VII. Ordinacio secreta observadora et tenidora de tot en tot.

VII. Ordinacio secreta observadora et tenidora de tot en tot.

Reg. n° 1529. Pars. I^a fol. 45. Sin fecha.

Com de bon princep se pertanga pensar de la altea de la sua cadira real en los sotsmeses et en lestament de cascu segons sa condicio per tal que cascu en sa condicio et estament sia honrat es tenga per content en aquella sort en que per ordinacio de Deu es appellat: e con de la saviea dels princeps apres Deu per qui ells obtenen los principats degen proceir provisions et ordinacions a ells honorables et covinents als sotsmeses axi con los rius ixen de la font e segons la doctrina del Filosof los reys degen honrar los honradors et entendre en lo be de la cosa pública (con tilde en el pdf) e entrels altres estaments majorment lestament de cavalleria deja esser honrat con principalment sia ordenat a defensio de la sancta fe catholica et a regiment et proteccio de la cosa publica (sin tilde): per ço lo senyor rey attenen que als dejus escrits officis seus sera pus honorablement et pus profitosa provehit en quant per pus notables et per pus honrades persones seran regits a ben dels dits officis et a honor del dit estament de cavalleria per les rahons dessus e dejus contengudes fa la ordinacio seguent la qual vol que sia secreta pero ques seguesca de fet: de la qual vol et mana que sia tengut en secret per lo seu prothonotari en la sua scrivania un translat et que als seus secretaris cascun sia dat un translat a memoria. - Primerament que sil dit senyor dara a alcun noble Darago que ja fet no sia cavaller de IIII cavalleries a amunt que ans que dades li sien les dites IIII cavalleries ni la carta real daquelles haja sia tengut de reebre et reeba de fet lorde de cavalleria. - Item sil senyor rey a altra qui no sia fet cavaller comanara alcun offici de governacio ço es Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya o de Rossello o la procuracio de Cathalunya que encontinent ans que la carta de comissio de la governacio o procuracio li sia feta ni liurada et ans que daquell offici us sia tengut de reebre et reeba de fet lo dit orde de cavalleria. - Item sil dit senyor rey comanara les vegueries de Barcelona de Leyda et de Rossello a homens de paratge qui no sien fets cavallers que ans que les cartes de les comissions de les dites vegueries lus sien liurades ni fetes sien tenguts de reebre et reeben de fet lorde de cavalleria.
- Item que en lo consell del senyor rey no sia reebut null hom lech si rich hom o cavaller fet no es o honrat ciutada o tresorer maestre racional escriva de racio o prothotari (prothonotari) tinent los seus segells: e ordena et vol quels richs homens qui no seran cavallers en lo consell del dit senyor en seti et en parlar sien derrers dels cavallers.
- Item que tota donacio que lo dit senyor rey fara de viles o de lochs o de castells o de jurisdiccio qualque qual que perpetualment satorch o a temps sia feta en feu et no en altra manera. - Item que totes cartes de donacio o de comissio quel senyor rey faça en que no sia contengut de vida o de temps cert sia entes et servat que aytal donacio o comissio sia a beneplacit del dit senyor. - Item ordenal senyor rey que quan que quan los lochs o viles o alcuna o alcuns daquells que son assetiades en la planura que es entre les montanyes que partexen de Carbonayra en la isla de Cerdenya et van fins a Decimo et de Decimo seguent fins a les muntanyes que venen tro a la mar que han nom Monti de Vinyes o Sent Michel del Mont tornaran al dit senyor rey o a sos successors que aquells lochs o viles no sien donats ni dar ni alienar nos puguen ni empenyorar a temps perpetualment ni a vida dalcu ans les rendes drets et emoluments dels dils lochs o viles sien assignades al trehut lo qual lo dit senyor annualment fa al sant pare per lo regne de Cerdenya et de Corcega. - Item ordenal senyor rey que les rendes de la treta de les salines et de la duana de castell de Caller et de la treta de Çalguer sien assignades les quals de present hi assigna a la provisio de la casa del senyor rey e que en nenguna altra cosa nos convertesquen: ans vol et mana lo dit senyor que si per aventura assignacio de diners o de violari hi era feta per lo dit senyor rey o per los governadors de la isla que aquella no haja valor axi que segons que dit es en altra cosa nos convertesquen ni convertir nos puguen les dites rendes sino en la provisio damunt dita.

viii-reg-1529-pars-i-fol-54-sin-fecha

VI. ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

VI.

ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

Reg. N° 1529 ? Pars. I^a fol. 42, Sin Fecha.

Molt se pertany dels princeps en tal manera per ordinacions provehir que cascu en sa nominacio et habit sia honrat segons la condicio de son orde o estament per tal que als qui mereixen honor per abus no sia sostreta ni dada a aquells a qui covinentment nos pertany. Perço nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya et de Corcega et comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya cobeejants quel orde de cavalleria lo qual principalment sobrels altres ordes mundanals mereix honor sia honrat en sa nominacio et en son habit e per tal que totes les coses dejus scrites sien observades mils axi com se conve fem la ordinacio ques segueix.
- Primerament que en tot dictat de qualsevol raho se faça o isca de la nostra cort et de les corts dels nostres officials de tots et sengles regnes comtats et terres nostres sien intitulados les nominacions de les persones apres los noms propris segons la condicio et offici de cascuna axi com en aquest capitol es contengut: es assaber que si hi sera nomenat alcun comte o altre noble qui sia fet cavaller sia nomenat noble et cavaller e si sera noble qui no sia cavaller sia dit noble donzell e si no es noble et es cavaller sia intitulat tota vegada cavaller els officials nostres de la reyna muller nostra et del duch nostre fill cascu per lo titol de son offici e si es hom de paratge et no es cavaller siay posat apres lo nom propri donzell. Doctor sia intitulat doctor e si es licenciat licenciat e si es bachiller bachiller e si savi en dret savi en dret e si maestre en medicina maestre en medicina e si metge metge e si cirurgia cirurgia si notari notari si ciutada ciutada si mercader mercader. El menestral el laurador hagen lur titol segons la cosa de que usen. E si alcun dels damunt nomenats estaments no haura sia nomenat vehi o habitador daytal ciutat vila o loch. - Item ordenam et volem que tot hom qui sia de casa et de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch deja et sia tengut honrar los qui han o hauran reebut lorde de cavalleria en aquesta nominacio o vocable es assaber mossen naytal: e aço sots pena de perdre loffici o benefici o merce que de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch tendra: e que a null altre qui cavaller no sia exceptats los dejus scrits nos gos dir ni nomenar mossen. Empero volem que sia legut a cascu de nomenar mossen a doctor o a prevera. - Item ordenam que null hom qui sia de casa o de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce nostra o de qualsevol de la dita reyna et duch no gos portar correja despasa ni de cinyer dargent sobredaurada ni çabates trancades o esflorades ni esperons ab aur ni estreps ni ensellaments sobredaurats si cavaller no es. Entenem empero que les dites coses puguen portar doctors licenciats en leys maestres en medicina et preveres e encara tot honrat ciutada els officials nostres et de la dita reyna siguents: ço es vicecanceller maestre racional tresorer scriva de racio et prothonotari tinent los nostres segells et tots los consellers nostres qui no sien de paratge et tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. Plaunos empero que en tot cavall puga tot hom portar et haver lo fre sobredaurat. - Item que negun qui cavaller no sia no sega a taula de cavallers en la nostra casa exceptats los infants de la casa real et sos fills et vicecanceller tresorer et racional scriva de racio et prothonotari tinent los segells et honrats ciutadans et consellers nostres qui de paratge no son els dits tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. - Item que negun fill de cavaller o hom de paratge qui fet cavaller no sia en la nostra cort on la cort de la dita reyna o del dit duch ni fora les dites corts no gos seure a taula de cavallers nobles sots pena de perdre la casa et la merce nostra o de la dita reyna o del dit duch. E volem et ordenam que null rich hom qui sia fet cavaller et qui sia de casa nostra o tenga offici o merce o benefici nostre o de la dita reyna o del dit duch no gos asseure a sa taula alcun hom de paratge si cavaller fet no sia si donchs noble no era. - Item que tot hom de paratge qui allech corona daci a avant sia privat encontinent de casa et de merce nostra de la dita reyna et del dit duch et tot offici o benefici o merce que de nos o de la dita reyna o del dit duch tenga et que james noy puga esser restituit ni reebut ni puga tenir offici o merce o benefici nostre o de qualsevol de la dita reyna et duch en casa ni en los regnes comtats o torres nostres ni puga reebre alcuna gracia nostra de la dita reyna ni del dit duch ans si feu o honor alcuna de nos o de la dita reyna o del dit duch tendra li sien tolts per la dita raho o per altra que per justicia trobar se pusca: e aço sens esperança dalcuna remissio: e que de nos de la dita reyna ni del dit duch no puga haver gracia car aço es cosa que es molt odiosa a nos et gran deshonor de cavalleria. - Item que neguna dona no port corona en presencia de la reyna ne vista draps dor ne de seda en neguna part si donchs son marit no era cavaller fet o fill de rey.