LXXXI. Reg.n.1890, fol.38.25 ene.1387.

LXXXI.
Reg.n.1890, fol.38.25 ene.1387.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum &. Quia pro parte universitatis civitatis Barchinone et singularium ejusdem fuit nobis humiliter suplicatum quod cum tempore
eleccionis fiende de conciliariis et juratis dicte civitatis pro anno presenti videlicet in festo beati Andree proxime preterito secundum privilegia et bonos usus ab antiquo in dicta civitate observatos obstante quodam mandato serenissimi domini regis Petri memorie recolende genitoris nostri in quodam albarano sigillo secreto ejusdem domini sigillato contento et per Bartholomeum Sirvent secretarium ejusdem domini Andree Figueras scribe consilii dicte civitatis tradito cujus siquidem albarani tenor sequitur sub his verbis. - Lo rey vol e mana que sien elegits en consellers de Barchinona lany present entrels quals no haja alcun en cap los dejus nomenats micer Pere Terre Guillen dez Torrent micer Johan dez Pla Johan de Gualbes Galceran Cestrada. Item vol e mana lo dit senyor quels dits consellers apres que seran elegits abans que isquen de la casa del concell nomenen e elegesquen en coadjutors lurs los quis seguexen. Joan de Muntros Francesch de Casasaga Guillem Ferrer Johan çes Anaces Francesh Cisa Miquel Casell Simon de Fores lo prohom Francesch Ponç notari Guerau Julia pellicer Pere Palau cuyrater en Gomis lancer Pere Pellicer sartre: et mes vol e mana lo senyor rey que los consellers e consell de Barchinona no sentrameten de provehir de alcuns officis de que sia acustumat tro aci provehit lo dia de la eleccio dels consellers.
- Et ob importunitatem nonnullorum zizaniam seu discordiam in dicta civitate seminare volencium dicta eleccio non fuerit facta nec secuta prout decet imo consiliarii et consilium civitatis prefate pro evitandis diversis periculis atque dampnis que dicte civitati potuerunt iminere et parata erant dicte eleccioni habuerunt omnino consentire quamvis contra dicta privilegia et usus antiquos et libertates et franquitates in eadem civitate observatos vel observatas ut prefertur esset facta dignaremur eis super his pro concervacione dictorum privilegiorum libertatum franquitatum et usuum omnino de remedio congruo providere. Nosque dictis suplicationibus inclinati benigne certifficati veridice de predictis recognitis et in nostro consilio dictis privilegiis et usibus diligenter examinatis reperimus dictum mandatum genitoris nostri sepe dicti et per consequens eleccionem inde secutam fuisse et esse factam contra tenorem ipsorum privilegiorum libertatum franquitatum et usuum antiquorum predictorum: volentes sicut convenit eosdem remanere illesos tenore presentis laudantes approbantes ratifficantes et confirmantes dicte civitati omnia et singula privilegia libertates franquitates et usus ab antiquo super his concessa et concessas et factos et ea reducentes ad statum quo erant ante mandatum regium et eleccionem vigore ipsius factam: dictum mandatum et eleccionem et omnia alia et singula vigore dicti mandati processa tanquam contra dicta privilegia libertates franquitates et usus factos et consessos revocamus et anullamus et pro nullis et revocatis haberi volumus ac si non essent facta et carere volumus omni roboris firmitate. Sed quia instante et requirente et supplicante dicta civitate didicimus et percepimus consiliarios dicte civitatis pro regimine presentis anni in festo beati Andree proxime venturo terminandi licet modo et forma illegitimis ut premittitur electos fuisse esse utiles in regimine tam ex maturitate etatis quam in sciencia et negociorum experiencia reipublice fructuosos: ideo de consensu et ad supplicacionem humilem civitatis predicte propterea nobis factam dictam eleccionem consiliariorum necnon eleccionem centum juratorum et alios quoscumque

actus per dictos consiliarios factos licet de se cassa et nulla racionibus supradictis de nostre plenitudine potestatis tenore presentis habilitamus corroboramus confirmamus et omnem efficaciam valorem confirmacionem seu corroboracionem habere volumus et jubemus ac si per modum et formam legitimos ab antiquo in dicta civitate assuetos essent facta dictis privilegiis et libertatibus franquitatibus et usibus in eorum robore permanentibus et valore. Et quia de officio mostaçafi ac etiam de aliis officiis civitatis prefate non est adhuc hoc anno provisum mandato domino genitoris nostri hoc impediente de quibus tam in festo sancti Andree quam in festo beate Lucie proxime preteritis juxta dicte civitatis privilegia debebat necessario provideri: ad supplicacionem eandem per dictam civitatem nobis factam ut prefertur dictum impedimentum dicti mandati ex toto tollentes volumus et jubemus ac licenciam plenarium elargimur quod dicti consiliarii et consilium centum juratorum provideant hac vice tamen infra quindecim dies a data hujusmodi in antea continue subsequentes de dictis officiis juxta eorum privilegia et usus ex eis ab antiquo hactenus observatos sic quod de cetero et temporibus futuris de dictis officiis habeant provideri diebus et festis in quibus juxta dictorum privilegiorum libertatum franquitatum et usuum ab antiquo observatorum series et tenores est fieri consuetum. Mandantes per presentem omnibus et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod predicta omnia et singula prout desuper continentur servent et servari faciant inconcusse et non contraveniant aliqua racione vel causa si de nostra confidunt gratia vel amore. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo assueto pendenti roboratam. Data Barchinone XXV die januarii anno a nativitate Domini millessimo CCCLXXX septimo regnique nostri anno primo. - Gar. cancelarius. - Dominus rex ex ordinacione facta in consilio mandavit michi Bernardo de Jonquerio. - Dominus rex habuit eam pro visa. - Idem.

LXXX. Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

LXXX.
Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

Com nos per diverses rahons expressades en Ia pragmatica sanccio per nos feta en lany prop passat sobre lo regiment de la ciutat de Mallorques hajam feta la dita pragmatica sanccio de la qual se son seguits molts bens utilitats et profits al dit regne et Deus volent se speren a seguir en sdevenidor e sia cosa rahonable que en los sindichs et consellers dels promens de fora jurats et consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora del dit regne sia posada certa forma util et profitosa per la qual foragitada tota parcialitat les dites parroquies sien ben regides et administrades: per tant fem e ordonam les seguents ordinacions les quals volem inviolablament esser observades.
- Primerament per tolra tota occasio de tot agabalament del sindicat et per minuar lo nombre molt excessiu del ajust et consell del dit sindicat con se aplega que son II promens de cascuna parroquia qui son XXXIII paroquies et son LXVl persones et los sindichs qui son X son LXXVI promens et per deduir lur salari qui es rao de VI solidos per cascun et puja molt et per justificar lo fet com no es raho que axi be hi venguen dos promens de Marrat et Calvia (parece çalvia o una mancha) et Puigpuyent et daltres parroquias fort sotils com de les parroquias de Incha Soller Polença et altres grosses de les quals paga mes una parroquia que XII de las poques en los talls e axi matex per tal com es pus convinent cosa que lo sindicat haja consell cert et determenat que no incert et a voler daquells qui saproprien lo rogiment car per ço fo lo consell de la ciutat que era semblantment incert et a voler dels jurats reduhit et tornat a consell cert et a nombre determenat et abreviat per mes be: et majorment se deu abreviar lo consell del dit sindicat per ço com lo consell del sindicat ha salari axi com dit es per la qual cosa lo salari de LXXVI persones que shan ajustar en cascun consell pren gran summa e per aço lo sindicat es fort carregat e per esta raho es ja estat moltes vegades ordonat en lo consell que per cessar aquests tan grans salaris elegien X promens tan solament ab consell dels quals los sindics tots aquella anyada feyen lurs afers: emperamor daço ordona lo seyor rey que daqui anant lo consell dels promens sia cert et determenat ço es assaber entre sindichs et consellers lurs XXXVII per aquesta forma: ço es de Incha Pollensa Soller Alcudia Muro Sineu Manachor Luchmajor Selva Rubines que son X parroquies les majors en poblacio et en riquesa hi haja continuament XX consellers ço es assaber II promens de cascuna parroquia. Item de Monthuiri Sentselles Arta Porreres Falanig Compos Sentanyi Campanet Sancta Margarida de Muro Vuyalfas Alaro Petra que son XII parroquies de les mijanes hi haja continuadament I prohom de cascuna de aquestes: item de Bunyola Andraig Caluja Puigpuyent Castelig Valldemussa Sancta Maria des Cami Sporles Sent Johan de Sineu Stoicha qui son X parroquies de les menos et de les pus sutils hi haja continuadament entre II parroquies I prohom per conseller e seran V ço es a saber la un any de I parroquia et laltre any de la altra parroquia ço es saber entre Bunyola et Valldemussa I e entre Andraig et Caluja I e entre Puigpuyen et Sporles un et entre Sancta Maria des Cami et Stoicha un e entre Castelig et Sent Johan de Sineu un: los noms dels quals consellers son aquests.
- Primo: Incha. Reyal Rotlan Pere Palou.
- Polença. Bernat Catlar Simon Lobera.
- Soller. Johan Lampalles Bernat Miro.
- Manacor e Bellver. Jacme Sena Bernat Ballester.
- Sineu. Pere Nadal Pere Desuhau (de Suau, comoel brandy).
- Selva. Pere Catlar Pere Paschal.
- Alcudia. Pere Albert Jacme ces Oliveres.
- Luch major. Guillem Ponç Arnau Verdera.
- Muro. Francesch Font Pere Dordis.
- Rubines. Jacme Gilabert Bernat Prohensal.
- Munthuiri. Bernat Virgili.
- Senseles. Arnau Guitart.
- Arta. Pere Pallares.
- Porreres. Pere Orell.
- Falanig. Ramon Comte.
- Campos. Guillem Carbo.
- Alaro. Andreu Palau.
- Petra. Guillem Fabregues.
- Santanyi. Anthoni Bramona.
- Companet (Campanet). Bernat Barnasses.
- Sancta Margarida. Pere de Farnania.
- Vuyalfas. Carbo Famari.
- Bunyola. Jacme Muntaner.
- Valldemussa. Lorenç Claret.
- Andraig. Guillem Coll.
- Caluja. Francesch Tauler.
- Puigpuyent Jacme Bonet.
- Sporles. Guillem Tirano.
- Sancta Maria des Cami. Pere Masquero.
- Stoicha. Arnau Bonmacip.
- Sent Joan de Sineu. Thomas Mercer.
- Castalig. Bernat Reus.
- Les quals XXXVII persones damunt anomenades sien ara de present et daqui anant consellers del dit sindicat et aquells o la major part facen tracten et ordonen tots los negocis et afers del dit sindicat: et de aquelles XXXVII persones sien trets Ios X sindichs per la forma davall contenguda en axi que romanguen XXVII persones qui sien consellers dels dit X sindichs et de et ab consell de aquells o de la majort part hajan a fer lurs afers e con los sindichs volran tenir consell ne fer alguna cosa que requerra consell general hajen e dejen appelar les dites XXVII persones et no altres ne mes avant. Empero que semblant veu e consell hajen los X sindichs com los XXVII consellers qui romandran e tots XXXVII sien hauts per consellers. - Item per la forma seguen sien fets sengles anys los sindichs ço es que XX persones de les X parroquias majors damunt anomenades sien meses cascun nom en un radoli de cera et sien meses en un buçot de cuyr et los noms de les XII persones (pone perones) de les XII parroquies mijanes sien meses en XII radolins e en altre buçot de cuyr et los noms de les V persones que aquell any vendran a consell en sinch radolins e en altre buçot de cuyr e per un infant poch de VII anys o aquen entorn present lo gobernador o son lochtinent et en presencia del dit consell dels dits XXXVII sien trets VI radolins del buçot de les XX persones de les X parroquies majors ço es I radoli de cascuna parroquia de aquelles e aquells VI sian sindichs aquell any et del altre buçot de les Xll personas de les Xll parroquies mijanes sien trets tres radolins et aquells sien sindichs et de les V persones de les V parroquies de les dites X menors de aquells qui aquell any vendran a consell sia tret un radoli et aquell sia sindich et seran X sindichs. Empero si de una matexa parroquia de les majors exien II radolins arren que sia sindich aqell qui primer sera exit et no laltre que apres exira per manera que de una matexa parroquia noy haja en un any dos sindichs. - Item per ço que lo dit sindichat no sia continuat en unes matexes persones ordonam que aquells qui seran estats sindichs un any noy puxen esser sindichs en los dos anys apres seguents. - Item que los dits III buçots ab los dits consellers en los dits radolins sien meses et tancats en una caxa la cual haja III tancadures e tinga la una clau lo gobernador et laltra clau la un sindich e clavari et laltra clau laltre sindich et clavari la cual caxa sia en la vila Dincha en aquell loch pus apta et convinent et pus segur que lo gobernador et sindich conexeran e elegiran: la cual caxa sia cascun any lo jorn de sent Johan uberta per lo gobernador o son lochtinent o per aquell a qui ell ho volra cometre e comanar son loc present lo consell et los dits clavaris et sindichs o la major part et de aquells sien trets los dits X radolins per la forma damunt dita et sien sindichs aquell any et aquells X sindichs que axiran aquell any del sindicat tornen aqui matex en altres X radolins per lo dit gobernador et sindichs et sien mesos cascun en son buçot segons lo nombre de que sera e tornats en la dita caxa per ço que romanguen XXVII consellers en los dits buçols et ab los dits X sindichs seran XXXVII en lur consell. - Item que aqui matex encontinen fets los dits X sindichs sien elets de aquells X dues bones persones et si bonament se pot fer que sapian letra per los dits sindichs et lur consell a les mes veus los quals aquell any sien clavaris del dit sindicat. E aqui matex por los dits sindichs et lur consell sien eletes III bones persones aptes et suficients que sien fora del nombre dels XXXVII per tal que los sindichs del un any no reten compte en poder dels altres car porias seguir que los favorejassen los altres: et aquelles VII persones hajen et defenesquen los comptes de la administracio del dit sindicat de aquell any e aço hajen a fer et finar dins II meses apres que hi seran elets sots pena de pagar les messions et de no haver salari algun si mes se prolongara et hajen aquell poder de hoir et diffinir los dits comptes que han los hoidors de comptes de la ciutat. - Item com rahonablament se degues tocar et minuar lo nombre dels sindichs que es massa de X et serien prou de IIII o de VI: empero la present ho relaxam e per obviar a les messions ordonam que en la ciutat tots X sindichs no dejen estar plegats sino lo un clavari et II dels altres sindichs et si gran et alt negoci sera que tots hi venguen et que no hi aturen sino dos jorns romanent ells tres tan solament. - Item que si algun dels dits consellers morra o per algun accident en lo dit consell esser e entervenir en alguna manera no pora que los jurats de aquella parroquia don lo dit conseller defalra elegen IIII bones persones et trameten los noms de aquelles closos et sagellats al gobernador et als sindichs que aquells meten en IIII radolins et sia tret I radoli de aquells et aquell que exira sia conseller et mes en lo buçot on deura entrar segons la parroquia don sera ab los altres. - Item que los ajusts et consells que los sindichs tendran per lurs negocis nos fassen en un loch determenat tota vegada ans se facen en aquella parroquia que ells conexeran et elegiran. - Item que algun que no haja retut compte al sindicat ni res Ii deya que noy puscha tornar ne tenir o usar de offici de aquell entro que haja finat son compte et restituit ai dit sindicat ço quen tindra. - ltem provehim que los jurats consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora daqui anant se facen per via de radolins ab aquelles formes et maneres que per lo gobernador de Mallorques sera ordonat. E com los jurats del any present sien elets ja en cascuna de les parroquies: volem que lo gobernador elegesca de present consellers per cascuna de les parroquies en cert nombre a sa bona coneguda ab consell dels cuals los jurats qui ara son et per anant seran hajen tractar et fer los fets de les parroquies. E si algu dels dits consellers defalra o per cas accident esser noy pora siay mes I altre per via de radoli axi com dit es. - Item com los sindichs de la universitat dels promens de fora et los jurats de cascuna de les dites parroquies de fora sien ja elets per lo present: volem que lo dit governador elegesca de presen los dits XXXVII consellers ab consell dels cuals los sindichs qui ara son hajen proceir et anantar en tots los fets: et en layn saguent se faça la eleccio per la forma damunt dita et en los precedents capitols expressada. - Rex Petrus.