martes, 3 de marzo de 2020

CXXIII, reg 1893, fol 29, 1 septiembre 1388

CXXIII. 

Reg. N° 1893, fol. 29. 1 set. 1388.

Nos Johannes etc. dilecto et fidelibus nostris gerenti vices gubernatoris in regno Valencie et bajulo generali ejusdem regni aliisque officialibus nostris ad quem seu quos presentes pervenerint et eorum locatenentibus salutem et dilectionem. Ecce quod nos utpote qui pro fidei ortodoxe exaltatione tanquam verus catolicus quomodocumque possimus propugnamus et quibuscumque aliis insudantibus gratis afectibus damus locum Gilaberto Rovira oriundo civitatis Dertuse qui pro terendis sarracenorum cornibus et eorum multitudine dante Domino destruenda nunc se confert ad terram regis de Fez cum comitiva aliqua armatorum: stipendiandi et a regnis et terris nostris extraendi et ad dictas terras regis de Feç transfretandi quinquaginta homines armatos et decem mulieres publicas ad servitium eorundem pro faciendo guerram dictis infidelibus licenciam dedimus cum presenti. Quocirca vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus de certa scientia et expresse quatenus in levando et extraendo dictos homines et mulieres a regnis el terris nostris et navigando seu ducendo ad dictas partes seu terras ipsi Gilaberto nullum obstaculum apponatis quin pocius detis ei auxilium consilium et favorem si quando et prout vos duxerit requirendos. Datum Cesarauguste prima die septembris anno a nativitate domini millessimo CCC°LXXX octavo. - Rex Johannes. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio.


CXXII, Colec. Inter. Ordinacions, cort, senyor rey Arago, fol. 179. 17 feb. 1388

CXXII.
Colec. Inter. Ordinacions de la cort del Sr. rey de Arago, fol. 179. 17 feb. 1388.

Aci avall son continuades les ordinacions de la casa del senyor rey en Johan fill del damunt dit rey en Pere terç.
(Nota: Pere terç como conde de Barcelona, Pedro IV como rey de Aragón).

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY EN JOHAN EN QUAL MANERA LOS OFFICIALS DE SA CASA DEUEN VIURE E HONESTAMENT CONVERSAR EN AQUELLA.

Que nengu de casa del senyor rey gos tenir fembre en lo bordell. (bordell : burdel)

Per esquivar peccats e vicis mals los quals se pertanyen mills guardar a la reyal magestat que a altres persones e per clar bon eximpli a nostres servidors e sotsmeses: volem e ordinam que tot hom de qualque condicio sia o stament qui de nostra casa de la reyna e de tots nostres infants seran no gosen tenir fembra o fembres en bordell: e siu fan que de present sien dampnats de carta de racio e sien foragitats de nostra casa e merçe e de la dita reyna e infants donant poder als scrivans de racio de casa nostra de la reyna e dels dits infants e manantlos expressament que de present que sapien algu o alguns qui fembre en lo dit bordell tindran quel hajen per ras de la dita carta de ratio sens sperar altre manament nostre e de la dita reyna e infans.

Que per lescriva de racio no sien fets albarans de quitacio o provisio als damunt dits.

Item volem quels dits scrivans de present appellen los homens a peu de casa nostra de la reyna e de nostres infants e tots altres que sapien que de semblans coses sien maculats ne tacats e en poder de nostre algutsir facen sagrament e homenatge que daqui avant fembre en lo dit bordell no tindran e siu fan que sien tenguts axi com aquells qu son trencadors de sagrament e homenatge: e si asso fer no volen manam als dits scrivans de racio que de present los rahen dels libres els hajen per foragitats de nostra casa e merçe e de la reina e de nostres infants. E tro la present seguretat los damunt homens hagen feta volem quels dits scrivans de racio no facen albara a algu dells de lur quitacio o provisio ne de vestir.

Com la companya de peu de casa del dit senyor deuen jurar de no tenir fembre ans que sien reebuts de la dita casa.

Item ordonam que de present que nos o la dita reyna o infans de nostres cases reebrem algum hom a peu quel dit scriva de racio ans quel scriva li faça fer sagrament e homenatge en poder seu o de nostre alguatzir que no tindran fembre en bordell: e siu fan que sien encorreguts en la dita pena.

Que les fembres publiques no gosen tenir per amichs homens qui sien de casa del dit senyor.

Encara volem e ordonam quel dit algutzir de continent diga a alguns de son offici que facen manament a totes las fembres publiques que daci avant no tenguen per amichs homens qui sien de casa nostra ne de la dita reyna ne de nostres infans: e siu fan e nou denuncien que hajen a correr la vila açotan e apres que sien exellades de tots nostres regnes e terres. E semblantment ho haje a fer denunciar lo dit algutzir als hostalers dels bordells que hajen a denunciar si algun de casa nostra e de la dita reina e infans tindran alguna de les dites fembres: e sils dits hostalers nou denuncien que sien encorreguts en la dita pena o que paguen mil sous a la cort sens tota merçe.

Que los damunt dits continuament no mengen ne jaguen en los bordells.

Item que no gosen participar continuament axi en menjar com en jaura en los bordells ne en los hostals de aquells sots encorriment de les dites penes.

Fo publicada la present ordinacio en Barcelona a XVII dies del mes de febrer del any MCCCLXXXVIII presents los honrats mossen Thomas jutge algutzir del dit senyor en
Guillem Oliver scriva de ratio de la dita reyna en Bernad Çafort de offici de ratio del dit senyor en Francesch de Vallsecca de offici de comprador del dit senyor e molt daltres senyors e molt daltres presens.