Ley XXVII. Com davant los cavallers con mengen deuen esser lestes les istories dels grans fets darmes.

Ley XXVII. Com davant los cavallers con mengen deuen esser lestes les istories dels grans fets darmes.

Bellament et gallarda tingueren be los antichs que feessen los cavallers aquestes coses que dites havem en la ley davant aquesta: e per ço ordenaren que axi com en temps de guerra aprenien fets darmes juyen e en altra manera que axi meseix en temps de pau o apresessen per oida e per enteniment: e per ço acostumaven los cavallers que quan menjaven quels legissen les istorias dels grans fets darmes quels passats havien fets en lo sen et en lesforç que havien hauts per victories et per acabar ço que volien: e la on no havien aytals istories fahiense retrer als cavallers bons ancians que en aquells bons fets eren estats. E oltra tot aço fahien mes quels juglars no dixessen davant ells altres cançons sino de juntes et que parlassen de fet darmes: e aço meseix fahien quan no podien dormir cascu en son alberch se fahien legir et recitar aquestes coses sobredites: e aços fahia per tal que oin haguessen bon cor et esforçavense a fer be volen complir ço quels altres havien fet o semblant o passar affany per aquella raho.

 

Ley XXVIII

Ley XXVI. Com los cavallers deuen esser amesurats et ben nodrits en menjar et en beure et en dormir.

Ley XXVI. Com los cavallers deuen esser amesurats et ben nodrits en menjar et en beure et en dormir.

Menjar beure et dormir son coses naturals sens les quals los homens no poden vire (viure): pero aquestes deuen usar en tres maneres. La una ab temps laltra ab mesura la terça bellament et neta. E per ço los cavallers eren molt be acostumats antigament a fer aço: car be axi com en temps de pau menjaven a ora certa en manera que poguessen menjar dues vegades lo dia et de bons menjars et be apparellats et ab coses quels sabessen bones axi meseix com havien a guarrejar menjaven una vegada per lo mati et poch et lo menjar major fahien lo vespre: e aço fahien per tal que no haguessen gran fam ni gran set et per tal que si fossen nafrats guarissen pus tost. E en aquella ora davenlos a menjar viandes grosses et que menjassen poc daquelles et quels abhundassen molt et quels feessen les carns dures et forts: e axi meseix los daven a beure vin flach et molt amerat en manera que nols torbas lenteniment nil sen: e quan fahia les grans calors davenlos un poch de vinagre (en català: vi agra) ab molta aygua per ço quels tolgues la set et nols lexas encendre la cremor en manera que naguessen a esser malalts: e bevienlo axi meseix de dia quan havien gran set en manera quels conservas els cresques la vida et la salut e que no lals tolguessen menjan et beven. E oltra tot aço hi trobaven altre gran profit que per aquesta raho no fahien tan gran messio per que poguessen mils bastar als grans fets que es cosa ques conve molt als que han a guerrejar. Axi meseix los acostumaven que no fossen dormidors per tal com lo massa dormir nou molt als grans fets que han a fer et senyaladament als cavallers com son en guerra: e per ço axi com consentien en temps de pau que portassen draps blans et molls en que jaguessen axi no volgren que en guerra jaguessen sino en pochs draps et durs o en lurs espatleres o perpuntes: e aço fahien perque menys dormissen et acostumavense a sofrir treball car tenien que alcun plaer que haver poguessen no era tan bo com esser vencedors.

Ley XXVII

 

ley-xxvii-davant-cavallers-mengen-lestes-istories-fets-darmes