Ley V, com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Ley V.

Com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Apoderarse deu lo poble de la terra per esforç quan no o pot fer per maestria o per art: car ladonchs se deuen aventurar a venscre les coses per esforç et per fortalea axi com es en son cas trenquan les grans roques et derrocan les grans muntanyes et aplanan los lochs alts et alçan los baixs o ocien les besties braves et forts et aventurarse ab elles pera fer son profit. E per tal com totes aquestes coses nos poden fer sino continuan o porfidian o contenen ab elles: per ço aytal contesa es appellada guerra. Perque aquell poble es amador de la sua terra qui ha en si saber et esforç per apoderarse de aquella. E ultra aço deuen haver esforç contra totes coses a ells contraries et majorment contra sos enemichs qui volen guerrejar ab ells per ferlos força volenlos tolre lur terra o ferlos mal en aquella. E pera fer aço ben se conve al poble que haja dues coses ço es saviesa et esforç: per ço que sapien be defendre ço del seu et toldre ço de lurs enemichs. E per ço deim quel poble que aço no fees errarie en moltes maneres: primerament que passaria lo manament de Deu: et encara ques mostraria poble davol seny et de flach cor no saben si guardar de sos enemichs danlos via et carrera per la qual sapoderassen dells meseixs et de lur terra: e sens la pena la qual Deu los daria per aço no seria poca la que dels enemichs lus vendria quan lus haguessen feta perdre la terra a gran dan et deshonor lur. E aytal poble com aquest no deu esser appellat amich de sa terra mas enemich mortal axi com aquell qui ço del seu vol pera sos enemichs et vol esser vençut ans que venscre e vol esser catiu mes que franch.

Ley VI

Ley IV, Quiny et qual deu esser lo senyaler del rey ...

Ley IV.

Quiny et qual deu esser lo senyaler del rey et que es ço que pertany a son offici.

Los grechs els romans foren homens que usaren molt antigament fet de guerra: et mentre que ho feeren ab sen et bona ordinacio venceren et acabaren tot ço que volgueren: e ells foren los primers que feeren senyeres per ço que fossen coneguts los grans senyors en les osts et en les batalles e axi meseix per ço que les gents els pobles se cabdellassen havent esguart en ells et guardant ço que era manera de guiar et de cabdellar. E tenintho per honor senyalada appellaren aquells qui portaven les senyeres dels emperadors Primipilaris qui vol aytant dir com official qui porta la primera senyera del gran senyor: e encara lapellaren Prestes legionum qui vol aytant dir com a senescal sobre les companyes de les osts.
E aço era per tal com ells jutjaven los grans pleits que sesdevenien entre ells. E en algunes terres los appellaven duchs que vol aytant dir com cabdell qui mena les osts. E aquests noms foren usats en Espanya entro ques perde et la guanyaren los sarrains. E depuys que la cobraren los christians aquest a qui aquest offici es comanat es appellat en Castella alfereç et en Arago et en Cathalunya senyaler.
Al senyaler se pertany de guiar les osts quan lo rey noy es en sa persona e quan noy pogues anar ey trameses son poder. E el dit senyaler ell meseix en sa persona deu tenir la senyera tota vegada quel rey ha batalla campal: e antigament ell solia fer les justicies dels homens per manament del rey quan delinquien e per ço porta la espasa davant cor es la major justicia de la cort. E be axi com pertany a son offici de defendre et de emparar et de crexer lo regne axi meseix con alcu fara perdre heretament o patrimoni al rey vila o castell sobrel qual degues venir reptament ell lo deu fer et esser advocat per demanarho. E axo meseix deu fer en los heretaments o cases que pertanguen a la senyoria del rey si algu voldra minvar o celar lo dret quel rey hagues en aquells jassia fossen tals sobrels quals nos pertangues reptament. E axi com pertany a son offici de fer justiciar los homens honrats quan fan perque: axi meseix pertany a ell de demanar merçe al rey per aquells qui son sens colpa acusats. E ell deu dar per son manament qui rahon los pleits que hauran les dones vidues els orfens de paratge quan no hauran qui rahon per ells ni qui tenga lur raho: e axi meseix als qui seran reptats sobre fets dubtoses qui no hauran advocats. E per tots aquests fets tan grans quel senyaler o senescal ha a fer conve en totes guises que sia hom de molt noble linyatge per tal que haja vergonya de fer cosa que li estigues mal e axi meseix com ha a justiciar los grans homens qui feessen perque. E leal deu esser per amar lo profit del rey et del regne: et de bon sen ha mester que sia per tal com per ell san a determenar les grans questions que sesdevenen en les hosts: e fort e sforçat et savi deu esser pus que ell ha esser axi com a cabdell major sobre les gents del rey en les batalles. E quan lo senyaler o senescal aytal sera deulo lo rey amar et fiarse molt en ell et deuli fer molta honor et molt be: e si per aventura sesdevenia que erras en alguna cosa daquestes sobreditas deu haver pena segons la errada que fara.

Ley V