7 DE MAYO.

7 DE MAYO. 

Se leyó la carta que se había mandado escribir en contestación a la última que envió la Reina, y, después de varios debates sobre el modo de remitirla, se acordó por último, que fuese por conducto de un individuo del propio Consejo, y persona de reputación y saber, con el solo cargo de solicitar la respuesta sobre la concesión de los capítulos, pero con la facultad de investigar y explorar todo cuanto interesar pudiera a este negocio.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas, y entre ellas, a media noche, una de la Señora Reina.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. La present sera breu per cuyta sol per fervos avis de cert moviment que a nit passada es stat en aquesta ciutat a fi que sen hi parlava aqui sia sabut en cert que es. A nit passada mossenyors ab gran fosque que fahia e pluja los que tenien la guayte en lo castell del Rey sentiren tresteig gran de gent prop lo mur sobre lo portal de Sant Marti alli hon solia esser lo mur trenchat e sperant que fora entre ells se mostra una pocha llum quasi de lanterna. Lavors aquests del castell demanaren qui eren e axi per be que demanas aquells may respongueren e tost amagas lo lum que tenien e cap de hun poch la dita llum se torna a mostrar e axi los del castell a la hun tiraren unes quantes tretes e mogueren so sens fer avis algu al capita de paraula que fonch gran modorria e axi de guardia en guardia lo so fonch mes. Dient que lo mur se combatia tota la terra en aço molt arremorada e quants erem en ciutat no sabiem res de la ramor per que venia. Lavors mossen veguer e quants erem en casa sua hon yo pos e mentra ell fahia venir son cavall e sperava gent yo ani ab alguns la via del mur ques dehia esser combatut e a quelque quinze passos dins lo mur trobi hun passador que si era tirat lo qual per no star fiquat en la no pogui coneixer de hun (hon) venia que ni se si isque del castell o dels qui staven de fora mes presumiria que isque del castell e axi tiram la via del castell hon nos fonch dit tot lo fet com era stat segons dalt he dit. Trobamnos molt prest si be si havia molta pluja davant lo cestell una bella gent ab mossen lo veguer qui fonch ates e tots los pahers. Don Phelip per semblant se mes be en orde pur vista la cosa fonch pensat que lo pus fort que de aço podia esser que fossen gents qui volguessen reguardar lo mur e veure sis poguera scalar ni com car alli es lo pus flach e axi lo mur fonch provehit de mes gents e de spingardes e axi la cosa ses reposada tota la nit. Vuy mati son exits vuit rocins per veure si trobaran per lo terme pista de gent de cavall o de peu car ab los fanchs bes trobara. Quant los dits rocins sien tornats sabrem que hauran trobat. E veus aci mossenyors quant es stat
tot. Feta en Leyda diluns mati a IIII de maig. Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e honorables los diputats del Principat de Cathalunya e lur consell.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys per vostres reverencia magnificencies e savieses a mi trames he reebut vostra letra de creença ensemps ab una altra dels magnifichs consellers de aqueixa ciutat e aquell hoyt de quant me ha referit per part de vostres reverencies magnificencies e savieses he delliberat per suasio e ab voluntat del dit micer Anthoni Riquer axi com e feta conmutacio de la convocacio que havia feta por aquesta ciutat de Leyda per aqui en aqueixa ciutat per XI del present mes causant lo la summa necessitat de la fe catholica confiant yo que hoyntme vostres reverencia magnificencies e savieses no volran dar loch ne occasio a tal destruccio e perdua de la christiandat. Sobre les quals coses e donat expres carrech als honorable mossen Bernat Casasaja canonje e dega de aqueixa seu e mossen Johan Torres sindich de la provincia de Tarragona parlen ab reverencia magnificencies e savieses aquelles per ço li placian donarli fe e creença de lo que de ma part diran. Suplicant les stretament que vullen fer coses axi com no poden amanear (o amancar) que vinguen en restauracio de la fluctuant christianitat en honor de Deu e del santissimo nostre senyor lo Papa. Oferintme sempre prest a totes ordinacions de les prefates reverencia magnificencies e savieses vostres. De Leyda lo primer de maig del any Mil CCCCLXl. - A tota vostra ordinacio prest lo bisbe Delna.

Als reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Vostra letra havem rebuda de XXX de abril e responent a aquella la veritat es que per letra queus havem tramesa del primer dia de maig present vos certificam com se entenia en fer regoneixer les scriptures que nos portau e per esser axi longues e de tant valer no essent encara presa delliberacio per la Majestat del Senyor Rey nous podiem de altra cosa en cert avisar sino que molt prest vos scriuriem de ço que fos deliberat per la Excellencia sua axi que pus extens ho haurem vist per la dita letra. Be hagueram hagut pler per los motius queus serisguem (o scrisguem) e tots altres bons respectes que alguns vostres missatgers foran venguts no demenys puix a vosaltres no es vist los deguessen tremetre podeu esser be certs que axi sens ells com ab ells proseguim e entenem proseguir ab totes nostres forçes nostre desig e afeccio a la bona concordia en tot servey de nostre Senyor Deu del dit Senyor Rey benefici repos e sossech del Illustrissimo Princep son fill e nostre molt car e molt amat de sa casa e de sos regnes e terres e signantment de aqueix Principat e de dia ni de nit altre studi no havem que entendre en aço e ja se haurie presa delliberacio sino que la Majestat del dit Senyor es stat occupat en los fets de Castella e de Navarra empero ja aquests del dit Principat se restrenyen e nos hi obram en tal manera que molt prestament esperam en nostre Senyor sera en aquells presa tal delliberacio per lo dit Senyor Rey que vosaltres e aqueix dit Principat haureu raho de esser be contents e conexereu que per nos sera donada obra studi e diligencia tal que sera compresa mes clarament la mes que bona voluntat nostra als desijats repos e benefici los quals axi per totes vies incertam quant la salvacio de la anima e conservacio de la vida nostra e del fruyt que sen seguira que speram en nostre Senyor Deu sera bo e saludablo molt prest sereu per nos avisats. Dada en Çaragoça a IIII de maig any Mil CCCCLXl. - La Reyna.

5, 6 DE MAYO, 1461

5 DE MAYO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros asuntos de la casa, y atención a que, después de comer, tenían que ir a recibir a los embajadores enviados por Valencia al Consejo.


6 DE MAYO.

Tampoco hubo sesión, por ocuparse esclusivamente en la marcha y despido del mencionado Francisco Lobet, enviado a Gerona y Perpiñan, y en darle las siguientes cartas e instrucciones.

Als molt honorable senyer en Miquel de Vivers donzell.
Molt honorable senyer. Aqui es trames per nosaltres lo honorable mossen Francesch Lobet ciutada de aquesta ciutat lo qual per part nostra vos parlara de algunes coses sobre les quals lo havem stesament informat. Pregamvos li doneu creença en quant per part nostra vos explicara axi com si per nosaltres dit era fahent per obra en los afers segon de vos confiam e si volreu algunes coses façam per honor vostra scriviunos françosament. De Barchinona a VI de maig any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Intruccions e memorial de les coses que per part del reverend e magnifichs senyors diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e lur consell en virtut de la comissio a ells feta per la cort de Cathalunya ultimamen (no sé si falta la t final o no la escriben) celebrada en la ciutat en Leyda per proseguir e insistir la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor don Charles primogenit de Arago e de Sicilia per lo Illustrissimo Senyor lo Senyor Rey feta e lo repos e tranquille stat del Principat de Cathalunya e poblats en aquell lo magnifich mossen Francesch Lobet ciutada de Barchinona e hun dels dit consell ha a dir e explicar a les universitats de Gerona de Perpenya de Figueres e a alguns del stament militar dels comdats de Rossello e Cerdanya ajustats en la dita vila de Perpenya e a altres del dit Principat per lo benavenir e repos e tranquille stat de aquell e dels poblats en aquell segons davall se conte.
E primerament lo dit magnifich mossen Francesc Lobets donara la letra de creença que sen porta als jurats e adjunts de la ciutat de Gerona els dira les saluts acostumades de part dels dits diputats e consell e apres abtament e pertinent segons de la sua saviesa molt confien los dira e explicara com ells no ignoren ab quanta unitat conformitat e voluntat los dits diputats e consell a laor de Deu servey e honor de la Majestat del Senyor Rey han proseguida la dita liberacio de la persona del dit lllustrissimo Senyor Primogenit detenguda e treta de aquest Principat no sens violacio derogacio e prejudici notoris de moltes constitucions de Cathalunya usatges de Barchinona e libertats de la terra e han proseguit e continuament prossegueixen e insisteixen la defensio e conservacio de les dites constitucions usatges y libertats per les quals aquest Principat e los poblats en aquell son augmentats temuts e reputats per lo universal mon (sin contar América, que aún no se había descubierto) e per ço los deuen haver axi cars com la vida la qual defensio e prossecucio han feta e fan no sens grans dans e perills de lurs persones e infinides despeses del dit General. De la qual prossecucio treballs e despeses e dels afers dessus dits ells per lurs sindichs qui en lurs consells e embaixades son entrevenguts son stats e son cascun dia plenament informats de la qual prossecucio no solament los dits diputats e consell mas tots los poblats en lo dit Principat han merescut reportar bon e gran renom e gloria inmortal (sí, robando en Fraga y esa zona porque se morían de hambre, morts de gana, inútils del exercit cathala). E com en la dita prossecucio dels dits afers e de tots altres per obtenir ne lo fi desijat sia lo pus principal e mes util e necessaria la unitat conformitat e una voluntat e los dits diputats e consell ab singular cura e vigilancia hajen entes e continuament entenguen e vullen en conservar radicar e mantenir aquella e evitar e obviar a totes divisions diferencies e zianies de les quals per gracia de nostre Senyor Deus han meses en repos e assossech moltes qui eren abans de aquest cas entre alguns del dit Principat. E com ara hajem entes no sens gran e molt anuig que alguns no zelants lo bon fi que Deus mediant sespera obtenir de aquests afers se esforçen imitant lo enemich de pau sembrar e metre algunes diferencies zizanies divisions entre alguns de aquesta universitat les quals si son admeses e no del tot repellides porien dar algun empaix turbacio o almenys dilacio a la fi desijada de aquests afers en no poch dan del dit Principat per ço los dits diputats e consell quilo (qui-lo en dos lineas) dit Principat representen han deliberat per lur poder provehir e obviar als dits dan turbacio empaix e dilacio e trametre lo dit molt honorable mossen Francesch Lobets ciutada de Barchinona e hun dels del dit consell a aquesta universitat que es de les principals del dit Principat e qui molt virtuosament se es portada en aquests afers per pregar exhortar incitar e requirir als dits jurats e adjunts quels placia star e esser en una voluntat conformitat e amor e no dar loch o orella ans del tot aplanar leixar apartar e repellir totes divisions diferencies e voluntats que aquests afers poguessen dar loch avinentesa o causa als dits empaix turbacio o dilacio de aquests afers en tal manera que segons loablement e virtuosa ho han començat ho finen e sien mereixadors del bon renom e gloria que de aço mereixen los del dit Principat segons es dit.
E lo dit magnifich mossen Francesch haja special carrech dir los que ell volenterosament per part dels diputats e consell treballara insistira en tot repos e concordia de les dites diferencies e divisions si obs sera car los dits diputats e consell e encara lo Illustrissimo Senyor Primogenit han voluntat saber e sentir les dites divisions diferencies e zizanies quines son e de que que proceixen e encara qui son los sembradors e procuradors e instadors de aquelles car sis dilataven o diferien e recusaven aplanar e metre en repos los dits diputats e consell qui lo dit Principat representen segons dit es han voluntat entendre en la provisio necessaria a utilitat benavenir e repos del dit Principat e poblats en aquell.

En les respostes que los dits jurats e consell a les dites coses faran lo dit mossen Francesch replicara e satisfara segons li sera vist ab paraules motius persuasions e cauteles als afers degudes e pertinents remetent ho a la sua bona discrecio e industria de les quals molt confien.
Semblantment anant e continuant son cami com sera a la vila de Figueres dara als jurats e consell de la dita vila la letra de creença que sen porta a ells dreçada en virtut de la qual apres les degudes e acostumades saluts los dira exhortara e requerra segons dessus se conte.
E apres fara son cami a la vila de Perpenya e dara la letra que sen porta de creença als consols e consell de la dita vila e apres degudes e acustumades saluts los dira e explicara segons dessus se conte.
E mes sabra e sentira si En Lora notari qui es anat en França per saber e sentir noves e specialment les que poch dies ha son aci tremeses a dir per los dits consols e encara per lo diputat de la dita vila e del report quen fara e encara si altres coses se diran o sabran en la dita cosa scriura copiosament e la mes certa que pora.
E apres los dits consols sabra e sentira los del braç militar de Rossello qui son en la dita vila ajustats si son en unitat o divisio e quina e per quo es. E ab consell dels dits consols parlara ab aquells que sera necessari els dara la letra que sen porta de creença en virtut de la qual apres degudes saluts los dira segons dessus e los exhortara a unio e conformitat ab los motius dessus scrits e altres que li sera vist.
E si per alguns dels dits ajustats se fahia alguna demostracio o querela que los dits diputats los haurien scrit per ells nos ajustassen ni stiguessen ajustats la qual cosa seria en gran prejudici e lesio del privilegi que lo dit stament preten haver de poderse ajustar sera per lo dit mossen Francesch discretament e savia satisfet que los dits diputats per lo dit scriure no han haguda ni han voluntat o intencio en res derogar o prejudicar a lur privilegi ans aquell los ajudarien a mantenir. Mas que lo dit scriure se es fet per quant davant los dits diputats se es feta clamor gran que algu o alguns dels dits ajustats pretenents stant en lo dit ajust esser guiats e en lurs causes no poder ni deura enantar o proceir. E axi la justicia se empatxa dilata e torba (tres verbos acabados en a, rasgo típico occitano, como los plurales en a) la qual cosa los dits diputats no volrien favorir.
E per quant los dits ajustats algunes vegades (plural en e, valenciano, algunas vegadas o voltas, uno de los dialectos occitanos, el catalán) han scrit als dits diputats e enviat a dir per lurs

//
(lurs, llurs; sus; els seus, los seus, les seues, les seves; https://ca.wikipedia.org/wiki/Occit%C3%A0 :
La segona renaixença literària de l'occità va tenir lloc al segle XIX, sota el lideratge de Frederic Mistral i el Felibritge (Loïs Romieu, Teodòr Aubanèl, Josèp Romanilha).
En aquesta època la llengua era utilitzada essencialment per la gent rural.
Mistral i els seus contemporanis van retornar el prestigi perdut, van dotar l'occità d'una normativa i d'obres literàries. Llur acció va estar barrejada, a vegades, amb una voluntat política. Els felibres (repassa estos els, que són los) van dir:
«una nació que solament té una literatura, una nació que destrueix les llengües perifèriques, és una nació indigna del seu destí de nació». (U enteneu aixó, atontats catalanistes? Este amb, tildes, els, los hau de repassá, no coinsidixen)
L'occità, (lo occitan, sense esta à de imbessils que sol volen ficá una à diferén o diferenta a la á) sota la forma del provençal i la grafia avinyonesa, va ser difós més enllà de les fronteres (las fronteras; la francha del meu cul ) de l'antiga Occitània, i encara hui en dia la literatura mistraliana és estudiada als països escandinaus i (busca la y latina als textos antics, pero agarra una cadira, tontolaba) al Japó.)

missatgers que paguessen algunes messions que per lo dit ajusts se eren fetes e fahien e encara que los dits diputats hagueren avis e sentiment que los dits ajustats entenien star e viure en lo dit ajust a despeses del dit General la qual cosa nos poguera tollerar per ço foren moguts a scriure lo dessus contengut e no per res prejudicar a lur privilegi.
E per quant lo dit Senyor Primogenit tramet lo magnific mossen Franci dez Pla cavaller per comunicar e parlar ab mossen Carles Dolms castella del castell de Perpenya sobre certes coses qui sguarden lo dit castell lo dit mossen Francesch parlara e sabra del dit mossen Franci dez Pla lo que haura parlat comunicat e apuntat ab lo dit mossen Charles e del que lo dit mossen Lobet haura sabut avisara los dits consols de la dita vila de Perpenya e encara ne scriura de continent als dits diputats e consell. 

E mes volen los dits senyors diputats e consell que si los dits consols de Perpenya fan alguna mencio ques maravellen com no han haguda copia dels capitols tramesos a la Majestat del Senyor Rey per mitga de la Illustrissima Senyora Reyna fetes lo dit
mossen Francesch Lobet los aira ab graciosa manera que dels dits capitols e respostes per certs bons sguards per los dits diputats e consell es stat deliberat al present no sia dada copia a algu e que axi se es servat pero que sien certs que la hora que sera deliberat darne copia a algu a la dita universitat ne sera dada e ans de altres com los dits diputats e consell hajen la dita universitat en gran figura e special recomendacio. E a instancia dels lurs sindichs ne han manada consentir una lectura e inspeccio a hun notari qui es vengut. Dada a VI de maig any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
E mes dira e pregara lo dit mossen Francesch Lobet los dits consols los condescendre a les pregaries e coses quels dits diputats los han scrites tochants a micer Pere Azemar que per molts sgoards que no curen explicarho hauran a gran complacencia.
Mes encara lo dit mossen Francesch Lobet de part dels dels dits diputats e consell explicara al honorable En Miguel de Vivers donzell domiciliat en la vila de Perpenya en virtut de la letra de creença a ell dreçada com los dits diputats consell entenents en tolre e levar totes e qualsevol diferencies que sien entre qualsevol psrsones del dit Principat per lo be tranquillitat e repos de aquell sabut que lo dit En Miquel de Vivers ha malvolença An Anthoni Deu losal de la dita vila de Perpenya e fills seus prenguen lo dit Miquel de Vivers vulla donar paraula de seguretat al dit Anthoni e fills seus. La qual peraula si lo dit En Miquel de Vivers volra donar lo dit mossen Francesch Lobets pendra en nom dels dits diputats e consell. E sobre aço se encarregara ab ell quant fer se puscha. E que la dita paraula se done per lo dit Miquel per si e per Nanthoni de Vivers son frare. - Expedita ut supra. - A.P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per certs afers qui han sguard granment al benavenir repos e tranquille stat de aquest Principat va aqui lo magnifich mossen Francesch Lobet ciutada de aquesta ciutat e hu de aquest consell per que aquelles vos recit e diga. Pregamvos donchs molt afectuosament vullau donar plena fe e creença al dit mossen Francesch en tot lo que de nostra part vos dira e explicara e metreho en obra per los dits sguards axi com si per nosaltres personalment vos era dit e hauremho a complacencia singular. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VI de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera prests a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Per la instancia a nosaltres feta per vostre sindich sobre les coses contengudes en una vostra letra havem deliberat scriure al reverend senyor bisbe e capitol de aquexa ciutat li placia per sguard dels afers que tenim entre mans faça deenar lo seu clero e vellar a la lur tanda aqueixa ciutat e encara vulla fer cloure tots los portals e forats de les cases dels canonges e capellans qui hixen al riu e en tal manera provehir e concordar ab vosaltres en tal manera que de aquells nos puga haver sospita o opinio algun dan o cas sinistre pogues a aqueixa ciutat pervenir. Axi mateix havem provehit que en la guarda del castell de Amposta romanga En Johan de Villero ab si cinquesme entro que altrament hi sia per vosaltres deliberat e los qui entro aci hauran servit sien remunerats. E de aço scrivim al diputal local e al receptor de aqui. Entretant vos pregam que segons loablament e virtuosa sou stats en un voluntat per lo be e pacifich stat de aquest Principat e direccio dels afers que tenim entre mans ho vullau continuar e preseverar car los dits afers com sabeu esguarden a tots e per tots deuen esser ben guardats e defesos. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat
vostra guarda. Quant tocha a la gent darmes que lo dit vostre sindich demanava per guarda de aqueixa al present vos placia haver paciencia. E confiam tant de vostra saviesa que vos haurem en la bona custodia de la vostra ciutat en tal manera que sera honor vostra. Dada a VI del mes de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt reverend honorables e savis senyors lo bisbe capitol e canonges de Tortosa.
Molt reverend honorables e savis senyors. Vostre reverend paternitat e saviesa sab quant es necessari e util conservar unitat e conformitat en les universitats e habitants en aquelles. E com per los afers que tenim entre mans los quals sguarden a tots e a quiscu
e per benefici dels dits afers e per obviar a tots inconvenients quis poguessen seguir les principals universitats de aquest Principat stigan en recel e reguard e summa custodia entre les quals es una de les principals en aquest Principat aqueixa ciutat vos senyor
e vosaltres senyors capitulars deuen esser axi e pus recelosos e diligents en la custodia e guarda de aquella tant per vostra virtut quant per lo interes gran vostre e de aqueix clero. Per ço vos pregam e encarregam molt afectuosament que per los dits sguards vullau provehir e dar orde que aqueix clero segons lo poble de aqueixa ciutat ha fet sia adeenat e faça guayta en los lochs necessaris e encara vos placia provehir que los portals e forats de les cases dels canonges e clergues que hixen al riu sien tanchats o almenys en tal manera provehit que sia obviat a tots sinistres e inconvenients que seguir sen poguessen comunicant e parlant ne ab los procuradors de la ciulat e aço per lo dit sguard. E en tots altres afers que esguarden lo benavenir e bona custodia de aqueixa ciutat vos hajau ab tot vostre clero ab aquella unitat e concordia que de vosaltres se pertany e comfiam. Dada en Barchinona a Vl de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.