter Pere de Torroella çabater Marti de Boyons Bernat dez Trull assaunador de pells Berenguer Segui perayre Bernat Voltrera sartra: e les altres vint e cinch personas qui volem facen consell special lo quart any son aquestes a quis seguexern: Arnau dez Mas major de dies savi Andreu Boxo savi Bernat Amargos Romeu de Casanova Pere Vilella mestre Bernat de Figuerola pus jove Berenguer de Tresserres Johan Vidal Pere Ricolf mercader Berenguer Canet draper Pere Boti Ramon ça Torra Bernat dez Prat mercader qui sta al carrer Durgell Jacme Amargos fill den Borthomeu Jacme de Socarrats mercader Ramon Sarta cuyrater Jacme Corb cuyrater Johan de Canyeles cuyrater Valenti de Valloria Jacme dez Far çabater Francesch Respay çabater Guillem dez Poal Ramon Cabrera Francesch Rourich sartre: lo qual consell special de vint e cinc personas segons que per nos demunt es ordonat volem e ordonam que haja tot aquell poder en totas cosas la universitat de la dita ciutat tocants que consell special james hac e ara ha al present aquell consell special qui vuy es axi per dret e per privilegis com per custum exceptat en vendes de censal mort o de violari o de proprietats o daltres bens e coses axi sients com movents de la dita universitat e en eleccio de consellers de mostaçaf de racional de clavari general de tallador de questa o de comu de prohomens o sindichs que la dita universitat hagues a tremetre a corts generals o particulars o a parlament nostre o nostres o de nostres successors com totes les demunt dites coses reservam e volem esser reservades al demunt dit consell general e per aquell volem aquellas esser fetes con loch hauran de fer. Encara mes volem e ordonam que si al dit consell general o a les dues parts daquell apparra que al dit consell special daquell any e dels altres anys esdevenidors a temps cert o a per tots temps sia tolt mes poder que al present no li tolem de una cosa o de moltes o que li sie mes poder donat que al present no li donam que axi en tolre com en afegir o ampliar poder al dit consell special de una cosa o de moltes o daquelles que al dit consell general plaura axi a temps com a per tots temps e aquella o aquellas toltes e reservades restituir a per tots temps o a temps segons que al dit consell general sera vist fahedor: e si per ventura lo dit consell special se atrevia de fer negunes de les dites coses qui per nos e lo dit consell general li fossen prohibides o vedades que aquellas fossen casses et vanes e freturassen de tota efficacia e valor. Item que les dites vint et cinch persones qui jurats son appellades en les quals haura segons la forma per nos demunt ordonada quatre consellers les quals vint et cinch personas fan e deuen fer consell special segons per nos es demunt ordonat volem e ordonam que con consell volran tenir ques hajan a convocar primerament ab veu de crida en los lochs acustumats e puys ab alberans segons que dessus es dit del consell general: empero per be que les dites vint e cinch persones fossen axi convocades no pogues dit esser consell special si almenys no hi eren presents deu personas dels dits jurats e dos dels consellers: e si les dites deu persones dels dits jurats e dos dels consellers hi seran presents volem aquells facen et puxen fer consell special la absencia dels altres no contrestant e puxen tractar dels fets e dels negocis de la dita ciutat per pochs o per grans que sien e aquells decisir e determenar si a ells sera ben vist fahedor segons lo poder per nos demunt al dit consell special donat o li seria donat per lo dit consell general: e si seran cosas ço que lo dit consell special tractara o parlara que lo dit consell nou puxe decisir o determenar ans ho haja a fer lo consell general en aquell cas si lo dit consell special ho acordara sie convocat segons la forma per nos demunt ordonada lo dit consell general. Empero volem e ordonam que de qualsque fets per grans o per pochs que sien de ques tracta es parle en lo dit consell special de las ditas vint e cinc personas que nos puxa res decisir ne determenar o finar ne scriva non gos penre carta e siu fa que no haja neguna efficacia o valor si dues persones o mes del dit consell contrestaran en ço qui fer o determenar si volra: mas la contradiccio de una persona aquella no contrestant ço que per lo dit consell sera fet o determenat haja força e valor e dallo volem sia feta carta publica per notari si lo dit consell len volra. Item que la convocacio del consell special faça e haja a fer lo batle de la dita ciutat o son lochtinent axi per crida com per alberans a requesta de aquellas personas a requesta de les quals consell general se ha a convocar segons que dessus es dit axi que la pena e totes coses sobre la convocacio de consell general dessus ordonades sien haudes per repetides en la convocacio daquest consell special. Axi matex entenem e declaram que en les penes dessus dites en les quals daço special provisio no es feyta se tinga aytal forma o manera ço es que daquellas penas sien guanyades dues parts a nos o al nostre fisch e la romanent tercera part a la ciutat e que aquellas penas leu e levar puxe e haja lo batle de la ciutat qui ara es o per temps sera o son lochtinent tota appellacio e contradiccio remoguda e que aquell batle ne encara portant veus de procurador no puxe fer gracia de les parts a nos pertanyents si donchs lo consell general demunt dit nos tenie per content de la sua part e que no puxe haver les dues parts pertinents a nos sens que no haja la part a la dita ciutat pertanyent axi que ensemps tota aquesta pena se deman es leu. Empero volem e ordonam que negunes de les demunt dites penes pecuniaries en los presents capitols contengudes en les quals nos hajam part per nos ne per nostres officials no puxen esser exigides ne levades ne hajen loch de exigir ne levar tro que per los consellers o per lo sindich o procurador de la dita ciutat sien o fossen acusades la qual accusacio hagues apparer per scriptura publica. Item volem e ordonam que si en los dits capitols exien algunes coses obscures o dubtoses segons vijares del dit consell general que aquellas lo dit consell general o les dues parts daquell segons la forma per nos demunt ordonada pogues declarar e interpretar segons son vijares o coneguda hoc encara tolre e affigir en los dits capitols ço que ben vist li sera a sa coneguda e volem valega tant com si per nos era declarat o interpretat o tolt o affegit la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totes coses preservats: e la ordonacio demunt dita volem que dur del primer dia del mes de abril primer vinent a deu anys e puys tant e tant longament tro que per lo consell general demunt dit o per les dues parts daquell sie en tot revocada o en partida adobada com apres dels dits deu anys donam al dit consell general poder de corregir e de mudar la present ordinacio o de affigir si empero a nos plaura.

- Ac supplicato nobis per eundem nuncium vestrum quod ipsa capitula et omnia que continent laudare approbare et de novo concedere dignaremur supplicacione hujusmodi suscepta benigne prospectis in hiis bono statu et comodo evidenti vestri dictorum universitatis et singularium ac reipublice civitatis predicte cujus profectibus innitimur toto corde ac respectu notabilis et grati subsidii quod nobis facitis pro felici viagio quod de proximo facere intendimus ad regnum Sardinie Domino concedente: tenore presentis preinserta capitula que per fidelem consiliarium nostrum Bernardum de Ponte legum doctorem pro parte nostre curie recognosci fecimus et omnia que continent laudamus approbamus ratifficamus et confirmamus ac ea de novo concedimus vobis universitati ac singularibus supradictis volentes statuentes et ordinantes ac vobis concedentes expresse quod consilium sit et celebretur in dicta civitate de cetero sic et prout in preinsertis capitulis continetur. Mandantes per eandem gerenti vices gubernatoris in Cathalonia vicario Bagiarum et probis hominibus dicte civitatis ceterisque universis et singulis officialibus judicibus comissariis et nostris subditis universis et dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris sub pena mille florenorum de bonis cujuslibet contrafacientis quociens contrafactum fuerit habendorum et nostro applicandorum erario et sub ire et indignacionis nostre incursu quatenus laudacionem approbacionem ratifficacionem et confirmacionem ac de novo concessionem nostras hujusmodi quas durare et valere volumus per decem annos a data hujusmodi in antea continue numerandos et ex tunc quamdiu nobis placuerit et non ultra vobis teneant et observent tenerique et observari faciant inviolabiliter per quoscumque et non contrafaciant vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam.
Data Valencie vicesima quinta die marcii anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo tercio regnique nostri septimo. - Andreas Salvator. - Arnaldus Manyosa mandato domini regis facto per Johannem Garrius consiliarium et locumtenentem thesaurarii. - Nicholaus Moratoni regens thesaurariam habuit hanc pro visa. - Idem.

cvi-reg-n-1906-fol-153-15-nov-1393

XCV. Reg. n. 1898, fol. 124. 25 octubre 1390.

XCV. Reg. n. 1898, fol. 124. 25 octubre 1390.

En nom de Deu sia et de la verge nostra dona Sancta Maria regina de gloria mare sua. Sapien tots presents et sdevenidors que nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc. per tal com procurant lenamich de natura envejos de tota concordia entrels feels nostres los promens qui sappellaven de mans major mijana et menor de Vilafrancha de Panades es stada discordia suscitada sobrel regiment e eleccio de jurats consellers et altres officials de consell de la dita vila pretenents los majors ab alguns de la ma mijana que axi en lo regiment com en la eleccio dessus dita son empetxats torbats et agreviats per los altres de la ma menor et alguns de la ma mijana a ells adherents et fort prejudicats contra forma dels privilegis et altres provisions daquen fetes per lo senyor rey pare nostre de bona memoria et per nos en gran dampnatge del be comu de la dita vila et que enguany en la eleccio derrerament feta tengren los dits menors et altres de ma mijana a ells adherents fort desordonades illicites et inusitades maneres e tals que la major partida se apoderaren la eleccio esser feta dels mateys et per conseguent tenir lo regiment dessus dit e per lo contrari los altres de ma menor et alguns de la ma mijana diens que lo dan et menyscabament de la dita vila era esdevengut et sesdevenia per culpa et mal regiment dels majors qui oppremien et subpeditaven los menuts tant com podien et axi en talles com exaccions eran fort mal menats et oppreses a ma dels dits majors comunament occupants a si lo regiment de la dita vila: finalment considerants et duptants que per les dites et altres occasions qui daço son sortides no pervenguessen majors errors e escandells e desijants saludablament obviar a contrasts e perills esdevenidors e proveir specialment a la utilitat de la dita vila et bon stament de aquella: som personalment venguts a la dita vila jassia fahents nostre cami vers les parts de regne Darago e en aquella habem aturat alguns dies per posarla en bon stament. E vists et regoneguts en nostre ple e madur consell los dits privilegis et provisions somnos informats del us antich sobre aço observat e oides plenerament axi de paraula com per scrits les dites parts et cascuna daquelles e regonegudes et examinades les informacions e rahons que cascuns han volgudes dar produir et allegar denant nos a nostre consell e hauds no res menys diverses parlaments ab ells separadament et ensemps per gran et evident profit de la cosa publica et ben de pau et de concordia et utilitat dels habitants en la dita vila la qual nos amam entre les altres viles insignes de nostra senyoria abolints et totalment irritants et anullants totes et qualsevol ordinacions privilegis e provisions per lo dit senyor rey et per qualsevol altres predecessors nostres et per nos fetes tro al jorn de huy a la universitat de la dita vila et singulars daquella de et sobre la eleccio et regiment damunt dits tant com sien contraris a la nostra present ordinacio: abolints encara tota divisio et denominacio de mans axi que mans noy haja ney sien nomenades e reduintsho a unitat: precedent madura et solemna deliberacio hauda en nostre consell en lo qual havia copia de doctors juristes et altres persones scientifiques et expertes en aytals affers: ab tenor del present nostre privilegi durador et servador per deu anys comptadors de la prop vinent vigilia de la festa de Ninou et en apres a beneplacit de la majestat real en la qual temporalitat et beneplacit entenem la concessio de offici de mustaçaf dejus scrita: axi com a princep e senyor et encara per lo poder a nos donat per los dessus dits del qual poder apar per carta publica feta en la dita vila a XII del present mes de octobre en poder del feel secretari nostre en Pere Despont notari publich per tota nostra senyoria fem e stablim de nostra certa sciencia les ordinacions quis seguexen. Primerament ordonam volem et manam que cinquanta dos consellers et quatre jurats façen consell en la dita vila daçiavant los quals sien elegits per la manera seguent: ço es que la vigilia de Ninou pus prop vinent lo nostre batle de la dita vila a instancia dels jurats qui huy son convocats ab veu de crida en lo monastir dels frares menors de la dita vila o si en lo dit monastir bonament fer no ho podien en altre loch on a ell fos vist fahedor les comunitats dels tretze officis daquella vila ço es de homens de plaça de savis de drapers de notaris et scrivans de mercaders de sabaters de ferrers de texidors de mulaters de lauradors de picapedrers de fusters de carnicers et de corredors per elegir et presentar als dits batle et jurats persones de cascun dels dits officis que lany esdevenidor sien consellers: e cascuna comunitat se apart en qualque casa o loch del dit monastir o del altre loch on seran et segons Deu et lur bona consciencia sens tota frau et affeccio desordenada aqui nomenen e elegesquen sis persones de son offici o daquells qui segons comuna usança et parlar de la dita vila son compreses en lo dit offici: o si per aventura del dit offici e compreses o enteses en aquell hi havia tan poques persones sufficients a aço que a parer lur o de la major part dells sis bonament non poguessen o deguessen trobar elegir et nomenar puxen elegir et nomenar de qualsevol dels altres oficis dessus dits aquell o aquells quils deffalliran: e quan elegit les hauran cascuna de les dites comunitats present los noms dels dits sis per aquella elets al dit batle et jurats aqui presents los quals batle et jurats facen scriure per lescriva del consell los noms dels dits sis en registre per cessar frau e apres en sis troçets de paper o pergami cascun nom en son troçet: e cascun dels dits sis troçets meten en I rodoli de cera los quals rodolins sien de I pes talla color e fayço et aquells meten en I baci plen daygua: et apres hagen I infant de VII anys o menor e facenli metra la ma en lo dit baci et remenar o mesclar be los dits sis rodolins et apres que aquells haura remenats e mesclats dins lo dit baci facenli traure daquell quatre dels dits rodolins de I en I Ios quals lo dit batle prenga de ma del dit infant et apres II façen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lescriva del dit consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et public per foragitats de consellers los noms que trobara scrits en los dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et dels altres alli presents obre los dits quatre rodolins que preses haura de ma del dit infant e aquells los noms dels quals seran trobats scrits dins los dits IIII rodolins quel dit infant haura trets sien consellers lany esdevenidor per aquell offici et publicats per lo dit batle mantinent per consellers: e axis faça de cascu dels dits tretze officis de I en I successivament. E quan de cascu dels dits officis seran elegits quatre consellers seran cinquanta dos consellers segons que dit es: declarants que si cars sera que les dites comunitats o alguna daquelles elegissen o nomenassen les dites sis persones en discordia sien reebudes per los dits batle et jurats aquelles sis persones que seran eletes per la major part de la comunitat discordant: e si la discordia era egual que tants ne hagues duna part com daltra en aquell cas la eleccio sia dels batle et jurats dessus dits o de la major part dels dits batle et jurats si seran discordants los quals empero hajen elegir dels nomenats a ells en discordia. Segonament ordonam que lendema que sera festa de Ninou lo dit batle instants los dits jurats convoque semblantment ab veu de crida los dits cincuanta dos consellers quel dia passat seran elets al dit monastir o altre loch per ell ordonador per semblant que dessus es stat dit et aqui en presencia de tot lo consell juren cascu en poder del dit batle sobre la creu e los sants IIII evangelis que be e lealment a tota feeltat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila faran la eleccio dels jurats seguent e no resmenys consellaran e se hauran en lo dit ofici tota favor amor oy et rancor foragitada. Terçament apres que jurat hauran sens divertir a altres actes los dits consellers per officis ço es aquells quatre de o per cascun offici elets lo dia passat se aparten et de quatre en quatre fora si axi que no pusquen elegir dells mateys ne encara qui sia dels cincuanta dos consellers elegesquen per esser jurat lany vinent una bona persona del lur ofici: e si en lo dit lur offici nols paria que hagues persona sufficient a aço pusquen elegir de qualsevol dels altres officis dessus dits segons que per semblant es dit dessus en la eleccio dels consellers: et seran les dites persones axi eletes tretze ço es una per cascun ofici. Et los dits consellers presenten aqui matex encontinent que elegides les hauran los noms de les dites tretze persones elegides als dits batle et jurats los noms dels quals los dits batle et jurals facen primerament scriure per lo dit scriva del consell en registre per esquivar frau et apres en tretze troçets de paper o pergami ço es cascun nom en I troçet: los quals tretze troçets de paper o pergami sien meses en tretze rodolins de cera ço es cascu en son rodoli los quals rodolins sien de una matexa color de cera talla pes et fayço: et dels dits tretze rodolins sien preses primerament los tres rodolins en los quals seran meses los noms dels elets per loffici dels homens de plaça et per loffici dels savis et lofici dels drapers et aquells tres rodolins sien meses en lo baci plen daygua et lo dit infant o altre de semblant edat meta la ma en lo dit baci et remen be et mescle los dits III rodolins et apres que aquells haura be remenats e mesclats facenli traure un dels dits tres rodolins lo qual prenga de ma del dit infant lo dit batle et apres II facen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lo dit scriva del consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et publich per foragitats de jurats los noms que trobara scrits en los prop dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et altres qui seran obre lo dit rodoli que pres haura de ma del dit infant et publich per jurat aquell lo nom del qual trobara scrit en lo troçet del paper o pergami que haura trobat dins lo dit rodoli. E aquell sia jurat de la dita vila lany seguent. E apres sien preses dels deu rodolins restants altres rodolins ço es aquells tres en los quals seran meses los elets per lofici dels notaris o scrivans e per lofici dels mercaders e per lofici dels sastres et aquells sien meses en lo dit baci et remenats et mesclats per lo dit infant et apres ne sia tret I et liurat al dit batle et puys Ios altres dos restants et liurats al dit scriva et uberts et publicats segons dessus: et aquell lo nom del qual sera trobat per lo dit batle en aquell rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat de la dita vila per aquella matexa manera e forma que es dit dessus dels altres tres rodolins. E apres sien preses dels set rodolins restants altres tres rodolins ço es aquells en los quals seran meses los elets per lofici dels mulaters lauradors et per lofici dels sabaters et per lofici dels texidors et sia fet axi matex et per la manera matexa sens mes et sens menys que dit es dels altres tres prop dits: e lo nom daquell que sera trobat per lo dit batle dins lo rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat. E apres sia fet aço matex dels restants quatre rodolins qui seran romases en los quals seran scrits los noms dels elets per lofici dels carnicers et per lofici dels corredors et per lofici dels ferrers et per lofici dels picapedrers et fusters. E los dits quatre axi sortejats dels dits tretze sien jurats del any seguent los quals encontinent com publicats seran per lo dit batle segons dit es juren en poder daquell devant tot lo consell sobre la creu et los sants IIII evangelis de Deu que ells se hauran be et leyalment a fidelitat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila en lo dit offici de juraria et administren et regesquen aquell any loffici dels jurats et juraria de la dita vila. E per aquesta manera se faça cascun any en los dits dies. Entenem pero volem et ordonam que si cas sera que los dits quatre consellers de cascuna comunitat o ofici o de qualsevol daquells elegiran en discordia la dita persona que han a elegir et nomenar en jurat sia reebuda per los dits batle et jurats aquella persona que seria elegida per la major partida dels dits quatre discordants. E si la discordia sera en nombre egual ço es quen hagues dos o I de cada part ladonchs sia la eleccio dels batle el jurats damunt dits o sils dits batle et jurats eren discordants que sia la eleccio de la major partida dells los quals empero hagen a elegir dels nomenats a ells en discordia. Pero si cas era que lo dit dia de la vigilia de Ninou la eleccio de consellers nos pogues acabar de fer per qualque raho que aquella pusquen et hajen continuar et acabar lendema que sera dia de Niuou: abans pero que proceesquen a la eleccio dels jurats novels com axi necesariament et encara rahonable se deja fer. Inhibim empero et manam que algu lo die de Ninou no vengue als frares menors o altre loch hon et mentre la eleccio dels jurats novells se fara sino aquells als quals la dita eleccio pertanyera sots pena de C morabatins dor a nostre fisch aplicadors et havedors daquell qui contrafara sens tota merce: la qual inhibicio ab pena manam cascun any esser publicada en la dita vila ab veu de crida en lo dit temps.
Quartament ordonam que los dits jurats en lo consell no hajen veu durant lur offici per tolre et squivar desagualtat et tot abus que seguir sen pogues.
Cinchanament abolim et tolem tot lo consell general en lo qual tothom de la vila podia entrar et esser e tot lo consell secret çaentras acustumats de tenir en la dita vila en axi que daciavant noy haja ne puxa haver sino lo consell dels dits cincuanta dos consellers et IIII jurats segons que damunt havem ordonat: lo qual consell de cinquanta dos consellers et IIII jurats o la major part de aquells pus tots sien convocats segons es acustumat façen et representen universitat et no altre. Per los dits empero aboliment et tolliment de consells no entenem tolre ni vedam que los jurats sindich et scriva de la dita vila nos puxen ajustar et parlar entre si et ab los quels parra dels affers de la juraria et de la dita vila ans ho puxen be fer segons abans havien acustumat et solien fora o sens los dits consells general et secret.
Sisenament ordonam quel batle nostre de Vilafranca o son lochtinent sie e entervengue en los consells que lo consell dessus ordonat tendra et celebrara daçi avant lo qual batle pero no hage veu en lo dit consell: et aximatex sia et entervengua en cascun ajust o consell fahedor per qualsevol dels officis de la dita vila axi que nols sia legut fer algun ajust consell o apartament per via de offici sens continua presencia del dit batle o de son lochtinent.
Setenament ordonarn que aquells qui seran stats jurats I any hagen a vagar del dit offici de jurat per II anys apres axi que entre lany que ho seran stats et lany que hi poran tornar et los dits II anys que vagat hauran sien IIII anys: pero puxen esser consellers lany apres que seran stats jurats mas que no administren ne regesquen altre offici ni bens de la dita universitat entro que hauran retut compte a la dita universitat de la administracio del dit juradesch et tornat tot ço que per lo dit compte sera trobat legitimament que hajen a tornar a aquella: declarants et ordonants empero que alcu dells o altre qui haura hauda administracio en la dita vila no sie o stigue en lo consell ans ne hage a exir mentre ques parlara os tractara en lo dit consell dels regiment et affers e comptes de sa administracio per ço que la presencia de aytal persona no tolgue o embarch a algu libra explicacio de sa intencio en lo dit consell.
Huytenament ordonam que lo dit consell elegesque daçi avant los baners et guardians de fora los quals baners sien presentats per lo dit consell al batle nostre de la dita vila qui reebut dells sagrament que be et leyalment se hauran en lo dit offici conferm aquells en la dita eleccio: lo qual offici de baner dur sis meses tan solament: declarants que per dues vegades lany se faça la dita eleccio de baners es a saber la una eleccio en la festa de madona sancta Maria Canaler prop vinent et laltra en la festa de sant Pere et sent Feliu apres seguent axi que cascuna baneria dur per mig any: et axi matex sia fet dali avant cascun any en la forma en lo present capitol tocada.
Novenament abolim et tollem de tot en tot lofici de baners de la vila et en loch del dit offici ordonam et a la dita vila per gracia et privilegi special atorgam offici de mustaçaf. E que lo dit mustaçaf qui exercira lo dit offici haja dins la dita vila et territori de aquella semblant jurediccio que ha lo mustaçaf de la ciutat de Barchinona en la dita ciutat e territori de aquella: lo qual mustaçaf elegesque lo dit consell de la vila lo dit jorn de Ninou cascun any per aquella manera que lo consell de la dita ciutat de Barchinona pot elegir per concessio nostra et de nostres antecessors lo lur mustaçaf: lo qual com elet sera nos si presents serem en Cathalunya e si serem absents de Cathalunya lo nostre batle general de Cathalunya dejam confermar per aquella manera que devem confermar lo dit mustaçaf de Barchinona. Vedants et expressament declarants que algu simple coronat no puxe esser elet en conseller o jurat ni puxe tenir algun offici del dit consell ni esser reebut en lo dit regiment (falta punto) E si sesdevendra que clerga conjugat hi sia elet et en lo dit regiment volra caber ordonam que aquell aytal ans que en lo dit regiment sia acullit o admes haja a prestar idonea fidejussoria caucio sots pena de cent morabatins dor que durant lo dit regiment al qual sera elet o apres no allegara directament o indirecta privilegi clerical per alcun acte qui toch o sia vist tocar lo dit regiment et encara que lo contrari fos assajat que les dites fermançes les quals de necessitat hagen esser lechs e de for et jurisdiccio nostra encorreguen ipso facto la dita pena de la qual sia feta sens altra solemnitat de juhi contra ells execucio realment et de fet e no res menys les dites fermançes tengudes per aquell a tot risch et interes a salvament et indempnitat de la universitat demunt dita. Retinents nos que si per aventura en les damunt o davall scrites coses apparra ara o per avant en tot o en partida res duptos o escur allo puxam declarar et interpretar axi et lla et quan nos sera ben vist fahedor. Part aço volents provehir et posar certa ley et fi a la discordia e debats que son entre les dites parts sobre los pagaments que la dita universitat ha a levar per via de talles et collectes: ordonam que los deu milia solidos perpetuals los quals la dita universitat es tenguda de fer et fa per questa real cascun any sien exigits et collits per via de talla segons la valor dels bens de cascun singular a sou et a lliura et eguals e ço que la dita universitat haura a pagar per dons o profertes de corts o parlaments sia exhigit et dels singulars de la dita universitat per aquella manera que per la cort o parlament qui aquell do o proferta haura fet sera ordonat collir en cascuna universitat: e si ordonat no era estat o no aparia o nos sabra quen fos la donchs sia exigit e levat per aquella manera que les ciutats e viles reyals de Cathalunya o la major partida de aquelles exegiran entre si aquell do o proferta. Totes les altres quantitats que la dita universitat haura necessaries a exegir o levar sien levades daçi avant per via de talla a sou et lliura deseguals per la manera seguent: ço es saber que aquell o aquella que haura valent D solidos: (dos puntos en el original) o menys faça una lliura de XXV solidos: et per tolre desagualtat qui en altra manera se seguiria ordonam que aquell qui haura valent de D solidos tro en DC solidos inclusive pach aytant sens mes o sens menys com aquell de D solidos: e qui haura valent de DC solidos tro a mil solidos inclusive faça lliura de XXX solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de M solidos tro a MCLV solidos inclusive pach aytant matex com aquell de M solidos: e qui haura valent de mil CLV solidos tro a dos mil faça lliura de XXXV solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de dos mil solidos tro en dos mil CCLXXX solidos inclusive pach aytant com aquell dels dos mil solidos: e qui haura valent de dos mil CCLXXX solidos tro a tres mil inclusive faça lliura de XL solidos: e axi matex qui haura valent de tres mil solidos tro a tres mil CCCLXXV inclusive pach aytant com aquell dels tres mil solidos: e qui haura valent de tres mil CCCLXXV solidos tro a cuatre mil D solidos inclusive faça lliura de XLV solidos: e aquell que haura valent de cuatre mil D solidos tro a cinch mil inclusive pach aytant com aquell dels cuatre mil D solidos: e qui haura valent de cinch mil solidos tro a sis mil DCCL solidos inclusive faça lliura de L solidos: aquell qui haura valent de sis mil DCCL solidos tro a set mil CCCCXXV solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels sis mil DCCL solidos: et qui haura de valent set mil CCCXCXV solidos tro a deu mil CXXV solidos inclusive faça lliura de LV solidos: e aquell qui haura valent de deu mil CXXV solidos tro a onse mil XLV solidos inclusive pach aytant com aquell dels deu mil CXXV solidos: e qui haura valent de once mil XLV solidos fins a quince mil CC solidos inclusive faça lliura de LX solidos: e aquell qui haura valent de quince mil CC solidos tro a setse mil CCCCLXV solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens menys com aquell de quince mil CC solidos: et qui haura valent de setse mil CCCCLXV solidos fins a vint y dos mil DCCC solidos inclusive faça lliura de LXV solidos: e aquell qui haura valent de vint y dos mil DCCC solidos tro en vint y cuatre mil CCCC solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens meyns com aquell de vint y dos mil DCCC solidos: e qui haura valent de vint y cuatre mil CCCC solidos tro a trenta cuatre mil CC solidos inclusive faça Iliura de LXX solidos: e aquell qui haura valent de trenta cuatre mil CC solidos tro a trenta sis mil DCXL solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels trenta cuatre mil CC solidos: e qui haura valent de trenta sis mil DCXL solidos tro a cinquanta un mil CCC solidos inclusive faça lliura de LXXV solidos: et qui haura valent de cinquanta un mil CCC solidos tro en cinquanta cuatre mil DCCXX solidos inclusive pach aytant mateix com aquell dels cinquanta un mil CCC solidos: et qui haura valent de cinquanta cuatre mil DCCXX solidos tro a setanta sis mil DCCCCL solidos inclusive et daqui amunt faça lliura de LXXX solidos. Les quals lliures sien fetes de la justa vera et comuna extimacio o valor dels bens de cascun axi mobles com seens segons lo manifest ja fet et segons los manifests faedors en esdevenidor en la dita vila los quals per la manera ques fan en la dita vila confermam loam et aprovam et volem que sien fets daçi avant. Aço entes et declarat que si alcu scientment celara o jaquira manifestar alcun siti o renda o altre cosa inmoble en los manifests esdevenidors que aquella haja perduda et sia confiscada et adquirida la meytat a nostre fisch et laltra meytat a la universitat de la dita vila. Volem axi matex que la talla moneda o collecta ques haura levar per via de solidos et lliuras en la dita vila segons dessus es dit sia imposada egualment en et per las ditas lliuras jassia desaguals ço es que no sia imposat ne pach pus per la lliura pus grossa o de mes quantitat que per la pus pocha o de menys quantitat com per algunes justes rahons axi o hajam ordonat eu provehim per la present. E com lo compertiment de les pagues o collectes pogues esser inutil si lo compte et administracio daquellas no era retut et reebut diligentment: per tal ordonam que cascun any la primera setmana de queresma sien eletes per tot lo dit consell o major part daquell quatre persones qui oyen los comptes dels jurats clavari collectors et altres qui hauran administrades monedes de la dita vila lany passat et hauran retre compte los quals quatre axi elets apres que hauran fet solempne sagrament segons et semblant que dessus oyen los dits comptes et impugnacions daquells et diffenesquen segons lus parra encarragant sobre aço lurs consciencies: et la diffinicio lur o de la major part dells o en lur egual discordia la diffinicio daquell o daquells axi egualment discordants ab qui lo batle et jurats o la major partida dells sacordara vala et sia ferma sens tota appellacio reclamacio o recors et sen faça encontinent per lo dit batle real execucio axi com de sentencia passada en cosa jutjada. E per ço que alcu dels retents o oints los dits comptes no puxa aquells dilatar ordonam que cascu qui hage retre compte en la dita manera sie tengut metre sos comptes en poder de les dites quatre persones dins tres jorns apres que per lo consell seran elegides sots pena de cent morabatins dels quals encontinent se faça execucio dels no complints et dalli avant no puxen als dits comptes enadir o tolra alguna cosa. E per ço que a les dites quatre persones lur offici no sia dampnos ordonam que cascun haja per salari dels dits comptes cinquanta solidos per los quals sien tenguts de esser cascun jorn en Ios dits comptes tro a la diffinicio daquells la qual haja essor feta per ells en la dita manera per tota la quaresma dins la qual seran estats elets sots pena de cent morabatins dor pagadors per cascun daquells per qui estara. Et les dites coses totes et sengles manam et volem esser tengudes e servades per la dita universitat et singulars de aquella presents et esdevenidors sots pena de D florins dor Darago habedors de qualsevol contrafahent aytantes vegades com fara tractara o tentara de fer lo contrari et guanyadors al nostre fisch sens alguna merce. Manants per la present carta nostra espressament et de certa sciencia et deliberadament sots la dita pena encorredora sens tota merce et dels contrafahents habedora a tots et sengles habitants et habitadors de la dita vila presents et esdevenidors de qualque ley estament et condicio sien et encara a tots la universitat de la dita vila que la present nostra ordinacio et totes et sengles coses en aquella contengudes observen a la letra sens algun mudament et contra noy venguen directament ni indirecta tacitament ni expressa en o per alguna causa manera o raho: la qual pena volem que aytantes veguades quantes comesa sera lo batle de la dita vila o qualsevol de nostres officials qui per part de la nostra cort requesit ne sera exegesca et per aquella faça execucio yverçosa realment et de fet tota excepcio opposicio solemnitat contradiccio et remissio foragitada. En testimoni de la qual cosa manam esser feta la present carta nostra et segellada ab nostre segell pendent feta e dada e publicada depuys e lesta de manament del dit senyor rey per mi secretari et notari davall scrit en lasgleya del loch dez Venrell a XXV dies de octubre en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents noranta presents en Johan Amigo savi en dret et en Pere çes Illes jurats et missatgers et en Pere de Comalonga lochtinent de escriva del consell de la dita vila presents encara micer Domingo Mascho vicecanseller de regne de Valencia et ara regent la cancellaria en absencia del vicecanceller del principat de Cathalunya et Nesperendeu Cardona savi en dret promovedor dels affers de la cort et per testimonis mossen Johan de Muntbuy mossen Aznar Pardo et mossen Pere Pardo de la Casta uxer de armes consellers en Johan de Muntbuy donzell et en Pere dez Pont secretari del dit senyor rey. - + Dominicus Mascho. - Senyal + de nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc.
- Sig+num mei Petri de Beviure secretarii dicti domini regis ac notarii publici regia auctoritate per totam terram et dominacionem suam qui promulgacioni et publicationi dicte ordinationis interfui hecque de ipsius domini regis mandato scribi feci et clausi. Corrigitur autem in XXIIII linea cascun dels dits. Et in XXVI dels. Et in XXXI primerament los tres redolins en los quals. Et in XXXVII ço es aquells en. Et in XXXVIII fet. Et in LII dita univer. - Dominus rex mandavit michi Petro de Beviure. - Vidit eam thesaurarius qui ipsam expediri mandavit. - Petrus Margall.