17 DE MARZO.
Entre otras
deliberaciones que se tuvieron en este día, acordóse escribir a la
Reina, que estaba en Villafranca, para que disimulara la tardanza en
enviarle los capítulos relativos a su Serenidad, en atención a la
misma importancia del negocio que se había de resolver. Al propio
tiempo se expidieron varias cartas y se recibieron las que siguen.
Als amats e feels nostres los diputats del
General e consell representans lo Principat de
Cathalunya.
La Reyna.
Reverend venerables nobles e
magnifichs amats e feels nostres. Per altres letres vos havem
scrit avisantvos com haviem delliberat partir ir dimecres e
axi ho haguerem fet sino per la febra que assalta
a la Illustre Infanta nostra molt cara e molt amada filia. E
no contrastant huy de mati no la hagues lexada e fos
tant singular festa deliberam partir huy apres dinar
jatsia nostra absencia fes gran fretura al servey de la
Majestat del Senyor Rey segons per ses letres haureu compres e
stant en aquesta ferma deliberacio e proposit. E havent
ja trames per pendre posades arriba per vosaltres trames en
Johan Bruio lo qual nos dona una letra vostra de
VII del present ab una post scrita de VIIII del dit mes. E
aquella lesta e be considerada la qual comunicam a la dita
Majestat fonch
causa de mes confortarnos en lo dit nostre
proposit ab delliberacio de acelerar nostre cami per la molta
sperança que vostra letra nos
dona que de nostres treballs reexira servey gran
a nostre Senyor Deu e no poch servici a la dita
Majestat benefici gran a la Serenitat nostra e al lllustrissimo
Princep pau quiete e repos a tots los seus regnes
et signanter a aqueix Principat E perque de tot siau
avisats stant per partir la dita Majestat hac hun
correu de Sanguessa per lo qual li scrivien com eren
anats a soccorrer lo castell o força
de Lumbierre e com los era exit Charles
Dartieda lo qual havia fet rebellar la dita vila
per vedarlos lo dit soccors e com havien hagut afer ab
ell e que quasi rot lo havien fet retraure dins
aquella e que havien soccorregut la dita força
en havien tret mossen Leon de Garro lexanthi lo
fill Johan de Garro supplicant la prefata Majestat donas orde
e provehis per manera que la dita vila se pogues cobrar ans
que lo rey de Castella hi hagues trames gent per aspetjar
la dita força e traure aquella
de fora e metrela dins per forma que apres nos poria
soccorrer lo dit castell. E perque la dita Majestat no ha en
costum de ferse carrech ne vol dexarse perdre
aquell regne axi pera si com per al dit Illustrissim
Princep son fill e nostre ha delliberat de partir de miga
nit amunt amprant particularment los homens de condicio
estat de aquest regne e molta gent de peu e ab la ajuda de nostre
Senyor Deu e ab la prudencia e animositat sua e ab la virtut e
fidelitat dels dits aregonesos que tots lo seguiran se spera
la dita Majestat recobrara la dita vila de Lumbierre. Pero no
stam sens gran admiracio la sua Serenitat e nos que havent mes
vosaltres en la capitulacio lo fet de Navarra e per lo
semblant lo dit
lllustrissimo Princep havent trames
a la sua Majestat per sos embaxadors los nobles
e magnifichs consellers seus e nostres don Lop Ximenis visrey
de Sicilia e Johan Ferrandiz de Heredia e Martin Dirurita
sobre los dits afers e mes avant los de la cort de Arago fent a la
dita Majestat la instancia mateixa que per la dita capitulacio
vosaltres fahieu lo dit Charles Dartieda se sia mogut a
fer la dita rebellio de la dita vila de Lumbierre la qual nons par
redunde en honor del dit lllustrissimo Princep de aqueix
Principat ne de aquest
regne als quals per ell eren remeses aquests afers pero leixam
a vostra discrecio lo juhi que de aço se fara
nes pot fer de tot vos havem volgut avisar per que sapiau
les coses com passen. E no ha cuydat fer poch dan
lo dit negoci car hora fonch que la dita
Majestat axi per lo desdeny quen havia pres com
encara per la fretura que la absencia nostra fara a son
servey deliberava que la persona nostra restas pero
essent
certa que lo dit cas vos haura molt desplagut com axi ho vulla
la raho segons vostra acostumada virtut e lo que en semblants coses
vosaltres e los vostres passats haveu acostumat usant la dita
Majestat de sa benignitat e clemencia no contrastant lo
dessus dit persevera quens partissem ens mana
que de totes coses vos avisassem de aci perque poguesseu
provehir en tot lo que fos servey seu e benefici del
dit IIlustrissimo Princep e donar orde que lo dit fet
tornas a loch e que als no si seguis. E fent
conclusio vos avisam com dema Deu volent partirem de açi
fent la via de Balaguer e de alli prosseguirem nostre cami la
via de Agualada lo pus prest que porem. Data en
lo loch de Vila Maior a XIIII dies de març
any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.
Als molt reverend egregis nobles
magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt
reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per dues
letres la una de set laltra de nou del present vos
havem scrit la gran necessitat en la qual aquesta ciutat es
constituida e posada per los grans carrechs e despeses que soste axi
per lo que ordinariament ha a pagar com encara per causa de les
despeses que fa e ha fet per la custodia de aquella e del castell axi
de aquesta ciutat com del loch de Amposta lo qual
indubitadament fora pres per en Franci Mas sino per la nostra
bona custodia e diligencia e com no som en punt de poderho comportar
ne sostenir e vos havem supplicat volguesseu provehir que les dites
despeses fossen fetes e pagadas de peccunies del General e
fos donat sou en aquesta ciutat per vostres reverencies a algun
nombre de persones habitants en aquella per custodia de la ciutat axi
com se dona a gents de altres parts e no havem cobrada
resposta de vostres reverencies ne sabem sia stat provehit de que som
molt admirats car veem esser molt necessari per lo
sostenir de aquesta ciutat e per defensio de tot lo Principat
majorment que lo poble de aquesta ciutat no pot pendre
pacientment ni permetria que per gent stranya encara
que sien del dit Principat los dits castells e forçes
sien guardats e si per vosaltres mossenyors axi nos
proveheix de tot cert aquesta ciutat haura a cessar de la dita
custodia e despesa e restara la cosa en gran perill e sobre aço
noy dubten vostres reverencies car la necessitat en la
qual es aquesta ciutat es molta e nos força
a lexarnos de les dites despeses de les quals coses nos
pot seguir sino gran dan per quant som en la frontera de
dos regnes e som certs dels preparatoris ques fan axi en
regne de Valencia per lo mestre de Muntesa qui fa
fornir sos castells e viles com en Arago que la junta
hi es cridada e lo Senyor Rey dona sou a gent darmes e de dia
en dia creixen los perills. Perque tornam a supplicar vostres
reverencies no vullen
oblidar ni dilatar de provehir les dites coses per lo be e
profit de tot lo Principat. E perque dan algu
non puxa seguir car si nvitats algunes se han a
fer en ciutat de tot lo Principat se faran en aquesta
ciutat per ço
com es en frontera segons es dit. Mes encara supplicam vostres
reverencies nos vullen rescriure e consellar lo que
devem fer e com nos haurem si lo Senyor Rey venia
en aquesta ciutat segons que per les letres dessus
dites vos havem scrit. Placia a vostres reverencies de rescriurens
breument de les dites coses car la necessitat dels dits fets
es molta e no es cosa que mes la pugam comportar per les quals som
prests fer tot lo quens sia possible e tinga
aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda.
Scrita en Tortosa a Xllll de març
del any Mil CCCCLXI.
- Mossenyors. Apres feta la present
havem sabut com lo conestable de Navarra es entrat en Arago
fins a Pedrola ab mil rocins e mil homens de peu
e que en Çaragoça
ses armada tota la gent e lo Senyor Rey es alli ab
cinchcents rocins e mil homens de peu e que Çaragoça
ha fets missatgers al dit conestable pregantlo que sen tornas
e axi ho ha fet e quel Senyor Rey deu venir ab
la dita gent a Fraga perque navisam vostres
reverencies. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests
los procuradors de Tortosa.
Als molt honorables e savis
senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt
honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda de ...(XIIII
si se refieren a la carta anterior) de març
corrent a la qual vos responem que quant toqua en la guarda
del castell de aqueixa ciutat a nosaltres seria gran carrech
a despeses del General guardarlo ni pagarhi res a
vosaltres de qui es lo major interes provehirhi segons millor vos sia
vist fahedor. De la custodia del castell Damposta
scrivim al nostre diputat local que per guardar aquell al present de
la gent asoldadada e acordada per aquest Principat hi vage una
conestablia ab En Pere Gil de Viloro menor de dies
quils regescha e haja carrech de guardar lo
dit castell ab la dita gent. De aço scrivim al diputat
local quens informe de la gent que hi ha stat per
guarda de aquell e quin temps a fi que hauda la informacio
dell pugam provehir a la contenta de aquells segons la
raho volra. E sia molt honorables e savis
senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII
de març any Mil CCCCLXI. - A.
P. abat de Montserrat - Los diputats del General de
Cathalunya e consell et cetera.
Al honorable senyer En Pere
Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa et cetera.
Honorable
senyer. Responent a una letra que los procuradors de
aqueixa ciutat nos han feta sobre la guarda del castell
Damposta havem deliberat que En Pere Gil de Viloro menor
de dies vaje ab una conestablia
de aqueixa gent qui es aqui asoldada de aquest
Principat e lo castell sia acomenat al dit Pere
Gil (no julivert).
Perque encontinent feuhi anar la gent que millor vos semblara.
E axi mateix scriviunos quina e quanta gent hi ha stada fins
ara per guardar aquell e de quin temps perque hauda vostra
informacio deliberarem e provehirem en la paga de aquells. E siau
caut en lo que som avisats que de temps en temps han
aminvada la gent en la dita guarda. Sapiaune de tot la
veritat e prestament nos ne avisau. Dada en Barchinona
a XVII de març any Mil
CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del
General de Cathalunya residents en Barchinona.
Als
molt honorables tots e sengles oficials reyals e altres als
quals les presents pervendran e seran presentades e a quiscuns
dells o a sos lochtinents los diputats
del General del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona saluts e honor.
Notificamvos ab les
presents com nosaltres per lo benefici tranquillitat e
repos del dit Principat entenents en tolre e levar
totes e sengles diferencies bandositats e contencions que sien
entre qualsevol persones dins lo dit Principat domiciliades e
volents aquelles pacificar entre los altres havem fet
venir a nos e nomenadament e expecifica guiar per lo
honorable sotsveguer de Barchinona e regent a present la
vegueria per absencia del honorable mossen Arnau Guillem Pastor
regent la dita vegueria lo qual de aquestes coses ha special
prorrogativa e poder lo honorable En Pere dez Bach
donzell senyor de Rochabruna lo qual se diu a
instancia del procurador fischal ere es diu gitat de
pau e treua a fi que per miga sen se leven algunes
de les dites diferencies en les quals es vist ell poder be obrar e lo
entreveniment seu poderhi prestar molt benifici e
fruyt. E encarregat per nosaltres va de present per algunes
parts del dit Principat en les quals ab algunes persones ell ha a
tractar sobre aço.
Perque significantvosho ab la present vos requerim no façats
ho prestets o fer e prestar permetats al dit
Pere dez Bach impediment algu abans li presteu tota
favor e ajuda en les dites coses. Dada en Barchinona a XVII de març
any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat.
Al molt egregi
senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita et cetera.
Egregi
senyor e strenuu baro. Per certs sguarts que no curam explicar havem
deliberat que En Jacme Amat fuster de la conestablia den
Gaspar Çabater
conestable dels fusters acordat en aqueix exercit sia
per vos stapolat e sen puga aci venir. Perqueus
pregam e encarregam molt stretament que li vullau donar licencia e ferhi certificacio del dia que per vos sera
licenciat car ja havem aci seguretat de tornar lo
sou del temps que no haura servit. Dada en Barchinona a XVII de març
any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de
Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona
et cetera.
Al honorable senyer En Francesch de
Sentçaloni diputat
local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer.
Dehim e manamvos que lo pus cautament que poreu
requirau lo sotsballe de aqueixa ciutat
que sobre les coses en lo memorial que va dins la present
contengudes reba bona e verdadera informacio haventsi
cautament e diligent e secreta e rebuda lans envieu de
continent per persona segura e en aço
no haja falla. Axi mateix volem que ab consell de vostre
assessor insteu se faça
justicia spetxada An Gabriel Ballester de Caules de
Malavella (Caldes) qui era acordat en lo
exercit de aquest Principat del que demane al sotsveguer de aqueixa
ciutat per la preso en quel ha detengut e per los dans
que li ha dats segons diu injustament. Dada en Barchinona a
XVll de març any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Sigue a esta
carta una nota, que fue inclusa en la misma, de las preguntas que se
habían de hacer a varios para tomar información contra Bernardo
Guillem de Altarriba, veguer y baile de Gerona, sobre haber intentado
conmover a los pueblos y suscitar parcialidades en Gerona, haberse
opuesto a la comisión encargada de la libertad del Príncipe,
contrariando sus deliberaciones, y haber instado a los síndicos de
los remensas al mismo fin.
Als molt honorables e savis senyors
los gentils homens consols jurats e altres prohomens
de la Vall Daran.
Molt honorables e savis senyors. Vostra
letra havem rebuda de creença
per Narnau de Domar e havem hoit tot lo que dir
nos ha volgut de vostra part. A la qual vos responem que
confiam tant de vosaltres qui sou tals que sempre provehireu en les
coses necessaries a defensio e guarda de aqueixa terra a
servey de la Majestat del Senyor Rey e honor de aquest
Principat e descarrech vostre. E tota via haurem plaer de tots
avisos quens fareu. E sia senyors molt honorables e
savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de
març del any Mil CCCC sexanta
hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Al molt noble e
molt magnifich mossenyer lo visrey del regne
de Sicilia.
Molt noble e molt magnifich mossenyer.
Sobre alguns afers concernents laor e servey de la divinal
Majestat honor servey e exaltacio de la reyal corona
del Serenissim vostre e nostre Rey e Senyor e benifici
tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de
aquella son per nosaltres tramesos en aqueix regne
lo magnifich mossen Franci Pallares ciutada de
Barchinona e micer Pere Clariana doctor en leys
exhibidors dels presents informats per nosaltres stesament dels dits
afers segons a vostra noblesa e magnificencia explicaran a les quals
placia donarlos plena fe e crença
en tot ço que
per part nostra per ells vos sera explicat axi com si per nosaltres
dit era e circa los dits negocis fer e obrar
com de la noblesa e magnificencia vostra fermament se creu. La
Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich mossenyer vos tinga
en proteccio sua. E rescriviunos ab tota confiança
tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XVII de març
any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Iguales a la carta que precede, se enviaron otras al
maestro Justiciero de Sicilia, al governador de la cámara de
la reina de Sicilia, al virey de Cerdeña y al gobernador del
propio reino.
Als molt nobles magnifichs e de gran saviesa
senyors los senador e jurats de la fidelissima ciutat de
Çaragoça.
Molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors.
Sobre
alguns afers concernents laor e servey de la divinal Majestat e honor
servey e exaltacio de la reyal corona del lllustrissim vostre e
nostre Rey e Senyor e benefici tranquillitat e repos de tots los
regnes e dominis de aquella son per nosaltres tramesos en aqueix
regne los magnifichs mossen Franci Pallares ciutada de Barchinona e micer Pere de Clariana doctor en leys
exhibidors de les presents informats per nosaltres stensament
dels dits afers segons a vostres nobleses e magnificencies
explicaran. A les quals donarlos plena fe e creença
en tot ço que per nostra part per ells vos sera explicat axi com si
per nosaltres dit era e circa los dits negocis fer e obrar com de la
integerrima fidelitat constancia e virtut vostra envers la
dita corona reyal amor benvolença
e fraternal companyia de aqueix regne envers aquest Principat qui a
vosaltres es en la mateixa amor e afeccio indubitadament se spera.
La Sancta Trinitat molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors
haja e tenga en sa proteccio les nobleses
magnificencies e savieses
vostres les quals a nosaltres ab tota
confiança scriuen tot ço
quels placia. Dada en Barchinona a XVII de març
any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. - Los
diputats del General e consell representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona apparellats
a vostra honor.
Bajo la misma forma se escribió también al
senador y jurados de Palermo, al capitán senador y jurados de
Catania, a los de Trápani, y al estrátego senador y jurados de
Mesina.
El mismo día se enviaron a los embajadores las
siguientes instrucciones.
Instruccions per part dels
reverends e molt magnifics diputats del General del
Principat de Cathalunya e consell lur en virtut de la comissio
de la cort general del dit Principat elegit et cetera fetes als molt
honorables mossen Franci Palleres e micer Pere de Clariana
embaxadors per los dits diputats e consell elegits per anar a les
illes y regnes de Sicilia e de Cerdenya
de tot ço que los dits embaxadors de part dels dits diputats e consell diran e explicaran als reverends egregis nobles
magnifichs e honorables visrey gobernadors prelats comtes
barons homens de stat e condicio capitans universitats consells e
staments de les dites illes e regnes e als poblats en aquells.
Primo. Los dit embaxadors axi prest com a Deu plaura sien
arribats en les dites illes o qualsevol de elles hon primer arribar
los esdetvinga donaran lurs letres de creença
a aquells a qui seran dirigides. E si trobaran consells dels dits
regnes congregats sino veuran
e demanaran si bonament prest congregarse porien. E hon
congregar nos poguessen explicaran als consells de les
principals comunitats dels dits regnes fahent hi applicar los barons
e altres persones de condicio que haver se puguen e en les quals
congregacions los dits embaxadors explicaran lur embaxada. E a les
altres persones de condicio que no seran en los dits consells e
congregacions comunicaran aquella sots la forma o efecte seguent.
Es a saber que vengut lo Illustrissim senyor don Carles
primogenit de Arago e de Sicilia et cetera en las parts de
Cathalunya per ordinacio e manament de la reyal Majestat lo dit
Illustre Primogenit feu e dona a la dita reyal Majestat lo rebe
e accepta en sa paternal gracia e li feu e atorga ample
remissio de totes coses fetes e seguides en temps passat e fins en
aquella hora. E axi entre los dits Senyors pare e fill fonch feta
reconciliacio unitat e concordia de la qual lo Principat de
Cathalunya e tots los regnes e dominis de la reyal corona havien
haguda inmensa exaltacio e leticia e ne havien referides devotes
gracies al Altissim Deu. La qual unitat e concordia fetes e aquelles
durant per alguns dies se es subseguit que la Majestat reyal partint
de la ciutat de Barchinona hon ensemps ab lo dit lllustre fill seu
havia stat per algun temps es venguda a la ciutat de Leyda e
deliberat aqui congregar e celebrar cort general a tots los del
Principat de Cathalunya e celebrantse la dita cort la dita Majestat
reyal per letres sues trames demanar lo dit Illustre Primogenit fill
seu qui era romas e residia en la ciutat de Barchinona lo qual axi
demenat venint a la dita Majestat reyal ab la qual fonch en la dita
ciutat de Leyda a dos del mes de deembre passat fonch
per aquella pres e detengut e aquell dete encara. De la qual detencio
tots los poblats en lo dit Principat incitats e moguts per la innata
fidelifat devocio e amor qui en ells es a la reyal corona han haguda
subirana contristacio e dolor. E per quant lo dit
lllustrissimo Senyor Rey decontinent prorroga
la cort significant anar en lo reyalme de Arago axi com
de fet ana portantsen lo dit Illustre
Primogenit. Los diputats del dit Principat haguda sobre aço
comissio de la dita cort general e en virtut de aquella convocat gran
consell dels staments del dit Principat deliberaren fer solemna
embaxada de XV persones prelats barons cavallers ciutadans burgesos
dels mes insignes del dit Principat e per semblant fonch feta
embaxada per la ciutat de Barchinona e per altres universitats e
comunitats del dit Principat dels quals son stades trameses a la dita
Majestat reyal per devotament aquella supplicar per liberacio de la
persona del dit lllustre Primogenit e com per molts dies los dits
embaxadors sien stats ab la dita Majestat reyal continuant les
supplicacions dessus dites e aquelles no sien stades exaudides
plorants e lamentants los animos dels cathalans per la dita
fidelitat qui en ells es a la reyal corona e en totes coses
concernents lo honor e gloria de aquella e per los dits sguarts
desigants sumament la liberacio del dit Primogenit
deliberaren creixer la dita embaxada de XXXXV assenyalades
persones les quals son stades trameses e agregades a les XV primer
eletes e axi son stades sexanta per part del dit Principat
ultra les altres embaxades dessus dites los
quals per molts dies son stades ab la dita Majestat reyal
supplicants prostats en terra davant la dita Majestat e
demanants gracia de la liberacio del dit Illustre Primogenit. Les
quals supplicacions tant eficacissimament e devota per gracia
demanades no son stades admeses per la dita Majestat reyal
abans aquelles denegades ha convengut als cathalans per retre lur
deute degut de fidelitat instar e prosseguir per miga dels
dits lurs embaxadors liberacio del dit Primogenit per via de
justicia la qual han deduhida e fundada per moltes e diverses rahons
signantment en la remissio feta per la dita Majestat reyal al dit
Illustre Primogenit apres la qual no apar ni consta de algun
seu delicte. Item en la venguda feta per lo dit Primogenit a la dita
cort de Leyda a la qual totes les persones qui son de la cort a
aquella vinents son hagudes per guiades e segurades e de tal guiatge
e segurament se pot alegrar lo dit Senyor Primogenit com una
persona del stament militar e la mes principal de aquell. Item
mes per les privades letres ab les quals ultra la congregacio de la
cort era stat demanat e vocat lo dit Senyor Primogenit. Item encara
per quant en la hora de la dita detencio o poch abans la Majestat
reyal li havia donada la ma e besar de boqua ab tota
demostracio de amor. Les quals coses totes e quiscuna de
aquelles per leys e constitucions de aquest Principat guien e
asseguren qualsevol persona envers la qual sien fetes e hon
lo contrari se faça
es derogat a les dites leys e constitucions en gran prejudici
de la cosa publica de aquest Principat. Item es encara constitucio e
ley en lo dit Principat de Cathalunya que alguna persona presa
o detenguda en lo dit Principat per la Majestat reyal o oficials seus
no pot esser treta fora lo dit Principat abans de esser jutgada
en aquell e dins la vegueria hon sera presa. Hon com lo dit Senyor
Primogenit sobre los dits guiatges e seguraments sia stat pres dins
la vegueria de Leyda que es dins lo dit Principat e en apres la dita
Majestat reyal lo haje tret
de aquell e portat en lo
dit regne de Arago los cathalans fundants la justicia del
dit Senyor Primogenit o del dit Principat en força
e virtut de les constitucions e leys dessus allegades
han per miga dels dits lurs sexanta embaxadors ab molta
humilitat e submissio qual de bons e feels vassalls se pertany
aquesta justicia davant la dita reyal Majestat ab molta instancia
supplicada instada e demanada en la qual peticio de justicia son
stats axi poch exaudits com en la primera de gracia de que los dits cathalans destituhits e frustrats de tota sperança
de gracia e justicia obtenir en lo conspecte de la reyal Majestat de
tant honesta justa e santa peticio son stats en molta anxietat e
congoixa e finalment vist que deute de fidelitat los strenyia
en prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit com aquell al
qual apres los dies de la Majestat reyal per drets
divinals e humanals e leys del dit Principat pertany e es
deguda la successio en tots los regnes e dominis de la reyal
corona e tots los subdits vassalls de aquella li son
tenguts de la fidelitat dessus dita. E vista la inocencia
e bon dret del dit Senyor Primogenit sobre algunes culpes que li eren
imposades car per noticia del proces de aquest fet ha constat
aquelles no esser la subsistencia alguna abans lo dit Senyor
Primogenit esser inmune de tota culpa. Vist que la Majestat reyal
esta obtesa de perversos inichs consellers que no
tements la correccio divinal e poch attenents a la honor de la reyal
Majestat volrien fer perdre la persona del dit Senyor Primogenit e
levarli la dita successio a ell deguda per obra dels quals
malvats consellers la persona del dit Senyor Primogenit es stada
detenguda e la liberacio de aquell es perturbada en ofensa de Deu
Omnipotent e derogacio del nom honor e fama de la reyal Majestat e
prejudici e dan del dit Principat de Cathalunya e de tots los regnes
e dominis de la reyal corona. Per tant los dits cathalans
stimulats per deute de la dita fidelitat a la qual los
fora vist fallir si en aço
no satisfesen a tota laor e servey de Deu Omnipotent e
honor de la dita reyal corona e per gloria e exaltacio de aquella han
deliberat ab ma poderosa e fort insurgir contra los dits malvats
consellers e aquells delir e a prosseguir la liberacio del dit Senyor
Primogenit contra qualsevol persones aquella perturbants salva tots
temps la persona de la reyal Majestat e tota reverencia e submissio e
honor a aquella deguda e deliberadament han proposat no desistir en
la prosecucio de
aquest negoci fins a la fi optada. Lo qual
negoci jatsia es de gran arduitat e requira grandissimes despeses per
quant se ha proseguir fora lo dit Principat pero los dits
cathalans confien e speren en nostre Senyor Deu en ma del qual es
la potestat de totes coses que vista la lur recta e santa
intencio los sera protector e ajudador e que la sua
gracia migançant pervendran a
la desijada fi de lur gloriosa empresa en la qual creen que
los rignicoles dels dits regnes de Arago e de
Valencia per los mateixs sguarts que dessus
no falliran lur deute retre per la qual empresa los dits
embaxadors poran dir e explicar com per part del dit Principat
es fet un poderos exercit de gent de cavall e de peu trames lo dit
exercit en lo dit regne de Arago en virtut de proces
degudament fet que vulgarment entre los cathalans se diu
de so metent del qual proces es president lo veguer de
Barchinona en nom del Senyor Rey e sots presidencia
del dit veguer ab la
bandera reyal e del dit Principat lo
dit exercit es dirigit contra lo castell força
o poder hon lo dit Senyor Primogenit sia
detengut a deliurar la persona de aquell e salva la reyal
Majestat a ofendre totes persones qui volran perturbar la
liberacio del dit Senyor Primogenit.
Les quals coses
totes dessus dites los dits embaxadors diran e explicaran als
dits reverends egregi nobles e magnifichs visrey gobernadors
prelats comtes barons cavallers homens de condicio e
universitats e consells dels dits regnes de Sicilia e de Cerdenya
e per dir e explicar aquelles a lurs reverencies e
magnificencies diran esser tramesos per los dits diputats e
consell representants lo Principat de Cathalunya los
quals volen aquestes coses a les dites reverencies e magnificencies
esser notes com es pertinent ells a saber per lur consolacio
que los cathalans fan lur dever en dit negoci axi com
los dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e los
regnicoles de aquells farien indubitadament si tal cas en los dits
regnes se seguia de que als cathalans per la amor e
benvolença que han als dits
regnes seria plaer e consolacio molta. E perque sapien
e senten los dits regnes e regnicoles de aquells per
quals deutes e sguards los dits cathalans prossegueixen lo dit
negoci e han fet e fan lo que dessus conte. E que si alguna fama
contraria de aquesta veritat a les reverencies e magnificencies
dessus dites pervenia que no vullen donar fe ne
alguna creença en aquella car en lo animo dels
cathalans james no fonch ne ara es alre
que la integerrima e incorrupta fidelitat a la corona reyal e
per aquella han exposats e exposaran tots temps lurs persones
e bens e per deute de aquella com dit os son impellits
destrets e forçats a la prosecucio del dit negoci.
E mes
diran e explicaran los dits embaxadors com lo dit Principat per retre
en tot e per tot son deute de fidelitat a la corona reyal e
per guardar e defendre los regnes e dominis de la dita reyal
corona si per ventura alguna enemiga potencia per alguna sinistra
opinio attemptava en aquells insurgir o dampnificar
ha assitiades XXIIII galees a la obra e expedicio de
les quals si enten ab molta celeritat e en lo mig
de continent ne seran lançades en mar quatre
qui seran armades molt prest les quals quatre de continent e les
altres XXIIII apres seran en tota custodia e auxili del dit
Principat e de les dites illes e regnes de Sicilia e de Cerdenya
e de les altres illes regnes e dominis de la dita reyal corona e a
ofensio e extermini de qualsevol potencia qui contra les dites illes
regnes e dominis e lo bon stament de aquelles volgues donar dan
molestia o perturbacio alguna.
Les quals coses axi deduides e
explicades per los dits embaxadors als dits visrey governadors
prelats comtes barons homens de condicio universitats e consells dels
dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e mes dit e explicat a ells per
los dits embaxadors que jatsia dells no crega
altre que tota constancia sinceritat e virtut encara pero pregaran
exhortaran e requerran aquells quant mes afectuosament poran
que tots temps a la bona e sancera devocio e fidelitat de la
dita corona reyal e vullen esser unanimes e conformes
ab los dits cathalans e ab lo dit Principat com
fins açi
quiscuns loablament e virtuosa fet han. E vullen
esser e perseverar tots temps en aquella amor benvolença
e fraternal companyia que entre los dits regnes e poblats en aquells
e lo dit Principat fins açi es
stada. Car los dits cathalans son e seran a la dita
amor benvolença e fraternitat
tots temps voluntaris e dispost e facien per los dits regnes e
poblats en aquells tot quant los fos possible com ferien per si
mateixs. E axi ho veuran e coneixeran per obra en tot cas e loch
opportu. La qual amor benvolença
e fraternal companyia sera tots temps a servici de Deu
Omnipotent e a exaltacio gloria e honor de la reyal corona e benefici
comu dels dits regnes e Principat e en prostracio e
atterrament de aquelles potencies qui son invidioses de
la reyal corona e del bon stament e prosperitat dels
regnes e Principat dessus dits.
En les quals coses
totes dessus dites los dits embaxadors usaran e
applicaran aquelles paraules e persuasions que coneixeran esser mes
pertinents utils e fructuoses a confirmar e corroborar la devocio e
fidelitat dels dits regnes a la dita reyal corona e la benvolença
amor e fraternal companyia dels dits regnes ab lo dit Principat
segons la gran saviessa dels dits honorables embaxadors aço
veura e coneixera. E donat compliment a les dites coses e hagudes
bones respostes dels dits regnes e gents de aquells quals de aquella
se spera los dits honorables embaxadors referintlos
multiplicades gracies per la sinceritat de la fidelitat lur e
de la bona voluntat e amor se agraciaran dells en la partida tots
temps oferintlos per part del dit Principat tota amor e fraternal
companyia. E axi los dits embaxadors curaran de lur presta
tornada per manera que Deu donant puixen esser tornats en
Cathalunya dins lo termini que prefigit los es.
Data Barchinone XVllI die mensis febrer anno M.CCCC
sexagesimo primo.
Item com apres les coses dessus dites abans
empero de la partida dels dits embaxadors se hajen subseguides
moltes altres coses en lo dit negoci los dits embaxadors narraran e
explicaran la successio de aquelles sots la forma seguent.
Es a
saber que partint lo dit exercit de gent de cavall e de peu feta e
assoldada per lo dit Principat per liberacio del dit Senyor
Primogenit e per les altres rahons dessus dites e anant
lo dit exercit vers la via de Fraga qui es loch del regne
de Arago en lo castell de la qual vila lo dit
Senyor Primogenit era detengut abans que lo dit exercit
no fonch lla plegat lo
dit Senyor Primogenit fonch tret del dit castell e portat per
alguns altres castells e lochs del dit regne de Arago e
com apres lo dit exercit fos pervengut a la dita vila
de Fraga e hagues haguda aquella e lo castell a ses mans per
poder de aquella com una clau del dit regne de Arago discorrer e anar
per tot lo dit regne a hon se vulla que lo dit
Senyor Primogenit fos detengut e en apres lo dit Senyor
Primogenit fonch tret de tot lo dit regne e portat e
encastellat dins lo dit castell de Morella qui es en
lo regne de Valencia
castell molt fort e inexpugnable
quant que en aquell no fos alguna facultat de poderse la dita
liberacio obtenir la qual dificultad no contrastant los
cathalans perseverants en lur virtuosa empresa e
volents aquella de tot en tot a efecte deduir ja
dirigien lo dit exercit envers lo dit castell e aço
ab ma molt poderosa de gent bellicosa e molt fornida de
bombardes scalles artelleries e altres municions per
aquell debellar e intrar per la liberacio dessus
dita.
(Tontolabas! Si pasaban hambre en la zona de Leyda, por
eso robaban ganado y otras vituallas, como está dicho en letras o
cartas anteriores, la que les esperaba en Los Ports de Morella y
junto a las murallas).
E com sobre aço se fessen
grans preparatoris la fama dels quals molt se estenia essent
en aquells dies lo Senyor Rey ab la Senyora Reyna
en la ciutat de Çaragoaa
plague a la dita Senyora Reyna per la honor del Senyor Rey e sua
e per lo benifici e repos del dit Principat de Cathalunya e
encara dels regnes de Arago e de Valencia que la dita
liberacio del dit Senyor Primogenit desijaven e per aquella
mostraven lur deute retre supplicar la Majestat reyal
de part sua e del dit Principat per liberacio del dit Senyor
Primogenit a supplicacio de la qual lo jorn XXV del mes de
febrer prop passat fonch e es stada per lo dit
Senyor Rey atorgada e axi la dita Senyora Reyna parti decontinent
anant la via del dit castell de Morella del qual castell per
la dita gracia atorgada per lo dit Senyor Rey ha
tret lo dit Senyor Primogenit e aquell ha menat e
jaquit ab tota libertat dins lo dit
Principat de Cathalunya per la liberacio del qual es stada summa
exultacio e alegria en tot lo dit Principat de
Cathalunya e axi prosperament e ab celebracio de gran festa
jocunditat e leticia (como
la actual reina de los catalanes, Leticia o Letizia Ortiz Rocasolano,
esposa de Felipe VI, de la casa borbón o de los borbones, Bourbon)
lo dit Senyor Primogenit es pervengut a la ciutat de
Barchinona en la qual es de preset e aqui per los dits diputats e
consell se tracten totes coses a honor de la reyal Majestat e
bona unitat e concordia de aquella e del dit Senyor Primogenit e
benifici e repos del dit Principat e dels altres regnes
e dominis de la reyal corona e a les quals Deu
migançant
pervenir se spera continuantse tota vegada la deguda instancia
ques fa es fera contra los malvats
consellers de la Majestat reyal qui en la preso e detencio del dit
Senyor Primogenit han assentit e consellat e han fet e obrat contra
la cosa publica (república, reipublice, res publica, rem publica)
del dit Principat e en dan e detriment de aquella dels quals
consellers ne son alguna e molts ja presos e de aquells e
altres Deu volent se fera tal castich que redundera
a servici de Deu Omnipotent e de la dita reyal Majestat e
benifici e repos de tots los regnes e dominis de la
reyal corona hoc e a pena e castich de tals
culpables e a terror e exemple dels altres. E si lo primer cas
de la detencio del dit Senyor Primogenit e del preparatori per lo
seu de liurament los dits cathalans han desijat
esser not e cert als dits regnes de Sicilia e Cerdenya
e regnicoles de aquells molt mes desigen esserlos
nota la liberacio del dit Senyor Primogenit e altres coses
apres subseguides e que hajen bona sperança
de les sdevenidores que Deu migençant
se compondran a tot servey e honor de la reyal Majestat
e del dit Senyor Primogenit e benefici tranquillitat e repos
de tots los regnes e dominis de la reyal corona e a
exaltacio de aquella les quals coses creen los cathalans
que redundaran als dits regnes de Sicilia e Cerdenya e
regnicoles de aquells en major consolacio e alegria en la qual
longament Deus los conserve.
Expedita die
XVI marcii anno millesimo CCCC sexagesimo primo. - A. P. abat de
Montserrat.
