25, 26 DE ABRIL, 1461

25 DE ABRIL. 

No pudieron congregarse los señores Diputados y Consejo para la sesión de este dia, a causa de la abundante lluvia que estaba cayendo.

26 DE ABRIL.

A instancia del Señor Primogénito, acordóse que se diera respuesta a los capítulos que contenía la credencial del embajador del rey de Castilla, para lo que se comisionó al señor arzobispo y a ocho personas más del Consejo, las que, después de haber consultado dicha respuesta con el Concejo de la ciudad, pasaron a leerla al referido señor Primogénito, queriendo, por consiguiente, que fuese por escrito y no de palabra, para futura memoria de tal acontecimiento, y que se insertara enseguida.

Resposta a la letra del Illustrissimo Rey de Castella ordonada diumenge XXVI de abril del any LXI. (MCCCC + LXI: 1461)
Es lo consell del Principat de Cathalunya sia respost per lo Illustrissimo Primogenit regracia molt lo contengut en la letra a la Excellencia del Rey de Castella la voluntat e amor que per la dita letra amostra en la sua liberacio e altres ofertes en aquella contengudes en son loch e cas en aquellas correspondra degudament e complida segons lo cas occorrent.
A la instruccio donade al Illustrissimo Senyor Primogenit continent en efecte moltes ofertes per part del Illustrissimo Senyor Rey de Castella segons largament aquelles reporta Gonçalvo de Carceres a diputats e consell en virtut de letra de creença del dit Illustrissimo Rey de Castella consella lo Principat segons dessus es ja dit en resposta de la letra contenent semblants ofertes.
Al que es mencionat en la dita instruccio que mossen Pero Vacca seria anat al Illustrissimo Rey de Castella per tractar liga per part de la Majestat del Senyor Rey senyor nostre per castigar alguns seus rebelles e que ell li ajudara castigar alguns seus de Castella no es de creura ne pensar tals motius ne paraules fossen james de intencio ne voluntat del dit Excellentissimo Senyor nostre com la Majestat sua en paraules e scrits haja ofert batalla al qui les tals coses gosas dir deuse donchs creure aquest desordre esser causat en lo reportador qui de semblants parlars se acustuma planir e ja lo Principat ha pensat ferli dar condigna punicio.
Mes avant com se diu la instruccio esser ofert paper blanch per la Majestat del Senyor Rey senyor nostre e trametre la Serenissima Senyora Reyna e Illustres fills e sino avasta aço ira en persona ab quatre o cinch de *mula coses paren apartades de veritat e per ço consella lo Principat al Illustrissimo Primogenit aquest report nol haja en tal estima que la sua mente se dege en res conmutar ne apartar dels seus justificats proposits e delliberacions senyaladament segons ja dit es com lo Pero Vacca qui es lo relator de les coses sia loriginal corrupte.
Com es mencionat en la instruccio que lo Illustrissimo Rey de Castella no pendra partit algu ab la Majestat del Senyor Rey senyor nostre e que aço tinga per article de fe consella lo Principat quel Senyor Primogenit respongue ha tanta fiança en la bondat e virtut del Illustrissimo Rey de Castella confederacio ne cosa alguna lo dit Illustrissimo Rey de Castella fara que dar empaix puga al stat e honor del Primogenit per lo gran parentat que es entre ells e tot altre bon desig de ben contractar reciprocament la hu les coses del altre.
En la instruccio mencionada que exorta lo Illustrissimo Rey de Castella lo Senyor Primogenit prosiga valentment son proposit ab los cathalans e que entena a cobrar Navarra que per ço se acosta a Soria per esser prest a sa voluntat consella lo Principat responga lo Primogenit que tots sos bons proposits e honests pensaments comunica e pratica ab los cathalans e aquells ha per molts cas com a vertaders e bons consellers seus e per la molta amor que han amostrada en lesguart del bon stament de la sua persona no dupta los dits cathalans sempre li consellaran coses virtuoses e bones que axi ho han sempre acostumat fer axi en los passats e ja en los fets de Navarra los dits cathalans fan tot lo degut per los migans e vies condessents.
E mes anant al ques diu en la instruccio lo Illustrissimo Rey de Castella convenguessen a hun loch per veures consella lo Principat tals vistes en lo temps occorrent devier cessar mas ab graciositats de paraules e ab ascusas tan ordenades e compostes que lo Illustrissimo Rey de Castella no sen haja a irritar ans se mostra en la resposta hun egual e comun desig si molts respectes nol empatxassen los que lo Senyor Primogenit sebra be deduhir.
Com se diu en la instruccio que lo Senyor Primogenit se guart de veures ab la Majestat del Senyor Rey son pare lo Principat no ignorant la gran prudencia e discrecio del Senyor Primogenit leixa aquesta deliberacio a la sua gran prudencia.
Al ultimo contengut en la instruccio com se menciona lo conestable e comenador Sayavedra ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del Senyor Primogenit consella lo Principat lo Senyor Primogenit responga regraciant molt les ofertes e demostracions de amor e bona voluntat a les quals satisfara ut supra es contengut de aquests dos si tal fos la necessitat degudament los manaria mas confia en nostre Senyor Deu aquests fets se arreglaran a tot be e repos e aquesta es la sua fiança.

Dióse cuenta, en este día, de las cartas que se recibieron, y que se hallan a continuación.

Als molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia. Mossenyors aquests jorns passats vos he scrit de les noves fins en aquella jornada havia haudes del comdat de Foix per dos homens quey havia tramesos per spies. Ara ab la present vos dich com air que teniem XXI del present mes de abril sabi per home qui es vengut del dit comdat de Foix com lo comte havia manades totes les sues gents axi de Foix com de Beharn (Bearn, Bearne) que stiguessen prests. Los homens darmes diu stan molt mal a cavall e pochs en nombre. De gent de peu stan be en orde e serien prests en pochs dies donant los diners altre moviment que ells fassen dels mateixs no sent. Lo comte de Foix es en la cort del Rey de França continue demanar licencia al dit Rey la qual fins aci nos sab hage obtenguda. Conte com lacordi ques dehie del Rey de França ab lo Delfi nos segueix ans dubten molt se puixen concordar. Si altres coses peravant sentre axi de Foix com de França que fos cosa notadora avisar ne vostres grans reverencia e magnificencies les quals placia a la Trinitat increada tenir en la sua bona guarda. De Perpenya a XXVII de abril any Mil CCCCLXI.
A II del present fem aci publicar la primera crida de les intrades e axides e segell de cere e plom e vuy que tenim XXII hevem feta fer la segona perque a vostra letra me era manat rescriure la jornada vos ne fas la present. - A. vostre ordinacio e manament prest Guabriel Girau deputat local.
Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Premesa tota humill (humil; humilde) recomendacio e deguda reverencia precedent una vostra letra he rebuda ahir ques comtavem XXIII del present mes e any dejus scrits la qual per mi lesta e vista la notable intensio (intenció; intención, intensió) e bon zell (zel; zelo, celo) que havets lo repos e benefici del present Principat de Cathalunya per lo qual respecte son stats moguts de scriure a mi yo desestescha (desista; desistixga; desisteixi en catalán inventado de Pompeyo Fabra) de fer les noces (bodes; bodas) de mon fill ab aquella honor provisio ampre e aperell dels quals deguda honor me força ab tot que en aquells si ab major spay de temps agues rebuda vostra letra per lo desig que jo he en ço que vosaltres me manets e per reverencia vostra jo indubitadament complira ço qui mes scrit mes per quant la major part de les gents donor per mi amprades son fora de llurs cases e ja acostades a la casa mia per ferme la dita honor a mi no es possible ni honest per nenguna via desistir ni desviar la jornada ampresa la qual es diumenga prop vinent be so cert e vostres savieses poden haver per ver que en mon covit e festa no ha persones tals per les quals a vosaltres ne al dit Principat convingues sperar sino tot plaer e honor e demanantvos en gracia per lo present me hajau per scusat axi com qui per la honor del dit Principat e plaer de vosaltres no duptaria metre la persona e bens a tot perill. Scrita en lo castell de Monfalco divenres (die vendredi; divendres; viernes) a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - Lo qui es prest a la ordinacio e voler de vosaltres mossenyors Gaspar Mecha.

La carta que sigue, aun cuando se halla en este lugar, fue recibida el día 25 de abril.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per diverses letres vostres es stat scrit al capita e a mi com vostra delliberacio era que la gent de peu e de cavall fos licenciada quant hagues servit son temps donant los temps rahonable per tornar en ses cases e que fossen retenguts aci L. rocins e D. homens de peu los quals no fossen de Leyde ne de les contornades a fi que per desig de visitar soven ses cases nos partissen del exercit e volent lo capita ab son consell metre en execucio la dita delliberacio ensemps ab son consell donam correch que trias la dita gent per quels conexia els havia praticats mes que negu e jatsia los demes bons fossen delliberats de partirsen yols reporti al dit capita e consell e forenne contents e axi ho manifesti als XX conestables que trihi los quals ab bona diligencia han hagut recapte de ses gents e yo per retenir la gent mentres los diners triguen a venir he prestat als mes dels dits conestables a qui deu a qui VI a qui VII florins per bestreta del sou donador e ab aquells passen ses gents. Fet aço es vengut hu En Vidal de aquesta ciutat ab una letra vostra en que es dit al veguer que lo dit Vidal sia hu dels conestables qui restaran aci e atenent que vostres reverencies e honorables savieses en lo temps que atorgas la dita letra no creu certificats com los dits XX conestables creu ja elegits e triats e com dit he senyalats e lo dit Vidal ere de la present ciutat es stat vist al dit mossel veguer e son consell consultar primer vostra reverencia e magnificencies majorment que aquest tal noy poria entrar sens licenciarne hu dels XX e a cascu seria greu que essent se aturat e avent plegada sa gent passat lo temps que ha de servir fos licenciat. Crech lo dit mossel veguer vos scriura sobre aço *pur. Yo per mon descarrech vull ne haver scrit de aqui anant.
Mossenyors sia de vostra merce fer venir prest los diners car la gent tota sia a la derrera casa.
Jo mossenyors vos he scrit sobre los II trompetes que delliberau resten aci com sen son anats tots aqui no licenciats pus per mi si de aqui deuen venir be sta si no almenys vinguen los penos (los pendones; pendons, pendóns, penons) que per la ribera be troberem II trompetes.
Mes mossenyors vos he scrit com alguns qui son fugits se volrien reconsiliar (reconciliar; reconsiliá) e tornarien volentes a servir son temps puig fossen perdonats non he volgut cobrar negu sens sabuda vostra per que placieus avisarme de vostra intencio.
Mes mossenyors vos suplich que ates que yo he fer huns tres o quatre dies en lo camp de Terragona per certs bens vinclats que ara novament me son pervenguts hauria singular gracia que puix lo camp sia mes en orde axi com men deure tornar aqui men puixa tornar per lo camp e star alli una querna de dies e aço haure a singular gracia.
En una letra que ve de Çaragoça he vist que les noves males de Navarre tots jorns crexen e aquell qui scriu es de casa del Rey diu ho per que moltes forces se perden en Navarra.
Aquests senyors de aci son molts storats tots dies los venen ab noves hi ells volentes crehen. Ara dihen que lo Rey es vengut a parlament ab lalmirant e donali cert socos (socorro; socors) e que faça guerra ab los cavallers al Rey de Castella. Per senblant los es dit com lo Rey deu venir a Fragua de que stan ab gran dubte. Tot ho he per burles mas dich ço que se ho ço que sich diu. Feta en Leyda a XXIII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e magnificencies Johan Ferrer.

Sigue otra carta, que, aun cuando se halla continuada en este día, fue expedida el mismo de su fecha.

Al reverend pare en Christ lo bisbe de Sancta Justa procurador e vicari del senyor bisbe de Gerona.
Reverend pare en Christ. Pochs dies ha passats vos havem scrit queus plagues sobreseure en la visita la qual vos com a procurador del senyor bisbe de Gerona volieu fer en la sua diocesis per los motius e sguarts en la dita nostra letra contenguts e singularment com la dita visita se digues fer contra forma de cert privilegi al clero de la dita diocesis atorgat segons pus largament en la dita nostra letra es contengut e com apres per part del dit senyor bisbe siam informats que lo dit privilegi al dit clero atorgat e per lo qual se pretenia la dita visita no deures fer es revocat o almenys per nostre sant Pare es stat declarat e provehit que lo dit privilegi no obstant la dita visita se faça per so ab la present vos declaram e diem nostra intencio esser que si axi es com se preten esser provehit e declarat per nostre sant Pare no volem ni entenem empetxar la dita visita ans la dita nostra letra no obstant per conformar nos ab la voluntat e ordinacio de nostre sant Pare en nom de Deu façats la dita visita. E per quant com sab vostra reverend paternitat lo clero no solament de aqueixa diocesis mas de totes les provincies del Senyor Rey es sta agrehujiat e molestat de molts carrechs vos pregam e encarregam ab molta afeccio que en la dita visita vos hajau ab aquell comport major que poreu e ab la modestia que de vostra paternitat comfiam car crehem lo dit senyor bisbe ho haura accepte e grat e nosaltres vos ho haurem a gran complacencia. E sia la Sancta Trinitat proteccio de vostra reverend paternitat. Rescrivintnos ço que plasent vos sia. Dada en Barchinona a XXV de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

24 DE ABRIL, 1461

Se dio cuenta de la instancia que hacían algunos hombres de remensa a los Diputados, para que estos se encargaran de arreglar su negocio, con tal que los señores consintiesen en ello, lo que ofrecía alguna dificultad, por haber en el Consejo muchas personas interesadas en esta cuestión, mas como accediesen a lo propuesto por los remensas, salvo el síndico de Gerona, que antes quiso consultar con sus principales, se hizo saber a aquellos, y en consecuencia los Diputados se encargaron de arreglar el pleito y de hacer el compromiso que fuese necesario. 

El mismo día el conde de Módica hizo, ante el Consejo, relación de cuanto le había sucedido en el ejército, manifestando que había hecho cuanto estaba en su mano, en honor del Principado; a lo que contestaron los señores Diputados y Consejo, dándole las gracias por las vijilias y trabajos que había sufrido, y ofreciéndole cuanto pudiesen
hacer en pro del mismo.
Se expidieron, además, las siguientes cartas.

Al honorable En Bernart Guillem Daltarriba veguer de la ciutat de Gerona los diputats del General del Principat de Cathalunya residens (suelen escribir residents, pero como esta t no se pronuncia escriben residens) en Barchinona saluts e honor.
En dies passats vos scrivim citantvos dins cert termini queus prefigim vinguesseu en la present ciutat de Barchinona en la qual vos sou vengut e essent en aquella es stada proseguida certa causa contra vos per lo procurador del dit General e en la dita causa a alguns actes enantat o procehit. E penjant la dita causa e essent instancia vostra en certa assignacio e apuntament vos sou partit de la dita present ciutat sens algun nostre assentiment per la qual serieu vist lo nostre judici haver scarnit. Instant donchs e requirint lo procurador del dit General a vos requerim sots virtut del sagrament e homenatge per vos prestats *e *o prestar sou tingut de obtemperar e exeguir les requestes nostres que dins spay de tres jorns comptadors apres que la present presentada vos sera vingau personalment en la present ciutat eus presenteu devant nosaltres. La qual cosa si recusareu o dilatareu fer siau cert per nosaltres sera contra vos procehit segons per dret e justicia atrobarem esser fahedor. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Al honorable senyer En Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Deputat local. Ab la present vos trametem una letra dreçada al veguer de aqueixa ciutat la qual volem li façau presentar ab lo notari de vostra diputacio e per aquell ne façau levar carta publica queus trametau de continent. Dada en Barchinona a XXllll de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera.

Al reverend pare en christ lo bisbe de Elna.
Reverend pare en christ. Per nosaltres es trames a vostra reverend paternitat lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present per explicar vos algunes coses de les quals stesament lo havem imformat. Placiaus donarli fe e creença en tot ço queus dira de part nostra axi com si per nosaltres dit era. La Sancta Trinitat reverend pare en christ tinga vostra reverend paternitat en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya prests a vostre honor.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe de Elna qui aqui es sobre algunes coses concernents servici de nostre Senyor Deu e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant es que la presencia e assistencia vostra conferra molta auctoritat e comoditat al negoci per tant vos pregam que per lo servici divinal e comu interes de aqueixa ciutat e de tot lo Principat vos placia esser e assistir ab dit micer Riquer en lo dit rahonament que ha de fer ab lo dit mossen Delna e dirli lo que a benefici del negoci sguarde juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida segons vostres honorables savieses coneixeran. La Sancta Trinitat vos haja molt honorables e savis senyors en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus donarli fe e creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents la forma divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant la presencia e assistencia vostra e dels consellers vostres que havem en lo exercit conferra auctoritat e comoditat al dit rahonament que ab lo dit mossen Delna se ha de haver pregam que ensemps ab los honorables pahers de aqueixa ciutat als quals per semblant scrivim vullau esser e assistir al dit micer Anthoni Riquer en lo rahonament sobre dit e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida dir hi lo que a benefici vos sera scrit. Ab tant mossen molt magnifich tingaus la Sancta Trinitat en sa bona guarda e scriviunos ço queus placia.
Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus darli creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera prests a vostra honor.

Dirigitur Johanni Ferrarii receptori et cetera.
Honorable senyer. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents lo servici divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per donar major auctoritat al negoci scrivim als honorables pahers de aqueixa ciutat e encara al honorable veguer de Barchinona que los dits pahers e lo dit veguer ab los seus consellers del exercit vullen esser e assistir al dit parlament. Per semblant haurem plaer de vos que hi siau ab los dessus dits e a benefici del negoci e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida hi digau lo queus sera vist. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Siguen las instrucciones dadas a Antonio Riquer, enviado por los señores Diputados al reverendo obispo de Elna.

Memorial e instruccions per part dels reverends e magnifichs diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur en virtut de la comissio de la cort elegit et cetera fetes al honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys per ells trames al reverend bisbe Delna de tot ço que per part dels dits reverends e magnifichs diputats e consell dira e explicara al dit bisbe Delna en virtut de la letra de creença que li porta.
Primo lo dit honorable micer Anthoni Riquer axi prest com attes sera a la ciutat de Leyda hon se diu esser lo dit bisbe donara les letres que sen porta per als honorables pahers de la dita ciutat e al honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona e capita del exercit del dit Principat qui lla es e al honrat en Johan Ferrer cullidor de les intrades e exides del dit General als quals tot es dit ab les dites letres que assistesquen al dit micer Anthoni Riquer. Ab companyia donchs de tots los dessus dits o de aquells qui haver pora lo dit micer Anthoni hira parlar ab lo dit bisbe de Elna al qual donada primerament la letra de creença explicara com a noticia dels dits reverends e magnifichs diputats e consell seria prevengut que lo dit bisbe pretenent se comissari apostolical hauria citats e manats venir assi en la dita ciutat los reverends bisbes e altres prelats ecclesiastichs de la provincia de Terragona prefigint los termini del XXVII dia del present mes de abril. E aço per dir consellar e ab ell ensemps determenar en e sobre la solucio e collecta de certa decima o subsidi per nostre Sant Pare imposat sobre lo clero de la dita provincia e de la provincia de Çaragoça e domini del Senyor Rey per causa de la cruada contra los infels turchs e altres enemichs de la fe christiana. De la qual convocacio es stada e es als dits diputats e consell molta admiracio per quant son certs lo dit reverend bisbe sab e no ignora los dits bisbes prelats e ecclesiastichs esser convocats e residir en la ciutat de Barchinona per los afers que de present occorren en lo dit Principat tant arduus e de tanta importancia com en aquells consista molt servici a nostre Senyor Deu e honor e servey del Senyor Rey e total repos e tranquillitat de la cosa publica del dit Principat. E voler traure los dits bisbes e prelats e altres ecclesiastichs de la dita ciutat e convocacio es perturbacio lo dit negoci en desservey de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e dan de la cosa publica la qual cosa tota persona deuria molt attendre assenyaladament lo dit reverend bisbe qui es natural del dit Principat e ha sa prelatura constituida dins aquell e molt deuria desijar e amar lo repos e benefici de la patria sua natural e no donar en aquell alguna perturbacio lo qual benefici e repos los dits diputats e consell desigants e procurants segons deuen e son tenguts vist lo inconvenient e dan ques seguiria si los dits bisbes prelats e altres ecclesiastichs partian de llur consistori e congregacio han tolta e prohibida a ells tota facultat de anar a la dita ciutat de Leyda posades guardes als portats de la dita ciutat de Barchinona que algu dels dessus dits no permeten exir e de aço volen lo dit bisbe Delna esser cert.
Item mes lo dit honrat micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe Delna com als dits reverend e magnifichs diputats e consell es molta admiracio de la dita decima o subsidi per lo dit nostre Sant Pare imposat segons se diu e per lo dit bisbe Delna temptat exhigir e cullir car no ignora lo dit bisbe qual es lo stament de la esglesia e clero en la dita provincia de Tarragona e en la senyoria del dit Senyor Rey per les decimes subsidis e altres insuportables talls e carrechs fins aci imposats los quals sab lo dit bisbe que no son pagats sino per via de empenyoraments e manleutes per les quals los fruyts e rendes de las esglesias e persones ecclesiastiques son en ma e poder de creedors e persones laycals les persones ecclesiastiques derrenclides llurs esglesias van per lo mon mendicant romanen les esglesias tanchades e desertes cessen los oficis divinals lo poble christia roman privat e destituhit dels oficis e sagraments divinals molts infinits moren privats dels dits sagraments les ordes dels monastirs mendicants privades de les acustumades almoynes per la pobresa de la patria pereixen de fam e no abasten a rebre ne sostenir lo nombre dels religiosos acustumats. Totes aquestes coses e altres son en la dita provincia per causa dels carrechs dessus dits en greu ofensa de nostre Senyor Deu e detriment de la fe christiana la qual en lo coratge dels pobles es ja vista tepidar. E si de present la dita decima o tall se havia a cullir no passaria sens algun gran sinistre e
inconvenient. De aquestes coses se creu fermament que nostre Sant Pare no ha vertedera informacio car si la hagues no es dubte que la sua Santedat qui avia les ovelles e poble que per Deu comanades li son no volria dar loch a tals inconvenients e dans abans ab molt studi e vigilancia entendria en la salut de les animes e no volria los tals subsidis talls o collectes de les quals provenen tals inconvenients. Mas es de maravellar del dit reverend bisbe qui es natural de la patria e prelat en aquella e no ignora tot lo dit seu stament al qual fora degut e pertinent hoc e necessari informar nostre Sant Pare de la veritat e no volerse ingerir per alguns respectes a la collecta de la cosa tant perniciosa e dampnosa a la propria patria qui quiscu deu tant amar ne voler aquella exhaurir de peccunies ne evacuar de persones bellicoses ne altres com en la mateixa patria occorrega de present tal disposicio de temps la qual lo dit bisbe no ignora e per la qual a les coses per ell attemptades nos poria donar loch.
Item mes lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit reverend bisbe com als dits reverends diputats e consell es gran admiracio imposarse la dita decima o subsidi en la dita provincia de Terragona e senyoria del Senyor Rey Darago e no en los regnes e dominis dels altres reys christians e aço sots color de cruada e armada contra los infels car vist es que tal collecta o tall no seria suficient per lo dit efecte produhir e si tal cosa se volia fer per obra deuria esser ab comu participi de tota christiandat e no de coses
particulars que no es sino exhaurir peccunies sens alguna utilitat o fruyt abans succeix en grandissimo dan car sens que nos pot fer alguna conquesta en la esglesia oriental se pert destitueix e anichila la esglesia e fe occidental e aço es comprovat per molta experiencia dels subsidis e talls imposats sots la dita color per los quals en dies passats lo Principat de Cathalunya roman exhaust de peccunies e encare de persones les quals ab bon animo e voler son anades e finalment son stades decebudes e han perit per camins e terres stranyes sens que no sen ha seguit algun fruyt les quals coses totes redunden a gran interes no solament del stament clerical mas de tota la cosa publica del dit Principat. E voler per tals mitgans en aço insistir es perdre Ies animes christianes e lo bon stat de la nostra esglesia. Es donchs vist esser vertader zel obviar a tals coses e no donar se loch a perdicio de aquesta nostra esglesia pus a la recuperacio de la altra nos pot fer fruyt. E per aquest tal zel recta e santa intencio sons incitats e moguts los dits deputats e consell a no voler jaguir perir la esglesia llur e la cosa publica del dit Principat. Per les quals rahons a la dita collecta nos poria donar loch signanment com es vista esser contra privilegis e libertats del clero de la dita provincia e domini e ques fara no per altre fi que locupletar los ministres qui procuren aço ab sinistra intencio e per altres moltes rahons de les quals si nostre Sant Pare hagues plena informacio sens alguna falte la sua Santedat no haguera axi provehit.
E per tant lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe com los dits diputats e consell lo dit Principat de Cathalunya representants lo preguen e requiren que desista e en res no proceescha en la imposicio o execucio de la dita decima o subsidi ne en alguns actes per aquesta occasio abans si alguns ne ha fets sobresegue en aquelles maximament com los dits diputats e consell prestament entenen e delliberen per llurs ambaixadors e missatgers a nostre Sant Pare sobre les dites coses certificar e supplicar essent promptes e apparellats tota hora que lo dit tall fos comu e ab efecte per tota christiandat ferhi tota obra e benefici quant en ells fos fins al scampament de la llur propia sanch per honor e servey de nostre Senyor Deu e de la esglesia romana de la qual son e entenen esser devots e obedients fills e per exalçament de la christiana fe per la qual ab molta constancia volrien e desigerien morir pero com lo cas present no vaje ne sia a la dita fi abans a inconvenients com dit es per tant preguem e requerem lo dit bisbe que desista com dessus es dit altrament sia cert que no hi fallira deguda provisio tal qual lo dit Principat pot e deu e acustuma a fer contra aquells qui lo servici divinal e del Senyor Rey e de la cosa publica del dit Principat volen attempten e se sforsen perturbar.
E si fet lo dit rahonament lo dit bisbe Delna no volra desistir ans mostraria voler procehir mes avant lo dit micer Anthoni Riquer ab e de consell dels dits honorables pahers de Leyda e del dit veguer e capita e altres assistens seus dessus dits e ab assistencia de
aquells fara de part del dit Principat al dit bisbe algun altra rahonament de major severitat e encara fara aquells enantaments e procehiments per obra que als dits pahers e altres assistens dessus dits e al dit micer Riquer seran vists fahedors.
Expedita Barchinone die XXIIII aprilis anno Millessimo CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.