Ley XIX. Quals no deuen esser cavallers.

Ley XIX.

Quals no deuen esser cavallers.

E com aço fer be nos puga es en dues maneres: la una de fet et laltra de raho. E la de fet es quan los homens no han compliment de ço que han mester pera ferles. E ço que ve per raho es con han dret perque les deuen fer. E jassia que aços avenga en totes coses empero senyaladament sesdeve molt en fet de cavalleria: axi com raho veda que dona no pot fer cavaller ni hom de religio per tal com no han a metre lurs mans en fets de batalles ni aytantpoch pot fer cavaller lom qui es fora de son sen ni aquell qui no ha edat per tal com no han compliment de sen pera entendre ço que fan. E axi meseix veda que no sia fet cavaller hom pobre si donchs aquell qui la a fer cavaller primerament no li dona cosa ab que puga viure et tenir estament de cavalleria: car tengueren et volgren los antichs que no era rahonable cosa que honor de cavalleria que es ordenada pera dar et pera fer be fos posada o dada a hom que hagues a mendicar ab aquella ni fer vida deshonrada ni axi meseix que hagues a emblar ni a fer cosa perque meresques soferir pena la qual es ordenada contra vils malfeytors: ni deu esser fet cavaller aquell qui es minvat de sa persona o de sos membres en manera que en guerra nos pogues ajudar de les armes: e encara deim que no deu esser cavaller hom qui en sa persona us de mercaderia. E axi meseix no deu esser fet ni deu fer cavaller hom qui manifestament sia traydor o bare o dat per aytal en juhi ni hom qui sia stat jutjat a mort per errada que hagues feta si primerament no li era perdonada la pena de la mort et encara la colpa: e no deu esser cavaller aquell qui una vegada hagues reebuda cavalleria per escarn. E aço poria esser en tres maneres: la una que fos fet cavaller per alcu qui no hagues poder de fer cavallers la segona quan aquell qui la reeb no fos hom covinent pera reebre cavalleria per alguna de les rahons que damunt havem dites: car jassia que aquell qui la donas hagues poder de ferlo cavaller pero aquell no ho poria esser per tal com reebia cosa que no li era deguda ni leguda de reebre: e per ço fo antigament ordenat per dret que aquell qui voldria escarnir tan noble cosa de cavalleria romases escarnit per ella en manera que james haver no la pogues. Axi meseix ordenaren los antichs que alcu no reebes honor de cavalleria per preu de moneda ni daltra cosa ques donas per aquella que aparegue manera de compra: car be axi com linyatge nos pot comprar axi meseix la honor que ve per noblea la persona no la pot haver si donchs no es tal que la meresca per linyatge o per sen o per bonea que haja en si.

Ley XX

Ley XVIII. Qui ha poder de fer cavallers o no.

Ley XVIII.

Qui ha poder de fer cavallers o no.

Los cavallers no poden ni deuen esser fets per man de hom qui cavaller no sia: car los savis antichs que totes les coses ordenaren ab raho tengueren et dixeren que no era cosa covinent ni ques pogues fer de dret que algun donas a altre ço que no hagues: e be axi com los ordens dels oradors o clergues o religioses nols poria alcun dar sino aquell quils ha axi mateix no ha poder alcu de fer cavaller sino aquell qui ho es. Pero alcuns foren qui tengueren quel rey o son fill major et hereter jassia que no sien cavallers be ho porien fer per raho del regne per tal com ells son caps de la cavalleria et tot lo poder daquella senclou en lo lur manament: e per aço ho usaren et ho usen en algunes terres. Mas segons raho vertadera et dreta alcu no pot esser cavaller per ma daquell qui cavaller no es. E tant tengueren en car et en alt los antichs lorde de la cavalleria que tengueren et dixeren quels emperadors nils reys no deuen esser consagrats ni ordenats fins que fossen cavallers. E encara dixeren mes que alcu no pot fer cavaller si meseix per honrat que sia: e jassia que en alcuns lochs ho fagen los reys empero mes ho fan per costuma que per dret: car los antichs tingueren que nos podia: car dignitat ni orde ni regla no pot pendre alcu per si si altri no li ho dona. E per ço ha mester que la cavalleria haja dues persones ço es aquella persona que la dona et aquella que la reeb. Axi meseix tingueren que dona per gran honor que hagues encara que fos emperadriu o reyna per heretament que no porie fer cavaller per ses mans empero poria pregar o manar a alcu de sa senyoria ço es aquell o aquells que haguessen dret de fer cavallers. Encara dixeren mes que hom desmemoriat ni aquell qui fos menor de edat de XIIII anys no deu aço fer: car cavalleria es tan noble et tan honrada cosa que aquell qui la dona deu entendre que es et que fa en dar aquella aquells qui darla poden: car no seria cosa covinent sentremesessen de fet de cavalleria aquells qui no hagueren ni han poder de metrahi lurs mans per obrar o usar daquella. Pero si alcu fos cavaller primerament et puys li esdevingues que hagues a esser maestre dorde de cavalleria que mantengues fet darmes no seria a aquest aytal vedat de fer cavallers. E tingueren axi meseix los antichs per be que alcun hom no fes cavallers aquells qui per raho no ho poden ni ho deuen esser segons que avant se mostra en les leys daquest fet parlans.

Ley XIX