12, 13, marzo, 1462

12 DE MARZO.

Ocupáronse solo, en este día, de ciertas sustituciones y de votar la admisión o no admisión de algunos oficiales.

13 DE MARZO.

Se hizo lectura, en esta sesión, de las siguientes cartas que se acababan de recibir.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Per tant com dilluns de mati prop passat parti correu daçi pera Çaragoça per fer venir aci al Senyor Rey mestre Pedro de la Cabra metge e la letra que anava per lo dit metge no era signada de ma del Rey he pensat que leugerament seran anades de Çaragoça aqui diverses letres que diran com lo Senyor Rey es malalt e que la Senyora Reyna ne aqueix Principat non haga avis cert de la sua indisposicio. Seria causa de star tot hom en perplex e per ço he delliberat fer lo present correu per fer certes les vostres grans reverencies nobleses e magnificencies de la dita indisposicio del Senyor Rey la qual es stada que dimenge passat dapres dinar la sua Altesa se senti alguna indisposicio en sa persona la qual determana en hun poch de fret (frío; fred) ab febra (fiebre; febre) e axi ell stech fins lo diluns demati que fonch trames per lo sobre dit metge e creuse aquell dia restas net (limpio) de febra e burla e rigue en la cambra en hun lit de repos es ver que menga (menjà; comió; va minjá, va minchá) ab molt pocha sabor. En apres dimarç de mati arriba lo dit metge e duptas segons ço que habia vist que no li respongues a terçana (las fiebres tercianas, terciana) e axi hir tot lo dia que fonch lo dia que devia venir la cessio la sua Majestat se ocupa
en musicha e en burles e en rellacions de casses (cazas, cacerías) e per gracia de Deu passa tot lo dia que nos senti res ne crech Deu aydant (aydar, ajudar, ayudar, ajudant, ajudán, ayudante) se senta pus res e perque en aquests dies lo dit Senyor no es exit de la cambra ni ses levat del lit sino per metres en lo lit de repos ne ha res signat ne negociat he (e) han vist aci alguns dies les portes del palau tanchades e fehies per que mossos (estos son los mozos de cuadra, no els mossus d'esquadra) ni besties no fessen remor en lo pati. Alguns de aci mateix han cregut que fos major la sua indisposicio pero yo certament noy he vist pus e crech la Senyora Reyna no sera mes a ple informada per la letra que la sua Majestat li fa. Sper en Deu (hay un Sperendeu Cardona, Sperans in Deo) que dema ho laltre cavalcara per vila e hira (hirà; irá; anirà; anirá) a cassa al acostumat. E mananme vostres reverencies nobleses e magnificencies lo que plasent los sia. Feta en Tudela dimecres a X de març Mil CCCCLXII. - Qui es prest als manaments de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Vuy apres hora de vespres havem rebuda una letra den Baltasar Saula procurador de mossen Berenguer Dolius en la baronia de Santa Pau ab la qual avise de alguna congregacio dels pagesos de remença demanant a nosaltres socors lo qual per lo present per no desemparar aquesta ciutat no li podem fer. Tramatem translat de la dita letra a vostres reverencies e grans magnificencies dintre la present a fi que certificades per aquelles se puixa condecentment provehir als cassos e de hora en hora ho continuarem de lo ques seguira en aquestes parts. E per semblant ne consultam a la Senyora Reyna. La Santa Trinitat mantinga vostres grans reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona dijous hora de completa XI de març del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt magnifichs e molt honorables e savis mossenyors veguer e jurats de Gerona.
Molt magnifichs e molt honorables e molt savis mossenyors. Per quant sus ara son avisat per home cert que los pagesos son ajustats e encara se ajusten en moltes parts axi Dosona Dempurda e daltres parts on han trames e aço per venir me combatre dients que açi per que sic troben En Montagut En Peguera En Bertran de Farnes (Farners) e altres gentils homens deuen e poden exequutar lur proposit no bo. Son cert seran molta gent ens tribularan molt. En tanta necessitat cove a mi recorrer a vosaltres pregant vos molt afectuosament per vosaltres siam prestament acorreguts axi com de vosaltres confiam. E placiaus aço no haver en dupte car per home lur son avisat e encara la experiencia o (ho) mostrara. Placiaus encara comunicarne ab lo honorable capitol lo qual axi mateix de ajude pregam e provehir per Barchinona o lla hon vostres savieses conexeran. Scrita a Santa Pau a XI de març. - Qui a vosaltres molt me recoman Baltasar Saula procurador de Santa Pau.

Als molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Apres que havem scrit a vostres grans providencies dels ajusts dels homens de remença ajustats sobre Castellfollit e apres venguts a Besalu nosaltres trametem hun home en la nit a Besalu per saber los procehiments dels dits homens e per veure si los de la vila havien res manester. E vuy que es dimecres hora de vespres havem cobrat lo dit home ab una letra dels jurats de la dita vila notificant a nosaltres alguna moderacio de la dita congregacio segons es contengut en la dita letra de la qual trametem copia a vostres reverencies e magnificencies. Exortam tota via en aquelles per extirpar inconvenients sia provehit en tal manera que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta patria sia guardada de sinistres. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres reverencies e grans magnificencies. Scrita en Gerona dimecres en la nit a X de març del any Mil CCCCLX dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de Gerona.
Molt honorables senyors. Responent a les vostres savieses e a la letra per lo portador a nosaltres tramesa esta veritat que quant mossen veguer parti daçi e ell e nosaltres poch cogitavem (pensábamos; cogitare latín, cogito ergo sum) los dits homens deura venir axi prest fins la nova vench eren damunt Castellfollit e apres que havien trenchat lo portal a Castellfollit e eren dins e per ço lo sotveguer e jutge e un de nosaltres anarem alla e segons la relacio del dit mossen sotzveguer tenien acitiada la Senyora al castell feren alla molts desordes cridant a foch a foch e despuys lo sotzveguer hi fou diu vahe ni havia qui volien ab biga trencar portes de homens de la vila de Castellfollit dient querien (querían; volien, volíen) menjar. A fi sens altre dan del dessus dit lo lexaren Castellfollit venint vers aquesta vila e sabent nosaltres venien a que ells segons se dehia publicament ques jactaven que ells no pendrien partit que no pasassen per aquesta vila e per que nosaltres poguessem dar la raho ques pertany de aquesta vila fonch per nosaltres delliberat no permetre intrassen en nombre excessiu dins la dita vila per via alguna. E per quant a la murada que tenim en aquesta vila a fornir per guardar aquella eren dins molt pocha gent e sens armes e ignoraven los dits homens quants serien havem stats congoixats poder guardar be la vila. E per ço scrivim a vosaltres e apres trematem home lo qual creem haureu vist lo qual daqui en fora va a Barchinona ab consulta a la Senyora Reyna e a diputats e consellers e partit lo dit home los dits homens de remença son venguts fins apres de la murada de aquesta vila mes luny un poch de tret de balesta circa de CCCL homens segons arbitravem pero ells dehien que eren en gir de e alla feren lur empavasada venint ab trompeta fluviol (fabriol) e tembor que tochaven ab molts grans crits lensant les lançes en alt e aquelles reprenent nosaltres lo millor que podiem ens eren mesos en lo millor orde que podien per guardar aquesta dita vila e haviem instruida nostra gent no lus fos res dit per molt que haguessen a dir si nons excitaven e apres hagem vista dita gent de temor dells fom desluirats per quant lur poder aquesta jornada nous parech molt uns puyessen noure axi los dits homens prestarem pasciencia solament de XV fins en XVIII intrassen a la vila per una comparicio que sinch o VI dells havien a fer ço es los comparents a les fermançes e los altres los speraren defora en lo dit loch on primer se posaren cridant com dit es e fahent moltes alimares e per home de aquesta vila may no lus fou res dit. E axi aquells qui entraren dins la vila feren lur comparicio e aquella feta ja fou nit e traguerenlos de fora preseren algunes vitualles e aquelles pagaren. Apres calques CXXX vel circa dels dits homens han passat lo pont creem sen tornen en lurs cases los altres sen tornen amont vers don eren venguts. Empero ells dehien mentre stavan ajustats que passarien a Banyoles per fer restituir penyores al abat que havia fetes fer penyorar (pignorar). Crehem sera vent e veus molt honorables senyors lo fet com es passat. Segons lur parlar stam ab suspicio tornar nos veure en dites congoixes si la cort fa exequucio de censos alguns als dits homens si la Senyora Reyna noy fa qualque provisio saludable e aquesta terra es perduda. Recitar los parlars dels dits homens son infinits dels quals ja crehem vostres savieses son informades. E sia molt honorables senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Ordonant de nosaltres ab fiança de complir. De Besalu a X de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les savieses de vosaltres honorables mossenyors tots prests los jurats de Besalu.

Al molt magnifichs e de gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Senyors molt magnifichs. Precedents recomendacions certificam vostres savieses com per causa de la pobresa e miserabilitat en la qual aquesta vila es vuy possada e no basta pagar les annuals pensions als quals es obligada era stat mogut partit entre nosaltres e los dits tresedors de fer alguna concordia la qual mitgansant ells fossen pagats de lurs censals e la vila sa pogues sustentar lo qual fins açi jatsia diverses vegades sen haja pratichat no es pogut venir a deguda conclusio perque abans de venir a infracta e la dita vila a total destruccio havem delliberat trametra aqui lo senyor En Pere Selva portador de la present per denunciar a la Senyora Reyna e a vostres savieses les nostres miseries e manifestar los carrechs los quals daquiavant no podem soportar si per algun remedi no hi sera provehit al qual exhibidor sius plaura donarets (occitano; daréis; donaréu, donareu, dareu, daréu) fe e creença en les coses que de part nostra vos explicara ajudant e endressant lo en tot lo que a vosaltres sera possible por conservacio de aquesta miserable vida. E farets (occitano; haréis; fareu, faréu) cosa a vosaltres pertenyent e haureu ne de Deu merit e tots vos ne restarem obligats. E sia la Trinitat indivisa vostra proteccio e guarda. Scrita en Copliura (Colliure, donde está enterrado Antonio Machado) a III de març lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX dos. - Apparellats a tot vostra servici e honor los consols de Cobliura. (la p y b es normal que se intercambien.)

20 DE OCTUBRE.

20 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de la Generalidad.
El mismo día se recibieron dos cartas, que siguen, a saber, una de los Embajadores y otra de los paheres de la ciudad de Lérida.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Açi es En Bertran Crexells mercader de aqueix Principat qui ha cert negoci ab la Majestat del Senyor Rey en lo qual ha demanada e demana la nostra intercessio lo que no ses pogut fer obstant la restriccio que tenim es de complanyer del dit home attesa la fortuna en que ses vist. Si a les reverencies nobleses e magnificencies vostres plaura puxam per son fet intercedir e suplicar estimam sera obra de caritat. La qual solament en aço nos mou e haureu ne de Deu premi e nosaltres vos ho haurem a plaer. Placiaus rescriurens de vostra voluntat ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calathayu a XVII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Lo darrer dia de agost prop passat scrivim a vostres reverencies e magnificencies com haviem revocat del sindicat ab nota lo honorable micer Anthoni Riquer sindich de aquesta ciutat et alias segons en dita letra es mencionat. E com per alguns bons respectes aquesta ciutat hage restituit et reintregat al dit micer Anthoni Riquer en lo primer stat que ere ans de la dita revocacio e privacio per ço dites coses a vostres reverencies nobleses e magnificencies ab la present notificam. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat vostra custodia. Dada en Leyda a XIIII de octubre any M. CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres la expedicio del derrer correu partit lo dia passat a les V hores apres mig jorn per lo qual vos havem axi stesament scrit com hauran vist les reverencies nobleses e magnificencies vostres. Vuy de mati a punta del dia es aci ates lo vostre e per aquell havem reebudes dues letres a nosaltres dreçades e dues a la Majestat del Senyor Rey una als LXXII representants la cort de aquest regne altra al Justicia del dit regne e altre als jurats de Çaragoça. De les dues letres a nosaltres dirigides la una la qual es sots data de XI del present conte forma a nosaltres donada de continuar les supplicacions a la reyal Majestat sobre la presta expedicio e tramesa del lllustrissimo Senyor Primogenit en aqueix Principat e de regraciar a la dita reyal Majestat lo per aquella dit sobre la ordinacio e disposicio del consell del dit lllustre Senyor Primogenit oficials seus e ministres etc. ço es que procehiria a consell vostre ab entreveniment de aqueixa ciutat. E sobre aquell article de intervencio dels altres seus regnes dehim com en los fets de Cathalunya altres que cathalans no han participi en consellar juxta forma de la capitulacio a la qual esser prejudicat no tollerarieu. Venint apres ab la dita letra al fet de la anada de la Illustrissima Senyora Reyna e commemorant lo sentiment donat per lo Senyor Rey segons vos havem scrit de voler attendre a la disposicio e a les coses que concorrien e fer lo que la disposicio de aquell importaria e li consellaria veniu a narrar la oppinio en lo vulgo edificada e per continua demostracio dels miracles que nuncha cessen radicada.
Ço es que la mort del lllustrissimo don Carles de sancta recordacio fill primogenit del dit Senyor Rey no naturalment serie seguida de que se dien moltes paraules. Per tant volen e disponen per nosaltres circa lo dit article esser continuades les supplicacions acostumades ab narracio de les causes dessus dites les quals vos impellexen les dites suplicacions fer per nostre descarrech. E del amor e devocio ab lo qual lo dit lllustrissimo Senyor Primogenit es sperat e de la integerrima fidelitat dels cathalans e del repos e assossech que succehiran anant al present lo dit Illustre Primogenit sens la dita Serenissima Senyora mare sua volen en lo nostre suplicar persuasio esser feta e de altres molts fruyts e beneficis que seran e succehiran essent la cosa en axi disposta esser pres motiu segons mes largament se conte en la dita letra. Laltra es de dos del dit corrent mes e ve sobre lo fet de don Jofre de Castro e ab copia quens enviau de una de les dites letres dirigides al dit Senyor Rey sobre aquesta materia volen per nosaltres esser feta suplicacio al dit Senyor Rey juxta lo seny de la copia dessus dita les quals letres legides decontinent apres la missa del dit Senyor Rey som stats ab la sua Majestat e haguda de aquella audiencia li es stat per nosaltres ab tota reverencia e humilitat e ab la millor pertinencia de paraules que als negocis nos es stada vista acomoda e fructuosa e al vostre scriure conforme feta devota suplicacio e suplicacions de e per totes les coses en vostres letres contengudes e li son stades donades les letres a sa Majestat dirigides. Per la qual nos es stada feta la seguent resposta. Primerament en lo fet de la tramesa del dit lllustre Senyor Primogenit ha dit que en la expedicio sua se enten continuament e no si pert una ora de temps. E la present matinada en la qual la sua Excellencia havie rebudes pilloles (píldores; píldoras) per alguna reuma sua no havie per axo cessat ne cessava de dispondre e tractar de les coses necessaries a la dita expedicio la qual prestament se deduhirie en efecte e obra e al desig vot e devocio dels cathalans amplament satisfaria. En apres al que ere dit de la disposicio del consell e familia sua etc. dix lo dit Senyor Rey no esser stada james ne esser intencio sua en axo ne en altre deviar de la capitulacio abans se volia conformar ab aquella e no res cogitar ne fer en prejudici o derogacio de la capitulacio dessus dita. En lo fet de la anada de la dita Serenissima Senyora Reyna nos ha dit que la sua Excellencia no dificultava de trametre sol lo dit lllustre Primogenit per alguna difidencia que hagues de la amor devocio e fidelitat dels cathalans abans de aquells e de la dita amor devocio e fidelitat tant confiava que no solament a les reverencies nobleses e magnificencies vostres qui eren persones de tanta aprobacio e gravitat abans encara a qualsevol persona cathalana per la ferma fiança que de quiscuns naturalment se pot e deu haver ab total repos del animo seu e sens algun redupte o rezel liberament lo acomanava. Lo empero que en aço fa attendre e que la Excellencia sua fahia star redubtant era que lo apartament del dit Illustre Primogenit de la dita Serenissima mare sua en una tant tendra edat de aquell e anant entre persones ab les quals encara no havia ne ha noticia o privadesa no importas a aquell anyorament o no li causas alteracio alguna que pogues portar nocument a la salut de sa persona. E aço sol era lo que la Majestat sua fahia star en perplex e ansiosa. Venint apres al fet del dit don Jofre de Castro abans queus narrem la resposta del dit Senyor Rey nous volem obmetre dir que havem sentit que la Excellencia sua ensemps ab la cort de aquest regne en aquests dies ha entes e entenen en pacificacio e repos de aquell debat e lo vespre passat essent ja gran hora de nit lo dit Senyor Rey trames demanar lo notari nostre e per aquell nos significa com la sua Majestat e la dita cort trametren certes persones per treballar en lo dit negoci e que havien sentiment que axi don Phelip com mossen Rebolledo foren de bon acord de pau e de treua axi empero que lo dit don Jofre en aço intervingues e fermas e per tant lo dit Senyor Rey per benefici del negoci pregava e encarregava a nosaltres tots ensemps e a mi vezcomte Dilla privadament per aquell acostament e deute que sab yo he ab lo dit don Jofre que sobre aço li scrivissem e axi es stat fet per nostres letres de prechs afectuosos. Presuposat aço direm la resposta del dit Senyor Rey. La sua Majestat nos ha narrat la diligencia e cura que ha en pacificar lo dit fet dient sta en ubert a causa del dit don Jofre e que ha tres anys que mossen Rebolledo e mossen Cerdan contra lo costum de cavallers e homens de honor per mija del prior de Roda trameteren demanar pau per sola reverencia de Deu es fora conduida si lo dit don Jofre hagues volgut qui la donchs tramete un procurador qui no hague poder e axi passa o resta la cosa.
En apres han stat e stan en guerra uberta que no cal dir haje principi ne prengue occasio de algunes coses noves car originariament devalla de la mort de mossen Pero Martinez de Marilla (Muriello más abajo). E no deu esser a algu admiracio nis deu fer querella de les coses ques fan en guerra uberta. Veritat es que en dies passats ha haguda certa paraula entre lo dit mossen Rebolledo e don Phelip en la qual empero no ere entrevengut lo dit don Jofre. Durant la dita paraula per servidors de de don Phelip fonch e es stada feta certa novitat contra lo dit mossen Rebolledo e coses sues en la qual empero lo dit don Felip ha dit no haver sentit abans esser prest tornar a loch lo greuge. Semblantment es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo e sobre allo per Pallafolls son fill es stada feta semblant oferta. Quant empero al que tocha al dit don Jofre si res hi ha seguit e ques que sia es de guerra uberta com dit es en la qual voluntariament ha stat e sta e de la qual provenen les novitats e scandils ques segueixen sens altra causa que no hi cal aplicar. Ne com dit es se deu ne pot deduir en greuge per haverse recors en aqueixa ne altra semblant plaça. De totes aquestes coses lo dit Senyor Rey nos ha dit vos scriu per ses letres a les quals nos referim. Les altres quens haveu trameses son stades dades per lo scriva nostre ço es la dels LXXII en mans de mossen de Teraçona qui es hu de aquells la del justicia en ses mans la dels jurats de Çaragoça a don Lorenç de Algas hu dels dits jurats qui es en aquesta vila. De totes les dites coses vos es fet lo present avis juxta la ordinacio vostra. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo que plasent vos sia. Feta en Calatayu a XVI de octubre any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present ha covengut detenir lo correu a pregaries del Senyor Rey sperant les sues letres fins vuy disapte gran ora de nit. E volem vos significar lo que apres de la partida del altre correu ha succehit ço es que la Senyora Reyna qui encara no es partida partex dema e no va a Taraçona sino al loch de Aranda (de Moncayo) qui es de aci luny tant solament V letgues e aço per los afers que vos havem significat per laltra. En aquest interim los LXXII representants la cort o alguns dels principals e lo justicia Darago son stats solicitats de resposta si respondre volien la qual fins aci nons han donada. Closa a XVII del dit mes.

Se recibieron en este día las siguientes cartas del Señor Rey.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell Iur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ magnifichs amats e feels nostres. Ir divendres per vostres ambaixadors nos fonch donada una letra vostra feta a dos del present e aquella vista som stats molt maravellats de la informacio que dien esser stada reebuda e per aquella constar lo noble don Jofre de Castro esser stat damnificat per haver adherit als cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio de la persona del lllustrissimo don Carlos nostre molt car e molt amat fill Primogenit de bona memoria com siam vertaderament informats los homenys robatoris e altres molts dans ques son seguits esser venguts e fets per occassio de la bandositat antiquada de don Phelip e don Jofre de Castro de una part e de mossen Joan Cerda e mossen Rebolledo gendre seu del altra per causa de la mort perpetrada per lo dit mossen Cerda en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre per la qual bandositat de vint e cinch anys en ça o mes que fou perpetrada la mort del dit mossen Pero Martinez se son seguides moltes e diverses morts nafres invasions incendis robaries e altres molts mals entre abdues les dites parts tenint los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo per principal e per cap contra ells lo dit don Jofre com a marit de la filla unica hereva e successora en la casa e bens del dit mossen Pero Martínez de Muriello e veritat es que creem la guerra es stada feta en gran part desaforada en la dita bandositat e la havem hauda e havem per molt mal feta e reprobada pero obstant los furs e libertats de aquest regne no si es pogut provehir ne remediar axi com sera stat mester ab tot que ara per nostre poder treballam que en aquesta cort que celebram als aragonesos hi sia feta provisio opportuna. E es cert que aquesta manera de guerrejar no solament es stada praticada en aquest regne en la dita bandositat mas encara en les bandositats antigues de la casa de Castro e dels Bardaxins e axi mateix dels de Gurrea ab los Urriesos (Urrea y Urriés) entrevenint hi com a valador ab la una de les parts don Joan Dixer lo qual per lo semblant ab gens sues ne ha usat en la preda o robatori que fonch fet en la vila de Casp. Totavia empero per totes les vies quens son stades possibles per nos es stat treballat en la pacificacio e repos de la dita bandositat e haviem conduits los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo a atorgar pau final los quals foren contents que per aquesta raho anas mossen Anthoni Porquet prior de Roda persona afectada als dits don Jofre e don Phelip abans que passas la paraula per ells donada fins per tot lo mes de juliol prop passat per los quals dits don Jofre e don Felip no fou donat loch a la dita pau. Es ver que oferiren treua a cert temps e perque lo dit mossen Rebolledo volia pau final e los altres no sino treua passat lo temps del dit sobreseyment diuse que per homens dels dits don Jofre e don Felip fonch feta e comesa certa robaria e violencia en vassalls del abadiat de sant Victoria qui es de hun fill del dit mossen Rebolledo per reconvencio de les quals coses se diu quels de mossen Rebolledo feren ço ques diu per lo dit don Jofre esser stat fet contra ell e sos vassalls e bens de aquells lochs que te en Ribagorça axi com se afirma que homens dels dits don Jofre e don Felip fet ho havien contra amichs e benivolents dels dits mossen Cerda e mossen Rebolledo que no havien feta part alguna en la dita bandositat. No es donchs de dir ne creure lo dit don Jofre esser stat damnificat per haver adherit als cathalans sots la forma demunt dita com abans que james se penses de tals fets per tanta distancia de temps haguessen procehit tants anfractes morts robaries e altres casos sinistres insurgits de la bandositat damunt dita. Ab tot aço empero vista la dita vostra letra decontinent per nos es stat comes e manat al regent lofici de la governacio de aquest regne qui per aquesta raho de nostre manament dies ha es anat en aquelles parts que reeba informacio sobre aço que scrit nos haveu. E si per aquella se mostrara legitimament per Blasco de Bardaxi Steve de Agramunt e altres adherents a aquelles haver fet cosa alguna per haver adherit lo dit don Jofre als cathalans per causa de la liberacio del dit Illustrissimo fill Primogenit nostre per nos sera manat procehir rigorosament contra las persones e bens de aquells per tots los remeys oportuns per forma que seran punits e castigats segons lurs culpes e demerits justicia mijançant. Dada en Calatayut a XVII dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Vostra letra feta a onze del present mes de octubre responsiva a altra nostra de vintesis del passat havem reebuda e obmeses les coses a que no fretura respondre satisfarem a aquella part en la qual es feta mencio com havieu reebuda una altra letra nostra dada lo primer del present dins la qual era copia de una altra per nos tramesa als oficials criats e servidors del lllustrissimo don Carlos molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per alguns dels quals vos seria stat significat com la dita nostra letra seria vist esser limitada en quant ab aquella dehim voler los tractar ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la capitulacio haudes per oblidades totes les coses passades etc. La veritat es que per la dita letra nostra als dits oficials criats e servidors del dit lllustrissimo fill nostre tramesa assats clarament pot esser stada compressa nostra bona e sana intencio. Encara empero poreu haver vist com en laltra letra nostra a nosaltres tramesa fonch feta mencio que no solament enteniem usar vers ells de aquella clemencia humanitat e mansuetut quels scriviem mes encara vers totes altres persones de aqueix Principat e altres qui en los animos seus tinguessen alguna suspicio o per qualque occasio nos tinguessen per segurs de nos per haver aderit al dit lllustrissimo Primogenit fill nostre oferint vos que si alguns ni hauria que de aço nos tinguessen per contents ab bona voluntat per nos serien donades a aquells totes altres seguretats que per medi vostre de nos volguesseu a corroboracio de la dita capitulacio. E en aquell mateix proposit perseveram ço es quens plau e som molt contents de donar als damunt dits totes aquelles seguretats que a nos se sguarden e puixam donar per repos e assossech dels animos de aquells e inviolable observacio de la nostra paraula. Dada en la ciutat de Calatayud a deset de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

El mismo día, mandaros expedir los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt honorables los veguer e sotsveguer de Vich e o a lurs lochtinents.
Molt honorables e savis senyors. Ab gran querela per part del molt noble senyor vezcomte Dilla e de Canet es stat a nosaltres exposat que vosaltres instant e requerint En Pere Pruners notari de aqueixa ciutat feu exequcio en la sua baronia de Luça e o vassalls de aquella per virtut de cert censal no obstant lo sobressehiment e altres provisions per lo Senyor Primogenit lochtinent de sancta recordacio al dit senyor vezcomte atorgats ne encara lo carrech que te de la embaxada de aquest Principat supplicant sobre aço volguessem degudament provehir per manera que al dit senyor vezcomte e o vassalls seus ne a bens lurs vexacio no sia feta. On nosaltres considerants lo dit senyor vezcomte ensemps ab altres esser embaxador de aquest Principat destinat a la Majestat del Senyor Rey per la qual raho et alias com a treballant per la cosa publica en persona e bens es guiat e ha moltes prerrogatives les quals vosaltres no ignorau. Per tant ans de entrar en altres procehiments havem deliberat fervos la present pregants e exortants vos per los sguards dessus dits cesseu de la dita exequcio contra lo dit vezcomte e bens seus sobressehint a aquella fins tant lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaxada e si res haureu fet o exequtat durant la dita embaxada ab lo correu al primer e degut stat. En altra manera convindria a nosaltres per nostre descarrech e per conservacio de les prerrogatives de que se alegren semblants embaxadors per benefici e bon stament de la cosa publica del dit Principat ferhi provisio deguda. Data en Barchinona a XX de octubre del any M.CCCCLXI. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya.

Al honorable senyer En Joan Molins diputat local en la ciutat e vegueria de Vich.
Honorable senyer. Entes havem que vos a requesta de Pere Pruners notari de aqueixa ciutat haveu instat e instau exequcio esser feta per lo veguer e sotsveguer daquexa ciutat en la baronia de Luça (Lluçà) qui es del molt noble senyor vezcomte Dilla e o en vassalls seus e bens lurs per raho de cert censal. E com lo dit senyor vezcomte sia hu dels embaxadors destinats a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest Principat per la qual raho ell e sos bens se alegren de guiatge e de altres prerrogatives. Per tant vos dehim e manam cesseu de la dita instancia fins lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaixada. Data en Barçelona a XX de octubre del any Mil CCCC sexanta hu. - Los diputats etc.

5 DE OCTUBRE.

5 DE OCTUBRE.

En este día, por los magníficos y venerables señores Canónigos de la Seo y los Concelleres de la ciudad, fue sacado de la sala grande del palacio real el cuerpo del Ilustrísimo y gloriosísimo señor D. Cárlos, en cuyo local, tan luego como espiró, había sido depositado, con grande aparato y veneración, pues lo cubría una preciosa vestidura hasta los pies, llevando en la cabeza una carmeyola violada, y teniendo encima del pecho una cruz de oro y una rica espada. Sobresalía en el túmulo el difunto, ostentando su preciosa cara, y con las manos sueltas, de manera que parecía como si estuviese vivo, y era tanta la multitud de uno y otro sexo y de todas condiciones que acudía para contemplarle, bendecirle, glorificarle y besarle las manos, que apenas podía caber en la referida sala, como que fue preciso establecer un orden para que los entrantes no impidiesen el paso a los salientes, lo que duró por espacio de muchos días, sucediendo en ellos, que a la menor expresión de cualquiera de los asistentes, se movían las manos y los brazos del cadáver de una manera admirable, y como si obrara en vida. Dios Omnipotente, colocando entre sus elegidos al glorioso Primogénito, y no queriendo, después de su muerte, ocultar la gloria que le cupo, por su intercesión, súplicas y méritos, devolvió repentinamente el habla y el oído a varios mudos y sordos de nacimiento, como también la vista a los ciegos y la salud perdida a muchos jorobados, cojos, lisiados, y a otros enfermos que no tenían ya esperanza de que Ies curasen los hombres, dejando no menos libres de sus cadenas y de todo miedo y peligro a algunos cautivos que gemían en las cárceles.
Del lugar referido fue el propio cuerpo santo, puesto en un ataúd y con el mismo aparato, trasladado solemnemente a la Seo de la presente ciudad, por los nobles, militares y generosos que lo llevaban, con grande iluminación y formando una solemne procesión de clérigos y religiosos de todos los monasterios, a la que precedían muchas de aquellas personas que, por su intercesión, habían alcanzado la salud. Seguían después los fámulos y servidores del Príncipe vestidos con sacos, obispos y prelados junto con los señores Diputados, individuos del Consejo, ciudadanos y otras personas, especialmente del sexo femenino, todos en gran multitud, imposible de describir, derramando lágrimas, exhalando suspiros y con inmenso llanto, marchando tras del féretro, el cual, al llegar a la Seo, fue colocado en un solemne catafalco, sobre las gradas de la capilla de Santa Eulalia y delante del altar mayor, donde continuó, por la virtud divina, haciendo milagros, que redundaron en gran alabanza y gloria de Dios Omnipotente y en devoción especial del mismo Primogénito, cuya fama se ha extendido por todo el universo, que invoca su nombre como santo y elegido de Dios, a quien plazca interceder por nosotros. Amen.
El mismo día, recibieron los señores Diputados las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles e magnifichs amats o feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Per donar algun confort als oficials criats e servidors del Illustre Princep don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria nos havem scrit a aquells sots la forma contenguda en la copia aci inclusa e no solament entenem usar vers ells de aquella clemencia humanitat e mansuetut quels scrivim mes encara vers totes altres persones de aqueix Principat e altres que en los animos seus tinguessen alguna suspicio o per qualque occasio nos tinguessen per segurs de nos per haver adherit al dit lllustrissimo Primogenit fill nostre e perque creem que de aço haureu plaer vos ho havem volgut significar oferints vos que si alguns ni haura qui de aço nos tinguen per contents ab bona voluntat per nos seran donades a aquells totes altres seguretats que per medi vostre de nos voldran a corroboracio de la capitulacio per la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller en la vila de Vilafrancha atorgada e per nos apres en propria persona confirmada e de nou fermada e jurada en aquesta ciutat presents los reverends egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los embaixadors per part de aqueix Principat a nos tramesos. (página 93 con error en el pdf; puede haber errores en el texto) Dada en la ciutat de Calatayud lo primer jorn de octubre del any Mil CCCCLX hu. - Rex Joannes.

Lo Rey.

Venerable religios nobles magnifichs amats e feels nostres. Be conexem que ab molta causa e raho deveu esser constituits en gran congoixa angustia e contristacio per la mort corporal del lllustrissim Princep don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit per la devocio e amor que havieu a sa persona e per lo acort que cascu de vosaltres segons son gran stat e condicio tenia en la casa sua perque arbitram esser una de les principals dolors de aquest mon als bons oficials criats e servidors haver perdut lo Senyor quils havia criats e del qual reportaven honors beneficis gracies e merces empero axi nos principalment qui per esser pare e per conseguent tant *afix al vincle que ab nos tenia havem havi e harem (haurem, tindrem) molta afliccio e sentiment de la humanal separacio sua e apres tots vosaltres e quants lo amaven en aquest mon deuen fer gracies a nostre Senyor Deu que li ha fet fer * de catolich christia es pot haver dell ferma confiança qui es collocat ab los sants benaventurats en la gloria eterna de tant com a vosaltres sesguarda va axi que podem sens tot recel e sospita viure segurs e reposats axi en aqueixa ciutat tant com en aquella star volreu com tornant e stant en vostres cases com en altres qualsevol parts de nostres (página 90, 94 del pdf) regnes e terres com la intencio nostra e ferm proposit sia de observar e guardar ab efecte la capitulacio atorgada e fermada en la vila de Vilafranca de Penedes per la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e despuix per nos en propia persona en aquesta ciutat confermada e de nou atorgada fermada e jurada e de tractar vos ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la dita capitulacio haudes per preterides e obligades totes les coses passades si algunes ni ha que poguessen causar alguna suspicio o reçel en los animos de vosaltres o de algu de vosaltres com no tingam en la pensa nostra altres sinistres conceptes que a aço poguessen en res obviar o obstar ans retent vers nos lo deute que devem e som tenguts com a subdits e naturals nostres segons confiam que ho fareu vos haurem per specialment recomanats eus prosseguirem de gracies e merces a cascu segons son stat.
Dada en la ciutat de Calatayu lo derrer dia de setembre del any M.CCCCLXI.
- Rex Joannes.

Als molt magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs mossenyors e de gran providencia.
Pochs jorns ha passats rebi un plech on havia XII letres remetent aquesta ciutat e algunes altres viles e de singulars les quals per persones de fiança son stades ben donades ab prou afany com sens despeses ses haut a fer sou per que a nostre Senyor Deu ha plagut appellar en son regne lo Senyor Primogenit don Karlos placiali receptar nos gracia ab la divina potencia repos a les animes e als cossos. En apres huy que tenim XXX de setembre per lo pabordre Miquel fill de mossen Narcis Miquel ne rebut altre plech lo qual crech ses errat com van a Leyda e a persones que aturen de aquella part e per aquesta via no porien haver lo recapte degut ni tant prest com daqui. Vos torn trametre lo dit plech ab la present manantme a la voluntat de vosaltres mossenyors tot lo que plasent vos sia. De Gerona a XXX de setembre any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de vosaltres mossenyors prest. - F. Bellver.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Hir que era dimecres derrer dia del mes passat a les sis hores de mati rebem per correu dues letres vostres sotz una mateixa dada ço es de XXVI del dessus dit. La una de les quals conte dels molts miracles per la potencia Divinal aqui demostrats e fets per merits del lllustrissimo Senyor don Charles fill primogenit de nostre Rey e Senyor e per miga del cos seu los quals per consolacio del dit Senyor Rey es vostra ordinacio esserli manifestats ab lectura de la dita letra. E mes ab la matexa letra som encarregats supplicar la Majestat del dit Senyor Rey de la tramesa del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit juxta forma de la capitulacio. E que los que seran deputats a son consell e encara tots oficials e ministres e altres de sa casa sien mesos a nominacio voluntat e contentacio de aqueix Principat ab intervencio de la ciutat de Barchinona. Laltra letra en lo seu primer contexte ha lo matex tenor de les dites demostracions e miracles e apres subseguentment conte avis a nosaltres que cautament investigassem si la Majestat del dit Senyor Rey delliberaria que la Serenissima Senyora Reyna anas ab lo dit lllustre Senyor don Ferrando. E si aço sabiem en tal cas supplicassem lo dit Senyor Rey que per gran servici de sa Majestat e de la dita Senyora Reyna e del dit Senyor Primogenit e repos de aqueix Principat li plagues axi ordenar e dispondre que lo dit lllustre Primogenit anas sens la dita Senyora Reyna confiant de la amor e devocio dels cathalans etc. E per semblant ne supplicassem la dita Senyora Reyna e si vehiem la venguda del dit Senyor Primogenit dilatarse nos ne vinguessem provehit en nostra partida de testificacio de document e carta publica com seria satisfet a la oferta de la embaxada etc. Segons aquestes coses en les dites letres a les quals nos referim son contengudes stesament. Les quals per nosaltres lestes de continent nos disponguem ab tota promptitut a les coses ab aquelles a nosaltres injungides. E venints a la presencia del dit Senyor Rey e per sa Majestat donada audiencia en lo primer loch li significam tot lo en la primera letra contengut referints nos encara a la textura de la letra la qual diguem esser aqui en prompte si a sa Majestat plahia aquella hoir. El suplicam de la presta tramesa del dit lllustre Primogenit e de la disposicio o ordinacio de son consell oficials ministres e altres de la casa sua tot en axi com en la dita primera letra es contengut. E puys apres com per relacio o report de alguns domestichs e familiars del dit Senyor Rey fos vengut a noticia nostra que la dita Serenissima Senyora Reyna ensemps ab lo dit lllustre Primogenit devia anar en aqueix Principat e no afreturava de aço mes investigar per tant seguints la ordinacio vostra suplicam la Majestat del dit Senyor Rey fos de sa merce altrament dispondre e ordenar deduhint sobre aço totes les rahons de les quals en vostre scriure es feta mencio. E en aquest loch encara repetim les acostumades supplicacions de la promossio dels oficials de aqueix Principat. Apres les quals suplicacions e tot nostre parlar lo dit Illustrissimo Senyor Rey responent en aquella primera part dels dits miracles e demostracions dix e significa haver de aquelles molta consolacio e volent hoir vostra letra apres la lectura de aquella referir gracies a Deu Omnipotent qui tanta beatitud e gracia haja volguda comunicar a fill e cosa sua de la sua Altesa ha causa de restar molt
aconsolat. A la segona part de la tramesa del dit Illustre Primogenit ha dit e respost lo dit Senyor Rey que tal es la sua ferma intencio e proposit ço es satisfer en tot a la concordada capitulacio la qual axi ho dispon e la qual molt desija complir tenir e servar e que la dita tramesa se deduhira a exequcio prestament de la forma empero e manera com lo trameta dix lo dit Senyor Rey star en delliberacio la qual nos referiria prestament. Al fet de la ordinacio e disposicio del consell del dit Senyor Primogenit e oficials e ministres etc. dix lo dit Senyor Rey esser sa voluntad ordenarne a consell vostre ab entreveniment de la ciutat de Barchinona e dels altres seus regnes. E derrerament nos dix que la provisio o provisions dels oficis serien prestament fetes les quals ya no restaren per fer sino fos lo cas subseguit de la mort del dit Illustre Senyor don Charles per lo qual la sua Altesa havia haguda contristacio e conturbacio que no hi havia pogut entendre. Finit en aço lo parlar del dit Senyor Rey per nosaltres foren encara repetides les suplicacions de la presta expedicio de les dites coses e que sa merce nous volgues dilatar de respondreus sobre la deliberacio en que stava de la forma e modo de la tramesa del dit lllustre Primogenit. La qual resposta lo dit Senyor Rey nos oferi donar en la matexa jornada. En la vesprada del qual dia com ya nosaltres nos disponguessem per anar al dit Senyor Rey per la dita resposta per sa Majestat nos fonch trames dir sperassem fins al seguent dia lo qual es vuy e per lo mateix no havem fallit esser ab la Majestat sua e feta suplicacio per la dita delliberacio e resposta. Lo dit Senyor Rey dix haverla posada en scrits la qual volgue e mana esser legida aqui en sa presencia e davant nosaltres per lo seu prothonotari e apres la lectura de aquella mana esser nos donada. E jatsia a nosaltres no sia stat oblit lo que per vosaltres nos es stat significat de no demanar pendre ne donar en scrits algunes coses pero per quant havem vist que ho ha fet ab entreveniment de son prothonotari e per aquell creem ne sia levat acte stimam mes valer pendre la dita cedula per veure e be attendre a tot lo contengut en aquella que si no la rebessem. Mes encara que denegar bonament nou podiem car de una privada persona nos pot scusar si volra fer alguna presentacio quant mes de son Rey e Senyor ab lo qual se han anar ab molta attencio e reverencia e bonament no pot esser repudiat ne denegat lo que ordona en semblant cosa. Per les dites rahons donchs nos es stat vist pertinent e necessari pendre la dita cedula copia de la qual dins la present vos es tramesa. E com apres la obligacio de aquella romanints nosaltres en deliberacio sobre lo que fer haguessem e partits per aquella hora de la presencia del dit Senyor Rey e lesta e ruminada la resposta e cedula dessus dita com per lo tenor de aquella encara no veessem lo dit Senyor Rey al supplicat clarament respondre ço es de ordenar que la lllustre Senyora Reyna se abstingua per lo present de anar en aqueix Principat e dix nos sobre aço apartament la deliberacio sua deliberam venir a la Majestat del dit Senyor Rey altra vegada e axi realment hi som venguts en aquesta hora que es la intrada del vespre e feta per aço nostra suplicacio lo dit Senyor Rey nos ha respost que sta en veritat que attesa la tendra edat del dit lllustre Primogenit sa Majestat havia hagut pensament no esser cosa covinent altrament esser trames ne anar que ab la dita Illustre Reyna mare sua pero que vista la disposicio del temps e les coses que concorrien la Majestat sua se adonaria al temps e faria ço que la disposicio de aquell importaria o li consellaria (falta punto) E sots aquesta generalitat nos ha satisfet en aquesta part e no en altra manera. Ab tal resposta partim de sa Majestat e anam a la lllustre Senyora Reyna de la qual lo dia passat quant erem stats al palau per esser hora molt mati e per semblant lo dia present no haviem poguda haver audiencia e de present li es stada feta per nosaltres la supplicacio per vosaltres ordenada la qual ab molta benignitat e humanitat ha respost voler esser molt attenta a totes coses que redunden a benefici tranquillitat e repos de aqueix Principat e fer per aço tota intercessio e obra. E quant a la part de no anar ab lo dit lllustre fill seu ha respost que jatsia de vosaltres haja plena confiança quel tractareu ab tota devocio e amor com bons e fidelissimos vassalls pero que attesa la tendra edat de aquell li aparria molt conferir a la comoditat e necessitat de la sua persona que nos lunyas dell la Excellencia sua. E lo contrari succehiria a ella com a mare qui molt lo ama a molt entrenyor ab tot que de aço la Excellencia sua conferira ab la Majestat del Senyor Rey e sera disposta en seguir e obeir la sua ordinacio. Aquesta es la gesta per orde de les coses que derrerament nos haveu injungides. E jatsia hajam legit e attes lo scriure vostre ya dessus commemorat ço es lo quens dehiu que si la anada del dit lllustre Primogenit se dilatava nosaltres partissem ens hen anassem nos ha paregut atteses les coses per lo Senyor Rey davant posades les quals en lo vostre scriure no podien esser previstes deureus esser feta la present consulta. La qual creem vos sera mes accepta que si altrament fahiem la nostra partida. Sobre la qual e altres coses dessus toquades les reverencies e nobleses e magnificencies vostres previstes en totes les coses que occorren poran fer bona deliberacio a tota honor e benifici vostre e del Principat. La qual axi com nos significareu sera per nosaltres a exequcio deduhida. Les letres de la ciutat de Barchinona son stades al Senyor Rey e a la Senyora Reyna presentades. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haja en sa guarda. Scrita en Calatayu lo primer jorn de octobre any Mil CCCCLXl. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Traslat de la resposta del Senyor Rey.
A la instancia e suplicacio feta ir dimecres prop passat a la Majestat del Senyor Rey per part dels diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya per los reverends egregis nobles e magnifichs embaxadors de aquell diu e respon la prefata Majestat que tant com se sguarda a la tramesa del lllustre Infant don Ferrando Darago e de Sicilia duch de Montblanch fill seu primogenit molt car e molt amat en lo dit Principat juxta forma de la capitulacio en la vila de Vilafrancha per la lllustrissima Senyora Reyna atorgada e fermada e per la prefata Majestat en propria persona aci confirmada e de nou fermada e jurada. Ya en aquests prop passats dies fonch dit e respost per aquella als dits embaxadors e scrit als dits diputats e consell que la prefata Majestat era molt contenta e plahia donar oide ab bona voluntat de fer e deduir ho a exequcio plahent a nostre Senyor Deu lo pus prest que fos possible juxta forma de la dita capitulacio. E aquella mateixa es ara la sua intencio e voluntat. Es veritat que puys la sort ha portat que la cort general del regne de Arago se troba de present congregada e justada en aquesta ciutat de Calatayut la prefata Majestat ha deliberat e per los del regne es stat demanat e suplicat que lo dit Illustre Infant don Ferrando sia jurat en aquella per Primogenit e succesor universal seu apres los seus lonchs e benaventurats dies. Attenent que segons Ios furs privilegis e libertats del dit regne de Arago lo dit jurament no deu ne pot esser fet ne prestat sino en la cort general. E si lo dit Illustre Primogenit se trobas en lo dit Principat o en altra qualsevol part fora lo dit regne de Arago la raho volrie quey vingues per causa de la prestacio del dit jurament qui es acte de tanta importancia car sperant la dita cort no haurie loch la prestacio del dit jurament e no seria sens molt gran fatiga treballs e despeses si la dita cort altra volta sols per aquesta causa se hagues a convocar e ajustar. Daltra part alguns dels que deuen intervenir en la prestacio del dit jurament e assenyaladament dels de les universitats son absents e per ferse los actes legitimament e en forma deguda e pertinent conve que sien convocats axi com ja la prefata Majestat per letres sues los ha manat convocar e si speren prestament. Tota hora que lo jurament sia prestat e aparellades les coses necessaries a la anada del dit lllustre Primogenit la prefata Majestat sera contentissima de trametrel en lo dit Principat car per be que segons forma de la dita capitulacio lo dit lllustre Infant don Ferrando degues anar en Cathalunya pero no se pensava que axi prest degues succehir lo cas en forma que es vengut. E no es menys que en hun modo podia anar com a Infant fill de la prefata Majestat segons forma de la dita capitulacio que ara essent e anant pera regir com a fill primogenit e loctinent general en lo dit Principat se requeren altres degudes e oportunes circunstancies no prejudicants en res a la dita capitulacio. Tota via la prefata Majestat sera molt contenta e grahira als dits embaxadors els prega e encarrega tant com pot ques detenguen e aturen per esser presents a la prestacio del dit jurament e apres anar ab lo dit lllustre Primogenit e acompanyar aquell en la sua anada al dit Principat. Tant com es a la provisio dels oficis del dit Principat per semblant la prefata Majestat es molt contenta donarhi recapte e molt prestament Deu ajudant per aquella seran provehides dels dits oficis tals persones quals li sera vist que sia a gloria de nostre Senyor Deu honor e servey de la prefata Majestat e bon regiment de la cosa publica del dit Principat axi en universal com en particular.

15, 16 de mayo, 1461

15 DE MAYO. 

Ocupáronse de la contención habida entre el síndico y el veguer de Gerona, y del castigo que se les había de aplicar; habiéndose antes leído la carta enviada por la Señora Reina.
En otra sesión del mismo día, por la tarde, se tomaron varios acuerdos, entre otros, que el arzobispo rogase a los embajadores de Valencia aguardasen la contestación de la reina a la que le enviaban los Diputados; y que se nombrasen ocho personas para responder al obispo de Elna.

Además, los señores Diputados mandaron escribir la carta que sigue.

Al molt e magnifich e de gran saviesa mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich e de gran saviesa. E mes havem que mossen Foixa hauria leixat lestandart de Sant Jordi de que havia carrech. E per quant havem bona relacio den Johan Bonet de Tortosa qui es cathala e per intercessio de alguns aqui no volem fallir volem eus encarregam que si axi es que lo
dit mossen Foixa hauria leixat lo dit standart aquell
acomaneu al dit Johan
Bonet en la manera que lo dit mossen Foixa lo tenia e
en aço no
haja falla com axi vullam se fassa per
los dits sguards. Dada en Barchinona a XV del mes de
maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. Abat de Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona
a vostra honor prests.

16 DE MAYO.

Se dio cuenta de
varias cartas que se habían recibido, a saber, de Francisco Lobets
enviado a Perpiñan, de los cónsules de esta villa, del diputado
local de Puigcerdá, del Señor Rey, de Juan Brujó, y de los
embajadores enviados a Cerdeña y Sicilia; se acordó escribir a la
referida villa de Perpiñan para que se prendiese a algunos
perturbadores, y hacer una carta a la Señora Reina, nombrando
embajadores para llevársela a mosen Vilademany, al prior de Cataluña
y a mossen Jaime Ros, con las instrucciones convenientes, cuya
última resolución fue aprobada por el Concejo de la ciudad; el
contenido de todo lo cual se halla a continuación.

Als molt
reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats
del General e consell lurs representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors. Vuy hora
tarda so entrat a Perpenya e los consols man
tremes hun home al Partus (puerto Pertús) ab
una letra
pregant me prestament jo entras que ells me speraven ab
lur consell tenien apleguat e nos desaplegarien fins jo
fos vengut e tentost entri e fuy ab ells a la
casa del consolat e lo perquem volien era En
Noves de Vola que tracta e maneja coses nocives
al benavenir de la terra e tals que mareix esser pres lo
qual es vuy en aquesta vila e per que han los oficials
qui no son prou fets a lur plaer volien que lo vostre
diputat local lo fes pendre e ell han recusat dient que lo seu
poder no basta a tant e pensaven ja hagues poder de fer lo
pendre e per lo semblant los he dit que no he aqueix
poder ne axi poch de consellar ho al dit diputat local e per ço han
acordat que passada la mitga nit lo honorable En Johan Ramon
partescha per anar aqui per informar largament les
reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres al qual men
refir queus placia provehir que lo dit diputat local haja poder de
pendre e totes coses necessaries a fi los afers segons occorreran se
puixen expidir. Jo no he po da dar als dits
consols vostra letra de creença
ne explicarlos res per lur occupacions mes dema
o tota hora quem doneran loch ho fare e apres
vos certificare del ques seguira. A nit passada fiu
aplegar a Figueres los jurats e consell lur els
doni vostra letra de creença els expliqui lo
contengut en vostres instruccions trobils molt mal contents
dient haveu hagut en la embaxada dels XXXXV Busalu e
ells no qui han tan bona voluntat en servir la gran
contentacio que vosaltres senyors haveu dells e que tots temps
hauran res mester los tractareu com a fills e son romasos ben
contents dient que no senten nengu qui contrarieix en
lo que manejam e entre ells noy ha sino pagesos
e son tots de bon voler a estar a la voluntat de vosaltres senyors.
Ir vos tremis per En Cauta de aquesta vila tot
lo que ses fet per mi a Gerona e es be mester
vos placia provehir e prests e remediar lur gran discordia. De
Perpenya dimecres a X hores de nit a XIII de maig any Mil CCCC
sexanta hu. - Mossenyors prest a tota ordinacio Francesch Lobet.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e
de molt gran providencia mossenyors los diputats del General
de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi
nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors.
Rebuda de vostres molt grans reverencies magnificencies nobleses e
honorables providencies una letra de creença
per lo honorable En Johan Ramon de nou del mes present e ell hoyt
a ple sobre lo contengut en dita letra lo havem stesament informat de
nostra intencio e del consell e a ell e altres sos conembaxadors
havem donat carrech per nostres instruccions aquella expliquen a
vostres molt grans providencies. Placieus darlos fe e creença
com a nosaltres si presents les explicavem a vostres molt grans
reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de les
quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpenya
a XIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de
Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend
honorables e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del
General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors. Una vostra
letra he rebuda vuy que es dimecres a XII hores de mig jorn
per lo correu portador de la present en quem fets
mencio que si aço passava en G. Vola de Perpenya
fos detengut en que mossenyors vos avis que lo dit
G. fo aci diluns pus prop passat tirant
la via de Perpenya e parti deci ir que era
dimars. No pus per aquesta mas si de algunes
altres coses molt reverend honorables mossenyors vos seran plasents
que jo faça
manatsmen. Scrita en Puigcerda a VI de maig lany
Mil CCCCLXI. - Prest a tots vostres manaments quis comana en vostra
gracia Bernat Jover diputat local de la vila de Puigcerda.

Als reverend e venerables pares en Christ spectables
magnifichs nobles amats e feels nostres los diputats e
consell del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de
Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables
pares en Christ spectables magnifichs nobles amats e feels
nostres. Nous maravelleu si algun tant es stada
diferida tro aci la anada de la Illustrissima Reyna
nostra molt cara e molt amada muller car a
aquesta dilacio ha donada causa esser los afers de tanta
gravitat e importancia e encara per les varies fluctuacions que han
occorregut per la venguda del Rey de Castella a les
fronteres de aquests nostres regnes de Arago e de Navarra
e altres moltes occupacions que han sobrevengut en les quals la
presencia de la dita Illustrissima Reyna nostra muller era
molt necessaria e senyaladament perque haviem deliberat anar en
propia persona per resistir al dit Rey de Castella e lexar
lo carrech de aquest regne a la dita Illustrissima Reyna
nostra muller com hajam hauda nova certa que lo dit Rey de
Castella contra los capitols de la pau perpetua e de
altres pactes intelligencies e confederacions entre nosaltres
e nostres regnes e terres ferandes e ab molta solemnitat de
juraments vots homenatges e penes sperituals e temporals
roborades es ja arribat ab gran exercit de gent de cavall
e de peu a la ciutat de Santo Domingo de la Calçada
fent la via de Logronyo ens tenim per dits que a
la hora de ara sera junt camp e siti que les altres gents sues
tenen sobre la vila nostra de Viana. E daltra part
havem sabut com Carles Dartieda contra lo jurament e
homenatge de fidelitat que novament nos havia prestat e
oblidant ab molta ingratitut los beneficis e gracies
que de nos ha rebut no sens gran nota de la sua honor e fama
se es alçat e rebellat
ab la vila nostra de Lumbrera es ver que mossen Leon de
Garro e Johan de Garro son fill qui havien per nos
carrech de la custodia de aquella ab los altres feels
subdits nostres qui ab ell eren se son recollits e receptat en
certa fortalesa qui nos havien manada fer en la dita vila. Ab tot
aço empero per lo singular desig que havem
al repos de la cosa nostra assossech e tranquillitat
de tots nostres regnes e terres precipuament de aqueix
nostre Principat per nos es stat donat orde que leixats apart
los dits negocis e altres en los quals la intervencio
sua seria stada molt util e fructuosa la dita lllustrissima
Reyna nostra muller parta de aci vuy Deu ajudant
e continuara son cami ab la deliberacio que per nos es
stada feta sobre los negocis per ell ab vosaltres
practicats e per los quals era venguda a nos segons que
per ella mateixa amplament sereu informats. Es axi empero que per
quant les novitats per lo dit Rey de Castella voluntariament e
sens alguna legitima causa attentades sens molt gran carrech
de la nostra honor e reputacio comportar no tollerar
nos porien. Es la intencio nostra de resistir al dit Rey de
Castella per totes les forçes
e vies a nos possibles e perque en aquest cas de tanta e tan
urgent necessitat fem specíal compte de la ajuda e subvencio de
aqueix Principat com aquell que per la sua naturalesa e
innata fidelitat sempre ha entes ab molta virtut e animositat en la
conservacio de la honor de son Rey Princep e Senyor.
Pregamvos per tant e exortom axi afectuosament e estreta com
podem que per expellir lo dit rey de Castella del dit
nostre regne de Navarra e conservacio de la nostra honor e
reputacio com a feels subdits e naturals nostres nos vullau
subvenir e ajudar de aquell nombre de gent darmes e ballesters
que vist vos sera per modo e forma que tal carrech
nous sia donat per lo dit Rey de Castella
confiant en nostro Senyor Deu que mitjançant
la virtut ajuda e subvencio del dit Principat e dels altres subdits e
vassalls nostres per nos sera donat tal orde quel dit Rey de
Castella sen tornara ab gran confusio e vergonya de que
reportareu inmortal renom e fama e nos vos en restarem perpetualment
obligats. Dada en Çaragoça a XIII de maig del any Mil
CCCCLXI. - Rey Joannes.

Als molt reverends molt
honorables e molt savis senyors los diputats e consell
representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends
molt honorables e molt savis senyors. Lo dia present festa de
la Assensio a les vuyt hores avans de mig jorn
junt aci poch apres ço es avans de les
deu me son presentat a la Senyora Reyna la qual per sa
clemencia jatsia encara no fos abillada hoyt que
era demanada per home trames per vostres reverencies e
honorables savieses stant en gonella de carmesi ab
beatilla emborraçada
me dona entrada e prima fas trobantla ab
altres dones e donzelles no diferenciada ni ab apparat
reyal envides la conegui sino que ella per sa
clemencia apartansa de les altres me crida e jo
aginollantme li demani venia de no haverla coneguda. La
qual ab hun clement gest e rialles modestes dix que no
era maravella atesa la forma en que elles
trobave. Empero hoit per ella yo venir de part
vostra per molta consolacio sperança
en saber noves de vosaltres havia post posada tota triga jo aginollat
li spliqui com vosaltres e lo consell ab molta
reverencia e subjeccio besant ses mans les quals altra vegada
jo en persona de vosaltres li besi vos recomenavets en
sa gracia e merce. La dita Senyora al modo reyal
abrassant me dix havia molt per acceptes vostres
recomendacions e trobava singular consolacio en ma
venguda e yo procehint en mes (meues; meves; mis)
paraules li digui com vosaltres desijants summament la
conclusio e fi dels capitols entre la Excellencia sua e lo
Principat concordats fermadors per lo Senyor Rey com
aquells qui han sguard a molta lahor de nostre Senyor Deu al servey
del Senyor Rey e en gran repos de la persona e stament de sa
Majestat e del Senyor Rey Infant don Ferrando fill seu haviets
trames a mi jatsia indigna a sa Majestat sol a dos fins
que li presentas vostra. La qual besada li doni e per suplicar
la de la resposta per vosaltres tant desijada. Ajustant hi com
me era stat per vosaltres dat en carrech cascun jorn
presentarme a sa Majestat e reduir a sa reyal memoria les
dites coses fins de sa clemencia hagues obtenguda dita resposta
dihent de vostra part que jatsia de vosaltres e lo
Principat haguessets obtengudes de sa clemencia innumerables
gracies e beneficis en sperats haver en lo
sdevenidor molt majors empero que non podiets
obtenir alguna mes singular ni mes accepta de aquesta. E per semblant
doni a la dita Senyora la letra dels honorables consellers de
aqueixa ciutat precedents degudes recomendacions e suplicant la de
resposta (falta el punto) La dita Senyora acceptant les dites
letres ab clara fas e al parer meu molt contenta torna altra
vegada dir com ella havia gran consolacio de ma venguda ajustanthi
esser desijosa de tota endreça
e complacencia pusques dar aqueix Principat
vosaltres com aquells que coneixia erets promptes al
servey del Senyor Rey e aximateix per lo util e repos
que a ella e a les coses sues ab molta voluntat procuravets
dihent que ella summament desijava vosaltres poguessets
sentir com ella sent la bona opinio e molta voluntat que lo Senyor
Rey ha vers aqueix Principat e tots vosaltres car certament
dix coneixeriau que
es vana la opinio dels dients
lo contrari. Mes dix la Senyora que ella des que es
junta aci continuadament ha treballat en los afers de la
desijada concordia e segons dix jaus ha scrit
ella devia partir ir empero per fets del Senyor
Rey havia diferit fins vuy e que jatsia la festa sia
molt gran ella altres hores partira e dix sen porta
tals coses que vosaltres serets contents e axi ella mateixa
faria la resposta per mi demanada. Jo replicant digui a
sa Majestat com era cert vosaltres haurets gran consolacio de
sa venguda eus seria mes accepta que qualsevol altra cosa que a
present poguesseu hoir e que de aquestes coses encontinent
faria correu e si era plasent a sa Majestat
scriureusen seria anticipar la consolacio de sa
venguda ella respos ab algunes modestes rialles que no desempatxas
lo correu fins a la hora de ça
partida car ella vos havia fet hun correu sobre la sua
partida e nos era seguit segons vos havia certificats e per ço
li paria valer mes que lo meu correu parlas en ferm e de sa
partida ja feta que si parlava de la fasedora qui pot
pendre molts contraris e ella avans de la partida darmi e
ses letres ab les quals vos certificaria de les dites
coses. Per mi lifou respost quen staria als
manament e ordinacio seus en prengui sa licencia.
Lo
dia matex a tres hores apres mig jorn que la dita
Senyora hague dormit jo fiu davant sa Majestat
demanantli si la sua partida seria certa e que hagues a
memoria manar fer les letres responsives de aquelles que jo de
vostres reverencies e honorables savieses li havia portades ella
respos que jatsia ella stigues en congoixa per la partida que
lo Senyor Rey volia fer tirant la via de Navarra per
causa del Rey de Castella qui aquell se volia occupar e ja era
a les fronteres ab gran gent darmes e cert castell la qual me
anomena qui si secors no havia stava per retres
a les gent darmes qui ab certs capitants del dit Rey de
Castella lo tenien asitiat. Empero per les dites causes
ella no
staria de partir e tirar la via de Cathalunya e jas
matia a punt de les letres dix no les podia fer fins fos a
Vilamajor ahont aquella nit volia anar jaura
solament per dar principi a la partida. Quant seria en la dita
vila dix encontinent me desempatxaria. E jo per tant que no pardes
temps delliberi conduhir hun correu e manarlomen
en dita vila perque della en fora lo desempatxas.
E de fet a les sis hores del mateix dia la dita Senyora parti
e tira vers la dita vila qui es a dues leugues de Çaragoça e
jo ab lo correu en sa companyia per lo cami me attensi
a sa Excellencia reduhintli a memoria com jo la seguia per
quem desempatxas. Ella per sa clemencia dix que hi trobava singular
plaer e que encontinent que seria en dita vila me desempatxaria
e queus volia scriura de les congoixes en que
stava axi sobre los fets de Navarra e de la exida
del Senyor Rey com altres. Com fou a Vilamajor jom
presenti davant ella e encontinent me crida escusantse a mi
que encara lo seu secretari no era vengut e que no hi prengues
anug que encontinent seria vengut me desempatxaria.
Demanam de moltes coses tocants lo negoci quis maneja e
encara altres. A la qual fou respost a les mes coses per via de esser
ignorades de mi qui en res no havia cabut servant la ley a mi
donada de curta lengua e amples orelles. Essent de molt vespre
e lo secretari no arribant la dita Senyora dellibera fer scriura
al mestre de Montesa les letres les quals ab les presents vos
seran portades.
Los afers e la partida de la dita Senyora me han
tolt que no he pogut entendre en saber novitats de neguns afers sino
ab generalitats be so certificat que en los afers de
Cathalunya acompanyats ab los del Rey de Castella dels quals molts e
dels principals a pales dien tots surten de una
font hic donen moltes congoixes fins a no saber remeys.
Crech daquestes coses e altres son vostres gran reverencia e
honorables savieses ja certificades. Desempatxat lo present correu
aci en Vilamajor he a tornar en Çaragoça per certa
indisposicio. Parlare ab moltes persones qui mostren ne han
molt desig e sentire lo que pore callant lo
que coneixire fa a callar e tantost sere davant vostres
grans reverencies e favorables savieses.
Las letres
de la dita Senyora per esser absent lo dit secretari e sa Excelencia
no tenir segell son stades segellades ab lo segell de una de
ses donzelles e per error son stades meses sots plech
del lochtinent de tresorer. Per esser tant vespre e no
trigar en desfer lo plech lo mestre de Montesa dix
a mi scrisgues a vostres reverencies e honorables savieses
queus fesseu venir lo dit lochtinent e
que desclogues devant vosaltres lo plech e queus
donas vostres letres e aquelles dels consellers.
En Vilamajor
ab dues leugues de Çaragoça dijous a les dotze hores
de nit.
De vostres grans reverencies e honorables savieses humil
servidor. - Johan Brujo notari.

Als molt reverends
egregis nobles magnifichs honorables e de molta providencia
mossenyors los diputats de Cathalunya e consell lur en
virtut de la comissio de la cort assignat residents en Barchinona

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors.
A XXVIII del passat stant en Caller scrivim una de la tenor
seguent. Trobantnos demecres jorn de nostra
dona que comptavem XXV del present mes de març en vista de
Cerdenya al cap de Taulats ab vents prospero en nostra
via per tirar de punta la via de Sicilia nos fou fet senyal
per una nau de Andria Bacallar demanant socors per
causa de hun cosari corço per nom Vicentillo lo qual es soldat de
Genovesos e fa la guerra per ells qui ab una galea dues
galiotes e un ballaner tot molt en orde segons som
imformats donava caça a la
dita nau qui per temporal fou romasa en lo golf ab tot fos
partida dos jorns abans que nosaltres per la qual raho
vehent lo patro e
tots nosaltres que fora gran inhumanitat e carrech no subvenir la
dita nau aquella speram ens metem en armes en ajuda de aquella
e lo cossari se mes prop terra ab dites fustes
e perque aquesta nau no rebes dan en aquesta nit per lo cossari
attes que no podia entrar en lo port per la
indisposicio del temps la companya fins davant Caller hon
surgim per aquella nit. E apres lo dia seguent considerant nosaltres
que fora cosa molt impertinent e de admiracio en aquests illa
que fossem stats tant prop e que res nols haguessem dit requirim lo
patro que vulgues aturar lo qual ab tot li vingues mal per sguard del
contracte del forment que dins cert temps ha haver portat dins la
ciutat e metentli al davant lo benefici e servey de la terra fou
content aturar e per quant no sabiem en quina disposicio stava la
illa fou donat orde lo patro isque en terra e de
aqui cautelosament se segui a lur propi motiu
demanats ab letres del visrey e consellers fom pregats que
puix tant prop erem nos
fos plassent
primer venir en Caller que tirar en Sicilia. E
axi donam vostres letres e explicam lo carrech a nosaltres comes ab
tota aquella millor pertinença que havem pogut juxta la forma de les
instruccions axi al visrey com al governador e apres als consellers e
consell de Caller de la qual cosa jatsia lo visrey prima faç
se mostras molt congoxat pero hoides totes les coses que per orde
segons se son seguides com pus acomodament nostre ingeni ha pogut les
son stades recitades mostren esserromasos molt confortats e consolats
sperant ab molta afeccio veure la fi e lo derrer repos de aquesta
faena e lo benefici universal dels poblats en les terres del Senyor Rey lo qual per nosaltres migançant
lo divinal auxili de que aquesta illa mostra huy
star en molt repos sguart de la nostra venguda segons per lurs letres
a les vostres responsives pus largament segons crehem poreu veure car
per algunes vies havem sentit que en lo
consell se es dit que
aquest castell
se reputa
carrer de Barchinona
e membre de aquella. E que no seria degut los
membres se ssperassen
(seperassen, separassen; separasen) del cors.
No obmetent mossenyors para
nosaltres Deu havent permes siam
aci
primer arribats nos haja feta una singular gracia e molt benefici als
afers car
lo berganti o laut
qui aqui se dehie era per lo Senyor Rey desempachat a Valencia pera
les illes (punto alto) Poc apres
que fonc
exida
la bandera es arribat en aquestes mars poch apres de nosaltres. E
vist lu cosari
qui nos
parteix de aquesta costa dona la proa en terra e lo
patro ab les letres que
portava
del Senyor Rey
metes
en lo bosch
e axi fugitiu e destrossat es arribat al visrey la hora que nosaltres
creem
en
lo consell
per explicar nostra embaixada de que lo
visrey apres que nosaltres som fora lo consell segons hauriem
sentiment hauria dites algunes coses de part del Senyor Rey volent
molt justificar lu
seu proces dient que lo dit Senyor era molt content en lo
seu consell se vehes
la justicia e axi ho havia ofert e bons calans
(de castell de Caller; catalans : catlans : castellans de un castell)

nou han volgut sperar a la qual cosa ja per nostra relacio era stat
plenament satisfet e apres replicat. En manera crehem que sens algun
dupte la veritat es prou coneguda e les coses aqui fetes son hagudes
per tot los
ajuts tant justificades e sanctament fetes a tot repos de tots los
vassalls del Senyor Rey
que mes dir nos pot. Crehem
huy
esser desempachats Deu volent e del que sera per anant avisarem
vostres grans providencies e treslat de la present per moltes vies
trametrem a fi lo avis sia aqui lo pus prest que fer se pogue. Per
semblant ab nostres letres havem trames treslat de les instruccions
per part del Principat a Cater
e Alquer
(Alguer, Alguero)
e al marques de Oristany
al besconte
de Sant Luri
e aço per contentar e aconsolar tots los
poblats en aquesta illa juxta forma de nostres instruccions e carrech
a nosaltres donat e ordenen
vostres grans providencies de nosaltres a tota lur
voluntat a les quals tots temps nos
recomanam. E sia en proteccio de tots la Sancta Trinitat vostra
guardia. De Calleri
et cetera. Per la qual restaveu avisats de tot ço que fet
haviem fins a la jornada pero per quant duptam sia pervenguda a
nostra noticia per la incertitut dels passatges havem la volguda
repetir perque sen certes vostres grans providencies de tot quant
haurem procehit en los afers seguint tots temps vostres ordinacions.
Avisant vostres grans reverencies senyories e magnificencies com lo
dia seguent apres feta la demunt incerta (inserta;
insertada; insertar) que comptavem XXVIIII de dit mes de març
diumenge de rams hoida per nosaltres misa gran
mati e feta la benediccio del ram en nostra misa
per que Deus mills nos endreças
decontinent nos recullim e lo dilluns ab
la hajuda de Deu fom davant Palerm e per quant
era hora tarda e lo vent de terra nos era
contrari per aquella nit no poguem pendra terra mas
lo dimarts seguent ab prou dificultat en lora tarda
surgim davant Palerm haguda nova de la terra que stava ab tot repos
per lo patro qui fou exit primer lo qual
molt virilment e ab molta afeccio se es hagut a tota honor e servici
de aqueix Principat.
Lo dimecres apres dinar exim en terra hahon
fom rebuts axi per molts cathalans qui si
troben com per los de la terra ço es miser
Cristofol de Bendicto e lo egregi comte de
Calatabelota (Calata: catala, por metátesis) mossen
Sancta Pau e molts daltres. E axi a cavall anam a la
possada del visrey al qual donada la letra de creença
prenguerem hora per al jorn seguent apres dinar
per quant era digous sanct per explicar nostra creença
la qual lo dia seguent davant ell e son consell e hon
eren los reverents archebisbes de Palerm e de Monreal
mossen Bernat de Requesens micer Cristofol e miser
Geraldo Leta prothonotari e micer Jacobo de Bonanno mestre
racional micer Nicolo de Septimo loctinent de nostre justicier lo
compte de Calatabelota mossen Martorell mestre portola lo conservador mossen Perot
Mercader miser Federico Patela pretor de aquesta
ciutat micer Petro Speciali mestre
racional lo tresorer e alguns altres de consell appellats
per lo visrey e mossen Johan Lull mossen Ribelles
e alguns de la nacio qui entraren ab nosaltres fou explicada
la causa de nostra venguda e acompanyada de aquelles coses que a
semblant rahonament nos paregueren comodas e a major
cautela legides per nosaltres les instruccions per que paregue
molt esser condecent per lo visrey nos fou respost ere
molt content e contentissimo e aconsolatissimo de
havernos hoits e saber lo negoci com se ere
subseguit e tornant molt replicar de paraula ques vulla
tingues en lo seu animo que era molt aconsolat de
nostro rahonament nos dix haver rebuda una letra del
Senyor Rey feta a XII de febrer per la qual sua Majestat li
donava carrech confortas e reposas los poblats
en aquests regnes e justificant tant com podie lo seu proces
segons damunt es dit en la letra de Caller a les quals coses per
nosaltres es stada dada tanta raho attes que lo
Senyor Rey no here possible la hora que scrivi esser
informat de la veritat e de la justificacio del proces fet per la
terra que los homens romanen informats de la veritat. Apres
per major expedicio dels afers e per que pus prestament juxta
forma de vostres instruccions donassem compliment al carrech queus es
comes e sabuda la voluntat del visrey explicam nostre embaxada
al consell de la ciutat de Palerm disapte sanct apres
dinar hon foren legides per major lur contentacio les
instruccions de que romangueren molt aconsolats e publicaments apart
e a pales prehicant que les coses aqui fetes eren de
molta comendacio e laor e universalment per tot hom axi de poca
condicio com de gran molt comendats exceptat alguns dels oficials
reals los quals apart e no pas que a nosaltres
ne diguen res se sforçen
maldir la sancta e valerosa provisio feta per los
cathalans per deluirar (deliurar; delliurar; liberar)
la persona del dit Primogenit fill de la Majestat real mes la comuna
veu opinio e voluntat es que tots los actes son fets molt
justificadament e ab molta necessitat ab gran virtut e en molta honor
e renom eternal de la nacio catalana sens lesio alguna de la
acustumada e integra fidelitat. E per ço
seguint la ordinacio de vostres instruccions
les quals de presta tornada nos solliciten ab voluntat del
visrey deliberarien anar tantost passada la segona festa de
Pascua a Mecina (Messina) Cathania Çaragoça
Trapena segons per vosaltres fou ordenat pero apres lo
visrey tengut consell ab tots los dits descutida
la materia e possades moltes rahons

finalment han deliberat
convocar parlament a XX del present metentnos entre les altres
coses al devant que per fer major honor al Principat era pus
pertinent que lo parlament fos aci tot justat
que si haguessen particularment discorrer per la terra ab
tot que la openio nostra sie e de tots
los cathalans que no es aquexa la raho mas alguna
voluntaria suspicio causada erroneament en son coratge
pero qualsevulla sia
la cosa pus congregacio de parlament nos es ofert e
ja ab letres deduyda en execucio la convocacio
de aquell deliberam sperar lo dit parlament attes que
les instruccions nos donen forma que si parlament bonament se
pot ajustar que en aquell proposen nostra embaxada. E
axi ho entenem a fer Deus volent speram si axi prest es ajustat
lo parlament com per lo visrey nos es
ofert tornar ab la nau matexa den Melchior
sino per aquella sereu avisats del que fins en aquella jornada
haurem procehit. Aci es mossen Bernat de Requesens
lo qual segons som informats axi en lo consell del
visrey com en altres parts se fa martir e defenedor de
la nacio cathalana ab aquells pochs impugnadors
que la asagen de mor de los quals creu hom ho
fassen mes per escusar la inexcusable negligencia de lur
nacio adormida en tant benefici e tant universal que
per altra bona raho de aquestes coses e moltes daltres com a Deus
placia siam aqui hoireu les quals nous
poriem bonament totes scriure. Una sola cosa nous volem
obmetre que la tramesa en aquest regne era de molta necessitat
e per cert los animos de molts qui havien haguda la nova ab
confusio per una barchia qui era venguda dos jorns
ans de nosaltres staven molt turbats majorment que per
via de Napols se sabie que los cathalans
havien levada bandera del Princep e altres follies
les quals coses rotes han hagut silenci e repos per causa de
nostra venguda e confortar molt los animos del poble Sicilia
(Siciliano; sicilià, siciliá, la à en catalán inventado por Pompeyo podría ser á, pero entonces se parecería demasiado a la á castellana moderna.) e considerades les voluntats tots temps al
ben obrar en servici de Deu e de la real corona.
E ordenen vostres gracias de nosaltres a totes lurs
voluntat a les quals tots temps nos recornanam. E sia
en proteccio de tots la Sancta Trinitat. De Palerm a XXV de abril
any Mil CCCCLXI.
- Copia de la present havem trames per via de
Napols ab comissio que fos fet algun avantatge al correu per que
vostres grans providencies fossen prest avisades. Apres no ha
occorregut altre que fretur de avis sino que lo parlament se
comença ha
ajustar e ir ha ja venguts molts barons e prelats.
Alguns diuse que les universitats e senyaladament Mecina
per algunes diferencies que de lonch temps en ça
corren contra aquella ciutat e aquesta de Palerm no volen trametre
negu al dit parlament. Diluns o dimarts prop vinent ne
deuen saber la certenitat e segons que veurem adeherint
nos tots temps a nostres instruccions farem segons lo
temps e lo negoci requerra. E del que
sera farem
certes vostres grans providencies tots temps nos forçarem
puix les fahenes non valguen menys tornar molt
prest e si possible ab dita nau den Melchior la qual
creem quens sperara de deu en dotze
jorns. - Mossenyors molt reverends. - A tota vostra ordinacio
promptes los vostres embaixadors de Sicilia e
Cerdenya.

El mismo día, los señores Diputados
mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt honorable lo
senyer En Gabriel Giral (Girau en textos anteriores)
diputat local en la vila de Perpenya.
Molt honorable
senyer. Per certes causes utilitat e benavenir de la republica
de aquest Principat concernents precedents matura delliberacio del
consell en virtut de la comissio de la cort elegit vos dehim e manam
que vista la present requirau aquell oficial o oficials de aquexa
vila queus sera vist en virtut de la seguretat que han prestada o fer
e prestar son tenguts de obtemperar nostres requestes o deputat local
que encontinent tota dilacio e excusacio cessants prenguen e meten en
la preso comuna de aquexa vila En Guillem Vola burgues e En
Dalmau den Tixador (Tejedor; Teixidor, Teixidò, Teixidó)
e separats lo hun del altre e en forma que no hajen manera de
parlar ab micer Azamar e alli stiguen tant fins de nosaltres
hajau altra manament en contrari. Donau hi cauta e breu
expedicio segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XVI de maig any
Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Apres feta la letra ha occorregut esser necessari e axi volem se faça que presos los dessus dits tantost aneu a lurs cases e preneu los totes letres e scriptures que hi trobareu. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch de Sant Celoni diputat local en la ciutat e vegaria de Gerona.

Honorable senyer. Trematem vos una crida la qual volem
façau
fer en aqueixa ciutat lo primer dia de mercat.
Que sia vista la present trameteu les altres crides queus
enviam per los lochs en quiscuna de les dites crides
contengudes scrivint als batles dels dits lochs que
facen fer e publicar la dita crida lo primer dia de
mercat que vindra apres que la hauran rebuda. E axi lo
misatge (el mensajero; missatger) qui les portava
lexant la crida e hun
loch tirara ab les altres crides als altres lochs.
Feu hi la diligencia ques pertany. Dada en
Barchinona a XVI del mes de maig any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents
en Barchinona.

Bajo igual forma se escribió también a los Diputados locales de Camprodon, Vich, Perpiñan, Puigcerdá,
Castellon de Ampurias, Villafranca de Conflent y Manresa, incluyéndoles el pregón a que alude la carta que antecede y cuyo contenido es como sigue.

Ara hojats queus
fan a saber a tots los senyors dels pagesos qui volgarment
son dits de remençes axi
ecclesiastichs com seculars a requesta dels reverend e magnifichs
diputats del General del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona que com a ells e als de lur consell elegit en
virtut de la comissio a ells feta per la cort ultimament celebrada en
la ciutat de Leyda per insistir la liberacio de la persona del
Illustrissimo Senyor don Charles princep de Viana
e primogenit de Arago e de Sicilia la donchs detenguda
per lo Serenissimo Senyor Rey son pare e encara
per insistir lo repos e tranquille stat del Principat
de Cathalunya e poblats en aquell ara novament gran part dels
dits pagesos hagen tramesos certs sindichs per la questio qui
es entre ells e los dits senyors sobre los mals usos ab
poder e facultat bastant de contractar comunicar e finar sobre
la dita questio de mals usos per ço los dits diputats
e consell representants lo dit Principat segons es dit volent
ab summa diligencia entendre en lo repos e
tranquille stat del dit Principat lo qual gran part sta
en Ia concordia de la questio que es entre los dits senyors de
una part e los dits pagesos de la part altra e sedar e
tolre aquella. Per ço los dits senyors diputats
e consell qui representen lo dit Principat segons es dit
notificant als dits senyors les dites coses molt stretament los
preguen e encarreguen quels placia ajustarse a dos dies
del prop vinent mes de juny en la ciutat de Gerona hon
seran persona tramesa per los dits diputats e consell per
comunicar e parlar ab ells sobre los dits afers per
concordia tractadora sobre la dita questio en tal manera que sera
servey de Deu Omnipotent de la Majestat del Senyor Rey
e benavenir e repos pacifich e tranquille stat del dit
Principat e poblats en aquell.