LXXIX.
Reg.n.°1281, fol. 221. 3 feb. 1384.
En Pere etc.
al amat conseller nostre mossen Francesch Çagarriga
portant veus de governador general en Mallorques
salut et dileccio. Nos havents clara experiencia del be quis
seguex en aquex regne del temps en ça
que havem feta la pragmatica sanccio
sobre la eleccio dels jurats e consellers et sobre altres
coses et desijant la utilitat publica de tot lo regne:
havem deliberat que alcunes ordinacions les quals nos
paren fort justes et rahonables et de les quals
vos trametem translat dins les presents enclos sien
per vos en nom et en veu nostre exaguides et daquelles
feta pragmatica sanccio ab imposicio de penes per observacio
de aquella. Per tant vos dehim comanam et manam que apellats
aquells qui appellar hi fassen et hoydes lurs
rahons les dites ordinacions de fet metats en execucio
et façats aquellas inviolablament observar.
Empero si vos qui aqui havets estat per lonch
temps et havets clara noticia et experiencia dels dits affers
veurets et trobarets que en les dites ordinacions
se haja os deja per mes be et utilitat daquex
regne alguna cosa detraurer o affigir: volem que
aço pugats fer axi com a vos sera ben vist
fahedor. E daço que farets sia feta
pragmatica sanccio axi com dit es qualsevol provisions
e ordinacions en contrari fetes o faedores no contrastants. Cometent
a vos per les presents en et sobre les dites coses et emergents et
dependents de aquellas plenerament nostres veus. Manant
expressament et de certa sciencia sots pena de mil
morabatins dor et de les penes per vos imposadores en la
pragmatica sanccio et sots incorriment de nostra
ira et indignacio a totes et sengles persones de qualsevol
condicio o estament sien que les dites ordinacions et tot ço
et quant per vos en aquelles sera ajustat o de aquelles tret
inviolablament tenguen et observen e en alcuna
cosa noy contrevinguen. Dada en Montso
sots nostre sagell secret a III dies de febrer en lany
de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXXIIII. - Rex Petrus. -
Bernardus Michaelis mandato regis facto per nobilem Huguetum
de Angularia camerarium et majordomum.
LXXVIII.
Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.
Lo Rey. -
Governador: significamvos que en lany prop passat foren
aci diverses persones de la illa de Manorcha per
missatgeria los uns per la ma major los altres
per la ma menor posant a nos los de ma menor diverses
clams per los quals affermaven esser venguts a inopia
per les maneres qui eren tengudes vers ells per los
de ma major sobre lo regiment de la terra lo qual
regiment los demont dits de ma major ocupaven a si
mateixs axi en eleccions de consells com en tatxacions
con en altres coses tocants lestament de la terra: los
de ma major dient tota hora sobre aço lo contrari. E
com sobre aço hagues haut lonch deba
(debat) entre ells nos comanam lo dit fet a nostre
tresorer per ço con a ell es dat carrech
del nostre patrimoni e que ell ab les mellors vies que
pogues convengues los demont dits de tal forma
que per avant no haguessen a seguir la nostra cort ne ferne
lur dampnatge: e lo dit tresorer ab tota
diligencia que poch tench tal manera en lo dit
fet que ell convench los demunt dits sots
certs capitols qui foren legits en nostre
consell los quals haguem per bons e acceptables
e manam sobre aço fer les cartes. E com les dites cartes
fossen al registre per dar a aquelles fi e acabament per los
de ma major fo tramesa aci letra an
Bernat March qui aci era per ells que no volien que la
dita provisio fos speegada com entesessen
aquella esser a ells perjudicial: per la qual rao lo dit
sindich empara la dita provisio e posa alcunes
frivoles rahons en nostra audiencia e apres sens
altre determinacio parti per anar a Manorcha de que ses
seguit que la dita provisio no hac alcun espeegament.
E com ara per semblant forma missatgers sien venguts de
la dita ma menor per fer semblant clamor e aximateix sien
venguts de la ma major per escusar lo dit fet los quals
son estats presents en la cort e nos vullam de
tot en tot provehir que discensio no haja entre los
dits pobles com sia destruccio lur que torne en dan
nostre e no vejam millor manera que aquesta ço es que
la convencio qui fo feta ladonchs entre les
dites parts sia a vos dit governador tramesa e que vista e
regoneguda aquella e oydes les parts de tot quant dir e
posar volran si trobats tots los dit capitols esser
profitosos a la dita universitat e cosa publica daquella
fetslos seguir per cascuna de les parts et si tots nols
trobats profitosos fets seguir aquells que trobarets ques
degen seguir e los altres vagen per nulles:
en açous manam que hajats sobirana cura e diligencia
de manera que altra vegada per semblant rao no hagen a venir
davant nos. Nos empero vos trametem los capitols
de la dita convencio dins la present entreclusos.
Dada en Barchinona sots nostre segell
secret a XVIII dies de maig del any MCCCLXXX. - Rex Petrus. -
Dominus rex mandavit michi Francisco Bisbals et fuit
sibi tradita in hac forma. - Dirigitur Raimundo de Ulugia
gubernatori Minorice.
- Parria que sobre lo
debat que es entre los de la ma major duna part e los
de las mans mijana e menor del altra ço es per
concordar aquels se degues tenir la forma davall
scrita. - Primerament que sobre la eleccio e egualament
del consell degues esser foregitada de tot en e per tot la
forma dels radolins e que los IIII jurats e los X consellers
migensant sagrament per via descrutini elegissen
set consellers ço es dos de ma major tres de ma mijana
e dos de ma menor. E totes aquestes persones qui serien XXI elegissen
los quatre jurats ço es I de la ma dels cavallers e
homens de paratge I de ma dels majors I de ma dels pageses
e I de ma dels manestrals e homens conversants en
mar: e aquests quatre jurats elets juren en poder del
governador de be e leyalment gardar la honor del senyor
rey e lo be de la cosa publica segons lur bon arbitre.
Plau al senyor rey. - E part aço elegissen III
consellers del consell veyl ço es I de ma major I de
ma mijana e I de ma menor los quals III sien del
nombre dels X consellers del any present per tal que pusquen
asinistrar los
altres elegits de nou dels affers del consell:
axi
empero que en tant com puxen trien que noy
elegesquen persones parcials ne de bandos. Idem.
-
E si per ventura per lo poch nombre de gents qui es en la
illa nos podien trobar persones qui no fossen parcials ne
de bandos que los dits elegidors elegissen axi
be de la una part con de laltra segons lur bon
arbitre. Idem.
- Declarants empero que dels VII consellers
novellament elets puxen elegir e pendre
alcun o alscuns en jurats e en aquell cas sien
elet o elets altres consellers aytants com
faliran del dit nombre e dels dits set consellers cascun
daquell estament que seran aquells jurat o jurats elets
del dit nombre. Idem.
- Item que aquells jurats qui seran estats
en la un any noy puxen esser dins dos anys prop
seguents per jurats ne los consellers a
consellers per I any sino tan solament aquells III consellers
qui seran elets quey romasessen del any passat
per reduir a memoria los fets del any passat als altres
novelament elegits segons que demunt se conte. Plau al
senyor rey.
- Item quels jurats faran los
negocis del general ab XX consellers segons forma acustumada
es a saber ab deu de la vila e terme de
Ciutadella e ab X consellers dels termens de fora ço
es saber IIII de Maho III de Aylor e III del terme del
castell de Santa Agata: e per ço cor los
quatre consellers de Maho no han altre offici sino de consellar los
jurats per egualar lo consell sien elets
per aquesta forma I de ma major II de ma mijana e I de ma
menor dels quals sien elets los II de la dita
vila o loch de Maho e los altres dos del
terme de fora. E si los sindichs de Maho ab lur
conseyl conexen e tenen per be que en lo nombre
dels IIII consellers haja I menestral quey sia.
Quant es dels romanents VI consellers III del mercadal e III
de Aylor per ço com han offici altre meyns de
consellar los jurats ço es que son sindichs
cascuns en lur loch sien elets per ells
matexs segons que acustumen e han acustumat
entro ara e que en la lur creacio ans que usen
dels dits officiis facen lo sagrament acustumat.
Idem.
- Item que si sesdevenia que alcun dia alcun
o alcuns dels consellers del dit consell falien al
consell que en loch daquell o aquells que absents
serien los jurats ab aquells daquell braç que
aquell seria quiy falra puxen altre elegir en
loch daquell absent daquell estament que aquell
sera quiy falra. Idem.
- Item que en loch de
ma major si als jurats e consellers es vist faedor puxen
metre hom de la vila en jurat de ma mijana pus
haja trenta milia solidos en sus pero no sia
pages o menestral o hom conversant en mar com ja dessus
hi haja jurats en lur stament. Plau al senyor rey.
- Item declaram ma major de sinquanta milia solidos
e de sinquanta milia solidos en sus ma
mijana de sinquanta milia solidos fins en vingt
milia solidos inclusiva ma menor de vingt milia solidos
en sus. Idem.
- Item parria que sobre les monedes
qui shan a levar cascun any fos ordonat
que si per ventura part les imposicions que vuy se leven
en aquella manera empero que vuy se leven la
dita universitat havia necessariament mes anant a despendre
que ço que hauria mester se hagues a levar per
sou e per liura ço es de cascun segons
que valria ço del seu o en las formas contengudas
en los dejus scrits capitols. Idem.
- Item
en cas que als jurats e als XX consellers fos vist que per no opembre
tant les gents fos millor e pus expedient que la moneda se
hagues es tragues per via de violaris o censals
o per oltra manera pus covinent: que en lo dit
cas fossen elets VI bons homens ço es
III de la vila e terme
de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun
tern ne haja I de ma major I de mijana e
I de menor e si los dits jurats e XX consellers ab
aquests VI bons homens determenen que per la dita
manera o per altre via sia millor e pus
expedient de haver la moneda que per sou e lliura fos a
ells legut de trer la moneda per aquella via o manera
quels pare ques pus covinent. Plau
al senyor rey: pero que non puxe vendre en I any
sino per mil solidos. - Item que si determenen que la
dita moneda se hage a sou e liura per tal que
mils en lo dit sou e liura egualtat
se puxa conservar parria
que per los dits jurats e XX consellers sien eletes
VI persones ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III
dels termens de fora e en cascun tern de las
dites persones ne haja I de ma major I de ma mijana e I
de ma menor axi com demont es dit en lo
precedent capitol e aquestes VI persones mijançant sagrament
ordonassen la dita talla ço es sabent la veritat del
fet ab aquelles millors e pus savies maneres ques
puxen saber e fer. Plau al senyor rey.
- Item com
comunament tots regidors de universitats vinguen forçats a
descarregar aquelles e la universitat de Manorcha sia
tan carregada de tan importable carrech que nos pot
tolerar: es ordonat per lo senyor rey quels
jurats e lo consell de la dita illa reemen
cascun any M solidos de censal o dos mil de
violari a que la dita universitat es obligada tro a tant
longament que la universitat sia desobligada. Empero
si en los casos devall scrits ço es per dons
que haguessen fets al senyor rey o per males anyades o
per guerra de enemichs eren oppremuts en tant que la
universitat nou pogues supportar: que en los
dits casos e no en altres los dits jurats e XX consellers ab
VI promens elegidors puxen ordonar e conexer
si la dita reempço se pora fer en aquell any o no e en
aquell cas e anyada seguesquesen ço que los
dessus dits ordonarien o determenarien. Plau al
senyor rey.
- Item per tal que la moneda de la dita
universitat no puxa esser despesa sino en coses necessaries a
aquella es ordonat que lo clavari dels jurats
sie tengut de retre compte en poder de VI promens
los quals per los jurats novelIs e consell general sien
elets assaber III de la vila e terme de Ciutadella
e III dels termens de fora e
quen haja en cascun tern I de cascun
estament e que los dits promens no prenguen res en
compte al dit clavari sino ço que parra ques
sia convertit necessariament e profitosa en be de la dita
universitat e que apparega
que sia fet ab determinacio dels XX consellers qui en
lo dit any seran estats en lo regiment de la illa
e que de les dites distribucions haja apparer per
albarans segellats ab lo sagell de
la universitat e per apoques daquells quin
hauran reebut tro a quantitat de XXX solidos en sus.
Aço empero es entes que de quantitat que haja
distribuida de XXX solidos en jus no sia tengut de
restituir apoca ne albara. Plau al senyor rey.
- Item que com alguns de la ma mijana e menor sien
recorreguts a la cort del senyor rey per obtenir alcunes
provisions e altres coses a ells necessaries e hagen despeses
alcunes quantitats de diners qui pugen tro
a CCCC florins e requiren que aquells los sien
restituits e pagats per tota la universitat: par que deja
esser oyt compte daquells e que sia considerat
si axi be e en coses tan raonables son estades despeses
com aquellas tan grans quantitats ques dien
esser despeses per los jurats presents e prop passats:
e que si ho son que la dita universitat pach aquells. E com
los jurats diguen
que a colpa dels dits menestrals e altres persones dels
sindicats han despeses algunes quantitats de diners e
que per algunes raons los dels dits sindicats los
en son tenguts: per ço lo senyor rey de son
propri poder e de consentiment den Bernat March e den
Bernat Muntaner ho comet largament an Guillem
de Parets procurador reyal e an Bernat Dalmau e an
Francesch Morell als quals lo senyor rey ne dara
bastant poder ab letra sua per aquella via e manera que
al senyor rey sera vist faedor. Es entes empero
que per la convinença present no sia perjudicat ne
millorat lo dret de la una part ne de laltra
con toca les messions. Plau al senyor rey.
-
Declarant per aquestes ordinacions que no sia en res
perjudicat als privilegis e franquises et bons usos
que la dita universitat ha sino en tant com fossen vistes
derogar aquestes ordinacions e no en altra manera. - E lo senyor
rey ara de present proveeix per lany esdevenidor de
jurats e de consellers per la forma dejus scrita.
-
Primerament jurats per los homens de paratge Bernat March.
Item per los de ma major Ferrer de Parets. Item per los
pageses Dalmau Bosch. Item per los menestrals
e homens conversants en mar Bernat Bosch. - Consellers
Francesch Morell Bernat Dalmau Francesch Squella fili den Pere
Squella Bertran Salamo Simon Pujol Guillem Pinyana Ramon
Mercadal lo prom Francesch Castell Guillem Quintana
Bernat Molsa texidor de Ciutadella e del terme. - Rex
Petrus.
